L’exploració del Sistema Solar ¿Que es el sistema solar?

L’origen del sistema solar

El Sol

- Caracteristiques generals del Sol

Les planetes del Sistema Solar

- Les planetes interiors

• Mercuri, Venus, la Terra , Mart

- Les planetes exteriors

• Júpiter, Saturn, Urà, Neptú I Plutó

El Sistema Solar és un sistema planetari de la galàxia Via Làctia que es troba en uns dels braços de aquesta, conegut com el Braç de Orión.

El sistema solar esta formada pel Sol , nou planetes, 58 satel-lits,quatre sistemes de anells, astroides, cometes, gas i pols interplanetaris.

El 99.86% de la massa del sistema solar està continguda en el Sol i la major part de la resta en Júpiter.

Tornar el INDEX

És difícil precisar l’origen del Sistema Solar. Una de les primeres hipòtesis sobre l’origen del sistema solar va ser elaborada el s.XVIII per l’astrònom i matemàtic francès Pierre de Laplace i el filòsof germanic Immanuel Kant, independement l’un de l’altre.

Segons el seu model de la nebulesa primitiva, el sistema solar s’hauria format a partir d’una nebulosa en ràpida rotació la força centrífuga de la qual hauria esqueixat successius anells de matèria per formar els disfrents planetes.

Fotografia de la nebulosa d’Orió.És un núvol gegantí de pols i gas potser similar al que originà el sistema solar.

Tornar el INDEX

El Sol, es l’astre central del nostre sistema solar.Té una vida que ha estat calculada en uns 10.000milions d’anys, dels quals ja n’han consumit la meitat. El sol es l’estel central del nostre sistema solar que allibera energia .Per a nosaltres es molt important perquè sense ell no hi hauria vida a laTerra.

Durant les Edats Antiga i Mitjana quasi no hi havia coneixaments sobre el Sol. Hom no començà a establir-ne les nocions científiques fins al s.XIX, en el què es va interpretar l’espectre de la llum solar, es va calcular la temperatura superficial a partir de la lluminositat i se’n va estimar la densitat mitjana.

El conjunt de dades recollides va permetre d’assegurar que el Sol és una esfera gasosa d’hidrogen a una temperatura molt alta am petites quantitats d’heli i altres elements.

Tornar el INDEX

Fotografia del Sol presa el 19 de desembre del 1974 per la sonda Skylab-4.

Des del nucli fins a la corona, el Sol és format per una sèrie de capes concèntriques que poden ser definides a partir de propietats Físico-químiques distintives.

La zona més interna correspon al nucli o regió en la qual s’origina l’energia solar gràcies a reaccions termonuclears de fusió.

Immediatament per sobre, se situa una capa en la qual l’energia generada al nucli es transmet per radiació.

Si continuem pujant, arribarem a la regió convectiva en la qual l’energia es transmet per convecció.

A partir de aqui hi han capes més externes que son les uniques que es poden observar directament anomenades:fotosfera, cromosfera i la corona qu constitueixen l’atmosfera solar.

NUCLI

FOTOSFERA

CROMOSFERA

CORONA

ZONA INTERMEDIANA

Tornar el INDEX

Els planetes del nostre sistema estan dividits en dos grups.Els dels interiors constituïts per Mercurio, Venus, la Terra i Mart i en els exteriors hi ha Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó.

Els grups de planetes principals és constituÏt pels dos gegants (Júpiter i Saturn), els dos grans externs(Urà i Neptú), els terrestres(Venus i la Terra).

Planetes del sistema soalr amb els satèl-lits més importants.

Tornar el INDEX

Tornar el INDEX

Mercuri, Venus, la Terra i Mart són coneguts amb el nom de planetes interiors perquè les seves òrbites són situades entre el Sol i el cinturó d’asteroides.

Els planetes interiors es caracteritzen per ser de matèria sòlida, com les roques en la Terra.

La Terra y Venus són coneguts també amb el nom de planetes germans a causa de la semblança de mida i de densitat.

Estructura interna dels planetes interiors. S’inclou la Lluna per a la seva comparança.De

Les grandàries i la composició química d’aquests planetes és similar, però les atmosferes són molt distintes.

Tornar el INDEX

Els planetes exteriores, situat més enllà del cinturó d’asteroides, és format per: Júpiter, Saturn, Urà,neptú i Plutó.constitueixen un grup relativament heteroeni tant de mida com de composicó.

Júpiter i Saturn són els dos planetes més grosos del sistema solar. Els dos planetes gegants són constituÏts bàsicament per hidrogen i heli.

Urà i Neptú són formats per elements més pesants.

Plutó es el més petit de tots.És una massa gelada de característiques tan peculiares que cada vegada hi ha mes tendència a considerar-lo com un asteroide.

(petit i fosc)

Mercuri és, després de Plutó,el planeta més petit del Sistema Solar. Com que és el que hi ha més a prop del Sol, Mercurio és molt lluminós. Tanmateix, observat des de la Terra apareix molt fosc, a causa de l’enlluerament produÏt pel Sol .La rotació del Mercuri sobre el seu eix és molt lenta.

Mercuri rep del Sol deu vegades més d’energia que no la Terra. Es per aixo que la temperatura superficial del dia arriba fins a 430º C mentre que de nit, a causa sobretot de l’absència quasi total d’atmosfera que pugi retenir calor, baixa fins a -180ºC.

La superficie de Mercuri és dominada per la presencia d’un gran nombre de cràters d’impacte, cosa que li dóna un aspecte molt semblant de la lluna.

Tornar el INDEX

Fotografia de la superficie de Mercurio, plena de cràters i planúries enfonsades que semblen mars

(El planeta germà)

Venus esta situad entre Mercuri i la Terra i el segon planeta del sistema solar en ordre de distància al Sol ,també conegut com l’estrella del matí o estrella vespertina, degut a la seva proximitat al Sol, només es pot observar una estona abans de l’alba o després de la posta.

La seva massa i volum són mlot semblants a les terrestres. Gira en si mateix en 243 dies terrestres i el seu any el seu any dura 225 dies. Venus es uns dels planetes que no tenen cap lluna. Te una atmosfera densa i càlida amb pressions en la superficie de 90 bars.Comparació entre

els diàmetres de Venus i de la Terra.

Tornar el INDEX

(el nostre planeta)

Vista de la Terra sobre l’horitzó lunar.

La densitat i la presió del nostre planeta aumentencap al centre. En el nucli estan els materials mes pesants, els metalls. La calor els te en lña estat liquid, amb forts moviments. El nucli intern es sólid.

La Terra és el nostre planeta i el planeta mes habitat. És troba a l’ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida.

La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar (contant en ordre de distància dels vuits planetes al Sol) i cinquè de ells segon la seva grandaria. Esta situat a uns 150 millons de kilometres del Sol.

Tornar el INDEX

(el planeta vermell)

Mart és, el planeta més llegendari i popular del Sistema Solar. El seu nom fa referència al color vermell , sanguinolet, que presenta des de la Terra. És el quart planeta del Sistema Solar. És pot observar des de La Terra amb un telescopi.

L’atmosfera del planeta Mart es molt fina, format principalment per dioxid se carboni, que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté només 0,03% de aigua.

Mart té dos satel-lits, Fobos i Deimos. Són petits i giran ràpid prop del planeta.

Tornar el INDEX

(el planeta gegant)

Ganimedes, el satèl-lit més gran del Júpiter, descobert per Galileu el 7 de gener del 1610 des de Florència.

Júpiter és el planeta més gros del sistema solar. El seu volum és 1130 vegades superior de la Terra. La seva massa, 318 vegades més gran que la terrestre, equival a més del doble de la suma de les masses dels altres planetes. Esta format per elements molt lleugers principalment hidrogen i heli, en forma gasosa i liquida.

Triga 11,86 anys terrestres a fer una volta al Sol i, de forma semblant els altres planetes exteriors, gira molt ràpid sobre el seu eix de rotació.

La seva orbita es situa aproximadament a 5UA, uns 750 millons de km del Sol.

El planeta Júpiter té 67 satelits descoberts fins ara.

Tornar el INDEX

(el planeta anellat)Saturn és, després de Júpiter, el segons del planeta gegant. És semblant a Júpiter pel que fa a la mida. També esta format per hidrogen i heli però la seva estructura interna és qualitativament disfrent. L’elevada velocitat de rotació és responsable de la forma aplatada amb un radi equatorial de 60 000 km i un radi polar de 54 446 quilometres

Anells de Saturn marcat com els anells més importants.

Saturn triga 29,46 anys a fer una volta al Sol i gira sobre si matei quasi tan ràpidament com ho fa Jupuiter. Un dia de Saturn dura, en valor mitjà, 10 hores 32 minuts. Els anells de Saturn són formats per milers de milions de petits fragments d’heli de diàmetre molt divers.

Tornar el INDEX

Urà és seté planeta des del Sol y el tercer més gran del Sistema Solar. També es va descobrir amb un telescopi.A disfrencia dels altres planetes, el seu eix de rotació té una inclinacióde 98º i, per tant, el seu pol Nord es troba per sota de l’eclíptica.

L’atmosfera d’Urà està formada per hidrogen, metà i altres hidrocarburs.

El 1977 es van descobrir els primers nous anells d’Urà. El 1986, la visita de la nau Voyager va permetre mesurar y descobrir dos nous. Els anells d’Urà són difrents dels de Júpiter i Saturn.

Urà té cinc llunas i 10 satel-lits.

Tornar el INDEX

És el planeta més exteriors dels gegants gasosos i el primer que fou descobert gracies a prediccions matemètiques.La nau Voyager II es va apropar a Neptú l’any 1989 i el va fotografiar. Va descobrir sis de les vuit llunes que té i va confirmar l’ existencia de anells.

Neptú té un sistema de quatre anells estrets, primets i molt tènues, difícils de distingir amb els telescopis terrestres.

anells incomplets

Els dos terços interiors de Neptú estan formats per una barreja de roca fosa, aigua, amoníac i metà líquids. El terç exterior és una barreja de gasos calents compostos per hidrogen, heli, aigua i metà.

Tornar el INDEX

Planeta o asteroide

Descobert el 1930, Plutó manifesta un seguit de característiques que fan dubtar de si té naturalesa planetària. Amb un diàmetre estimat només en 2 200 km, aproximadament la metiat lunar , Plutó no és sinó una massa gelada.

Plutó és mou seguit una òrbita notablament inclinada respecte a l’ eclíptica i tan excéntrica que circula fins i tot per l’interior de l’òrbita de Neptú en una part del seu recorregut al voltant del Sol.

Des de l’any1978 se li coneix un satèl-lit, Caront, d’ uns 1 200 km de diàmetre.

Tornar el INDEX