Jfrgy IMP" • IV spoca - N.Oj.sa Dissabte 1 Novembri 1924

La unió dels treballadors seràla pau del món.

ANATOLE FRANCE

15 cts. SETMANARI SOCIALISTAri>«BößKK;?!sBaB£C,;. : ,

Redacció: Guardia, U, prai. • BARCELONA

ENQUESTES DE "JUSTICIA SOCIAL"

EL FRON 1C OBRER

Uns breus mots, encara,sobre el front únic

Caldria que nosaltres, els obrers, no oblidéssim, com acostu-mem a fer, essencials coses.—Voleu dir que els detalls í les norre-ries no ens fan perdre de vista el conjunt?—Voleu dir que una pilade verbalismes i miques de fets d'avui, no ens distreuen del tot delveritable objectiu? A veure: què volem nosaltres? què ens propo-sem?—Es tracta només d'anar tirant i més o menys figarlar? Esque hem d'ajornar constantment per a demà aquesta unió sense laqual no hi ha esperança possible de triomf? Aquesta passivitat i'aquest ajornar han de durar encara gaire? Esperem eucara méspropicies ocasions?—Més encara?—Més? Però, que voleu miracles,vosaltres? Tots els miracles, sempre, han estat fets pels interessats.Encara no ens enteneu? Encara no?

Però precisament ara. Quines serien, per exemple, les condi-cions mínimes per establir en breu temps aquest front únic, de la

' necessitat del qual n'està convençut àdhuc el que, per personalsmotius, deu ésser-ne enemic?—Què és el que podria ràpidament po-sibilitzar-lo? Quines garanties, quins pactes mínims tindrien la vir-tut de començar a fer-lo caminar?

Prescindint d'argumentacions i raonaments i demostracions quetot« ens sabem de memòria, i que no cal repetir, proposo: Un ple-biscit, per societats, en el que cada obrer, sense coaccions, voti enun brevíssim qüestionari, aquestes simples i breus proposicions:

I Deu o no organitzar-se una Assemblea Magna per a pronun-ciar-se a favor o en contra amb tota llibertat.

II Deuen o no deuen fondre's tots els periòdics obrers—(cal pensar que ara tractem d'establir el front únic)—en un sol diari de combat.

III Quins individuus deurien de formar el Comitè Organitza-dor d'aquesta Assemblea Magna, en la qual només podrien parlarels representants autoritzats en junta de cada Centre obrer. (Jo,particularment, amaria que tothom que estès disconforme amb elseu Centre i cregués tenir una idea viable, la trametés per escrit alComitè.)

IV Cada Centre obrer estudiaria les qüestions i garanties mí-nimes per a consentir en militar en el Front Únic. L'AssembleaMagna no" tindrà altre objecte que el de conciliar, a ésser possible,les divergències que d'uns als altres separessin. Constituït el FrontÚnic, l'Assemblea Magna deliberaria sobre l'immediata actuació.

I ara, contra el meu costum, deuré parlar pel meu propi i parti-cular compte. Jo, refuso netament formar part d'aquest comitè. Nosón els meus personals i particulars interessos els que m'indueixena proposar aquests començaments de fets. Jo, escriure sempre sen-se retribució en el diari, si es fa. Ara, de retribuïr-se algú, jo, obrerde la pensa, amaré ésser també retribuït. Jo, soldat ras com els al-tres, em subgectaré a la segada disciplina de la nova Força,—men-tre aquesta, extemporàniament i capriciosa,—com a voltes ocorre,—no atempti contra la meva individualitat. Llavors, jo torno a ¡és-ser aquell nome lliure d'obrar com bé em semblí.

Ara, jo invito gentilment a tots els demés a exposar, franca, laseva opinió. I ho dic així, perquè jo no soc un professional d'or-ganitzacions. Cal que una feina així la fassin els entesos. No ésprou clar això?

Dos fets, un, una afirmació, valen més que totes les gresquesretòriques i tots els discursos. N'hem patit molt de l'estètica delsdiscursos i del soroll de les paraules que morien a l'entrada del lo-cal. Crec que hem fet ja prou literatura i prou sentimentalisme so-bre el front únic. No es tracta de fe. Per a aquesta eina de la fe, jahi han les religions i altres industrials similars empreses. No estracta de creure-hi o no creure-hi.

El que no hi cregui, si no és una espantadissa femella, queno faci nosa i que callí. Serà el veritable servei que podrà fer elseu temperament d'encanteris. Es tracta, amics, simplement, de siel realitzem o no. I cal començar per una cosa u altra. Amb la bo-na voluntat, només, allà vers 1940, encara ens hi pensaríem, ambuna profunditat maravellosa i absolutament infecunda i vácua. Esque vosaltres penseu esperar fins 1940? Si és així bon profit us fa-ci,.. Penseu que la més petita de les avinences val més que el gran-diós estancament d'ara.

Fa molts anys, obrers, que fem i desfem coses,—però no hem«acara construit res, ni som allò que ja deuríem ésser: els hereusimawdiats i únics de la hecatombe

Pips ara hem anat esviaixats: fins ara hem caminat amb elsuH&emÍMnats. í bé: sabeu què vol dir front únic?—Front únic, novofcdi* guanyar una vaga, pidolar subsidis a la maternitat, ni retirs

Per donunt dels Interessos mesquins I de de partit,aixequem tots* els nostres esforços per u fer d'un cop el Front Únic Obrer.

Qui hi fu que siguem comunistes, sindicalistes, anarquistes o socia-listes? Per ventura, no som obrers abans que tot?

Ens vejiem privatsde publicar la carica-tura de B. M, "Els Po-bres." '

obrers.—Front únic vol dir, senzillament i clara la voluntat irrevo-cable d'ésser amos dels nostresjdéstins,—

El que pensi parlar més diàfanament que s'aixequi i ho faci. Isi algú em parla d'obtenir-ho mitjançant aquella brometa que esdiu evolució,—li diré que no ha de fer res entre nosaltres homesd'idees, homes d'entussiasme i de vivíssima acció. Perquè nostredolor més gran és veure com és tan vessànicament inarticulada itan nul'lament eficaç aquesta quantitat de força que, només orien-tada, pel seu propi pes, ens acordaria el triomf, que necessitemcom l'aire de nostre respir.

Les grans aspiracions no són, em sembla, per a pendre-hi tran-quilament xacolata, passar-hi el rosari o mirar-se-les encantatscom aquells fakirs indis que consumen la seva vida en un contem-plar-se l'ull de la panxa—el melic. Les aspiracions, són per a rea-litzar-les, per molt perill que comportin. Què? Encara no us deci-diu atlonar el primer pas per a la realització del front únic? Quèesperem?—La cosa que temen menys els veritables homes és laderrota.

Cristòfor de Domènec

Demano la paraula!Tinc dret a intervenir-hi en

aquesta enquesta, i vosaltresamics de JUSTÍCIA SOCIAL, nopodeu negar-me'l, car si el ne-guéssiu negaríeu al mateixtemps l'esperit de tolerància queus informa i serieu poc transi-gents amb les altres teories iopinions. La meva és contràriaal «Front únic» que es preco-nitza des de les vostres colum-nes i no estic d'acord tampocamb els seus expositors.

Quan es posen en joc interes-sos col·lectius que pertanyen auna determinada idea filosòfica,i aquesta idea és sustentada permilions d'homes, tenen aquestsel dret d'intervenir-hi; perquè si-nó es podria interpretar llur si-lenci com a conformitat amb elque els altres exposen, i això ésprecisament el que no volem, omés singular, no estic disposata passar-ho per alt.

Deixant apart la vostra bonaintenció, amics socialistes, segu-rament els únics que sentiu de totbon cor ço que exposeu delfront únic; els altres, els quemés interès hi tenen en que esrealitzi, són els comunistes (nomque han robat al anarquisme) iquan ells tenen tant d'interèsque es faci és que porten ideesdolentes i no gaire bons fins.Què voleu, els coneixem massa!Sabem bé la roba que tallem.

Aquests comunistes, per inte-rès, no per convicció, que ahirmateix eren sindicalistes, avuidisidents i %demà... demà ja és

un xic més difícil endevinar elque seran, tal volta una «Torrede Babel», no fan res que noporti un doble sentit amagat ique respongui als interessos deMoscú, que satisfaci les ambi-cions bastardes dels homes queforgen plans descabelláis desdel Kremlin roig.

Per altra part, la idea del«front únic» cal convenir de to-tes maneres que no és molt ori-ginal i menys encara oportuna,ija pert alguns dels seus quilatsprimitius.

Això de recordar-se sempredel «front únic» quan no es potparlar més que en mitges pa-raules, té un símptoma sospitós;però deixem-ho, anem al queens interessa.

Encara que la C. N. del T.vulgues sostenir una convers«amistosa amb alguns, i fer unaaliança amb els altres, que esvulgues establir un nexe comúde totes les forces revolucionà-ries, de les quals s'ha d'exceptuarels comunistes, car aquests nosón ningú, ni revolucionaris nires, voldríeu dir-me, amics,"quèés el que hi guanyaria la C. N.del T. amb aquestes aliances,pactes i convivències? Més aviathi perdria l'honor que trobar-hires. Per de prompte, ja perdriales seves valors revolucionàries,i després la seva seriositat que-daria compromesa i finalmenten ridicci davant del món revo-lucionari. Seria també sentar unmal precedent. Ja veieu, doncs,com no pot ésser aquest frontùnici

Els interessos vostres no són

pas els mateixos nostres, amics.socialistes, això no ho haureuoblidat pas, eh? Ja sabeu queentre vosaltres i nosaltres hi hauna distància bastant respecta-ble; doncs, encara hi és mésgrossa, molt més grossa amb elscomunistes.

Què hi va, doncs, a cercar laC. N. del T. en aquest «frontúnic»? Donar personalitat aquatre desconeguts que avui ve-geten a l'ombra de l'anònim?Fer conèixer a les masses obre-res uns quants caps més? Enscosten massa cars els ídols!...Mengen massa! Vaja, diguem-hod'una vegada, ço que es cercaaquí és poguer sortir de l'om-bra í assolir, per uns dies detriomf, gales i glòries populars.Vanitat humana!

Després, que encara tenim unxic de vergonya, nosaltres, cosaque sembla haver perdut el veío potser se l'han deixat menjara consciència per uns as« quehan fet un bon estiueig per Mos-cú i ara tenen la estúpida pre-tendo, els uns, de fer-se perio-distes, com els Trilles, Benedí,Pomaregas, Valls, etc., i d'altresembrutar amb l'or dels rojos lescolumnes d'un rotatiu barcelo-ní («El Día Gráfico») i fer co-nèixer al poble las delicias de ladictadura roja, i, com que nohem perdut la vergonya, no ensavindrem mai amb aquests queens han cantat fa tant de tempsel rèquiem cant impace com aun mort. No, no hi volem sapi-guer res amb aquests queíeci-llos, res, res!

Sabem, per altra part, que tansols busquen ficar el nas dintrede les organitzacions obreresque s'han manifestat refracta-ries sempre a les seves teories,í veure si les poden fer sevesper poguer presentar a Moscúcom a trofeo de victòries les tes-tes dels morts que han preconit-zat (la C. N. del T.). Ells no te-nen exèrcit, són «cuatro y elcabo» (el nom d'aqueix cabo elconeixeu bé prou tots, és e^queembruta les columnes dt «ElGráfico» sota el pseudònim«Abel Desclot» (que s'hi amagaun maurin), i per ço fan tots elspossibles de cercar-lo; i on mi-llor?

Està clar! dintre els organis-mes obrers que és on demorenaquests, és on s'ha d'anar habuscar. Doncs, bé: nosaltres,que endevinem, darrera d'aquest«front únic» ço que s'hi amaga,cridem: no hi volem sapiguerres.

Els obrers per els quals tantd'interès sembla que s'hi pren-gui tothom, nosaltres sabem béço que volem... ço que volen elsobrers jo ho diria... però nom'ho deixaria dir el censor: ca-llem-ho per ara, ja ho diremquan poguem. I ço que volen elsobrers, els que accepten el frontúnic, «los cuatro y el cabo», noels hi donaran res, car no són—repeteixo—ni revolucionarisni res.

Vosaltres, socialistes... vosal-tres, encara que en poc nombre,teniu soldats de fila amb quiens uneixen llaços de parentat-ge, de misèria i dolor i podríementendre'ns si no s'hi ficavenpel mig aquells que lluny de vul-guer la unió dels proletaris vo-

len que sempre estiguin des-membrats.

Doncs bé; que quedin les co-ses com estan i que cadascú desdel seu lloc, faci ço que pugaper 'a millorar la situació delproletariat que tant malaventu-rat és i que treballi per lliurar-lodel jou que l'oprimeix. De totarreu es pot treballar per la cau-sa redemptora de la humanitatsi realment es sent l'amor perella. Així que no calen frontsúnics ni perdre el temps en va-nes discussions.

DiogenesPresó de Barcelona.

NOTA DE LA REDACCIÓ.-Quanobrirem l'enquesta del Front Únic Obrerdèiem: «... i per a que tingui la màxim«eficàcia hem invitat a tots els capitostosdel sindicalisme, del comunisme i delsocialisme per a que exposin llur opi-nió, en el ben entès que els demanemnomés aquells punts que poden vále-nos a tots; pensar en les coses passa-des o futures que podrien dividir-nos,ho entenem una traído.* Avui encarahem refermat més aquesta opinió iaquesta creença. Si publiquem, doncs,l'article de Diògene«,del qual estem a la més oposada opo-sició és únicament per esperit de tole-rància. Nosaltres ens llevem tot» res-ponsabilitat. De l'article només n'ésresponsable el seu autor, Josep Cárde-nas.

Per un altre número tenia re-servada la paraula per a inter-venir en l'enquesta sobre elFront Únic Obrer, però l'apari-ció d'un interessant article sig-nat per J. Peiró en el segon nú-mero de «Solidaridad Proleta-r ia» m'ha mogut a avançaralguns punts de vista, simple-ment personals, sobre aquestaimportant qüestió.

Estic d'Vicord amb el companyPeiró quan parla de la vaguetatdominant en la present enques-ta. En iniciar-se la campanya jovaig exposar a alguns dels seuspropugnadors el meu criteri deque aquesta havia de desenrot-llar-se partint de punts concrets,de preguntes clares, per tal depoguer establir després, com aresultat, de l'enquesta algunesconclusions terminants, que al-hora fossin réflexe de l'estatd'esperit dels nostres obrers ipoguessin servir per assenyalarnoves orientacions.

Posteriorment, ja en el cursde l'enquesta, algunys compa-nys, entre ells l'Antoni Amador,han manifestat també la neces-sitat de concretar les opinions.

Malgrat tot, no pot quali-ficar-se d'infantil com fa Peiró,el procediment seguit. Si mésno, l'enquesta haurà servit sem-pre perquè els homes altruistesi de bona voluntat hagin pogutfer sentir le seva veu i el seudesig de que desaparegui aques-ta atmosfera pesada de descon-fiança i d'engrunyiment perso-nal que plana damunt dels nostres medis, esterilitzant tots elsesforços. Tant si es constitueix

J U S T I C I A S O C I A L l te »ovwBlw* 1MM

com no el Front Unie, l'en-, questa mai haurà estat endeba-des; perquè els homes de JLIS-

' TICIA SOCIAL consideren quela porten a (erne en complimentd'un deure i estan segurs queles belles realilaís d'un dia sónfilles sempre d'una bona fe id'un bon desig precursors. Ks

p una veritat aquesta que cal tenirmolt present. La bona l'è sem-

"f pre ha estat utia força colpidorai decissiv<ì; sobre tot en aquellsmoments que els homes se sen-ten cansats i impotents de tantmansturbar-seel cervell, cercanthabilitats i fórmules clandesti-nes per a sortir del pas. Entrenosaltres hi han hagut moltshomes que han actuat semprecom si la bona fe i la cordialitat

"fossin un perill per la sevamasculinitat. I naturalment eren

í- uns homes febles des del mo-ment que temien aquest perill.Amb homens d'aquesta mena esfa difícil crear cap força col·lec-tiva durable i,per tant,constituirel Front Únic Obrer.

Per tot això, ens hem de feli-citar que el company Peiró re-conegui que la posició dels so-cialistes catalans pel sol fet de

k tenir una base de bona fe no éstan lírica, tan inofensiva, tansimplement teòrica, com algunshan volgut suposar.

En l'indicat article es parlatambé de la relació que hi pu-gui haver entre els socialistescatalans de la U. S. de C. quevolen el Front Únic Obrer i el«Partido Socialista Español» ila U. G. del T. que el rebutjen.

Segons jo tinc entès entreaquests dos sectors del socia-lisme peninsular no existeix,fins avui ni una disciplina niuna direcció que els aplegui iels obligui d'una manera per-manent, sinó tan sols una afini-tat moral i de doctrina; una me-na de «statu quo»; que precisa-ment ha de revisar-se en unaassemblea que està projectadaper quan les circumstàncies fas-sin possible la seva celebració.

Mentrestant els acords de laU. S. de C. no poden obligar aningú més que als seus asso-ciats. I em sembla també indis-cutible que les orientacions que.s'assenylin des del seu orgueJUSTÍCIA SOCIAL no signifi-quen cap solidaritat ni cap filia-< ió demés de les que natural-ment li corresponguin.

•Per tant, JUSTICIA SOCIAL¡•oi defensar lliurement el FrontÚnic Obrer.

El company Peiró fa encarauna alusió a la qualitat i nom-bre dels clements que'constituei-xi, n la U. S. de C. i ve a confes-sa r la seva incertitud en aqueste> ;rem.

Jo he tingut ocasió de veure'•'çona la «U. S. de'C.» nascuda ala vida pública amb un fi propi

. i concret, va creixent d'unsi ma-nera segura, recollint adhes-sions d'obrers intel·lectuals imanuals, i també he pogut com-provar que les seves orienta-ci,ms eren cada dia sentides pertol hom amb més compenetració.Ara bé; jo crec que 1 importàn-cia veritable dels seus efectiusserà cosa difícil de determinarm entres no canvíin les presentscircumstàncies. No fóra possi-b e actualment la celebraciód'un congrés, d'una assembleao d'altra manifestació col·lectivaque servís per efectuar un re-compte de forces; més necessariper nosaltres que per ningú sies té tn compte que la U. S. deC. no fa encara un any i migque va tonstituir-se.

La situació de la U. S. de C,és en aquest sentit semblant ala d'altres organitzacions. Lavida pública està suspesa, peraixò els homes en lloc d'actuar,pensen i senten. L'activitat ésdoncs poca cosa més que cere-bral. Més que p;\rtit i organitza-cions hi han o'pininons. Hi hauna opinió sind lealista, socialis-ta, comunista, anarquista, de-mòcrata ó lliberal etc., movent-se dintre la vaguetat, dintre unaconfusió de fronteres.

Per això amb d mateix dretque Peiró demana quins són elsefectius de la U. S. de C. jo po-dria demanar quins són elsefectius i sobre tot qu ina és laconstitució i el pensament de laC. N. del T. en aquests mo-ments. Es evident que ens tro-bem en una època c e íran.síció íral esperar per a de f in i r ress nse equivocar-nos..

Per aquesta caurà entre al-ires, jo particular, ;--- jut no crecoportú en aqut.r,ia„ nora l'ingrés

de la LI. S. de C. a la C. N. delT. tnl com proposa el companyPeiró.

Però, prescindint de les raonsd'oportunitat, vull examinar arales possibilitats d'intel·ligència0 d'unió entre els socialistes ca-talans i la C. N. del T.

Per de promte haig de fer ob-servar que la U. S. de S. hatingut f ins avui una actuaciópurament política, per tant, laseva força és principalment d'a-quest ordre, la qual cosa voldir que el seu ingrès a una or-ganització exclusivament sindi-cal com ha d'ésser la C. N. delT. no representaria una aporta-ció molt important, al menysnumèricament. En canvi tinc laseguretat, í si m'enganyo eltemps ho dirà, que la U. S. deC. en el terreny polític pot col-laborar des d'ara amb éficàcinpreeminent amb qualsevol sec-tor d'esquerra de Catalunya. Enaquest sentit una eventual intel-ligència amb els comunistes—també polítics-pensant en elmutu interès, la crec més pos-sible.

Però admetem el cas de quela U. S. de C. reservant-se eldret d'actuar lliurement en l'as-pecte polític es plantejés la con-veniència d'entrar a la C. N. delT. pel que es refereix a»la sevaactuació sindical.

En principi aquest ingrés noés impossible, perquè segonss'ha declarat moltes vegades ala C. N. del T. hi caben elsobrers de totes les tendències:socialistes, anarquistes, catòlics,comunistes, etc. En principi,doncs dintre del sindicat encaraque hi haguessin uns sectorsd'opinió molt més nombrososque els altres, sembla que totshaurien d'ésser igualment res-pectats, mirant sempre única-ment el bé de l'organització; ielegint per a ihembres de lesjuntes els homes més capacitats1 intel·ligents, fossin particular-ment de l'opinió que fossin.Dintre del sindicat el que hauriade comptar fóra l'individu obrer,fora del Sindicat actuaria el co-munista, el socialista, l'anar-quista i el catòlic, segons la se-va doctrina i disciplina. JUSTÍ-CIA SOCIAL defensa tambéaquest criteri quan diu «Com ahome, has d'ésser socialista.Com a obrer, sindicalista.» Peròtot això que és tan bonic i tanclar existeix sols en principi,praticament dubto de que puguiexistir. Aquesta armonia, aques-ta mútua beligerancia entre ho-mes que pensen d'una maneradiferent i fins incompatible ésdifícil que es puguin donar din-tre del Sindicat. Aquesta líniadivisòria entre l'actuació sindi-cal la que podríem dir-ne ex-tra-sindical en molts casos re-sulta fictícia. Com voleu, perexemple, que un catòlic es com-formi que la seva quota sindicalserveixi per a sostenir una es-cola racionalista, i que un de-mòcrata ni dintre ni fora delSindicat toleri una dictadura.Coneixem innombrables casosque corroboren el que diem.

En la nostra C. N. del T. elpredomini dels anarquistes haestat i és encara absorvent. A-quella mútua beligerancia d¿que parlàvem no ha passat maide l'esfera dels principis. I da-vant^'això no hi ha res més dedues ìsortides o establir d'unamanera efectiva aquella belige-rancia, aquella igualtat de con-sideració entre els obrers sindi-cats o canviar els principis. Laficció no pot subsistir.

Aquest predomini anarquistaabsorbent, exclusivista i agabe-lladora, dintre el Sindicat és tanevident que no crec que hi hagicap company anarquista que esprengués el treball de desmen-tir-ho. Ara mateix tenim que«Solidaridad Proletaria», comabans «Solidaridad Obrera»,porta un subtítol que diu «orguede la C. N. del T.« Ara bé, te-nint en compte que la C. N. delT. és un organisme puramentsindical el seu orgue sols potparlar de qüestions sindicals.No obstant, no és així; l'orguede la C. N. del T. és principal-ment un periòdic de propagan-da anarquista i combat als co-munistes, als socialistes i als ca-tòlics, malgrat que tenen comels primers el dret de formarpart de la C. N. del T. Si elsprincipis valguessin alguna co-sa, els anarquistes, els socialis-tes, els comunistes i el catòlics,podrien fer les seves campanyesen els periòdics respectius, peròen quan pertanyessin a la C. N.del T, tots es trobarien igual-

ment respectats pel seu porta-veu.

No ataco a ningú; simplementdic el que veig, que és el quetothom té davant dels ulls, i elque hauria de desaparèixer maique es tractés de fer ingressarla U. S. de C. a la C. N. del T.Perquè, francament, jo que socsocialista, en entrar al Sindicatm'agradaria tenir els mateixosdrets que un anarquista, m'a-gradaria que l'anarquista eratractés com un company i noque vulgues imposar-se'm comun senyor. Em sembla que noexigiria res de l'altre món.

Company Peiró; cal encaraque cadascú per la seva banda 'camini una mica si voleu que 'ens trobem. Cal, sobretot, res- Ipectar els principis. I si els prin-cipis no s'adapten a les realitats 'cal tenir prou valor per a can- 'viar-los; amb l'objecte de pò- Ider tenir sempre una actitut lò- Igica, coherent i racional. Això jés la primera cosa, tot el demésja vindria pel seu propi impuls, 'car no dubteu que dintre o fórad'una mateixa organització,procedint amb llealtat i claretat,fatalment ens haurem de trobarjunts moltes vegades.

Altres observacions podríemfer encara sobre aquest punt,,però preferim deixar-ho per unpròxim article. 'k

Màrius Vidal

De París estantAnatole France és mort

A l'entorn de la po-lítica.Era en els primers mesos de

la nostra aclimatació en aquestaterra clásica de la llibertat, quevàrem tenir el goig d'assistir aun homenatge retut al gran pen-sador Anatole France, ambocasió del vuitantè aniversaridel seu naixement. I a fe quevaren tallar just els seus amicsi admiradorsl Per mica que es,-descuidin, els honors hanrienhagut d'ésser pòstums, com els;que en aquests moments li dedi-ca la intelectualitat de tot elmón, amb motiu del seu tras*pas.

No és per a les nostres forcesfer un estudi de la grandiosaobra literària d'Anatole France,que havia constituit una partdel bagatge dels temps de lanostra joventut. Segurament nomancarà qui, amb més autoritati competència, en portarà unasíntessi a les columnes de JUS-TÍCIA SOCIAL. Ens limitarema recordar l'emoció intensa quesentírem la sola vegada que và-rem veure al mestre, per qui jasentíem profunda admiració.

Era el jorn de l'homenatje aque més amunt fem al·lusió.Anava recitant el seu admirablediscurs Mr. François Albert—avui ministre d'Instrucció—i jodeixava vagar la meva miradaper l'ample espai del Teatre delTrocadero, pensant quina de lesmoltes testes blanques seria ladel gran escriptor. En. acabarels aplaudiments amb que foupremiada la oració de Mr. Al-bert, una formidable ovació esdeixà sentir, i seguint l'actitutdel públic, vaig dirigir l'esguarda una llotja des de la qual l'ilus-tre escriptor manifestava desit-jós de parlar. Es feu un silenciabsolut, i France, amb una veud'infant, ben en desacord ambla seva gegantina figura, regra-cia l'homenatge i propugnà pera que la victòria, en aquells diesassolida per les esquerres fran-ceses, servís per a portar aFrança una extensa i generosaamnistia, i al Món la Pau tandesitjada.

Ha mort Anotóle France enel moment en que s'acaben deconstruir seriament els fona-ments de la Pau. A que devinguiben aviat una realitat la cons-trucció de l'edifici, podrà con-tribuir molt la difusió de lamagnífica prosa del Mestre queavui plorem. Fer que les sevesobres fossin assequibles a tot-hom seria la millor manerad'honorar la seva memòria, tottreballant per el benestar del'Humanitat.

Els fets van demostrant queno ens erràvem en suposar ques'apropaven dies difícils per elMinisteri Herriot. Ja no són passols els elements clericals quemouen brega, sense motiu, iamb el sol desig d'entrebancarl'acció del Govern. També els

socialistes, ben justament, co-mencen a sentir-se defraudatsper l'incompliment de les pro-meses fetes per el «Bloc d'es-querres» durant la campanyaque procedí a la victòria del 11de maig í ratificades solemnial-ment per Herriot en demanar laseva col·laboració.

Certament que no és pas lomateix prometre en l'oposicióque governar. I més encaraquan s'ha de governar senseuna majoria compacta i decidi-da. Ara es troba el MinisteriHerriot necessitat d'atiuixar perobtenir tranquilitat en el Senat,i si afluixa s'exposa a perdrel'apoi dels socialistes, que li ésnecessari a la Chambre.

Nosaltres ja vàrem dir, totcomentant l'esclatant victòriaassolida quan les darrereseleccions, que la grandiossitatde la mateixa havia sorprès ales mateixes esquerres i haviade resultar perjudicial a les ma-teixes, ja que elles no podiengovernar i seria difícil que go-vernés altre sector. Ara a puntd'obrir-se les Corts, comencena sortir les qüestions, un copapaivagat l'esclat dels èxits as-solits en l'aspecte internacional.Els socialistes comencen a ado-nar-se de que sols s'aprofita elseu coucurs, sense pensar endonar cumpliment a promesesfetes, i demanen que s'orientidecididament el programa delGovern cap al pacte de coope-ració.

No sabem si es trobarà unafórmula d'arranjament. Però laopinió radical es comença aqueixar de que el Govern nopugui conseguir una sèria am-nistia, ni la reintegració delscheminots, ni posar remei a lapuja constant dels queviures, iprotesta del projecte de pressu-post massa conservador i deque un Govern que anava a re-goneixer el dret sindical delsFuncionaris, hagi castigat a unempleat d'Hisenda, per si hapresidit una reunió de com-panys del Ministeri en les golfesde l'edifici, en lloc de fer-ho enaltre lloc.

Els lectors de JUSTÍCIA SO-'CIAL, hauran vist com hemanat concedint un graní crèdit aHerriot. Sentiríem molt haverde regonèixer que és de la ma-teixa pasta dels polílics " quehaurien d'ésser condemnats ano governar mai més.

Per avui, la nostra sinceritatens fa dir que en aqnestes d°arre-res setmanes la seva actuacióno ena ha pas convençut.

Rafael Ramis15, octubre 1924

«

Company: Si senliu les in-quietuds que d ign i f iquen lacondició humana dels opri-

mits, propagueuJ U S T Í C I A S O C I A L

periòdic socialista català.

Comet dar>hétérodoxe^En el despatx del Sr. X.

—Senyor X: m'hauria de ferun favor...

—De cap de les maneres.—Perquei—Perquè m'exposo a que

vostè em resulti un agraït im'en hagi de penedir tota lavida.

—/ sí fos dels dtsagraïts?—En els meus càlculs no hi

ha entrat mai l'avinantesa d'a-questa immensa gentussa nor-mal i multiplicada. Passi-ho bel

BRAND

EsmenaPer un error, la crònica «De

Paris estant» de la setmana pas-sada, i que per causes alienesfou mutil·lada de la meitat enavall, aparegué sense la firmadel seu autor, el company Ra-mis.

JUSTÍCIA SOCIALés l'únic periòdic de la nos-tra terra que recull en unsol ideari tots els desitjós

del poble

CRÒNICA HEBDOMADARIA

Polìtica internacional4

La salut <TAlemanyaEscrivim aquestes ratlles mentre esperem el resultat de les elec-

cions generals angleses. No creiem que puguin portar-nos aquisteseleccions sorpreses de consideració. Creiem, sí, que un dels actespolítics més afortunats del govern socialista britànic ha sigut el deno resignar-se a abandonar el poder sense saber quin eïecte haviafet en l'opinió la seva actuació durant nou mesos. No era la Coro-na ni els seus consellers els que havien de decidir la continuació ola fi d'un govern socialista. Era el poble el que havia de donar elseu parer en aquest afer trascendental i la Corona ha demostratexcepcional sabiduría resignant-se a la consalta per la qual,, encerta manera, es decideix també el seu destí. é,

Les eleccions presidencials nordamericanés tampoc poden aür-nos grans sorpreses. La màxima novetat que poden oferir és .quecap de les tres candidatures de primer rengle, la republicana! deCoolidge-Dawes, la democràtica de Davis-Bryan i la progressistade Follette-Wheeler, reuneixi els vots constitucionalment necessa-ris en qual cas l'elecció la farà el Parlament.

Les eleccions generals alemanyes fixades pel dia 7 de desem-bre són les que reserven una incògnita més que important, decissi-va, per al pervenir d'Europa. Anglaterra segueix la seva evoluciónormal i tal com ha dit MacDonald, si no és ara, serà d'aquí cincanys o d'aquí deu, però no és lluny la data en que els socialistesobtindran el poder amb majoria parlamentària pròpia que és comdir amb la voluntat manifesta del pais. Els Estats Units segueixentambé l'evolució llur sense commocions ni cataclismes per l'entra-nyable afiancament que tenen en el poble les pràctiques democrà-tiques que presideixen tota la seva vida pública i privada.A Alema-nya, en canvi, el traspàs del règim autocràtic i militarista a un rè-gim de llibertat i democràcia exposa el país als perills del secta-risme i reaccions violentes que poden comprometre la reglameijjia-cíó de la pau a base de la franca i lleal col·laboració de les deijBo-cràcies europees. :

Els partits socialistes de totes les nacions han conegut abasta-ment els dolors incomptables d'una infantesa desvalguda i unacreixença penosa en mig de persecucions i marfugues de tota llei.Però els socialistes alemanys han sufert totes les proves imagina-bles. Fins després de la guerra, a l'imposar-se la direcció del paísper la mortal fallida de tots els instruments de poder fins alesho-res coneguts, malgrat l'experiència de Rússia, o potser per 1 expe-riència de Rússia, varen volguer que llur revolució fos incruenta,intel·ligent i humana. I aquest terrible mancament que les massesenfollides no perdonen, els hi ha amargat tots els èxits i tots elssacrificis que en raó a les circumstàncies en que ells havien demoure's són d'un valor i d'una magnitut insuperables.

Als que no cerquem el fàcil aplaudiment, permeteu-nos quatremots de vindicació en favor dels social-démocrates alemanys en-cara que ningú hagi de compartir el nostre criteri. Ells han sigutels més eminents salvadors d'Europa. Sense ells continuaria avuiencara l'estat de guerra en la mateixa proporció que en 1917. Ellssón els que han tingut el lloc més estratègic i perillós i els que hantingut més consciència de llur responsabilitat i de la tasca què'lshi corresponia acomplir: matar la mentalitat germànica de l'avantguerra, enterrar definitivament a Bismark, destruir l'imperi, i, demés aprofitar les grans forces morals i les grans energies mentalsper a una causa diametralment oposada a Ta que des de llur nai-xement i organització havien servit.

I cal reconèixer que mai han abdicat de llurs principis ni maihan descuidat llur aplicació malgrat haver-se trobat durant molttemps—els més difícils per ells—amb tl rebuig i l'abandó de gai-rebé totes les fraccions socialistes del món. Ical proclamar, perbé que és una novetat en la política alemanya, que han sigut dúc-tils, sensats, calculadors i bons diplomàtics,car han anat acomplintla tasca llur sense inspirar desconfiança a llurs adversaris i sensedesvetllar un ambent d'hostilitat que hauria malograi tota l'obrallur. En moltes ocasions, com en 1 hora present, han trobat la ma-nera de fer fer als altres la feina, que, feta per ells, hauria provo-cat la conjunció de forces reaccionàries i el possible naufragi del'idea central què'ls inspira i els guia.

Ben fresca és a la memòria de tots la sèrie de crisis ministe-rials que ha sofert Alemanya des de que els social-démocratesvaren deixar el Govern. Ells havien fet ja la feina primordial: pro-mulgar la Constitució de Weimar i marcar la pauta de la futuraintervenció del poble en el governament del país. Després haviade venir fatalment l'exacerbació nacionalista per virtut de lesprivacions i sufriments a que quedaria subjecte el país com a «con-seqüència d'haver perdut la guerra. I quan el poble volgués enca-rar-se amb els dirigents reclamant una solució digna-i soportablede les responsabilitats concretes, havien d'ésser els elements bur-gesos—els més raonables, naUiralmentl—els que havien de res-pondre quines eren les obligacions i sacrificis que resignadamenthavien d'acceptar-se. I ja se sabia que els governs burgesos apu-rarien tets els ressorts: militarització clandestina, resistència pas-siva, planys estèrils, etc., etc. I se sabia també que els 'vencedorsapurarien llurs recursos i llur força per tal d'anorrear el vençut itreure tot el partit possible de llur posició privilegiada. I aquestrole tocava als elements avançats de la burgesia, als Cuno, alsStresemann, ds Marx, i fins als Rathenan que havien d'esser-nevíctimes.

Aquesta previsible successió d'esdeveniments va portar l'ocu-pació militar francesa i belga i el creixement innecessari de dolorsi la natural tendència del poble a corre cap els extrems. Els nacio-nalistes i els comunistes que, segons confessió pròpia, necessitenruina i desastre per a que les masses s'amparin de llurs doctrines,varen multiplicar llurs sufragis i varen desequilibrar les forcescentristes del Reichstag. Però, que va passar, que quan llur vot po-dia ésser decissiu, quan tenien a la ma perpetuar la ruina i el de-<sastre refusant l'acceptació del pla Dawes, uns i altres—partíeu'larment els nacionalistes—no es varen veure amb cor d'afrontarla terrible responsabilitat i varen consentir i fins votar les lleisnecessàries per a l'aplicació del pla?

Va passar que els fets estan per sobre les teories nacionalistesi comunistes i el poble clarivident obligava a la transacció. En laintimitat de les relacions entre el Govern i els nacionalistes podienhaver-hi pactes i plans de combinacions que es desconeixen. Peròel mes probable és que no hi hagués altra cosa que l'imposició delsfets i per sobre d'ells el més colpidor de trobar-se amb un pobleque recobrava el seny, que recobrava la salut, perquè la sembradadels socialistes de dins i de fora treia per tot arreu la cullita as-sombrosa de la pau, de la pau cordial, sincera, perdurable.

Feina sutil i delicada han fet els socialistes alemanys. Es gaire-bé segur que el poble alemany li brindarà el dia 7 de desembre ma-jor nombre de sufragis i major nombre de diputats al Reichstag.Però ens atrevim a pensar que interpretem llurs propòsits al dirque no és hora encara de retornar al poder. Ho fora únicament sí.contra lo que ha de suposar-se, una majoria socialista obligués algovern de MacDonald a romandre al poder a la Gran Bretanya.No essent aixís, el joc del Socialisme internacional marcarà abaosde molt temps una hora propícia, quan liquidades les primeresfactures morals i econòmiques de la guerra, podrà començar-seamb la deguda amplitut i amb la indispensable correspondència atravers de les fronteres la lluita formal i decissiva de la socialitza-ció.

M. Semi Mont

t»*TM»hr*««lff»4 J U S T I C I A S O C I A L

Ens veiem impossi-bilitats de publicar l'e-ditorial "Cap d'any dela nostra aparició.

CRÒNIQUES XILENES

liiilntioí upa(litre Iniziiti! «TO

Vista la puja fabulosa delsqueviures i altres articles de pri-mera necessitat, puja deguda enmolta part a l'afany dels magat-zemistes—tots italians—a l'en-gròs i al detall de fer-se rics ambpoc temps; vist també que elsflamants governants radicalsdeixen fer i no prenen mides decap mena per a lliurar el palsde la greu crisi i misèria—i comles pendran contra els lladres, siells han saquejat i buidat les ar-mes del Erari públic que és ungusti—les societats obreres isindicats idem i les associacionsd'empleats de comerç i bancss'ajuntaren amb el nom de «Co-mitè de Sociedades lívidas prórebaja de alimentos», acordant-se treballar a tot Xile per a acon-seguir tornar les coses al seu es-tat normal i empendre una fer-ma creuada contra els acapara-dors, magatzemistes i comer-ciants.

Després d'unes conversespreliminars tingudes en els sa-lons de la Societat d'Artisans,els de Valparaíso celebraren unamanifestació monstre que passe-jà la ciutat de cap a cap anant apronunciar els parlaments alPla de Sotomayor, davant delPalau d'Intendència de la pro-víncia. Hom diu que els mani-festants eren en nombre de sei-xanta mil. A una població decent setanta mil ànimes com ésaquesta, ja són respectables sei-xanta mil ciutadans demanantjustícia i bon govern!

Parlaren delegats de totes lesinstitucions obreres i de la clas-

i se mitja, membres dels comunis-tes i socialistes i un'de la «I. W,W.»—Asociación de Industria-les del Mundo»,—donant la no-ta més simpàtica una dona querepresentava a les AssociacionsObreres femenines la qual parlàamb mesura i energia alhora.

Les conclusions foren llegi-des però diuen que les exposa-ran al país per mitjà dels diarisi per fulles que es repartiran ar-reu, ja que creuen endebadesfer-les arribar a mans dels go-vernants que patim. Les copiemsense traducció:

«El Comitè General de Socie-dades Unidas pró alimentos»,formado por casi todas las so-ciedades obreras de Valparaiso,algunas de empleados, comitésy juntas vecinales, haciendo ex-clusión de toda cuestión doctri-naria i IpoHtica, unidos sólida-mente por un común anhelo dedefensa de la vida, acuerda ex-poner las siguientes considera-ciones:

1,° Que los poderes públicosdel país no han tomado hastahoy la menor medida en defensade la alimentación del pueblo,no obstante la enorme carestíade los artículos de primera ne-cesidad, y las abundantísimasexportaciones que los hacenda-dos, y grandes casas de comer-cio extranjeras vienen hacien-do, tiempo na, de los cereales deconsumo más indispensable.

2," Que no existe en el nmn-do ¿ntero un país civilizado endonde, en las épocas difícilescomo là que nosotros venimosatravesando, sus gobernantesno se hayan apresurado a tomartoda clase de medidas legales desalvación y previsión publicas,bien contra la exportación delos alimentos, bien contralla

acaparación de los productoshecha por los conic reíame?.,,quienes exportando los alimen-tos o imponiéndoles un precioexcesivo, cometen el más gran-de de los atentados contra la sa-lud y la vida misma de la nación.

3." Que principalmente eltrigo ha sido exportado hoy enproporciones nunca vistas yque de este cereal es/muy esca-sa la cantidad que resta en elpais, circunstancia que está yaproduciendo sus funestos efec-tos, los cuales^ serán aún muchomás graves dentro de poco, pa-ra 1* vida de los hogares cuyosjefes no disponen de otras en-tradas económicas que los asig-nos salarios semanales o men-suales.

4.° Que las principales me-didas de rigor que semejante si-tuación imponía a los represen-tantes del pueblo ert el poderpúblico, era la de dictar rápidouna ley de emergencia que im-pidiera la salida del país, de lasexhorbitantes cantidades de ce-reales que se han estado expor-tando, en defensa de la alimen-tación del pueblo; pero que estaley no ha sido dictada por des-preocupación y desatención delas necesidades nacionales.

5.° Que en vista de que unaley contra las exportaciones,caso de que llegara a ser dicta?-da, carecería ya de toda eficàciapor extemporánea, el «ComitéGeneral de Sociedades Unidas»,de Valparaiso, solo desea hacerpresente al país que nuestrosgobernantes no han cumplido-con su deber, y que serán res-ponsables de las miserias quesobrevengan al pueblo por loscapítulos expuestos.

6.° Finalmente, que en pre-sencia de lo dicho y ante la ine-ficacia tardia de una ley paraimpedir las exportaciones, el«Comité General de SociedadesUuidas», declara que el present?cornicio, carece de conclusionesante el poder público, y que so-lo constitnye una demostraciónpopular de desagrado por ladespreocupación de nuestrosgobernantes ante la carestía delos medios de subsistencia y an-te las enormes exportaciones delos cereales más indispensablesa la alimentación general.»

Es llegí un telegrama dels di-putats demòcrates que deia:

«Presidente mitin pró-alimen-tación.— Valparaiso. — La Cá-mara rechazó por 40 votos con-tra 15 ídem, la indicación deeximir trámite de comisión elproyecto de abolición de im-,puesto al ganado, y el que pro-hibe la exportación de cereales.Los pueblos tienen los repre-.sentantes que se merecen. , ,

A falta de legislación el sobe-,rano pueblo debe proceder a su,defensa. Salud y agitación.—Abrahan Lechie, Juan Araya,Analicio López, parlamentariosdemócratas.»

Aquest telegrama aixecà man-tés protestes i indignacions en-tre els assistents al comici,

Carlota GoterM

Ecos i comentarisDeclaració tnter«ii»ntpr • : < ' ien < i > m i r - l t pot servir en aqueta

f

«Kl Pa't t Su -i ¡aliata Obrer K*|>:i»,vi>l(ie·'ifja fi1 r constar quo ostin m.inruMá>¡ f o t i a t i i i i ' i t els rumors c i rculut* jiorla pn-iiisa anglesa, icgoiii tilt) qual« »1general Primo de Rivera presidiràaviat t in (¡ovum format per socialistesmoderats.

Ta! referència fiï, en absolut, fitina.El Partit rtorisllst» Obrer Kipanyol

1 la t.'n ió Girier«! de Treballador»,d'Eipauya, no han col·laborat amb capGovern monàrquic, ni col·labarantampoc a rn i ) el Diroctori Militar i nocol·laboraran demà ou l'actual rfyfiinpolític quo oxistoix a Espanya.

La intervenció dels socialistes enels diversos organismes oficials del'Estat està regulat pala acords delsCongresos i dula plmis dol Partit So-cialista i do la Unió General de Tre-bailadors, sense que hagi tingut, nitingui, en l'actualitat, caràcter polític'de col·laboració o d'asientlment al'obra del Govern.

Fidol a la sova tradició d« lluita declasses i d'independència davant detot» els partits polítics de la burgesia,el socialismo espanyol reclama per aell el dret a jut jar dels moments il'oportunitat en la qual ha de modifi-car la seva tàctica, que només unCongrí« nacional podría fer-lio.

D'una vegada per sempre, queden'desautoritzats els rumori al·ludit*, e!squals no responen absolutament a cupfomament seriós.

Per la Comissió Executiva del PartitSocialista Obrer Espanyol, el Secreta-ri General, Andreu Saborit.Un mestre d'eitudi quo ei mori«

de famSevilla 84,—Laguardia civil do Mai-

rena del Algor ba trobat a un paller(fel Hiestro anomenat «La Navajilla»,el mostro del dit poble don ManuelCastellolí López, de (Î4 anys d'edat,que estava completament extenuat.

L'esmentat mestre es dedicava a do-nar lliçons als nens 8 les deveses delRleitro.

Els guàrdies intentareu retornar clpobre mostre donant li alguns ali-ment*, perù era tal el seu estat d'i-nacció, quo no els lia pogut ingerir.

En greu estât lia sigut conduit al'hospital do Mairena.

Una opinió latereiiantEl general Primo d« Rivera, des

mentint oli fasos rumors que aquestdies han vingut circulant lia declarata un redactor dò «Le Journal» de Parisque «Espanya no abandonarà pas elBlf»

Es Indiscutible la imporianci» d'a-queita opinió.

Un nou confrareHa »paregut A Barcelona el primer

número de «Solidariam! Proletaria»portaveu de la C. N. del T. Eu un llen-guatge generós i comprensiu, moltpoc freqüent on la nostra prensa obre-ra park do la situació actual de l'orga-rtltxaCió, 1 on mants articles defensal'idelogia anarquista.

Desitgem al confrare una vldallargaen profit de la nostre classa.

Lei Idee* d« SegniEn el mateix número de «Solidari-

,dad Proletaria» e» dediqueu algunstreballs a comentar l'obra de Seguí.Es un encert. El pensament de Begui,seme les rnixtlficaeions, que alguns

ni t in i i · i iu -l« verdadera orientació. Calno i i i . s ta i J t fixar-se principalment, en1« í i M i m a í'piu'ii del company mort;perquè la» ú l t imes paraules seves comi'x lògic, sóii les que tenen més apli-cació a la realitat d'avui. Cal tenirtambé en compte que el criteri deSeguí mantenint tempre uns prin-cipis subtancials evolucionà, legoniali dictat« de la realitat.

A q uesta evolució alguns li retreiencom un insult. Nosaltres, no obstant,creiem que era una prova de la sevaintel·ligència l de la seva capacitatde director de majses.

EU intimi d'Anatole Frane«Lleigim: «Entre elsjfamlliars d'Ana-

tole France hi figuraven mantes cele-britats de la politica. Clemenceau lBriand eren íntims iens. Estimava aJaurès mes que a un germà. LouisHarthon el visitava amb freqüència.Els que en foren testimonis no oblida-ran mal mes l'aparició de l'ardentFerrer, de qui tant plavia a AnatoleFrance l'elegància intel·lectual 1 lanoble lucidesa. En Ferrer, que de re-torn a Espanyava caure sota les baleid'un escamot d'execució

DetenelóHa estat detingut el nostre amic En

Pere Bonet, redactor de «La Batalla».

Ü! ÍÜUÉÜ 111!Pels amics de Ciutat

IISi enutjós és el viure en els

pobles rurals, degut a l'irrissorirémunéraient que l'obrer delcamp percibeix en pac de treb'allexcessiu que desplega, lamenta-ble i miseriós és l'especte queofereixen les altres immediatescondicions que complementenla vida d'aquests llogarets.

A Ciutat, per minses que si-guin les manifestacions de l'es-perit i per migrades que siguinles inquietuts humanes sempres'hi troben centres culturals, bi-blioteques públiques i escoleson l'home de condició humil, elproletari, hi copsa totes les en-senyances que pugui abastàson intelecte...

En canvi el pobre camperol,l'obrer que viu en aquestes, ru-ralies desertes i abandonades,resta en l'ignorància més com-plerta desde l'infantesa fins a lasenectut.

Generalment mal dirigits perun mestre rutinari i llibrescquè's cuida d'un formiguer decriatures, tancades dins un localque, tan pot servir de cuadracom de taberna, surten a capedat al carrer per ésser iniciatsals treballs més pesats i carre-gosos.

I sense obrir mai més un lli-bre ni fullejar les pàgines d'unsimple diari,5viuen dins un her-métisme tan suicida que els hiatrofia el cervell, els hi enterbo-la^l'intelingècia i jaüsols obrenper instint com les bèsties.

Si l'intensitat de la vida esconta perjla suma d'impressionsque reb l'individuujijper^eljgraua'inquietuts que|enardeixen|l'es-

perit, puc ben assegurar-vo«,amics meus, que la vida l'a-quests homes es ben aula.

Prou recordeu, a voltes, an-tics companys que, en l'infante-sa i en el florir de la joventut,eren trempats i aíxerits i, ara usinspiren llàstima i conmiserado.Els veureu qu«, encara no hancumplert els trenta anys í arro-ceguen una vida vergonyosa iensopida com si tinguessin quel-com d'idiotes. Pobres camperols!Carregats de prejudicis falsos id'insanes cobejanses, per he-rència de les succesives genera-cions, s'aferren, inconscients, al'egoisme més funest, convertintllur existència en un martirilogietern.

No l'envegeu, amici de Ciutat,aquesta vida que anorrea totesles prolongacions de l'esperit.Si sou home cultivat i sentiu in-(Juietuts per totes les coses jus-tes i humanes, tiobareu un buidinmens i una indiferència tanpronunciada que us sentireumorir tots els ensomnis redem-tars i tots els ideals llibertaris.I si per, dissort, sou un simpleobrer manual sense cap altre as-piració que la de cercar un jor-nal que us sustenti, no us hiarrisqueu a probar aquesta vi-.da amorfa, car condemneu'vos-tres fills a ignorància i misèria,vostra muller a ésser un pellingd'inmundícia i vos un esclau deltreball i la fam...

La Ciutat podrñ ésser turbu-lenta, pròdiga en lluitas, propen-sa a convulsions; però allà onhi ha lluita hi ha vida, on hi haturbulències hi ha idees, on hiha convulsions hi ha esperit..

A Ciutat l'ambient vibra i esrenova a l'impuls de totes lesmanifestacions que integren lavida humana; trobeu afinitat pertotes les vostres volicions i sen-timents; puliu vostres innatesaptiiuds i refineu vostra sensi-bilitat grollera.

En canvi a les ruralies totmort de consunció, tot s'enru-meíx i degenera, tot decandeix ies castra...

No més hi veieu hàbits i ins-tints malèfics, superticions icreencies absurdes que són ungros lastre que arrocega la Ci-vilització.

Sense aquestes ruralies mor-tes, sense aquests pobles apa-gats i obtusos, l'humanitat jaHauria traspassat el llindar dela seva alliberació,

Redimides elles, l'obra de l'e-mancipació integral lluïria es-plendorosa... Mentrestant total'obra d'avanguàrdia que realit-zen les Ciutats i tota l'activitatque despleguin els homes abne-gats, pot ésser anulada per laforça negativa de les ruraliestràgiques on la passivitat, lamala fe i la manca de sentit co-mú converteixen al$ homesllurs, en titelles inconscients ca-paços d'ésser moguts per unpolixinela audaz.

Joan Forment

Fallitemi de JUSTICIA SociAt1 4< tQTtmkrt 1K4

L A E T A A C I L I AD'ANATOLE FRANCE

(Trad, de K. T.)Acatament

HAl cap de ili meios, Laeta Acilia,

•gelada a un llit de porpre al pati dela caia, murmurara una cançó semelentit que la »èva mare cantava en al-trei tempi. L'aigua del brollador on•'aixecaven jove« tritona de marbrecantava galament, i l'aire tebi agita-va amb dolcesa lea füllet remorólesdel vell platan.Laisajoitenuada^eliça,p«anta taimen t l'abella en sortir delverger, la jove, els bravos creuats da-munt la cintura rodona, havent aca-bat el seu cant, passejà l'esguard en-torn d'ella i suspirava de joia i d'or-gull. All iens peus, les esclaves ne-gre*, groguei o blanques s'afanyavena moure l'agulla, la llansadora i el fus,i treballaven a grans pasaos per la pa-nera de l'infant esperat, Laeta, allar-gant el braç, prengué la menuda cò-fia que una vella esclava negra li pre-lentava rient. Ella se'l cola al punyclo* 1 també rigué. Era una menudacòfia de porpre, d'or, d'argent l de per-lei, magnifica com ell somniï d'unpobre africà.

Bn aquest instant una dona eitran-ftn aparegué a aqueit pati interior.

Anava vestida d'una roba d'una solapera, semblant per la color a la polídels camini. Els seus llargs cabell»estaven cobert« de cendra, però el seurostre, cremat por les llàgrimes, esta-va amarat encara de glòria i de beutat.

i Les esclaves, prenent-la per una; captaire, s'aixecaren ja'^er a agafar-I la, quan Laeta Acilia, reconeixent-la

al primer cop d'ull, a'aixecà i corroguécap a ella cridant:

—Maria, Maria, és veritat que haseitat ta predilecta d'un d«u. Aquell alqual hai eitlmat a la terra t'ha escoltat des del cel i m'ha concedit el quejo havia demanat per mitjà teu. Mirai,no t'enganyo!

I mostrà la petita còfia que encaratenia a la mà.

—Que en soc de felle,, i com t'ho re-gracio!

—Ja ho sabia, respongué MariaMagdalen», i vino, Laeta Acilia, a ins-truir-te en la veritat del Crlit Jesúi.

Llavors la marsellesa feu marxar lisesclaves t donà a la jueva un seientd'ivori amb els coixins brodats d'or.Però Magdalena, refusant violentmeutaquest seient, s'assentà a terra, lescames creuades, a l'ombra del granplàtan que els bufets del v«at emple-nava de murmuris.

—Filla de gentils, digué ella, tu nohas pas menyspreat els deixebles delSenyor. Tenien set i els has donatbeure; estaven afamats i els has donatmenjar. Es perquè jo et faré conèixerJeiùs com jo l'bo conegut, per a queel puguis estimar com jo l'estimo. Jo

era pecadora quan vaig veure per pri-mer cop al més bell dels fills delíhomes.

I ella co'ità com s'havia llençat allgenolls de Jesús, a casa de Siine elLebróa, i com havia regat els peusadorats del nabí amb tot el nard Con-,tingut en un vas d'alabastre. Reportà"les paraules que el dolç mestre pro-nuncià aleshores, Contestant els mur-mulls dels seus deixebles grossers.

—Per què renyeu aquesta dona, dl-. 'gué ell. lil que m'ha fet està ben fet.Car vosaltres tindreu sempre entrevosaltres pobres; però a mi, no em tin-dreu pas sempre. Ella ha perfumat enadevança el meu cos per la sepultura.En veritat jo ui dic que a tot el món¿per tot allà ou terà predicat aquestEvangeli, hom contarà això que ella.ha fet i en serà lloada.

Explicà tot seguit com Jesüi haviacopsat els «et dimonis que s'agitavenen ella.

I afegí:—Deipréi, encliada, coniumida peï

totai les joiei de la fe i de l'amor, jom'he guanyat les passioni en l'ombradel mestre com en un nou edem.

Ella parlà dels lliris dels camps quecontemplaven junts i de la felicitat in-fluita, de la sola felicitat de creurer.Després digué com ell fou traït i 'con-demnat a mort per la salvació del seupoble. Recordà les escenes inefablesde la passió, de la sepultura i de laressurrecció.

—Sóc jo, cridà ella, lóc jo qui pri*mer »el veié. Vaig trobar dos angeli

habülats de blanc, asseguts, l'un a lateita, l'altre ali pem, allà on haviendut el cos de Jeiús. l ell» em digue-ren: «La dona, per què plores»—«Ploroperquè s'haii endut mon Senyor i nosé on l'kau portat». Oh joia!, Jesúsvingué a mi i jo creguí de bones a pri-meres que era el jardiner. Però ell emcridà «Maria!» i jo reconegui la sevaveu. Vaig cridar: «Nabíl» i vaig es-tendre els braços; però ell em respon-gué dolçament: «No em toquis, car nohe pujat encara vers mou pare.»

Escoltant aquest relat, Laeta Aciliaperdia poc a poc la seva joia i la sevaquietut. Fent un retorn cap a ell» ma-teixa, s'examinà la vida, i la trobà beumonòtona comparada amb la vida d'a-questa dona que havia eitlmat un déu.

, Eli die* que ei marcava per ella, jovei pietosa patricia, eren aquells en ellquals menjava pastella amb les sevesamigues. Els jocs del circ, l'amor•dïHelviug i ell treballs d'agulla ocu-paven la seva existència. Però què co-ïa significava tot això al costat de leseiceues amb lei quals la Magdalenaescalfà els seus sentiti i la seva àni-ma? Es sentí pujar al cor amarguesgelogies i obscurs queixes. Envejavales divines aventures 1 àdhuc les do-lors sense nom d'aquesta jueva a laqual se li veia brillar encara, sota lacendra de la penitència, l'ardenta be-llesa.

—Vei-te'n, jueva!' cridà aguantant-se les llàgrimes en ela ulls amb elpuny, ves-te'n! Jo estava ben tran-quil·la fins arai Em creia feliça. Ne

labia que en el món hi hagués altreifelicitati que les que jo he guitat. Noconeixia altre amor que el del meu ex-cel·lent Helvius ni altra joia santa quecelebrar els misteris de les deesei a lamoda deia meva mare i del meu avi.Oh, era ben simple! Dona malvada, tuvolies donar-me el desgust de la bonavida que jo he menat. Però no has pasreeixit. Per- què em vens a parlar deles teves amors amb un déu visible?per què et vantes davant meu d'havervist el nabí ressucitat, que jo no elpodré veure? Esperaves danyar me enla ¡oia de tenir un fill. Mal fet! Jo novull conèixer el teu déu. Tu l'has esti-mat massa; -"per plaure-li cal humi-llarse com qualsevol cosa als senepeus. Aquesta no és una actitud con-venient a la dona d'un cavaller. Hel-vius l'enfadaria si jo fos mai una detala adoradores. No en vull res d'unareligió que destrocl els pentinats. No,certament, jo no faré conèixer el teuCriït a l'in/ant que porto a les entra-nyei. Si aquest pobre petit ésser ésuna fila, li faré estimar les nostres xi-quet deeses de terra cuita, que no sónmés altes que el dit i amb les qualspodrà jugar sense temor. Veu's aquíles divinitats que calen a lei mares iala filli. Tu has estat ben enginyosade vantar-me les teves amors i d'invi-tarme a compartir-les. Com el teu déupodrà ésser el meu? Jo no he dut maila vida de pecadora, jo no he eitatposseïda de set dimonis, jo no he anaterrant pels camins; jo sóc una donarespectable. Ves-te'nl

Magdalena, veient que l'apostolatno estava en leg levei veus, es retirà ,en una gruta salvatge què més tardfou la Santa-Baune. Eli hagiògraf*

/ creuen unànimanieut que Laeta Aci-; lla no ei convertí a la fe cristiana finí

drsprés de molts anyi de la conversaque jo he fidelment reportat.

Nili sito » pill i'liljisAlgunes peñones m'han tirat en

cara d'haver confós en aquest conteMaria do Bethàuia, germana de Marta,i Maria Magdalena. He de convenirsense repensar-m'hi que l'Evangelisembla fer de la Maria que repartí *1

Eerfum de nard damund de Jesús i noi Maria a la qual el Mestre digué:

Noli me tangere dues dones absoluta-ment distint '8. Sobre aquest punt do-no satisfaccions als que m'han fetl'honor d'advertir-rae. Es troba en elnombre una princesa lligada a l'orto-dòxia grega. No me'n vaig sorpendre.Els grec* sempre ban distingit dueiMaries. No es pot dir el mateix del'Església d'Occident. All», contrària-ment, la identificació de la germanade Marta i de Magdalena la Pecadoraes feu do seguida. Els textes s'hi pres-ten poc, però les dificultats oposadespels textes només entrebanquen elssavis; ta poesia popular és mes subtilque la ciència; res no l'atura, ella sapsoltar els obstacles davant dels qualsha topat la crítica. Per una agilitat fe-liç de la seva imaginació, el pobleconvertí eu una sola les dues Maries,i creà així el tipus maravellós de laMagdalena. La llegenda l'ha consa-grada i és do la llegenda que jo m'heinspirat pel meu petit conte. En això,

' em crec absolutament Invulnérable.1 Encara hi ha més. Puc invocar l'auto-ritat de doctors. Sense afalagar-me'n,està del meu costat la Sorbona. BUndeclarà, el l.r de desembre de 1681,

' que només hi ha una Maria.

PàCln* 4 j u • rip i¿ go q i A L felffii'

Pel número pròximEi Irat ut um

per J. Oomaposada

Urte litis oto »Ulan*per Màrius Vidal

Li inUó de la taraliper Cristòfor de Domènec

L'mill ilei talant lleisper Cot de Reddis

la companya de l'incomprèsper Felip Cortiella

per Carlota Goteres

i articles i treballs de Serra i Mo-ret, APA, R. Ramis, Forment An-toni Amador i altres.

Noves í documents

tis utm (ornimi!Fem present als nostres

corresponsals que les li-quidacions deuen practi-car-Jes cada fi de mes. Alsnegligents que n,o ho efec-tuïn els girarem, carre-gant-los una pesseta perles despeses.

No admetem retorns depaper. Per això facturemels exemplars a 10 ets.

Treballador!Signes digne de la teva condi-

ció hnmanalCom a home, t'has de sentir

ciutadà I laborar amb el socia-lisme per l'adveniment d'una

societat millor.Com a prodnctor, t'has d'a-

plegar dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels teus ger-mans.

Als suscriptos de foraEl manteniment d'un

/,'ríòdic com el nostracomporta u n sacrificiConstant. L ' anormalitatactual fa més dura encarala vida (.c JUSTICIA SO-CIAL

Preguem a tots, viva-ment, vulguin ajudar aP exit de la nostra obra re-musaní-nos l'import de lesinscripcions que s ' ensdeuen.

«

Obrers del camptLlegiu i propagueu

LA TERRAfi

SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DE LA «UNIÓ DE RA-

HASAIRES DE CATALUNYA"

/•.'.v l'iii'lico. cada dissabte. 15 Clt.

mtìi\mmm:Mm,\i\?B&BCELONA

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de I?. premsa socia-

lista i obrerista?

Portaven dt la F>">/?)'ar.ii¡ de, Coo-perntires -I? Ca/iiiviiya

Articles 'loctrinah sobrecoo¡HT<¡C!o: El movimentcooxr.itin a Catalunyai a Espanya : Problemessocials relacionats amb

l,i cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Suscrípció anyal: 4 ptes.

liSl'ït.. : o a, 11 b s. • [iQiat

1

S I K < ' i A . Oovern»oeUllsta.Amb Tnpol de la fracció lliberal de

In Cambra popular, «I nostro eminentcompany, Hjahnnr Brantlngr, ha cons-tituït novament un Govern socialista,ileapri''» do la victòria electoral obtin-guda darrerament la qual va provocarla dimissió del (!overn preaidlt per'¡'ytfígnr,

lil (íovora presidit per Brantlng elformen, l inden, ministre d'Afers es-trangers; Notbin, do Justícia; Thor-BOU, de Finances; Hansson, de Defen-sa National; Moallnr, d'Afers Socials;Larssnu, do Comunicacions; Olou Ols-sou, de Cultes; Ltndors, d'Agricultu-ra; Smidlea, de Comerç, i com a mi-nistre» sense cartera hi figuren Wiz-fors i Levinson.

La primera tasca que es proposaaquest (Jovern és la radical reducciódols armaments aplicant w» totes sespurts oi pacte acordat a l'Assemble*de la Sociotut de les Nacions. Per aixòels socialistes, domin dols 1Ü4 dipu-tats pròpia, conti·ii amb Papoi d'altresgrups do la Cambra i amb la innulfostaadbosló del ¡>.iK També OR proposacontinuar desenrotllant el plan .dereformes socials en benefici de la clas-so treballadora que havia iniciatKranting en U nova anterior etapaffiivernamentul. Ks t j rua lmon tnn delsprojectes dol n<m Oovern establir es-tretes relacions amb »-Is altres governssocialistes per tal do portir a la pràc-tica aquelles millores do realitzacióimmediata que preparin l 'advenimentde la transformació social.

tiranti ng va néixer a Stokolm enIKfiO. Fou professor do Matemàtiquesi Astronomia a r t 'nivorsi tat d'Upsalai membro do l'Observatori de Hto-kblm. Kn 1884 va començar a distin-gir-se com s socialista escriblnt a larovista Tiden, i dos do 1H8T a 1917 fouprimer redactor dei Social Vemokra-ie,n portaveu del Partit Socialista suec.Kn 1U21 va èsser distingit amb el pro-mi Nobel do la Pau. Ha ocupat sem-pre llocs prominents en la políticanacional i internacional, havent sigutelogit President do la darrera Assem-blea de la Societat do los Nacions ce-lebrada a Ginebra pel setembre pas-sat.( ¡RKCIA. — La taso» del non ga-

veraEl Oovern presidit per Mlchalako-

poulos de la constitució del qual vii-rem donar compto on l'iniieió ante-rior, va presentar-se a l'AssembleaNacional en 1(5 «l'octubre, Urgint unadeclaració que vu can«nr excel·lentefecte. Apart ' lo divorces reformes ad-ministrativos, os proposa ri'dnctar onbrou termini la c;irt;i constitucionaldo la Primera líopúbllca groga la qualsfiH sotmesa »1 n - f e r ò n d n m popular.Kn política Intornaeimial anunc ia unprograma de pau i la roconstltncióde l'exèrcit i l 'armada a baso limitadai ateneijt únicament a la defensa delpaís.Advocaentusiiisticamcnt perl'ar-bltratgo i el desarmament aprovat perla Lliga de lea Nacions.

El nou (ïovorn va obtenir un vot doconfiança de l 'Assemblea reunint 201vots contra !>2 i K) abstencions dels;i()'J diputats qu es trobaven presents.

LI íXEMBURG. Victoria socialistaHI dia 12 d'oetubro varen celebrar-

•Q eleccions generals municipal* alGran Ducat de Luxemburg on lesquals els socialistes reorganitzat« va-ren obtenir un èxit sorprenent. En leseleccions do 1921, en tot oi país, nopogueren obtenir més quo cinc can-didats triomfants. Ara, eu els dife-rents munición han obtingut seixan-ta cinc actes conseguili! la majoria aDudelange i Sclúf-Sclauge. A la capi-tal, aliats «mb els lliberals, han gua-nyat 14 llocs, derrotant als conserva'dors i clericals que dominaven el mu-nicipi.

Kl sufragi foment i la dlssenció co-munista havien reduït les forces so-ciallates a l'última potència. Sortosa-ment el Partit va réorganisant-se Irestablint les seves posicions on tantque les dones abandonen la causa dela reacció i se sumen decididament alos idees emancipadores.i;USS!A.-L'lnstroo«ió pública

El Comissari del Poble d'Instrucciópública, Luuercharsky, en el raportdirigit al Comitè executi u central quepublica Pravda, dol 10 d'octubre, cx-pruasa ois mos pessimistes augurisrespecte el porvenir de l'instrucció enlos Républiques Soviétiques. Segonsel raport, aban» de la guerra hi haviaa Rússia tW.OOo oseóles elementalsamb 1.'¿OO.OiiO deixebles. Els esforçosdols Soviets vàreu conseguir poc des-prés de la Ue.vnlució do 1!H7 reorga-n i t y . T i . - l 'ensenyament primari i en11)21 func io i aven j n "ìli.000 escoles amb 'n u a assistència superior de 0,000.000e i • d f i x e b l s. Desgraciadament enl(tí'¿ va inieia'-se una minva conside-rali; 'a <\uul va iiccontuar-se en 1923,¡ i i T i v í i n i eti octubre d'aquell any af u i n . - i i i - i a r no més 49.000 escoles amb

una assistència mit ja do 3.700.000 dei-xeble.s Les escoles secondaries queabans de la guerra no passaven de1.0(53, varen arribar a :3."ÎOO en mi,descendint en la data senyalada flus a2.028, o sigui una pèrdua de més dela tercera part.

Diu el mateix raport:—«La més grani catàstrofe ha col·lapsat el nostre plan

d'educació pre-escolar. Vàrem trobarinstituïdes més de 4,000 llars per acriatures no arribades a l'edat escolarles quals podien acomodar 213.000 in-fants. Ara en resten només 715 amb4.000 infants.» I encara aquest nom-bre de llars haurà do reduir-se, afegeixLunarcuaraky, malgrat que el proble-ma dels infants sense llar deve cadadia més agut.

Referint-se a les retribucions delsmestres, diu Lunareharsky que el soudels mestres rurals en el primer Cua-trimestre d'aquest any era de 14.06rublos i el dels mestres urbans de 10.13rubles al mes (unes 42 i 32 pessetesrespectivament) Actualment en Al-gunes províncies s'ha arribat fins /aunos (50 pessetes, si bé en altres è)encara considerablement Inferior, ;-

Lunarcharsky clou oi sou raportfent uu fervorosa crida al Consell exe-cutiu central per a que presti atencióa la trista situanió creada per aquestestat de coses. Los Universitats, esco-les superiors i institucions cientifi-ques es trobeu en l'estat més lamen«table. I per damunt dels sous ridicoladels professors i de la mísera condi-ció dels estudiants quo han do viuredel. subsidi públic, hi ha encara elperill, mos ben dit el propòsit do re-tallar aquesta estipendia I reduir mésencara l'acció educadora de l'Estat,—«Cal evitar això, passi el que passi—exclama Lunarcharnky—car ja n'lxiha prou que passem ara per la vergo-nya de destinar menya als nostres es-tudiants del que es destinava a aquetafins abans de la guerra.»TURQUIA.-!* qüestió de Hosnl ,

Ja en altra ocasió vàrem informaroí lector de la disputa suscitada entreTurquía 1 Gran Bretanya respecto asi el territori del Nllayet de Mosul had'atribuír-se a Turquía o ha de ro»mandre formant part del Regne dl-rac. Es tracta d'una zona rica i pobla-da la qual és susceptible de devenirun Important centre productor de pe»troli, matèria altament necessària ala tan progressiva com despullada,nació turca.

Segons la clàusula 2 de l'article IIIdel Tractat de Lausano, la fronteraentre Turquía I rirac havia do fixar-se amistosament entre Turquia i GranBretanya dins del termini do uottmesos. Sí no resultava avinença esdeixaria a mans del Consell de la So-cietat de les Nacions, però en taut nohi hagués cap resolució no s'intenta-rla por cap de los dues parts cap mo-viment militar o d'altra naturalesaquo pogués afectar les fronteres ac- ;tuais. El lector sap que la conferènciaturco-británica va haver-se de luSK'pondre sense arribar a un acord perqual raó l'assumpte va passar al Con-sell de la Societat de les Nacions imentre s'esperava l'Informe lei fall«del susdit Conseil, les casmi.lt incur-sions de bandos Irregulars d'assiri*han obligat a Turquía a empeñareuna expedició punitiva a travers deles froteres de l'Irac, al nord d'Ama-diu, és dir, frec a frec de la zona d'o-cupacló senyalada a les tropes brità-niques.

Per un moment va existir el perillde que Turquia l Gran Bretanya arri-bessin a les mans, però sortosamentuns i altres han usat els termes méssatisfactoris i s'han acontentat me-nant pressa al Consell de la Societatde les Nacions el qual s'ha reunit pertal de resoldre aquest espinós afer, enel qual no fora cap estranyesa querecaigués una sentencia contrària a latesi que sorte la Oran Bretanya, sen-se que tampoc pugui donar-se unagran quantitat de raó a Turquia. Elcuriós del cas és que el gran Regned'Irac, els interessos del qual es ven-tilen, apareix completament absentd'aquesta disputa que ha vingut d'unfil com no degenera en tragènia.

IUGOSLÀVIA.-*-**, prisi JTRKOTIM-,quotai

El 15 d'octubre, Davidovitx va pre-sentar al rei la dimissió col·lectiva delministeri. S'havia convingut en aus»titulr algún dels ministres per tal dedonar amplitut al ministeri; peròsembla que el President, d'acord ambel rei, ha vist una ocasió propicia pera produir una gran concentració quemantingués units per a fins comunsals servis, croates i eslovetics. No ésimpossible que en aquesta concentra-ció hi entrin també els radicals, mésara que llur capdlll, l'expresidentPatxitx, es troba malalt 1 apartat dela vida públjca activa ço que repre-senta l'eliminació del principal obsta-cle.

Una mena de solidaritat va esta-

blir-se a l'elegir-se el president do la'Cambra do Diputats. Liuba lovana-

vitx, radical, va ésser reelegit per233 vots -iels 259 diputáis presents,E-i un síntoma excel let que fa creureen lu possibilitat de realitzar-se çoque s'expressa en la lletra de dimis-sió de Davidovltx, la qual diu textual-ment:

«Atenent el desig manifestat perV. M. de que oferim la nostra dimis-sió per tal d'engrandir el bloc delsque han de treballar en la nostra po-lítica de pau i d'ordre, en la legislació regressiva de la corrupció i enl'acord final entr»servis, croates i es-lovenos, me permeto presentar a V.M, la dimissió de tot el gabinet.»

Es d'esperar que aquesta crisi mi-nisterial es resolgui feliçment l s'arri-bi a una concentració que permeti aJps diferentes races conyiure germa-nívolaflxént en un règim (¿'ampla au-tonomia i de formal organització de-mocràtica. Fora uua pj^lna be.Jlaenl'%tòrla 4'aqveU'ppt^è •IfWAifty Vp.va lejxir de 1» guerra corçs$erabW-

( pent engrandit però ojfgjànicamen.tdebjjit^per U>, InpOQflf^èueí» de lojs

* forces,' ideals l'tyn}qije> quei v,artoi);ra-unijs si» I que de noguer-so l}armp«if¡sar'flO.dHon conjun|Awen,t «o,as$j[t,u$runa ^vaneada dol, progrés entre ¡elpobles doTori»nt d'E^op».

ALEMANYA—Dissolució del Re>-lohstag.

Després de una masada passada enconsultes 1 regateigs per tal de d'eivgrandir la concentració ministerial idonar una vida mes segura i estableal Üovern per a poguer dur a feliç ter-el desentrolllo dels pactes de Londresno trobant-se cap combinació possibleel President de la República, Ebort,ha dissolt el Parlament, convocanteleccions per al dia 7 Jel vinent de-sembre. Aquestes eleccions son espe-rades amb gran Interès confiant elssocialistes augmentar llurs forces que,com el lector sap, són numèricamentles més importants del Reichstag.

Entre tant Alemanya ha pagat pun-tualment i amb excreix les dues men-sualitats que han caigut del comptede reparacions 1 França i Bèlgica cor-responen a la llealtat germànica ac-celerant la desocupació militar i do-nant tota mena de facilitats. Tanma-teix el paissatge d'un any enrera éstotalment desconegut i fins els gene-rals alemanys es dediquen ara a do-nar conferències a favor de la pau!

DE COL·LABORACIÓ

Mals patronsD'un temps ençà, principal-

ment, des que hom no pot par-lar i escriurer en la forma ques'estila als pobles civilitzats, desque per a la propagació delsideals i de la fe que empenyenles generacions envers 1 assoli-ment d'una vida més perfecta iesplendorosa, es topa amb tra-ves i privacions «ens nombreque, obliguen a deixar les dres-seres i cercar ela camins planersi distants. Hom ha constatat,sovint, els mals soferts, no obs-tant això, hem oit a mants diri-gents en planyers de la obligadainacció, del retrocés en la mar-xa empresa, una lleugera satis-facció al creure que els dies deprova que travessem, hauranservit, si més no, per a conse-guir un sanejament en les file-res dels adeptes que es mouena l'impuls d'una força internaamarada d'idealitat pàtria.

Fins a cert punt, «questa cre-ença, la creiem encertada, però,no ens fem massa il·lusions;han marxat dels nostres renglesbona part d'aquells que hi cer-caven la satisfacció d'una vani-tat i també dels altres que aspi-raven a crear-se una situacióper mitjà de l'influència quesovint aporta la politica. Nohan partit tots però, hi ha enca-ra entre nosaltres masses gentsque no són dignes.

En tots els pobles, quan hanpatit «n dany col·lectiu, un idealde germanor ha lligat tots els

fills. A casa nostra, en part, noha estat així.

El nostre ideal, ha sofert so-vint d'aquesta manca de germa-nor. Sense anar més lluny, enel terreny de les relacions deltreball, hom ho comprova dolo-rosament tots els dies.

Un amic nostre que, degut ala crisi que travessem, té ladissort d'haver de treballar enuna casa d'uas germans quetracten en fustes, ens ho deial'altre dia. Feia pena d'escoltarla seva relaciól; Els esmeptats

I senyors que es tenen per unspatriotes exemplars, que mantesvegades J^f tal dlajsjójir ><£$$'regs públics no han regatejatels cabals, en tractar a Ta de-pendència, ho fan talment cppideu ésser habitud, a ben segur,en les terres on hi ha encaral'esclavitud.

Les' frases sou uns morts de

« tina, flueixen sovint dels seusavis, les hores de treball no

tenen mida, l'escala és córrerde vuit a setze amb prodigiosapersistència. Al més lleu enuigdels amos, tant se val si és mo-tivat pel negoci, o per causesdomèstiques o ultra-domèsti-ques, cauen damunt dels depen-dents els insults més innobles.No és estrany d'oïr en aquellacasa que hom serà tret a pun-tades de peu, que la porta estàsempre oberta pels que maiS'havien vist tips.

Hem dit dependència i nohem dit obrers, perquè aquestsSrs. patrons fan una diferencia,únicament respecten, com certesbèsties, als carreters per por dela tralla segurament.

Compadirem a l'amic i també,perquè no, als seus principals,els quals pel que sembla, no he-retaren altra cosa que diners.

—Pregutàrem encara, si nohi havia cap dependent que re-butjés virilment els mals tractes.

—Ens respongué avergonyit!—Sí, una Senyoreta, la qual

ha sigut rescentment acomiada-da, perquè pretenia exercir elcàrrec amb tota dignitat i totesles consideracions i respectesque la gent educada té per unadamisel·la.

Aquests mals patrons no ca-ben dins una comunió de perso-nes idealistes, car el seu lloc,és al costat d'aquells noblesque, per aconseguir una altamagistratura, no nan contret al-tre mèrit que cosir a nyanyosla muller pròpia.

Aquesta burgesia incivil iinepta i la noblesa doblada d'a-patxisme, deuen anar de bras-set fins el jorn en que ens siapossible, fer-los passar Boriaavail.

F. M

Per i imi i MIO« nr llista ft inumati rumi

Ciutat.-]. C., 2; A. M., 2; D. D., 1; M.C, 2; M. V. Q., 10¡ M. R., 10; J. P. E.,2; R. O., 3; R. R. C., 1; LI. S., 2.

Manresa.—M. P., 5'55.Tarragona.—J, P., 5.Reus.-ß. B. R., 2; A. M. B., 2; M. B., 2;

J. R. i M., 25.Rubi.-UÍ. T., 4'50.

Total, SrOSpitt.

A tots el nostre agraïment.

97. *lc$htr<$ «l cumplimentoe la veritible promesa «staripréxim a realitzar-$e i les mi-raòts otl$ ¡nfioels estarán fixesamb estupefacció. Desgraciatsde nosaltresl, oirán. Érem indi-ferents respecte de l'hora, i

érem impius.m Corán. Sura XXII

**^ jflfjP^1^ .HrlkWiWwt- ,t*WWr<l™ÄÄw!PÄf

En vista de Tèxit assolit entre els nostres lectors, de la mag-nifica prosa del gran Màxim Gorki C OM P A N Y!, publica-da ta unes setmanes com a fallet^ del nostre setmanari, là redac-ció ha cregut oportú fer un tfratae apart de la ditìt obra. '

Amb C O M P A N Y ] de Màxim Qorkij doncs, inauguremles EDICIONS os JUSTÍCIA SOCIAL. . *

Les EDICIONS DB JUSTICIA SOCIAL, després de COM-P A N Y ] de Màxim Gorki, publicarà altres obretes que Anun-ciarem des d'aquestes pàgines.

C O M P A N Y ] de Màxim Gorki ha sortit ja.

ciA soc'iA^111"" *7#*&'* %$m*W,4*M.JtoPW» w-JHSWnDe venda: gls quioscs. Comandes: a la Utbrería dfBa UarcaJ

B*#a, de Jfeu, ft*» UK/€ÄÄJW. ' '' -' : ' '" "'^ " -"™

SETMANARI SOCIALISTA

(ícLTtícíaJbckü2¡.a epopea

CIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

BBDKCCIÔ:

[irrtriiGnirtH.lUfil.-mClllU{AWIW^RACIÓ:

llftHI BiíJi, L1MT1,13. • UOS? ' i - i / i i r f ' .REDACTORS Í'COI/LABORADOM:

•r« i Mpretf - Alfons Ma-

*Suade"Miró-Cri»tò-for de Domènec - ). Carner Ri-balta - |. Llorens I ArtigasDr. Emili Mira - Vicens VllarassauDr. Joaquim Xlrau - Francesc X.Casals - "Apa, - Rostend LiâtesDr. Muntanya - Francesa Vilada-mat - Sara Llorens - Manuel Galés"Oaldrlc„ - Màrius Vidal - FerranCulto - B. Farré - Josep Ricart iSala - Manuel Escòria - Josep M.'Pou 1 Sabater - J. Recasens 1 Mer-cadé - Rafael Campalan» <• Fran-cesc Gandia - Dr. Josep AmorósEmili Saleta - "Shum„ - F. Caña-das - Josep M.' de Sucre - J. Rou-re i Torrent - Manuel A'càntara IGusart - Dr. Cosme Rofes - IgnasiIglesias - Roc Gulnart - Puig Pu-jades • Joan Pronjosà - BalaguéBaró - R. Ràfol* Cam! - {«umeCardús - J. Duran 1 Guardia - Joan

FormentREDACTOBS-CORRESPONSALSAlbert Scbneeberser - Rftfapl Ra*

mis,;,fmac0 : - . ; : .Joan Comorera.—ArgentinaCarlota Ooteres.~7*V'feRené ì^v.-^uèlgìca '•••'•Roberto Marvasi.—ItàliaDr. Andrés Ovejero.—Madrid

PREUS D'ABONAMENT:Catalunya t Províncies:

Trimestre, 2'50 ptes. - Mig any, 4'50 ptes.Un any, 8 ptes.

Estranger:Mig any, 375 ptes.Un any, 10'ÜO ptcs.

JUSTICIA SOCIAL és l'únic periodicsocialista que es publica a Çata-lanye. Teniu el deure d'ajadar-io.

suscmviu-vos-mpersonalment a ¡a redacció o ar administració, o bé trametentr impor t de T abonament a ¡'admi-nistrador, amb segells de corren,

gir postal, etc.

Governar el seu paísamb la virtut i la capa-citat necessàries, ésassemblar-se a l'estre-lla polar, que romanimmòbil al seu lloc,mentre que les altresestrelles circulen en-torn d'ella i la prenen

per guia.KHOUNG-FU-TSEU

¡ ' ITI ',"1*"'^ V

Primem notino: d'EtueemlaC H A R L E S ' . 'd ' ï .g

i Versió castellana de /. Qardó ', Preu: l'SOPteSj'/ ;

Avaot-prolEtli l'om Uil íi CosuratlmI . S A L A S A N T Ó N

Preu: 0'16 Ptesi-Publicacions de Propaganda de

4c$ió Cooperßtiii(afeoarrfjcs: Auroralilí>isj\ }|

Dl IKtÍH HílH! IÓllilir w INRI d

lijtlit miai .-:• li«nin rii!»

I* V

Valls.—S. T.—Rebudes V50 ptes., «is»cripció octubre.

Figueres,—}, Li—Idem fi, suscripctóagost 1025.

Figueres.—P. M.—ídem 8, id. juny1925.

Moatroig,—B. M,—ídem 8/ id< octo>brel924.

Falset.—E. O.—ídem ¡t l'SO, per pa-quets.

Vilassar de Dalt.-n. C.-ldem3'50,per idem id.

Äf»Ju,~M. T.«4dem IS'SftiO, per ¡pa-quets correopoasal i 4*50-donatiu.

Manresa,—U. P.—ídem 9*45, per ¡p«iqilttS.: r - - • ; - ' ' ! l . ' . ' •

f jra¡^¿^¿jgg^ "ffigy j