SIG i IDE al currículum

Recursos geogràfics a Internet: la cartografia de les Illes Balears al teu abast.

SIG i IDE al currículum

Autor: Toni Navarrete Terrasa

Març 2010

Materials de Formació

Recursos geogràfics a Internet: la cartografia de les Illes Balears al teu abast SIG i IDE al currículum

Autor: Toni Navarrete Terrasa 2

Recursos geogràfics a Internet: la cartografia de les Illes Balears al teu abast. SIG i IDE al currículum Autor: Toni Navarrete Terrasa Serveis d'Informació Territorial de les Illes Balears, S.A.U. (SITIBSA) Març-2010

obra de Toni Navarrete Terrasa està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya de Creative Commons Aquest document ha estat elaborat per a un curs de formació a distància del Servei de Formació Permanent del Professorat. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.



Índex

SIG i IDE al currículum .................................................................................................................... 4

Relació amb els continguts del currículum ........................................................................................ 4

Àrees relacionades amb la Geografia de primària, secundària obligatòria i batxillerat ...................... 6

Capacitats d’orientació, localització a l’espai i lectura de representacions cartogràfiques ................. 7

Continguts relacionats amb el medi físic ....................................................................................... 7

Continguts relacionats amb el paisatge i les intervencions humanes sobre ell ................................ 12

Continguts relacionats amb els sistemes urbans i l’ordenació del territori ...................................... 12

Continguts relacionats amb la protecció dels espais naturals ........................................................ 13

Continguts relacionats amb la població, organització social i activitat econòmica ......................... 14

Comentari final ............................................................................................................................. 17

Activitat de lliurament obligat 14. Treball final………………………………………………………………….18



SIG i IDE al currículum En aquesta unitat analitzarem la relació de les infraestructures de dades espacials i els sistemes d’informació geogràfica, així com altres recursos geogràfics, amb els continguts del currículum dels ensenyaments de primària, secundària obligatòria i batxillerat. A més, no menys important que els continguts és el fet que l’ús d’aquestes eines ajuda en el desenvolupament de competències generals com les de coneixement i interacció amb el món físic o de tractament de la informació i competència digital. Al final d’aquesta unitat us proposarem un treball final de curs.

Relació amb els continguts del currículum La informació geogràfica o espacial està íntimament relacionada amb les àrees de Coneixement del medi natural, social i cultural de primària, Ciències socials, geografia i història de secundària obligatòria i Geografia de batxillerat. En aquesta unitat intentarem citar els recursos disponibles per a aquestes tres àrees. No obstant, són moltes més les matèries els continguts de les quals tenen un component espacial. Si en el món dels sistemes d’informació s’estima que un 80% de la dades tenen un component espacial1, i per tant poden ser representades en un mapa, en algunes matèries de l’educació aquest percentatge no és inferior.

Un clar exemple n’és la Història, on tots els esdeveniments succeeixen a un espai determinat. Fins ara, les IDE s’han centrat en descriure el territori actual, i han prestat poca atenció als mapes històrics. Un projecte pilot s’ha duit a terme per a la georeferenciació i publicació en WMS dels primers mapes cadastrals espanyols, de 1861, en concret d’alguns municipis madrilenys2.

1 Spatial Data Warehousing. ESRI White Paper, 1998. 2 C. González, J. Capdevila, A.F. Rodríguez, R. Bonilla: WMS del primer catastro moderno de España, Hojas Kilométricas. Jornadas de la IDEE, Adeje, Tenerife, 2008. Disponible a http://www.idee.es/resources/presentaciones/JIDEE08/ARTICULOS_JIDEE2008/Articulo75.pdf



Figura 1. WMS del Cadastre de 1861 a la IDEE, zona de la ciutat de Madrid

A l’àmbit de les Illes Balears, hem de mencionar també la recent publicació de la fotografia aèria de 1956, que ja heu utilitzat a anteriors unitats didàctiques, i que pot ser una eina molt útil per observar el territori de les illes pre‐turístiques. En cas que vulgueu carregar aquesta capa a un SIG (o a Google Earth), el servei associat a aquesta capa és http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/IMATGES_AERIES/MapServer/WMSServer. Val la pena també mencionar que la Direcció General d’Ordenació del Territori del Govern de les Illes Balears té un projecte per elaborar una cartoteca històrica de les Illes Balears, incloent cartes medievals de l’escola mallorquina, que eventualment podrien ser publicades a la IDEIB en un futur.

La importància de la component espacial no es limita a les ciències socials. Pel que fa a les ciències naturals, més concret a la biologia, a la IDEIB es publica la distribució de moltes espècies vegetals i animals de les Illes Balears. Ho trobareu al visor de la IDEIB, a la secció de “Biològic” dins la classificació temàtica. Convé aclarir aquí que es mostra la distribució en quadrícules de 1 km2, amb l’excepció de certes espècies, que degut a la seva fragilitat només se’n publica la localització dins d’una quadrícula de 5x5 km. El servei associat a aquesta informació és http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐BIOATLES/MapServer/WMSServer

Seguint amb les ciències naturals, també per a la geologia hi ha continguts significatius a la IDEIB. El més rellevant és sens dubte el mapa geològic de les Illes Balears, que podreu trobar al visor de la IDEIB a la secció temàtica “Geologia i usos del sòl”. També hi podreu trobar, a la mateixa secció, les estructures



geològiques de les Illes. El servei on estan publicades aquestes dues capes és http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐GEOCIENCIA/MapServer/WMSServer

Important també per a l’assignatura de Biologia i geologia de batxillerat és la interpretació de mapes topogràfics i talls, per a la qual cosa, el mapa topogràfic de les Illes Balears (MTIB) publicat a la IDEIB és una eina molt útil. El servei del MTIB el trobareu a http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/MTIB/MapServer/WMSServer

Canviant de matèria, un altre possible exemple seria un mapa de dialectes per a les àrees de Llengua Catalana (o Castellana). No obstant, no se n’ha publicat cap a les actuals IDEs. Tot i això, si un centre, una vegada configurat el seu node de la IDEIB, en publicàs un, ja fos de les Illes Balears, o de tot l’àmbit de parla catalana, potser com a resultat d’un treball de recerca de batxillerat, a ben segur que tendria una gran difusió dins la comunitat educativa (i entre el públic general). És aquest un exemple d’una visió de la IDEIB propera a la filosofia de la Web 2.0, on els centres tenen una eina base per poder elaborar i compartir recursos educatius amb una component geogràfica. Com aquest exemple del mapa de dialectologia, segur que en podeu trobar més a les vostres àrees de coneixement.

Relacionat amb les àrees de matemàtiques, l’aplicació més clara d’aquestes eines es troba als temes d’estadística, dels quals parlarem més endavant. Més tangencialment, el concepte de l’escala dels mapes, també pot ajudar a entendre la proporcionalitat, i potser es podrien plantejar problemes en aquest àmbit relacionats amb regles de tres.

També volem mencionar aquí la utilitat de les IDE als cicles formatius relacionats amb l’informàtica, des d’un punt de vista tècnic i de la seva arquitectura. Les IDE estan basades en estàndards i existeixen llibreries de codi obert per desenvolupar visors de mapes integrats en pàgines web. El millor exemple n’és OpenLayers3. El desenvolupament d’un senzill visor amb aquestes tecnologies pot ser una bona pràctica per als mòduls de programació. D’aquesta manera, s’exerciten conceptes de programació estructurada, orientació a objectes, programació per a la web o integració de sistemes. De fet, s’ha utilitzat a escoles d’informàtica universitàries en pràctiques per treballar aquests conceptes. També són interessants els aspectes de l’emmagatzematge de les dades mitjançant les bases de dades espacials, en els mòduls relacionats amb bases de dades.

Àrees relacionades amb la Geografia de primària, secundària obligatòria i batxillerat

Si el primer objectiu de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural de primària és el de la identificació dels principals elements de l'entorn natural, social i cultural, tant de les Illes Balears, l’Estat espanyol com la Unió Europea, les IDE ens proporcionen una eina fonamental per a la localització espacial d’aquests elements. El mateix podem dir de l’àrea de Ciències socials, geografia i història de secundària obligatòria, el primer objectiu de la qual és el de comprendre el territori com a resultat de la interacció de les societats sobre el medi en el qual es desenvolupen i organitzen. Per últim, el primer objectiu de l’àrea de Geografia de batxillerat és el d’identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització territorial aplicant els mètodes i els procediments propis de l’anàlisi geogràfica en el plantejament i la resolució de problemes d’àmbit espacial. És evident que l’ús de SIG pot ajudar a aquesta fi.

A continuació descrivim alguns recursos, en la major part relacionats amb les IDE i els SIG, relacionats amb els continguts d’aquestes tres àrees del currículum.

3 http://www.openlayers.org



Capacitats d’orientació, localització a l’espai i lectura de representacions cartogràfiques

Ja des de l’educació primària, l’alumne ha de desenvolupar la capacitat d’orientació i localització a l’espai, així com la d’interpretar, utilitzar i realitzar representacions gràfiques de l’espai. Tant la fotografia aèria (ortofotografia) com el mapa topogràfic de les Illes Balears (ambdós publicats a la IDEIB) són eines bàsiques per a aconseguir aquests objectius. La fotografia aèria, ja sigui de la IDEIB o de Google Maps, ofereix la possibilitat de què l’alumne treballi l’orientació i coneixement del barri o poble, situant elements significatius com el seu domicili, el centre, el parc, etc. Fer aquest mateix exercici a continuació amb el mapa de Google Maps o el mapa topogràfic de la IDEIB pot ajudar a reforçar la vinculació entre la representació cartogràfica i el territori. Al tercer cicle de primària s’introdueix la capacitat de planificació d’itineraris. L’elaboració d’itineraris amb Google Maps, especialment en l’àmbit local, i la posterior reflexió sobre els mateixos, pot ser una activitat útil en aquest sentit. També Cartociudad permet fer itineraris, tot i que aquí no es tenen en compte el sentit dels carrers (serien itineraris a peu, no en cotxe).

Una possible activitat per a primària, que ja vam mencionar a la primera unitat d’aquest curs, seria utilitzar la funcionalitat de Google Earth que permet veure la il·luminació del globus terraqui en una data i hora concreta. Així, veure com la Terra està il·luminat en dies clau com els solsticis i equinoccis, pot ajudar a entendre els moviments de la Terra i les estacions, especialment la influència de les estacions en la durada del dia i la nit, i les diferències als dos hemisferis.

A secundària, l’alumne ha de ser capaç de percebre la realitat geogràfica mitjançant l’observació directa o indirecta i d’interpretar i elaborar gràfics, imatges i mapes de diferents escales i característiques. De nou, la utilització dels productes cartogràfics bàsics (el mapa topogràfic i la fotografia aèria) són molt importants per a l’adquisició d’aquesta capacitat. A més, també seria positiu que l’alumne fos capaç d’interpretar altres mapes temàtics, com els que es poden trobar a les diferents IDE.

En canvi, l’alumne de batxillerat ja ha de ser capaç de fer una anàlisi de les dades geogràfiques, per a la qual cosa, els SIG suposen una eina necessària.

Aquestes capacitats estan molt lligades amb la competència general de tractament de la informació i competència digital. La lectura de (i interacció amb) mapes digitals, així com l’ús d’eines com Google Maps, Google Earth o visors de mapes d’IDE, serien també desitjables des del darrer cicle de primària i especialment secundària. La utilització dels SIG, variant des d’activitats molt senzilles i dirigides a secundària, fins a exercicis més complexes a batxillerat, pot ajudar també al desenvolupament de la competència general de capacitat de recollida i organització de la informació i d’extracció i comunicació de conclusions.

Continguts relacionats amb el medi físic

A l’educació primària s’introdueixen les formes del relleu i accidents geogràfics de les Illes Balears i del conjunt de l’Estat espanyol, continguts que s’amplien a l’educació secundària. Per un costat, la utilització de Google Earth pot ajudar a entendre les diferents formes de relleu (muntanyes, serralades, valls, planes,...). A més, el professor té la possibilitat de preparar fitxers KML amb els quals s’identifiquin els elements del relleu que consideri més importants, i que es puguin visualitzar sobre Google Earth o Google Maps.



Hem de mencionar també que el Consell de Menorca ha elaborat un vol virtual, que també serà útil per observar el relleu de l’illa (vegeu Figura 2). El podeu trobar a la pàgina de Cartografia de Menorca4, i per veure’l haureu d’instal·lar el programa GeoShow3D5.

Figura 2. Vista de Maó al vol virtual de Menorca

Ni Google Maps ni Google Earth contenen els noms d’aquests elements del relleu. En canvi, el mapa topogràfic de les Illes Balears sí que conté la toponímia dels elements significatius del medi físic de les Illes. Malauradament, a nivell nacional, el mapa base que es publica a la IDEE, no permet veure els elements a escala nacional. No és fins que l’usuari s’apropa més, que l’usuari no comença a poder veure rius, serralades, etc.

Tant al tercer cicle de primària com a secundària s’estudien en detall els cursos d’aigua de les Illes Balears i d’Espanya. Al MTIB de la IDEIB podeu trobar tots els torrents de les Illes Balears. Existeix una altra capa a la IDEIB amb una xarxa de torrents més detallada, però malauradament no inclou els noms, amb la qual cosa té poca utilitat educativa. També és interessant una altra capa de la IDEIB que conté les zones amb un risc més alt d’inundació, la qual cosa pot ser útil en estudiar els riscos ambientals. La trobareu a la categoria

4 http://cartografia.cime.es

5 http://www.geovirtual.com/geovirtual_web/download/GeoShow3DLiteCatalan.exe



temàtica d’”Hidrografia” del visor i al servei http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐HIDROLOGIA/MapServer/WMSServer

També pot ser interessant la ubicació de fonts i pous a les Illes Balears, que trobareu també a la categoria d’hidrografia del visor i al mateix servei.

A nivell espanyol, ja hem comentat que el visor de la IDEE no permet veure el curs complet dels rius, ja que aquests no apareixen fins a certa escala. En canvi, el Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí ha desenvolupat el Sistema d’Informació de l’Aigua (SIA), que conté un visor de mapes (tot i que no segueix l’estàndard WMS i per tant no es pot veure als visor de les IDE ni ser carregat des d’un SIG). El trobareu a http://servicios3.mma.es/siagua/consultas

Al visor trobareu al menú de l’esquerra vàries capes, organitzades alfabèticament, que contenen gran quantitat de dades relacionades amb l’aigua i la seva gestió. La que més ens interessa és la de “Ríos”.

Figura 3. Rius d’Espanya al visor de mapes del SIA

També hem de mencionar aquí que moltes confederacions hidrogràfiques han elaborat les seves pròpies IDE, on hi podreu trobar més detalls de cada riu. Per exemple, una de les més actives és la IDE‐Ebro, que podeu trobar a http://80.255.113.15/portalIDE‐Ebro/. Podeu veure una imatge del visor a la Figura 4.



Figura 4. Visor de mapes de la IDE‐Ebro

Per acabar amb aquesta secció, comentarem que podem utilitzar la vista de “satèl·lit” de Google Maps o la fotografia aèria de la IDEIB com a una versió digital dels típics mapes muts, sobre els quals l’alumne ha d’identificar els elements del relleu.

En aquesta línia, s’ha de mencionar també la pàgina web d’Enrique Alonso6, que conté, entre d’altres, uns jocs didàctics per situar i reconèixer elements del relleu d’Espanya: serralades i depressions, rius i costes.

6 http://www.xtec.net/~ealonso/flash/mapesflash.htm



Figura 5. Joc d’identificació d’elements del relleu d’Espanya

Al batxillerat també s’estudia la diversitat geològica, morfològica, edafològica, climàtica i hídrica del territori espanyol. A l’àmbit de les Illes Balears, ja hem comentat anteriorment que el mapa geològic de les Illes Balears està publicat a la IDEIB. Així mateix, a la categoria d’hidrografia podeu trobar una capa de les unitats hidrogeològiques de les Illes. A l’àmbit nacional, podem trobar diversos productes cartogràfics interessants de l’Instituto Geológico y Minero de España(IGME) al seu portal de cartografia7, incloent el Mapa Geológico de España. En concret, alguns d’aquests productes es serveixen en WMS (per carregar‐los a un SIG o al visor de la IDEE) i en KMZ (per visualitzar‐los a Google Maps o Google Earth). Sobre climatologia, l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) publica dades climatològiques, tot i que aquestes dades no són descarregables i no inclouen informació cartogràfica.

7 http://www.igme.es/internet/cartografia/portada/sig.htm



Continguts relacionats amb el paisatge i les intervencions humanes sobre ell

Tant a primària com a secundària s’estudien els diferents tipus de paisatge, així com les intervencions humanes sobre ell.

La foto aèria també pot ajudar a identificar els principals tipus de paisatge. El professor (o el propi alumne amb l’ajuda del professor), pot trobar fàcilment imatges aèries que mostrin exemples de diferents tipus de paisatge. També pot ser interessant combinar aquesta informació amb el mapa d’usos del sòl. El propi mapa topogràfic inclou informació de l’ocupació del sòl, però es pot veure informació més completa a la capa de CORINE (aquest és un projecte europeu per a l’elaboració d’un mapa d’usos del sòl a escala europea). Ho trobareu a la categoria temàtica de “Geologia i usos del sòl” del visor de la IDEIB. El servei corresponent el teniu a http://www.idee.es/wms/IGN‐Corine/IGN‐Corine

Per altra banda, ja hem mencionat a altres unitats d’aquest curs la utilitat de la foto aèria de 1956 per reflexionar sobre la incidència de l’acció humana, en concret el desenvolupament urbanístic, en el paisatge, especialment al litoral. A més d’aquesta foto de 1956, a la IDEIB estan publicades vàries fotos més recents d’anys diferents, des de l’any 2000. S’està en procés de digitalització i rectificació de vàries sèries de fotografia aèria de tot el territori balear que cobririen l’espai entre 1956 i 2000, i que permetran estudis més detallats de com ha anat variant el territori al llarg del temps. Tot i que no és tan visual, també es pot observar l’evolució del territori amb els mapes topogràfics, el més antic dels quals apareixen a la IDEIB és de 1995.

Continguts relacionats amb els sistemes urbans i l’ordenació del territori De la mateixa manera que amb el paisatge, la fotografia aèria també pot ajudar a identificar elements típics de l’estructura urbana. Per exemple, mitjançant una observació detallada de la foto aèria de Palma podem identificar el casc antic, les zones de l’eixample, els barris de la perifèria, així com urbanitzacions del litoral i de l’interior. Per altra banda, les sèries històriques de fotos aèries, i en menor mesura, dels mapes topogràfics, també ajuden a observar l’evolució dels nuclis urbans.

Els plans territorials insulars també tenen un especial interès per entendre com es planeja l’urbanització i en general com s’ordena el territori. Un exercici interessant seria estudiar com es preveu que pugui créixer la ciutat o poble del centre. Per això hauríeu de cercar quines àrees de desenvolupament urbà i urbanitzable no estan urbanitzades encara. També és possible créixer a partir de les àrees de transició (AT) de creixement. Si carregau a Quantum GIS la foto aèria i la capa del pla territorial insular, configurant la transparència d’aquesta darrera perquè no oculti la foto, podreu fer un estudi molt detallat al respecte.

Podeu trobar les capes dels plans territorials insulars al visor de la IDEIB, a la categoria temàtica de “límits i ord. administrativa”. Com que els plans territorials són competència dels consells insulars, els plans de Mallorca i Menorca estan publicats des dels nodes dels respectius consells (no així els d’Eivissa i Formentera, ja que encara no disposen de node propi). Els serveis per poder carregar els plans a Quantum GIS són aquests:

• Mallorca: http://www.conselldemallorca.net/ide/wms_eiel/MapServer/WMSServer

• Menorca, està dividit en vàries capes:

o Sòl rústic:

http://cartografia.menorca.es/wmsconnector/com.esri.wms.Esrimap/PTI_Solrustic



o Protecció de riscs:

http://cartografia.menorca.es/wmsconnector/com.esri.wms.Esrimap/PTI_Riscos

o Equipaments:

http://cartografia.menorca.es/wmsconnector/com.esri.wms.Esrimap/PTI_Equipaments

o Àrees de reconversió territorial:

http://cartografia.menorca.es/wmsconnector/com.esri.wms.Esrimap/PTI_Reconversio

• Eivissa i Formentera: http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/PTI_Pitiuses/MapServer/WMSServer

Continguts relacionats amb la protecció dels espais naturals En aquest apartat hem de destacar que la IDEIB publica vàries capes de protecció d’espais naturals. La més important és la de la Llei d’Espais Naturals de les Illes Balears del 1991 (vegeu Figura 6), incloent les zones protegides per la Llei de Mesures Urgents del 2008. Altres capes relacionades amb la protecció dels espais naturals són:

• Espais Naturals Protegits, que inclou les zones declarades com a Parcs Nacionals, Parcs Naturals, Reserves Naturals i Monuments Naturals

• Xarxa Natura 2000, que en el marc d’una iniciativa europea, recull una sèrie d’espais protegits categoritzats com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC) o Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Podeu trobar més informació d’aquestes zones a la web http://www.xarxanatura.es

• Reserves Marines

• Decret d’Alzinars, que protegeix els hàbitats dels alzinars

• Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra de Tramuntana, a més dels Paratges Naturals i Reserves Naturals Especials i Integrals de la Serra.

Totes aquestes capes les podeu trobar a la categoria temàtica de “Límits i ord. administrativa" del visor de la IDEIB, i el servei és http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐LIMITS/MapServer/WMSServer

Els plans territorials insulars, que podeu trobar tant al visor de la IDEIB com als visors de la IDE de Mallorca i de Menorca, també inclouen informació de zones protegides.

Val la pena mencionar aquí la pàgina web no oficial http://www.webverd.com que conté un llistat bastant exhaustiu dels espais naturals protegits amb els textos legals relacionats.



Figura 6. Llei d’Espais Naturals al visor de la IDEIB

Continguts relacionats amb la població, organització social i activitat econòmica A l’educació primària i secundària s’estudia l’organització territorial de les Illes, de l’Estat i d’Europa. Al visor de la IDEIB podeu trobar la capa dels municipis de les Illes Balears, concretament a la categoria temàtica de “límits i ord. Administrativa”. La capa està publicada al servei http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐LIMITS/MapServer/WMSServer. A més, podeu utilitzar lliurement la capa en format shape que us hem proporcionat per a l’activitat de la unitat de SIG d’aquest curs.

Al Centro de descargas8 del Centro Nacional de Información Geográfica, podreu baixar el mapa de municipis d’Espanya, per després poder carregar‐lo a Quantum GIS. Així mateix, al visor de la IDEE podeu veure les comunitats autònomes. Tant el visor de la IDEE com el d’INSPIRE (la IDE europea) permet veure les fronteres dels Estats membre. També amb Google Maps es poden veure les fronteres dels estats.

8 http://centrodedescargas.cnig.es



Hem de mencionar aquí dues webs que inclouen jocs didàctics per a la identificació de províncies, comunitats autònomes i països. La primera, http://www.cnig.es/CARDID/index.html, del Centro Nacional de Información Geogràfica (CNIG) conté diversos trencaclosques on‐line i mapes muts. La segona és la web d’Enrique Alonso9, que ja hem comentat abans, i que també conté, uns trencaclosques i jocs per situar i reconèixer províncies i comunitats autònomes.

Per altra banda, tant a primària com a secundària i batxillerat s’estudien les característiques de la població de les Illes Balears, l’Estat espanyol i la Unió Europea. A secundària i especialment al batxillerat també s’estudien els processos i àrees socieconòmics. Tot i que ni la IDEIB ni la IDEE publiquen actualment mapes demogràfics ni socioeconòmics, el professor podrà trobar gran quantitat de dades al respecte als organismes estadístics de les diferents administracions: l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT )10, l’Instituto Nacional de Estadística (INE)11 i la Direcció General d’Estadística de la Comissió Europea (EUROSTAT)12. Ja hem vist a la unitat de SIG com, fent servir Quantum GIS, podem confeccionar mapes demogràfics o socioeconòmics per municipis, o d’igual manera per províncies, comunitats autònomes o estats membre de la Unió Europea.

Relacionat amb l’estudi de la població, i com a curiositat, voldríem mencionar una web de l’INE que permet trobar la distribució dels llinatges per províncies. La trobareu a http://www.ine.es/fapel/

Per acabar aquest apartat, un aspecte important de l’activitat econòmica són les xarxes de transport. Al visor de la IDEIB podeu trobar vàries capes a la categoria de “mobilitat i carrerers”, incloent la xarxa viària, la xarxa de tren i metro, els ports i els aeroports de les Illes. Totes aquestes capes estan publicades al servei http://ideib.caib.es/pub_ideib/public/TEMATIC‐TRANSPORT/MapServer/WMSServer

Ja hem vist també que les eines de Google inclouen la xarxa de carreteres i carrers i que permeten fer planificacions d’itineraris. Recordau que en fer un itinerari l’usuari podia triar si el faria a peu o en cotxe (la diferència és el sentit dels carrers, que només afecten als cotxes). A més, en alguns llocs, com la comunitat autònoma d’Astúries (vegeu Figura 7), s’ha incorporat la possibilitat de fer un itinerari fent servir el transport públic. A les Illes Balears, es preveu que en breu termini estigui disponible aquesta possibilitat per a l’illa de Mallorca, gràcies a la informació del Consorci de Transports de Mallorca.

9 http://www.xtec.net/~ealonso/flash/mapesflash.htm 10 http://www.caib.es/ibae/ibae.htm 11 http://www.ine.es/ 12 http://ec.europa.eu/eurostat



Figura 7. Itinerari amb transport públic a Astúries

Recordar també que Cartociudad conté la xarxa oficial de carreteres i carrers, i que també permet fer itineraris a peu.



Comentari final A part dels continguts que hem mencionat en aquesta unitat n’hi pot haver més que no està actualment publicat. Recordau que als catàlegs de metadades podeu cercar informació geogràfica, no només la que estigui publicada a la IDE, i podeu saber qui n’és el propietari i com posar‐vos en contacte amb ell.

De totes formes, hi ha dades que encara no han estat introduïdes al catàleg. Així, si cercau una capa que no trobau, no desespereu, potser existeix però no s’ha publicada. Si és el cas, o si necessitau el fitxer de dades d’una capa que heu vist a la IDEIB per poder carregar‐lo a una eina SIG i fer anàlisi amb ella, podeu posar‐vos en contacte amb els tutors d’aquest curs, o directament amb el Departament de Distribució i Edició de SITIBSA (al correu [email protected]), que us podran guiar per obtenir aquestes dades.

Per acabar amb aquest apartat, volíem recomanar‐vos que vegeu la secció de recursos didàctics de la IDE de Menorca13. Hi trobareu materials per a quatre unitats didàctiques:

• Territori

• Medi natural

• Població i poblament

• Economia

• Ordenació del territori i PTI Cada unitat conté uns conceptes teòrics, uns recursos digitals i propostes d’activitats.

13 http://cartografia.cime.es/Contingut.aspx?IdPub=1776&Menu=Recursos&Seccio=90



Activitat de lliurament obligat 14. Treball final

A més de servir com a repositori de continguts que ajuden a assolir els coneixements del currículum, els SIG, i la informació disponible a les IDE, suposen una oportunitat perquè l’alumne pugui reflexionar sobre el territori.

Un darrer recurs que volem mencionar en aquest curs és la web WorldMapper14, on podeu trobar una gran quantitat de mapes del món que, en lloc de reflectir la superfície dels països, mostra una variable geogràfica concreta. Per exemple, a la Figura 8 la variable geogràfica és la població. Així, la mida de cada país no té res a veure amb la seva superfície real sinó amb la seva població. Podem veure que la Xina és el país més gran, seguit de la Índia.

Figura 8. Mapa mundial de població per països, WorldMapper

Podem veure com el Japó apareix molt més gran del que realment és, mentre que Oceania molt més petita. Podeu trobar mapes sobre migracions, variables demogràfiques (naixements, mortalitat...), econòmiques (renda, exportacions/importacions, turisme...), i sociològiques (llengües, religions...). Aquest pot ser un recurs per fer reflexionar a l’alumne sobre el món, les diferències entre regions i les desigualtats entre primer i tercer món.

Per altra banda, en les activitats que hem anat fent durant el curs hem pogut veure com la utilització de les IDE, i sobretot dels SIG, es presten a un aprenentatge on l’alumne jugui un paper actiu. Seguint un enfocament constructivista, és interessant definir activitats que ajudin a crear conflictes cognitius a l’alumne i que el facin reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. Així, aquestes activitats no s’orienten únicament a l’adopció d’unes tècniques i procediments, sinó que ajuden en el procés d’adquisició de nou coneixement.

14 http://www.worldmapper.org



Un tipus d’activitats de les quals no n’hem parlat fins ara són les que tenen lloc a fora de l’aula, sobre el propi territori. És el que s’ha denominat “aprenentatge mòbil” (mobile learning en anglès) o també “aprenentatge sensible a la localització” (location‐based learning en anglès). Es tracta d’activitats on els alumnes, utilitzant dispositius mòbils (com telèfons mòbils, agendes electròniques o ordinadors portàtils) i dispositius que permetin obtenir la localització (receptor de GPS en el cas més habitual), recorren el territori. El professor pot dissenyar activitats on, per exemple, es demani a l’alumne seguir un itinerari i obtenir informació de llocs rellevants quan l’alumne s’apropi a ells, o pot plantejar jocs del tipus caça del tresor, on hi ha parts d’informació que l’alumne aconsegueix quan arriba a un determinada localització. Sovint aquestes activitats estan lligades a la Web 2.0, de manera que l’alumne hagi d’anar creant el seu propi contingut, per exemple prenent fotos, i publicant‐lo a un blog o wiki. Tot i que la programació d’aquests tipus d’activitats és més complexa, i sovint requereix uns esforços per solucionar problemes tècnics, els resultats solen ser molt positius. Nombroses experiències mostren que el grau d’assoliment dels objectius sol ser major que amb activitats tradicionals dins l’aula, en part per l’efecte motivant que té l’ús d’aquestes tecnologies, que tant usa l’alumne en la seva vida quotidiana. Seria impossible fer aquí una anàlisi més exhaustiva de les possibilitats de l’aprenentatge mòbil. Aquells que vulgueu més informació, podeu consultar dos interessants reports molt complets [Anderson et al. 2004] 15 i [Faux et al. 2006 ]16, ambdós en anglès.

Com a treball final us demanam que planifiqueu una activitat didàctica fent servir les eines i recursos que hem vist al llarg del curs. Intentau que l’activitat sigui el més participativa possible. En la mesura del possible, intentau també que l’activitat estigui orientada a un dels grups que teniu assignats enguany, i en cas contrari, triau un tema de qualsevol assignatura i curs que us pugui agradar.

Descriviu les característiques del grup, els recursos que utilitzareu, la metodologia i la forma d’avaluació. I comenteu tots els aspectes que considereu importants.

Feis servir l’eina de Moodle per fer‐nos arribar els vostres treballs.

15 Anderson, P. and A. Blackwood, Mobile and PDA technologies and their future use in education. 2004, JISC. Disponible a http://www.jisc.ac.uk/media/documents/techwatch/acf11b0.pdf 16 Faux, F., et al., Handhelds: learning with handheld technologies. 2006, Futurelab. Disponible a http://www.futurelab.org.uk/resources/documents/handbooks/handhelds_handbook.pdf

SIG i IDE al currículum

Documents

Transcript of SIG i IDE al currículum