Simplicitat interactiva

24
Simplicitat en la interacció Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB

description

La simplicitat a la interactivitat

Transcript of Simplicitat interactiva

Page 1: Simplicitat interactiva

Simplicitat en la interaccióMariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB

Page 2: Simplicitat interactiva

principis de disseny interactiu

Page 3: Simplicitat interactiva

principis de disseny interactiu

Simplicitat en la interacció

Càrrega de la tascaLimitacióEquilibri entre flexibilitat i eficàcia

Page 4: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús.

La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la usabilitat interactiva.

Page 5: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit.

És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu.

De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors augmenten.

Page 6: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de tasques.

Page 7: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

· Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un sistema interactiu o un entorn web.

Page 8: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

· Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una activitat. Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes.

Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les tasques repetitives.

Page 9: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge.

Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara es pot pre-detectar.

Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.

Page 10: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.

En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.

Page 11: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que l'usuari tindrà del programa o entorn.

Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.

Page 12: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

· Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.

Page 13: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

· Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions.

Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.

Page 14: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Page 15: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços

Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades.

La idea de la navalla suïssa a m b m o l t e s e i n e s , l a converteix en un instrument flex ib le , però qua l sevo l d'aquestes eines (per exemple un tornavís) treballat de forma independent funciona molt millor i és més eficaç.

Page 16: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant optimització en l'assoliment dels objectius.

El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva tasca concreta (una calculadora).

Page 17: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema, trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris potencials.

Page 21: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un disseny senzill.

Page 22: Simplicitat interactiva

simplicitat en la interacció

Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit.

Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema.

Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços

Page 23: Simplicitat interactiva

principis de disseny interactiu

LEER NO MATA

Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des dehttp://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html

Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg,A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley.

Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des dehttp://www.infovis.net

Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html).

Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems.Massachusetts: Addison-Wesley.

Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des dehttp://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm

Page 24: Simplicitat interactiva

Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius www.lmi.ub.edu