TEMA 6: POLITICA D'OCUPACIÓ. DIMENSIÓ PASSIVA 1.- CONFIGURACIÓ GENEAL DE LA ... 6... ·...

1

TEMA 6:

POLITICA D'OCUPACIÓ. DIMENSIÓ PASSIVA

1.- CONFIGURACIÓ GENEAL DE LA POLÍTICA PASSIVA D'OCUPACIÓ

1.1 Introducció

En principi, la política passiva d'ocupació no busca crear ocupació, sinó protegir l'aturat a través de rendes econòmiques que garantisquen la cobertura de les seues necessitats al mateix temps que es procedeix a la seua reinserció dins del mercat de treball.

Ha de recordar-se que l'article 1 de la Llei d'ocupació estableix com una de les seues finalitats la reducció de les situacions de desocupació i la deguda protecció en les situacions de desocupació.

La necessitat de potenciar les polítiques actives en perjudici de les passives ve determinada pel fet que com més gran siga l'eficàcia de les polítiques actives, menys necessària serà la inversió estatal en les polítiques passives.

1.2 Gestió i finançament

En tal sentit, el SPEE-INEM té atribuïda la competència per al reconeixement, denegació, suspensió o extinció de les prestacions de desocupació. El SPEE-INEM ha de dictarresolució motivada, reconeixent o denegant, el dret a les prestacions en el termini de 15 dies següents a la data en què s’haja efectuat la sol·licitud. La resolució és pot recórrer davant la jurisdicció social. 1

Igualment, el SPPE-INEM té la facultat de sancionar les infraccions lleus i greus comeses pels treballadors en matèria d'ocupació. En canvi, la imposició de sancions molt greus és competència de l'autoritat laboral i, per això, el seu control correspon als òrgans de la jurisdicció contenciós administratiu i no a la social.

1 Article 2.o) de la Llei reguladora de la jurisdicció social.

- 2 Polítiques Sociolaborals. Marc Normatiu2

II. SUBJECTES BENEFICIARIS DE LES MESURES DE POLÍTICA PASSIVA D'OCUPACIÓ. ELS ATURATS

2.1.Delimitació del col·lectiu protegit

Els subjectes protegits per les mesures de política passiva d'ocupació són els aturats, els quals, sent aptes per treballar, han dèstar sense prestar els seus serveis per causa aliena a la seua voluntat. És a dir, perquè hi haja desocupació és necessari la concurrència de capacitat, voluntat i falta de treball.2 No obstant això, el nostre sistema de seguretat social, assentat sobre el principi de contributivitat, delimita un concepte de desocupació molt més restringit i només inclou dins de les polítiques passives aquells subjectes que hagueren treballat amb anterioritat (amb l'única excepció de les persones privades de llibertat), deixant fora del seu àmbit d'aplicació els qui mai ho han fet. Aquests últims, per tant, només poden beneficiar-se de mesures actives, però no de les passives.

De conformitat amb l'article 208 de la LGSS, es trobaran en situació legal de desocupació els treballadors inclosos en algun dels supòsits següents:

1. Quan s'extingisca la seua relació laboral:

a) En virtut d'acomiadament col·lectiu, adoptat per decisió de l'empresari a l'empara de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors, o de resolució judicial adoptada dins d'un procediment concursal.

b) Per mort, jubilació o incapacitat de l'empresari individual i es produïsca l'extinció del contracte de treball.

c) Per acomiadament disciplinari.

d) Per acomiadament basat en causes objectives.

e) Per resolució voluntària per part del treballador, en els supòsits previstos en els articles 40, 41.3, 49.1.m) i 50 de l'Estatut dels treballadors.

f) Per expiració del temps convingut o realització de l'obra o servei objecte del contracte.

2 Article 203 del TRLGSS.

Polítiques Sociolaborals. Marc normatiu.3

g) Per resolució de la relació laboral, durant el període de prova, a instàncies de l'empresari, sempre que l'extinció de la relació laboral anterior s'haguera produït a causa d'algun dels supòsits previts en aquest apartat, o haga transcorregut un termini de tres mesos des d'aquesta extinció.

2. Quan se suspenga temporalment la seua relació laboral, per decisió de l'empresari a l'empara de l'establit en l'article 47 de l'Estatut dels treballadors, o en virtut de resolució judicial adoptada dins d'un procediment concursal, o en el supòsit contemplat en la lletra n), de l'apartat 1 de l'article 45 de l'Estatut dels Treballadors.

3. La reducció temporal de la jornada ordinària diària de treball, per decisió de l'empresari a l'empara de l'establit en l'article 47 de l'Estatut dels treballadors, o en virtut de resolució judicial adoptada dins d'un procediment concursal.

4. Igualment, es trobaran en situació legal de desocupació els treballadors fixos discontinus en els períodes d'inactivitat productiva.

5. Igualment, es trobaran en situació legal de desocupació els treballadors que retornen a Espanya per extingir-se'ls la relació laboral al país estranger, sempre que no obtinguen prestació per desocupació en aquest país i acrediten cotització suficient abans d’eixir d'Espanya.

6. En els supòsits previstos en l'apartat 4 de l'article 205 LGSS, quan es produïsca el cessament involuntari i amb caràcter definitiu en els corresponents càrrecs o quan, fins i tot mantenint el càrrec, es perda amb caràcter involuntari i definitiu la dedicació exclusiva o parcial.

No es considerarà en situació legal de desocupació als treballadors que es troben en aquests supòsits:

a) Cessament voluntari en el treball.

b) Quant el treballador no acredite la seua disponibilitat per buscar activament ocupació i per acceptar col·locació adequada, a través del compromís d'activitat.

c) Quan, declarat improcedent o nul l'acomiadament per sentència ferma i comunicada per l’empresari la data de reincorporació al treball, el treballador no exercisca aquest


dret o no fes ús, si escau, de les accions previstes en l'article 276 de la Llei jurisdicció social.

d) Quan no hagen sol·licitat el reingrés al lloc de treball en els casos i terminis establits en la legislació vigent.

Estan exclosos de la prestació per desocupació aquests col·lectius:

Els conductors3 de vehicles de turisme al servei de particulars i és que, malgrat estar incorporats al règim general com assimilats a treballadors per compte d'altri, no estan inclosos en el camp d'aplicació de la protecció per desocupació.

Els becaris d'investigació. 4

Els pares i fills (o els germans d'altres familiars dins del segon grau de parentiu), que, convivint en el mateix habitatge, posseïsquen “almenys, la meitat” del capital social d'una societat titular d'una empresa en la qual presten serveis”, hauran de quedar enquadrats en el RETA, i exclosos, per tant, de la protecció per desocupació, tret que es demostre que no tenen el “control efectiu” d'aquesta societat 5.

Com a regla general, el familiar de l'empresari si conviu i treballa per a l'empresari quedarà exclòs de la legislació laboral i de la protecció que el sistema de seguretat socialconcedeix. No obstant això, si el treballador rep un salari (malgrat la seua condició de familiar de l'empresari i malgrat conviure amb aquest) estarà inclòs en l'acció protectora de la seguretat social com a treballador per compte d'altri. Ara bé, la nova Llei 20/2007, d'11 de juliol, de l'estatut del treballador autònom6 té una previsió sorprenent en aquesta matèria. La seua disposició addicional 10 estableix que “els treballadors autònoms podran contractar, com a treballadors per compte d'altri, els fills menors de trenta anys, encara que convisquen amb ell”. En aquest cas, de l'àmbit de l'acció protectora als familiars contractats quedarà exclosa la cobertura de la desocupació. Tot apunta al fet que el

3 Art. 97.2 b) LGSS, art. 1.4 RD 1043/1985 de 19 de juny i Sentència de la Sala de lo Social del TSJ C. Valenciana. l, 5 de Març4 Art. 6 RD 1326/2003 de 24 d’octubre.5 Disposició addicional 27a LGSS 1994 i Sentència del TS. Sala Quarta, de 27 de juliol de 2004.6 Aquesta important Llei ha entrat en vigor el passat 12 d'octubre del 2007


precepte parteix d'una presumpció de frau, segons la qual, tot contracte concertat entre un pare, treballador autònom (com a empresari) i un fill menor de trenta anys (com a treballador) s'efectua amb el propòsit d'obtenir indegudament prestacions de desocupació i, per aquestaraó, s'exclou aquests subjectes de la prestació per desocupació.

Els administradors de societats mercantils de capital 7 8. En aquest sentit, la sentència del TS de 26.01.1997 aclareix que els administradors socials, encara que són treballadors per compte d'altri, no són treballadors assalariats, ja que la remuneració que perceben per l'acompliment de la seua activitat no té la consideració de renda salarial. En el mateix sentit, els administradors de societats mercantils capitalistes que exercisquen funcions executives o de gestió directa9 estan exclosos de la prestació contributiva per desocupació, ja que no existeix precepte normatiu que establisca l’obligació de cotitzar per desocupació als administradors de les societats de capital.

L'absència de permís de treball i de residència no és obstacle perquè el treballador immigrant formule demanda davant la jurisdicció social en reclamació del seu acomiadament i obtenir, si escau, una sentència condemnatòria contra l'empresa per la qual prestava serveis (J. Social Santander núm. 1, S. 21-12-04). Atès que ara es considera que aquests contractes de treball no són nuls, l'extinció sense causa legal ha de ser qualificada com a acomiadament improcedent (TSJ Las Palmas 30-3-05, Rec.972/04). Els estrangers no comunitaris sense permís de residència i treball no tenen dret a les prestacions per desocupació. Així, les sentències (TSJ Madrid 16.1.2007, TSJ Múrcia 13.02.2006) entenen que l'estranger en situació irregular no pot ser beneficiari de la prestació per desocupació, ja que estan fora del sistema de seguretat social per falta d'autorització per a treballar, la qual cosa impedeix acreditar la seua disponibilitat per a buscar activament ocupació o subscriure un compromís d'activitat,així com acceptar una col·locació adequada. Definitivament, la polèmica ha estat resolta amb la sentència de la Sala Quarta del TS de 18 de març 2008 que conclou que el reconeixement de la prestació per desocupació a un

7 Sentencia TS. 14 maig 19978

La raó és que la seua vinculació amb la societat a la que representen no és laboral, sinó mercantil. Tenen una vinculació orgànica perquè són membres d'un òrgan societari. 9 Sentencia TSJ Madrid, 27 desembre 2004.


estranger en situació irregular implicaria una regularització encoberta. 10

Respecte dels excarcerats alliberats de nacionalitat estrangera, l'art. 212.1c) de la llei general de seguretat social condiciona la represa de la prestació o del subsidi de desocupació al fet que el subjecte continue complint els requisits que van motivar la seua concessió abans de l'ingrés a la presó, inclosos el permís de treball o residència. En aquest sentit, la sentència del TSJ de Castella-la Manxa del 25.10.2004 indica que els requisits d'accés a la prestació han de concórrer no només en el moment de la sol·licitud sinó també en les successives renovacions.

2.2 Involuntarietat de la desocupació i voluntat de treballar

Són subjectes beneficiaris de les polítiques passives d'ocupació aquells que volen treballar però no poden fer-ho per causes alienes a la seua voluntat. L'element intencional té un paper summament important i és que el desestiment voluntari a una ocupació impedeix l'accés a la protecció. Per aquest motiu, en l'actual legislació de seguretat social s'exigeix el compromís formal dels aturats a buscar activament ocupació i acceptar ofertes de col·locació adequades.

De conformitat amb l'art. 213 del text refós de la llei general de seguretat social, el rebuig d'una oferta d'ocupació adequada o la negativa a participar en treballs de col·laboració social, programes d'ocupació, o en accions de promoció, formació i reconversió professional, excepte causa justificada 11 suposa l'extinció del dret.

L'article 231.3 del text refós de la LGSS, defineix per col·locació adequada 12 aquella que coincideix amb la professió habitual del treballador o qualsevol altra que, ajustant-se a les seues aptituds físiques i formatives, implique un salari equivalent a l'establit en el sector en el qual s'ofereix el lloc de treball, amb independència de la quantia de la prestació, i no

10 Art. 36 LO 4/2000 de 11 de gener, art. 207 c) i art. 231.1h) TRLGSS 1994, art. 42.2 RD 84/1996 de 26 de gener, Sentencia del TS Sala Quarta, 18 de març 2008.11

No s'admeten com a motius per a rebutjar una oferta de treball circumstàncies personals com cursar estudis amb horari incompatible amb un nou treball, preparar oposicions o la cura d’un fill12 El conveni núm. 168 de l'OIT estableix que en la configuració nacional del concepte de “ocupació adequada” haurà de tindre's en compte els factors següents; l'edat del desocupat, l'antiguitat en la professió anterior, l'experiència adquirida, la duració de la desocupació, la situació nacional del mercat de treball.


supose canvi de la seua residència habitual, tret que tinga possibilitat d'allotjament apropiat en el lloc de la nova ocupació.

Per descomptat, s'entendrà per col·locació adequada la coincident amb l'última activitat laboral exercida sempre que la seua durada haja sigut igual o superior a tres mesos.

Transcorregut un any de percepció ininterrompuda de la prestació, a més de les professions anteriors, també podran ser considerades adequades altres col·locacions que segons el SPEE puguen ser exercides pel treballador.

La col·locació serà adequada quan la col·locació de treball proposada pel SPEE siga en la localitat de residència habitual del treballador o en una altra localitat situada en un radi inferior a 30 km del lloc de residència, tret d’al·legació del treballador que el temps mínim per al desplaçament, anada i tornada, supera el 25% de la durada de la jornada diària de treball, o que el cost del desplaçament supose una despesa superior al 20% del salari mensual.

En cap cas, el salari no podrà ser inferior al SMI una vegada descomptats els desplaçaments.

Per a incentivar l'acceptació per part dels desocupats de llocs de treball ubicats en una localitat diferent de la de residència, es permet incrementar en un 100% l'import de la reducció per rendiments del treball en l’impost de l'IRPF (art. 53 del Reial Decret Legislatiu 3/2004, de 5 març). Així mateix, l'entitat gestora podrà abonar l'import d'un mes de la durada de les prestacions per desocupació pendents per percebre o de tres mesos de la durada del subsidi per desocupació. (art. 228.5eLlei general de seguretat social, segons la redacció donada per Llei 45/2002, de 12 desembre).

2.2.1. Obligacions treballadors i beneficiaris prestacions desocupació

Cotitzar per l'aportació corresponent a la contingència per desocupació. El SPEE ingressa les cotitzacions a la Seguretat Social, assumint l'aportació empresarial idescomptant de la quantia de la prestació l'aportació que correspon al treballador reduïda en un 35%.

Proporcionar la documentació i informació que reglamentàriament es determinen a l'efecte del


reconeixement, suspensió, extinció o represa del dret a lesprestacions.

Comunicar als serveis públics d'ocupació autonòmics i al Servei Públic d'Ocupació Estatal, el domicili i, si escau, el canvi del domicili, facilitant a l'efecte de notificacions, en el moment en què aquest es produïsca. Sense perjudici de l'anterior, quan no haja quedat garantida la recepció de les comunicacions al domicili facilitat pel sol·licitant o beneficiari de les prestacions, aquest estarà obligat a proporcionar als serveis públics d'ocupació autonòmics i al Servei Públic d'Ocupació Estatal les noves dades perquè la comunicació es puga fer per mitjans electrònics.

Participar en els treballs de col·laboració social, programes d'ocupació, o en accions de promoció, formació o reconversió professionals, que determinen els serveis públics d'ocupació, o les agències de col·locació quan desenvolupen activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells i acceptar la col·locació adequada que li siga oferidapels serveis públics d'ocupació o per aquestes agències.

Renovar la demanda d'ocupació en la forma i dates en què es determine en el document de renovació de la demanda i comparèixer, quan haja estat prèviament requerit, davant l'entitat gestora, els serveis públics d'ocupació o les agències de col·locació quan desenvolupen activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells.

Sol·licitar la baixa en les prestacions per desocupació quan es produïsquen situacions de suspensió o extinció del dret o es deixen de reunir els requisits exigits per a la seua percepció, en el moment de la producció d'aquestes situacions.

Reintegrar les prestacions percebudes indegudament.

Retornar als serveis públics d'ocupació o, si escau, a les agències de col·locació quan desenvolupen activitats en l'àmbit de col·laboració amb aquells, en el termini de cinc dies, el corresponent justificant d'haver comparegut en el lloc i data indicats per a cobrir les ofertes d'ocupació facilitades.

Inscriure's com a demandant d'ocupació i subscriure i complir les exigències del compromís d'activitat, en els


termes establits en l'article 27 de la Llei 56/2003, de 16 de desembre, d'ocupació.

En concordança amb el text refós de la Llei general de seguretat social, la Llei d'ocupació estableix en l’article 27.1 que “els sol·licitants i perceptors de prestacions i subsidis per desocupació hauran d'inscriure's i mantenir la inscripció com a demandants d'ocupació”. A continuació, l'apartat 2n de l'art. 27 estableix que “la inscripció com a demandant d'ocupació es realitzarà amb plena disponibilitat per acceptar una oferta de col·locació adequada”. El mateix article, en el punt quart, s’estableix l'obligació dels beneficiaris de prestacions i subsidis de “participar en les polítiques actives d'ocupació que es determinen en l'itinerari d'inserció”.

En aquest sentit, l'article 231.1h) del text refós de la Llei general de seguretat social estableix l'obligació de l'aturat de “subscriure i complir les exigències del compromís d'activitat”, concepte que ve definit en l'art. 231.2 del text refós de la LGSS com la com la conducta consistent a “buscar activament ocupació, acceptar una col·locació adequada i participar en accions específiques de motivació, informació, orientació, formació, reconversió o inserció professional per incrementar la seua ocupabilitat”.

Així mateix, l'art. 17.1c) i 17.2 de la LISS estableix que l'incompliment per part de l’aturat de les seues obligacionsde disponibilitat per a l'obtenció d'una ocupació adequada pot constituir una infracció administrativa lleu o greu.

2.3 Acreditació situació legal de desocupació

El treballador es troba en aquesta situació quan s'extingeix, suspèn o redueix, el seu contracte de treball. D’altra banda, la situació legal de desocupació determina el moment en què comença a produir-se la prestació de desocupació. L'existència de situació legal de desocupació en cas d'acomiadament l'acreditarà el treballador:

Mitjançant la presentació davant el SPEE de la carta d'acomiadament lliurada per l'empresari.

Mitjançant l'acta de conciliació administrativa o judicial, o mitjançant resolució judicial definitiva declarant la procedència o improcedència de l'acomiadament.


Mitjançant certificat d'empresa o informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (a falta de carta d'acomiadament) en els quals conste el cessament involuntari en la prestació de treball i la seua data d'efectes.

Mitjançant acta de conciliació administrativa en la qual conste que el treballador impugna l'acomiadament i l'empresari no compareix.

Es considera, així mateix, situació legal de desocupació la suspensió de la relació laboral o la resolució voluntària per part de la treballadora si es veu obligada a abandonar, temporalmento definitivament, el seu lloc de treball com a conseqüència de la violència de gènere. S'acredita aquesta situació mitjançant comunicació escrita de l'empresari sobre l'extinció o suspensió de la relació laboral, juntament amb l'ordre de protecció a favor de la víctima o, en defecte d'això, l'informe del Ministeri Fiscal que indique l'existència d'indicis sobre la condició de víctima de la violència de gènere. Durant el període de percepció d'aquestes prestacions per suspensió de la relació laboral, l'entitat gestora ingressa les cotitzacions segons l'establit per al supòsit d'extinció de la relació laboral.

En cas d'accedir a la prestació de desocupació des d'una situació de reducció de jornada, per al càlcul de la base reguladora, les bases de cotització s'han de computar incrementades fins al 100% de la quantia que hauria correspost si no haguera existit aquesta reducció.

2.3.1 Acreditació de situacions legals de desocupació que provinguen d'acomiadament col·lectiu, o suspensió del contracte i reducció de jornada

Les situacions legals de desocupació recollides en l'article 208.1.1 a); 1.2) i 1, 3) de la Llei general de seguretat social que es produeixen a l'empara de l'establit, respectivament, en els articles 51 i 47 de l'Estatut dels treballadors, s'acreditaran mitjançant:

a) Comunicació escrita de l'empresari al treballador en els termes establits en els articles 51 o 47 de l'Estatut dels treballadors. La causa i data d'efectes de la situació legal de desocupació haurà de figurar en el certificat d'empresa. La data d'efectes de la situació legal de desocupació indicada en el certificat d'empresa haurà de ser en tot cas coincident o posterior a la data en què es comunique per l'autoritat laboral a l'entitat gestora de les prestacions per desocupació la


decisió empresarial per la qual s'acorda l'acomiadament col·lectiu o la suspensió de contractes o reducció de jornada.

b) L'acta de conciliació administrativa o judicial o la resolució judicial definitiva

L'acreditació de la situació legal de desocupació haurà de completar-se amb la comunicació de l'autoritat laboral a l'entitat gestora de les prestacions per desocupació, de la decisió de l'empresari adoptada a l'empara dels articles 51 o 47 de l'Estatut dels treballadors, en la qual haurà de constar la causa de la situació legal de desocupació, els treballadors afectats, si la desocupació és total o parcial, i en el primer cas si és temporal o definitiva. Si fóra temporal s'haurà de fer constar el termini pel qual es produirà la suspensió o reducció de jornada, i si fóra parcial s'indicarà el nombre d'hores de reducció i el percentatge que aquesta reducció suposa respecte a la jornada diària ordinària de treball.

2.4 Frau de llei

No es considera el treballador en situació legal de desocupació, quan actua fraudulentament per accedir a les prestacions de desocupació. 13 El frau de llei requereix la constància que s'ha buscat un resultat contrari a l'ordenament jurídic, exigint l’existència d’una discordança entre la fi pròpia de l'acte realitzat i el realment perseguit i sense que aquest frau es deduïsca de meres presumpcions, sinó que ha de basar-se en fets plenament acreditats. Les sentències del TS de 27.01.1987 (RJ 1987, 153); 23.02.1987 (RJ 1987, 1098) insisteixen que el frau de llei ha d'acreditar-se de forma notòria i inequívoca, sense que a aquest efecte siguen vàlides suposicions, presumpcions, versemblances o sospites de part interessada.

Amb la finalitat de lluitar contra la contractació temporal abusiva, quan l'entitat gestora de les prestacions per desocupació constate que, en els quatre anys immediatament anteriors a una sol·licitud de prestació per desocupació, el treballador haguera percebut prestacions per terminació de diversos contractes

13

Els tribunals han estimat l'existència de frau en els supòsits següents: cessament en un contracte temporal, sense motiu que justifique la seua temporalitat, amb posterioritat al cessament voluntari en un altre indefinit (TSJ Burgos 31-3-93, AS 1199; TSJ Galícia 12-5-94, AS 2255). Així mateix, la sentència Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, sala contenciós administratiu, Sentència de 25 de gener del 2000 ha establit que “la convivència en el mateix domicili del recurrent i la treballadora, pares d'un fill; la falta de contractació durant les baixes intermitents en la Seguretat Social de persona que realitze el treball són altres tants indicis racionals que permeten arribar sense dificultat a la conclusió de l'existència de la infracció imputada i sancionada.”


temporals amb una mateixa empresa, podrà dirigir-se d'ofici a l'autoritat judicial demandant que l'empresari siga declarat responsable de l'abonament de les prestacions, llevat de la prestació corresponent a l'últim contracte temporal.

Finalment, en el cas que una sentència ferma declare la improcedència o nul·litat de l'acomiadament i l'empresari opte per la readmissió, les quantitats que el treballador haja percebut en concepte de prestacions per desocupació, per al cas que el treballador haja començat a percebre-les des de la data d'efectes indicada en la carta d’acomiadament, es consideren indegudes per causa no imputable al treballador. A tal fi, l'entitat gestora cessa en l'abonament de les prestacions per desocupació i l'empresari ha d'ingressar al SPEE les quantitats percebudes pel treballador, i a més, instar l'alta al treballador amb efectes des de la data de l'acomiadament.

2.4.1 El cessament voluntari del treballador d’un contracte indefinit i immediatament després concertar un nou contracte de treball temporal de curta durada en pitjors o similars condicions econòmiques i de treball.

La jurisprudència estableix la doctrina que no és procedent el reconeixement de la prestació per desocupació quan el treballador, que va gaudir d'un lloc de treball per temps indefinit, cessa voluntàriament en aquell contracte i immediatament després concerta un nou contracte de treball temporal de curta durada en pitjors o similars condicions econòmiques i de treball; si del conjunt de circumstàncies i fets concurrents en cada cas, es pot deduir que el cessament voluntari en el primer contracte de durada indefinida seguit de la nova contractació temporal de curta durada no és més que una maniobra jurídica per accedir a les prestacions per desocupació que d'una altra manera no hauria aconseguit; la doctrina ha vingut a qualificar el segon contracte com a mer instrument jurídic per donar cobertura a un veritable frau de llei.14 Ara bé, com a norma general, el frau de llei no es presumeix; per a determinar l'existència de frau en la contractació laboral temporal, com a pas previ per a obtenirindegudament prestacions per desocupació, cal considerar cada cas concret i examinar el conjunt de circumstàncies particulars que hi concórreguen, per a determinar, bé siga amb proves directes que acrediten la intenció o voluntat fraudulenta, bé mitjançant l'aplicació de la prova de presumpcions de l'article1.253 del Codi civil, si objectivament l'abandó voluntari d'un lloc de treball de durada indefinida per a subscriure un altre contracte de treball temporal de certa durada, obeeix a una causa legítima 14 Tribunal Superior de Justícia de Castella-La Manxa, sala Social. Sentència núm. 430/00, de 5 abril i la sentència núm. 716/01, de 10 Maig, entre altres.


i raonable; o si, per contra, no existeix justificació apreciable en la conducta del treballador que no siga la d'intercalar, entre el cessament voluntari en el lloc de treball de durada indefinida i la sol·licitud de prestacions per desocupació, un contracte temporal subjecte a breu termini, a fi de produir artificialment al final del contracte una situació legal de desocupació que done accés a les prestacions.

2.5 Compatibilitat (art. 221.1 i 228.4 i 5 LGSS)

Amb el treball per compte d'altri a temps parcial 15 16 17 sense perjudici de la deducció de l'import de la prestació o subsidi de la part proporcional al temps treballador.

Amb la indemnització corresponent per extinció contracte.

Amb la pensió de jubilació parcial i amb les pensions de caràcter econòmic de la Seguretat Social que hagueren estat compatibles amb el treball que va originar la prestació o el subsidi de desocupació.

Amb les beques i ajudes que s'obtinguen per l'assistència a cursos de formació.

Amb l'exercici de càrrecs públics o sindicals retribuïts per elecció o designació que suposin una dedicació parcial.

Amb la realització de treballs de col·laboració social.

15

De conformitat amb l'article 221.1 LGSS i art. 15 del RD 625/1985 el treballador que vinguera compatibilitzant un treball a temps complet i un altre a temps parcial i haguera cessat en el contracte de treball a temps parcial no rebrà prestació o subsidi algun, però si el treballador és cessat en el contracte a temps complet si que vindria a percebre la prestació per desocupació, però deduint de l'import del subsidi o prestació la part proporcional al temps treballat. Per si calia, si el treballador realitza dos treballs a temps parcials i en perd un, percep la prestació o subsidi de desocupació que li corresponguera sense cap deducció. En canvi és incompatible la pensió o subsidi de desocupació quan el treball es realitza per compte propi

16En el supòsit de subscripció de dos contractes simultanis a temps parcial amb la

mateixa empresa. La sentència Tribunal Suprem, sala quarta. de 17 de maig del 2004 estableix que l'extinció d'un dels contractes a temps parcial en una mateixa empresa, per l'expiració del terme pactat, ha de donar lloc a la percepció de la prestació contributiva, de conformitat amb el que preveu l'art. 208 1. f) de la Llei general de la seguretat social, sense que siguen d'aplicació les previsions legals en orde als supòsits de reducció de jornada a què es refereix l'art. 203.3 de la mateixa llei.

17Extinció de contracte temporal a jornada completa i subscripció d'un altre indefinit

a temps parcial sense solució de continuïtat. Compatibilitat del nou contracte amb la percepció de la prestació de desocupació amb una reducció en la quantia proporcional a la jornada de treball. Tribunal Suprem, Sala Quarta. Sentència de 5 de Maig del 2004.


Amb les prestacions per fill a càrrec.

A més, la Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació afegeix un nou apartat en l'article 228 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, on s'introdueix la possibilitat de compatibilitzar la percepció de la prestació per desocupació pendent de percebre amb el treball per compte propi quan així ho establisca algun programa de foment a l'ocupació destinat a col·lectius amb major dificultat d'inserció en el mercat de treball. En aquest cas l'entitat gestora podrà abonar al treballador l'import mensual de la prestació en la quantia i durada que es determen, sense incloure la cotització a la Seguretat Social.

Per últim, en aplicació de l'article 228 del text refós de laLlei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i com a excepció a l'establit en l'article 221 d'aquesta llei, els beneficiaris de la prestació per desocupació de nivell contributiu que es constituïsquencom a treballadors autònoms, podran compatibilitzar la percepció mensual de la prestació que els corresponga amb el treball autònom, per un màxim de 270 dies, opel temps inferior pendent de percebre, sempre que es complisquen els requisits i condicions següents:

a) Que el beneficiari de la prestació per desocupació de nivell contributiu siga menor de 30 anys en la data d'inici de l'activitat i no tinga treballadors al seu càrrec.

b) Que se sol·licite a l'entitat gestora en el termini de 15 dies a la data d'inici de l'activitat

2.5.1 Desocupació i Incapacitat temporal

El treballador en situació d’incapacitat temporal per contingències comunes, si se li extingeix el contracte de treball, continuarà percebent la prestació per incapacitat temporal, però en quantia igual a la prestació per desocupació fins que s'extingisca aquesta situació, passant llavors a la situació legal de desocupació i a percebre la prestació contributiva o el subsidi si hi té dret. En aquest cas es descompta del període de percepció de la prestació de desocupació, com ja consumit, el temps que haguera passat en la situació d'incapacitat temporal a partir de la data d'extinció del contracte de treball.


D’altra banda, si el treballador que estant en situació d’incapacitat temporal per contingències professionals se li extingeix el contracte de treball seguirà percebent la prestació per incapacitat temporal en quantia igual a la que tinguera reconeguda fins que s'extingisca aquesta situació, passant llavors a la situació legal de desocupació i a percebre la prestació corresponent per desocupació sense que, en aquest cas, siga procedent descomptar del període de percepció d’aquesta prestació el temps que haja estat en situació d'incapacitat temporal després de l'extinció del contracte.

Quan el treballador percebera la prestació per desocupació i passara a situació d’incapacitat temporal, sempre que aquesta situació no constituïsca una recaiguda d'un procés anterior iniciat durant la vigència del contracte de treball, rebrà el subsidi d’incapacitat temporal en quantia igual a la prestació per desocupació.

En el supòsit que el treballador continuara en situació d’incapacitat temporal després de finalitzat el període de durada de la prestació de desocupació, continuarà percebent el subsidi d’incapacitat temporal en quantia igual al 80% de l’IPREM.

Finalment, el treballador que percebera el subsidi de desocupació i comença una situació d'incapacitat temporal, continuarà percebent la prestació sense cap variació, amb l'única especialitat que no ha de renovar la demanda d'ocupació.

2.5.2 Desocupació i maternitat

- El treballador que donara començament a una situació de maternitat o paternitat i a continuació s’extingira el contracte de treball, continuarà amb la percepció de la prestació per maternitat o paternitat fins a l'extinció d'aquesta situació, passant llavors a la situació de desocupació i a percebre, si reuneix els requisits necessaris, la corresponent prestació per desocupació que és pot sol·licitar en els 15 dies següents. En aquest cas no és descomptarà del període de percepció de la desocupació contributiva el temps de permanència en situació de maternitat.

- Si un treballador en situació d’atur està percebent el subsidi de desocupació i tot seguit donara començament a una la situació de maternitat o paternitat, se suspèn la prestació per desocupació i comença a rebre aquestes prestacions de seguretat social per aquestes ultimes contingències en la


quantia corresponent. Una vegada extingida la prestació per paternitat o maternitat es reprèn la prestació de desocupació per la durada que restava per percebre i per la quantia que corresponia en el moment de la suspensió.

Aquí l'única cosa que es modifica és la situació com a demandant d’ocupació, ja que se suspenen les obligacions de renovar la targeta de demandant d'ocupació i d'assistir a cursos de formació o ofertes d'ocupació. Si finalitzat el subsidi continua la maternitat o paternitat no es té dret a més prestació.

2.5.3 Desocupació i incapacitat permanent

En el cas que el treballador estiguera percebent la prestació per desocupació i fóra declarat en situació d'incapacitat permanent, s'incorre en situació de incompatibilitat de prestacions i, per tant, haurà d'optar per percebre l’una o l'altra. Per contra, quan un treballador haguera estat declarat en situació d'incapacitat permanent i obté una altra ocupació compatible amb aquella prestació, el treballador podrà compatibilitzar la prestació perincapacitat permanent amb la prestació per desocupació, de la mateixa manera que en el seu moment va rebre la prestació per incapacitat permanent amb el salari del treball.

En el cas que un treballador percebera la prestació per desocupació i haja sigut declarat en situació d'incapacitat permanent, però després una sentència revoca la sentencia dictada en primera instància, es reprèn la prestació de desocupació per la durada que restava per percebre i per la quantia que corresponia en el moment de la suspensió, sense que puga descomptar-se de la prestació el temps en situació d’incapacitat permanent 18.

2.5.4 Desocupació total. Article 203 del text refós de la Llei general de la seguretat social

S'entendrà per desocupació total el cessament total del treballador en l'activitat per dies complets, continuats o alterns, durant, almenys, una jornada ordinària de treball, en virtut de suspensió temporal de contracte o reducció temporal de jornada, ordenats a l'empara de l'establit en l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors.

D’altra banda, la desocupació serà parcial quan la jornada diària ordinària de treball del treballador s’haja reduït entre un mínim

18 TS 1.07.2003 RJ 6103


d'un 10 i un màxim d'un 70 per cent, sempre que el salari sigaobjecte d’una reducció anàloga.

2.5.5 Desocupació i reduccions de jornada

L'article 1.4 del Reial Decret 625/85, de 2 d'abril, en la redacció donada per la disposició addicional única del Reial Decret 43/96, de 19 de gener, estableix com a situació legal de desocupació protegida "la reducció temporal de la jornada de treball en, almenys, una tercera part, en virtut de l'autorització conferida a l'empresari per reduir la jornada de treball dels seus treballadors per resolució dictada per l'autoritat laboral competent en expedient de regulació d'ocupació". Cal indicar que aquesta reducció regulada per l'art. 47 de l'Estatut dels treballadors és una situació temporal que no implica la novació del contracte de treball.

No obstant això, cal indicar que el nostre actual ordenament de seguretat social no protegeix amb la prestació per desocupació les reduccions de jornada definitives sense la tramitació prèvia d'expedient de regulació d'ocupació. (STSJ C. Valenciana 14 de desembre 2001).

III. CLASSES DE DESOCUPACIÓ O ATUR FORÇAT.

Podríem definir l’atur friccional com l’atur provocat pel temps que tarda un treballador per a trobar ocupació Així, quan un treballador canvia d'ocupació és normal que entre el treball que deixa i el que inicia transcórrega un període de temps en el qual està aturat. Durant aquest període de recerca d'un nou lloc de treball pot dir-se que l'individu es troba en situació d'atur forçós, que es denomina tècnicament atur friccional.

Per això, la noció de plena ocupació resulta compatible amb una taxa de fins al 3% d'atur friccional.

Així, només cal observar els fluxos d'entrada i eixides del mercat de treball espanyol; per exemple, durant l'any 2.003, es van produir gairebé dos milions de moviments en cada trimestre, per a una població en edat laboral de 34.3 milions de persones, havent-se concertat en total prop de 15 milions de contractes en un any.

1. Polítiques per reduir l'atur friccional:

a. Difusió d'informació per les agències per a un acoblament més eficient dels treballadors en situació de desocupació.


b. Programes de formació per facilitar la transició.

2. Programes que augmenten l'atur friccional

a. Assegurança de desocupació.

D'altra banda, al costat d'aquest tipus de desocupació es troba també l'anomenat atur cíclic. És aquell tipus d'atur que està relacionat amb les oscil·lacions cícliques d'una economia de mercat. Aquest és l'atur provocat per l'estancament o reducció de la producció de béns i serveis conseqüència inevitable de períodes de recessió de l'economia. Així, per qüestions conjunturals relacionades amb l'activitat econòmica, la demanda total no genera treball suficient per als treballadors disponibles. Com és lògic, les mesures arbitrades per l'estat per a combatre’l seran igualment conjunturals, fonamentalment a través de la despesa social.

Així mateix, hem de fer referència al concepte d’atur estructural ique vindria definit com el percentatge de desocupació a causa del creixement econòmic. Aquest creixement implica una variació en el nivell i estructura de la demanda i producció. Aquests canvis exigeixen reajustaments de l'economia i obliguen la força de treball a canviar d'ocupació, havent de desplaçar-se del seu sector productiu i àrea geogràfica i requerint, en alguns casos, fins a un període de reciclatge. Quan aquest període de reciclatge i formació no es duu a terme amb la suficient rapidesa, apareixen borses de desocupació. Es tracta d'un atur generat per les condicions econòmiques no conjunturals del sistema, com el seu nivell tecnològic i d’infrastructures d’un país; les seues institucions i la seua legislació. D'aquesta manera, un país poc industrialitzat, econòmicament feble, amb mà d'obra de baixa qualificació, amb pràctiques burocratitzades per a l'establiment d'empreses i amb estrictes normes per a la contractació, tindrà sens dubte una taxa més alta d'atur estructural que aquell amb infrastructura avançada, treballadors preparats, mecanismes eficaços per a la implantació empresarial i una regulació del mercat de treball equilibrada. Com és lògic, aquest tipus de desocupació no s’esgota amb un augment de la despesa social sinó que requereix reformes legals al mercat de treball.

Al costat d'aquestes tres classes d'atur forçós se’n poden esmentar altres, encara que en gran mesura constitueixen derivacions de les ja analitzades. Així, es parla d’atur estacionalquan la desocupació ve ocasionat per la varietat de les estacions de l'any i per les seues condicions climatològiques com per exemple treballs agrícoles, hostaleria, etc.


Parlarem d’atur tecnològic per denominar l’atur provocat per la incorporació de nous mètodes productius o tecnològics que exigeixen menys mà d'obra, o fins i tot la total desaparició de determinats productes o serveis esdevinguts inútils o substituïts per altres que satisfacen les mateixes necessitats.

3.1 L'evolució del mercat de treball a Espanya

A Espanya, l'evolució del mercat de treball ha estat estretament vinculada al comportament del sector de la construcció, que va experimentar un creixement extraordinàriament intens en els anys previs a l'esclat de la "bombolla immobiliària". Igualment important ha estat la destrucció d'ocupacions temporals i els de baixa qualificació (en bona part vinculats al sector de la construcció, encara que no de forma exclusiva).

Així, durant el període de creixement entre els anys 2003 i 2007, en els quals es va produir una entrada de 2.695 mil efectius en la població activa. Aquesta notable incorporació de població activa va ser absorbida per un mercat laboral molt dinàmic. No obstant això, l'any 2007 marca un punt a part en la tendència de creixement econòmic, la qual cosa s'ha reflectit en un fort descens de la població ocupada (amb una pèrdua de més de dos milions d'efectius en 4 anys) i un increment igualment intens de la població desocupada (que ha crescut en més de 3 milions d'efectius, com a conseqüència d'una tendència de creixement sostingut –encara que lleu– de la població activa). Al mateix temps, les prestacions per desocupació han experimentat un creixement intens entre els anys 2007 i 2011, passant en aquest període d'1,4 milions d’aturats beneficiats per les prestacions socials a 2,8 milions. El creixement de les prestacions s'ha produït en tots els nivells (contributiu, assistencial i renda activa d'inserció).

D'altra banda, la població activa espanyola no ha mostrat tradicionalment interès per les iniciatives empresarials, en comparació d'altres països industrialitzats. En l'actual context decrisi, les persones emprenedores sofreixen de manera especialment intensa les dificultats d'accés al crèdit. En gran mesura, aquest fet explica el descens de l'activitat emprenedora total de la població en edat activa, que es produeix en paral·lel a un lleuger increment de l'activitat emprenedora vinculada a la falta d'alternatives d'ocupació. Davant aquest escenari, no hi ha un elevat consens sobre els temps que va a prendre el procés de recuperació. En qualsevol cas, sembla que n’hi ha un escenari lent de recuperació de les taxes de creixement. De confirmar-se aquesta tendència, difícilment es produirà una reabsorció ràpida dels nivells d'atur, ja que només en un nou context de


recuperació econòmica es generarà novament ocupació. Les previsions en aquest sentit apunten a una primera fase d'escassa creació neta d'ocupació i a una segona fase de major creixement, que no obstant això, no arribarà a compensar la destrucció d'ocupació causada per la crisi en el curt i mitjà termini.

Dades de l’enquesta de Població activa. Primer trimestres dels anys 2008, 2009, 2010 y 2011

2008-I 2009-I 2010-I 2011-I

Població activa

Total 22.576.500 23.101.500 23.006.900 23.061.800Homes 12.942.500 13.026.700 12.793.600 12.694.000Dones 9.633.900 10.074.800 10.213.300 10.367.900

Taxa d’activitat

Total 59,35 60,15 59,83 59,88Homes 69,32 69,11 67,95 67,43Dones 49,73 51,51 52,05 52,67

OcupatsTotal 20.402.300 19.090.800 18.394.200 18.151.700

Homes 11.923.900 10.830.900 10.239.900 10.059.000Dones 8.478.400 8.259.900 8.154.200 8.092.700

Taxa d’ocupació


AturTotal 2.174.200 4.010.700 4.612.700 4.910.200

Homes 1.018.600 2.195.800 2.553.700 2.635.000Dones 1.155.600 1.814.900 2.059.000 2.275.200

Taxa de desocupats


Fuente: EPA. INE.

La gravetat de la crisi actual no té precedents. Espanya ha destruït més ocupació, i més ràpidament, que les principals economies europees. Les dades de l'última enquesta de població activa descriuen bé aquesta situació: la xifra d'atur se situa en 5.273.600 persones, amb un increment de 295.300 en el quart trimestre de 2011 i de 577.000 respecte al quart trimestre de 2010. La taxa d'atur puja en 1,33 punts respecte al tercer trimestre i se situa en el 22,85%.

La destrucció d'ocupació ha estat més intensa en certs col·lectius, com per exemple en el col·lectiu dels joves, on la taxa d'atur entre els menors de 25 anys arriba al voltant del 50%. La incertesa a l'hora d'entrar al mercat de treball i la situació econòmica general estan provocant que molts joves ben formats abandonen el mercat de treball espanyol i busquen oportunitats a l'estranger.

La desocupació de llarga durada a Espanya és també més elevat


que en altres països. Al tancament de juny de 2012, els aturats que estaven més d'un any sense ocupació sumaven 2.974.400 persones, dels quals al voltant de dos milions tenen menys de 45 anys, mentre que la resta està per damunt d'aquesta edat. Dels desocupats menors de 45 anys, una mica més d'un milió estavamés de dos anys tractant de reingressar al mercat laboral, la qual cosa implica que una part d'ells ja han esgotat la prestació per desocupació,

L'Organització Mundial del Treball ha alertat de l'augment de l'atur de llarga durada en països com Espanya, que corre el risc d'incrementar la desocupació estructural i sofrir les seues conseqüències socials (pobresa, problemes de salut, fracàs escolar dels fills, etcètera).

Segons les dades de l'oficina estadística europea (Eurostat),Espanya és el segon país de la UE amb una major taxa d'atur de llarga durada, el 9% de la població activa, només per darrere d'Eslovàquia (9,2%) i molt per damunt de la mitjana dels vint-i-set (4,1%)

Dels gairebé tres milions d'aturats de llarga durada que hi havia a Espanya a la fi de juny de 2012, una quarta part es concentrava a Andalusia, un altre 14,7% a Catalunya, un 12,5% a la Comunitat Valenciana i un 11,4% a Madrid.

La durada mitjana de la desocupació a Espanya en 2010 va ser,segons l'OCDE, de 14,8 mesos, enfront d'una mitjana per als països de l'OCDE de 9,6 i de 7,4 mesos per als integrants del G7.

Des de desembre de 2007, el nombre d'afiliats ha disminuït en gairebé 2,5 milions (un 12,5%). Per si no fos prou, si la despesa mitjana mensual en prestacions per desocupació en 2007 va ser de 1.280 milions de €, al desembre de 2011, la despesa va ascendir a 2.584 milions.

En finalitzar el primer trimestre de 2012 Espanya comptava amb una població activa de 23.072.800 persones, de les quals 17.433.300 estaven ocupades.

Per la seua banda, mantenim una taxa de temporalitat de gairebé el 25%, molt més elevada que la resta dels nostres socis europeus. La temporalitat mitjana en la UE27 és del 14%, 11 punts inferior a l'espanyola.

IV. MESURES DE POLÍTICA PASSIVA D'OCUPACIÓ


4.1 La protecció per desocupació en el sistema de seguretat social

Les mesures de política passiva són totes aquelles que proporcionen cobertura econòmica a els qui estan fora del mercat de treball, com a fórmula de supervivència mentreprocuren la seua reinserció.

S'entén per desocupació 19 la situació en què es troben els qui, podent i volent treballar, perden la seua ocupació o veuen reduïda la seua jornada ordinària de treball en una tercera part almenys, amb la conseqüent pèrdua o reducció de la seua retribució. Amb les prestacions per desocupació es protegeix la situació del treballador que, malgrat voler i poder treballar, perd la seua ocupació o veu reduïda la seua jornada ordinària de treball.

La desocupació s'articula en dos nivells diferenciats de prestació econòmica. D'una banda, un nivell contributiu que té per objectiu proporcionar prestacions substitutives de les rendes salarials deixades de percebre com a conseqüència de la pèrdua d'una ocupació anterior o de la reducció de la jornada, i un altre de nivell assistencial, complementari del contributiu, que té per objectiu garantir la protecció de determinats treballadors aturats.

4.1 Nivell contributiu. 20

Mitjançant aquesta modalitat, es pretén garantir al desocupat una renda substitutiva del salari deixat de percebre perquè pugabuscar activament una ocupació. Tant és així, que la quantia de la prestació es calcula d’acord amb la seua base de cotització. En el supòsit d'acomiadament o extinció de la relació laboral, la decisió de l'empresari d'extingir aquesta relació s'entendrà, per si mateixa i sense necessitat d'impugnació, com a causa de situació legal de desocupació. 21

19 Excepte alguns antecedents dispersos i conjunturals, la protecció per desocupació es va regular a Espanya en 1961, a través de la Llei d’assegurança de desocupació. Aquesta protegia els que, podent i volent treballar, perdien la seua ocupació sense causa imputable a ells o veien reduïda, de la mateixa manera, almenys en una tercera part les seues jornades ordinàries de treball, amb la consegüent pèrdua o reducció del salari. La regulació actual es troba en el Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la seguretat social, i fins que no es desenvolupe reglamentàriament, continuarà sent aplicable el RD 625/1985 en tot allò que no s'opose al RDLegislatiu 1/1994 20 En cas d'incompliment per part de l'empresari de les obligacions d'afiliació i alta, l'entitat gestora paga les prestacions per desocupació, sense perjudici de les accions que l'entitat puga adoptar contra l'empresa infractora i la responsabilitat que li corresponga respecte a les prestacions abonades.21 apartat 4 de l'article 209 del text refós de la Llei general de seguretat social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.


L'exercici de l'acció contra l'acomiadament o extinció no impedirà que es produïsca el naixement del dret a la prestació.

Així, si com a conseqüència d’una sentencia l'acomiadament és declarat improcedent i l’empresari opta per la indemnització, el treballador continuarà percebent les prestacions per desocupació o, si no les estiguera percebent, començarà a percebre-les amb efectes des de la data del cessament efectiu en el treball. 22

4.1.1 Requisits

Estar afiliat a la seguretat social i en situació d'alta o assimilada a l'alta 2324

Tenir cobert un període mínim de cotització de 360 dies dins dels sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al moment en què va cessar l'obligació de cotitzar. 25 26 27

22 lletra a) de l'apartat 5 de l'article 209 del text refós de la Llei general de seguretat social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny

23 Es consideren situacions assimilades a l'alta:

Excedència forçosa, per elecció per a un càrrec públic o sindical;

Excedència per a atendre a l'atenció d'un fill;

Trasllat o desplaçament temporal per l'empresa fora del territori nacional; durant el període de desplaçament o trasllat, el treballador continua protegit pel sistema de seguretat social espanyol (lgss art.125.2);

Retorn dels treballadors emigrants;

Alliberament per compliment de condemna o llibertat condicional;

Els treballadors fixos discontinus que no siguen cridats en el moment reiniciar-se l'activitat corresponent.

24 Els treballadors es consideraren de ple dret afiliat i en alta a efectes de desocupació, encara que l'empresari haja incomplit les seues obligacions. És el que es denomina alta presumpta o de ple dret, que opera per imperatiu legal. El SPEE paga les prestacions per desocupació en els supòsits d'incompliment de les obligacions i alta de cotització, sense perjudici de les accions que puga adoptar contra l'empresainfractora i la responsabilitat que corresponga a aquesta per les prestacions abonades.25 TEORIA DEL PARÈNTESI. El període de sis anys en què deuen jugar les cotitzacions computables s'amplia en els casos en què hagen de prendre's en consideració períodes de situació assimilada a l'alta i per tant no cotitzats. Així per exemple un treballador és donat d'alta el 01.02.2001. Després, del 31.10.2004 al 21.10.2007, està en situació d'excedència per atenció d'un fill. Es reincorpora el 1.11.2007 i és despatxat el 30.06.2008. Així, per a determinar els 6 anys anteriors a la data en què és despatxat el treballador caldria considerar el període en excedència per atenció als fills i per tant els períodes de cotització a computar serien els compresos entre el 30.06.1999 al 30.06.2008 a efectes de la duració màxima de desocupació.26 Respecte al temps de vaga, a efectes de la duració de la prestació de desocupació se la considera com a temps neutre, o siga, com una situació més de parèntesi en el còmput del període de carència, a l'estil del que ocorre amb el període d'excedència per a l'atenció de fills o familiars (Sentència TC 153/1991).27 Exclusió del còmput, a efectes de determinar la duració de la prestació per desocupació, de les cotitzacions corresponents al període en què la demandant exercia un càrrec sindical retribuït amb dedicació exclusiva en una confederació sindical, pel fet de no trobar-se en situació d'excedència forçosa amb dret a reserva del lloc de treball. Absència de discriminació per motiu sindical. Justificació objectiva i raonable de la diferència de tracte respecte dels


Trobar-se en situació legal de desocupació.

Acreditar disponibilitat per a buscar activament ocupació i per acceptar una col·locació adequada, a través de la subscripció del compromís d'activitat.

No haver complit l'edat ordinària per tenir dret a la pensió de jubilació. L'edat ordinària de jubilació juga com a límit exprés no solament de l'accés sinó també del manteniment de la prestació.28

Queden exclosos de la prestació per desocupació;

El treballadors que cessen voluntàriament en el treball, excepte en els casos de trasllats del treballador, modificació substancial de condicions de treball i extinció del contracte per voluntat del treballador.

Treballadors que són acomiadats i no reclamen dins del termini i en la forma escaient. No obstant això, si l’acomiadament es per causes objectives la reclamació és potestativa.29

Quan declarada la improcedència o nul·litat d'un acomiadament, l'empresari haja optat per la readmissió del treballador i el treballador no es reincorpore.

No sol·licitar el reingrés en els supòsits de suspensió del contracte amb reserva de lloc de treball previst en l'article 48 de l’ET.

Així mateix, els becaris d'investigació estan exclosos de l'acció protectora per desocupació.

Durant el període de percepció de la prestació econòmica s'estableixen unes prestacions accessòries:

sindicalistes en situació d'excedència forçosa. Inexistència de vulneració dret llibertat sindical. Tribunal Constitucional, sala primera, Sentència de 23 de març del 2004.28 TSJ Cantàbria en sentència d’1 de juliol de 1999.29

Per aquesta causa d'extinció objectiva s’estableix la possibilitat d'impugnar la decisió extintiva, però no una obligació, sinó un dret que es pot o no exercitar (TSJ Catalunya 23-12-99, AS 479/00). No s’exigeix perquè es declare la situació legal de desocupació que judicialment s'haja declarat l'existència d'un acomiadament per causes objectives, sinó simplement que existisca efectivament l'acomiadament i que estiga basat en aquestes causes (TS 12-12-01,Rec 1307/01). Si s'impugna, el termini de presentació de la sol·licitud de la prestació de desocupació s'inicia des de la notificació de la sentència d'acomiadament, i els seus efectes comencen en la data del cessament (TS 4-10-04, Rec 4078/03).


L'abonament per l'entitat gestora, de les cotitzacions a la Seguretat Social corresponents a l'empresa, i de part de la quota corresponent al treballador. 30

Accions específiques de formació, perfeccionament, orientació a favor dels treballadors aturats i aquelles altres que tinguen per objecte el foment de l'ocupació aquesta i, tot això sense perjudici, si escau, de les competències de gestió de les polítiques actives d'ocupació que desenvoluparà l'administració general de l'estat o l'administració autonòmica corresponent, d'acord amb la normativa d'aplicació.

Pel que es refereix a la quantia de la desocupació, el percentatge aplicable s'estableix per trams de durada de la prestació. Així, els 180 primers dies, el percentatge serà del 70% de la base reguladora, sent el percentatge d'un 50% de la base reguladora els dies restants. Per a calcular la base reguladora31 de la prestació per desocupació s'haurà de tenir en compte la suma de les cotitzacions dels 6 mesos anteriors dividit entre 180. En tot cas, les entitats gestores no podran revisar per si mateixas els seus actes declaratius de drets en perjudici dels seus beneficiaris, havent de, si escau, sol·licitar la revisió davant el jutjat social competent, mitjançant l'oportuna demanda que es dirigirà contra el beneficiari del dret reconegut. S'exceptua la rectificació d'errors materials o de fet i els aritmètics, així com les revisions motivades per la constatació d'omissions o inexactituds a les declaracions del beneficiari. L'acció de revisió prescriurà als cinc anys. Es considera infracció greu no lliurar per part de l'empresari dels documents necessaris per a tramitar la prestació.

Segons l'art. 209 de la LGSS, les persones que complisquen els requisits establits en l'article 207 de la esmentada normativa legal, hauran de sol·licitar a l'entitat gestora competent el reconeixement del dret a les prestacions, que naixerà a partir de la situació legal de desocupació, sempre que la sol·licitud es formule dins del termini dels quinze dies següents a la data de l'acomiadament, amb cessament efectiu en el treball. Si s'impugna l'acomiadament i no se sol·licita en aquest termini, es

30

En cas d'extinció de la relació laboral: la base de cotització és la mitjana de les bases dels últims 6 mesos d'ocupació cotitzada per contingències d'accidents de treball i malalties professionals, amb l’exclusió de les quantitats corresponents a hores extraordinàries, anteriors a la situació legal de desocupació. 31

A partir de la Llei 66/1997 de 30 de desembre (dis. adic. 8a) se n’exclouen les hores extraordinàries, encara que estes hagen format part de la base cotització per desocupació.


pot presentar en els 15 dies següents a la data de:

La celebració de l'acte de conciliació administrativa o judicial

Opció per la indemnització

La resolució judicial amb declaració de la procedència de l'acomiadament

De l'acte de no readmissió en cas de resolució judicial

L'art. 1.1 b) del RD 625/1985 assenyala que la situació legal de desocupació, en cas de reclamació judicial s'acreditarà mitjançant acta de conciliació o resolució judicial definitiva, no especificant-se en aquest precepte la necessitat de la fermesa d’aquesta resolució judicial per al naixement del dret a la prestació per desocupació. És per això que si amb la notificació de la sentència del jutjat que va declarar extingida la relació laboral s'interposara ulteriors recursos de suplicació o aclariment, el termini per sol·licitar les prestacions per desocupació s'obrirà amb la notificació de la sentència dictada pel jutge “a quo”.

D'altra banda, el termini esmentat de quinze dies 32 comença a computar-se en els supòsits d'extinció per causes objectives33

des de l'endemà de la data de cessament que conste en la comunicació escrita, si no es reclama contra l’acomiadament, o des de la notificació de la resolució judicial.

Quan la sol·licitud es presente sense aportar totalment o parcialment la documentació es requerirà al sol·licitant perquè, en el termini de 15 dies, esmene la falta de documents, amb l'advertiment que, si no ho fa així, s'arxiva la sol·licitud, sense perjudici que l'interessat formule posteriorment una nova sol·licitud si el seu dret no haguera prescrit.

La data de notificació34 de la resolució judicial que declara extingida la relació laboral és la que cal prendre en compte per a 32 Sentencia del TSJ Catalunya 4-2-97, Ar 72633

La situació legal de desocupació es configura ja amb l'acomiadament objectiu del treballador, sense necessitat que s'impugne l'acomiadament. Per això, el naixement del dret coincideix amb la data de l'extinció del contracte. D'ací que, en el cas que s'acredite aquesta situació per conciliació o pronunciament judicial, els efectes econòmics de la prestació han de retrotraure's a la data en què va produir efectes l'acomiadament34Per exemple, es notifica a un treballadora el 23-12-02, la resolució judicial que declara extingida la relació laboral el 4-11-02, i sol·licita la desocupació el 20-1-03. Si la treballadora haguera presentat la sol·licitud dins dels 15 dies següents a la notificació de la interlocutòria, haguera tingut dret a la prestació completa computada des de la data de la interlocutòria que va extingir el contracte (4-11-02). Però a


obrir el termini de 15 dies per a presentar la sol·licitud de la prestació desocupació.

La inscripció i sol·licitud fetes fora de termini, llevat de força major, suposa la pèrdua del nombre de dies de prestació entre la data del naixement del dret i la data en què efectivament s’ha formulat la inscripció i sol·licitud.

L'abonament es fa per mensualitats de 30 dies (excepte capitalització de prestacions), dins del mes següent a què correspon el pagament. El dret caduca, en tot cas, a l'any del seu respectiu venciment. El pagament de la prestació i subsidi per desocupació es fa mitjançant l'abonament en el compte de l'entitat financera col·laboradora indicada pel sol·licitant o perceptor, de la qual siga titular, excepte en els casos, degudament justificats. Les prestacions de desocupació estan subjectes i no exemptes de l'IRPF, havent d'integrar-se a la declaració de la renda com a rendiment de treball, subjectes a retenció.

Així mateix, de conformitat amb l'art. 228.3 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, l'entitat gestora pot abonar als beneficiaris l'import d'1 mes de durada de les prestacions de desocupació o de tres mesos del subsidi de desocupació pendents de percebre, per facilitar-los ocupar un lloc de treball que implique canvi de localitat.

En cas d'incompliment empresarial en matèria d'afiliació, alta i cotització, per aplicació del principi d’automaticitat de les prestacions serà l'entitat gestora la competent de pagar les prestacions per desocupació.

4.1.1.2 La quantia de la prestació

La base reguladora de la prestació per desocupació serà la mitjana de la base per la qual s'haja cotitzat per aquesta contingència durant els últims 180 dies. En el càlcul de la base reguladora de la prestació per desocupació s'exclourà la retribució per hores extraordinàries, amb independència de la seua inclusió a la base de cotització per aquesta contingència fixada en l'article 224 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

La quantia de la prestació es determinarà aplicant a la base reguladora els següents percentatges: El 70 % durant els cent

l'haver presentat la sol·licitud transcorreguts els 15 dies, es descompta de la prestació, no des de l'expiració del termini dels 15 dies ni des de la de la data de la notificació de la interlocutòria, sinó des de la data en què haguera tingut lloc el naixement del dret d'haver sol·licitat en temps i forma (4-11-02) i la data de la sol·licitud (20-1-03) (TS 22-11-06, RJ 600/07).


vuitanta primers dies i el 50 % a partir del dia cent vuitanta-un. La quantia màxima de la prestació per desocupació serà del 175 % de l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples, excepte quan el treballador tinga un o més fills al seu càrrec, en tal cas, la quantia serà, respectivament, del 200 % o del 225 % d’aquest indicador. La quantia mínima de la prestació per desocupació serà del 107 % o del 80 % de l'indicador públic en rendes d'efectes múltiples, segons que el treballador tinga o no, respectivament, fills al seu càrrec. La prestació per desocupació parcial es determinarà, segons les regles assenyalades en els apartats anteriors, en proporció a la reducció de la jornada de treball.

4.1.1.3 Compatibilitats/incompatibilitats (LGSS art.221 i 228.4 i 5; RD 625/1985 art.15)35

La prestació contributiva i el subsidi per desocupació són compatibles amb:

- El treball retribuït per compte d'altri a temps parcial, sense perjudici del descompte de la part proporcional de la prestació.

- La indemnització per extinció del contracte de treball. - La pensió de jubilació parcial i amb les pensions o les

prestacions de caràcter econòmic de la Seguretat Social compatibles amb el treball que va originar la prestació o el subsidi per desocupació.

- Les beques i ajudes per assistència a accions de formació ocupacional o per fer pràctiques en entitats públiques o privades que formen part del pla d'estudis i es produïsquen en el marc de col·laboració entre aquestes entitats i el centre docent que es tracte.

- La realització de treballs de col·laboració social.- Les prestacions de la Seguretat Social per fill a càrrec. - L'exercici per elecció o designació de càrrecs públics o

sindicals retribuïts amb dedicació parcial, sense perjudici del descompte de la prestació que siga procedent.

La prestació i el subsidi per desocupació són incompatibles amb:

35 Si un invàlid permanent total perd o veu suspès un treball compatible amb la pensió d'incapacitat, té dret a percebre, a més, la prestació o subsidi per desocupació que li corresponga; però només poden ser tingudes en compte les cotitzacions efectuades amb posterioritat a la declaració d'incapacitat permanent (TS 26-2-97, RJ 1597; TSJ Madrid 10-3-06, AS 1638); no obstant això, el que no és compatible és el cobrament del subsidi per desocupació abans de produir-se la declaració d'invalidesa permanent amb efectes retroactius (TSJ Sevilla 20-1-05, AS 342).


1 El treball retribuït per compte d'altri a temps complet, en règim laboral o administratiu, o amb situacions assimilades, que suposen la inclusió en qualsevol règim del sistema de la Seguretat Social, encara que no estiguera previst cotitzar per la contingència de desocupació, excepte quan estiguera establida la compatibilitat en algun programa de foment d'ocupació.

2 El treball autònom, amb independència del nombre d'hores que es dediquen a l'activitat i dels resultats econòmics obtinguts, encara que la seua realització no implique la inclusió obligatòria en algun dels règims de seguretat social.

3 Activitats d'investigació o cooperació retribuïdes, que suposen dedicació exclusiva.

4 L'exercici per elecció o designació de càrrecs públics osindicals o alts càrrecs de l'administració, retribuïts, que suposen dedicació exclusiva.

5 Les pensions o prestacions de caràcter econòmic de la seguretat social, tant de nivell contributiu com no contributiu, tret que aquestes foren compatibles amb el treball i excepte les prestacions per fill a càrrec.

6 L'activació de la reserva retribuïda dels reservistes voluntaris (RD 1691/2003).

7 Qualsevol altra situació que implique el dret a percepcions econòmiques de caràcter públic com a substitutives de les retribucions deixades de percebre pel cessament en l'activitat, mantenint-se un vincle administratiu o laboral.

8 El salaris de tramitació (TSJ Aragó 12-4-00, AS 1117)

4.1.1.4 Capitalització de les prestacions i subvenció de cotització (LGSS art. 228.3; L 45/2002 disp. trans.4; RD 1044/1985; OM13-4-1994) 36

Els aturats:

- Amb la intenció d’incorporar-se, de forma estable i a temps complet, com a socis treballadors d'una cooperativa de treball associat o d'una societat laboral, sempre que no hagen mantingut un vincle contractual previ amb aquestes societats superior als 24 mesos, o constituir-les.

- Els treballadors amb discapacitat (amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 33%) que es convertisquen en treballadors autònoms.

- També serà aplicable als beneficiaris de la prestació per desocupació de nivell contributiu, que pretenguen constituir-se com a treballadors autònoms i no es tracte de persones

36 No és aplicable als supòsits de suspensió del contracte de treball, ni als de reducció de jornada. Els treballadors fixos discontinus només poden accedir a la capitalització en els supòsits d'extinció de la relació laboral, però no en els de suspensió entre campanyes.


amb discapacitat igual o superior al 33 per 100. 37 En aquest cas, l'abonament d'una sola vegada es farà per l'import que corresponga a la inversió necessària per a desenvolupar l'activitat, inclòs l'import de les càrregues tributàries per a l'inici de l'activitat, amb el límit màxim del 60 per 100 de l'import de la prestació per desocupació de nivell contributiu pendent de percebre. En tot cas, el límit màxim serà del 100 per cent quan els beneficiaris siguen homes joves fins a 30 anys d'edat o dones joves fins a 35 anys, considerant-se l'edat en la data de la sol·licitud.

Aquests treballadors aturats poden percebre:

1 En un pagament únic la prestació de desocupació. 2 O bé, un abonament mensual de l'import de la prestació per

desocupació de nivell contributiu per subvencionar la cotització del treballador a la Seguretat Social.

Aquestes ajudes són compatibles amb qualsevol altra que perceba el treballador en suport a l'ocupació en cooperatives i societats laborals o a la constitució dels treballadors amb discapacitat en autònoms. A més de la titularitat del dret a la prestació de desocupació i de tenir la intenció d'incorporar-se en un projecte d'economia social o d'autoocupació, han de concórrer els següents requisits:

1 No haver fet ús de la capitalització en els 4 anys immediatament anteriors. Aquest període cal entendre’l referit a la data de la sol·licitud de la capitalització.

2 Tenir pendents de percebre un nombre de mesos de prestació igual o superior a 3.

3 La sol·licitud de capitalització es pot fer bé amb caràcter inicial, de forma simultània a la sol·licitud de les prestacions, o en qualsevol altre moment posterior durant la seua percepció.

El no-inici de l'activitat es considera cobrament indegut de prestacions per desocupació i la seua devolució serà reclamada pel SPEE-INEM. Una vegada haja retornat aquesta quantitat, pot iniciar-se o reprendre's l'abonament mensual ordinari de la prestació, sempre que el treballador reunisca els requisits.

4.1.1.5 Suspensió prestació desocupació. (LGSS art. 212 i 219.2; RDLeg 5/2000 art.17 i 47. 5, 48.4 i 5; RD 625/1985 art.6, 6 bis i 13; LPL art. 295.4) 37 Regla 3a de l'apartat 1 de la disposició transitòria quarta de la Llei 45/2002, de 12 de desembre, de mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per desocupació i millora de l'ocupabilitat


La suspensió 38 comporta la interrupció de l'abonament de la prestació i de l'obligació de cotitzar. El dret a la percepció de la prestació per desocupació serà suspès per l'entitat gestora en els casos següents:

a. Per imposició de sanció per infraccions lleus i greus en els termes establits en la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social. Si finalitzat el període de suspensió de la prestació, el beneficiari no es trobara inscrit com a demandant d'ocupació, la represa de la prestació requerirà la seua compareixença prèvia davant l'entitat gestora acreditant aquesta inscripció.

b. Durant el període de servei militar o prestació social subsistutòria. No se suspendrà el dret si el titular té responsabilitats familiars i no gaudira de renda familiar superior al salari mínim interprofessional.

c. Per condemna penal amb privació de llibertat.39 No se suspendrà el dret si el titular té responsabilitats familiars i no gaudira de renda familiar superior al salari mínim interprofessional.

d. Per realitzar treball per compte d'altri de durada inferior a dotze mesos,40 o en el supòsit que el titular del dret realitzaraun treball per compte propi de durada inferior a vint-i-quatre mesos.

En aquests supòsits, excepte en el supòsit de suspensió per sanció, el beneficiari haurà de sol·licitar la represa de la prestació o subsidi acreditant la finalització de la causes de suspensió i que reuneix el requisit necessari de manca de rendes o responsabilitats familiars dins del termini de quinze dies següents.

La suspensió del dret a la prestació suposarà la interrupció de l'abonament de la prestació i no afectarà la reducció del període de percepció, excepte en el supòsit de sanció per infraccions lleus i greus.

4.1.16 Extinció de la prestació de desocupació

38 En aquest supòsit, abans de suspendre la prestació, es dóna audiència a l'interessat perquè en el termini de 10 dies formule per escrit les al·legacions oportunes. Transcorregut el dit termini, es dicta resolució. La prestació o el subsidi es reprèn d'ofici quan haja transcorregut el mes de suspensió, però sempre que no s'haja esgotat el període de dret i que el treballador figure inscrit com a demandant d'ocupació.39 En aquest supòsit l'empresari està obligat a abonar els salaris tant si el treballador s'incorpora al treball com si no s’incorporara.40 Al finalitzar l'activitat, es produïx la represa de la prestació pel temps i quanties que van quedar pendents, a sol·licitud de l'interessat, sempre que acredite que hafinalitzat el treball i que el cessament en el dit treball ha sigut involuntari (Circ INEM5-5-1992 Instr 4a.1).


El dret a la percepció de la prestació per desocupació s'extingirà en els casos següents:

a. Esgotament del termini de durada de la prestació. b.c. Imposició d’una sanció, d’acord amb els termes previstos en

la Llei sobre infraccions i sancions en l'ordre social.d. Realització d'un treball per compte d'altri de durada igual o

superior a dotze mesos, sense perjudici de l'apartat 3 del'article 210 de la TRLGSS, o realització d'un treball per compte propi, per temps igual o superior a vint-i-quatre mesos.

e. Compliment, per part del titular del dret, de l'edat ordinària de jubilació, amb les excepcions establides en l'article 207.d) de la TRLGSS.

f. Passar a la condició de pensionista de jubilació, o d'incapacitat permanent en els graus d'incapacitat permanent total per a la professió que exercia l'interessat o del grup professional, en què aquella estava enquadrada, incapacitat permanent absoluta per a tot treball o gran invalidesa. En aquests casos d'invalidesa, no obstant això, el beneficiari podrà optar per la prestació més favorable.

g. Trasllat de residència a l'estranger, excepte en els casos que reglamentàriament es determinen.

h. Renúncia voluntària al dret.

Els treballs de col·laboració social que l'entitat gestora pot exigir als perceptors de prestacions per desocupació no implicaran l'existència de relació laboral entre l'aturat i l'entitat en què es presten aquests treballs, mantenint el treballador el dret a percebre la prestació o el subsidi per desocupació. L'entitat gestora promourà la celebració de concerts amb administracions públiques i entitats sense ànim de lucre en els quals s'identifiquen, en les condicions que reglamentàriament s'establisquen, aquests treballs de col·laboració social que, en tot cas, han de reunir els requisits següents:

a. Ser d'utilitat social.b. Tenir caràcter temporal.c. Coincidir amb les aptituds físiques i formatives del treballador

aturat.d. No suposar canvi de residència habitual del treballador.

4.1.1.7 Durada de la prestació

Segons l'art. 210.1 del text refós de la Llei general de la seguretat social, la durada de la prestació per desocupació estarà en funció dels períodes d'ocupació cotitzada en els sis anys anteriors a la situació legal de desocupació o al moment en


què va cessar l'obligació de cotitzar, d’acord amb una escala que va des de 360 dies de cotització com a mínim que donen dret a 120 dies de prestació fins a 2.160 dies o més que dóna dret a 720 dies. La durada és per trams de cotització, aproximadament d'un terç del període cotitzat. Els dies de cotització sobrants per sobrepassar el llindar del mínim del tram de referència no poden ser tinguts en compte a l'hora d'un futur i posterior dret.

La realització d'un treball de duració igual o superior a dotze mesos que generen dret a una nova prestació, de conformitat amb l'art. 210 del text refós de la Llei general de la seguretat social, se li plantejaria al treballador l'opció de reobrir o reprendre el dret anterior pel temps que restara, per ser-li més favorable, i on s’exclourien de la prestació els nous períodes generats, o bé optar per obrir un nou dret sense que les quotes no utilitzades teòricament d'un dret anterior, pel fet de no haver-lo esgotat, no es guarden.

Període de cotització (en dies) Període de prestació (en dies)

De 360 fins 539 120

De 540 fins 719 180

De 720 fins 899 240

De 900 fins 1.079 300

De 1.080 fins 1.259 360

De 1.260 fins 1.439 420

De 1.440 fins 1.619 480

De 1.620 fins 1.799 540

De 1.800 fins 1.979 600

De 1.980 fins 2.159 660

De 2.160 720

4.1.1.7 Reposició del dret a la prestació per desocupació

Quan una empresa, en virtut de l'article 47 de l'Estatut dels treballadors o d'un procediment concursal, haja suspès contractes de treball, de forma continuada o no, o haja reduït el nombre de dies o hores de treball, i posteriorment s'extingirencontractes a l'empara dels articles 51 o 52.c) de l'Estatut dels treballadors, o de l'article 64 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, els treballadors afectats tindran dret a la reposició de la durada de la prestació per desocupació de nivell contributiu pel mateix nombre de dies que hagueren percebut la desocupació total o parcial en virtut d'aquelles suspensions temporals o reduccions, amb un límit màxim de 180 dies.

El dret a la reposició el reconeixerà d'ofici l'entitat gestora en els supòsits en els quals se sol·licite la represa o reobertura de la prestació per desocupació. La base de cotització i la quantia a percebre, durant el període de la reposició, seran les mateixes


que les que van correspondre als períodes objecte de la reposició.

4.1.1.8 Prestació de desocupació i excedència voluntària

- Quan l'excedent voluntari no sol·licita la reincorporació a laseua empresa dins del termini pel qual li va ser concedida l’excedència, el treballador perd el seu lloc de treball per causes voluntàries i no té dret a desocupació.

- En el cas contrari, si l'excedent voluntari sol·licita el reingrés i la seua sol·licitud no és admesa, sí que té dret a la desocupació, ja que s'entén que la decisió empresarial és constitutiva d'acomiadament (STS 24.03.2001).

4.1.1.9 Casos particulars.

- Treballadors discontinus.41 L'article 208.4 de del text refós de la Llei general de la seguretat social i l’apartat número 5 de l'article 1 del Reial Decret 625/1985 reconeixen expressament aquesta situació de falta d'ocupació entre períodes contractuals d'activitat com a situació protegida de desocupació quan estableix que es considera com a tal la que es produeix “quan els treballadors fixos discontinus deixen de prestar serveis per haver finalitzat o haver-se interromput l'activitat intermitent o de temporada de l'empresa”. No hi ha dubte, per tant, que aquesta situació d'inactivitat entre campanyes o temporades constitueix una situació de desocupació protegida, ja que hi ha desocupació, encara que tècnicament no hi ha pèrdua d'una ocupació preexistent.

- Penats alliberats (LGSS art.215.1.d; RD 625/1985 art.12; RDL 3/2004 disp. final 1a). La situació legal de desocupació es produeix en el moment de la seua excarceració, per compliment de condemna o llibertat condicional. L'objecte d'aquesta protecció naix de l'especial dificultat d'aquest grup per trobar ocupació. Els alliberats de presó acrediten la seua situació de desocupació mitjançant certificació del director de l'establiment penitenciari on es farà constar la data d'ingrés i excarceració, així com el període d'ocupació cotitzada durant la situació de privació de llibertat. Es reconeix el dret a la protecció per desocupació dels penats alliberats, tant en el nivell contributiu com en l'assistencial per a aquells que no puguen accedir a la prestació contributiva.

A) Prestació de desocupació contributiva dels Penats 41

Tribunal Suprem, Sala Quarta, Sentència de 29 de Setembre de 2004


alliberats.

1. La sol·licitud ha de presentar-se dins dels 15 dies següents a l'excarceració.

2. En relació amb la cotització del període mínim de 6 anys, poden donar-se les situacions següents:

- Tenir cotitzat aquest període dins dels 6 anys anteriors a la data d'ingrés a la presó, sense haver fet treballs a la presó.

- Haver fet treballs a la presó que impliquen cotització a la Seguretat Social, si aquest temps és inferior a 6 anys es completa amb anys anteriors a l'ingrés a la presó.

La presó preventiva seguida d'absolució està exclosa de les situacions considerades com de desocupació. El treballador es troba davant una situació suspensiva de la relació contractual.

B) Prestació de desocupació assistencial dels penats alliberats. Serà condició que el penat no tinguen dret a la prestació contributiva de desocupació i la condemna sigasuperior a 6 mesos.

Delinqüents toxicòmans. 42 Les persones que haguerenconclòs un tractament de desintoxicació podran ser beneficiàries del subsidi de desocupació, sempre que aquest tractament haja durat un període superior a 6 mesos i hajan vist remesa la seua pena privativa de llibertat, d’acord amb els requisits següents:

- Acord de suspensió, amb audiència de les parts, de l'execució de les penes privatives de llibertat no superiors a tres anys dels penats que hagen comès el fet delictiu a causa de la seua dependència de begudes alcohòliques, drogues, estupefaents, substàncies psicotròpiques o d’altres d'efectes anàlegs

- Certificació que el condemnat es troba deshabituat, o sotmès a tractament i no es tracta de reus habituals (CP art. 87).

4.1.1.10 Abonament acumulat i de manera anticipada de la prestació contributiva per desocupació a treballadors estrangers no comunitaris que retornen voluntàriament als seus països d'origen

42 Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social. Art.215.1.1.d


En atenció al Reial Decret 1800/2008, de 3 de novembre, pel qual es desenvolupa el Reial Decret-Llei 4/2008, de 19 de setembre podran ser beneficiaris de l'abonament de la prestació contributiva per desocupació, en la modalitat de pagament acumulat i anticipat, els treballadors estrangers que complisquenels requisits següents:

a. Estar inscrits com a demandants d'ocupació en el servei públic d'ocupació corresponent.

b. Trobar-se en situació legal de desocupació com a conseqüència de l'extinció de la relació laboral per alguna de les causes previstes en l'article 208.1.1 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

c. Tenir reconegut el dret a la prestació per desocupació de nivell contributiu, sense compatibilitzar-ho amb un treball a temps parcial.

d. Assumir el compromís de retornar al seu país d'origen i el de no retornar a Espanya en el termini de tres anys per residir i/o realitzar una activitat lucrativa o professional per compte propi o aliena.

e. No tenir prohibida l'eixida del territori espanyol d’acord amb la legislació d'estrangeria. A aquests efectes el Servei Públic d'Ocupació Estatal haurà de reunirl'oportuna informació de la Direcció General de la Policia i de la Guàrdia Civil que haurà de proporcionar-se de manera immediata.

4.1.1.11 L'exportació de les prestacions per desocupació.

Serà possible l'exportació de la prestació de desocupació des d'Espanya a un altre país de la Unió Europea quan el seu beneficiari trasllade la residència a un país estranger sempre amb la finalitat de buscar o realitzar en l'estat de destinació un treball. Quant a les peculiaritats cal destacar les següents

- En la UE, l'exportació de les prestacions per desocupació compta amb la cobertura de l'art. 69 del Reglament CEE/1408/71.

- Aquesta exportació tindrà una durada màxima de 3 mesos, computats des de l'abandonament dels serveis d'ocupació de l'estat d'origen, tenint el treballador mígrantun termini de 7 dies des d'aquesta desvinculació per inscriure's en els serveis d'ocupació corresponents de l'estat membre de destinació, posant-se a la seua disposició. Si el treballador torna a l'estat d'origen abans


d'esgotar els tres mesos, segueix percebent la prestació que li corresponga en el marc de la seua legislació, però si torna passats els tres mesos perd tot el dret.

- No poden beneficiar-se ni els extracomunitaris ni els nacionals de nous estats de la UE que tenen restriccions de llibertat de circulació.

- No té consideració de trasllat de residència l’exida a l'estranger per temps no superior a 15 dies naturals per una sola vegada cada any.

4.2. Nivell assistencial

Les prestacions assistencials tenen cobertura legal en els arts.204.3 i 215 de la LGSS La sol·licitud de subsidi de desocupació haurà de presentar-se dins del termini de 15 dies següents a la data en què s'haja esgotat la prestació per desocupació. Durant el període de percepció del subsidi, el SPEE ingressa les cotitzacions corresponents a les prestacions d'assistència sanitària i, si escau, protecció familiar.

La quantia del subsidi serà igual al 80% de l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples mensual, vigent a cada moment

4.2.1 Beneficiaris del subsidi:

1. Els aturats que, figurant inscrits com a demandants d'ocupació durant el termini d'un mes, sense haver rebutjat oferta d'ocupació adequada ni haver-se negat a participar, llevat de causa justificada, en accions de promoció, formació o reconversió professionals, i mancant de rendes de qualsevol naturalesa superiors, en còmput mensual, al 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dues pagues extraordinàries, es troben en alguna de les situacions següents:

a. Haver esgotat la prestació per desocupació i tenirresponsabilitats familiars. 43

b. Haver esgotat la prestació per desocupació, mancar de responsabilitats familiars i ser major de quaranta-cinc anys d'edat en la data de l'esgotament.

c. Ser treballador espanyol emigrant que havent retornat de països no pertanyents a l'espai econòmic europeu, o amb

43 S'entendrà per responsabilitats familiars tindre a càrrec al cònjuge, fills menors de vint-i-sis anys o majors incapacitats, o menors acollits, quan la renda del conjunt de la unitat familiar així constituïda, inclòs el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no supere el 75% del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de dos pagues extraordinàries. art. 215.1.2 TRLGSS


els quals no existisca conveni sobre protecció per desocupació, acredite haver treballat com a mínim dotze mesos en els últims sis anys en aquests països des de la seua última eixida d'Espanya, i no tinga dret a la prestació per desocupació.

d. Haver estat alliberat de presó i no tenir dret a la prestació per desocupació, sempre que la privació de llibertat hajaestat per temps superior a sis mesos.

S'entendran també compresos en aquesta situació els menors alliberats d'un centre d'internament en el qual hagueren estat ingressats com a conseqüència de la comissió de fets tipificats com a delicte, sempre que, en el moment de l'alliberament siguen majors de setze anys.

Així mateix, s'entendran compreses en aquesta situació les persones que hagueren conclòs un tractament de deshabituació de la seua drogodependència, sempre que el tractament haguera durat un període superior a sis mesos i hagueran vist remesa la seva pena privativa de llibertat en aplicació del previst en l'article 87 del Codi penal.

e. Haver estat declarat plenament capaç o invàlid en el grau d'incapacitat permanent parcial per a la professió que exercia l'interessat o del grup professional en què aquella estava enquadrada, com a conseqüència d'un expedient de revisió iniciat per l’EVI per millora d'una situació d'invalidesa en els graus d'incapacitat permanent total per a la professió que exercia l'interessat o del grup professional, en què aquella estava enquadrada, incapacitat permanent absoluta per a tot treball o gran invalidesa.

1. Els aturats que, reunint els requisits de l'apartat 1.1 de l'art. 215 text refós de la Llei general de la Seguretat Social, excepte el relatiu al període d'espera, es troben en situació legal de desocupació i no tinguen dret a la prestació contributiva, per no haver cobert el període mínim de cotització, sempre que:

a. Hagen cotitzat almenys tres mesos i tinguen responsabilitats familiars.

b. Hagen cotitzat almenys sis mesos, encara que no tinguen responsabilitats familiars.

4.2.2 Durada del subsidi

La durada del subsidi per desocupació serà de sis mesos prorrogables, per períodes semestrals, fins a un màxim de divuit


mesos, excepte en els següents casos:

1. Aturats inclosos en l'apartat 1.1.a) de l'article 215 text refós de la Llei general de la Seguretat Social que en la data de l'esgotament de la prestació per desocupació tinguen responsabilitats familiars:

a. Majors de 45 anys que hagen esgotat un dret a prestacions per desocupació de, com a mínim, cent vint dies

En aquest cas, el subsidi es prorrogarà fins a un màxim de vint-i-quatre mesos.

b. Majors de 45 anys que hagen esgotat un dret a prestacions per desocupació de, com a mínim, cent vuitanta dies.

En aquest cas, el subsidi es prorrogarà fins a un màxim de trenta mesos.

c. Menors de 45 anys que hagen esgotat un dret a prestacions per desocupació de, com a mínim, cent vuitanta dies.

En aquest cas, el subsidi es prorrogarà fins a un màxim de vint-i-quatre mesos.

2. Desocupats inclosos en l'apartat 1.1.b de l'article 215 text refós de la Llei general de la Seguretat Social sense responsabilitats familiars i siguen majors de 45 anys. En aquest cas, la durada del subsidi serà de sis mesos improrrogables.

3. En el cas previst en l'apartat 1.2 de l'article 215 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aquells aturats que es troben en situació legal de desocupació i no tinguen dret a la prestació contributiva, per no haver cobert el període mínim de cotització, la durada del subsidi serà la següent:

a. En el cas que el treballador tinga responsabilitats familiars:

Període de cotització / durada del subsidi

3 mesos de cotització 3 mesos 4 mesos de cotització 4 mesos 5 mesos de cotització 5 mesos 6 o més mesos de cotització 21 mesos


c. Si el subsidi té una durada de vint-i-un mesos, es reconeixerà per un període de sis mesos, prorrogables fins a esgotar la seua durada màxima.

d. En el cas de treballadors sense responsabilitats familiars i sis mesos de cotització com a mínim, la durada del subsidi serà de sis mesos improrrogables.

En tot cas, les cotitzacions que van servir per al naixement del subsidi no podran ser tingudes en compte per al reconeixement d'un futur dret a la prestació del nivell contributiu.

3. Els treballadors majors de cinquanta-cinc anys, tot i que no tinguen responsabilitats familiars, sempre que es troben en algun dels supòsits inclosos en els apartats anteriors, i hagen cotitzat per desocupació almenys durant sis anys al llarg de la seua vida laboral i acrediten que, en el moment de la sol·licitud, reuneixen tots els requisits, excepte l'edat, per accedir a qualsevol tipus de pensió contributiva de jubilació en el sistema de la seguretat social, el subsidi s'estendrà, com a màxim, fins que el treballador aconseguisca l'edat que li permeta accedir a la pensió contributiva de jubilació, en qualsevol de les seues modalitats. Durant la percepció del subsidi per desocupació per a treballadors majors de cinquanta-cinc anys l'entitat gestora haurà de cotitzar per la contingència de jubilació.

4. Subsidi en el cas de treballadors fixos discontinus que es troben en les situacions previstes en els paràgrafs a i b de l'apartat 1.1 i en l'apartat 1.2 de l'article 215 del TRLGSS, serà equivalent al nombre de mesos cotitzats en l'any anterior a la sol·licitud. No serà aplicable a aquests treballadors, el subsidi per desocupació per a majors de 55 anys ni el subsidi especial per a majors de 45 anys, previstos, respectivament, en els apartats 1.3 i 1.4 de l'article anterior. 44

5. Subsidi per a treballadors afectats per un expedient de revisió d’incapacitat per millora. Aquest subsidi troba cobertura legal en l’article 215.1.2, 216.2, 217.1 i 219.1.a del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial

44

Respecte a la constitucionalitat de la disposició addicional segona, paràgraf segon, del Reial Decret-Llei 3/1989, per la seua possible contradicció amb l'art. 14 en relació amb l'art. 41 CE, a l'excloure als treballadors fixos discontinus com a beneficiaris del subsidi assistencial per desocupació per a treballadors majors de cinquanta-dos anys, la sentència del Tribunal Constitucional de 15 d'abril del 2004 estableix que un treballador fix discontinu, mentre mantinga aquesta condició, no és tècnicament un desocupat, encara que la interrupció de la seua activitat de temporada siga considerada per la llei com a situació legal de desocupació, ja que conserven la seuaocupació. Per això, mentre mantinga aquesta condició, el fix discontinu no és un desocupat, sinó una persona vinculada per un contracte laboral vigent i que es troba en situació de continuar causant dret a nous períodes de cobertura en el nivell contributiu fins a la definitiva i integral extinció de la seua relació laboral.


Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Aquells treballadors afectats per un expedient de revisió d'una situació d'invalidesa absoluta, total o gran invalidesa, també podran ser beneficiaris del subsidi. La seua quantia és del 75 % del SMI. La seua durada és de 6 mesos prorrogables per períodes semestrals fins a un màxim de 18 mesos.

4.2.3 Concepte Insuficiència rendes

La insuficiéncia de rendes de qualsevol naturalesa constitueixuna de les exigències generals. Aquesta insuficiència haurà deser superior en còmput mensual al 75% del SMI vigent en el moment de la sol·licitud, exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.

A l'efecte de determinar el requisit de insuficiència de rendes i, si escau, de responsabilitats familiars, d’acord amb l'apartat 1 de l'art. 215 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, es tindran en compte les consideracions següents;

a. Els requisits hauran de concórrer en el moment de la sol·licitud del subsidi, així com en el moment de la sol·licitud de les pròrrogues i durant la percepció de totes les modalitats del subsidi establertes en el de l'art. 215 del del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny. Si no es reuneixen els requisits, el treballador només podrà obtenir el reconeixement d'un dret al subsidi quan es trobe de nou en alguna de les situacions previstes en l'apartat 1.1, 2, 3 i 4 de l’art 215 del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny i reunisca els requisits exigits.

b. Es consideraran com a rendes o ingressos computables qualssevol béns, drets o rendiments derivats del treball, del cabal mobiliari o immobiliari, de les activitats econòmiques i els de naturalesa prestacional, excepte les assignacions de la seguretat social per fills a càrrec i excepte l'import de les quotes destinades al finançament del conveni especial amb l'Administració de la Seguretat Social. També es consideraran rendes les plusvàlues o guanys patrimonials, així com els rendiments que pugan deduir-se del muntant econòmic del patrimoni, aplicant al seu valor el 100 % del tipus d'interès legal dels diners vigents, amb l'excepció de l'habitatge habitualment ocupat pel treballador i dels béns les rendes dels quals hagen estat computades, tot això en els termes que s'establisca reglamentàriament.


No obstant això, l'import corresponent a la indemnització legal que en cada cas siga procedent per l'extinció del contracte de treball no tindrà la consideració de renda. Això, amb independència que el pagament de la indemnització s'efectue d'una sola vegada o de forma periòdica.

4.2.3. Causes específiques de suspensió del subsidi de desocupació

Seran aplicable al subsidi per desocupació les normes sobre suspensió i extinció previstes en els articles 212 i 213 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

Així mateix, el subsidi se suspendrà per l'obtenció, per temps inferior a dotze mesos, de rendes superiors a les establides en l'article 215, apartats 1.1, 2, 3 i 4 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i per deixar de reunir per temps inferior a dotze mesos el requisit de responsabilitats familiars previst en els apartats 2 i 3 del mateix article, quan aquest requistit hagueraestat necessari per al reconeixement del dret.

Després d'aquesta suspensió, el treballador podrà reprendre la percepció del subsidi sempre que acredite el requisit d’insuficiència de rendes i, si escau, el de responsabilitats familiars, en els termes establits en l'article 215.3.1 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

En el cas que l'obtenció de rendes o la inexistència de responsabilitats familiars, recollides en el paràgraf anterior, es mantinga per temps igual o superior a dotze mesos, s'extingirà el subsidi. Després d'aquesta extinció, el treballador només podrà obtenir el reconeixement d'un dret al subsidi si torna a trobar-se de nou en alguna de les situacions previstes en l'apartat 1.1, 2, 3 i 4 de l'article 215 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny ireuneix els requisits exigits. L'acceptació d'un treball de durada inferior a dotze mesos durant el termini d'espera no afectarà el dret a obtenir el subsidi, que quedarà en suspens fins a la finalització d'aquell.

B.- LES RENDES D'INSERCIÓ

En l'actualitat, les dues modalitats de rendes d'inserció que existeixen al nostre país són

Les rendes actives d'inserció


Les rendes mínimes d'inserció, també denominades salaris socials.

a) La renda activa d'inserció. Les directrius sobre l'ocupació de la Unió Europea, vénen destacant la idea que una política eficaç davant la desocupació no s'ha de basar únicament i exclusivament en la garantia d'ingressos, sinó en la combinació d'aquesta amb mesures adequades d'inserció laboral i, per això, proposen que els sistemes de prestacions socials fomenten activament la capacitat d'inserció dels desocupats, particularment d'aquells amb majors dificultats d’inserció. Per donar resposta a aquestes directrius, per a l'any 2.007 va ser dictat el Reial Decret1369/2006, de 24 de novembre, pel qual es regula el programa de renda activa d'inserció per a desocupats amb especials necessitats econòmiques i dificultat per trobar ocupació. Aquest reial decret estableix l’obligació de subscriure un compromís d'activitat per buscar activament ocupació, per treballar i per participar en les accions ofertes pels serveis públics d'ocupació i dirigides a afavorir la seua inserció laboral.

Les modificacions més importants que incorpora el programa contingut en aquest reial decret, en relació amb els programes anteriors, és que no es configura amb una durada anual, sinó que s'ordena amb caràcter permanent establint una garantia de continuïtat en la seua aplicació com un dret més i amb el mateix finançament que la resta de les prestacions i subsidis per desocupació. Així mateix i com a novetat, en el Reial Decret1369/2006 també s'estableix la cotització a la seguretat social durant la percepció de la renda, d’acord amb l'article 218.1.4 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social.

Beneficiaris

1. Ser major de 45 anys.2. Ser demandant d'ocupació inscrit ininterrompudament en

l'oficina d'ocupació durant 12 o més mesos.3. No tenir dret a les prestacions o subsidis per desocupació, o

a la renda agrària. 4. No disposar de rendes, de qualsevol naturalesa, superiors en

còmput mensual al 75 per cent del salari mínim interprofessional, exclòs la part proporcional de les dues pagues extraordinàries. A aquests efectes, encara que el sol·licitant no dispose de rendes, en els termes anteriorment establits, si té cònjuge i/o fills menors de 26 anys, o majors incapacitats o menors acollits, únicament s'entendrà complitel requisit quan la suma de les rendes de tots els integrants de la unitat familiar, inclòs el sol·licitant, dividida pel nombre de membres que la componen, no supere el 75 per cent del salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de


dues pagues extraordinàries. Es computarà com a renda l'import dels salaris socials, rendes mínimes d'inserció o ajudes anàlogues d'assistència social atorgades per les comunitats autònomes.

Compromís d'activitat

Per a ser beneficiaris del programa, els treballadors, a més de reunir els requisits abans exposats, hauran de sol·licitar i subscriure el “compromís d'activitat”, d’acord amb l'article 231.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 juny. Així, els beneficiaris del programa, per a la seua incorporació i manteniment al programa, hauran de complir les obligacions derivades del compromís d'activitat i aquelles que es concreten en el pla personal d'inserció laboral, així com els compromisos següents:

a. Participar en les accions d'inserció, orientació, promoció, formació reconversió professionals, o en aquelles altres de millora de la ocupabilitat.

b. Acceptar la col·locació adequada que els siga ofertada, d’acord amb l'article 231.3 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

c. Renovar la demanda d'ocupació en la forma i data que es determinen en el document de renovació de la demanda i comparèixer quan siga requerit davant el Servei Públic d'Ocupació Estatal o davant els serveis públics d'ocupació.

d. Presentar-se a cobrir l'oferta d'ocupació i retornar els serveis públics d'ocupació, en el termini de cinc dies, el corresponent justificant d'haver comparegut en el lloc i data indicats per cobrir les ofertes d'ocupació facilitades per aquells.

e. Buscar activament ocupació.

Quantia de la renda activa d'inserció i cotització a la Seguretat Social.

Aquesta quantia serà igual al 80 per cent de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) mensual vigent a cada moment. Durant la percepció de la renda activa d'inserció, el Servei Públic d'Ocupació Estatal ingressarà les cotitzacions a la seguretat social d’acord amb els apartats 1 i 4 de l'article 218 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny.

Durada de la renda activa d'inserció.

La durada màxima de la percepció de la renda serà d'11 mesos.


Compatibilitat

a. Amb les beques i ajudes, de qualsevol naturalesa, per l'assistència a accions de formació professional vinculades al Pla Nacional de Formació i Inserció Professional.

b. Amb el treball per compte d'altri a temps parcial. En aquest cas, la quantia de la renda activa d'inserció es reduirà a la meitat, mentre que la renda pendent de rebre que es comptabilitza amb el treball s'ampliarà al doble.

Incompatibilitat

a) Amb l'obtenció de rendes de qualsevol naturalesa que superen els límits establerts, no computant-se a aquests efectes els treballs o accions expressament compatibles

b) Amb la percepció de les prestacions o dels subsidis per desocupació, o de la renda agrària.

c) Amb les pensions o prestacions de caràcter econòmic de la seguretat social que sigan incompatibles amb el treball.

d) Amb la realització simultània de treballs per compte propi o per compte d'altri a temps complet.

e) Amb les ajudes socials a les víctimes de violència de gènere que no puguen participar en programes d'ocupació.

Seran baixa definitiva:

a. Incompliment del compromís d'activitat, excepte causa justificada.

b. No comparèixer, després d’haver sigut requerit, davant els serveis públics d'ocupació,

c. No renovar la demanda d'ocupació en la forma i dates que es determinen en el document de renovació de la demanda.

d. No retornar als serveis públics d'ocupació el corresponent justificant d'haver comparegut en el lloc i data indicats per cobrir les ofertes d'ocupació facilitades per aquests serveis, excepte causa justificada.

e. Rebuig d'una oferta de col·locació adequada o de participació en programes d'ocupació o en accions d'inserció, orientació, promoció, formació o reconversió professional, excepte causa justificada.

f. Treball per compte propi o d’altri a temps complet, per un període de temps igual o superior a sis mesos.

g. Obtenir pensions o prestacions així com obtenir ajudes socials, d’acord amb l'article 10.1.i). Reial Decret 1369/2006.

h. Deixar de reunir el requisit de insuficiència de rendes, i. Accedir a una prestació per desocupació, a un subsidi per

desocupació o a la renda agrària.j. Trasllat a l'estranger.


k. Renúncia voluntària a la renda activa d'inserció. l. Obtenir o mantenir indegudament la percepció de la renda

activa d'inserció. m. Esgotar el termini màxim de durada de la renda activa

d'inserció.

Seran baixa temporal al programa, sense consum en la durada de la renda, en els supòsits següents:

a. El treball per compte d'altri a temps complet per un període inferior a sis mesos.

b. El treball per compte propi per un període inferior a sis mesos.

c. La superació del límit de rendes, per un període inferior a sis mesos.

d. El trasllat a l'estranger per a la recerca o realització de treball o perfeccionament professional per un període inferior a sis mesos.

Produïda la baixa temporal al programa s’haurà de tornar a sol·licitar novament la reincorporació. La sol·licitud de reincorporació al programa més enllà del termini dels 15 dies assenyalats en la llei, suposarà la pèrdua de tants dies renda i cotització a seguretat social com dies compresos entre l'endemà al del cessament en el treball i el dia de la sol·licitud.

b) Les rendes mínimes d'inserció o salaris socials

Les rendes mínimes d'inserció, també denominades rendes mínimes garantides o salaris socials, es presenten com l'últim recurs de seguretat dins dels sistemes de protecció salarial. Les característiques d'aquestes prestacions són les següents;

Són prestacions reconegudes com un dret, si bé requereixen la demostració de la situació de necessitat, l’acatament d’un control i la inclusió de mecanismes de pèrdua de la prestació en cas d'incompliment de les condicions.

S'atorguen de forma il·limitada en el temps mentre es mantinguen les circumstàncies que van motivar la seua adjudicació.

Són prestacions universals dirigides al conjunt de la població que es troba per sota del que s'establisca com a ingrés mínim.

La regulació de les rendes mínimes d'inserció al nostre país és exclusivament autonòmica, com a conseqüència del reconeixement de la potestat legislativa que efectua l'article 148.1.20 CE a les comunitats autònomes.


A la Comunitat Valenciana, amb caràcter definitiu, ha estat publicat en el DOCV de data 22.03.2007 la Llei 9/2007, de 12 de març, de la Generalitat, la regulació de la renda garantida de ciutadania de la Comunitat Valenciana. L'objecte de la llei és regular la renda garantida de ciutadania.

Aquesta renda es configura com el dret a una prestació econòmica gestionada per la xarxa pública de serveis socials de caràcter universal, vinculada amb el compromís dels destinataris de promoure de manera activa la seua inserció sociolaboral, i té com a finalitat prestar suport econòmic a les persones sense recursos suficients per mantenir un adequat benestar personal i familiar, atenent als principis d'igualtat, solidaritat, subsidiarietat i complementarietat.

No es tracta d'una prestació que no és merament assistencial sinó que està vinculada a l'objectiu de la inserció efectiva del beneficiari. Seran les entitats locals on estiga empadronat el sol·licitant, qui iniciarà el tràmit.

Requisits per a la seva concessió

Tenir nacionalitat espanyola o de qualsevol estat membre de la UE. Així mateix els estrangers que acrediten tenir la seua residència legal a Espanya de conformitat amb la Llei 4/2000.

Estar empadronats en la Comunitat Valenciana almenys durant 24 mesos interromputs i immediatament anteriors a la seua sol·licitud

Conviure en una llar independent. Que no disposen dels mitjans econòmics necessaris per

mantenir una adequada qualitat de vida. Que subscriguen el pla d'inserció que s'establisca i

col·laboren amb l'establiment del pla d’inserció. Els titulars de la prestació hauran de tidnre una edat

compresa entre els 25 i els 65 anys.

Obligacions dels destinataris

Participar de manera activa en la seua inserció laboral. No rebutjar una oferta d'ocupació en els termes establits

en la normativa corresponent. No donar-se de baixa en una ocupació. No practica ni induir la mendicitat.

La prestació es considera com un dret subjectiu dels destinataris, mentre persistisca la necessitat. La quantia de la prestació estarà en funció dels ingressos de la unitat familiar, d’acord amb l'art. 20


de la llei 9/2007. Es tracta d'una prestació directa, personal, indisponible i intransferible.

TEMA 6: POLITICA D'OCUPACIÓ. DIMENSIÓ PASSIVA 1.- CONFIGURACIÓ GENEAL DE LA ... 6... ·...

Documents

Transcript of TEMA 6: POLITICA D'OCUPACIÓ. DIMENSIÓ PASSIVA 1.- CONFIGURACIÓ GENEAL DE LA ... 6... ·...