1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Juny 2000

SUPLEMENT DE

1 9Ecoarquitectura

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatDrassanes , 3 • 08001 Barcelona• Tel: 93-481 7373 • Fax: 93-301 75 50Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 Barcelona• Tel/Fax: 93-304 0220http://www.terra.org

Redacció:Ralf Massanés i Lali Roca

Foto portada:Projecte de casa passiva d'ISORAST

Imatges interiors i il·lustracionsBauFritz, Fundació Terra, Ing.-Büro A. Naumann u. H.Stahr, Isorast, Passivhaus Institut, R. Sengotta.

Imprès en paper ecològic

Impressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975

EcoarquitecturaCases passives: la nova construccióEl concepte de casa passivaEls principis de les cases passivesAïllament tèrmic totalSuperar els ponts tèrmicsL'estanqueïtat de l'embolcallAprofitament passiu de l'energia solarAltres possibilitats de captació passivaVentilació de la casa passivaCalefacció residual en les cases passivesSubministrament d'aigua calenta a les casespassivesElements per estalviar energia i recursos a lallarAltres consideracions relatives al consum del'energia elèctrica a les cases passivesExperiències en cases passives construïdes aAlemanyaMesures legals per limitar les emissions de CO

2en els habitatgesConstruïm des de l'escolaEstètica o seny ambientalQuins materials ecològics o tòxics tenim a casa?Visites per aprendreDe palla, de pedra o de què?Estratègies per a un disseny arquitectònic verd

Juny 2000

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 19

Imprès sense fotolits amb el sistemaComputer to Print. Autoedició fet enordinadors alimentats amb energia

fotovoltaica. Maquetat ambAdobe Page Maker 6.5

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

Ecoarquitectura

L’habitatge, sigui una casa, un pis,un apartament, és el nostre entorn mésíntim. Estem persuadits que, abans depretendre un medi ambient més sa imenys contaminat, hem de convèncer-nos que hem de viure en un habitatgemés ecològic. La casa passiva és elconcepte més revolucionari dins del’ecoarquitectura.

1. Text adaptat, amb permís, de l’obra:FEIST, Wolfgang. Grundlagen der Gestaltung vonPassivhäusern. Darmstadt: Institut Wohnen undUmwelt GmbH, 1996.

Cases passives:1 la nova construcció

L’arquitectura i el sector de la construc-ció, fa alguns anys que han començat a in-troduir l’ecologia en l’àmbit de l’habitatge il’urbanisme. Per exemple, es tendeix a uti-litzar cada vegada més materials de construc-ció renovables, com ara la fusta, la llana o elpaper com a aïllant tèrmic, entre d’altres. Laradiació solar ja es capta en molts edificisper escalfar, climatitzar i produir energia elèc-trica. El disseny de finestres s’ha desenvolu-pat prou com per deixar de ser el punt feblede l’aïllament tèrmic de l’embolcall de lacasa. L’aprofitament de l’aigua pluvial o deles aigües grises és cada cop més corrent. Iencara hi ha més: podem convertir els excre-ments humans en compost per emprar al jar-dí i deixar d’abocar aigües negres a la clave-

4

guera que després s’han de depurar. Sostreso cobertes verdes, depuradores vegetals, hi-vernacles adossats, bescanviadors de calor,ventilació forçada i tot un seguit de tecnolo-gies completarien només una part dels nousdesenvolupaments que milloren la construc-ció d’habitatges.

Creiem que els joves d’avui han de conèi-xer com poden fer més ecològica casa sevaperquè és un bon exercici per aprendre a res-pectar l’entorn des de la realitat més imme-diata i condicionar el mercat dels habitatges.

Més enllà del confort i la compatibilitatecològica dels materials constructius, un delsfactors ambientals clau de qualsevol casa ésel balanç energètic que comporta viure-hidins. El consum energètic vindrà sobretotdeterminat pels sistemes de calefacció durantl’hivern i els de refrigeració durant l’estiu.L’altra vessant del consum energètic l’oca-siona l’escalfament de l’aigua, la il·luminaciói els electrodomèstics; tanmateix, aquestsdarrers només representen una cinquena partrespecte a la climatització.

En l’àmbit de l’arquitectura ecològica hiha moltes propostes. Des de cases enterra-des fins a cases fetes amb pneumàtics usats.Hem volgut aprofundir en el sistema cone-gut per Passivhaüsern o “casa passiva” des-

envolupat a Alemanya, perquè se centra enl’aspecte clau de l’habitatge del futur: l’es-talvi energètic. Però, sobretot, perquè les re-cerques fetes per l’Institut de Cases Passivesde Darmstadt converteixen aquest concepted’habitatge ecològic en una alternativa rea-lista a la construcció convencional.

El concepte de casa passiva

El primer antecedent de casa passiva quees coneix es va construir a Islàndia, al segleXVIII. La manca de combustibles per escal-far-se, obligà els islandesos a construir casesamb parets gruixudes de palla i amb obertu-res molt reduïdes per deixar entrar la llum.L’aïllament era tan efectiu, que no feia faltaescalfar-les durant l’hivern.

El referent actual i que esdevé l’inici con-ceptual de les cases passives és un conjuntde cases construïdes a Darmstadt/Hesse (Ale-manya). Aquestes cases passives, habitadesdes del 1991, només necessiten una energiamitjana d’escalfament addicional de 7 W/m2,o sigui, l’escalfament que produeix una bom-beta incandescent de 75 W per escalfar unahabitació d’uns 11 m2. Aquesta equivalèncianomés vol fer palès que es pot prescindir to-talment d’un sistema de calefacció a l’edi-

fici. Així mateix, tot i que durantl’estiu es superen els 30 °C durantperíodes llargs, dins de les casespassives no s’han enregistrat maitemperatures superiors als 26 °C.

Així, doncs, qualsevol construc-ció humana: cases unifamiliars, pi-sos, edificis d’oficines, etc., que norequereixen cap tipus de sistemaaddicional per a l’escalfament i re-frigeració de l’interior de l’habi-tatge perquè s’escalfa o refrigerade manera purament passiva a par-tir de la pròpia energia de l’entorn,s’inscriu en el concepte de cases

L’estalvi energètic és l’objectiu d’una casa passiva i una de lesprioritats de la política d’habitatges de la Unió Europea.

5

passives. Les tècniques passives es basen es-sencialment en un bon aïllament tèrmic,l’aprofitament passiu de l’energia solar mer-cès a les anomenades superfinestres, la recu-peració d’alt rendiment del calor de l’aired’escapament i el preescalfament passiu del’aire fresc entrant.

Per això, la definició precisa d’una casapassiva ha de ser definida com aquell habi-tatge o edifici que té un coeficient energèticglobal durant la seva utilització normal coma habitatge d’un màxim de 30 kWh/(m2a)–quilowatts hora per metre quadrat i any.

Actualment, hi ha experiències en aquestconcepte d’ecoarquitectura en diversos paï-sos europeus, entre ells Alemanya, Suïssa,Àustria, Suècia, França. Els estudis basats enles cases passives construïdes permeten as-segurar que el concepte de “casa passiva” espot aplicar en les situacions climatològiquesmés diverses.

Equilibri de pèrdues i guanys: la clau deles cases passives

Una casa només es refreda en la mesuraque perd escalfor cap a l’exterior i s’escalfaen la mesura que incorpora calor procedentde l’exterior. En una casa passiva, aquestapèrdua d’escalfor es redueix de tal maneraque l’escalfor interior sempre present (de lespersones i dels aparells de la llar) i la radia-ció energètica solar passiva es compensin.Avui, les simulacions per ordinador (commostra el gràfic de l’esquerra) ens permetendemostrar que això és possible.

Comparació de l’equilibri entre pèrdues i guanys decalor en una casa de baix consum energètic i una

casa passiva. Les pèrdues d’escalfor es redueixen detal manera la casa passiva, que l’energia solar

passiva i les fonts de calor internes són suficients percontrarestar les pèrdues.

Comparació de coeficients energètics dediferents tipus de cases. Adoneu-vos que la casa

passiva té una despesa energètica 10 vegadesinferior a una casa convencional.

Cases passives construïdes entre l’any 1998 i 2000en un barri de Hanover (Alemanya) de 109 m2 i amb

un preu de venda de 24 milions.

Casa de baix consum

Pèrdues Guanys

Casa passiva

Pèrdues Guanys

Cal

efac

ció

en k

Wh/

aNo utilitzableFinestres SudFinestres NordSostreParet exteriorFonamentsVentilació

Calefacció resid.Fonts instant.

6

En comparació amb el consum energèticglobal actual d’un habitatge estandarditzat,el d’una casa passiva és una desena part.Aquest coeficient energètic global més petito igual a 30 kWh/(m2a) inclou tots els ser-veis energètics típics de la llar (calefacció,aigua calenta, refrigeració, il·luminació, cui-nar, televisió, etc.).

El concepte estricte de casa passiva exi-geix tenir un requeriment mínim d’escalfa-ment auxiliar. Si considerem el coeficientenergètic global més petit o igual a 30 kWh/(m2a), vol dir que l’escalfament ha d’evitarun sistema de calefacció independent (cale-facció de gas, gasoil o similar). El dissenyd’una casa passiva afavoreix el subministra-ment de calor a través de l’escalfament del’aire per un sistema de ventilació forçadade la casa amb el suport d’algunes resistèn-cies elèctriques estratègicament col·locades.

L’experiència de les cases passives deDarmstadt mostra que el consum elèctricconvencional (no inclou la climatització) s’hamantingut per sota de 10 kWh/(m2a) i l’ener-gia emprada per escalfar l’aigua és inferiorals 7 kWh/(m2a). Si considerem la possibili-tat d’aprofitament de l’energia solar a lesnostres contrades (fotovoltaica i tèrmica), onla irradiació solar dura més hores, probable-

ment aquests valors encara podrien reduir-se més.

Dins d’aquesta xifra del coeficient ener-gètic global per a les cases passives de 30kWh/(m2a), s’inclou el coeficient energèticreferent al requeriment de climatització (15kWh/(m2a)), el qual es pren com a base perdefinir el criteri per a la construcció de casespassives. En altres paraules: el requerimentespecífic d’escalfor per calefacció d’una casapassiva no pot superar els 15 kWh/(m2a).

Així mateix, una casa passiva ha d’oferirun confort estival suficient sense necessitatd’instal·lar-hi un sistema d’aire condicionat!

A diferència d’altres tendències dins delque podríem anomenar ecoarquitectura, el dela casa passiva no comporta cap restricciópel que fa als materials i tecnologiesconstructives. En el cas de les cases passivesl’objectiu del disseny és aconseguir consumsenergètics extremadament baixos. Per això,avui es poden trobar cases passives cons-truïdes amb els materials més diversos: pedranatural, fusta, formigó, termoargiles, palla,porexpan (plàstic EPS), etc. Mercès a lesnoves tecnologies en la fabricació de finestres(superfinestres, aïllaments, bescanviadors decalor...) cada vegada resulta més senzill i mésassequible arribar a complir l’estàndard que

defineix les cases passives.

Avui dia fins i tot hi ha l’opció d’autoconstruir-se una casa amb mòdulsprefabricats de poliestirè expandit apilables, com si es tractés d’un joc de

construcció per a infants.

Dotze cases passivesemeten la mateixa

quantitat equivalent deCO

2 a l’atmosfera queuna única casa

convencional. Aixònomés es deu a l’estalvienergètic en els capítols

de calefacció irefrigeració.

7

La qualitat de vida dins una casa passiva ésmolt superior a un edifici convencional, jaque l’aire es renova les 24 hores del dia,mercès al sistema de filtratge i preescalfa-ment abans d’accedir a l’interior.

En la construcció de les cases passivess’intenta, en general, emprar sempre mate-rials renovables exempts de substàncies tò-xiques, la qual cosa propicia un clima inte-rior més saludable.

El consum energètic d’una casa passiva esredueix en un factor 10 respecte a una casade construcció convencional i, per tant, con-tribueix a minimitzar l’efecte hivernacle enel conjunt planetari any rere any.

Els principis de les cases passives

Els principis bàsics que condueixen a larealització d’una casa passiva viable des delpunt de vista pràctic i econòmic són:• minimitzar les pèrdues de calor,• optimitzar els aportaments solars passius.

En el clima centreeuropeu, el punt de vis-ta més important resulta ser la minimitzacióde les pèrdues de calor a l’exterior durant l’hi-vern. A la regió mediterrània, la clau resulta-ria ser l’aïllament tèrmic de la casa per im-pedir l’entrada d’escalfor a través de les pa-rets.

Només un aïllamenttèrmic molt efectiu per-met un aprofitament realde l’energia solar passi-va durant l’hivern i unaprotecció enfront de l’es-calfor ambiental durantl’estiu. Les tècniques pera la reducció de les pèr-dues energètiques sónmolt simples: l’aïllamenttèrmic d’elements cons-tructius estructurals, lareducció escrupulosa de

ponts tèrmics, l’hermeticitat de l’embolcallde l’edifici, la utilització de superfinestres–finestres amb un coeficient de transmis-sió tèrmica per sota de 0,5 W/(m2K)– i larecuperació de calor altament eficient apartir de l’aire d’escapament.

Una casa passiva, a primer cop d’ull, no téperquè semblar-nos una casa estranya. La grà-cia, tanmateix, rau en el fet d’expressar aquestconcepte global en un idioma arquitectònicagradable i estèticament consensuable.

El bon aïllament d’una casa passiva pos-sibilita que amb quantitats mínimes d’irra-diació solar, i amb el calor desprès pels apa-rells elèctrics de la llar i les persones, ja esgaranteixin temperatures interiors acollido-res. De fet, les persones també evitem les pèr-dues de calor del nostre cos abrigant-nos ambroba tant per al fred com per a la calor. Peraixò, per fer front a les elevades temperatu-res del desert, tal com fan els tuareg, hom esvesteix amb gruixudes mantes de llana peraïllar-se del calor (així el cos es manté a unatemperatura d’uns 32 °C, en contraposicióals 55-60 °C de l’exterior).

En una casa passiva les fonts d’escalforinterior no han de ser excessives: per això estracta d’aprofitar l’energia que irradia el fun-cionament d’electrodomèstics i la il·lu-

Material d’aïllament fet amb fibra natural de cànem. L’embolcall aïllantd’una casa passiva és el secret que acompleixin el factor 10 d’eficiència.

8

minació. També es considera l’escalfor prò-pia de les persones com una font interiorimportant de calor que promou el manteni-ment del nivell de temperatura. Ara bé, laprincipal font d’energia calorífica prové del’aprofitament passiu de la irradiació solar.

El disseny d’una casa passiva afavoreixque la llum del Sol penetri per les finestres isigui absorbida per les superfícies de l’espaiinterior. També pretén que el calor captat esdistribueixi amb rapidesa per tota l’habita-ció i la resta de l’edifici, i s’acumuli en elsmaterials constructius (de les parets, el sos-tre, el terra) perquè es difongui a poc a pocfins a esgotar-se.

La durada de l’efecte escalfador esinversament proporcional a les pèrdues decalor de l’edifici. L’energia solar passivacaptada no pot regular-se de manera arbitrària.Massa insolació i grans superfícies de finestresorientades cap al Sol poden propiciar unsobreescalfament. Els guanys solars passiusno han de ser màxims, sinó optimitzats d’acordamb les condicions locals.

Per poder assegurar el benestar a l’estiu,resulta decisiva la relació entre la qualitat delsmaterials, l’orientació i la grandària de lesfinestres. Moltes vegades s’ha dit que la mas-sa d’una casa pot contribuir a l’estalvi ener-gètic perquè aïlla més. Això no es cert en re-lació amb la pèrdua de calor, però sí quant ala retenció d’escalfor a les parets durant elsmesos calorosos que permet aconseguir unclima interior més fresc a la casa.

Aïllament tèrmic total

L’aïllament tèrmic de l’embolcall d’unacasa passiva és la clau per mantenir el reque-riment residual d’escalfament interior. Aquestaïllament tèrmic ha de:• ser de la màxima qualitat;• embolcallar tot l’edifici;• ser hermètic i no presentar interrupcions.

El millor aïllament tèrmic és aquell queevita les pèrdues de calor i redueix al mínimla difusió de temperatura des de l’exterior.Perquè aquesta mena de protecció tèrmicasigui molt econòmica, cal que l’embolcallsigui mínim. Els principis que regeixenaquesta regla són ben coneguts: construcciócompacta, unitats d’habitatges adossats encomptes de cases individuals i evitar formescomplicades en l’embolcall tèrmic.

Els principis bàsics que s’apliquen en l’aï-llament tèrmic són: que tanqui hermèticamenttota l’estructura de l’edificació (totes les ha-bitacions que durant l’hivern hagin de teniruna temperatura superior als 15 ºC i a l’estiuinferior als 25 ºC estaran incloses dins aquestembolcall) i que no tingui cap interrupció (lesobertures de les finestres s’han d’integrar enl’embolcall tèrmic). A grans trets el gruix del’aïllament ha de tenir un mínim de 20 cm entots els punts de l’embolcall hermètic.

En la planificació, això vol dir que la plantai qualsevol secció de l’edifici ha de presen-tar en escala un gruix de “25 cm” dibuixatsense cap interrupció. En els països del cen-

Embolcall d’aïllament tèrmic continu en la casapassiva a Darmstadt - Kranichstein

9

tre i nord d’Europa cal emprar gruixos d’aï-llament superiors (en els elements construc-tius no transparents) a fi d’assolir coeficientsde transmissió propers a 0,1 W/(m2K). Enaquests casos, el gruix del material d’aïlla-ment tèrmic pot ser d’uns 40 cm.

Si s’observen diferents exemples d’exe-cució d’aquestes estructures aïllants, s’arri-ba a la conclusió que no resulta tan complexen la realització pràctica, sinó que hi ha di-verses formes econòmiques per assolir l’ob-jectiu plantejat.

Lògicament, les estructures constructivessimples abarateixen l’aïllament. Ara bé, avuija es disposa de materials constructius queintegren l’aïllant i que permeten dissenys mésatrevits. El factor determinant per a la con-secució de l’estàndard passiu és la perfectarealització de l’embolcall aïllant.

Construccions de paret exterior utilitzablesper a les cases passives.

A) Paret amb un sistema d’unió d’aïllamenttèrmic (més de 25 cm de gruix).B) Element d’aïllament doble d’EPS(poliestirè expandit d’alta densitat).C) Peça prefabricada d’elements combinatsde poliuretà.D) Element de construcció lleugera: suport defusta en caixa o doble T amb aïllamentinterior complet.

A: El sostre de suports lleugersamb viguetes de fusta en dobleT és una construcció de sostregairebé exempta de pontstèrmics, altament aïllada, ambbona capacitat de càrrega ieconòmica; valor k ≤ 0,1 W/(m2K).

B: Peces d’EPS preformadesamb ranures per sostenirteules; valor k ≤ 0,1 W/(m2K)

A

B

C: Connexió hermètica a l’aire d’una teulada debaix pes (fusta) amb una paret en construcciómassiva (enguixada). El detall de la connexió ésfàcilment solucionable en un edifici de novaconstrucció, ja que en primer lloc es col·loca unalàmina plàstica, que sobresorti uns 20 cm perdamunt de la paret mestre. A través de la làminaes fixa un suport per al guix (planxa de metall) ala paret, de manera que durant l’enguixat lalàmina queda totalment recoberta sota elrevestiment de la paret, aconseguint-se una juntatotalment estanca a llarg termini.

C

A B

C D

Embolcall d’una casa passiva

10

Superar els ponts tèrmics

Què és un pont tèrmic? Els edificis no solsconsten dels elements constructius habitualscom és ara les parets, el sostre i la teulada,sinó que també hi ha xamfrans, vèrtexs, con-nexions i perforacions. És aquí precisamenton hi ha més pèrdua de calor respecte a lessuperfícies planes aïllades i representen elque s’anomena ponts tèrmics.

Alguns ponts tèrmics són impossiblesd’evitar, com per exemple la línia d’unió delsvèrtexs, tot i que també hi ha sistemes perminimitzar-los al màxim. Altres ponts tèrmicssón el resultat dels detalls constructius, compot ser la unió sense aïllament de l’estructu-ra principal de l’edifici a un balcó: les pèr-dues de calor per conducció seran conside-rables. Aquesta continuïtat de l’embolcall tèr-mic és el que s’aconsegueix en les cases pas-sives.

Hi ha quatre regles per reduir al mínim lespèrdues per ponts tèrmics:• Evitar la perforació de l’embolcall aïllantsempre que sigui possible.• Si resulta impossible no interrompre la capaaïllant, s’haurà d’intentar que la resistènciaa la transmissió de calor al nivell de la capaaïllant sigui màxima, per exemple, mitjan-çant la utilització de formigó porós.• Encaixar les capes d’aïllament sense dei-xar espais en les unions entre peces construc-tives; la connexió sempre ha de ser en tota lasuperfície.• Els xamfrans sempre haurien de presentarangles superiors als 90 graus.

L’estanqueïtat de l’embolcall

Els embolcalls externs dels edificis han deser estancs a l’aire. Aquest principi és senzilli de fàcil comprensió; tot i així, sempre haestat objecte de discussions aferrissades acausa del malentès que la ventilació i l’aire-

jament d’una casa ha d’assegurar-se per laporositat de l’estructura de l’edifici.

L’intercanvi d’aire a través de la porositatdels materials es modifica per la pressió delvent i pels gradients de temperatura: en edi-ficis molt poc hermètics pot haver-hi moltcorrent d’aire quan hi ha vent a l’exterior,però quan no n’hi ha, l’intercanvi d’aire potser insuficient. En canvi, el corrent d’aire através de la porositat té diversos desavantat-ges; quan el vent introdueix aire a l’edifici ialhora plou, hi ha la possibilitat que entri ai-gua als porus. Ara bé, molt pitjor resulta elcas contrari: quan l’aire calent i saturat d’hu-mitat surt pels porus cap a l’exterior i es re-frigera en el recorregut interior, ja que lla-vors l’aigua es condensa i es diposita a laparet, cosa que a llarg termini pot conduir adanys greus en la construcció. Altres greugesaddicionals de la porositat és un insuficient aï-llament acústic i les grans pèrdues de calor.

Així, doncs, els porus i les fuites en unedifici no serveixen de res i en canvi com-porten greuges innecessaris. Per això, els em-

Connexió sense pont tèrmic entre la superfície delfonament i la paret exterior. La capa aïllant per sota

de la placa de formigó presenta una unió estancaamb l’aïllament exterior de la paret.

11

bolcalls dels edificis “convencionals” hau-rien de ser sempre estancs. A les cases passi-ves, això no obstant, l’hermeticitat ha de serperfecta, ja que l’intercanvi d’aire s’hi fa através d’un sistema de ventilació i aspiracióforçada amb recuperació de calor.

Una hermeticitat a l’aire suficient s’acon-segueix mitjançant un revestiment interiorininterromput de guix o materials similars;això implica un recobriment total des del terrafins al sostre, el qual inclou les superfíciesdarrera les escales o qualsevol element ar-quitectònic estructural. El sostre es fa tèrmi-cament impenetrable col·locant làmines plàs-tiques de polietilè per damunt del materialaïllant tèrmic, les quals s’ajuntaran mitjan-çant cinta adhesiva de doble cara plàstica.

Una vegada que es té la construcció bàsi-ca estanca, el següent punt a tenir en compteés la connexió hermètica dels diferents ele-ments constructius. L’experiència demostraque l’hermeticitat a l’aire no és difícil d’as-solir en la major part de l’estructura arqui-tectònica.

Les dificultats més grans es presenten enaquells punts on es perfora l’embolcall, compassa en els punts d’unió entre parets i sos-tre, la inclusió de finestres, etc. Lògicament,cal evitar que les canonades de ventilació delslavabos no travessin l’embolcall al nivell delsostre, sinó que hi hagi un airejament sotateulada.

En les construccions convencionals ac-tuals (segons l’estàndard alemany) es perdenper hora uns 3.000-5.000 metres cúbics d’airecalent a través d’escletxes o altres punts nohermètics de l’embolcall de l’edifici (amb lesfinestres tancades). De la mateixa manera,hi entra una quantitat d’aire similar amb latemperatura exterior. Això representa un vo-lum d’aire de fins a 15-30 vegades superioral volum propi de la casa. Les cases passivesnomés poden tenir un valor de fuita que re-presenti 0,6 vegades o menys del volum d’ai-

re de l’habitatge. Això significa que, com amàxim, una casa passiva no pot perdre mésde 300 metres cúbics d’aire per hora.

Aprofitament passiu de l’energia solar

Les finestres d’una casa passiva actuencom a col·lectors solars: l’energia solar gua-nyada de manera passiva representa la con-tribució més important per compensar les pèr-dues de calor a l’hivern. Durant l’estiu es potevitar l’entrada directa de llum solar mitjan-

Connexió hermètica a l’aire d’un marc de finestraadequat per a cases passives en el revestimentinterior de les parets mestres. Habitualment, el

revestiment es col·loca fins al mateix marc de lafinestra, però en passar un temps, aquesta unióacostuma a presentar fissures. Una unió estanca

s’aconsegueix de la manera següent: a unadistància d’aproximadament 10 mm es disposa un

escaire metàl·lic inclòs dins el material derevestiment. La ranura que queda entre la guia i elmarc de la finestra s’omple d’un material elàstic

durador.

12

çant persianes integrades a les finestres, demanera que l’interior de la casa no s’escalfiper irradiació.

Mantenir al mínim les pèrdues de calorobliga a col·locar finestres de gran qualitatque tinguin un coeficient de transmissió tèr-mic baix (valor k). Les anomenades super-finestres redueixen al màxim els ponts tèr-mics als marges d’inclusió dels vidres, en elsmarcs de les finestres i en altres puntsd’aquests elements que incrementen consi-derablement les pèrdues de calor i no con-tribueixen als guanys solars passius.

Els mesos d’hivern la radiació solar ésmenor que durant els mesos d’estiu i, a més,les temperatures exteriors són inferiors. Aixòimplica pèrdues més grans de calor per lessuperfícies de l’embolcall de la casa. Tots elselements transparents (finestres, portes) deles edificacions passives continuen tenintavui dia uns coeficients de transmissió tèr-mica molt superiors als components construc-tius opacs. Per a una casa passiva resultentípics valors de k

paret = 0,15 W/(m2K) i k

finestres

= 0,5 W/(m2K).No obstant això, l’objectiu perseguit no és

aconseguir la màxima irradiació solar possi-ble, sinó minimitzar els requeriment d’escal-fament durant l’hivern o de refrigeració du-rant l’estiu (menys de 15 kWh/(m2a).

En totes les cases passives construïdes alcentre i al nord d’Europa s’ha constatat úni-cament un requeriment d’escalfament resi-dual durant els mesos més freds de l’hivern(desembre, gener i febrer), a cobrir fàcilmentamb un sistema d’escalfament elèctric de l’ai-re d’entrada amb una potència generalmentinferior als 1000 W. Aquesta font auxiliard’escalfament és negligible durant totsaquells dies en els quals hi hagi una irradia-ció solar suficient, encara que sigui difusa(àdhuc amb temperatures de 15 ºC sota zero).A la regió mediterrània, aquests requerimentssegurament tendiran a 0 kWh/(m2a), atès quela irradiació solar és molt superior durant elsmesos d’hivern.

En canvi, els mesos d’estiu (juliol i agost),al centre i nord d’Europa, quan les tempera-tures assoleixen al voltant del 25-30 ºC, noha fet falta en cap cas un sistema de refrige-ració per a aquest tipus d’edificació, ja queles temperatures interiors no han superat maiels 26 ºC. A casa nostra, on les temperaturesmitjanes de l’estiu poden ser superiors, cal-dria incorporar solucions per reduir la tem-

Aprofitament solar actiu amb col·lectors solars,canonades, perforacions de la capa aïllant, dipòsit

d’aigua calenta, bombes, dispositius reguladors i unsistema complet de distribució de la calor

(radiadors).

A la casa passiva, tot el cos de l’habitatge fa lesfuncions de col·lector solar.

13

peratura interior dels habitatges. Les persia-nes a les quals ens hem referit, per evitar lairradiació solar directa, haurien de ser la pri-mera. Tanmateix, també podríem fer circu-

lar el conducte d’aire a més d’un metre defondària i aprofitar l’efecte termoreguladornatural del sòl.

La millora del balanç tèrmic entre elsguanys solars passius respecte de les pèrduesvarien segons el tipus de finestra col·locadaa la façana sud en les cases passives comevidencia el gràfic de l’esquerra. Amb unafinestra convencional de doble o triple vidre,àdhuc en una casa passiva, resulta impossi-ble aconseguir un balanç energètic netpositiu. Aplicant finestres de doble vidre ambtractament aïllant tèrmic especial, estàndardper a les cases de baix consum energètic quees construeixen segons la normativa pertinenta Alemanya, s’assoleix un cert balançenergètic net positiu segons la superfície devidre total instal·lada a la cara sud. Quan escol·loquen finestres de triple vidre ambtractament aïllant tèrmic especial es potobservar que hi ha un balanç claramentpositiu; tot i així, si la superfície de finestreses fa més gran d’un 40% de la façana sud,l’estalvi energètic addicional serà negligiblea causa dels guanys excessius d’escalfor so-lar que hauran d’eliminar-se per ventilació.

La conclusió és evident: la qualitat deles finestres és més eficaç que la quantitat(superfície envidriada). La taula següentmostra una sinopsi dels tipus de finestres

Eix Y

Eix X

Influència segons el tipus de finestres amborientació Sud en una casa passiva

Eix X: Superfície total de finestres amb orientacióSud (m2)Eix Y: Requeriment energètic en calefacció anual(kWh/a)

Dependència del requeriment residual decalefacció segons la superfície de finestres en la

façana sud (exemple de la casa passivaDarmstadt – Kranichstein).

2-ISO = Finestra aïllant de doble vidre3-ISO = Finestra aïllant de triple vidre2-WS = Finestra de doble vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial3-WS = Finestra de triple vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial

Tipus de finestra Valor k de la finestra Valor total de transmissióenergètica g (%)

• Finestra de doble vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial amb marc de fusta ................................................... 1,58 ............................................ 63• Finestra de doble vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial amb marc d’aïllament especial ................................ 1,22 ............................................ 63• Finestra de triple vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial/gas criptó amb marc de fusta ................................... 1,09 ............................................ 50• Finestra de triple vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial/gas criptó amb marc d’aïllament especial ............... 0,73 ............................................50• Finestra de triple vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial/gas xenó amb marc de fusta .................................... 0,88 ............................................ 41• Finestra de triple vidre amb tractamentaïllant tèrmic especial/gas xenó amb marc d’aïllament especial ................. 0,52 ............................................41• Finestra de caixa “Toptherm” ................................................................... 0,87 ............................................ 60• Finestra de làmina múltiple “HIT” .......................................................... 0,60 ............................................ 40

14

que són adequades per a la seva aplicacióen cases passives:

Tots els efectes positius dels guanystèrmics d’un envidriat de qualitat es podenperdre si els marcs són deficients o lacol·locació de les finestres produeix pontstèrmics. Una finestra convencional aAlemanya presenta un valor de transmissiótèrmica entre 1,5 i 2,0 W/(m2K). Aixòsignifica que la pèrdua de calor queexperimenta un metre quadrat de finestraconvencional és 2,5 vegades superior al d’unasuperfinestra; alhora, els marcs de les finestresconvencionals fan inevitables les pèrdues pelpont tèrmic que provoquen.

Una altra manera d’aconseguir un aïlla-ment suficient de les finestres en els seusmarges es incorporar part d’aquestes direc-tament en l’estructura constructiva, de ma-nera que siguin fixes i no es puguin obrir.Ara bé, en la planificació sempre s’haurà de

tenir en compte un nombre suficient de fi-nestres que es puguin obrir per garantir elcontacte amb l’exterior i la necessària i de-sitjada ventilació natural a l’estiu.

Els guanys solars passius són imprescin-dibles sobretot durant l’hivern. Comparantla irradiació solar a les diferents superfíciesde la casa s’evidencia que les orientades capa migdia mostren els millors valors de trans-missió tèrmica. A més, a l’hivern el Sol por-ta una trajectòria baixa, de manera que elsraigs solars incideixen gairebé perpendicu-larment sobre les finestres i afavoreix moltel traspàs energètic.

Així mateix, a l’estiu les finestres orienta-des vers el Sud també presenten l’orientacióòptima: el Sol surt per l’Est i la trajectòria ésmolt vertical, la qual cosa comporta un an-gle d’irradiació gairebé pla respecte a les fi-nestres sense escalfament important de l’ha-bitatge, ja que la major part dels raigs sónreflectits. Si a més hi ha persianes per om-brejar la casa, el clima interior no depassamai temperatures de 25-26 ºC. Al contrari, sies disposen grans superfícies de finestres ales cares Est o Oest, la irradiació a l’hivernserà menor i l’escalfament a l’estiu superior.Com sempre, els vidres amb orientació Nordhaurien de ser petits, ja que a l’hivern no hientra gairebé el Sol i les pèrdues són granstant de dia com de nit.

Resumint, es pot dir que les construccionspassives requereixen vidres orientats cap alSud, no exageradament grans, inclosos ensuperfinestres dotades de marcs d’aïllamentespecials (avui dia, les superfinestres jas’estan produint en sèrie a diversos païsoseuropeus).

Altres possibilitats de captació passiva

Els hivernacles adossats a la casa s’hanconvertit en un element preponderant enmoltes construccions de tipus ecològic. Tot i

Comparació: una “superfinestra” amb marc de fusta(a l’esquerra) assoleix un valor k = 1,09 W/(m2K); alcontrari, la mateixa finestra amb un marc d’aïllament

especial (a la dreta) arriba a presentar un valor k =0,73 W/(m2K). Les dues finestres tipus ques’il·lustren estan dotades de triple vidre amb

tractament aïllant tèrmic especial amb rebliment degas criptó). La diferència només rau en el tipus demarc: en la primera és de fusta i en la segona és

escuma de poliuretà d’alta densitat amb un reforçmetàl·lic. És aquest marc el que possibilita assolir els

estàndards de casa passiva.

15

així, l’experiència mostra que aquestes granssuperfícies de vidres no contribueixen a unguany energètic net pel que fa al clima inte-rior de l’habitatge i, en canvi, resulten eco-nòmicament molt costosos. Aquesta és la raóper la qual no són rendibles. Quan es vol in-corporar aquest tipus d’estructura a una casade nova construcció, en la planificació s’hau-ran de tenir en compte els aspectes clau se-güents:• evitar grans superfícies de vidre amb ori-entació Est/Oest o extensions de vidre plainclinat (escalfament elevat durant l’estiu);• s’hauran de preveure dispositius de venti-lació i ombratge per a l’estiu;• l’hivernacle farà ombra a l’edifici princi-pal, amb la qual cosa s’evitarà en part l’apro-fitament solar passiu;• l’aïllament entre la casa passiva i l’hiver-nacle ha de ser del mateix gruix que per a totl’embolcall de la casa, ja que les temperatu-res a l’hivernacle poden ser molt baixes du-rant la nit;• els hivernacles mai no haurien de tenir ca-

lefacció, ja que les despeses d’escalfamentd’aquests sempre són molt altes. Per assolirl’estàndard passiu en l’hivernacle, tot ell hau-ria de construir-se amb superfinestres, la qualcosa encariria moltíssim la seva execució.

El aïllants tèrmics translúcids (TWD) po-den ser una alternativa a les superfinestres sies fan servir sistemes d’alta qualitat. Ara bé,sempre hauran de presentar sistemes actiusd’ombratge temporal. El material absorbentde la calor que hi ha darrera del TWD ha detenir una massa elevada i mai no es podràtapar amb mobles a l’interior de l’edifici. Ahores d’ara, els aïllants tèrmics translúcidsencara són molt més costosos que lessuperfinestres.

La integració de col·lectors solars tèrmicsde baixa temperatura per a l’escalfament del’aigua sanitària pot contribuir a reduir con-siderablement les pèrdues de calor de la fa-çana o teulada. També es pot considerar lacalefacció solar per terra radiant. Malaura-dament, resulta una alternativa costosa enrelació amb altres materials d’aïllament.

El revestiment vegetalde les cobertes exigeix sis-temes d’impermeabilitza-ció per evitar els danys al’estructura arquitectònica.Lògicament, l’absorció queaquests ajardinaments deteulada fan del calor solarcontribueixen a minimitzarl’impacte de la temperaturaambiental especialment enles àrees geogràfiques ambforta insolació estival. Lesfaçanes verdes, especial-ment amb plantes caduques(ja que a l’hivern interessaabsorbir el màxim de calor)com la vinya verge, tambéamoroseixen l’ambient cli-màtic al voltant de la casa.

Casa passiva d’ISORAST, el requeriment d’escalfor residual es tanbaix que resulta suficient la calor residual de l’aire de sortida perassegurar l’escalfament de l’aire d’entrada i de l’aigua domèstica

mitjançant una petita bomba de calor.

16

Ventilació de la casa passiva

L’aire fresc és essencial per al benestardins de la casa i per mantenir un clima inte-rior higiènic. La ventilació natural a través

de les fuites i els porus no garanteix un inter-canvi suficient d’aire fresc que satisfaci elconsum d’un habitatge, atès que les forcesde transport natural són massa inconstants.En una casa poc hermètica, quan fa vent al’exterior es donen corrents d’aire a l’inte-rior i, en el cas que l’atmosfera estigui quie-ta, normalment l’intercanvi d’aire exterior iinterior és insuficient. A més, la direcció delflux d’aire dins una casa no hermètica en lamajoria dels casos no és l’adequat: l’aire cir-cula des de la porta d’entrada o les finestresno estanques en direcció al sostre per con-vecció i es perd a continuació per les fuitesque hi hagi a la teulada. Aquest tipus de ven-tilació no és adequat per a les cases passives.

La qualitat de l’aire dins d’una casa vedeterminat pel contingut de CO

2 que hi tro-

bem; concentracions per sota del 0,1% esconsideren adequades. En general, la majorfont de producció de CO

2 dins l’habitatge

som nosaltres mateixos, llevat que cuinemels aliments amb gas. Per cada habitant de lacasa es necessiten entre 25 i 30 m3 d’aire frescper hora, la qual cosa significa que per a unallar de 3-5 persones el requeriment de venti-lació és de 90 a 150 m3/h en condicions nor-mals. Aquests volums d’aire també es cor-responen amb les ventilacions imprescindi-bles en els lavabos (20 m3/h per cadascun),els banys (40 m3/h) i les cuines (60 m3/h).Gràcies a la circulació continuada d’aire s’as-segura una eliminació constant de la humi-tat. En el cas que el sistema de ventilació in-corporés un extractor de fums de cuina, enaquest punt s’ha d’assolir un volum d’aspi-ració puntual de 150 m3/h a l’hora de cuinar.

Atesa l’estanqueïtat de les cases passives,resulta imprescindible incorporar un sistemade ventilació forçada. L’aire fresc entra percanonades a les habitacions més emprades(menjador, sala d’estar, dormitoris) i unavegada consumit passa als passadissos irebedors per ser aspirat en els banys, lava-

Aquestes dues imatges mostren una secció a travésdels vidres, el marc i estructura de paret en undiagrama tèrmic: els sectors amb la mateixa

temperatura (isotermes) presenten el mateix color.La imatge superior mostra una superfinestra amb

marc de fusta, on encara s’evidencien pontstèrmics en el punt d’unió entre el marc i els vidrespròpiament dits. Això pot conduir a temperaturesinferiors als 8 ºC en aquest punt durant l’hivern,

amb la qual cosa es podrà formar aigua decondensació.

La imatge inferior mostra el mateix exemple ambuna superfinestra amb marc d’aïllament especial

inclòs totalment en l’estructura de l’aïllament de laparet. Aquí, totes les temperatures de les

superfícies interiors estan per sobre del 12,8 ºC,amb la qual cosa ja no hi haurà la possibilitat de

formació d’aigua de condensació en cap punt de lafinestra.

17

bos i la cuina. Ara bé, si només s’incorporésun sistema de ventilació forçat sense més, lespèrdues de calor anuals ocasionades nomésper airejar la casa seria de 28 kWh per metrequadrat de superfície habitable i any, la qualcosa és inacceptable en una casa passiva, jaque l’energia màxima de climatització permetre quadrat i any no ha de superar mai els15 kWh. Per això és imprescindible instal·larun sistema de recuperació de calor altamenteficient. L’experiència en aquest àmbit alllarg dels anys inspira les recomanacionssegüents per als sistemes de ventilació encases passives.• El sistema de recuperació de calor ha deser molt eficient perquè cal extreure més del80% de l’energia calòrica residual de l’aireque s’elimina de la casa. Avui, diversos fa-bricants ofereixen bescanviadors de calor

d’alta eficiència amb grausde rendiment que poden ar-ribar fins a un 95% (en elmoment que es van cons-truir les primeres cases pas-sives, els bescanviadors deflux invers i creuat haviende modificar-se per incre-mentar l’eficiència, quealeshores ratllava el 70%).• El consum elèctric del sis-tema de ventilació ha de sermínim, la qual cosa és vàli-da tant per als ventiladorscom també per al sistema decontrol i regulació. Un va-lor objectiu vàlid és 0,35watts de potencia total permetre cúbic de volum d’ai-re a l’hora. També en aquestcas ja hi ha diversos fabri-cants que actualment oferei-xen sistemes integrats d’al-ta eficiència.• La integració del sistemade ventilació en l’edifici

s’ha de planejar acuradament a fi d’intentar

Aire entrant

A dalt: bescanviadors de calor de flux creuat doble; abaix bescanviador de calor de flux invers

Aire entrant

Aire entrantAire sortint

Aire sortint

Aire fresc

Aire frescAire de sortida

Aire de sortida

El sistema de ventilació amb recuperació de calor en la casa passivaDarmstadt – Kranichstein.

Aire entrant

Aire entrantAire fresc

Aired’escapament

Aire sortint

Aire sortint

Aire sortint

18

minimitzar els recorreguts de les canonadesi les bifurcacions. Els canals de ventilació espoden fer de qualsevol tipus de material ocanonada que tingui les parets llises, siguihigiènica i estanca a l’aire. Les velocitats deflux interior no hauran de superar en cap casels 3 m/s en tot el recorregut del sistema. Aixòimplica un diàmetre hidràulic dels canals deventilació principals de 150 mm i superior.• Un disseny acurat del sistema de ventilacióde l’edifici a fi de facilitar la proximitat en-tre les zones d’aspiració i les zones de con-sum contribueix a racionalitzar no sols lesinstal·lacions de climatització sinó també laresta de canonades de subministrament (ai-gua potable, aigües grises per reciclar, etc.)

Així, els traçats de canonades per dins la casaes mantenen curts, fet que contribueix areduir les pèrdues energètiques i estalviardespeses d’inversió. Resulta apropiat disse-nyar l’edifici en tres zones corresponents ales diferents àrees de ventilació.

La zona d’entrada d’aire, generalment, in-clou el menjador, la sala d’estar, els dormi-toris i els despatxos. La zona de transferèn-cia, la delimiten els passadissos, el rebedor il’escala interior (en el cas que n’hi hagi). Fi-nalment, la zona de sortida d’aire, la formenles cambres de bany, els lavabos i la cuina.Totes les habitacions de la zona d’entradad’aire i la zona de sortida han de presentarobertures de transferència suficientment

Estructuració d’una planta en zones d’aportació d’aire, zona de transferència i zona de sortida d’aire(planta segons Bruer 1995).

Aire entrat

Aire entrat Aire entrat

Zona d’aportació d’aire

Zona detransferència Zona de

sortida

Aire de sortida

19

grans per assegurar un flux d’aire sense im-pediments, encara que les portes estiguin tan-cades. Aquesta disposició també evita que lesmales olors dels lavabos, bany o cuina pu-guin passar a les cambres utilitzades per ro-mandre-hi.

El sistema de ventilació de l’aire ha de serhigiènic. En aquest sentit és fonamental queno hi hagi recirculació de l’aire interior i queno hi hagi tractaments addicionals de l’aire (hu-mectació, refrigeració), ja que això comportapatologies respiratòries que poden evitar-se.

Un microfiltre d’alta qualitat (classe defiltre EU8) col·locat directament després dela boca d’admissió facilita que l’aire que en-tra sigui net i les canonades es mantinguin

sense dipòsits al llarg de dècades, la qual cosaassegura la higiene de l’aire entrant.

Quant als vapors de la cuina, poden pas-sar a través d’un extractor amb filtre de grei-xos (que cal canviar periòdicament) cap alcircuit d’aire de sortida. El tub que connectael circuit anomenat amb l’extractor s’ha denetejar o canviar segons el grau de brutíciaque presenti.

La qualitat de l’aire dins d’una casa passi-va és excel·lent segons demostren els estu-dis de qualitat ambiental en diversos edificisconstruïts amb els principis abans esmentats.

La recuperació de calor (> 80%) és im-prescindible per a qualsevol casa passiva quepretengui evitar la calefacció durant els me-

Vista d’una de les sales d’estar – menjador de la casa passiva Darmstadt – Kranichstein. Lesàmplies finestres a la cara sud permeten els guanys solars passius i permeten un vincle immediat

amb l’exterior.

20

sos d’hivern. Alhora, però, el sistema de cap-tació d’aire també pot fer les funcions de re-frigeració de l’aire d’entrada a l’estiu. Peraixò, cal allargar el tub de captació d’aire finsa 100 metres i soterrar-lo a una fondària d’unmetre (on hi ha una temperatura constant de6 ºC). L’aire entra per la boca d’admissió,pasa pel filtre i circula per aquest bescanvia-dor tèrmic que és el sòl. Així s’aconsegueixbaixar la temperatura en uns 10-15 ºC. L’ai-re que entra a la casa sempre rondarà els 20ºC, tant a l’hivern com a l’estiu, aconseguint

així un sistema d’aire condicionat sense des-pesa energètica addicional (en el sentit de lafilosofia de les cases passives). Lògicament,s’aconsegueix incrementar la temperatura del’aire que entra quan les temperatures exte-riors són inferiors als 6 ºC.

Calefacció residual en les casespassives

Els requeriments de calor anuals per es-calfar una casa passiva són molt minses, peròno forçosament iguals a zero. Si tenim encompte el límit establert de 15 kWh/(m2a),per un habitatge de 120 m2 de superfície ha-bitable tindrem un consum energètic anualper calefacció igual a 1.800 kWh. Les expe-riències pràctiques mesurades a Alemanyahan demostrat que en la majoria de les casespassives edificades i durant els mesos mésfreds de l’hivern el requeriment energèticmàxim en calefacció se situava pels volts dels10 W per m2 de superfície habitable. Aixòsignifica que per a una habitació de 20 m2

tan sols es necessita una potencia de calefac-ció de 200 W –la qual cosa correspon a l’es-calfor que produeixen dues bombetes incan-descents de 100 W.

Termografia de la façana sud d’una casa passivaamb càmera d’infrarojos. La intensitat de la

radiació infraroja es reflecteix en els diferentscolors de la imatge: vermell per a les

temperatures més elevades, groc per a lesmitjanes, verd per a les baixes i blau per a les

molt baixes. Es veu que la façana presentapèrdues extremadament baixes o negligibles,

mentres que les finestres són els únics punts on hiha fuites de calor una mica més importants.Aquest problema avui dia ja s’ha resolt amb

superfinestres de nou desenvolupament fabricadesen sèrie, les quals ja es comercialitzen a tota la

Unió Europea i altres països fora d’aquesta.

Termografia de la façana sud. Les taquesvermelles i grogues mostren les pèrdues

d’energia que contrasten amb la casa claradel costat que està totalment aïllada.

G+H Isover

21

En definitiva, en una casa passiva no técap sentit un sistema de climatització con-vencional (caldera + canonades + radiadors+ combustible), ja que aquest estaria òbvia-ment sobredimensionat.

Amb un requeriment màxim de 10 W/m2,

en un habitatge de 120 m2 útils es necessitaran1200 W per escalfar la casa (sempre que n’hihagi necessitat, ja que dependrà del grau deradiació solar). Per simplificar al màxim elsistema calefactor, aquest es pot integrar alsistema de ventilació i escalfar l’aire

Earthship, les naus anclades a la terra

Un Earhship™ és un habitatge independent fet amb materials naturals en els quals l’estructura és fetaamb components de ferralla d’automòbils i, especialment, de pneumàtics vells. L’aïllament de lesparets i sostre fet de pneumàtics, així com un particular sistema de ventilació, fa que un Earthship nonecessiti climatització artificial ni a l’hivern ni a l’estiu. Una altra característica d’aquests habitatgesés que es produeixen la pròpia electricitat mitjançant aerogeneradors o plaques fotovoltaiques. L’aiguatambé es recull mercès al disseny del “vaixell” i s’emmagatzema en una cisterna. Les aigües negres iles deixalles orgàniques s’aprofiten en l’ajardinament de l’entorn.Els Earhship són cases totalment independents quant al seu funcionament i estan dissenyades per serconstruïdes en qualsevol indret del món amb un clima no extrem. La idea d’aquests habitatges vanéixer al desert de Nou Mèxic als Estats Units fa més de vint anys. Actualment, n’hi ha més de quarantaescampats pels Estats Units, Mèxic, Canadà, Bolívia, Japó i Nova Zelanda. Aquests habitatges volenser la demostració que una casa noha de ser un objecte estrany queincideixi negativament en el seuentorn. Per altra banda, són un bonexemple que gaudir d’una casapròpia no té perquè ser una quimeradifícil. Ben al contrari, el promotordels Earthship, Mike Reynolds, estàconvençut que les persones hauríemde poder-nos construir habitatges nocontaminants sense gaire esforç,barats i que facilitessin la bonaconvivència .Els Earthship són autèntiques casesautosuficients tant en l’àmbitenergètic com pel fet de serconstruïdes amb materials de rebuig.Mike Reynolds ha escrit tres volums dedicats a com es construeix un Earthship i la seva empresa SolarSurvival Architectura facilita assessorament a tots aquells interessats a fer-se el seu propi vaixell anclata terra.Una idea important en el disseny d’aquests habitatges és que estiguin connectats amb els fenòmensnaturals de l’entorn on s’han ubicat. Per això, alguns dels seus propietaris estan convençuts que viureen un Earthship és com viure a l’aire lliure, perquè tota la casa és com si fos transparent a la natura quel’envolta. El mobiliari normalment també està fet de fustes reciclades. Per altra banda, el fet de plantejar-se construir-se la pròpia casa és ja un repte familiar o personal que fa que l’habitatge sigui també unaexpressió de la nostra forma de pensar i sentir. Els Earthship, de fet, representen el concepte de casapassiva del moviment New Age.

FOTO PLANETA HUMANO, Jorge Galilea

• http://www.earthship.org

22

d’entrada amb un dispositiu elèctric que escol·locarà després del bescanviador de caloren el sistema de ventilació i immediatamentabans que el canal de captació d’aire entri ala zona habitable de la casa.

Una alternativa per suplir l’escalfamentresidual de l’habitatge pot procedir del siste-ma d’escalfament d’aigua, també imprescin-dible en qualsevol llar. Una altra forma degenerar l’energia d’escalfament residual ésla utilització d’una bomba de calor altamenteficient de petites dimensions. La font decalor per a la bomba seria l’aire de sortidadel bescanviador de calor, que en qualsevolcas tindrà una temperatura residual de 10 ºCi contindrà encara tota l’escalfor latent delvapor d’aigua present a l’interior de la casa;en refrigerar l’aire de sortida fins a 2 ºC espot assolir una potència total d’escalfor de500-800 Watts. Un petit compressor compac-te típic dels aparells refrigeradors (amb una

potència de connexió elèctrica al voltant de200 W) extreu l’escalfor de l’aire de sortidai la transmet a l’aire d’entrada. La bomba decalor s’incorpora en l’aparell de ventilació iel vaporitzador està en el canal d’aire sor-tint, mentre que el liquador es troba en el ca-nal d’aire entrant, a continuació del bescan-viador de calor. Així, doncs, ja no fan faltafonts de calor ni tampoc sistemes de radia-ció tèrmica addicionals.

La potencia de calefacció instal·lada enuna casa passiva sempre serà molt reduïda,però suficient per escalfar confortablementtot l’espai habitable. En els períodes mésfreds de l’any, una casa passiva perdrà 1 ºCde temperatura per mes si el sistema de cale-facció residual no funciona i no hi haguésradiació solar. Aquestes condicions són pro-bables al nord i centre europeu, però al nos-tre país es gairebé impossible que això pas-si. Com ja s’ha dit abans, és ben possible que

La bioconstrucció

L’anomenada bioconstrucció vol ser una síntesi entre la geobiologia, el bioclimatisme i altresdisciplines relaciones amb l’hàbitat humà. La bioconstrucció aposta per una veritable ecologia del’habitatge en el qual hi hagi un equilibri entre la persona, l’hàbitat i la natura. En aquesta darreratendència es situa l’arquitecte Javier Segarra i el seu equip d’Arquitectura i Bioconstrucció. Entreles seves aportacions arquitectòniques cal esmentar la rehabilitació d’una masia en el poblecastellonenc de Chovar situat a la Serra d’Espadà. A la idea bàsica dels seus criteris ecològics calafegir-hi el respecte per la tradició construcctiva de la zona i aconseguir no superar el preu deconstrucció per metre quadrat establert pelshabitatges de protecció oficial. La perfectaorientació al Sud de la casa permetia aprofitar almàxim l’estalvi energètic, l’energia solar i lail·luminació natural. Entre les innovacions mésdestacades hi ha l’ús de l’anomenadaSUROLITA™, un aglomerat per fer parets ipaviments a base de calç i suro trinxat que el famolt lleuger i és un excel·lent aïllant tèrmic iacústic. En general, apliquen el concepte que elsmaterials constructius transpirin i siguinpermeables ja que així s’obtenen ambients méssaludables i lliures de focus d’al·lèrgies i malalties.Actualment, aquest equip treballa en la idea delurbanisme ecològic i la construcció d’habitatgesde protecció oficial en un barri de la Vall d’Uxó. Barri ecològic de la Vall d’Uxó.

23

àdhuc es pogués prescindir totalment d’unsistema d’escalfament auxiliar, però no hosabrem fins que no s’hagin començat a rea-litzar les primeres experiències a Catalunya.

Subministrament d’aigua calenta a lescases passives

La preparació d’aigua calenta sanitària enuna casa és el capítol que més energia con-sumeix; es calcula que per una família nor-mal es necessiten entre 1.500 i 5.000 kWh/a, als quals normalment es poden afegir d’uns1.000 a 3.000 kWh/a resultants de pèrduesde calor en dipòsits, canonades, etc. Es peraixò que el subministrament d’aigua calentaen una casa passiva és planifica molt acura-dament (en les cases convencionals tambés’hauria d’estudiar com estalviar energia perescalfar l’aigua sanitària).

Actualment, els col·lectors solars actius de

baixa temperatura són la millor alternativaper minimitzar la despesa energètica enaquest camp. Tanmateix, cal tenir present queles canonades d’aigua calenta s’instal·lin dinsde l’espai embolcallat de l’edifici, així comtambé els dipòsits d’aigua calenta. D’aques-ta manera, les pèrdues d’aquests elementsdurant l’època freda compensaran la neces-sitat d’escalfament residual. També cal pre-veure que la xarxa de canonades d’aigua ca-lenta tinguin els recorreguts més curts possi-bles (estalvia despeses d’inversió i pèrduesd’escalfor).

En aquest apartat no deixarem d’esmen-tar que s’incorporin dispositius d’estalvi d’ai-gua en totes les aixetes per limitar el consumd’un recurs natural escàs: l’aigua. D’altrabanda cal recordar, també, que hi ha tecno-logia molt assequible al mercat per reutilitzarles aigües grises procedents de la dutxa i elrentamans cap al vàter.

L’arquitectura bioclimàticaAquesta proposta arquitectònica es basa essencialment en l’aprofitament de l’energia climàtica queenvolta una construcció per afavorir-ne l’eficiència energètica. Els edificis bioclimàtics es caracteritzenper elements arquitectònics que capten l’energia solar passiva i alhora aprofiten el propi entorn perrefrigerar l’aire calent a l’estiu.Alguns dels elements propis del bioclimatisme són les cobertes vegetals, és a dir, teulades planesconvertides en jardins i façanes envidriades. En general, es persegueix que l’habitatge sigui capaç demantenir condicions de confort durant el dia i la nit, així com a l’estiu i l’hivern.Les finestres anomenades SAV (Solar Acústiques Ventilades) dissenyades per BCN Cambra Lògica deProjectes han estat la base per promoure edificis de pisos bioclimàtics en diverses ciutats catalanes.Aquestes finestres en realitat contenen una cambra d’aire entre dos vidres, la qual actua com a fonttèrmica que a l’hivern es capta a través d’un sistema d’aspiració situat a l’habitació i a l’estiu s’expulsainjectant aire més fresc procedent de la cara nord de l’edifici.Entre les solucions bioclimàtiques destaca el fet d’integrar l’habitatge a l’entorn i s’aprofitar lesaportacions solars i dels vents dominants. Alhora, es pren en consideració la incidència del vent sobrela façana nord i, per tant, es dissenyen els edificis sense voladissos en aquesta façana per evitar l’efected’aleta de refrigeració. A l’estiu, s’aprofita que aquesta façana es troba a l’ombra per alimentar elsistema de ventilació amb aire procedent d’aquesta banda.En els edificis bioclimàtics s’incorporen altres tecnologies per a l’estalvi d’energia i aigua, és a dir,instal·lacions domòtiques per a la gestió de l’energia i els aparells de la llar, captadors solars per al’aigua calenta sanitària, panells fotovoltaics connectats a la xarxa elèctrica, reciclatge d’aigües grisesde dutxes i lavabos per a les cisternes dels vàters, relés per desconnectar els aparells elèctrics en standby quan no hi ha consum elèctric, pintures i vernissos ecològics, canonades de polipropilè i polietilè(sense PVC) i mobles lliures de formaldehids i altres disolvents tòxics.

24

Elements per estalviar energia irecursos a la llar

L’actual desenvolupament tecnològic posaa la nostra disposició diversos elements perestalviar energia a la llar. La creixent sensi-bilització ambiental i la necessària reduccióde les emissions a l’atmosfera imposades pelProtocol de Kioto ens obligarà a invertir enl’habitatge per evitar les fuites de calor, em-prar aparells energèticament eficients i a do-tar-nos de fonts pròpies d’energia. Sense vo-ler ser exhaustius recollim algunes de les pos-sibilitats que ens brinda la tecnologia actual.• Energies renovables. Els edificis són au-tèntics captadors solars que podem emprartant per aprofitar directament l’energia tèr-mica del Sol (energia solar passiva) com perpotenciar el calor amb captadors solars i es-calfar l’aigua calenta sanitària. Avui, 2 m2 decol·lectors solars ens poden permetre dispo-sar de 150 a 300 l d’aigua calenta i estalviarl’emissió de 500 kg de diòxid de carboni al’any. Igualment, els col·lectors solars de buitens permeten escalfar l’aigua fins a 120 °C iemprar-la en un sistema de calefacció con-vencional. La tecnologia del silici mono-cristal·lí dels panells fotovoltaics ens permetgenerar per cada 9 m2 al voltant d’uns 1.700kWh/any o estalviar uns 900 kg de CO

2; és

com si tinguéssim una hectàrea de bosc a lateulada. L’energia eòlica en determinadeszones en les quals el vent supera la velocitatde 12 m/s permet emprar petits aerogenera-dors d’entre 400 W i 3 kW per un preu entre160.000 i 900.000 pessetes i restituir-la a laxarxa elèctrica amb un inversor digital.• Aprofitament d’aigües pluvials i grises. Unsimple dipòsit enterrat a terra ens pot perme-tre de captar l’aigua de la pluja que podemrecollir a través de la teulada i emprar-la perrentar la roba i per a la dutxa. Únicament,requereix separar els circuits de proveïmentd’aigua. En aquesta mateixa línia, les aigües

residuals de la dutxa i la bugada es podenreciclar a la cisterna del vàter.

Panells solars tèrmics per a l’aigua calenta sanitària.

Petit aerogeneradordomèstic de 400 W.

Sistema d’aprofitamentd’aigües grises.

Finestra bioclimàticaSAV.

Panells fotovoltaics.

25

• Depuració verda d’aigües negres. Les ca-ses adossades i amb jardí es podrien disse-nyar amb un petit estany en el qual s’hi haplantat una població de canyís (una plantatípica dels aiguamolls), l’aparell radicular dela qual pot depurar les aigües negres proce-dent del vàter i evacuar un cop depurades capa una xarxa d’aigües pluvials i reduir la des-pesa pública en depuració d’aigües residualsdomèstiques.• Estalvi d’aigua. L’aireació de l’aigua quesurt per les aixetes i la dutxa permet estal-viar fins a un 70 % del consum d’aigua a lallar. Algunes aixetes ho incorporen de fàbri-ca, però, en general, encara ara es tracta d’ac-cessoris. El mateix podem dir dels disposi-tius per controlar la descàrrega de l’aigua dela cisterna del vàter. Tanmateix, al mercat hiha vàters que només consumeixen 2 l d’ai-gua per descàrrega gràcies a un mecanismede succió com en els avions.• Compostatge dels excrements humans. Ac-tualment, disposem de vàters compostadorsque permeten convertir els excrements en fer-tilitzant o directament en biogàs. Probable-ment, el tractament en sec dels excrements

humans és un dels principals reptes del futuri una de les innovacions a incorporar en elshabitatges.• Claraboies lluminoses i il·luminació de baixconsum. Un simple tub de material reflectorpot ser el conductor de la llum natural des dela teulada cap a les habitacions d’una casa ipermetre així estalviar en electricitat i alhoragaudir de la qualitat lumínica del Sol. Reduirla il·luminació artificial, fins i tot encara quees disposin de bombetes fluorescentscompactes o tubs fluorescents activats perbalasts electrònics, afavoreix un estalvienergètic important tant en els edificiscomercials com en els habitatges privats.• Hort-jardí. Incorporar cobertes verdes a lesteulades, terrats i balcons per conrear horta-lisses, a més d’estalviar recursos naturals,contribueix a crear un ambient més fresc al’habitatge i permet gaudir d’una activitat delleure, reciclar les deixalles orgàniques prò-pies i proporcionar aliments rics i saludables.• Manteniment sense contaminar. Els produc-tes de neteja biodegradables i sense compo-nents tòxics per al medi ambient i les pintu-res i vernissos sense dissolvents tòxics hau-rien de ser la norma en el mercat i no pasexcepcionals com passa actualment.

Altres consideracions relatives alconsum de l’energia elèctrica a lescases passives

L’energia elèctrica és utilitzada en les tas-ques més diverses en una llar: refrigerar icongelar aliments, rentar roba o plats, comu-nicar-se, il·luminar els espais, etc. Totsaquests aparells moderns han facilitat la vidaquotidiana als habitants de qualsevol llar mo-derna, però també han fet augmentarexponencialment el consum d’energia elèc-trica. Si a les cases passives s’intenta reduiral màxim el consum d’energia per escalfar orefrigerar l’ambient, també resulta obvi que

WC compostador de Biolet

26

es vulgui mantenir en un nivell mínim el con-sum d’energia elèctrica en els equips auxiliars.

La premissa en aquest cas seria escollir lamàxima eficiència en tots els aparells utilit-zats en l’àmbit domèstic. Com ja se sap, enel cas de les neveres hi ha diferències nota-bles en el consum elèctric depenent del mo-del; des de 300 kWh/a per a les sèries mésvelles fins a menys de 70 kWh/a en els mo-dels energèticament més eficients.

Així, enumerarem alguns principis bàsicsa tenir en compte a l’hora de voler reduir elconsum elèctric a la llar:

La decisió més important és escollir elselectrodomèstics més eficients. Ens referimals electrodomèstics anomenats de classe A,des de neveres fins a rentadores. En el futur,l’ecoetiquetatge ens permetrà disposar de ga-ranties perquè la major part dels aparells elèc-trics (televisors, ordinadors, microones, cui-

na, etc.) siguin energèticament eficients i noconsumeixin electricitat inútilment.

En la il·luminació de la llar, l’opció méseficient són les bombetes de baix consum iels fluorescents amb balast electrònic.

Molts equips elèctrics (televisor, equipestereofònic, ordinador, etc.) tenen fontsd’alimentació pròpies que constantment con-sumeixen electricitat. Una manera molt sen-zilla per desconnectar-los definitivament dela xarxa és la utilització d’endolls múltiplesamb interruptor de desconnexió.

Una altra manera d’estalviar energia elèc-trica és connectar la rentadora i el rentavaixe-lles directament al circuit d’aigua calenta, demanera que aquests aparells ja no hagin d’es-calfar l’aigua que utilitzen (procediment pelqual consumeixen la major part de l’energiaelèctrica emprada en el procés de rentatge).

En resum, com més eficients siguin els apa-rells que utilitzem, més gran serà la contribu-ció personal a la millora ambiental global.

Experiències en cases passives cons-truïdes a Alemanya

La major part de les dades sobre casespassives s’han obtingut en construccionsfetes a Alemanya a partir de l’any 1990. Avuidia, però, ja s’estan realitzant projectes adiversos països europeus com Àustria,Suïssa, Suècia, França, Txèquia, Hongria,etc. Les tècniques han evolucionat i elsmaterials s’han abaratit.

El consum energètic total de les cases sesitua al voltant del valor prescriptiu de 30kWh/(m2a), amb una mitjana anual de 33kWh/(m2a), la qual cosa significa que se su-pera per molt poc la fita proposada. L’ener-gia mitjana utilitzada per a calefacció resi-dual es situa en 12 kWh/(m2a), és a dir ques’ha millorat respecte a l’estàndard passiude15 kWh/(m2a).

La temperatura mínima interior assolida

Escalfador de gas equipat amb un sistema queregula la potència d’acord amb el cabal d’aigua

i la temperatura demanada.

27

sense calefacció durant l’hivern a les casespassives va ser de 18,6 ºC, durant un períoded’absència per vacances dels habitants. Aixòpermet estimar que hi ha una manca del’aportació d’energia calòrica per part de lespersones equivalent a 70 W per individu. Laconstrucció de cases passives sense cap menade sistema de calefacció o refrigeraciós’aconsegueix únicament mitjançant unexcel·lent aïllament tèrmic i amb superfines-tres amb persianes aïllants per limitar les pèr-dues de calor durant les nits més fredes del’hivern.

El concepte de la casa passiva és adequatper aplicar-la a tipus de construcció econò-mica, sobretot des que s’ha iniciat la fabrica-ció industrial de molts del components ne-cessaris per a la seva realització. Una casapassiva no és gaire diferent d’una casa con-vencional. Tan sols exigeix un canvi de men-talitat quant a la distribució dels espais vitalsi valorar l’estalvi energètic com el principalelement de qualitat en un habitatge. L’estàn-dard de la casa passiva no es limita a les cons-truccions unifamiliars i torres adossades, sinó

que ja s’estan realitzant projectes de casespassives de set pisos i més, locals comerci-als, locals d’oficines, etc. Tot plegat, un am-pli ventall d’aplicacions amb potencials d’es-talvi energètic impressionants, a l’abast detothom. Aquesta pot ser una de les contribu-cions personals o col·lectives que podem ferper millorar el medi ambient. Casa nostra,l’espai arquitectònic on vivim, hauria de serel punt de partida. La millor manera perquèels professionals de l’edificació incorporinl’ecologia és que el ciutadà exigeixi com asegell de qualitat d’un habitatge l’estalvi ener-gètic i no pas una cuina espaiosa i un bany deluxe... L’escola ha de començar a incorporarreflexions al voltant del nostre estil de vida.

Mesures legals per limitar les emissionsde diòxid de carboni en els habitatges

L’any 1993 la Unió Europea va aprovar laDirectiva 93/76/CEE (DOCE núm. L 237, de22 de setembre de 1993), l’objectiu de la qualera promoure un ús més racional de l’ener-gia en l’àmbit dels edificis. Per això, esta-blia programes en l’àmbit de la certificacióenergètica dels edificis, de minimitzar la fac-turació de les despeses de climatització de lallar i del consum d’aigua calenta sanitària,l’aïllament tèrmic dels edificis nous, la ins-pecció periòdica de les calderes i les audito-ries energètiques a les empreses que tenenun elevat consum energètic.

La certificació energètica dels edificis pre-tén ser un sistema que aporti informació tantpel que fa a la descripció de les característi-ques energètiques com de les millores quees poden adoptar perquè estalvïin energia.L’Estat espanyol obligarà aquesta certifica-ció energètica als habitatges de nova cons-trucció a partir de l’any 2001. Un dels objec-tius d’aquesta norma era la preocupant des-pesa energètica en el sector de l’habitatge, laqual és de prop del 40 % del consum final

En un futur molt proper haurem de viure en cases queno malversin l’energia i aprofitin les energies

renovables, especialment la calor solar.

28

Per a més informació

• http://www.passivehouse.com (web delInstitut de Cases Passives de Darmstadt).• http://www.acycsa.es (energies renovables iproductes reciclats com l’EKO PLACK).• http://www.apabcn.es/sostenible/ (Agenda dela Construcció Sostenible).• http://www.bcnprojectes.es (web delsdesenvolupadors de les finestres SAV ihabitatges bioclimàtics).• http://www.biotectura.com (web del tallerArquitectura i Bioconstrucció).• http://www.greenbuilding.ca (guia en CD romsobre materials de construcció ecològics i altresrecursos sobre ecoarquitectura).• La revista Integral publica des del més d’abril2000 una sèrie de 10 fitxes sobre consells iproductes a emprar en la casa natural.• ORCS (Oficina de Recursos per a la CiutatSostenible). Exposició permanent de recursosper a una llar més ecològica. c. Nil Fabra, 20.08012 Barcelona. Tel: 93 237 47 43.• Asociación Nacional para la Vivienda delFuturo. Av. Blasco Ibáñez, 114 Ptes 7-9. 46022València. Tel: 96 356 70 70. Fax: 96 356 81 81.• Biodur. Pintures naturals. Sant Jaume, 85.07840 Santa Eulalia. Tel: 971 33 64 63.

d’energia de la Comunitat. Lògicament, equi-val a una important font d’emissions de diò-xid de carboni a l’atmosfera. A l’Estat espa-nyol els edificis emeten a l’atmosfera mésde 31 milions de tones de CO

2 a l’any i con-

sumeixen entre un 15 i un 20 % de l’energiaproduïda.

Als habitatges de casa nostra l’aigua ca-lenta, la calefacció i la cuina consumeixen el75 % de l’energia. En concret, un 44 % esdestina a la calefacció, un 20 % a escalfaraigua, un 17 % als electrodomèstics, un 11% a la cuina i un 8 % a la il·luminació. Lanevera és la responsable d’un 21 % de la fac-tura elèctrica i el televisor d’un 12 %.

És lògic que amb aquestes dades, l’aïlla-ment tèrmic de les cases, l’adquisició d’elec-trodomèstics energèticament eficients i lainstal·lació de col·lectors solars tant per a l’ai-

Bibliografia

• ADAMSON, Bo. Passive Climatization ofResidential Houses in People’s Republic ofChina. Lund University, Report BKL: 2, 1987.• BRUER, Manfred. Das isorast-Passivhaus;isorast-Energiesparzeitung. Taunusstein, 1995.• CARLSSON, B.; ELMROTH, A. and ENGVALL , P.-A.Airtightness and thermal Insulation. Stockholm:Byggforskningsradet, 1980.• FARGAS, Albert. La casa ecológica. Barcelona:Tikal, 2000.• INSTITUT CERDÀ. Guia de l’edificació sostenible.Barcelona: Institut Català de l’Energia, 1999.• NAVARRO, C i NÚÑEZ, M. “El piso ecológico:pequeñas reformas para tu bienestar”. Integral,225, 1998.• NAVARRO, C i NÚÑEZ, M. “Visita la casa delfuturo”. Integral, 242, 2000.• RODRÍGUEZ LLEDÓ, C. Guía de bioconstrucción.Madrid: Mandala ediciones, 1999.• PEARSON, D. El libro de la casa natural.Barcelona: Integral, 1991.• SEGARRA, Javier. Casa ecológica-Chovar.Valencia: Arquitectura i Bioconstrucció, S.L.1999.• SIMPSON, Christine. “Casas de neumáticos”.Planeta humano, 13, 1999.

gua calenta com per a calefacció siguin prio-ritats per millorar els habitatges.

El consum d’energia als habitatges cata-lans ha crescut en els darrers 15 anys un 42%. Lògicament, la creixent electrificació dela llar n’és una de les principals causes, peròtambé el fet que la calefacció central s’haincrementat amb la canalització creixent i ladistribució domèstica del gas natural.

La Unió Europea ha dedicat un programaespecial per promoure cases passives en cincpaïsos de la Comunitat. Les innovacions tec-nològiques aconseguides poden ser clau enun futur proper. Al començament dèiem quedotze cases convencionals consumeixen lamateixa energia que una sola casa passiva.L’ecoarquitectura serà una assignatura obli-gada en aquest nou mil·lenni si volem gau-dir d’un entorn ecològic i saludable.

29

AM

BIEN

TAL

Construïm des del’escola

No és senzill imaginar que casanostra és el primer focus decontaminació ambiental per causa dela ineficiència energètica delshabitatges. Exigim que les fàbriquessiguin ecològiques i ens oblidem del’impacte ambiental de casa nostra.Aquesta informació sobre les casespassives vol convidar a reflexionarsobre com ha de ser l’arquitectura delfutur.

Estètica o seny ambiental

Tots vivim en una casa o un pis. Així quecada alumne pot participar en les petites re-cerques que us proposem. En tot cas, es trac-ta de fer reflexionar si hem de valorar l’estè-tica interior com a principal característica perescollir el nostre sostre o bé hauria de serl’eficiència energètica.

Comencem per prendre una revistaqualsevol sobre arquitectura o d’estil casolà.Alguns suplements dominicals del diaris enpubliquen alguna secció. Fem que elsalumnes s’adonin que els aspectes clau quetracten aquests reportatges, essencialment,tenen a veure amb la il·luminació, amb l’estildel mobiliari i amb els ambients que es podenrecrear mercès a la decoració dels espais in-teriors. Adonem-nos que en el cas de lail·luminació no hi ha cap referència delconsum elèctric i que predominen les

30

bombetes halògenes, fluorescents amb balastmagnètic (els balasts electrònics són encarapoc coneguts) i, en general, les d’incan-descència. En el cas del mobiliari de la cuinai dels electrodomèstics, hi trobem algunaindicació específica al consum i a l’eficiènciaenergètica?

A continuació fem que preguntin als seuspares què és allò que més valoren de la casao el pis on viuen. També podríem formular-ho a l’inrevés i plantejar-nos què demanarí-em que no té casa nostra si ens haguéssim decanviar de pis o casa. Sigui quina sigui l’op-ció que escolleixin fem que anotin la llistade prioritats. Us suggerim alguns factors aconsiderar:• ubicació en una zona de la ciutat més cèntrica,• que tingui pati o jardí,• que sigui espaiosa (més de 140 m2 de su-perfície),• que la cuina sigui lluminosa i amb gas na-tural,• que el bany tingui una banyera ambhidromassatge,• que hi hagi garatge per al cotxe,• que tingui una bona vista panoràmica,• que tingui us sistema de climatització elèc-tric per a l’estiu i l’hivern,• que tingui calefacció central de gas natural,• que hi hagi…

A partir de les propostes podem fer una

reflexió sobre com dissenyaríem la casa ideala partir de les demandes majoritàries.

Adoneu-vos o feu notar si entre els sug-geriments es tracten els aspectes de qualitatambiental, com ara que hi hagi un aïllamentacústic per no sentir el veïnat, que les fines-tres siguin dobles (no només doble vidre),que la climatització sigui amb aparellsenergèticament eficients perquè sigui bara-ta, etc. O en tot cas, en quin percentatge res-pecte d’altres qüestions com ara les econò-miques, les de prestigi social o les de dis-seny han prevalgut sobre les energètiques?

Algú ha qüestionat que no s’hagin empratmaterials constructius tòxics per a la saluthumana (PVC, asbest, dissolvents químicsen la fusta, les pintures o els vernissos…)?

En la casa passiva, el disseny interior estàcondicionat pel sistema de ventilació entreunes zones de captació d’aire i unes altresd’evacuació. Comparem el plànol de distri-bució de la pàgina 16 amb algun croquis quetrobeu en alguna revista o fins i tot el de lacasa pròpia i assenyaleu els aspectes posi-tius que us inspira la distribució de l’espaides del punt de vista del confort.

En la mateixa proposta de reflexió, feu quecada alumne escolleixi la seva fotografia ide-al de casa. Treballeu sobre els tòpics: casaaïllada, casa adossada, pis en un gratacels,natura al voltant, etc. A continuació pregun-

Ecorehabilitaciò feta amb panells a base d’envasos detetrabrik elaborats per l’empresa EVD i Tetra Pak.

Canonades Niron per a la conducció d’aigua sanitàriafetes de polipropilè de l’empresa ITALSAN.

31

teu quants alumnes gaudeixen d’una segonaresidència i quines són les principals dife-rències entre la casa o pis de ciutat i la casaal camp o a la platja. Els avantatges que te-nim a la segona residència les podríem tenira la ciutat o poble on vivim habitualment.Són prou importants com per justificar unasegona residència que, ben segur, ha malmèsel paisatge natural on s’ubica? Que hauríemde fer perquè a la ciutat o el poble on vivimhi hagués una qualitat de vida com en un es-pai de vacances? Avaluem si les propostesformulades per aquest canvi de la ciutat sónpossibles i detalleu quines podrien ser! In-vestigueu quantes hectàrees de verd urbà hiha a la vostra ciutat o vila i si és suficient.Per poder-nos fer una idea podem compararel fet que a la ciutat de Barcelona té una àread’espai verd urbà d’un 6,2 m2 per habitant iun total de 939 ha; tanmateix, no tenim pasla sensació que sigui una ciutat verda. I ésque perquè el verd urbà sigui prou visible hade ser d’un mínim de 15 m2. Curiosament,un cotxe, ocupa una superfície d’un mínimde 6 m2. Feu comparacions entre el nombrede vehicles per habitant i l’espai verd.

En definitiva, remarqueu que la casa quevolem o podem imaginar mai acaba reduint-se a les quatre parets sinó que està molt lli-gada a l’entorn. I que aquest entorn, a la ciu-tat l’hem degradat o l’hem despullat dels ele-ments estètics naturals que després enyoremi volem satisfer el cap de setmana destruintamb les segones residències les nostres mun-tanyes. Finalment, en quin punt d’interès si-tuem els valors ambientals com ara l’estalvienergètic, una orientació geogràfica adequa-da i disposar dels serveis bàsics vora casa.Davant d’això, pregunteu als alumnes si hiha revistes que parlin i analitzin els mate-rials constructius, els dissenys arquitectònics,etc. perquè les cases siguin més ecològiques.A Catalunya, amb arquitectes de renom ar-reu del món sembla que aquest tema no pre-

ocupa prou. Per exemple, Antoni Gaudí vafer uns dissenys revolucionaris de cases, i peraixò és conegut internacional. En canvi,Nicolau Rubió i Tudurí va revolucionar elconcepte de la jardineria urbana mediterrà-nia. Qui el coneix, aquest darrer?

Com a acció final podeu fer arribar les in-dagacions i reflexions de l’alumnat als ser-veis urbanístics del vostre ajuntament, alCol·legi d’Arquitectes o Arquitectes Tècnicso a la Direcció General d’Habitatge de la Ge-neralitat de Catalunya.

Quins materials ecològics tòxics tenima casa?

En el cas de la proposta de les cases passi-ves, el concepte de material ecològic no hoés tant segons que provingui de recursos re-novables com que no sigui tòxic per a la sa-lut humana i els ecosistemes. Tanmateix, al-tres propostes com ara la bioconstrucció te-nen una gran cura que tots els materials cons-tructius siguin naturals. El concepte “natu-ral” aplicat a la construcció d’habitatges noés fàcil de precisar. Per exemple, les canona-des de l’aigua, actualment, són de coure (unmineral, que no és renovable), però s’ha de-tectat que a la llarga poden microcontaminarl’aigua que hi circula. Alguns països centre-europeus l’han prohibit, com en el seu dia acasa nostra es feu amb el plom i el ferro. Enaquests moments, sembla que les canonadesmés inerts per conduir l’aigua potable siguinles de polipropilè (un plàstic, provinent de ladestil·lació del petroli). Aquesta mena de ca-nonades, lògicament, són reutilitzables i perinstal·lar-les no cal soldar-les amb estany aalta temperatura, ja que es poden termosoldara baixa temperatura (uns 260 ºC).

Un altre exemple és el de l’asbest ol’amiant. Es tracta d’una fibra mineral, peròque escampa un polsim que el fa molt tòxicper a la salut de les persones. Malauradament,

32

s’ha emprat a bastament i ara sabem que tégreus efectes per a la salut de les persones allarg termini. En aquests moments es calculaque en els propers 30 anys poden morir al’Estat espanyol unes 40.000 personesvíctimes del potencial cancerigen de l’asbest.Tant és així que la Unió Europea ha aprovatuna Directiva d’obligat compliment per alsEstats membres que fixa l’any 2005 com adata en la qual es prohibeix la comercia-lització de productes fets amb amiant oasbest.

Disposeu de força informació sobre aquesttema a les webs: · http://www.osc.olathe.k12.ks.us/spanish/

Whatissp.htm.· http://www.arpnet.it/~aea/

Un dels productes més controvertits enl’àmbit de la construcció és el plàstic PVC(polivinilclorur). Essencialment, s’empracom a material estructural per fabricar por-tes i finestres i canonades d’aigua sanitàrieso per a conduccions elèctriques. Com a ma-terial estructural es discuteix que sigui unmaterial tòxic per a la salut de les persones;tanmateix, com a material d’enderroc pot alli-berar dioxines, substàncies altament cance-rígenes. Actualment, hi ha una campanya enl’àmbit europeu per eradicar el PVC com atipus de plàstic. En el cas de les canonadesper aigües, ja hi ha alternatives en polipropi-

lè o el polietilè per als tubs corrugats de pro-tecció de la instal·lació elèctrica. Lògicament,com a material estructural és molt millor lafusta. Tanmateix, l’èxit i la possibilitat de fa-bricació massiva de superfinestres ha estatpossible gràcies al polipropilè.

Fem un recompte de quants alumnes po-den trobar productes fets amb PVC a la sevallar. I a l’escola? El vostre municipi s’ha de-clarat contrari al PVC?

Visites per aprendre

A casa nostra no hi ha cap xarxa d’equi-paments que informi sobre materials de cons-trucció ecològics i de les possibilitats quetenim per millorar l’estalvi energètic. L’Ins-titut Català d’Energia ha editat alguns opus-cles sobre el tema.

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’unaexposició permanent de materials per fer lallar més sostenible en un espai de gran inte-rès educatiu dins l’anomenada Oficina deRecursos per a la Ciutat Sostenible (ORCS).En un horari ampli de 9 a 18 h és obert a totsels públics. Podeu concertar una visita pertelèfon: 93 237 47 43. És a tocar de l’estacióde metro Lesseps de la línia 3 (verda) al car-rer de Nil Fabra, 20.

Us proposem anar a visitar els exteriorsdels pisos bioclimàtics construïts a Sitges i

Pisos bioclimàtics de Castelldefells dins delprojecte europeu REMMA desenvolupats perl’equip de BCN Cambra Lògica de Projectes.

Pisos bioclimàtics a Sitges dins del projecteeuropeu SUHN desenvolupats per l’equip de

BCN Cambra Lògica de Projectes.

33

Castelldefels. Podeu provar si algun dels resi-dents us vol transmetre la seva experiènciade viure en aquesta mena de construccions.Actualment, hi ha diverses iniciatives depisos fets amb aquest concepte arquitectònic.BCN Cambra Lògica de Projectes (tel: 93-689 0136) us facilitarà més informació. Atocar del Parc de La Muntanyeta deCastelldefels han construït 302 habitatgesdins del projecte europeu REMMA (Residen-tial Energy Management in the Mediterra-nean Area) i 58 pisos al barri d’Els Molinsde Sitges dins del programa SUNH (SolarUrban New Housing) que permeten un estalvid’un 50% de l’energia. Els paràmetresemprats en aquest darrer projecte han estatels d’eficiència energètica, d’utilitzar eco-materials i incorporar energies renovables.

De palla, de pedra o de què?

Avui, el conte dels tres porquets tindria unfinal diferent. Hi ha un moviment a favor dela construcció de cases fetes amb bales depalla a l’estil d’una tècnica recuperada de latradició indígena nord-americana. En reali-tat es tracta d’emprar com a material de cons-trucció subproductes agraris. De fet, des deles buines de vaca fins a preparats fets ambfusta trinxada, tot pot servir per fer una casa.

Casa feta amb bales de palla, en construcció.

En general, aquest tipus de ma-terials són molt aïllants. L’es-tructura d’aquestes cases fetesamb bala de palla, generalment,és de fusta i es combina amb unestucat de guix per protegir tantl’exterior com l’interior i ator-gar-li fermesa i estètica.

Un bon experiment pot serdemostrar la conductivitat tèr-mica de diferents materialsconstructius. Prenem tres tot-xos, un vidre (compareu-ne unde senzill i un de doble, per

exemple), una planxa de metall, un munt depalla i un tros de porexpan (EPS) com a mí-nim de 30 x 40 cm i a un costat hi apropemuna bombeta de 100 W encesa. Amb un ter-mòmetre digital dotat de sonda (n’hi had’econòmics) podem anotar el temps que tar-da a transmetre la temperatura a l’altre cos-tat del material. És preferible tant la bombe-ta com la sonda del termòmetre situar-los auns 2 cm del material a fi que no el toquindirectament. A partir de les dades obtingu-des podem reflexionar al voltant del tema del’eficiència dels edificis. També podeu fer

Paviments EKO PLACK elaborats per ACYCSA ambresidus de cotxes per a ser emprats en la construcciód’habitatges. Certificat per l’ecoetiqueta catalana.

34

proves amb altres materials (fusta, ceràmi-ca, etc.). A continuació, proposeu de fer re-dactar un relat curt de la història dels tresporquets, però imaginant que el llop és eldéu de la calor o el fred que n’amenaça lesseves cases. Hi ha abundant informaciósobre la construcció de cases de palla al’adreça:

http://www.strawbalecentral.com

Estratègies per a un disseny arquitec-tònic verd

L’esperit de la construcció de les casespassives és essencialment l’eficiènciaenergètica de l’habitatge amb un elevat nivellde confort i salut. A continuació us proposemcinc estratègies o principis per encetar unexercici prospectiu sobre com hauria de serla casa més ecològica que ens puguemimaginar.1. Tots estem interconnectats en l’ecosiste-ma terrestre. La vida de les persones no potatemptar contra la natura de manera irrever-sible. En aquest sentit, els materials i pro-ductes que emprem no han de causar danysambientals irreparables.2. Mantenir un entorn saludable iecològicament valuós. Emprem materials deconstrucció que no emetin substància tòxi-ques ni contaminin l’aire que respirem o l’ai-gua que bevem.

3. La natura ja disposa de sistema d’elimina-ció dels gasos hivernacle. Els edificis i lesciutats en general haurien de ser igualmentestalviadors d’energia i gasos hivernacle.4. L’entorn i els edificis han de conservar unaharmonia en la qual la convivència natura-urbs tingui punts de connexió a fi de preservarel propi estrès ambiental de l’espai edificat.5. Apostar per la qualitat és la millor inver-sió que podem fer a la nostra llar. Qualsevolinversió que fem en una casa o edifici per talde millorar-ne l’aïllament tèrmic, l’eficièn-cia dels electrodomèstics, reutilitzar l’aiguao els excrements i instal·lar-hi sistemesdomòtics reverteix en estalvi d’energia i re-cursos. No podem oblidar que la casa és elprimer signe d’unes bones relacions entre lahistòria, el planeta i la cultura pròpia de cadacivilització.

Per què una casa feta de fusta no ens sem-bla que pugui ser tan segura com una de tot-xos? Per què invertim abans en un cotxe quecontamina abans que reduir la contaminaciócausada per casa nostra? És la casaestrictament un espai particular o té algunadimensió pública que exigeix un consenscol·lectiu? Per què a casa nostra els pobles iciutats són, a més tan lletjos urbanísticamentparlant? Què proposaríem per millorar l’es-tructura del nostre poble o ciutat? Orga-nitzem un debat a l’entorn d’aquestesqüestions.❑

Feu arribar les vostres opinions!

• Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de CatalunyaBon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel: 93 240 20 60. Fax: 93 414 34 34.•Direcció General d’Actuacions Concertades, d’Arquitectura i HabitatgeAv. de Josep Tarradellas, 2-6. Tel: 93 495 80 00. 08029 Barcelona (Barcelonès) Fax: 93 495 80 01•Delegació de GironaCarrer de Banyoles, 17 acc. Tel: 972 20 37 78. 17004 Girona (Gironès) Fax: 972 22 24 63•Delegació de LleidaDr. Fleming, 15. Tel: 973 26 21 99. 25006 Lleida (Segrià) Fax: 973 27 33 78•Delegació de TarragonaAnselm Clavé, 1 (Casa Gasset). Tel: 977 21 65 62. 43004 Tarragona (Tarragonès) Fax: 977 23 94 09