Sobre els autors - Aprenentatge Servei · editorial octaedro i Fundació JAuMe boFill editorial...

Sobre els autors

Aquesta obra, coordinada per Miquel Martínez, catedràtic i membre del grup de recerca GREM de la Universitat de Barcelona, recull reflexions i experièn-cies desenvolupades per professorat de diferents universitats i països sobre apre-nentatge servei i formació per a la res-ponsabilitat social a les universitats de la societat del segle xxi.

Miquel Martínez (ed.)

Aprenentatge servei i responsabilitat social de les universitats

editorialoctaedro

AprenentAtge servei i responsAbilitAt sociAl de les universitAts

primera edició en paper: setembre de 2008

edició

Miquel Martínez (universitat de barcelona)

autors

Miquel Martínez (universitat de barcelona)María nieves tapia (Ministerio de educación, Argentina) concepción naval (universidad de navarra)laura campo (universitat de barcelona)Antonio Madrid (universitat de barcelona)isabel carrillo i Jaume carbonell (universitat de vic)Merche ríos (universitat de barcelona)ulises Araújo i valeria Arantes (universidade de são paulo)Katharina schlierf, Alejandra boni, J. Félix lozano (universitat politècnica de valència)Maribel de la cerda, Xus Martín, Josep Maria puig (universitat de barcelona)

primera edició: desembre de 2009

© Miquel Martínez, María nieves tapia, concepción naval, laura campo, Antonio Madrid, isabel carrillo; Jaume carbonell, Merche ríos, ulises Araújo, valeria Arantes, Katharina schlierf, Alejandra boni, J. Félix lozano, Maribel de la cerda, Xus Martín, Josep Maria puig

© d’aquesta edició: editorial octaedro i Fundació JAuMe boFill

editorial octaedrobailèn, 5 - 08010 barcelonatel.: 93 246 40 02 - Fax: 93 231 18 68www.octaedro.com

• Fundació JAuMe boFillprovença, 324 - 08037 barcelonatel.: 93 458 87 00www.fbofill.org - www.aprenentatgeservei.org

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització del seus titulars, llevat de les excepcions previstes a la llei. dirigeixis a cedro (centro español de derechos reprográficos, www.cedro.org) si necessitafotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

isbn: 978-84-9921-054-4dipòsit legal: b. 46.589-2009

disseny i realització: editorial octaedro

digitAlitZAciÓ: editoriAl octAedro

5

Sumari

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Aprenentatge servei i construcció de ciutadania activa a la universitat: la dimensió social i cívica dels aprenentatges acadèmics a la universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Miquel Martínez

2. Qualitat acadèmica i responsabilitat social: l’aprenentatge servei com a pont entre dues cultures universitàries . . . . . . . . . . . 27

María nieves tapia

3. Universitat i consciència cívica. Algunes experiències d’èxit: service learning i campus compact . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

concepción naval

4. L’aprenentatge servei a la universitat com a proposta pedagògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

laura caMpo

5. El projecte dret al Dret: un plantejament d’actuació i reflexió comunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

antonio Madrid

6. L’educació física en l’educació social: una experiència d’aprenentatge i servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Merche ríos

AprenentAtge Servei i reSponSAbilitAt SociAl de leS univerSitAtS6

7. Amics i amigues de lectura. Una experiència d’aprenentatge servei en la formació de professionals de l’educació . . . . . . . . . . . . 129

Maribel de la cerda, Xus Martín, Josep Maria puig

8. Les pràctiques de cooperació en els plans de formació inicial. L’educació en valors com a vivència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

JauMe carbonell i isabel carrillo

9. Aprenentatge basat en problemes i construcció de ciutadania: el projecte de la Universitat de São Paulo . . . . . . . . . 177

ulises araúJo i valeria arantes

10. La transferència de tecnologia participativa des de la universitat: vers un canvi tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

Katharina schlierf, aleJandra boni, J. féliX lozano

7

presentació

Lesuniversitatscadavegadasónmésconscientsquelasevafunciónoespotrealitzarambqualitatalmargedelaresponsabilitatsocialque,comainstitució,liésexigible .Inosolamentperquètantlesuniversi-tatspúbliquescomlesprivadessónpossiblesgràciesalfinançamentdelasocietat,atravésdel’Estati/odelsseusestudiantsodelesfamíliesd’aquests sinó també perquè la formació dels estudiants que acullenelshadeprepararperexercircomaprofessionalsenuncontextsocial,tecnològic iculturalcadavegadaméscomplex .Uncontextenquèlasostenibilitat , necessària a tots els nivells, només serà possible si elsprofessionals i els ciutadans –també els universitaris– saben integraradequadamentpràcticaprofessionaliexercicideresponsabilitatsocial .Perassoliraquestaintegraciócalqueelmodelformatiudecadauniver-sitatpromogui,enlasevapràctica–enladocència,l’aprenentatgeilarecerca–ienelsseusespaisdeconvivènciaidetreball,situacionsquesuposinimplicacióamblacomunitatiquepossibilitinlamilloradelescondicionsdevidaenelterritori .

L’obraquehemcoordinatiquepresentemrecullunconjuntdetre-ballsque tractend’oferir reflexions iexperiènciesper la integraciódepropostesdocentsd’aprenentatgeserveienelsmodelsformatiusdelesuniversitats .Lespropostesd’aprenentatgeservei,quealgunesuniversi-tatsvenendesenvolupantambaquestnomoambaltresdesdefaanys,pretenenintegraraprenentatgeacadèmicicontribucióalamilloradelasocietatenelscontextosdocents–assignatures,pràctiquesipracticumhabitualsdecadatitulació .Lespropostesd’aprenentatgeservei–APS–sónpropostesquevolendotardeméssignificatsocialalsaprenentatges


acadèmicsiformarenlaresponsabilitatsocialalsestudiantsuniversi-taris .Nosónpràctiquesdevoluntariataïlladesdelconjuntdeconeixe-mentsicompetènciesqueprocurenassolirelsdiferentsplansdocentsd’unatitulació .Sónpropostesdocentsqueemfatitzenencadatitulacióenfocamentsorientatspertalquel’estudiants’impliquiiescomprometimilloramblacomunitatienl’exercicideresponsabilitatèticaque,desdelasevafuturaprofessió,caldràqueexerceixi .

LaFundacióJaumeBofill,atravésdelCentrePromotord’Aprenen-tatgeServei,il’editorialOctaedrovareniniciarjafaunsanysunadeci-didalíniadepublicacionsirecursosalvoltantdel’aprenentatgeserveiencontextoseducatius .Ara,ambaquestaobra,continuenlasevaini-ciativail’amplienal’espaiuniversitari .Calferconstariagrairlacon-tribucióalainnovaciódocentalauniversitatialdesenvolupamentdepropostesd’APSialamilloradel’educacióqueambduesinstitucionsdesenvolupenamblasevafeina .

Aquestaobraconstadedeucapítolsqueespodenagruparentresblocs .Elprimerintegraquatrecontribucions:enlaprimeraanalitzemlesrelacionsentreaprenentatgeserveiiconstrucciódeciutadaniaactivaalauniversitat;enlasegonaMaríaNievesTapia,del’Argentina,con-sideralesrelacionsentrequalitatacadèmicairesponsabilitatsocialalauniversitat; latercera,acuradeConcepciónNavalde laUniversidaddeNavarra,presentadiferentsexperiènciesd’APSenelmónid’altresafinsrelacionadesambelvoluntariati,enlaquarta,LauraCampodelaUniversitatdeBarcelonaanalitzal’APSenrelacióambaltrespropostespedagògiquesqueespodenconsiderarantecedents .

Elsegonblocrecullquatreexperiènciespràctiquesd’APSalauniver-sitat:Dret al DretperAntonioMadrid,Educació fisica i educació socialperMercheRíos,Amics i amigues de la lecturaperMaribeldelaCerda,XusMartíniJosepMariaPuigiPràctiques de cooperacióperJaumeCar-bonelliIsabelCarrillo .LestresprimeresesdesenvolupenalaUniversitatdeBarcelonailadarreraalaUniversitatdeVic .

Eltercerblocconstadedoscapítols .Elprimerplantejacomferunapropostainstitucionalquecomportilaintegraciódepràctiquesd’APSenelmarcd’unapropostad’innovació,centradaenl’aprenentatgebasatenproblemes,acàrrecdeUlisesAraújoiValeriaVarantesdelaUni-versitatdeSãoPaolodeBrasil .Elsegoncapítolanalitzalaintegraciódepropostesd’APS,enl’àmbitdelarecercailatransferènciadetecnologiaalauniversitat,acàrrecdeKatharinaSchlierf,AlejandraBoniiJ .FélixLozanodelaUniversitatPolitècnicadeValència .

9preSentAció

Lesexperiènciesquepodeuconèixeramblalecturad’aquestaobrailesreflexionsqueformulenatravésdelsdiferentscapítolssónunamostradelquealgunsequipsdeprofessoratiuniversitatsestandesenvolupantpertald’integrar,enl’activitatuniversitària,situacionsd’aprenentatgeidocènciaquecontribueixinaformarèticamenticiutadanaelsseusestudiants .Sónreflexionsibonespràctiquesalvoltantdecomferpossiblequeobjectiuscomlaformacióenresponsabilitatsocial,queavuiformulenlamajoriad’universitats,puguinserunarealitat .Peròtambésónpropostesquemos-trenalgunesqüestionsquecalresoldredeformaadientpertalqueaquestsobjectiuspuguinserassolitsdemaneraeficaçieficient .

Aquestesqüestionsfanreferènciaacomferpossiblequeaquestesacti-vitatsdocents,amésdelseucairepolíticamentcorrecte,siguinrealmentrellevantsicontribueixinaunamillorformaciódelsseustitulats .Tambéacomaconseguirsuficientsaliancesamborganitzacions,institucionsiamblasocietatcivilengeneralquepossibilitinlaprestaciódeserveiimi-lloradelaqualitatdevidadelapoblacióidelacomunitatqueaquestespropostespretenen .Igualment,acomavaluarambrigorl’aprenentatgedeconeixementsidecompetències,perpartdelsestudiants,icomim-plicar,enaquestaavaluacióienladelasevacontribucióalacomunitat,alsagentssocialsquehiparticipin .Finalment,acomcontemplarladedi-cacióentempsacadèmicdelprofessorat–quenoéspoc–aaqueststipusd’activitatdocent .Itambéacomferpossiblequeaqueststipusd’activi-tatsd’aprenentatgeidocèncianoquedinreduïdesauncomplimentdeprestaciósocial,sensemés,itinguinelsefectesquelesinspiren .

L’obraqueteniualesmansésunapropostadocentperl’exercicidelaresponsabilitatsocialdelesuniversitatsenlasocietatdelseglexxi .Es tractad’unmodest puntdepartidaperdesenvoluparunprojecteambicióstantpedagògicamentcomèticaisocialment .Òbviament,laresponsabilitatsocialdelesuniversitatsnoespotlimitaradesenvoluparpropostes d’APS . Cal que desenvolupin altres accions adreçades a lamilloradelescondicionsdetreballdelseuprofessoratipersonaltècnicd’administracióiserveis .Aixícomaccionsorientadesalacontribuciódelamilloradelescondicionsdevidadelacomunitataquèpertanyen .Tanmateix,lesquepresentemenaquestaobrasónunbonexempleperfercamíiperfer-hoenelsídelasevaactivitatprincipal:ladocència,l’aprenentatgeilarecerca .

MiquelMartínezMartínUniversitatdeBarcelona

11

1. Aprenentatge servei i construcció de ciutadania activa a la universitat: la dimensió social i cívica dels aprenentatges acadèmics a la universitat

Miquel MartínezUniversitat de Barcelona

1.1 Sobre la formació universitària

Enuncontextsocioculturalipolíticcomelnostre,propidelmónocci-dentalidesenvolupatenquèvivim,l’educacióhadeprocurarquetotselsciutadansilesciutadanessiguemcompetentsperentendreelmón,conviureiactuarambcriteri .Enstrobemenunmónglobalicomplexacausadelainformació,lestecnologiesiladiversitat,quenopotabordar-sedemanerasatisfactòriaenclaudesimplicitat .Ésunmónoncalmésformacióperpoderparticipar en els assumptespúblicsderivatsd’unaciutadaniaactiva .Endefinitiva,somenunmónplural,difícild’enten-dreinecessitatdetransformacionsperquèhihagimésjustíciaiequitat .

Peraixò,enaquestsmomentsl’educació(inclosal’educaciósuperiorilaformacióuniversitària)adquireixunarellevànciaespecialpelsquedefensemqueatravésdel’ensenyamentéspossibletransformarlanos-trasocietatenunasocietatmésdigna,inclusiva,cohesionadaiequi-tativa .Evidentment,aquestatransformacióseràdifícilsil’educació–alessevesdiferentsetapes,peròsobretotalauniversitat–noesplantejaambelmateixinterèsavançarversunsistemaformatiudequalitatquegaranteixi,enfunciódelespossibilitatsdecadapersona,mésinclusióiequitat,d’unabanda,il’excel·lènciaenelsaprenentatgesilacompetèn-ciaalmésaltnivellalmónlaboral,del’altra .Pertotaixò,lapreparacióperalmón laboral i la formacióperaunaciutadaniaactivahandeconvertir-seenelsobjectiusprioritarisdel’educaciódurantlesproperesdècadesitambéenobjectiusclaudelaformacióuniversitària,ondefetjaconstenalsdocumentsprogramàticsiestratègics .


Avuil’educacióhadeconcentrartotselsesforçospercrearlescondi-cionsquepermetinalesgeneracionsmésjovesadquirirlescompetèn-ciesnecessàriesperpoderviuredemanerasostenibletantdesd’unpuntdevistapersonalcomlaboralicomunitari .Enaquestcontext,éscabdalabordarlaformacióperalaciutadania,undelsobjectiusclaudelatascaeducadoraidelespolítiqueseducatives .

Laconvergènciaprogressivaque impulsa la construccióde l’EspaiEuropeud’EducacióSuperiorserveixperplantejardesdenovespers-pectivesdiversoscompromisosquelesuniversitatssolenplasmarcomadeclaracionsd’intencionsalsseusdocumentsconstituents,alsestatutsoalsplansestratègics .Und’aquestscompromisoséslaformacióintegraldelstitulats,ésadir,formar-losnonoméscomaprofessionalssinótam-bécomaciutadans .Aquestcompromís,tanmateix,éssovintbandejatalespropostesdocentsqueintegrenelmodelformatiudelesdiferentstitulacions .

Jahemargumentatenaltresmomentslaimportànciadelaformacióèticaiciutadanadelsuniversitariscomafactordequalitatdel’educaciósuperioralmónactuali,enconcret,enelmarcdelesdeclaracionsquedesdeladeBerlíndefineixenelprocésdeconstrucciódel’espaieuro-peu .Enaquestsdocuments,hemidentificattresdimensions(Martínez,2006)quantalafuncióèticadelauniversitatalasocietatactual:enprimerlloc,laformaciódeontològicarelacionadaambl’exercicidelesdiferentsprofessions,ensegonlloc,laformacióciutadanaicívicadelsciutadansi,entercerlloc,laformacióhumana,personalisocialquehadecontribuiral’optimitzacióèticaimoraldelsfuturstitulatsitituladescomapersones .Enrelacióambaquestestresdimensionsespotafirmarquelaprimeraésacceptadaengeneralcomunindicadordequalitat,lasegonaguanyaacceptacióprogressivamentcomunanecessitatlasatis-facciódelaqualrequereixlacol·laboraciódelauniversitatilaterceraésconsiderada,ambl’excepciód’algunscentresuniversitaris,unobjectiuqueésresponsabilitatd’altresnivellsdelsistemaeducatiuiquedifícil-mentpotintegrar-seenlamissióilafunciódelesuniversitats .

Engeneral,imésenllàdedeclaracionsidocuments,elprofessoratuniversitariviualmarged’aquestespreocupacionsimostrauncertre-celal’horadeplantejarlaformacióciutadanaienvalorsdemocràticscomapartinherentdelaformacióuniversitària .Aixòs’explicaperquè,entrealtresmotius,entenen,talcomhemapuntatmésamunt,quenoésresponsabilitatseva,totireconèixerlaimportànciad’aquesttipusdeformació .

131. AprenentAtge Servei i conStrucció de ciutAdAniA ActivA A lA univerSitAt

Launiversitatcomainstituciósocialdereferènciaés,tantsihovolelprofessoratcomsino,unreferentenlatransmissiódelsprincipisèticsdelesprofessionsiunllocons’aprenenvalorsicontravalors .Peraixò,potserunbonespaid’aprenentatgeètic,unespaid’adquisiciódevalorsdemocràticsidesocialitzaciópolíticadelsestudiants .Arabé,quinva-lorscaltransmetre?Quinaéslaresponsabilitatsocialdelauniversitatenlaformacióèticadelsestudiantscomaciutadansiciutadanes?Enunestudielaboratentreunconjuntd’universitatsdel’Estat,el59%delprofessoratpensaquelauniversitatnohadetransmetrevalors,mentrequeun85%afirmaquehadeformarenelsprincipisèticsdelesprofes-sionsiun62%defensaqueundelsobjectiushadeserlaformaciódeciutadanscompetents(Escámezet al .,2008) .

Quan s’afirma que una institució educativa ha de marcar-se unobjectiuformatiudeterminat,sovintespensaenlanecessitatd’intro-duirunaassignaturaounamatèrianova .Evidentment,aquestanoéslanostraproposta .Aprenemvalorsdediversesmaneresiencontextosdiferents .Launiversitatésund’aquestscontextosilanostrapropostafareferènciaalescondicionsqueofereixenlessituacionsd’aprenentatgeacadèmicilainfluènciaquetenenenl’aprenentatgeèticdelsestudiantsinoalanecessitatd’introduirunamatèriaoassignatura .Comésbensabut,enlamajorpartdetitulacionshihamatèriesd’èticaprofessional,queseguramentcaldriaampliar,perònovolemqueesconfonguiaixòambelqueproposemdesd’aquí .Lanostrapropostapreténanarunpasmésenllàdelaformacióenèticaprofessional,d’altrabandalògicainecessària .

Hihatresviesbàsiquesd’aprenentatgeètic:mitjançantl’exercici,perobservacióiatravésd’unaconstruccióautònomaipersonaldematriusdevalors .Lesdiferentsteoriessobreelsvalorsisobrel’educacióenva-lorsposenmésèmfasienunesoenunesaltres .L’aprenentatgeèticésfruitdelapràcticaidel’exercicii,peraixò,éstanimportantelcontextonvivimiensformem,perquèésallàonaprenemrealment .Laculturaielcontextnonomésensinflueixen,sinóquedeterminenlanostrares-postaenversdeterminatsestímulsiensfanactuar,sentirivalorard’unacertamanera .Elscontextosd’aprenentatgeiconvivènciaalauniversitatsónespaisdetransmissióinformaldevalorsentreigualsientreestudi-antsiprofessorat .

Aprenemtambéperobservaciói,enaquestsentit,tenenungranim-pacteelsmodelsdecomportamentdelprofessorat,elconjuntdelains-titucióuniversitàriaielsques’observenalsespaisd’aprenentatgepràctic


ialpràcticum,méspropersal’exerciciprofessionaldel’estudiantenelfutur .Estractademodelsicomportamentsregulatsperdeterminatsva-lorsicontravalorsqueincideixenenl’aprenentatgeèticdelsestudiants .

I,entercerlloc,l’aprenentatgeèticéselresultatdel’elaboracióilaconstruccióautònomaipersonaldematriusdevalors .Comadocents,moltes vegades pensem que aquesta és l’única via de transmissió devalors .Malgrataixò,tot iqueenformapart,noés l’únicani laméspotentieficaç .Sónméspotentslesduesprimeresiesconsideraqueésméseficientieficaçestudiar-lestotestresdemaneraintegrada .Lapri-merapermetaprendred’unamaneraambientaliinformal,mentrequelasegonamereixunaatencióespecial,jaqueestemenunasocietatenquèl’observaciódemodelsil’aprenentatgesocialsónelementscentralsdelaconformacióhumanaidelmarcatgesocial .

Nopodemreduir tampoc lanostrapropostaa la formulaciód’unconjunt de competències transversals com a objectius del pla docentd’unatitulació .Aquestpasésnecessari,perònosuficient .Laformulaciódecompetènciestransversals,finsitotdelesquefanreferènciaalcom-promísètic,noéssuficientpergarantir-nel’assoliment .Caluncanviprofundenlamentalitatdelsprofessorsielconvencimentqueelmodelformatiudelauniversitatd’avuihad’incloure–demaneraprogramàti-cainonomésdeclarativa–laformacióenlaresponsabilitatsocialdelsestudiantsielstitulats .

Des del reconeixement als destacats avenços en aquesta línia queobservemalesuniversitatsqueapostenperincorporardeclaracionsalsseusplansdocentsialsseusprogramesinstitucionalssobrelanecessitatdeformularofertesdocentsideprocurarl’adquisiciódecompetènciestransversalsde tipusètic i social,cal insistiren la ideaque la forma-cióen laresponsabilitat social ipera l’exercicid’unaciutadaniaacti-va s’adquireixdemaneraméseficaçenelscontextosd’aprenentatge iconvivènciapropisdecadatitulacióifacultatquenopasmitjançantlaprogramaciód’unadeterminadaassignaturaespecialitzadaenqüestionssocialsiètiquesolaprioritzaciódel’adquisiciódecompetènciestrans-versalsenalgunmomentdelplad’estudis,generalmentalpràcticumoaltreballfinal .Sónpossibilitatsquevallapenad’estudiar,peròpartintdelabasequenosónsuficients .


1.2 Sobre la responsabilitat social de les universitats i la formació dels titulats per exercir una ciutadania activa. les propostes d’aprenentatge servei (ApS) a la universitat

Lesuniversitatsilesinstitucionsd’educaciósuperioracullenunapobla-ciód’estudiantscadavegadamésdiversaimulticultural,d’edatstambévariades,queaccedeixalsestudissuperiorsendiferentsmomentsdelasevavida .Lamajoriahofaenacabarelsestudisdesecundària,peròcadacopésmésaltalaproporcióquehiaccedeixdesprésd’unperíodelabo-ral,compaginantestudisifeinaoatravésd’unamodalitatdeformaciócontínuaid’aprenentatgeduranttotalavida .Lesuniversitatssóncons-cientsdelfetqueaquestscanvisenlatipologiad’estudiantsimpliquen(enunestitulacionsmésqueend’altres)unamaneradiferentd’entendrelafunciódocentidedifusiódelconeixement .L’abastdelasevafeinailadimensiósocialqueadquireixs’ampliaiafectacadavegadaméssectorsdelapoblació,ambobjectiusiexpectativesdiferents .Aquestaésunadelesfuncionssocialsquedemaneranaturalassumeixenlesuniversitatsireconeixencomapròpia .Aquestvessantdecontraprestacióalasocie-tatmitjançantlaprestaciódeserveisdocentsideformaciócontinuadaadreçatsasectorsdelapoblacióquenos’ajustenalscànonsdel’estu-diantquehiaccedeixdesprésdelsestudissecundarisperobtenirunati-tulaciódegrauésunapràcticacomunaquevariasegonslestitulacions,peròquepermettreuremésprofitdelsconeixementsdetotamenaquegeneral’activitatuniversitària,sobretotlarecercailacreaciócientífica,tècnicaiartística .Ésunabonapràcticaderesponsabilitatsocial,jaqueelsrecursosal’abastdelesinstitucionsd’educaciósuperiorsónenpartfruitdel’esforçdetotalaciutadaniaquecontribueixafinançar-les,enelcasdelesuniversitatspúbliques,ienpartdelespersonesqueamblasevafeinafanpossiblei,finsitot,contribueixenafinançardemaneratotaloparcialelsestudisdelsmembresdelasevafamíliaqueaccedeixenaunauniversitatpúblicaoprivada .

De manera més específica, les universitats incorporen des de fatempsalasevaactivitatserveisdevoluntariatacàrrecdelsestudiants,quenormalmentparticipenenprogramesqueesduenatermealaco-munitatmésproperao en fundacions especialitzades en lapromociód’accionsdesolidaritat .Amésamés,sóncadavegadamésfreqüentselscasosd’universitatsquedesenvolupenprojectesde serveis i innovaciórelacionatsamblesprioritatsdelaciutatielterritori .Ésevidentque,


d’unamaneraounaaltra,lamajorpartd’universitatsestancomprome-sesamblasocietatiplasmenaquestaresponsabilitatsocialcomunadelessevesprincipalsdimensionsdinsl’àmbitinstitucional .Tanmateix,elquenoestàprouestèsiquecalpromouresónelsespais,lessituacionsd’aprenentatgeielscontextosdeconvivènciaonelsestudiantspuguinentrenar-seperexercirunaciutadaniaactivacomaestudiantsicomafutursciutadans .Lespropostesd’aprenentatgeserveiquepresentemalsapartatssegüentssónunabonamostradelqueespotferenaquestsentit(Puiget al .,2006;Tapia,2006) .

Lespropostesd’aprenentatgeservei(APS)encontextosd’educaciósuperior i, en concret, a la universitat són propostes que cal situarenelmarcd’unmodelformatiud’universitatqueprocuracombinarl’aprenentatgeacadèmicilaformacióperaunaciutadaniaactivaentempsreal .Peraixò,sónpropostesques’hand’integrarenelconjuntdecanvisorientatsaunnoumodeld’universitatque,amésdevetllarperlaqualitat,incorporienlessevesdimensionsl’exercicidelares-ponsabilitatsocial .Femreferènciaaunexercicideresponsabilitatquenoes limitaaretrecomptesdels recursosrebutsde lasocietatnialretornalasocietat,enformadeprestaciódeserveis,departdelquen’harebut .Ensreferimaunexercicideresponsabilitatsocialdetipusèticperpartdelauniversitat,ésadir,d’unmodeld’universitatque,amésdepreocupar-seperlaqualitat,orientielmodelformatiuil’ac-tivitatdocent,derecercaidetransferènciadelconeixementcapalbécomúicapaunasocietatmésjustaidemocràtica .Somconscientsdelgraud’utopiaquecaracteritzalapropostad’aquestmodeld’universi-tat,peròésnecessari .Tantels fonamentspedagògics, socials i èticsquecaracteritzenl’APScomelsentitdecooperacióicol·laboracióquecultivaenl’estudiantiquepromoucomaserveialacomunitatcon-verteixenlespropostesd’APSenunbonespaid’aprenentatgedecom-petènciesperalapràcticaprofessionalitambéperalapràcticad’unaciutadaniaactiva .

A mesura que s’endinsi en els diferents capítols d’aquesta obra ellectorpodràconèixermésafonsdiversesactivitatsipropostesd’apre-nentatgeserveiialtresque,totinoser-ho,sónbonsexemplesdepresta-ciódeserveisalacomunitatiquedesdelseglepassatsóncadavegadaméspresentsalesuniversitatsi,engeneral,alesinstitucionsd’educaciósuperiordediferentsllocsdelmón .Aravolemposaralgunsexemplesperentendre’nmillorelsignificat .Perexemple,sónactivitatsd’aprenen-tatgeservei lesqueduenatermeelsestudiantsdefarmàciadurantel


períodedepràctiquesopràcticumenunaoficinadefarmàciad’unbarriambuna alta vulnerabilitat social, on aplicant els seus coneixementscol·laborenenl’educaciódelasalutdelapoblacióialhoraaprenennousconeixementssobreelsestilsdevidailasalutdelapoblació .Tambéhosónlesqueprotagonitzenelsestudiantsdedretquancol·laborenambadvocatsquehand’actuard’ofici,jaquemillorenlaprestaciódelsser-veisqueofereixenalapoblacióiaprenenenunasituaciórealaabordarsituacionscomplexesalesqualsseguramenthaurandeferfrontenunfutur .

Lespropostesd’APSsónpropostesquenohandeconfondre’samblaprestaciódeserveisvoluntaris .Handetenirunarellevànciaiunre-coneixementacadèmics(ésadir,hand’aportarunaprenentatgeacadè-micalsestudiants)ihandecontribuiramillorarlaqualitatdevidaielnivelld’inclusiósocialdelapoblació .Acontinuació,apuntaremunconjuntdereflexionsatravésdelesqualsdesenvoluparemalgunesdelesafirmacionsanteriors .Lesprimeresfanreferènciaalespropostesd’APSenrelacióambelsobjectiusdemilloradelaqualitatdelesuniversitats,mentrequelesdarrereslesanalitzencomunfactord’aprenentatgeèticiperal’exercicid’unaciutadaniaactiva .

1.3 les propostes d’aprenentatge servei no han de plantejar-se només com una activitat o una estratègia docent, sinó que han de formar part del model formatiu d’universitat

Tota innovació a launiversitat reclamauna integració i un canvi enlaculturainstitucionalsivolemquearreli .Evidentment,comtotain-novació en l’àmbit de la docència i l’aprenentatge, estem parlant depropostesqueenlamajoriadecasossóniniciativesindividualsod’ungrupreduïtdeprofessors,totiquenonoméstindranl’efectevolgutsilainstitucióreconeixqueestractad’experiènciesiinnovacionsd’interèsperatotalainstitucióinonomésperalsseuspromotors .

Lespropostesd’aprenentatgeserveiaportennovetatsalprocésd’apre-nentatge habitual dels estudiants universitaris . I, per tant, en aquestsentitsónunainnovaciódocent .Unainnovacióésl’accióil’efected’in-troduirunanovetat .Lespropostesd’APSintrodueixencomanovetatunaprenentatgeconstruïtenuncontextdenecessitatsrealsdel’entorn,ambl’objectiudemillorar-lo .Ditd’unaaltramanera,representenunainnovacióenl’aprenentatgealauniversitatialhoraafegeixenalsobjec-


tiusclàssicsdelaformacióuniversitàriad’altresquerelacionenl’activitatd’aprenentatgedel’estudiantamblasevaformacióciutadana .

Elprocésdeconvergènciaeuropeui,enconcret, laconstrucciódel’EspaiEuropeudel’EducacióSuperiorsón,sensdubte,unabonaopor-tunitatperaprofundirenlarenovaciópedagògicaienladefiniciódeprojectes formatius a lesuniversitats .Ésunaocasió immillorableperanalitzariproposarcomintegraraprenentatgesrelacionatsambelsva-lorsilesdimensionsètiquesdelapersonaalaformacióuniversitària,demaneraque contribueixinprecisament a la formacióde ciutadanscompetentsenelsentitméscomplet .

De totes maneres, sabem per experiència que les propostes i elsplansestratègicsorientatsalainnovaciódocentoalaincorporaciódenovesestratègiesimètodesdocentsnosemprehanestateficaçosinosemprehandonatelsresultatsdemilloradelaqualitatqueespretenienaconseguir .Engeneral,ladefiniciódeprojecteseducatiusilarenova-ciópedagògica, sivolemquesiguineficaços,hande ser tasquesqueproposin:reflexiósobrelapràcticadocentdelprofessoratilaculturadocentencadafacultatoescola;elaboraciócooperativaicol·laborativadeconeixementcompartitsobreelsobjectiusiidealsquehandemar-carelcamícaponvolavançar la institució;complicitat i implicacióactivaperassolirelsobjectiusperpartdelprofessorat i sobretotdelsresponsablesdelapolíticadocentiacadèmica,desdelresponsabledematèriaidedepartamentfinsaldelafacultat .Lesculturesdocents,elsritmesambquès’introdueixenelscanvisilesinnovacions,il’apostaperlareflexiói,finsitot,perlanecessitatdedefinirprojectesiobjec-tiusod’iniciarprocessosdecanviirenovacióvarienencadacentreiuniversitat .

Enelcontextactualdetransformaciódelauniversitat,elscentrespodenassumirunpapercentral en l’aprofundiment i laconsolidaciódedeterminadesmaneresd’entendrelavidaielmónperpartdelses-tudiants, tantenladimensióprofessionalcomciutadanai,fins i tot,personal,obédesentendre’sd’aquestafunció .Launiversitatpotinte-grarnous tipusde continguts d’aprenentatge en consonància amb laimprescindible formacióorientadaa l’adquisiciódecompetènciesquepermetingaudirdelanostrasocietatdelainformaciócomunasocietatdelconeixementidel’aprenentatgecontinu,obélimitar-seaaplicarlanormativatraduintnumèricamentelvalord’uncrèditactualpelquelipertocaalsistemaECTSiaplicarpetitsretocssuperficialsalarealitatdocentactual .


De la mateixa manera i en relació amb el tema que ens ocupa,launiversitatpotplantejar-se comaobjectiu la formaciódeprofes-sionals i entendre que la seva responsabilitat formativa és aquesta inomésaquestaoentendrequeamés,ofins i tot enprimer lloc, laseva feinaés formarprofessionals,però tambépersones,ciutadans iciutadanes .Endefinitiva,depèndecadauniversitatquelainstituciósiguiono,amésd’unbonespaiperaprendreasaberiperaprendreasaberfer,unllocidealperaprendreaser iaconviurejuntsenlessocietatspluralsidiversesdel’Europadelseglexxi .Evidentment,enaquestsmomentscaldefensarpropostesafavord’unaconcepciódelauniversitatcomunespaid’aprenentatgeètic,peròcalanarmésenllàambpersuasióiargumentsqueconvencinaquellsqueencaranoestangaireconvençuts .

Laintegraciódepropostesd’aprenentatgeservei,comtotainno-vaciódocent,s’hadeplantejartenintencompteelmomentculturalqueviuactualmentlauniversitat .Lasituacióactualésfavorableperplantejar objectius d’aprenentatge que no estiguin orientats única-mental’exerciciprofessional .Avuiéspossibleplantejar-seobjectiusorientatsalaformaciódelfuturtitulatencompetènciesgenèriquesotransversalsque,sibésónbonespermillorarl’exercicicomaprofes-sional,tambéhosónperformarelsestudiantscomapersones,comaciutadansiciutadanescompetentsicultes .Hemdesaberaprofitarelvalorinstrumentaldedeterminatsobjectiusd’aprenentatgequese-guramentnotrobaríemenunmomentdiferentdeldelasocietatdelainformacióiladiversitaton,adiferènciadel’èpocadelasocietatindustrial,unbonexerciciprofessionalnodepènnomésd’unabonaformacióespecialitzada .Peròperaprofitar-ho,ladecisióestàenmansde cada comunitat universitària . En aquest sentit, cal que siguemcapaçosd’entendrequelespropostesd’aprenentatgeserveisónade-quadesperassolirelsobjectiusdemilloraitransformaciósocialiquetambéhosónenfunciódelescompetènciesquedesenvolupenidelaincidènciaquetenenenlaformaciód’unbontitulat .Aquestsargu-mentssónespecialmentnecessarisdecaraalespersonesquenomésvalorenlaidoneïtatdelesinnovacionsdocentssegonssimillorenelsresultatsde la formacióprofessionaldels futurs titulats ide la sevacompetitivitat .


1.4 les situacions d’aprenentatge servei són una bona pràctica d’aprenentatge de competències

Unmodelformatiuid’aprenentatgepropidelasocietatdelainforma-cióhad’estarorientata l’adquisiciódecompetències i,peraplicar-lo,cal combinar l’adquisicióde recursos cognitius i ladisponibilitat permobilitzar-los en contextos reals .Les situacionsd’aprenentatge serveisónunabonacombinaciódetotesdues .

Undels factorsclauenelprocésdetransformacióqueviu launi-versitatconsisteixaorientarelsprocessosd’aprenentatgeiexpressarelsresultatsd’aquestaprenentatgeentermesdecompetències .Fer-hocon-sisteixaexpressar-loscomapossibilitatsdemobilitzarrecursoscogni-tiusperabordarsituacionsreals iresoldre-lesdemanerasatisfactòria .Lessituacionsd’aprenentatgequeelsestudiantsviuenencontextoscomara el pràcticumo el laboratori, l’hospital o lespràctiques, segons latitulació,sónexemplesdesituacionsquepodencontribuiraadquirirlescompetències,peròquenos’handeconfondreambunmodeld’apre-nentatgecentratencompetènciespelsolfetdeseraprenentatgesatravésdelapràctica .

Unmodelcentratencompetènciesrequereixl’aprenentatgedecon-tingutsprocedimentalsiactitudinals,peròtambéi,demaneraespecial,informatiusiconceptuals .Senseaquestsúltimsésimpossiblesercom-petentiabordarambeficàciaieficiènciasituacionsreals .Seguramentnosónsuficients,calsabermobilitzar-los,peròpodemafirmarambse-guretatquealmenyssónnecessaris .Unautènticmodelformatiuorien-tata l’adquisiciódecompetènciesencontextosuniversitarishadeserunmodeldensencontingutsialhoraunmodelquepreparil’estudiantpergestionar-losdemaneraàgilquanlicalguimobilitzar-losperabor-darsituacionsrealsdelavida,primercomaaprenentiestudiantimésendavantcomatitulatalmónprofessionaloaldelarecerca,l’estudiilacreacióartística .

Lespropostesd’APScombinenaquestsdoselements:aprenentat-gesdecontinguts,ésadir,adquisicióderecursos,d’unabanda,ien-trenament en ladisponibilitatpermobilitzar-los en contextos reals,del’altra .Combinenaquestsdosaspectesamblaintenciódeprepararl’estudiantperabordarmillorsituacionsquecomportenimplicacionssocials i ètiques, tant en la seva futura dimensió professional comciutadana .Amés amés, aquestespropostes generenpràctiquesque


podenserbonsespaisd’aprenentatgecooperatiuicol·laboratiu,d’anà-lisicríticaisocialdel’entornid’implicacióenprojectescompartitsdetransformació .

Sónpropostes que es poden emmarcar en el conjuntd’iniciativesderenovacióid’innovació,iquepodencontribuiracanviarlacultu-radocentde launiversitat iaorientar la sevaactivitat formativaversl’adquisiciódecompetènciesinonomésverslaformacióencontingutsd’aprenentatgeconceptualsinformatius,conceptualso,enelmillordelscasos, procedimentals .Ens trobem davant de propostes que avancenenelsentitcontrariaalgunsmodelsqueencaraexisteixenalesnostresuniversitats de formació enciclopèdica aïllada de l’entorn, del medi idelacomunitatmésimmediata .Peracabar,estractadepropostesqueadvoquenperunmodelformatiuricenconeixementsirigorósamblaselecciód’aquests continguts tenint en compte el potencial estratègicqueofereixendecaraalaformaciódelsestudiantsenlaresponsabilitatsocial(Ehrlich,2000) .

Amblaprovisionalitatpròpiadetotadefiniciódetreball, identifi-quemlespropostesd’aprenentatgeserveialauniversitatcompropostesdetreballcooperatiuicol·laboratiuque,emprantelllenguatgeielsco-neixementsdelesdisciplinesqueintegrenelpladocentd’unatitulació,desenvolupen en l’estudiant competències que li permetran entendremillor la realitat social, econòmica,mediambiental,mediàtica,cultu-ralipersonalqueafectaelsmembresd’unacomunitat,ambl’afanydetransformarlasocietatidecontribuiramillorarelbenestardelesper-sonesielnivelld’inclusiósocial .

Enaquestsentit,calsubratllarqueperprimeravegadaaladocu-mentacióeuropea sobreaquest tema la llistadedescriptorsconegutscomdescriptorsDublín1 incorporacompetències relativesaelementssocialsiètics,tantenrelacióambeltítoldegraucomdepostgrau .Pelquefaaltítoldegrau,estableixconcretamentcinccompetències .Latercerafareferènciaalanecessitatdesabercompilariinterpretardadesrellevants,sobretotdel’àread’estudipròpia,pertaldepoderemetrejudicisqueincloguinunareflexiósobretemesrellevantsdetipussocial,científicoètic .

1 . Vegeu<http://www .jointquality .org/gedescriptors .html> .


1.5 les propostes d’aprenentatge servei potencien aprenentatges que permeten aprendre a aprendre i a emprendre

Unapropostadocentuniversitàriadequalitathadecontribuiraformarpersonescapacesd’aprendreaaprendreid’aprendreaemprendre .Ilespropostesd’aprenentatgeserveipotencienprecisamentaquestsaprenen-tatges .

Una universitat de qualitat ha de treballar per comptar amb unapropostadocentcentradaeneldesenvolupamentdecompetènciesquegaranteixin la formaciód’unsprofessionalsexcel·lents i tambépernoquedaraïlladadel’entorn .Cadavegadamés,laformaciódeprofessio-nals de qualitat ha d’integrar competències per aprendre a aprendreambaltrescompetènciesquenoespodenadquirireficaçmentalmargedelcontextrealpropidecadaprofessiónialmargedel’entornidelacomunitat .Laqualitatenlaprofessióequivalaexercir-laambdedicacióimostrarinterèsperaprendreaexercir-lamillor,responsabilitatiimpli-cacióamblarealitatambquèinteractuemcomaprofessionalsitambéamblatransformaciód’aquestarealitat .

Perassoliraquestsnivellsdequalitatenlaformacióuniversitàriacaluncanvienlamiradadelprofessoratpelquefaalsobjectiusd’aprenen-tatgedelauniversitatiuncertmodeld’universitatcompromèsamblacomunitatiamblamilloradel’entorn(Rhoads,1997) .Aquestssónelscanvisquepodenafavorirunatransformaciódelaculturainstitucionalidocentquepermetiintegrarpropostesd’APS,talcomplantejàvemalaprimerareflexiód’aquestdocument .

Sóncanvisqueeixamplenelsentitdel’aprenentatgerebutalauni-versitatiquepodendotarlauniversitatd’unadimensiópúblicamésen-llàdelsdocumentsoficials .Aquestnousentitdel’aprenentatgeimplicaplantejar-sealtresobjectius, apartde la formaciódeprofessionalsdequalitat, comara aprendre a aprendre, aprendre a conviure en socie-tatsdiversesiplurals,contribuiraconsolidarestilsdevidademocràtics,participarenlacreaciódecapitalsocialiaprendreaemprendre .Aquestdarrerobjectiu,eld’aprendreaemprendre,nos’hadesituarsolscomunaprioritatenelterrenyprofessional,sinótambéenlapràcticasocialicomunitària .Suposaapostarperunmodelformatiuqueintegradi-ferentsmaneresdeconstruirelconeixement id’actuar .Lespropostesd’APSpodenaportarnovesreflexions,sensibilitatsiconeixementsqueobrin laportaanousespaisde treball id’estudiscooperatius igene-


rinrelacionsicompromisospersonals,cívics,ètics,socialosimplementorganitzatius en l’alumne per tal d’assolir els objectius apuntats mésamunt .

1.6 les propostes d’ApS a la universitat poden ser uns espais excel·lents de formació en valors, aprenentatge ètic i ciutadania activa

Malgrattotelquehemafirmatenaquestespàgines,jahemapuntatalprimerapartatd’aquestcapítolqueengeneralelmóndelauniversitatmostra un cert recel a l’horadeplantejar la formació en valors comquelcominherentalaformacióuniversitària .Iaixòpassaentrealtresraonsperquèentén,totireconèixerlaimportànciad’aquestaformació,quelicorresponaquestaresponsabilitat .Enelmillordelscasos,espotconsiderarnecessària la formaciódeontològicadels estudiantsperquèenelfuturpuguinexercir lasevaprofessiócorrectament .Tretd’unesquantesuniversitats,laformacióèticaorientadaalaconstrucciódelapersonalitatmoralialaformacióciutadananoésunobjectiuplasmatcomatalalsplansdocentsialespràctiquesdel’aprenentatgealauni-versitat .

Detotesmaneres,comqueelmóndelsvalorss’aprènenl’aprenen-tatge i la convivència de cada dia, la universitat no pot ser un espaiexterna l’aprenentatge i laconvivència iésunbon llocperaprendreèticament .Comésobvi,nototeslesmaneresd’ensenyariaprendresónadequadesper apropar-se adeterminats valors i construirmatriusdevalorspersonalsorientadesalaconsolidaciód’estilsdevidapersonalsicomunitaris,actiusidemocràtics,ielmateixpassaamblespropostesd’aprenentatgeservei .

Nototeslespràctiquesconsideradeshabitualmentcomapropostesd’APSsónnecessàriamentpràctiquesd’educacióenvalorsiperaunaciutadaniaactiva .Enaltresparaules,nototes lespropostesquecom-binenaprenentatgeacadèmiciprestaciódeserveialacomunitatapor-tenunaprenentatgeèticalsestudiantsquehiparticipen .Unapropostad’aprenentatgeserveihadecomplirunescondicionsconcretesperrebrelaconsideraciódepràcticad’educacióenvalorsmoralsid’aprenentatgeèticperaunaciutadaniaactiva .

A la universitat poden identificar-se com a mínim cinc àmbitsenelsqualséspossibleintegraraccionsiestablirpautesoorientaci-onsqueafavoreixinlaformacióenvalorsil’aprenentatgeètic(Mar-


tínez,2006) .Els enumerema continuació: l’àmbitdels contingutscurriculars,eldelarelacióentreestudiantsiprofessors,eldeformesd’organització social de les tasques d’aprenentatge, el de la cultu-raparticipativa i institucional i el de la implicació comunitària del’aprenentatgeacadèmic .Sóncincàmbitsquealapràcticaestanin-terrelacionatsis’influeixenentresii,pertant,nomésesdiferencienquanésnecessarid’exposar-los .Entotspodemobservar-hiprocessosd’aprenentatgeèticatravésdel’exerciciolapràctica,l’observacióolareflexióilaconstrucciópersonal .Araensinteressadiferenciar-losperpoderplantejaracontinuaciódiversesconsideracionssobrelapotèn-ciapedagògicadeldarreràmbiti,enconcret,sobrelespossibilitatsidiversesqüestionsrelacionadesamblapràcticaa launiversitatdepropostesd’APS .

Lespropostesd’APSpermetenabordaraquestcinquèàmbitdefor-macióenvalorsiaprenentatgeèticalauniversitat .Ésunaviaemergentqueimplicalaintegraciódel’activitatacadèmicaielsserveisalacomu-nitat .Noésunatascadevoluntariat,jaquel’estudiantpotcomputareltempsdedicataaquestesfeinescomacrèditsacadèmicsinorepre-sentatampocunaprofitamentacadèmicd’unaactivitatnoacadèmicaperpartdel’estudiant,comésoferirunserveialacomunitat .Però,talcomapuntàvem,perquèlespropostesd’APSsiguinunesbonespràcti-quesd’aprenentatgeèticideciutadaniahandecomplirdeterminadescondicions .Nosaltresenproposemcinc .Percomençar,hand’abordarqüestionssocialsirellevantsocontrovertidesdesd’unpuntdevistaèticquepermetinmillorar lacomprensiócrítica iestimulinelraonamentmoraldelsestudiants .Ensegonlloc,handeserpràctiquesenquèlesrelacions interpersonals entre els estudiants i entre els estudiants i lapoblacióoelsprofessionalsambquitenencontacteesbasinenelre-coneixement,elrespectemutuilasimetria .Entercerlloc,calquelespràctiques s’organitzin en tasques de tipus cooperatiu i col·laboratiu,peròquealhorareservinespaisdereflexióindividualsobrelapràctica .Enquartlloc,lespràctiquesd’APShandepermetreanalitzarelsvalorsicontravalorspresentsalcontextinstitucionalenquèesduenatermeipromoureunaprenentatgeútilperalavidaencomunitat,demaneraquecontribueixinaformarelsestudiantsenvalorscomaralallibertat,laigualtat,lasolidaritat,elrespecteenversunmateixilanatura,lapar-ticipacióilaresponsabilitat,valorsexigibleslligatsalsvalorsdelajustí-ciailadignitat .I,encinquèlloc,lespràctiqueshandepoder-seavaluard’unamaneratransparent,comptantamblaparticipaciódel’estudiant,


delsseuscompanys,demembresdelacomunitatidelprofessoratres-ponsabledelamatèriaol’assignaturaenquès’integralapràcticaolapropostad’APS .

Per tot el quehemapuntatfins ara, cal que la integraciódepro-postes i activitatsd’APSa lesuniversitats es faci ambprudència .Hadesergradual,flexibleisingulartenintencomptelaculturadecadafacultatoescola i lacapacitatdelprofessoratper introduir-los .Ésunexempled’innovacióques’had’entendreenclaudemicromillores,quehand’anaracompanyadesdereconeixementinstitucional,peròquenos’handegeneralitzardemanera indiscriminada .Seguramenthauriendeformarpartdel’ofertaobligatòriadelauniversitatendiferentstitu-lacions(alesmatèriesquemésescaigui)perteniruncaràcteroptatiudecaraalsestudiants .Nil’obligatorietatnilageneralitzaciósensecriterisclars i contrastatspelque faa l’avaluaciód’aquest tipusdepropostesdocents–l’avaluaciódelaproposta,delsaprenentatgesquegeneraidelacontribucióquefaalacomunitat–,sónbonscompanysdeviatgeenunescircumstànciescomlesqueensocupen .

Talcomhemapuntat, lanovetatmés interessantd’aquestamoda-litatd’aprenentatgeèticalauniversitatés,alnostreparer,lacontribu-cióaunaformacióprofessionaldelfuturgraduatconstruïdanosolsal’àmbitde launiversitat, sinó tambéalde lacomunitat, laqualcosalipermetràdominarcosesqueseriencomplicadesd’assimilarambal-tresestratègiesoprogramesformatius .Unaprenentatgealterritori,queconverteixenaquest territori i la realitat socioculturalqueviuenunafontd’aprenentatge,quecomplementielsaprenentatgesal’aula,alla-boratorioal’hospitalpotcontribuiraaugmentarelcompromíssocialafavord’unainclusiósocialmésrealenlaformaciódelfuturtitulatienlamaneracomabordalasevaintervencióprofessional .Endefiniti-va,elsprogramesd’aprenentatgeserveialauniversitatpodendotardeméssignificaciósocialunagrandelscontingutsquel’estudiantaprèn .Amésamés,afavoreixen,finselscontextosd’aprenentatge,situacionsimomentsd’anàlisiicomprensióhermenèuticadelarealitatonviuenoestudienelsalumnes,quesóncabdalssivolemquesiguincapaçosdeconstruir, d’unamanera adequada, personal i autònoma, sistemesdevalorsqueincloguinlalluita,laconsolidacióil’aprofundimentenunasocietatbasadaenladignitatdelapersonaielsestilsdevidaivalorspropisdelademocràcia .Enresum,podenserinstrumentsalserveidel’aprenentatgepràcticperalavidaencomunitat(formaciómoral),peralareflexiósobreaquestavida(formacióètica)iperalatransformaciói


milloradelescondicionsdevidadelacomunitatapartirdelsconeixe-mentsicompetènciesdecadaprofessió .

Referències bibliogràfiques

Barnett,R .(2008),Para una transformación de la Universidad. Nuevas rela-ciones entre investigación, saber y docencia,Barcelona,Octaedro .

Cortina,A .(2007),Ética de la razón cordial. Educar en la ciudadanía del siglo xxi,Oviedo,Nobel .

Ehrlich,T .H .(ed .)(2000),Civic responsibility and Higher Education, Westport,AmericanCouncilonEducationandOriyxPress,SeriesonHigherEducation .

Escámez,J .;GarcíaLópez,R .iJover,G .(2008),«Restructuringuniver-sitydegreeprograms .Oneopportunityfortheethicseducation»,Journal of Moral Education,núm .37(1),pp .41-53 .

Eyler, J . i Giles, D . (1999), Where s the learning in service-learning?, SanFrancisco,Jossey-BassPublishers .

Furco,A .(2005),«Impactodelosproyectosdeaprendizaje-servicio»,Progra-maNacionalEducaciónSolidaria,MECT,Aprendizaje y servicio solidario en la Educación Superior y en los sistemas educativos latinoamericanos. Actas del séptimo Seminario Internacional «Aprendizaje y Servicio Solidario»,Re-públicaArgentina,pp .19-26 .

Furco,A . iBillig,S .H .(ed .) (2002),Service-Learning: The Essence of the Pedagogy, IAP,CT .

Martínez,M .(2006),«Formaciónparalaciudadaníayeducaciónsuperior»,Revista Iberoamerica de Educación,núm .42,pp .85-102 .

Martínez,M .iHoyos,G .(2006),«Educaciónparalaciudadaníaentiem-posdeglobalización»,aMartínez,M .iHoyos,G .(coords .),La forma-ción en valores en sociedades democráticas,Barcelona,Octaedro .

Martínez,M .iPayá,M .(coords .)(2007),«LaformacióndelaciudadaníaenelEspacioEuropeodeEducaciónSuperior»,aGarcía-Garrido,J .L .(ed .),Formar ciudadanos europeos,Madrid,AcademiaEuropeadeCienciasyArtes,pp .19-98 .

PuigJ .M .;Batlle,R .;Bosch,C .iPalos,J .(2006),Aprenentatge servei,Barcelona,Octaedro .

Tapia,M .N .(2006),Aprendizaje y servicio solidario en el sistema educativo y las organizaciones juveniles,BuenosAires,CiudadNueva .

———— (2000), La solidaridad como pedagogía, Buenos Aires, CiudadNueva .

Rhoads,R .A .(1997),Community Service and Higher Learning. Explorations of the Caring Self,NovaYork,StateUniversityofNewYorkPress .

27

2. Qualitat acadèmica i responsabilitat social: l’aprenentatge servei com a pont entre dues cultures universitàries

María Nieves TapiaMinisterio de Educación, Argentina

Hi ha universitats que tenen com a principal raó de ser l’excel·lència acadèmica. Nosaltres considerem que la nostra existència té com a fina-litat el servei a la gent, mentre que l’excel·lència acadèmica en seria el millor instrument.1

Recollir i repartir menjar i roba és ser solidari. Fer maquetes és aprenentatge.Dissenyar i contribuir a la construcció d’habitatges populars és apre-

nentatge servei.

2.1 introducció

Tradicionalment, launiversitats’haassociatatresmissionsfonamen-tals:ladocència,larecercail’extensió .Cadascunad’aquestesmissionsesregeixperunaestructuraorganitzativaespecíficaque,alhora,generauna«culturainstitucional»pròpia,moltsovintaïlladao,finsitot,en-frontadaamblesaltres .

Peraixò,entrelesmoltesantinòmiesquecirculenperlesuniversitats,possiblementunadelesmésantiguesserialaquecontraposa«estudio-sos» amb «militants», «extensionistes» amb «científics», docents par-tidarisde fomentar el compromís i la responsabilitat social ad’altres

1 . ProgramaNacionalEducaciónSolidaria,UPE,MECyT,Experiencias ganadoras del Premio Presi-dencial «Prácticas Solidarias en Educación Superior» 2004,RepúblicaArgentina,2006,p .11 .L’afirmaciócorresponals títularsdelProgramaBINderecerca, identificació inutriciódenensencondicionsdedesnutriciódelaFacultatdeMedicinadelaUniversidaddeTucumán(Argentina) .


queconsiderenque tota activitat solidàriapotacabar equiparant-se aunmalbaratamentdeltempsimprescindiblepergarantirl’excel·lènciaacadèmica .

Somdelparerqueaquestaconfrontaciónonomésésmésobsoletacadadia,sinóqueparteixdevisionsextremamentreduccionistes,tantdelaqualitatacadèmicacomdelamissiósocialdelauniversitat .Enaquestcontext, l’articlemiraràdepresentarelspunts fortsde lapro-posta pedagògica de l’aprenentatge servei com a espai d’articulació itrobadadeduesintencionalitatsiduesculturesinstitucionalsquesovintespresentencomaantitètiquesenlavidadelauniversitat:d’unabanda,laquetérelacióprincipalmentamblaqualitatacadèmicai,del’altra,laquedónaprioritatalaresponsabilitatsocial .

Primerdetot,valoraremlesdiferentsculturesimodelsinstitucionalsquecoexisteixenal’educaciósuperiorisubratllaremlespotencialitatsdelapropostadel’aprenentatgeserveial’horadegarantirlaintegraciódelesdiferentsmissionsdelauniversitat .Al’apartatsegüent,assenyalaremalgunsantecedentsiobstaclesvinculatsaladifusiód’aquestapropos-tapedagògicaipresentaremelscriterisfonamentalsperidentificarlespràctiquesd’aprenentatgeservei .Altercerapartatparlaremdediferentsmodelsd’articulacióquevandel’aprenentatgealaintervenciósocial,apartirdel’einadels«quadrantsd’aprenentatgeservei» .Totseguit,enscentraremenlarelacióentreaprenentatgeserveiiqualitatacadèmicairesumirembreumentl’estatdelesinvestigacionssobrel’impactepositiudelespràctiquesd’aprenentatgeserveidequalitatentreelsestudiants .

2.2 cultures i models institucionals: del «temple del saber» a la responsabilitat social i l’aprenentatge servei

Elsdarrersanyshaaugmentat lapresadeconsciènciaquanta la res-ponsabilitat de les institucions d’educació superior a l’hora d’aportartotelseubagatgedeconeixementsirecursosalserveidelconjuntdelacomunitat .TalcomafirmaundocumentdelaUNESCO:

L’educaciósuperiorhadereforçarlessevesfuncionsdeserveialasocie-tati,mésconcretament,lessevesactivitatsorientadesaeradicarlapobre-sa,laintolerància,laviolència,l’analfabetisme,lagana,eldeterioramentdelmediambientilesmalalties,sobretotambunplantejamentinterdis-ciplinari i transdisciplinariper tald’analitzar elsproblemes i elsdubtes

292. QuAlitAt AcAdèmicA i reSponSAbilitAt SociAl

plantejats .(Declaració Mundial sobre l’Educació Superior al segle xxi de la UNESCO,París,1998)

Enaquestalínia,elsdarrersanyselconceptetradicionald’«extensió»universitàrias’haenriquit(obéhaacabatsubstituït)ambelconceptede «responsabilitat social universitària» (RSU) i s’han multiplicat lesiniciativesenaquestsentit .

Tanmateix,itotiqueambaquestarticlenopretenemfer-nosressòdetotl’abastilacomplexitatd’aquesttema,calreconèixerquelavisiódelauniversitatcomainstitució«socialmentresponsable»encaraavuiésobjectedegransdubtesidebatsiquelesinstitucionsd’educaciósu-periorviuenavuienmigdetensionsentreculturesinstitucionalsdiver-gentsicontraposades .Demaneramoltbreu,miraremdecaracteritzarelstresmodelsinstitucionalsquecreiemquehihaenjocilavinculacióquetenenamblapropostadel’aprenentatgeservei .

2.2.1 el model tradicional: la institució educativa com a «temple del coneixement»

Mésenllàdelsdiscursospolíticamentcorrectes,totsovintlespràctiquesmésfreqüentsdel’educaciósuperiorpalesenelmantenimentdelmodelinstitucionaltradicionald’universitat,unmodelquelaconcepcoma«templedel coneixement» .A l’aixoplucde la «DeessaRaó» ide la feenunprogrésininterromput,launiversitatdelseglexixesvaconsti-tuiralserveidelaproduccióilatransmissiód’unaciència«pura»,quecaliapreservardelacontaminaciódelsinteressosilespassionsdelseutemps .Unauniversitat,doncs,enquèlaciènciaeraunafinalitatpersimateixaienquès’aspiravaaunaproducciódelconeixement«asèptica»i«neutral» .Elmantenimentd’aquestmodel–fundacionalenelcasdelesuniversitatsd’EstatsUnits–esposademanifestenl’afirmació,rela-tivamentrecent,dedosespecialistes .

Nopodempensarquelamissiódelauniversitatsiguiconduirlahu-manitat vers una nova Jerusalem . Qualsevol intent fet en aquest sentitpotdestruir,entrealtrescoses,elpaperdelauniversitatcomasantuariintel·lectual[…] .L’objectiudelauniversitatnoéslarecercadelpoderolavirtut,sinólarecercadelesveritatssignificatives .(FaimeniOliver,1974;cit .aStantonet al .,1999)


Aquestadescripciódelauniversitatcoma santuari intel·lectual ex-pressaclaramentunaconcepciódelconeixementenvirtutdelaqualles«veritatssignificatives»peralacomunitatacadèmicanonecessàriaments’handevincularalamilloradelavidadelarestadelahumanitat .Silarecercaqueesduuatermeal«santuari»ésinútiloperjudicialperalaraçahumana,segonsaquestavisiónoésproblemadelcientífic,sinódequifaciúsd’aquestconeixement .

Lafeenciclopedistaenunprogrésininterromputd’unaciènciamo-gudapelseupropiimpulsderecercadenousconeixements(science push)constitueix labased’aquestmodel,que sabemque tendeix,per inèrciapròpia,alahiperespecialització .Encampsdisciplinariscadadiamésfrag-mentatsvaguanyantterrenyunalògicaperlaqualelsdestinatarisprin-cipalsdelaproducciócientíficasónelsmembresdelamateixacomunitatacadèmica: siunapublicacióobté lavalidaciódels iguals,potser janoimportasiéssignificativaonoperalconjuntdelacomunitat .L’abismeentreelconeixementcientíficielconeixement«vulgar»s’ampliad’aquestamaneraenprogressiógeomètrica:elscientíficsinvestiguen,parleniescri-uenprincipalmentperalsseuscol·leguesielsseusllenguatgesestornenhermèticsperal«poble» .La«divulgació»científicaesconsideraunadisci-plinamenoriperifèricaipublicartextosadreçatsalsigualsesconstitueixenlaprincipal(ogairebéúnica)viad’ascensideprestigi .

Enaquestcontext,semblaclarquel’únicaformadedocènciapos-sibleéslaquetransmetelconeixementgeneratperlacomunitatcien-tífica: s’aprèn tot escoltant el docent i llegint la bibliografia i –en elmillordelcasos–experimentantallaboratoriopracticantambelsqueen saben més . Els espais d’aprenentatge són l’aula, el laboratori o labiblioteca .Elmónexterioreslimita,comamolt,aferd’escenarid’unapràcticapreprofessionalalfinaldelacarrera,totiqueesprefereixenles

Figura 1: El paradigma institucional tradicional

C o m u n i t a t

Recerca

Docència Extensió


pràctiquesqueesdesenvolupenenàmbitsprotegits:l’hospital-escola,lagranjaexperimental,etc .

Talcomil·lustralafigura1,enaquestmodellaidentitatdelauni-versitat i lesfronteresquelaseparendelacomunitatestanclaramentdelimitades .Lesmissionsescompartimenten:larecercanosempreestàintegradaamblapràcticadeladocènciaiestàcompletamentdesvincu-ladadel’àmbitdel’extensió,l’únicresponsabledebastirpontsversunacomunitatqueés«destinatària»o«beneficiària»,peròlesexigènciesdelaqualnohande«contaminarlapuresaacadèmica» .

2.2.2 l’educació superior al servei de les exigències del mercat

Calreconèixerque,especialmentalesdarreresdècades,moltesinstitu-cionseducativeshanpassatal’altreextremdelpèndol,tantal’AmèricaLlatinacomad’altresregionsdelmón .Massaescoleshandeixatdeser«templesdelconeixement»is’hanconvertitenunamenadecentresco-munitarisparal·lels,enquèdevegadessemblamésimportantmantenirelmenjadorescolarquenopasferclasse,obtenirvacunesquenopaslli-bres,unaescolaenquèl’objectiud’oferir«contenciósocial»potacabarpertaparlamissióindefugibled’educar .2Aquestprocésnos’haviscutdelamateixamaneraal’educaciósuperior,ques’adreçaasectorsmésminoritarisiambunaltretipusdenecessitats .Tanmateix,alesdarreresdècades,especialmentalsanysnoranta,moltesuniversitatsprivades(ialgunesdepúbliques,sobretotencontextosdemancadefinançamentestatal) hanpassat també a l’extremoposatdelpèndol, per culpadel’empentacadacopmésintensadelesforcesdelmercatsobreelspro-cessosdeproduccióidifusiódelconeixement .

En aquest model, la recerca i l’extensió s’orienten en funció de lademanda,mentrequeelmotordelaproducciódelconeixementjanosesituaal’agendapròpiadecadadisciplinacientífica,sinóenlesdeman-desdelasocietat(demand pull),iespecialmentdelsactorsquefinancenlarecerca .L’extensiópassadeserl’espaid’activitatsd’assistènciasocialidifusióculturalperconvertir-seprincipalmentenunàmbitdevendadeserveis:sorgeixeniniciativesd’extensióquegenerenrecursos,queas-sessorenempreses,quejanotenen«beneficiaris»,sinó«clients» .Elllen-guatgedel’assistènciasocialdeixapasaldelsectorterciariilesrelacions

2 . Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología, Unidad de Programas Especiales, ProgramaNacionalEducaciónSolidaria(2006),Aprendizaje y servicio solidario en la escuela. Actas del 8.º Seminario Internacional «Aprendizaje y Servicio Solidario»,RepúblicaArgentina,pp .19-22 .


amblesinstitucionsdelasocietatcivils’equiparen,d’algunamanera,alesques’estableixenamblesorganitzacionsdecaireeconòmic,enter-mesd’aliancesoclients .

Lesiniciativesqueesgenerenalserveid’aquests«clients»normalmentlesencapçalenprofessionals,cosaquefaqueelsestudiantsnosemprehiparticipinnise’nbeneficiïn .Lamissióespecíficamenteducativaten-deixaquedararraconadaenfrontde l’empentade lesàreesambméspossibilitatsd’articulaciódirectaamblesdemandesdelmercat .Davantd’aquestesàreesmés«productives»(lesderecercaiextensió),ladocènciacorreelperilldequedarcadavegadamésdeslligadadelsàmbitsdelauniversitatenquèesduenatermelesinvestigacionsilesaliancesambelssectorsquelesfinancen .

Enaquestmodel,lesfronteres(itambélaidentitateducativadelauniversitat) es difuminen . La producció del coneixement s’acosta ala realitat i, enaquest sentit, tendeixagenerarunamajorarticulacióentreteoriaipràcticaimésestudisinterdisciplinarisitransdisciplina-ris,peròelpessocialdelconeixementesdefineixapartirdelògiqueseconòmiquesinonecessàriamentenfunciódelssectorssocialsambmésnecessitats .

2.2.3 vers un model integrat i superador: responsabilitat social i aprenentatge servei

Com podem superar el model tradicional d’educació superior sensecaure en l’altre extrem del pèndol? És possible un model d’educaciósuperiorquearticuliequilibradamentlesmissionsdedocència,recercaiextensió?Éspossiblequeelconjuntdelainstituciós’orientiverslareso-

Figura 2: La demanda social i del mercat com a eix organitzatiu

m E R C a tS o c i e t a t

c i v i lE s t a t

Recerca

Docència Extensió


luciódelsproblemesprioritarisdelasocietat,especialmentdelssectorsmésvulnerables?Éspossiblequedesdelauniversitatescontribueixialaconstrucciód’unpaísmillorsenserenunciaral’excel·lènciaacadèmica?

Pensemquehihamilersd’experiènciesdesenvolupadesavuiarreudelmónquepermetendonarunarespostapositivaioptimista-realistaaaquestespreguntesiqueelsprogramesd’aprenentatgeserveial’educa-ciósuperiorconstitueixenexpressionsd’unnouparadigma,quepodriasemblarllunyàiutòpic,peròquejas’aplicaamoltespartsdelmón .

Totseguitanalitzaremdoscasosd’aprenentatgeserveidesenvolupatsenuniversitatsargentinesenquè,aparermeu,jaescomençaaexpressaraquestnoumodeld’educaciósuperior .

El«Programadeautoproduccióndealimentos»(PAA)delaUniversi-daddeMardelPlata(Argentina)vanéixerl’any2001,durantlagrancri-sisocioeconòmicaargentina .MardelPlataerallavorsunadelesciutatsambunsnivellsdedesocupaciómésaltsdelpaís .Amésamés,alcontextnacionals’hisumavenfactorslocals,comlacrisidel’activitatpesqueraidelaindústriatèxtil,tradicionalsplacesfortesdel’activitatproductivadelazona,iladràsticadisminuciódelturismecomaconseqüènciadirectadelacrisi .Elprogramavasorgirperlainiciativad’ungrupd’estudiantsdelafacultatd’agronomia,que,amblacol·laboraciód’algunsdocents,esvanplantejaraplicarelsseusconeixementsd’horticulturaperajudaracombatrelafamiladesocupació .Ambaquestafilosofia,vancomençaraoferirformacióiacontribuiral’organitzaciódepersonesdesocupadespercrearhortscomunitaris,debarriifamiliarsqueajudessinamillorarl’alimentaciódelescomunitatsilesfamílies,treballantalspetitsjardinsdecadallaroalesterresermesdelaciutat .

Apartird’aquestesprimeresiniciativesesvadesenvoluparunpro-gramamultidisciplinarique,sisanysdesprés,hacreaticontinuaman-tenint115hortscomunitaris,7granges,4vivers,4hortsmedicinals,2hortsescolars,unamicroempresadecriadeconills,unadeconser-vesiunaaltradeprocessamentdeverdures,queserveixenperproveir480famíliesi60menjadors .Elprogramahacontribuïtaorganitzarelshortsenunaxarxade«centresd’agriculturaurbana»(CAU)itambéhadesenvolupatprogramesde formaciópera l’autogestióo lapromociódelasalut .EstudiantsdediferentscarrereseditenlarevistaLa Semilla,unaeinadecomunicaciódelsmicroemprenedorsielsCAU .Untreballderecercasobrelacontaminaciódel’aiguaalsbarris,desenvolupatperdocentsiestudiantsdeCiènciesExactesiCiènciesdelaSalut,vaajudaraimpulsarlainstal·laciód’aiguacorrentipouscomunitaris .


Actualment,quarantadelesiniciativesnascudesperpal·liarlaganaja produeixen excedents, que es comercialitzen en mercats i a travésd’unaxarxadedistribuciódomiciliàriacreadaigestionadapelsmatei-xosemprenedorsatravésdelprograma .Ambelsuportdelauniversitati el municipi s’han organitzat també mercats de barri per vendre-hiproductesorgànics .Pescadorsiobrersdesocupats,queabansdepeniendelsplanssocials,s’hanconvertitaraenmicroemprenedorsd’èxit .

Apartird’aquestprograma,createnprimerainstànciacomarespos-taaunanecessitatsocial,avuilaUniversidaddeMardelPlatacomptaambuncentrederecercasobreagriculturaurbana,desdelquals’ela-borentesisdoctoralsitreballsderecercaavançadaal’entornd’unadis-ciplinaambunafortasignificaciósocial .Enelterrenydel’enginyeriaagrònoma,elPAAofereixunespaidepràcticaiderecercaquevehiculacontingutsfonamentalsdelacarrera .Larecercaqueesduuatermealvoltantdelshortsdelbarrihapermèsintroduiralplad’estudisd’hor-ticultura continguts i pràctiques que abans no s’hi tenien en comp-te .Comquees tractad’unprojecte complex, estudiantsdediferentscarreres tambépodendura termepràctiquesd’allòmésenriquidoresrelacionadesamblessevesespecialitats .Aixímateix,hansorgitinnova-dorsprojectesinterdisciplinarisdepràcticapreprofessionaliderecercaorientatsaestudiantsdesiscarreresdelauniversitat,is’hanobertespaisderecuperacióivalidaciódeconeixementspopularsquehaninciditeninvestigacionsitesisdesenvolupadesperdocentsiestudiantsvinculatsalprograma .

També es produeix una integració similar entre docència, recercai extensió en el cas de la «Unitat productora de medicaments» de lacarrera de Farmàcia, a la Facultat de Ciències Exactes de la Univer-sidadNacionaldeLaPlata,Argentina .3Enelmarcd’aquestaunitat,docentsiestudiantsdelacarreradeFarmàciainvestigueniprodueixenmedicamentsquenoestanalmercat(dosispediàtriquesd’algunsfàr-macs,medicamentsgenèrics,etc .)ielsofereixenabaixcostahospitals,mútuesicentresdesalutcomunitarisdelaprovínciadeBuenosAires .Aquestaunitatfuncionaalhoracomaespaidedocència,recercaiex-tensióoresponsabilitatsocial .Dedocència,perquèelsestudiantspodendesenvolupar-hi lespràctiquesobligatòries, i tambéderecerca, jaques’hidesenvolupenproductesque,perdiferentsmotius,no són rendi-

3 . PremiPresidencialPrácticasSolidariasenEducaciónSuperior2006,<www .me .gov .ar/edusol> .VegeutambéEDUSOL,2005 .


blespera la indústria farmacèutica .Amésamés,actuacomaespaid’extensióvers la comunitat,quepermetdonar resposta anecessitatsmoltconcretesd’algunssectorsdepoblació .Launitatproductoraésunaexpressiód’aquestnoumodelorganitzatiuenquèjanohihacomparti-mentsaïllatsienquèlamateixaactivitatpotformarelsestudiantsperaldesenvolupamentdeconeixementsicompetènciesprofessionals,peral’adquisiciódemetodologiesidisciplinesderecercarigorosesiperaldesenvolupamentprofessionalambresponsabilitatsocial .4

Aquestes imoltes altres experiènciesque combinenaprenentatge icompromíssocialcomencenadibuixarunmodelinstitucionalqueinte-grademaneraefectivalestresmissionsdel’educaciósuperior,unmodelenquèladocència,larecercail’extensióactuensimultàniamentalserveidel’excel·lènciaacadèmicaidelaresponsabilitatsocialuniversitària .

Vallapenaaclarir(fentservirlesparaulesdeFrançoisVallaeys,delaUniversidadCatólicadelPerú)quenoespotconcebrelaresponsabilitatsocialuniversitària (RSU)coma«purafilantropia»nicoma«simplegestd’inversiósocialforadel’àmbitd’acciódel’organitzacióperredi-mir les «males»pràctiquesde l’organitzacióomillorar-ne la imatge»,sinócomuna«reformainstitucionalintegral» .5 Segonsaquestavisió,laRSUparteixdel’anàlisidelcurrículumocultdelauniversitatiespro-posaderevisarelsvalorsèticsque,implícitamentoexplícita,s’incorpo-renalaformacióprofessional .Amésamés,desenvolupaunmovimentde reforma integral que comprèn la participació dels estudiants i elsdocentseniniciativessocials,comtambéeldesenvolupamentdepro-jectesderecercaorientatsaldesenvolupamentsostenible .Endefinitiva,estractad’unmodelquepotimplicarcanvisprofundsenl’organitzaciód’unauniversitatiquenotémassaaveureambelsesforçoscosmèticsd’uncertmàrquetingsociallightque,dissortadament,lesempresesco-mercialss’hanencarregatdedifondrealsistemauniversitari .

Enaquestmodel superador, launiversitatesdestacacoma«part»delconjuntdelacomunitat,perònopasd’unamaneraaïlladanisupe-ditadaalesexigènciesde«fora» .Lacomunitatjanoespercepnicomadestinataripassiunicomaclient,sinócomunespaienquèhomaprèn,investiga,construeixaliancesinstitucionalsienquèlesiniciativessoli-dàriesimpulsadesjuntamentamblacomunitatrepresententambé,peraestudiantsiperadocents,unamanerad’aprendreid’investigar .

4 . <http://www .me .gov .ar/edusol/pp2k6/pp2k6_premiados .html#honor> .5 . Vallaeys,F .,Responsabilidad Social Universitaria: Hacia una definición madura del concepto. Pre-

sentacióPowerPoint,<www .pucp .edu .pe/dapseu> .


Talcommirad’il·lustrarlafigura3,laidentitateducativaésclara,peròlesfronteressónpermeablesatoteslesdemandessocialsquetin-guinsentitenfunciódelesmissionsprincipalsdelauniversitat .

Aquestmovimentdinàmicidialècticentrel’aprenentatge,larecer-cailaintervenciósocialtéunimpactemoltfortenlamaneracomesprodueixelconeixement .Quans’involucraenlaresoluciódeproblemesreals d’una comunitat específica, la universitat treballa amb realitatscomplexes,quenoespodenafrontarnomésdesdelamiradarestrictivad’unadisciplinaacadèmica .Peraixò,elsprojectesd’aprenentatgeserveitardod’horaesveuenobligatsasuperarelscompartimentsaïllatsdelsdepartamentsilesdisciplineshiperespecialitzadesis’obrenalainterdis-ciplinarietat,lamultidisciplinarietatilesdisciplines«híbrides» .

L’especialitzacióés laconseqüènciade laproduccióde la recerca i elconeixementdinsdelalògicadecadadisciplina .Lanecessitatd’obtenirrespostescondueixversunamajorespecialitzacióifaperdrelavisióquenomés es resolunapartdelsproblemes .Laproduccióde coneixementstambéesdónaenleszoneslimítrofesdelesdisciplines .Eldesenvolupa-mentdetemescomplexospermetlacreaciód’unhíbridquevagenerantformesestablesdecreaciódeconeixements,formatsapartirdelcontacteambl’autènticproblema .(Herrero,2002,p .32)

Larecercail’acciósolidàriaal’entorndeproblemesrealsnonoméscontribueixatrencarl’aïllamententreelscompartimentsestancsdelesdisciplines,sinóquetambépermetgenerarnousespaisdediàlegentreelsespecialistesquegenerenelconeixementielsseususuarisalarealitatlocal:

Figura 3: un model superador: la integració de les missions en la perspectiva de l’aprenentatge servei i la responsabilitat social.

C o m u n i t a t

RecercaDocència Responsabilitat social


Unnoureptequehaurand’afrontar les institucionsuniversitàriesésentendrequelaconsecucióderesultatsnosempreequivalalaveritatpersimateixa, sinó lapossibilitatque tothomentenguielcaràctercomplexdelproblemaielscanvisapartirdelsqualsse’ndissenyaràlasolució .Unreptefonamentalésobtenirunbonequilibrientrelaidentitatdisciplinàriailacompetènciatransdisciplinària .(Gibbons,1994),peròsensedeixardebandaqueelsactorsprincipalsdelscanvis,ésadir,elsusuarisdelconeixe-mentielsresponsablesdelespolítiquespúbliquesidedecisiólocal,n’handeparticipar .(Lynn,2000)

Aquestametodologia intentatrencaramblaculturadeltreballaïllatperarrossegar-loa la culturadel treball col·lectiu i incorporaralhora laculturadeldiàleg,nonomésdinsdelainstituciósinóenverslacomunitat .Eltipusdereflexiópedagògicaexigeixqueeldocentpensienlesconne-xionsespecífiquesentreelsobjectiusdelscursosideldepartamentenquès’insereixen,entrelamissiódelauniversitatilesexpectativesdelacomu-nitatientreelsobjectiusesperatsdelcursilesexpectativesdelsestudiants .(Herrero,2002,p .37)

Quanestablimundiàleg amb la comunitat,quandefinim l’espairealcomaespaid’aprenentatge,lacomunitatcientíficapotreconèixerllenguatgesimaneresdeproduirconeixementdiferents,potnolimitar-seadescriure i investigar, sinótambévalidar iaprendrede lasaviesapopular .Enaquestsentit,launiversitatnonomésensenyai«divulga»verslacomunitat,sinóquetambén’aprèn(EDUSOL,2005) .

Enaquestmodel,l’educaciósolidàriarecupera,d’unabanda,lasevamissiófonamentaldeformacióintegraldenovesgeneracionsdeprofes-sionals, tot integrant l’excel·lènciaacadèmicaambunaresponsabilitatsocialquedeixadesernomésproclamadaiesconverteixencontingutd’ensenyamentienunformatperalagestióinstitucional .D’altraban-da,assumeixunpaperdinàmicalserveidelatransformaciódelareali-tatsocialquenos’esgotauncophaacabatd’atendreelsclients .

Avui, lesuniversitatsestroben,enmajoromenormesura,enmigde la tensió entre aquests models institucionals, entre les persistentsinèrciesdelsmodels tradicionals i la recercad’alternativesperdonarresposta a exigències socials noves i també antigues . Els programesd’aprenentatgeserveiespodendesenvolupar(idefethofan)enelmarcd’aquestsmodelsinstitucionalsentensióimoltdiversos,peròtendei-xenagenerarespaisd’articulacióinterinstitucionalientrelauniversi-tatilasocietatqueacabenperconduircapaltercermodelpresentat .


Apartirdetotelques’acabad’exposar,elspuntssegüentssecentra-ranmésespecíficamentenlarelacióentreelsprocessosd’aprenentatgeilesactivitatsd’intervenciósolidària,talcomelsplantejalapedagogiadel’aprenentatgeservei .

2.3 Aprenentatge servei: antecedents, definicions i complexitats

Endescriureexperiènciesd’aprenentatgeservei,totelquesentimenssem-blaproper,peròtambéhihaalgunapartdenou .[…]Estractad’unapro-postaconegudaencadascunadelessevesetapesi,encanvi,originalquanl’enllacemenunaúnicaactivitatcomplexad’aprenentatgeiservei .

Hihaexperiènciesitradicionseducativesquenohanfetserviraquestcon-cepteperòque,encanvi,n’apliquenalapràcticahabitualelsprincipis .[…]Totiquenolesanomenend’aquestamanera,jafatempsqueesduenatermeautèntiquesexperiènciesd’aprenentatgeservei .Reconèixeraquestfetensaju-daràasistematitzar-les,amillorar-les,aimpulsar-neladifusióiadonar-loselvalorquerealmentesmereixen .(Puig-Rovira;PalosRodríguez,2006,p .61)

Launiversitatconstitueixundelsàmbitsmésescaientsinaturalsperaldesenvolupamentdeprojectesd’aprenentatgeserveiambunfortimpac-tesobrelacomunitat .Defet,elmateixconcepted’«aprenentatgeservei»vanéixerenelmarcd’institucionsd’educaciósuperior .

Totiquepotserenspodríemremuntaraantecedentsmésantics,lesprimeresmanifestacionsmassivesdelapràcticadel’aprenentatgeserveiaescalainternacionalelspodríemtrobarafinalsdelseglexixiprincipisdelxx,ambladifusiódelmovimentanomenat«extensióuniversitària»,queimpulsavaeldesenvolupamentd’accionssocialsdesdel’àmbitdel’educaciósuperior(Gortari,2005) .Totiquemoltesd’aquestesaccionsnoestavenvinculadesacontingutsacadèmicsformals,engeneralper-metiendesenvoluparunaenriquidorapràcticaprofessionalalserveidenecessitatssocials .

Enaquestcontext,ientreelsantecedentsmésantics,caldriaesmentarlacreaciódel«serveisocial»a lesuniversitatsdeMèxicaprincipisdelseglexx .EnelmarcdelaRevolucióMexicana,laconstitucióde1910establia,al’articlecinquè,elrequisitd’un«serveisocialobligatori»queelsprofessionals i els estudiantshaviendedur a terme .L’article es vareglamentarl’any1945,ambl’establimentdelcompliment,perpartdelsestudiantsuniversitaris,d’entre100i300horesdeserveisocialcomare-


quisitobligatoriperalagraduació,unrequisitqueencaraavuiésvigentatoteslesuniversitatsmexicanes .6Perbéqueenelterrenydel’aplicaciópràcticael servei socialhaestatmarcatperdiversesmancances, iqueno sempre es tradueix en projectes d’aprenentatge servei en un sentitestricte,7aquestenseriasensdubteundelsantecedentsmésdestacats .

Elprimercasdocumentatd’aprenentatgeserveialsEstatsUnitsésmoltproper en el temps al servei socialmexicà,pels voltsde1915, icorrespon al pla d’estudis de lesAppalachianFolk Schools (un grupd’institutsruralsentreelsqualsdestacavalaHighlanderFolkSchooldeTennessee),quevaintegrarformalmentcontingutsd’aprenentatge,ex-perièncieslaboralsiserveialacomunitatambunaintencionalitatpeda-gògica(Shapiro,1978;Titlebaumet al .,2004;LevineiLópez,2006) .

L’any1921,lesideesdelfilòsofipedagogJohnDeweyvaninspirarlacreaciódelprogramadeserveicomunitariestudiantildel’AntiochCo-llege,possiblementelprogramad’aprenentatgeserveimésanticd’entretotselsqueavuidiaesduenatermealsEstatsUnits .Aquest«Programad’EducacióiTreball»fixavacomaobjectiu«prepararelsestudiantsperviuredemaneraeficaçenunmóncomplex» .Elsestudiantsdesenvolu-pavenpràctiqueslaboralsenorganismesgovernamentalsonogoverna-mentalsencarregatsdeprestarserveisenl’àmbitdelasalut,l’educacióialtrescampssimilars .

Dewey i la sevafilosofiad’«aprendre fent» van aportarunade lesprincipalsinfluènciesteòriquesenelnaixementdel’aprenentatgeserveialsEstatsUnits .LesideesdelpedagogbrasilerPauloFreiretambévantenirunanotableinfluènciaalsanysseixantaisetantaentreelspionersdel’aprenentatgeservei,tantalsEstatsUnits(paísenquèvaviureexi-liatunsquantsanys)comal’Amèricallatina(Seeman,1990;Brown,2001;GomesdaCosta,2003;Tapia,2006) .

Tot iquepodríembuscarmoltsantecedentsamésdelsque jahemesmentat, desde laprimerameitatdel segle xx, tant aEuropa comaÀfricaiÀsia,8lamajorpartdelsautorscoincideixaapuntarqueelterme

6 . <anuies .mx/programas/servicio_social/principal/docs/encabezado .htm> .7 . Noméselsprojectesde«ServicioSocialcurricular»tenenuncomponentformald’aprenentatge .

Larestapodenconstituirpràctiquespreprofessionalsonoiarticular-seonoambelscontingutscurricu-lars,enfunciódecadauniversitaticadaprojecte .

8 . EntreellsVoluntaryServiceOverseas(VSO),fundatel1958pelsbritànicsAleciMoraDickson,tambécreadorsel1962deCommunityServiceVolunteers(CSV),queavuidiaésl’entitatdevoluntariatmésgrandelRegneUnitiunadelesprincipalsimpulsoresdel’aprenentatgeserveioactive citizenship education; elsNationalServiceCorpsafricans;elserveiestudiantildel’Índiaielstreballsuniversitarisal’Amèricallatina .VegeuTapia,2006,pp .43-49 .


«aprenentatgeservei»(enanglèsservice-learning)esvaferservirperpri-meravegadaalsEstatsUnitsl’any1967,quanWilliamRamsay,RobertSigmoniMichaelHartelvanemprarperdescriureunprojectedede-senvolupamentlocalquevanduratermeestudiantsidocentsdelaxarxaOakRidgeAssociatedUniversitiesdeTennessee juntamentambaltresorganitzacionsdelazona .L’expressióesvaconsolidaralaprimeraServi-ce-learningConferencequeesvacelebrarel1969aAtlanta(Eberly,1988;Titlebaumet al .,2004;Jacobyiassociats,1996;Stantonet al .,1999) .

Lapropostapedagògicadel’aprenentatgeserveiavuidias’aplicaeninstitucionsdetotselsnivellseducatiusdetotselsraconsdelplaneta,isotaetiquetesmoltvariades:desdel«serviciosocialcurricular»delesuniversitatsmexicanes,el«trabajocomunaluniversitario»deCostaRicaoaltresdenominacions,comarala«pràcticapreprofessionalcomunità-ria»,«extensiócocurricular»imoltesaltres .Devegades,finsitotenunmateixpaíshitrobemdenominacionsdiferents .Perexemple,aBrasilalgunsautorsparlende«voluntariateducatiu»,id’altreshofand’apren-dizagem-serviço .AlesescolesdelJapóesparladehoh-shioborantyia,enfunciódesiesfamésèmfasienelsentitde«serveialanació»obéalaintencionalitatfilantròpica .Al’Estatespanyol,algunaorganitzacióvacomençaradifondreelconcepteambelnomanglèsdeservice-learning,peròengenerals’empraméslaforma«aprenentatgeservei» .9

Aquestapluralitatdedenominacionstél’origennonomésenlare-lativanovetatdelaproposta,sinópossiblementenelfetqueladifusiómundiald’aquestamenadepràctiquess’haproduïtatravésdeprocessosnacionalsiinstitucionalsmoltcomplexosivariats .Enalgunspaïsos,lapedagogiadel’aprenentatgeserveiesvafomentardesdel’àmbitdelespolítiqueseducatives,comenelscasosd’Alemanya,10Argentina,11Xi-le12oelsEstatsUnits,13mentrequeenaltresvanserorganitzacionsde

9 . AprenentatgeserveiaCatalunya,a<www .aprenentatgeservei .org> .Pelquefaaladifusióinter-nacionaldel’aprenentatgeservei,vegeuTapia,2006,pp .49-57 .Al’Argentina,elProgramaNacionalEducaciónSolidariajahadutaterme15 .084experièncieseducativessolidàries,acàrrecde12 .932insti-tucionsdetotselsnivellseducatius:<www .me .gov .ar/edusol> .Podeuconsultardadesactualitzadessobreladifusiódelespràctiquesd’aprenentatgeserveial’Amèricallatinaa<www .clayss .org .ar> .

10 . <http://www .blk-demokratie .de/materialien/demokratiebausteine/programmthemen/service-learning> .

11 . L’aprenentatgeserveis’esmentaexplícitamententrelesinnovacionseducativesimpulsadesperlaLeydeEducaciónNacional (Leynúm26 .206), aprovada eldesembrede2006 .<www .me .gov .ar/doc_pdf/ley_de_educ_nac .pdf> .

12 . AtravésdediferentsprogramesdelMinisterid’Educacióid’altresiniciatives,comarael«Pre-mioBicentenarioEscuelasSolidarias» .<http://www .bicentenario .gov .cl/inicio/escuela_solidaria_2006/index .php> .

13 . ProgramaFederalLearn and Serve America,<www .learnandserve .org> .


lasocietatcivillesprincipalsimpulsores,comenelcasdeSoziedanieaRússiaoelCentrodelVoluntariadodel’Uruguai .Enalgunscasosvanserlesuniversitatslesquivanplantejarlaproposta,comaraalsEstatsUnits,iend’altresesvacomençaradifondreapartirdel’escolasecun-dària(Xile,Argentina)ofinsitotl’escolaprimària,comal’Uruguai .Adiferentspartsdelplaneta,docentsiestudiantsdesenvolupendemane-rasimultàniapràctiquesd’aprenentatgeservei,totiquenoenconeixennilabibliografianilesdefinicions .

Unes definicions que, per què no dir-ho, són especialment abun-dants .Jael1990,JaneKendallvaidentificar,nomésenanglès,mésde140definicionsdiferentsdeservice-learning(Kendall,1990) .Durantladècadasegüent,elventalldedefinicionsencaravacréixermés(CairniKielsmeier,1995;FurcoiBillig,2002,NYLC,2004),totcomptant-hilesmúltiplesdenominacionsquelapràcticavaanarassumintalesdife-rentsllengüesicontextosculturals(Tapia,2006) .

Més enllà de la complexitat i la varietat del context global i delsèmfasisimatisosquehiaportacadaautor,elsdarrersanyslacomunitatacadèmicahacoinciditenalgunsconsensosbàsicsal’entorndetrestretsfonamentalso«programàtics»quecaracteritzenl’aprenentatgeservei:

a) El protagonisme dels estudiants enelplantejament,eldesenvolupa-mentil’evoluciódelprojecte:l’aprenentatgeserveiésunapropostad’aprenentatgeactiui,pertant,sónelsestudiants,mésquenopaselsdocents,elsquehandeprotagonitzarifer-seseveslesactivitats .

b) El desenvolupament d’activitats de servei solidari orientades a col-laborard’unamaneraeficaçverslaresoluciódeproblemescomu-nitarisconcrets .Demanera intencionada,bategemel serveicoma«solidari», sabentqueaquestsdos termespodenoriginar inter-pretacionsiconnotacionsdiverses,talcomhemapuntatenaltresobres(Tapia,2003;2006) .Adiferènciadelmotanglèsservice,quepotferreferènciaaactivitatsindividualsipuramentassistencials,«solidaritat»implicaunatascacol·lectivaimésdecol·laboracióquenopasdebeneficència,ambunsentitques’acostamésalsignificatmésprofunddelapedagogiadel’aprenentatgeservei .Tanmateix,el terme «solidaritat» també s’ha devaluat força els darrers anysi,peraixò,caldestacarqueenelnostrecasoptemperunmodeldesolidaritatentèscoma«trobada»(Aranguren,1997;Dieguez,2000),comaespaide transformació social idecoprotagonismed’aquellsque,enaltresmodels,quedenbandejatsalpaperpassiu


de«beneficiaris»o«destinataris» .Enelcasdel’aprenentatgeservei,els«beneficiaris»nonoméssónlespersonesdelacomunitat,sinótambéelsmateixosestudiants,queensortirsobreelterrenytroba-ranoportunitatsdeformaciócomaprofessionalsicomaciutadansquenosempreespodenoferiralsclaustres .

c) La vinculació intencionada de les pràctiques solidàries amb els con-tinguts d’aprenentatge o recerca quefiguren al plad’estudis .14Enaquestcas,elprotagonismedelsdocentssíqueésfonamental,jaquelaplanificaciópedagògicaésprecisamentallòquediferencial’aprenentatge servei d’altres pràctiques d’extensió, voluntariat oresponsabilitatsocialuniversitària,talcomveuremal’apartatse-güent . Tot superant velles antinòmies entre les idees de «fora» i«dins»delauniversitat,enunbonprojected’aprenentatgeserveial’aulaiellaboratoriaquestsconceptesesconverteixenenmotorsdedesenvolupamentlocal .Amésamés,lesactivitatsdelacomunitatesplanifiquenen funciódecontingutscurriculars ideprojectesderecercaconcrets .Lareflexiódelsestudiantssobrelasevaprò-piapràctica,ilasevaparticipacióalesinstànciesdeplanificacióiavaluació,represententambésituacionsd’aprenentatgequecaldràplanificardemaneraintencionada .

Endefinitiva,podríemdefinirl’aprenentatgeserveicomunaactivi-tatounprogramadeserveisolidariprotagonitzatpelsestudiantsicen-tratendonarrespostademaneraeficaçalesnecessitatsd’unacomuni-tat,partintd’unaplanificacióintegradaambelscontingutscurriculars,semprepensantenoptimitzarelsaprenentatges .

2.4 els quadrants de l’aprenentatge i el servei

L’articulacióentreconeixementcientíficiacciósocialnosempreésfàcilialesinstitucionseducativesesprodueixambdiferentsgrausd’inten-cionalitatid’eficàcia .Alapràctica,sónmolthabitualsleszonesgrises,inosempreésfàcildiferenciarlespràctiquesd’aprenentatgeserveiensentitestricted’altrespràctiquesd’intervenciócomunitàriaqueespro-dueixenenelsàmbitseducatius .

14 . Enelcasdelesinstitucionseducativesformals .Enelcasdel’educaciónoformalilesorganit-zacionsdelasocietatcivil,l’articulacióesproduiràambelscontingutsformatiusplantejatsdemaneraintencionada .


Algunsautors(Tapia,2000,pp .26-30)hanproposatdiverseseinesper a aquesta finalitat, entre les quals destacaríem els «quadrants del’aprenentatge iel servei» .Lespersones familiaritzadesamb labiblio-grafia especialitzada segurament ja deuen conèixer aquesta eina, queinicialmentesvadesenvoluparalaUniversitatdeStanfordiquehemtraduïtiadaptataaltrescontextos(Tapia,2000;2006) .

L’eixverticaldelagràficafareferènciaalnivelldequalitatdelserveisolidariqueesprestaalacomunitat,mentrequel’eixhoritzontalparladelnivelld’integraciódel’aprenentatgesistemàticodisciplinarialser-veiqueesdesenvolupa .Elsnivellsmésbaixosomésaltsdeserveiques’ofereixenpodentenirrelacióambdiferentsvariables,comaraeltempsqueesdedicaal’activitatolacapacitatdelprojecteperdonarrespostaaunademanda .Perposarunexempled’uncasextrem,visitarunave-gadal’anyuncentrecomunitarinoestradueixenlamateixaqualitatdeserveiqueanar-hicadasetmanapertreballarenunespaidesuporteducatiuosanitari .

Pelquefaal’eixhoritzontal,fareferènciaalnivelld’integraciódelsaprenentatgesacadèmicsformalsambl’activitatdeserveidesenvolupa-da .Enfunciód’aquestseixos,esdelimitenelsquadrantsquepermetendiferenciarquatretipusd’experièncieseducatives .

• Sortides a la comunitat amb intenció fonamentalment acadèmi-ca: enaquestquadranthiagrupemelstreballsdecamp,pràctiquespreprofessionals,estades,investigacionssobreelterreny,programesd’aprenentatgebasatenproblemes(ABP)ialtresactivitatsqueapro-penelsestudiantsa la realitatde la sevacomunitat,entesanomés

Figura 4: Els quadrants de l’aprenentatge i el servei solidari a l’educació superior

EXtEnSiÓ/VoLuntaRiat inStituCionaL

iniCiatiVES SoLiDÀRiES aSiStEmÀtiQuES

intEGRat

aPREnEntatGE SERVEi

+–

tREBaLLS DE CamP/PRÀCtiQuES/EStaDES/aBP

S

E

R

V

E

i

–

+

aPREnEntatGE


comaobjected’estudi .Estractad’activitatsqueofereixenlapossibi-litatd’aplicaridesenvoluparconeixementsihabilitatsencontextosreals,quesecentrenenelconeixementdelarealitat,peròquenoesplantegennecessàriament transformar-lani establir-hi vincles soli-daris .Eldestinatariprincipaldelprojecteésl’estudiantil’èmfasisecentraenl’adquisiciód’aprenentatges,mentrequeelcontacteamblarealitatcomunitàriaéspuramentinstrumental .

• Iniciatives solidàries asistemàtiques: esdefineixenperlasevainten-cionalitatsolidàriaiperlapoca(onul·la)articulacióquetenenambl’aprenentatgeformal .Algunesdelesiniciativessolidàriesasistemà-tiquesméshabitualssónlescampanyesderecollida(deroba,menjar,etc .)ielsfestivalsoaltresactivitats«benèfiques»,ques’organitzendemaneraocasionalidesarticuladadelsaprenentatges .Sónasistemà-tiquesperquèsorgeixencomaactivitatsocasionals(unainundació,una demanda puntual d’una associació local, etc .), perquè donenresposta,durantperíodesdetempsconcrets,aunanecessitatpun-tual,iperquènormalmentneixenespontàniamentperlainiciativad’unodiversosdocentsoestudiantsobédelcentred’estudiants,inopasd’unaplanificacióinstitucional .Elprincipaldestinataridelprojecteéslacomunitat(totiquepotserqueesprodueixisensecapcontacte directe) i l’èmfasi es posa en l’atenció a una necessitat inopasenlageneracióintencionadad’unaexperiènciaeducativa .Enaquestamenadecampanyes,potpassarqueelsestudiantstinguinocasiódeformar-seenvalorsiactitudsautènticamentsolidaris,peròtambépotserqueesconforminambunassistencialismeimprovisatisuperficial,mésemotiuquenopasefectiu .

• Extensió, voluntariat i servei comunitari institucional: aquestamenad’experièncieslesorganitzailessustentalamateixauniversi-tatisecentrenenlapromociód’activitatssolidàries,decompromíssocial i participació ciutadanadels estudiants, coma expressiódelamissióinstitucional,iescaracteritzenperquèesdesenvolupenenparal·leloambunamínimaarticulacióamblesactivitatsacadèmi-ques .Enaquest«quadrant»hisituaríemlesactivitatsmésclàssiquesd’extensióielsprogramesderesponsabilitatsocialuniversitàriaidevoluntariatestudiantilsensevinculacionsintencionadesambelplad’estudis acadèmic . Justament pel fet que consisteixen en accionssostingudes institucionalmenteneltemps,engeneralaquesttipusd’experiènciespotarribaraoferirunserveialacomunitatambméscontinuïtatimésqualitat .Pelquefaal’aprenentatge,perbéqueel


serveicomunitariésunaestratègiaefectivadeformacióenvalors,dedesenvolupamentd’actitudsprosocialsideformacióenlaciutada-nia,aquestaprenentatgenosempres’integraambelsaprenentatgesdisciplinaris .EstudiantsdeMedicinaid’Educaciópodentreballarjuntsenlaconstrucciód’habitatgespopularsiaixòseguramentmi-lloraràlaqualitatdevidadelapoblaciódestinatàriadel’acciói lasensibilitatdelsestudiantsenverslaproblemàticasocial,perònotin-dràmassarelacióamblasevaformacióacadèmica .Totiqueaquesttipusd’activitatsengeneraltenenunimpacteprofundenlavidailaformaciópersonaldelsestudiants,elsseusaspectesformatiusnor-malmentnoesplanifiquendemaneraintencionada .

• Aprenentatge servei: en aquest darrer quadrant hi situaríem lesexperiències,pràctiques iprogramesqueofereixenalhoraunaaltaqualitatdeserveisolidariiunaltgraud’integracióambelsaprenen-tatgesformals .Elsidentifiquemcomaaprenentatgeserveiquanunamateixaactivitattéalhoraobjectiussocialsiobjectiusd’aprenentatgeavaluables .Elsdestinatarisdelprojectesón,alhora,lapoblacióatesaielsestudiants,jaquetotsdosesbeneficiendelprojecte,il’èmfasisecentraalhoraenl’adquisiciód’aprenentatgesienlamilloradelescondicionsdevidad’unacomunitatconcreta .

Sipassemdelesdefinicionsalespràctiques,podríemaportaralgunsexemplesdebonespràctiquesenelterrenydel’aprenentatgeservei:

• EstudiantsdeDretofereixenassessorament jurídicgratuïtencon-sultoris,ambsupervisiódedocents,iposenenpràcticaelsseusco-neixementsenmatèriademediacióperreduirlaviolènciaenbarrisurbansmarginalitzats .15

• Estudiantsd’Arquitecturaduenatermelessevespràctiquesdissenyanticonstruinthabitatgesantisísmicsperavíctimesdeterratrèmols,16assessorenenlaconstrucciód’habitatgespopularsifanpràctiquesdedissenyabeneficid’organitzacionsdelasocietatcivil .17

• FacultatsdePedagogiaiinstitutsdeformaciódocentafegeixenalespràctiquesdocentstradicionalsdelesescolesactivitatsd’aprenentat-

15 . CentrodeResolucióndeConflictosde laUniversidadCatólicadelPerú,<http://polis .pucp .edu .pe/dapseu/basedatos/proyecto .php?proyecto=6> .

16 . UniversidadCatólicadeOccidente,ElSalvador,<http://www .unico .edu .sv/Proyecciónsocial> .17 . SIUS,SeminariInterdisciplinariperal’EmergènciaSocialdelaFacultatd’ArquitecturaiDis-

senydelaUniversidaddeBuenosAires,<http://www .fridymarconi .com> .


geserveicomaraprogramesdetutoria,suportescolar,animacióso-cioculturalieducaciónoformal,ques’ofereixenanensiadolescentsensituacionsdevulnerabilitatsocialextrema .18

2.5 Aprenentatge servei i qualitat acadèmica

Si ens fixem en els exemples anteriors, sembla clar que les activitatssocialspodenrepresentaralhoraexcel·lentsàmbitsdepràcticaprepro-fessional, d’aprenentatge i d’aplicació de continguts curriculars, i dedesenvolupament de valors i actituds de responsabilitat i compromísciutadà .

Tanmateix,calreconèixerquenototaactivitatambvoluntataltruis-taisolidàriaconstitueixnecessàriamentiper se unaactivitatquepuguimenarvers l’excel·lènciaacadèmicani la formaciódebonsciutadans .SihoplantegemenelsrealistesifredstermesdeCooper,especialistanord-americà:

Quanelsjovess’involucrenenactivitatsdeserveialacomunitat,podenpassarfonamentalmenttrescoses:podenaprendrecosessobreellsmatei-xos,lasevacomunitatotemessocialscandents;potserquenoaprenguinres: un gruppot repartirmenjar als sense sostre imostrar-se insensibledavantaquesttema;obépodenaprendrelalliçóequivocada:elsprejudi-cisiestereotipsespodenreforçaroaparèixeratravésd’activitatsdeserveiirreflexivesomalplanificades .(Cooper,1999)

Sabemqueunprojected’aprenentatgeserveibenplanificatpermetaprendre continguts curriculars i alhoradesenvolupar competències iformaractituds i compromisosciutadansquefigurenen lesmissionsinstitucionalsiquenosempreesconcretenalesaules .Peròtambésa-bem,icalsubratllar-ho,queunprojectequeespreténsolidariisocial-ment responsablepotacabarper ensenyaruna lliçóequivocada iperreforçar prejudicis i estereotips si les activitats es desenvolupen sensemassareflexióosiesplanifiquendemaneraingènua .

Ungrupdejovesdeclassemitjanad’unagranciutat,queaterrenenunalocalitatruralaïlladaoalsuddelplaneta,senseproudiagnòstics

18 . Entred’altres,l’InstitutodeFormaciónDocenteJoséManuelEstradadeCorrientesil’InstitutoSuperiordelProfesoradoJoaquínV .González,delaciutatdeBuenosAires,totsdosguardonatsambelPremioPresidencialPrácticasSolidariasenEducaciónSuperiord’Argentina,<www .me .gov .ar/edusol> .


niacordsprevisamblapoblaciólocal,arriba,s’hiquedaunasetmanaoduesise’nvaiquetornadient«quebonaqueéslagentd’allà,queacollidora,quesenzilla,quebéqueenshovampassar»,potserquenohaginaprèsressobrelesdificultatsilesinjustíciesqueafectenlavidaru-raliquese’nvaginsensehavercontribuïtrealmentaresoldre’ncapdelsproblemes .Delamateixamanera,elsnostresestudiantspodenanarivenirambaquestamiradaingènuainoaprendreres .

Oencarapitjor:potserhanaprèsuna lliçóequivocada iespassenlarestadelessevesvidesconvençutsqueéspossiblemillorarlescondi-cionsdevidadelapoblaciónomésanant-hidevisitaobéconfonentlabonavoluntat amb formes subtils, peròpernicioses,depaternalisme .Enaquestsentit,ésmoltindicatiueldebatsuscitatl’agostde2006arrand’undocumentdel’organitzaciódevoluntariatbritànicaVSO(Volun-taryServiceOverseas),quealertavacontralaproliferaciódeprogrames«d’ajudaapaïsosenviesdedesenvolupament»organitzatsperjovesdu-rantelseugap year(oanysabàticabansdecomençarlauniversitat),enquè,malgratlesbonesintencions–afirmaven–potseracabenexercintunaactivitat«neocolonialista» .19

Com a educadors, tenim el deure envers els nostres estudiantsd’ensenyar-los la lliçó correcta, encara que sigui més difícil d’ense-nyar:unalliçóque,amésd’entusiasmeibonavoluntat,exigeixtenirprouconeixementsicompetències,constànciaidedicaciópertaldepodermodificarmínimamentlarealitat .Unbonprojected’aprenen-tatgeserveihad’aspiraramillorarrealmentlaqualitatdevidad’unacomunitatiabuscarl’excel·lènciaacadèmicaquepotihadegarantirquelesactivitatssobreelterrenyimpliquinelsconeixementsilesin-vestigacionsmésavançades,tantdesdelpuntdevistadelesciènciessocialscomdelesdisciplinescientífiquesrelacionadesambelproble-maenqüestió .

Enaquestsentit,alsprojectesd’aprenentatgeserveidemésqualitat,s’estableixun«cerclevirtuós»entreaprenentatgeiservei:elsaprenentat-gesacadèmicsmillorenlaqualitatdelserveiques’ofereixalacomunitatil’activitatsocialestradueixenunamillorformacióintegraliestimulaunanovaproducciódeconeixements(EDUSOL,2006) .

19 . <http://www .vso .org .uk/news/pressreleases/gap_years .asp> .VegeuThe Guardian,RegneUnit(18d’agostde2006),«Arethesethenewcolonialists?», <http://www .guardian .co .uk/g2/story/0,,1852717,00 .html>;The Times,RegneUnit(15d’agostde2006), «Gapyearscreate‘newcolonialists’» .


2.6 efectes de l’aprenentatge servei en la formació dels estudiants

Moltesinvestigacionshandemostratelsefectesdestacablesquelesex-periènciesd’aprenentatgeserveidequalitatprodueixentantenl’apre-nentatgecomeneldesenvolupamentdecompetènciesiactitudsenselsestudiantsdesecundàriaiuniversitaris .Enaquestpunt,voldríemsu-bratllarl’element«dequalitat»,jaquedelamateixamaneraquenototeslesactivitatssolidàriessónd’aprenentatgeservei,nototeslesactivitatsd’aprenentatgeserveiesdesenvolupend’acordambcriterisdequalitatqueengaranteixinl’eficàciaipermetinavaluarunsefectesestadística-mentsignificatius .

Enaquestsentit,elconsensacadèmicdelsdarrersanysenspermetapuntarelscriterisfonamentalsdequalitatperalespràctiquesd’apre-nentatgeservei:

• Durada suficient per generar un impacte en la comunitat i els estudi-ants:perbéquealgunsautorsplantegenque,desprésdedosanysdepràcticad’aprenentatgeservei,jaespodencomençaradetectarresul-tatssignificatiusentreelsestudiants(EDUSOL,2004,p .30),d’al-tresindiquenqueladuradamínimad’unprojectedequalitatquanta l’impacte en l’aprenentatge hauria de ser de sis mesos (NYLC,2006,pp .25-32) .Unaduradasuperiordelsprojectesnormalmentestà associada no només al compromís dels participants directes,sinóalainstitucionalitzaciódelapedagogiaalainstitució .Enqual-sevolcas,eltempsquecaldedicarespecíficamentaltreballsolidarinoespotdefinird’unamanerageneralitzada,jaquel’equacióentretempsiobjectiusquecalassolirpotvariarmoltentreunprojecteiunaltre .Desenvolupardemaneraseriosaunprojectedesuportesco-larpotexigirunmínimd’unany,mentrequeungrupd’estudiantsd’enginyeriapotinstal·larunprogramariqueoptimitzielsprocessosadministratiusd’unhospitalnomésambunessetmanesdefeina .

• Amb una intensitat significativa: la intensitat fa referència a la fre-qüènciaambquèesduuatermel’activitatsolidàriaialaquantitatdetempsques’hidedicacadavegada .

• Que es caracteritzi per uns «trets programàtics ben definits» (Furco,2005):comjahemesmentatalpuntanterior,unprojectedequalitats’hadecaracteritzarperunprotagonismeactiudelsestudiants,peroferirunserveisignificatiuperalacomunitatipelfetdecomptar


ambunaplanificacióqueestableixivinclesclarsentrel’activitatso-lidàriaielscontingutscurriculars,comtambéespaisperalarefle-xió .

Tambépodenaportarorientacionsútilsels«principisperaunabonapràctica»desenvolupatsperHoward(1993,pp .5-9)pensantenl’edu-caciósuperior:

a) Elcrèditacadèmiccorresponal’aprenentatge,inopasalservei .b) Noespotposarenperillelrigoracadèmic .c) Calquehihagiobjectiusd’aprenentatgeclarsperalsestudiants .d) Calestablircriterisclarsperseleccionarelsllocsenquèesdesenvo-

luparàelserveialacomunitat .e) Calpreveuremecanismesacadèmicamentcontrastatsperavaluar

elsaprenentatgesqueesprodueixenalacomunitat .f) Cal facilitar als estudiants einesper identificar els aprenentatges

queesdesenvolupenenelterrenycomunitari .g) Ésnecessariminimitzarlesdiferènciesentreelpaperdelsestudi-

antsdinsiforadel’aula:tantal’aulacomalacomunitathandeserprotagonistesdelsseuspropisaprenentatges .

h) L’aprenentatgeserveihad’ajudarareplantejarelpaperdeldocent .i) Calpreveureelgraud’incertesesivariacionsquegeneral’aprenen-

tatgealacomunitat .j) Calmaximitzarl’orientaciódelscursosapartird’unaperspectiva

deresponsabilitatsocial .

Les concepcions més integrals de l’excel·lència acadèmica entenenqueunaeducaciódequalitathad’abastartantconeixementscientíficsd’excel·lènciacomlaformacióenlescompetènciesielsvalorsnecessarispermoure’sambgarantiespelmóndeltreballiexercirunaciutadaniaparticipativaisolidària .Desd’aquestaperspectiva,totseguitesbossa-remalgunsdelsimpactesdel’aprenentatgeserveienlaqualitatdel’ofer-taeducativaquelarecercahacomençatamostrar .

• Impactes de l’aprenentatge servei en l’aprenentatge: les pràctiquesd’aprenentatgeserveitenenefecteseducatiusespecíficsenlamane-rad’aprendreal’educaciósuperior .Entred’altres,elsestudisdutsatermeperEyleriGilesadiferentsuniversitatsamericanesdemostrenquel’aprenentatgeserveitéunimpacteconsiderableenlacompren-


sióil’aplicaciódelsconeixements,eneldesenvolupamentdel’interèsperindagaridelpensamentreflexiuicrític,enlapercepciódepossi-bilitatsdecanvisocial,eneldesenvolupamentpersonaliinterperso-nalieneldesenvolupamentdepràctiquesdeciutadaniaparticipativa(EyleriGiles,1999) .Entreelstreballsderecercadesenvolupatselsdarrersanysal’entorndel’impactedel’aprenentatgeserveienelde-senvolupamentacadèmicicognitiu,caldriadestacar,entred’altres,els duts a terme al voltant del desenvolupament de coneixementsconceptualsicompetències20ilacapacitatperanalitzarisintetitzarinformaciócomplexa .21

• Impacte de l’aprenentatge servei en el desenvolupament de competències per a la inserció laboral:lesexperiènciesd’aprenentatgeserveicontri-bueixenaescurçarladistànciaentrelateoriailapràcticaquetan-tesvegadeselsacabatsdellicenciarilespersonesqueelscontractenassenyalencomunadelesmancancesmésgreusdel’ensenyamentuniversitaritradicional .Larecercaques’hadutatermeelsdarrersanysdemostraquelespràctiquesd’aprenentatgeserveipodenrepre-sentar una eina eficaç per desenvolupar competències bàsiques decaraalmóndeltreball,especialmentpelquefaaldesenvolupamentdecompetènciespertreballarenequip,comunicar-seambeficàcia,assumirresponsabilitatsidesenvoluparlacapacitatd’iniciativaper-sonalilescompetènciesorganitzativesidegestió .22Aquestconjuntdecompetènciesassumeixunaimportànciasignificativaenuncon-textmundialenquèlacontractaciónoestàgarantidaienquècadadiaméstreballadorshandegenerarigestionarlessevespròpiesini-ciativesproductives .

Mésquenopasprepararelsestudiantsperaunafeinaconcreta,[l’apre-nentatgeservei]elspreparaperresoldreelsproblemesdelasevacomuni-tat .Elsofereixlapossibilitatd’endinsar-seenlesinterconnexionsentrelateoriadel’aulailapràcticaorientadaanecessitatscomunitàries .(Herrero,2002,p .37)

• Impacte de l’aprenentatge servei en la formació ètica: perbéquemol-tesuniversitatsd’arreudelmónencaraavuipretenenmostraruna

20 . VegeuWurr,2002;Melchior,1999;Marcus,HowardiKing,1993 .21 . VegeuEyleriGiles,1999;Osborneialtres,1998;Weilerialtres,1998;Supik,1996;Melchior

iOrr,1995;BatchelderiRoot,1994 .22 . VegeuMelchior,2000;ConradiHedin,1989;NYLC,2004 .


ciència «neutral»desdelpuntdevistade l’ètica,desdelmóndeltreballs’haintensificatenelsdarrersanyslapreocupacióperesta-blircodisèticscorporatiusipergarantir(simésnodiscursivament)unscertsparàmetresd’èticaprofessional .Desdelpuntdevistadela formació ètica dels futurs professionals, l’aprenentatge servei esproposaeducarnonomésenl’èticadelsdrets(enquèhisolabundarl’escola),sinótambéenunaèticadelaresponsabilitatpersonalicol-lectiva .Unprojected’aprenentatge serveipermetdura lapràcticaeldiscernimentèticil’argumentació,analitzarvaloracions,normesicostumsdediferentscomunitatsitambépermetpassardelsgransvalorsproclamatsalespràctiquesenquèelsprincipisdelasolidaritatilajustícias’handeposarendansaatravésdecompromisosperso-nalsconcrets .

Laformacióèticanoésunprocéspuramentcognitiu,sinófonamental-mentproducted’unapràctica .Eldesenvolupamentd’experiències signifi-cativesdeservei,articuladesambunareflexióiunconjuntdecontinguts,representaunamanerad’incorporarunaèticadelasolidaritat .Aquestésunelementessencialqueemergeixclaramentalsprojectesd’aprenentatgeservei .[…]esdetectaquehipredominenlacooperacióperdamuntdelarivalitat,l’acceptaciódeladiversitatperdamuntdeladiscriminació,lamediacióso-breelconflicte,elcompromísambelsaltrespersobredelacomoditatilaindiferència .Enaquestsentit,espotdirqueeldesenvolupamentdel’apre-nentatgeserveiconstrueixunaculturadelapau .(PaSoJoven,2004,p .37)

Lesinvestigacionsfetesenaquestàmbitplantegenreptescomplexos,peròjas’hancomençatadesenvoluparalgunsestudisespecíficssobrel’impactepositiudelesexperiènciesd’aprenentatgeserveieneldesenvo-lupamenthumàimoraldelsnensielsjoves .

• Impacte de l’aprenentatge servei en la participació social i política:totiquelamajoriad’estudisrelacionatsambl’impactedel’aprenentatgeserveienlaformacióperalaciutadanias’hanfetambadolescents,cadacopmésestudisdemostrenelfortimpactequeelcompromíssocialalsanysdejoventuttéenlatrajectòriadelavidadelfutur .23Sirepassempersobrelabiografiadelamajorpartdelslídersactualsd’organitzacions socials, sindicals ipolítiques, veuremquegairebé

23 . VegeuFurco,2005;EDUSOL2005;Tapia,2006 .


tots van començar a implicar-se en aquests campsdurant els seusanysd’adolescènciaijoventut .

Segonselsespecialistes,l’oportunitatqueofereixl’aprenentatgeser-veiperconnectarlespràctiquessolidàriesambpossibilitatsd’acciópro-fessionalquepermetinarticularcanvissocialsamigillargterminicon-tribueixa superarunavisióexclusivament individualistade lapròpiaprofessióiaformargraduatsconscientsicompromesossolidàriamentamblesnecessitatsdelasevacomunitat,elseupaísilacomunitatinter-nacional(Ehrlich,2000;YounisiYates,1993) .

L’aprenentatgeserveial’educaciósuperior:

Reconeixlademocràciacomunaparticipaciód’aprenentatgeactivaiprivilegialaparticipacióactivaalavidadelacomunitatcomapontperexercirlaciutadania .Tenintpresentaquestaestretarelacióambelsvalorscívics,reforçaelsaspectesdelsplansd’estudisvinculatsalpensamentcrí-tic,eldiscurspúblic,lesactivitatsdegrupielsvinclesamblacomunitat .(Herrero,2002,p .37)

2.7 conclusions

Hem mirat de demostrar que contraposar els objectius d’excel·lènciaacadèmicaielsderesponsabilitatsocialdelauniversitatrepresentaunaantinòmiafalsa .Perincidirdedebòenlarealitatsocial,perrespondreaunanecessitatambeficàcia,calposarendansaconeixementscientí-ficsmultidisciplinaris i transdisciplinaris; cal investigar,desenvoluparcompetènciespersonalsigrupals,itambécalcapacitatdegestióiin-novacióiunnivelldecreativitat,d’iniciativaidecompromíspersonalicol·lectiuenormementcomplexosi,normalment,moltsuperiorsalqueelsestudiantsnecessitenperobtenirresultatsenunexamenparciales-crit .Percanviarelmóncalsaberméscosesquenopasperaprovarunexamen .

Desd’aquestaperspectiva,lapropostadel’aprenentatgeserveiaspiraaconstruirunpontentrelaresponsabilitatsocialqueprediquenlesmis-sionsinstitucionalsilaqualitatacadèmicaque,sensdubte,ésunapartfonamentaldelaresponsabilitatdelesinstitucionsd’educaciósuperiorenverselsseusestudiantsielconjuntdelacomunitatlocal,nacionaliglobal .



Aranguren,L .(1997),«Sersolidario,másqueunamoda», Suplemento de Cáritas,núm .231,Madrid,CáritasEspaña .

Batchelder,T .H .iRoot,S .(1994),«Effectsofanundergraduatepro-gram to integrate academic learning and service:Cognitive, prosocialcognitive, and identity outcomes», Journal of Adolescence, núm . 17(4),pp .341-355 .

Brown,D .M .(2001),Pulling it Together: A Method for Developing Service-Learning and Community Partnerships Based in Critical Pedagogy, NationalServiceFellowResearch,<www .nationalserviceresources .org/filemanager/download/720/brown .pdf> .

Cairn,R .W .iKielsmeier,J .(1995),Growing Hope. A sourcebook on inte-grating Youth Service into the School Curriculum,Minneapolis,NationalYouthLeadershipCouncil .

Conrad,D .E .iHedin,D .(1989),High school community service: A review of research and programs, Madison,NationalCenterforEffectiveSecondarySchools .

Cooper,M .(1999),Planning Your Next Successful Volunteer Project,TheFIUVo-lunteerActionCenter,<www .fiu .edu/~time4chg/Library/planning .html> .

Diéguez,A .J .(coord .)(2000),La intervención comunitaria. Experiencias y Reflexiones, BuenosAires,EspacioEditorial .

Eberly,D .(1988),National Service. A promise to keep,NovaYork,JohnAl-denBooks .

EDUSOL(2005),ProgramaNacionalEducaciónSolidaria,UnidaddePro-gramasEspeciales, MinisteriodeEducación,CienciayTecnología,Apren-dizaje y servicio solidario en la Educación Superior y en los sistemas educativos latinoamericanos. Actas del 7.º Seminario Internacional «Aprendizaje y Ser-vicio Solidario»,RepúblicaArgentina .

———— (2006), Programa Nacional Educación Solidaria . Unidad deProgramas Especiales Ministerio de Educación, Ciencia y Tecnología,Experien cias ganadoras del Premio Presidencial «Prácticas Solidarias en Educa ción Superior» 2004,RepúblicaArgentina .

Ehrlich,T . (ed .) (2000),Civic responsibility and Higher Education, West-port,AmericanCouncilonEducationandOriyxPress,SeriesonHigherEducation .

Eyler, J .; Giles, D . (1999), Where s the learning in service-learning?, SanFrancisco,Jossey-BassPublishers .

Furco,A .(2005),«Impactodelosproyectosdeaprendizaje-servicio»,Progra-maNacionalEducaciónSolidaria,UPE,MECyT,Aprendizaje y servicio solidario en la Educación Superior y en los sistemas educativos latinoamerica-


nos. Actas del 7.º Seminario Internacional «Aprendizaje y Servicio Solidario»,RepúblicaArgentina,pp .19-26 .

Furco,A .;Billig,S .H .(eds .) (2002),Service-Learning: The Essence of the Pedagogy, IAP:CT .

Gomes,A .C .(2003),Revolição. A revolução da vontade,Coleçãojovemvo-luntário,escolasolidária,FaçaParte,InstitutoBrasilVoluntário .

Gortari,A .de(2005),«ElServicioSocialMexicano:diseñoyconstruccióndemodelos»,MinisteriodeEducación,CienciayTecnología,UnidaddeProgramasEspeciales,ProgramaNacionalEducaciónSolidaria,Aprendi-zaje y servicio solidario en la Educación Superior y en los sistemas educativos latinoamericanos. Actas del 7.º Seminario Internacional «Aprendizaje y Ser-vicio Solidario»,RepúblicaArgentina .

Herrero,M .A .(2002),El «problema del agua». Un desafío para incorporar nuevas herramientas pedagógicas al aula Universitaria,tesiperal’especiali-tatendocènciauniversitària,FacultaddeCienciasVeterinarias,Universi-daddeBuenosAires,agost .

Howard,J .(ed .) (1993),Praxis I: A Faculty Casebook on Community Service Learning,AnnArbor,UniversityofMichiganOfficeofCommunitySer-viceLearning .

Jacoby,B .iassociats(1996),Service-learning in Higher Education. Concepts and practices,SanFrancisco,JosseyBass .

Kendall,J .iassociats(1990),Combining service and learning .A resource book for community and public service,vol .I-II,Raleigh,NationalSocietyforInternshipsandExperientialEducation .

Levine,P .;López,M .H .(2002,setembre),Youth voter turnout has declined, by any measure, informedeTheCenterforInformation&ResearchonCivicLearning&Engagement(CIRCLE),CollegePark,MD .

Marcus,G .P .;Howard,J .P .iKing,D .C .(1993),«Integratingcommu-nity service and classroom instruction enhances learning:Results fromanexperiment»,Education Evaluation and Policy Analysis, núm .15,pp . 410-419 .

Melchior,A .;Orr,L .(1995),Final report: National evaluation of Learn and Serve America,Cambridge,MA,ABTAssociates .

Melchior, A . (1999), Summary Report. National Evaluation of Learn and Serve America, Center for Human Resources, Waltham, MA, BrandeisUniversity .

NYLC(2004)NationalYouthLeadershipCouncil,Growing to Great-ness 2004. The State of Service-learning Project,St .Paul,MN .

Osborne, R .; Hammerich, S . i Hensley, C . (1998), «Student effects ofservice-learning:Trackingchangeacrossasemester»,Michigan Journal of Community Service Learning,núm .5,pp .5-13 .


PaSoJoven(2004),Bid-Ses-Clayss-AlianzaOng-Cebofil,PaSoJoven:ParticipaciónSolidariaparaAméricaLatina,Manual de formación de for-madores en aprendizaje-servicio y servicio juvenil, Buenos Aires, <http://www .clayss .org .ar/paso_joven/index .htm>

Puig-Rovira,J .M .iPalos,J .(2006),«Rasgospedagógicosdelaprendizaje-servicio»,Cuadernos de Pedagogía,núm .357,maig .

Seeman,H .(1990),Why the resistence by Faculty?,aKendall,J .iassociats(1990),Combining service and learning. A resource book for community and public service,vol .II,Raleigh,NationalSocietyforInternshipsandExpe-rientialEducation,pp .161-163 .

Shapiro,H .D .(1978),Appalachia on our mind: the Southern mountains and mountaineers in the American consciousness, 1870-1920,ChapelHill,Uni-versityofNorthCarolinaPress .

Stanton,T .K .;Giles,D .E .,Jr . iCruz,N .I .(1999),Service-learning. A Movement’s Pioneers Reflect on its Origins, Practice and Future, SanFran-cisco,Jossey-Bass .

Supik,J .(1996),Valued Youth Partnerships: Programs in Caring,SanAntonio,TX,InterculturalResearchandDevelopmentAssociation .

Tapia,M .N .(2000),La solidaridad como pedagogía, BuenosAires,CiudadNueva .

————(2003),«“Servicio”and“solidaridad”inSouthAmericanSpanish»,aPerold,H .;Sherraden,M .iStroud,S .(eds .),Service Enquiry: Ser-vice in the 21st Century, First Edition,Johannesburg,GlobalServiceIns-titute,USAandVolunteerandServiceEnquirySouthernAfrica,<http://www .service-enquiry .co .za> .

————(2006),Aprendizaje y servicio solidario en el sistema educativo y las organizaciones juveniles, BuenosAires,CiudadNueva .

Titlebaum,P .et al .(2004),Annotated History of Service Learning 1862-2002,Dayton,OH,UniversityofDayton .

Wurr,A .J .(2002),Text-based measures of service-learning writing quality.Re-flections: A Journal of Writing, Service-Learning, and Community Literacy, núm .2(2),pp .40-55 .

Youniss,J .;McClellan,I .A .iYates,M .(1997),«Whatweknowaboutengenderingcivic identity»,American Behavioral Scientist, núm .40, pp .620-631 .

57

3. universitat i consciència cívica. Algunes experiències d’èxit: service learning i campus compact

Concepción NavalUniversidad de Navarra

Undelstemesemergentsenelterrenydel’educacióperalaciutadaniademo-cràticaaquestesdarreresdècadeséselpaperquel’educaciósuperiorpotocu-par-hi .Totiqueéspúblicireconegut,simésnoenteoria,quel’educacióperalavidaciutadanaenunasocietatdemocràticaesprodueixtantenlafamíliail’escolacomenlasocietatengeneral(institucions,normes,costums,etc .),actualmenthihaunaconsciènciaclaradelanecessitatilaradicalitatdefo-mentarunaculturaparticipativaenl’educaciósuperior,tenintencomptequesen’haallargatl’accésiquetéunarepercussióimportantenlaformaciódelsciutadans(Campus Compact,1999;Ehrlich,2000;HollanderiSaltmarsch,2001;Egerton,2002;LangsethiPlater,2004;ArthuriBohlin,2005) .

Finsaras’hadedicatmésatencióal’educacióperalaciutadaniaenlesetapesdel’ensenyamentdeprimàriaisecundària,ésadir,al’escola .Sensdubte,sónelsanysbàsicsapartirdelsqualsesfonamentatotelquevindràdesprés,peròelquevolemdestacararaésprecisamentlanecessitatdecul-tivaraquesttipusd’educaciótambéenl’educaciósuperior .Compotl’edu-caciósuperiorcontribuiramillorarlaconsciènciacívicadelsciutadans?

Lacreaciódel’EspaiEuropeudel’EducacióSuperior–talcomapun-tal’anomenatProcésdeBolonya–,amblesreformesqueimplica,aportad’algunamaneraunanovavisiódel’ensenyamentil’aprenentatgequeaspiraaser,simésnoenlessevesdeclaracionsdeprincipis,menysindi-vidualistaimésparticipativa,amblaconfiançaqueenpuguigerminarunasociabilitatparcialmentperdudaiqueconvérecuperar .1

1 . ARasines (2003,p .61) esparlad’altres tendències en l’educació superior, concretamentdelsEstatsUnits,elRegneUnitielJapó .


Enaquest text,desprésd’una reflexió inicial sobre la relacióentreeducaciósuperioriconsciènciacívica,espresentaranunasèried’expe-riènciesd’èxitaplicadesenl’àmbitanglosaxó,algunesencampusdelsEUA,quehanfetdemotorpertalquelesuniversitatsdesenvolupinlaseva tascadeviversdeciutadania,de responsabilitat ideconsciènciacívica .Concretament,parlaremdelametodologiadelService Learning(programesdeserveioaprenentatgeservei)idel’experiènciadelCam-pus Compact.2

3.1 missió social de la universitat

Launiversitatocupaunllocespecialalasocietatihidesenvolupaunpaperinsubstituïble .Iaquestllocnoésnomésfísic,sinófonamental-mentcultural,social,depromociódelarecerca,desenvolupament,etc .

Lamissiósocialdelauniversitatcomprènmoltstemes,entreelsqualsenvoldriadestacarnoméstres:lesrelacionsdelauniversitatambelmónexteriori,concretament,amblarealitatquel’envolta;ladocènciailarecercauniversitàriesdutesatermeambaquestafilosofiaiambactituddeserveisocialilaparticipaciódelsestudiantsalavidauniversitàriaidelacomunitat .3

Totselsquiestemimplicatsenlatascauniversitàriaensplantegem,moltsovint,comafrontarlapassivitatquedevegadesmostral’alumnat,comdespertar-nel’interès,comfomentarelcompromíscívic .Estracta,doncs,d’unmotiudeconversaidetreballambelscompanys .

Lògicament,pertald’aportarsolucions,primerdetotconvéindagarenlescausesiactuar-hi .Amésamés,calbuscarmotiusqueelsajudinasortird’aquestacòmodaoincòmodapassivitatenquèdevegadesviueninstal·lats,trobarobjectiuscompartitspelsqualsvalguilapenaposar-seatreballar .Cal,finalment,invertirgenerosamentenlaformacióhuma-nística, antropològica i èticadels estudiants,una inversióquea llargterminiseràfructífera .4

2 . Alsannexoss’aportainformaciósobreaquesttemespertalquequihitinguiinterèsenpuguiobtenirmésinformació .

3 . Peraunenfocamenthistòric,vegeuDeRiddler-Symoens,H .(ed .)(1999),Historia de la Univer-sidad Europea,4volums,vol .1,1995,Bilbao,UniversidaddelPaísVasco .

4 . L’ensenyamentuniversitariautènticéselquecapacitaperaldiàleg,ajudaapensarjunts .ComdiuMacIntyre:«Itisafamiliartruththatonecanonlythinkforoneselfifonedoesnotthinkbyoneself»([1987],«TheIdeaofanEducatedPublic»,p .24,aHaydon[ed .],Education and Values. The Richard Peters Lectures,Londres,UniversityofLondonInstituteofEducation) .

593. univerSitAt i conSciènciA cívicA

L’educació superior té la missió de col·laborar en la preparació del’alumnatpertaldeconvertir-losenciutadansreflexius,crítics,capaçosde pensar pel seu compte . No es pot concebre un universitari sensecrítica,unadisposicióqueestradueixenlanecessitatd’implicar-seenaspectessocialsquanconvinguiidemirardecanviarelquecalguiquanaixíhoreclaminlajustíciaielbécomú .Estractad’unacríticaque«nos’escarxofaescèpticament,refugiant-seenelseupropidiscursolasevamandra»(Llano,2003;Colbyet al .,2003;Dahrendorf,2000;Barnett,2000) .

Lapreguntaquesorgeixdevegadesquanpensemenaqueststemes,contemplant launiversitat enconjunt, és ladequi s’encarregade fo-mentarmesurespositivesoprogramesformatiusenunsentitamplidecompromíscívicalesnostresuniversitats .

Podríem respondre que, d’una banda, aquesta tasca correspon alsequipsdelsvicerectoratsd’alumnes,comtambédelsdegansovicede-gansd’alumnesdecadafacultat,delesONGpresentsalavidauniver-sitària,elsrepresentantsdelsestudiants,etc .Tanmateix,somsensdubteelsmateixosprofessors,cadascúenlasevamatèriacientíficaiapartird’aquestadisciplina,elsquipodemfermésodeixardeferenaquestàm-bitdelaformacióuniversitària .Elprofessoratésunapeçaclau,perquècomptaamblaimmediatesadeldiaadiaambl’alumnat .Isensecapmenadedubtelauniversitat,enconjunt,tambéhihadecol·laborar:desdelesinstal·lacionsmaterialsil’úsielmantenimentquerebenfinsalclimaqueesgeneraalescafeteries,passantperlesactivitatsculturalsques’impulsen,etc .

Observarlauniversitatdesdelaperspectivadelaformacióofereixavantatgesmoltinteressants,desdelnostrepuntdevista,jaqueestractadelnucligenuíiessencialdelainstitució .Estracta,lògicament,d’unaformacióintel·lectual,peròd’unaformacióqueabastatotselsaltresas-pectesqueimplicaelconceptedeformació:educacióestètica,afectiva,moralisocialocívica .

LapreparacióperalafeinaprofessionalésuntemacandentenelplantejamentactualsobreelsentitilamissiódelaUniversitat .Siin-terpretemlescompetènciesprofessionalscomamaterialitzacióactuald’aquestapreparació,podementroncaramblatradiciódelaformacióuniversitària,queensduuavaloraraspectescomelrigorcrític, l’in-terèslliured’utilitarismes,saberpreguntar,noquedar-seamblesapa-rences,descobrirquelaveritatdevegadess’amagaiquecalesforçar-seper trobar-la, ser conscient del risc de l’autosuficiència o de valorar


excessivamentelcriteripropi,saberquenohosabemtotiquelafos-coresdetectadesdelallum,aprendreavalorarambuncriteripropii format, tenirconviccionsapartirde lesqualspoderdialogarsensetémerl’argumentació,aprendreasuggerirmésquenopasaafirmar,tenirunsentitprofunddeladignitatdelapersonaidelaconvivènciasocial,lamentalitatdeservei,etc .Totessónqualitatsdel’universitariqueexigeixenconeixements,actituds ihabilitatsocompetènciesquecaldesenvolupar .

Vallapenafixar-nos,enlatascauniversitària,perlarelacióquetéambladimensiósocialdel’educació,enl’especialsensibilitatenverstotelquetérelacióambladignitathumanailaconvivènciasocial:laconsi-deraciódetotselséssershumanssegonsladignitatquemereixen,imainoméscomamitjà .Caltenirpresentqueunésserhumàvalmoltmésquetotelmónmaterial,calaprendreaviurepúblicamentlallibertat,evitarl’anonimat,buscarelbécomú,quenoésnoméselbéd’unama-joria,aprendreadonaricompartirelquetenim;totmirantdepreservariperfeccionarlanatura,obrir-nosaunaecologiahumanista,etc .

A la vida d’una persona, els anys universitaris són un període detemps especial, també des del punt de vista del desvetllament de laconsciènciacívica .Peramoltsestudiants,estractadelmomentenquèassoleixenlamajoriad’edatlegaloquel’acabend’estrenari,pertant,sónciutadansdepledret,totiquelasevavidaenmoltscasos,osimésnoenelnostreentornmésproper,continuadepenentdelessevesfamí-lies .Seriaunerrorpensarquenoméssónciutadanselsquehanacabatels seus estudis (Fernández, 2005) . Els estudiants universitaris tenenunamissiócívicaquehandeduratermeenlessevescondicionsactuals,igualcomelsprofessors,elsinvestigadorsoelpersonald’administracióiserveisd’unainstitucióuniversitàriaiquecadascúdesenvolupasegonscomlisemblamillor .

Elsuniversitarisd’avuisónelsprofessorsdeprimàriaisecundàriadedemà,unaresponsabilitatsocialconsiderablequecaltenirmoltpresent .Tanmateix,laimportànciadel’educaciócívicadelsalumnesexigeixqueesplantegiunareflexiósobrelamissióilaconsciènciacívicadelsprofes-sorsenelseuexerciciprofessionalisobreelsobjectiusdelauniversitatcomaconjunt:quinscriterissesegueixenenelstemesrealmentimpor-tants, com l’elecció d’assignatures que cal cursar com a obligatòries,quès’ensenya icoms’ensenya,comesvalora i s’avaluaelsestudiants,com s’estructuren els programes d’estudi, quins criteris se segueixenenlacontractaciói lapromociódelprofessorat,quinstemesescullel


professoratenlarecercailadocència,quinssónelscriterisd’admissiód’alumnes,etc .(LangsethiPlater,2004) .

Lacrisidelauniversitat,delaqualtants’haparlat,enelfonsdeixapalesalanecessitatdereplantejar-nelaidentitat,potserunamicaperdu-daoambunscontornsunamicaborrosos .Ladificultat,comentantsaltresàmbits,rauensaberquèoquisom,perpoderarribaraser-ho .Compodríemsaberquèensconvésensesaberquisom?

Podríemafirmarcertamentqueladimensiósocialéspresentd’algu-namaneraacadascunadelesfacetesdelamissiódelauniversitat;obé,ditd’unaaltramanera,quelallibertatilaresponsabilitatuniversitàriescreixensiesviuenambquotidianitat, sies fanoperativesentotes lesactivitats acadèmiques .Ésadir, eneldesenvolupamentde la recercabàsicaiaplicada,cultivantlaciència,amblaintegracióordenadadelsnousconeixements, eneldesenvolupamentde ladocènciacomaco-municaciódeconeixements,queavuiaculllaincorporaciódelesnovestecnologiespermillorar-la,ienlaformaciódeprofessionalscomaper-sonesíntegres,ambsentitdeserveialasocietatiestímulpermillorar-nelacompetència .

Enaquestcontext,podemveureclaramentelpaperquelesuniver-sitatsduenatermeenlaconsolidaciódelaconsciènciacívicadelsestu-diantsuniversitaris,unpaperqueavuidia,isensevolerseralarmistes,assumeixcaràcterd’urgent .Conceptesclàssicscomelsdellibertat,ve-ritat,etc .quefinsitotfigurenalsescutsolemesdemoltesuniversitats,hanperdutpartdelasevaprofunditat,significaticàrrega,itambéentreelsmembresdelacomunitatacadèmica .Aixídoncs,convétreballarpertalderedescobrir-los .Launiversitatexerceix,hovulguiono,unpaperclauenlessocietatsdelconeixementenquèvivim,enlaformaciódelsseusciutadansmitjançantelfomentdelpensamentracional,larecercadelaveritat,larecercailainnovacióconstant,etc .Sensdubte,hihaunconsensgeneralenelfetquelesuniversitatspodenferd’agentsdetrans-formació,ihandefer-ne:totunrepteperaquellsquiestemimplicatsenaquestatasca,quenosempreescompleix .5

Compodempotenciaraquestafinalitatsocialdelauniversitat?O,sianemunamicamésenllà,quèésicomesgeneralaconsciènciacívica,elcompromíscívic?Quèsignificaavuielcivisme?Ésnomés,osobretot,elsentitdepertinençaaungrup?

5 . Vegeul’articled’Egerton,M .(2002,pp .603-620),quedefensa,basant-seenunestudiempíric,l’escassainfluènciaquel’educaciósuperiortéenlaconsolidaciódelcompromíscívicentreelsestudiantsjovesimadurs .


Siensplantegem(Naval,UgarteiHerrero,2003)quinstretshandecaracteritzarelciutadàeuropeudelseglexxiamblaformaciódelqualhemd’ajudardesdelauniversitat,larespostaenscondueixacaracte-ritzar-lo, als estatsdemocràtics, pelsdrets subjectiusquepot exigir al’estat .Així,laciutadaniagaranteixalapersonaunàmbitd’elecciódinsdelqualnohihacapcoacció .

Ara bé, el ciutadà es caracteritza pels drets de participació políti-ca, que garanteixennonomés la llibertat de coacció externa, sinó laparticipació en un espai públic que el converteix en subjecte d’unacomunitat .

Estracta,pertant,derecuperarunamaneradeserdelciutadàenquèhicàpiguenlesdiferènciesdinsd’unasocietatpluralistaiintercultural,comtambédinsdelmarcqueensofereixlaglobalització,unobjectiuqueexigeixaprendreivoluntatdeparticipar .

Siensfixemenelconceptedeciutadania europea,caldirqueaques-tanoció jaésunconceptepolèmic iqueelsdiferentsorganismeseu-ropeus, especialment laComissióEuropea, lluitenperquè esdevinguiunarealitat .Esplantejacomunaformadeciutadaniademocràtica,noexemptadeproblemes,iesreconeixquelatascadeforjar-las’allargaràforçaeneltemps,totiqueesmantéeldubtedesiarribaràaconvertir-seenunarealitatplena,tenintencomptelapluralitatpròpiad’Europa .6En aquesta mateixa línia, el repte de l’Espai Europeu de l’EducacióSuperiornoquedaalmargedelesdificultats,talcomhemanatveientdarrerament .

AquestconceptedeciutadaniaeuropeaesdefineixforçabéalTrac-tatdeMaastrich(1993,art .8),elTractatd’Àmsterdam(1997,art .A)ieldocumentEducation and Active Citizenship in the European Union(1998),delaComissióEuropea .Elsprincipisdeciutadaniaeuropeaques’hiassenyalenestan«basatsenvalorscompartitsd’interdependència,democràcia,igualtatd’oportunitatsirespectemutu»(ComissióEuro-pea,1998,p .16) .

Quinhoritzóesplantejaperalciutadàeuropeu?Ferpossiblesciuta-dansautònoms,crítics,participatiusiresponsables .Elsvalorsquehandefonamentartotelprocéssónelsdedemocràcia,dretshumans,pau,llibertatiigualtat .

Tantalstextosd’organismesinternacionalsaprovatselsdarrersanyscomtambéalstreballsderecercaesparlaespecialmentdel’aspectedela

6 . Hihafinsitotquiparlad’unaEuropadelsPoblesenl’àmbituniversitari .


responsabilitatoelcompromíscívicactiudelaciutadania .Alessocie-tatsdemocràtiques,totssomcorresponsablesdelqueenspassa .

Apartirdel’anàlisidelstextosemesospelsorganismesinternacio-nalsenmatèriadedretshumans,podemcomprovarqueundelstretsquedefineixenelsciutadansésel seucompromísactiuambl’exercicid’aquests drets humans: és el millor instrument per reforçar tots elsaspectesdelavidademocràtica .Enaquestcas,femreferènciaconcreta-mentaalgunesdeclaracionsd’organismesinternacionals,comaral’arti-cle21delaDeclaracióUniversaldelsDretsHumans;7l’article25 .1delPacteInternacionaldeDretsCivilsiPolítics;8laDeclaracióiProgramad’AcciódeViena;l’article29 .1delaDeclaracióUniversaldeDretsHu-mans9ila44enareuniódelaConferènciaInternacionald’Educació de1994 .

Comasíntesi,diriaqueelciutadàalqualhemd’aspirarenaquestseglexxidesdelauniversitatespodriacaracteritzarcomalgúque:a)participa,noesmostraindiferent,indagacauses,perquès,etc .b)actuaguiatperlajustícia,lasolidaritat,elbécomú;ic)téunfortsentitdelallibertatilaresponsabilitatpersonals .

Aixídoncs, totunhoritzópera l’educaciópera laciutadaniade-mocràticaactualidesdelauniversitat,queal’horadedesenvolupar-losensdubtehauràde tenir en compteunadimensióde coneixementspolítics10basadaen l’estudideprincipisbàsicsdedret,política,etc . iquetambéhauràd’incloure lapossibilitatd’aprendreamblapràcticadelserveiactiualacomunitat,comabaseperafavorirunaparticipaciócívicaiundesenvolupamentdelesvirtutsileshabilitatssocials .11

Podríemesmentarmoltesexperiènciesal’horadeparlardepràcti-quesfructíferesqueenspermetrienreplantejar lanostrasituaciócon-cretaalauniversitatitreure’nconseqüències .Noestractaencapcas

7 . S’hireconeixque:«Totapersonatédretaparticiparalgoverndelseupaís,directamentoatravésderepresentantsescollitslliurament .Totapersonatédretaaccedir,encondicionsd’igualtat,alesfun-cionspúbliquesdelseupaís» .

8 . S’hiafirmaque«Totselsciutadanshandetenir[…]elsdretsi lesoportunitatssegüents:[…]votaroserescollitseneleccionsperiòdiques,autèntiques,celebradespersufragiuniversaliigualipervotsecretquegaranteixilalliureexpressiódelavoluntatdelselectors» .

9 . S’hireconeixque«Totapersonatédeuresenverslacomunitat,atèsquenomésalacomunitatpotdesenvoluparlliuramentiplenalasevapersonalitat» .

10 . Perobtenirmés informació sobreaquestpunt,consulteuel llocwebde l’AmericanPoliticalScienceAssociation,al’apartatde«CivicEducation&Engagement»,<www .apsanet .org> .

11 . Enaquestcas,potserinteressantapuntarlanovaNewslettercreadapercitizED project(admin@citized .info) .L’estiude2005esvallançarunanovarevistaimpresa,Journal of Citizenship and Teacher Education, centradadirectament en aquestsdos temes .Actualment, s’anomenaCitizenship, Teaching and Learning.


d’elaborarunreceptaritretdecontext,sinód’indicarl’orientacióquecalseguir .12

De les diferentsmetodologies que actualment s’apliquen, em cen-traréenlapràcticadelService Learning,queelsdarrersanyshatingutunadifusióconsiderable,primeralsEUAidesprésalRegneUnitialarestad’Europa(Annette,2000),cosaques’hatraduïtenestratègiestanvaluosescoml’anomenadaCampus Compact.

3.2 la metodologia del service learning (programes d’aprenentatge servei) i l’experiència del campus compact

3.2.1 programes d’aprenentatge servei

Undelsaspectesdel’educaciócívicaactualquehatingutmésdifusióelsdarrersanys,especialmentalsEUA,comamitjàperfomentarlapar-ticipaciódelsjovesielsadolescents(tantal’ensenyamentsecundaricomsuperior)sónelsprogramesiactivitatsdeserveialacomunitat(FurcoiBilling,2002;Hollander,SaltmarshiZlotkowski,2001;iBuchanan,BaldwiniRudisill,2002) .

L’expressióanglesa service learning emfasitzaespecialmentl’enfoca-menteducatiuquetenenaquestesactivitatsdeservei,enquèelsestudi-antsaprenenimadurenmoralmentatravésdelaparticipacióactivaenexperiènciesdeserveiorganitzadesd’unamaneramolt intel·ligent,demaneraquevehiculinconeixements, s’integrinalplad’estudisacadè-micsi,alhora,ajudinadonarrespostaanecessitatssocials .

D’aquestamanera,lesactivitatsdeserveialacomunitatespresentencomunacontribucióinnovadoraal’educaciócívica(Koopman,2003,p . 3), però la realitat és que en el nostre entorn culturalméspropercomptemambunallargatradicióenl’aplicaciód’aquestesactivitats,totiquenorebenaquestadenominaciónis’integrendemaneraexplícitaenelsprogramesoelscertificatsd’estudis .

12 . Totiquenoentraremaanalitzar-lo,podemesmentarlaimplantacióaEuropadelprojecte«Lesuniversitatscomallocsdeciutadaniaideresponsabilitatcívica»,alrecerdelConselld’Europa,iquevapresentarl’informefinalelfebrerde2002,elaboratperM .F .Plantan .EspotconsultaralllocwebdelConselld’Europa,<www .coe .int> .Alapartfinaldel’informe,vallapenapararatencióalscapítols8,9i10,enquèparladelsestudiantsilaresponsabilitatcívica,aixícomlapedagogiademocràticailadefensadelcompromíscívic .VegeutambéunaaltrapublicaciódelConselld’Europa:Bergan,S .,Persson,A .,Plantan,F .,Musteata,S .,iGarabagiu,A .(2004),The university as respublica. Higher education govern-ance, student participation and the university as a site of citizenship .


Elrepteésqueaquestesactivitatsnoquedinaïlladesdelarestadelcontexteducatiudel’alumne:saberconnectariintegrarl’educaciócívi-caenelsdiferentsàmbitsenquèesdesenvolupa,ferpossiblequeenelcontextcurriculardel’educacióperalaciutadaniahihagiunllocperalareflexióil’anàlisi,pensantsempreenbuscarsolucionsalsproblemesdelacomunitatenquèviuen,adonant-sequesónproblemespúblics,detothom,iqueexigeixenlacol·laboraciódetothom,enlamesuraade-quada,pertalderesoldre’ls .

Aprendre a participar sabent descobrir que hi ha diferents mane-resde fer-ho, segons lesdiferents circumstàncies,preparació, grauderesponsabilitat odelegaciódel tema enqüestió constitueix una tascaeducativacabdal .

D’aquestamaneraéscoms’arribaacrearunaculturacívica,primeral’escolaidesprésenl’educaciósuperior,entrealumnesiprofessors,queesplantegenlescausesdelsproblemessocialsiactuenenconseqüència(CampusCompact,1999ai1999b;Ehrlich,2000) .

Aquestes activitats de servei reclamen un enfocament d’ensenya-ment-aprenentatge que integri el servei a la comunitat amb l’estudiacadèmic,pertald’enriquirl’aprenentatge,fomentarlaresponsabilitatcívicaienfortirlescomunitats .Hihaprovesquedemostrenqueambaquestenfocamentmillorenelsresultatsdocents,aixícomlesrelacionshumanesentreelsalumnesielsprofessors,esredueixenelsproblemesdeconducta,augmentalamotivacióenversl’aprenentatge,comtambéelsentitderesponsabilitatcívicail’atenciódelsestudiantsi,engeneral,s’aconsegueixunavisióméspositivaentreelsmembresdelacomunitatescolar(Veldhuis,2000) .

Sirevisemlabibliografiapedagògicaal’entornd’aquesttema,13moltabundant en lesdarreresdècades, especialment en l’àmbit anglosaxó–1989ésunadatahistòricaenaquestsentit–,constatemques’emprenambforçaflexibilitatexpressionscomaprenentatge servei (service lear-ning)iaprenentatge actiu (active learning)enelmarcdelacomunitat,totiquenohihamassaunanimitatquantalatraduccióquecaldonar-hi,sempreenelcontextmésgenèricd’unaeducacióperalaciutadaniademocràtica .TalcomapuntaBarber(1992),l’educaciócívicail’apre-nentatgeserveisónunfactordecisiuenl’impulsielmantenimentdela

13 . VegeulatesidoctoralelaboradaperMartínez-Odría(UniversidaddeNavarra,2005)Service-learning o aprendizaje-servicio: una propuesta de incorporación curricular del voluntariado (pendentdepublicació) .


virtutcívicailaparticipaciósocial,obéperdesenvoluparunapolíticaplenadesentit(Wuthnow,1998;Lerner,1997) .

Darrerament s’han emprèsmoltsprojectesde recercaper estudiarelsresultatsdediferentspràctiquesdedemocràciadeliberativa,tantenl’àmbit localcomenunàmbitmésgeneral,cosaquepermetestablircomparacionsapartirdelsresultats .UndelsexempleseltrobemalReg-neUnit,enelmarcdelprogramaderecercadel’ESRCsobre«Demo-cràciaiparticipació»,atravésdelsprojectesdutsatermeperLowndes,PratchettiStokersotaeltítol«L’efectelocal:governlocaliparticipaciócívica»il’impulsatperBarnesialtresianomenat«Poder,participacióirenovaciópolítica» .Totsdosaportendadesinteressantssobreelspuntsfortsielspuntsfeblesdelesnovesestratègiesenmatèriad’educacióperalaciutadaniaiunestudidelseuimpacteenl’àmbitlocalienlacomu-nitatpolítica(Annette,2000) .

Unfetquecaltenirencompteiquedestaquenaquestsestudiscomaexperiènciacomunaéselqueparladelnivellrelativamentaltdepar-ticipaciódelsjovesenactivitatsdevoluntariat,encontrastambelbaixnivelldeparticipacióenelsprocessospolítics:elnivelld’abstencióenlesvotacionspolítiquesn’ésnomésunexemple .Tanmateix,imalgratelsdiferentsestudisempíricsdutsaterme(Creweet al .,1991;DeaniMelrose,1999),enssemblainteressantaprofundirmésenlescomplexesactitudspolítiquesdelsjovessivolemcontribuiraestablirformesmésefectivesdeparticipaciópolíticaques’hiadaptinmillor .

Frazer(1999),quevaserdirectorael1999delvolumquelarevistaOxford Review of Educationvadedicardemaneramonogràficaal’edu-cacióperalaciutadania(vol .25,números1i2),identificasistipusdelqueanomena«antipatiesenverslapolítica»quemenencapalahostilitatversl’educaciópolítica .Totseguit,apuntaqueelsmotiusd’aquestaaver-sióelspodríemtrobarenpartenunensenyamentpolíticcentratgaire-bédemaneraexclusivaenlatransmissiódetradicionsiconeixements,senseincloure-hiaquestanecessàriadimensiódeparticipacióactivaenlacomunitat,associadaalesactitudsilescompetènciesnecessàriesperalacondiciódeciutadà .

Com sorgeix en aquest cas l’aprenentatge servei en elmarcd’unaeducaciócívicaid’unaciutadaniaactiva?Actualmentsomtestimonisd’unmovimentcadacopméssignificatiud’educadors,estudiants,po-lítics i lídersde comunitats queproposen algun tipusd’aprenentatgeserveialacomunitatcomaelementclauperduratermeunaeducacióperalaciutadaniaplenadesentit .Aquestfetésfruitdereconèixerla


importànciadelaparticipacióenlasocietatcivilidel’aprenentatgeenlacomunitatcomaelementsimportantsdel’educaciócívica .

IanDavis,enunestudi fet l’any2000ambaproximadament700mestres, va arribar a la conclusió que el service learning és unmèto-deeducatiuqueaportaunaexperiènciad’aprenentatgeestructuradaenl’àmbitdelaparticipacióciutadanaiquepotpermetredesenvoluparlescompetènciesnecessàriesperesdevenirunciutadàactiu .Amésamés,segonsapunta,potfacilitarl’adquisiciódeconeixementspolíticsihàbitsperaldesenvolupamentpersonalilavirtutcívica .

Al Regne Unit, el Community Service Volunteers (CSV), especial-mentatravésdelprogramad’educacióperalaciutadania,dirigitperJohnPotter, fa forçaanysque treballaambescoles,universitats i co-munitatsperendegarprogramesd’aprenentatgeserveieficaços(vegeu,enaquestsentit,l’estudidutatermeperMitchell,1999) .Laprincipalmotivacióésladenolimitar-sealmóndel’escolai,encomptesd’això,ferelpasalauniversitat(Annette,1999) .

AlsEUA,apartirde1970,s’haanatdesenvolupantunmovimentcada cop més potent a favor del service learning i fonamentat en elsprincipisquehadifóselmovimentdel’aprenentatge experiencial (expe-riencial learning)tantalesescolescomal’educaciósuperior(Bringle,GamesiMalloy,1999;Jacoby,1996;Zlotkowski,1999) .LaNationalSocietyforExperientialEducation(NSEE)ésunaorganitzaciód’àmbitnacionalquefomentaelservice learningtantalesescolescomal’educa-ciósuperior(community colleges iuniversitats),mentrequel’AmericanAssociationforHigherEducation(AAHE)facilitalaimplantaciód’in-novacionsenl’ensenyamentil’aprenentatgeenl’educaciósuperioriqueincloguinelservice learning.

Amés amés, elCenter forCommunityService andLearningdelaUniversitatdeMichiganpublicaunarevistadegranressòenaquestàmbit,mentrequeelNationalServiceLearningClearinghousede laUniversitat deMinnesotaproporciona accés auna granquantitat derecursosderecerca .D’altrabanda,laCorporationforNationalService,fundadael1993pelNationalandCommunityServiceTrust,aportadinersfederalsperimpulsarelservice learning alesescolesiinstitucionsd’educaciósuperior .

Tambél’AAHE,ambladirecciód’EdwardZlotkowski,vapublicardiferentsvolumsd’anàlisiteòricaid’estudisdecassobreelservice lear-ning .Unexempleenserial’obrad’EricksoniAndersonLearning with the Community: Concepts and Models for Service Learning in Teacher


Education (1997),quepreténservird’ajudaperintroduirelservice lear-ningenlaformaciódelsmestres .

Larecercaques’hadutatermealsEUAielRegneUnitperavaluarelsresultats(learning outcomes)obtingutsamblautilitzaciódelservi-ce learning no ésmassa equilibrada:mentre que alsEUAdestaquenimportantsprojectesque analitzen tant escoles (K-12) com colleges iuniversitats,alRegneUnitelsprojectessónmésaviatescadussers .AlsEUAtambéésforçainteressantelnombredetesisdoctoralsfomenta-desqueavaluenelsresultatsd’aprenentatgedelservice learning(Furco,1997), esmentades simésnoparcialmental llocwebde la NationalServiceLearningClearinghouse:<www .nicsl .coled .umn .edu/res/bibs/imps .htm> .

EyleriGiles,delaVanderbiltUniversity(EUA),vanduratermeunprojectequevatenirforçaressòposteriorment,jaquemiravad’analitzarelsdiferentsresultatsd’aprenentatgequeespodenimpulsarambelser-vice learningielsdiferentstipusdeprogramesdeservice learning (GilesiEyler,1994,EyleriGiles,1999) .Enlamateixalínia,hitrobaríemtambéeltreballfetperAstinielsseuscompanysal’UCLAHigherEducationResearchInstitute,al’entorndel’estudidelsefectesdelservice learningentrealumnesuniversitaris(AstiniSax,1998;Astin,1999) .

LaRandFoundation (una institucióque fomenta la recerca senseànimdelucre)vapublicarfaunsquantsanysuninformequetambévallapenadestacar,iqueteniacomatítol«CouplingServiceandLearninginHigherEducation:TheFinalReportoftheEvaluationoftheLearnandServeAmerica,HigherEducationProgram» .ElfinançamentelvaaportarlaCorporationforNationalCommunityService(RandFoun-dation,1998) .14

Lacreacióde l’EuropeanServiceLearningAssociation(ESLA)vaobrir a Europa la porta a aquest tema (<http://www .esla .info/html/main .html>) .Desdel’any2002s’handesenvolupatdiferentsactivitatsendiversescomunitatsautònomes .

14 . Segons indica l’informe: «Results reveal that students in service learning courses comparedtothoseinsimilarcourseswithoutaservicecomponentreport largergainsincivicparticipation(es-pecially intendedfuture involvement inacommunityservice)andlife-skills(interpersonalskillsandunderstandingdiversity)[…]Aconservativeconclusionisthatparticipationinservicelearningdoesnotappeartosloworhinderstudentlearninganddevelopmentandcarriessomemodestbenefits,particu-larlyintheareaofcivicandlifeskills .Alessconservativeconclusionisthatservicelearningmaycarrystrongerpositiveeffectsoncertainstudentswhenspecificelementsareinplace,especiallystronglinksbetweencoursecontentandserviceexperience»(Rand Education,1998,XVI-XIX) .


3.2.2 Campus Compact

L’experiència del Campus Compact suposa una important posada enescenaagranescalade lametodologiadel service learning a lesuni-versitats nord-americanes . Es tracta d’una aliança d’àmbit nacionalformadaperaproximadament1 .000colleges iuniversitats(públiquesiprivades),demésde50estats,amésd’algunsmembresinternacionals,que,lideratspelsseusrespectiusrectors,s’hancompromèsamblacon-secuciódelamissiócívicadel’educaciósuperior .Iperassoliraquestsobjectius, Campus Compact fomenta el servei a la comunitat com aajudaalsestudiantsperadquirirdisposicionsihabilitatscíviques,fo-mentalarelacióentreelscampusielsseusentornsiofereixelsuportnecessarialsprofessorsquemirend’integrartemesd’interèspúblicenladocènciailarecerca .

Elsrectorsd’aquestesinstitucionssóndelparerque,creantunen-tornalcampusqueestimulielcompromísambelserveialacomunitat,els colleges i les universitats seran capaçosdeprepararmillor els seusestudiantspertalqueesdevinguinciutadansactius,compromesosifor-mats,unslídersalessevescomunitats .

AlllocwebdeCampus Compacts’hipottrobarinformacióexhaus-tiva sobre els seus membres, objectius, activitats, etc .: <http://www .compact .org> .

Totes aquestes institucions universitàries fomenten entre els seusmembres(rectors,professors,personald’administracióiserveis,alum-nes,etc .)unarenovaciódelamissiódel’educaciósuperior,queimplicanonoméseldesenvolupamentcívicdelsestudiants, sinóunamanerad’enfocartotalavidauniversitàriacomaespaidepromocióactivadelavidasocial .

ElplaestratègicdissenyatperCampus Compactdecaraalperíodecomprèsentre2001 i2005marcavacincobjectius (<www .compact .org/aboutcc/strategic_plan .html>):

a) Crearentreelgovern,lafundaciódeCampus Compact,l’educaciósuperiorielslídersdelmónempresarialunentornquepossibilitiifacilitielcompromíscívicdel’educaciósuperioriaugmentarlavisibilitat de Campus Compact i la seva influència en els àmbitsestatalinacional .

b) Aprofundirenelconeixementdel’educaciósuperior,enelsmotiusilesmaneresd’esdeveniruncampuscompromès(subratllantespe-


cialmentelcompromísdelsrectorsamblaresponsabilitatcívicail’educaciósuperior) .

c) Augmentarlaquantitatilaqualitatdelservice learning ielcom-promíscívicentreelsmembresdeCampus Compact,totoferint-losserveisqueampliïnlespossibilitatsdelcampus .

d) Enfortirelcompromíscívicaugmentantlacapacitatd’establirrela-cionsentrelescomunitatsilesinstitucionsd’educaciósuperior .

e) Desenvolupar i augmentar la capacitat organitzativa de Campus Compact aescalanacionaliestatal,pertalque,comainiciativa,esdevinguilíderindiscutibleenl’àmbitdel’educaciócívica .

Pertaldeduratermeaquestsplans,Campus CompactvarebredelaCarnegie Corporationelmaigde2002unaconsiderableajudaeconò-micaqueelsanyssegüentsesvaanarampliant,amblaintenciódepre-parardocumentació,difondrebonespràctiquessobrecomhadeseruncampuscompromès(engaged)iferunimportantesforçperferextensiuaquestcompromíscívicad’altres institucionsd’educació superior .Lapreocupaciódefonséscomfomentarunaculturadelcompromísi,peraixò,elprojecteesvacentrarenels«indicadorsdecompromís»(indi-cators of engagement): IOEP,Indicators of engagement Project .Se’npotconsultar informació actualitzada al lloc web <http://www .compact .org/indicators/summary-revised .html> .

Iquinssónaquestsindicadorsdecompromís?Sen’esmententretze:missióde la institució; lideratge administratiu i acadèmic; assignacióderecursosexterns;disciplines,departamentsitreballinterdisciplina-ri; paper dels professors i premis; assignació de recursos interns; veudelacomunitat;mecanismesdesuport(estructuresdesuportirecur-sos);desenvolupament(carreraprofessional)delsprofessors;integracióicomplementarietatdelesactivitatsdeserveialacomunitat;pedagogiaiepistemologia(ensenyamentiaprenentatge);fòrumsperpotenciareldiàlegpúblic;veudelsestudiants .

Lafeinaqueesduuatermesecentraen:a)visitarcolleges peridentifi-car,documentaridifondrebonespràctiquesdecompromíscívicacadatipusd’institució;ib)publicarmonografiesambmodelsdecompromísamblacomunitat .

LadeclaraciódeprincipisdelsrectorsdeCampus Compactvaserre-dactadal’any1999perThomasEhrlichiElizabethHollander,apartirdelssuggerimentsqueelsvanferarribaralgunsrectorscomDerekBok(HarvardUniversity),DoloresCross(BrownCollege),JohnDiBiaggio


(TufsUniversity),ClaireGuadiani(ConnecticutCollege),StanleyKen-nedy(StanfordUniversity),CharlesKnapp(AspenInstitute),EdwardMalloy(UniversityofNotreDame) iEduardoPadrón(Miami-DadeCommunityCollege) .Desdellavors,cadavegadahihaméscampusquehansignatladeclaració .15

Podríemesmentarmoltesmaterialitzacionspràctiquesgràciesalde-senvolupamentd’aquestainiciativaenaquestsdarrersanys,peròfaremreferència només a dues xarxes d’universitats, i qui vulgui pot acce-dir amés informació sobre l’estratègia empradavisitant els llocswebcorresponents .

Estractade:

a) FloridaCampus Compact:http://www .floridacompact .orgb) IndianaCampus Compact:http://www .indianacampuscompact .org

ElFlorida Campus Compactdestacaperlasevagranvarietatdepro-grames:congressos,programesdeformació,consultoria,formaciódelprofessorat,beques,premisaprogramesdeserveid’excel·lència,contrac-taciódelpersonalperfomentaraquestesactivitats,bequesdeviatge,etc .Elcalendarianuald’activitatsdinamitzalavidadelscampus,totiquetambéhihaactivitatspensadesperimplicar-hilesfamílies .

Indiana Campus Compactésunconsorcidemésde30colleges iuni-versitatsquefomenten,arreudel’estat,elserveialacomunitatiprogra-mesdeservei .Vacomençarl’any1993partintdelabased’unacoalicióexistenta l’entornd’activitatsdevoluntariat,ambsismembresfunda-dors (Butler University, DePauw University, Earlham College, India-naUniversity,UniversityofNotreDameiValparaisoUniversity) .MésendavantesvaconsolidaroficialmentcomaIndianaCampus Compact(ICC)i,desdellavors,haprotagonitzatunimportantcreixement .L’abrilde2005, ICC, juntament amb laButlerUniversity, convoca el quartcongrés d’estudiants a l’entorn del Service Learning . En aquest sentit,tambésón força interessants lespublicacionsdutesa terme,el textdemoltesdelesqualsespottrobaratravésd’Internet .

15 . Algunesdelespublicacionsmésimportantsd’aquestprojectesón:Introduction to Service-lear-ning Toolkit: Readings and Resources for Faculty(2aed .,2003);Gelmon,HollandiDriscoll,2001, As-sessing Serive-Learning and Civic Engagement: Principles and Techniques;Battistoni,2001,Civic Engage-ment Across the Curriculum. A Resource Book for Service-Learning Faculty in All Disciplines;Battistoni,Gelmon,Saltmarsh,Werg,2003,Engaged Department Toolkit; Fundamentals of Service Learning Course Construction,2001 .Vegeul’annex .


UndelsmoltsivaluososrecursqueCampus Compactofereixésl’ac-céslliureaprogramesdeservice learning id’assignaturesdesenvolupadesambaquestenfocament .16Siclassifiquemelsprogramespermatèries,perexemple,podríemdestacarlesinteressantsaportacionsenelsàmbitsdel’antropologia,laciènciapolítica,lapsicologia,lasociologia,etc .

Sensdubte,lainformacióésmoltricai,pertant,ésfàcilperdre-s’hi .Peraixò,esperoqueaquestespàginesajudinprecisamenta introduir-s’hiiorientar-s’himilloriqueserveixincomaguiaperanovesactivitatsalsnostrescampus,enquèdebensegurquejafuncionennombrosesactivitatsd’allòmésenriquidoresenaquestalínia,totiquedevegadeselspuguimancarunaestructuracióiunaorganitzacióadients .17

3.3 conclusió

Enunaèpocacoml’actual,enquè,enparaulesdeChesterton,18somtanconcèntrics,vivimcadascúalseumónielmóndelveíensimportarelativamentpoc(demaneraquenoarribanitansolsafregarl’esferaconcèntricadelnostrejo),esfaespecialmenturgentlanecessitatdede-senvoluparprogramescomelsquehemdescrit .

ElService LearningielCampus Compactse’nspresenten,enl’ordremetodològiciorganitzatiu,comaexperiènciesfructíferes,mitjansqueenspodenajudaraduratermelamissiócívicadelauniversitatiarecu-perarladimensiósocialdelavidahumana .

Unareflexióque,ara,se’nsfapresentd’unamaneraineludible(Na-val,2004)éslaideaquenohihapolítiques,estratègiesnisistemesedu-catiusuniversals,sinóqueconvéadequar-lossemprealestradicionsde

16 . Algunesfontsinteressantsquepodemconsultaratravésd’Internetsón(vegeu<http://ase .tufts .edu/macc/learning .htm>):a)Service Learning Home;b)Robin’s Guide to College and University Service Learning Programs,que inclouenllaços a cursos iprogrames en línia; c)UNOmaha Service Learning Academy Courses,inclouprogramesiresumsdecursos;d)American Association of Community Colleges’ Service Learning Clearinghouse,desd’onespodensol·licitardefrancprogramesde service learning dediferentsdisciplines;e)National Campus Compact Syllabi Project,ambcentenarsdeprogramesdeservice learning (<http://www .compact .org/syllabi>); f )California Polytechnic State University,ambunagranselecció deprogrames ordenats permatèries; g)Clemson University, que contéunabase dedades deprogramesdeservice learning .

17 . Voldriaesmentarunaexperiènciadelaqualheestattestimonidirecteelsdarrersanys:elmovi-mentestudiantilUniversitariosporlaAyudaSocial(UAS) .

18 . Chesterton,alasevaAutobiografía([2003],Barcelona,Acantilado,p .165),afirmad’ellmateixque:«eraunpessimista[…];erabàsicamentunescèptic,ésadir,unhomesensebase,algúquedesconfiadel’ésserhumàmoltmésquedeDéu .[…]Admetiaquenosentiaentusiasmeperres,peròentotaixòeraconcèntric» .


lesqualspartim(tantenl’àmbitsociològiccompsicològic) .Lanecessi-tatdecomptarambunmarcteòriccomú,especialmentenelterrenydel’educaciócívica,quepermetipotenciarladiversitatnoentraencontra-diccióambtotelques’haditfinsara,sinóqueésunadelesexigèncieseducativesdeladiversitatdelmónactual .

Avui,itambéencontextoseducatius,s’exploraambmoltd’interèstotbuscantlesanomenadesbonespràctiques,unespràctiquesquepuguinserexportablesd’unllocaunaltre,iesmiratambédedefinirindicadorsdequalitatiobjectiusd’aprenentatgequepuguinorientarl’actuacióedu-cativa .Evidentment,aquestsprocessostenenunenormeinterès,sempreque se situïn al llocque els correspon: són experiències, ambels seusavantatges i inconvenients, i aquesta és la naturalesadel coneixementeducatiu(AltarejosiNaval,2004),unconeixementfonamentatenl’ex-periència,quedepèndelasubjectivitatiquetéunacaràctercontingent,unacertesarelativaiunaveritatgradual:ensmovemenelterrenydelqueésmillorielqueéspitjor,inopasdelesveritatsabsolutes .


Aguirre, J . (2004), «Hacia un nuevo modelo de persona universitaria», aParra,F .(ed .),Ante los problemas de la universidad española: 65 propuestas para conectarla con el futuro,Madrid,Entrelíneas,pp .311-316 .

Altarejos,F .iNaval,C .(2004),Filosofía de la educación(2aed .),Pamplo-na,EUNSA .

Annette,J . (1999),«CitizenshipandHigherEducation»,aLawton,D . iGardner,R .(eds .),Values in Education,Londres,KoganPage .

————(2000),«CivicParticipationandEducationforCitizenship»,co-municació presentada a Political Studies Association, UK 50th AnnualConference,Londres .

Arthur, J . iBohlin,K . (eds .) (2005),Citizenship and Higher Education. The role of universities in communities and society,Londres iNovaYork,RoutledgeFalmer .

Barber,B . (2000),Un lugar para todos. Cómo fortalecer la democracia y la sociedad civil,Barcelona,Paidós .

Barnett,R .(2000),Realizing the university in an age of supercomplexity, Buc-kingham, TheSocietyforResearchintoHigherEducation .

Bergan,S .;Persson,A .;Plantan,F .;Musteata,S .iGarabagiu,A .(2004),The university as respublica. Higher education governance, student participati-on and the university as a site of citizenship,Estrasburg,Conselld’Europa .


Bernal,A .(2000)(ed .),El voluntariado. Educación para la participación so-cial,Barcelona,Ariel .

Berry,H . iChisholm,L .A . (1999),Service Learning in higher education around the world. An initial look,NovaYork,InternationalPartnershipforServiceLearning .

Bingle,R . iMalloy,E . (1999) (eds .),Colleges and universities as citizens,NeedhamHeights,AllynandBaconaViacomCompany .

Bricall,J .M .(2000),Informe Universidad,Madrid,CRUE .Buchanan,A .;Baldwin,S .iRudisill,M .(2002),«ServiceLearningasScho-

larshipinTeacherEducation»,Educational Research,núm .31,8,pp .30-36 .Buxarrais,R .(1997),La formación del profesorado en educación en valores.

Propuestas y materiales,Bilbao,DescléedeBrouwer .Campbell,J .(2001),K-H-community partnerships. working toward deeper co-

llaboration between schools, higher education, and communities,Indianapo-lis,IndianaCampusCompact .

CampusCompact(1999a),The Presidents’ Declaration on the Civic Responsi-bility of Higher Education,Providence,CampusCompact .

————(1999b),Service matters. The engaged campus,Providence,CampusCompact .

Cobo,J .M .(2003),«Formaciónuniversitariayeducaciónparalaciudada-nía»,Revista de Educación,núm .extraordinario,Ciudadanía y educación,pp .359-375 .

Colby,A .;Ehrlich,Th .;Beaumont,E .iStephens,J .(2003),Educating citizens. Preparing America s undergraduates for lives of moral and civic res-ponsibilities,SanFrancisco,Jossey-Bass .

Comissió Europea (1998), Education and active Citizenship in the Euro-pean Union. Luxemburg,OfficeforOfficialPublicationsoftheEuropeanCommunities .

Conselld’Europa(1997),Educación en la ciudadanía democrática: conceptos base y competencias clave,DECS/CIT27annexIII,Estrasburg,ConsellperalaCooperacióCultural .

———— (1998), Education for Citizenship. The Basic Concepts and Core Competentes,DECS/CIT(98)7def .,Estrasburg,ConsellperalaCoope-racióCultural .

————(1999),Declaration and Programme on Education for Democratic Citizenship Based on the Rights and Responsibilities of Citizens,Estrasburg,ConsellperalaCooperacióCultural .

Craig,G .;Taylor,M .;Szanto,C . iWilkinson,M .(1999),Developing local compacts,J .RowntreeFoundation .Extretde<http://www .jrf .org .uk/knowlegde/findings/socialpolicy/239 .asp> .

Crew,I .(1997),Citizenship and Civic Education,Londres,CitizenshipFoun-dation .


Crick,B .(1999),ThepresuppositionsofCitizenshipeducation .Journal of Philosophy of Education,núm .33/3,pp .337-352 .

————(2000),Essays on Citizenship,LondresiNovaYork:Continuum .Dahrendorf,R .(2000),Universities after communism,Hamburg,Korber-

Stiftung .DeRiddler-Symoens,H .(ed .)(1999),Historia de la Universidad Europea,

vol .1,1995,Bilbao,UniversidaddelPaísVasco .DiversosAutors(2004),«Laeducaciónencontextosmulticulturales:di-

versidadeidentidad»,PreparatoriodelXIIICongresoNacionalyIIIbe-roamericanodePedagogía,volummonogràfic,Bordón.

Duckenfield, M . i Wright, J . (2001), Pocket Guide to Service Learning,Clemson,NDPC .

Egerton,M .(2002),«Highereducationandcivicengagement»,The British Journal of Sociology,núm .53(4),pp .603-620 .

Ehrlich,T .(2000)(ed .),Civic responsability and higher education,Arizona,OrynxPress .

Escotet,M .A .(1990),«Visióndelauniversidaddelsigloxxi:Dialécticadelamisiónuniversitariaenunaeradecambios»,Revista Española de Peda-gogía,núm .186,pp .211-228 .

Fernández, O . (2005), «Towards European Citizenship through HigherEducation?»,European Journal of Education,núm .40/1,pp .59-68 .

Frazer,E .(1999),«CitizenshipEducation–TheAdvisoryGrouponEduca-tionandtheProspectsforCurriculumReforminEngland»,PSAConfe-rencePaper .

Furco,A .(1997),School Sponsored Service Programmes and the Educational Deve-lopment of High School Students,PhDdiss,Berkeley,UniversityofCalifornia .

Furco,A . iBilling (2002),Service Learning. The Essence of the Pedagogy .Greenwich,InformationAgePublishing .

Galura,J .A .;Pasque,P .A .;Schoem,D .iHoward,J .(2001),Engaging the Whole of Service Learning, Diversity and Learning Communities,Michigan,UniversityofMichigan .

Gelmon, S .; Sherman, A .; Gaudet, M .; Mitchell, C . i Trotter, K .(2004),«InstitutionalizingServiceLearningacross theuniversity . Inter-nationalComparisons»,aNew Perspectives in Service Learning. Research to Advance the Field,Greenwich,InformationAgePublishing,pp .196-217 .

González,M .iNaval,C .(2000),«UnaaproximaciónalaeducaciónparalaciudadaníaenEuropaenlaúltimadécada»,aNaval,C .iLaspalas,J .(eds .),La educación cívica hoy. Una perspectiva interdisciplinar,Pamplona,EUNSA,pp .221-248 .

Gurin,P .;Nagda,B .A . iLópez,G .(2004),«Thebenefitsofdiversity inEducation for Democratic Citizenship», Journal of Social Issues, núm .60/1,pp .17-34 .


Hollander, E . L .; Saltmarch i Zlotkowski, E . (2001), «Indicators ofEngagement», aSimon,L .A .et al. (eds .),Learning to Serve: Promoting Civil Society Through Service-Learning, Norwell,MA,KluwerAcademicPublishers .

Kerr,D .(2003),«CitizenshipEducationinEngland:TheMakingofaNewSubject», On-line Journal of Social Science Education, núm . 2, <http://www .sowi-onlinejournal .de/2003-2/index .html>, consultat el juny de2004 .

Kymlicka,W .(2003),«Laeducaciónparalaciudadanía»,La política verná-cula. Nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía, Barcelona,Paidós .

Langseth,M .iPlater,M .(2004)(eds .),Public work and the academy. An academic administrator s guide to civic engagement and Service Learning,Bolton,MA,AnklerPublishingCompany .

Llano,A .(2003),Repensar la universidad: La universidad ante lo nuevo,Ma-drid,EdicionesInternacionalesUniversitarias .

Martínez,M .iEstebanF .(2005),«UnapropuestadeformaciónciudadanaparaelEEES»,Revista Española de Pedagogía,LXIII(230),pp .63-83 .

Naval,C . (2000),Educar ciudadanos. La polémica liberal-comunitarista en educación(2aed .),Pamplona,EUNSA .

————(2003),«Orígenesrecientesytemasclavedelaeducaciónparalaciudadaníademocráticaactual»,Revista de Educación,núm .extraordinari,Ciudadanía y educación,pp .169-189 .

————(2004),«¿Quépolíticasysistemaseducativosparaunaeducacióncívica?»,aDiversosAutors,Educación y Democracia,Madrid,FundaciónEuropeaSociedadyEducación,pp .201-219 .

Naval,C .iAltarejos,F .(2000),«Educarparalaparticipación»,aGarcíaGarrido,J .L .(ed .),La sociedad educadora(2aed .),Madrid,FundaciónIndependiente-CajaMadrid,pp .226-244 .

Naval,C .;Print,M . iVeldhuis,R . (2002), «Education forDemocraticCitizenshipintheNewEurope .ContextandReform»,European Journal of Education,vol .37,monogràfic,Challenges for Citizenship Education in the New Europe,pp .107-128 .

Naval,C .;Ugarte,C . iHerrero,M . (2003), «RespuestasdelGrupodeInvestigaciónenEducaciónparalaciudadaníadelaUniversidaddeNa-varra»,Revista de Educación,núm .extraordinari,Ciudadanía y educación,pp .425-442 .

OrtegayGasset,J .(1982),Misión de la universidad y otros ensayos sobre edu-cación y pedagogía,Madrid,RevistadeOccidente,AlianzaEditorial .

————(1982),«Pedagogíayanacronismo»,Misión de la universidad y otros ensayos sobre educación y pedagogía,Madrid,RevistadeOccidente .

Pearce,N .iHallgarten,J .(eds .)(2000),Tomorrow’s Citizens. Critical Debates in Citizenship and Education,Londres,InstituteforPublicPolicyResearch .


Plantan,M .F .(2002),Rapport général final: Les universités comme sites de citoyenneté et de responsabilité civique .Extretde<http://www .coe .int> .

Putnam,R .,Feldstein,L .iCohen,D .(2003),Better together,NovaYork,SimonandSchuster .

Rasines, I . (2003), «Universidad y diversidad», Nueva Revista de Política, Cultura y Arte,núm .90,pp .52-61 .

Smith,S .(2000),«Morality,civicsandcitizenship:valuesandvirtuesinmo-derndemocracies»,Educational Theory,núm .50,3,pp .405-418 .

Veldhuis,R .(2003), The competent Citizen. How to prepare citizens for active par-ticipatory democracy, <www .publiek-politiek .nl>,consultatelmarçde2003 .

Vogelgesang,L .J .;Drumond,M .iGilmartin,S .K .(2003),How higher education is integrating diversity and Service Learning. Findings from Four Case Studies,SanFrancisco,CaliforniaCampusCompact .

Warburton,J . iSmith,J .(2003),«OutoftheGenerosityofYourHeart:Are We Creating Active Citizens through Compulsory Volunteer Pro-grammesforYoungPeopleinAustralia?»,Social Policy & Administration,núm .37/7,pp .772-786 .

Westheimer, J . iKahne,M .(2002),What kind of citizen? The Politics of educating for Democracy,informepresentatalcongrésanualdeAmericanPoliticalScienceAssociation,Boston,MA .

Yates,M . iYoumiss, J . (eds .) (1998),Roots of Civic Identity. International Perspectives on Community Service and Activism in Youth, Cambridge,CambridgeUniversityPress .

Zlotkowski,E .(1999),«PedagogyandEngagement»,aBringle,A .;Ga-mes,R .iMalloy,R .E .(eds .),Colleges and Universities as Citizens,Bos-ton,AllynandBacon .

Annex

A .Informació sobreservice learning

• Corporation forNational&CommunityService: <http://www .nationalservice .org> .

• TheResourceCenter .ToolsandTrainingforVolunteerandServicePro-grams: <http://www .nationalserviceresources .org/epicenter/PracSearch_nslc .php> .

• CIRCLETheCenterforInformation&ResearchonCivicLearning&Engagement:<http://www .civicyouth .org> .

• NationalService-LearningClearinghouse:<http://www .servicelearning .org> .• Massachusetts Campus Compact . Service Learning Resources: <http://

ase .tufts .edu/macc/learning .htm> .


B. Informació sobre Community Service

• <http://www .servicelearning .org/hehome/index .php> .• <http://www .wsu .edu:8080/~circlek/service/service .html> .• <http://www .princeton .edu/~svc/project> .• <http://www .wright .edu/studentorgs/ministry/newman/projects .html> .• <http://www .jhu .edu/~hr1/fsrp/volunteer .html> .• <http://www .wusc .ca/campuses/institutional .asp> .

C. Informació sobre Campus Compact

1. http://www.compact.orga) Apartatsdelapàginawebquepodensermésinteressants:

• Member campuses, presidents, faculty, staff, and students.• GeneralElectricPartnership:vafinançareldesenvolupamentd’un

model de community service partnership per impulsar les reading skills and healthy lifestyles among at-risk youth .

• Goals, benefits, best practices and tips .b) RecomanacionsbibliogràfiquessobrecompromíscíviciEngaged Campus:

Battistoni,R .M .(2002),Civic Engagement Across the Curriculum: A Resource Book for Service-Learning Faculty in All Disciplines,Provi-dence,RI,CampusCompact .

Bringle,R .G .et al.(eds .)(1999),Colleges and Universities as Citizens,Needham,MA,Allyn&Bacon .

Ehrlich,Th .(ed .)(2000),Civic Responsibility and Higher Education,Phoenix,AR,OrynxPress .

Gelmon,Sh .B .;Holland,B .A .;Driscoll,A .;Spring,A .iKer-rigan,S .(2001),Assessing Service-Learning and Civic Engagement: Principles and Techniques,Providence,RI,CampusCompact .

Hollander, E . i Saltmarsh, J . (2000), «The Engaged University,Academe»,Bulletin of the American Association of University Profes-sors,pp .29-31 .

Hollander,E .;SaltmarshJ .iZlotkowski,E .(2002),«IndicatorsofEngagement»,aSimon,L .A .;Kenny,M .;Brabeck,K .iLerner,R .M .(eds .),Learning to Serve: Promoting Civil Society Through Ser-vice-Learning,Norwell,MA,KluwerAcademicPublishers,<http://www .soulofacitizen .org/articles/teachingforengagement .htm> .

Loeb,P .R .(2001),«TeachingforEngagement,Academe»,Magazine of the American Association of University Professors.

————(2004),The Impossible Will Take a Little While. A Citizen’s Guide to Hope in a Time of Fear,NovaYork,BasicBooks .

Maurrasse,D .J .(2001),Beyond the Campus: How Colleges and Universi-ties Form Partnerships with their Communities,NovaYork,Routledge .


Simon,L .A .;Kenny,M .;Brabeck,K .iLerner,R .M .(eds .)(2002),Learning to Serve: Promoting Civil Society Through Service-Learning,Norwell,MA,KluwerAcademicPublishers .

c) Mésrecursos:• LearningInDeed:<http://www .servicelearningcommission .org> .• PaulLoeb’sSoulofaCitizen:<http://www .soulofacitizen .org> .• CivicPracticesNetwork:<http://www .cpn .org> .• The Center for Democracy and Citizenship: <http://www .public

work .org/3_0_res .html> .• TheMichigan JournalofCommunityServiceLearning:<http://

www .umich .edu/~mjcsl/> .2. Colorado Campus Compact:

<http://ctl .colostate .edu/forums/2003Spring/CampusCompactPPT .pdf> .3. Florida Campus Compact:

<http://www .floridacompact .org/calendar .html> .4. Indiana Campus Compact:

<http://www .indianacampuscompact .org/> .5. Massachusetts Campus Compact:

<http://ase .tufts .edu/macc/learning .htm> .

81

4. l’aprenentatge servei a la universitat com a proposta pedagògica

Laura CampoUniversitat de Barcelona

4.1 introducció

L’aprenentatgeservei(APS)ésunaactivitatcomplexaquecombinaelserveialacomunitatambl’aprenentatge .Estractad’unapropostain-novadoraque,alhora,parteixd’elementsmoltconegutsiquetenenunagrantradició,comelserveivoluntarialacomunitatil’aprenentatgedeconeixements, destreses i valors per part de les diferents institucionseducatives .Lanovetatnorauenlespartsqueformenl’aprenentatgeser-vei,sinóenl’estretavinculacióentreserveiiaprenentatgeenunaúnicaactivitatarticulada,coordinadaicoherent(Puig,2006) .Lesactivitatsd’APStenencomacaracterístical’efectecollage:lasumad’elementsco-negutsfanéixerunelementnou,ambnovescaracterístiquesiambunabastmésgran .Peraixò,ladefiniciód’aprenentatgeserveiésalhorafàcilidifícil .Fàcil,perquèestractad’untipusd’activitatsambelementsmoltconeguts i familiars, idifícil,perquècalcaptar la ideaqueelresultatdelacombinacióentreaprenentatgeiserveihadeserqualitativamentmillorquelasimplesumadetotsdosconceptes .

Així,doncs,aquesttextesfixacomaobjectiuanalitzaralgunsantece-dentspedagògicsdelesactivitatsd’aprenentatgeservei,lespropostesquehanfetdellavord’aquestsplantejamentseducatius .Lapedagogiadesen-volupadaperDeweyiMakarenkoconstitueixunareferènciaindefugibleperl’èmfasiquefaenaspectescoml’experiència,lespràctiques,elpaperdelareflexióenlaformacióilaparticipaciódelscentreseducatius .

En segon terme, analitzarem el lloc que poden ocupar aquestesexperiènciesenelmarcactualdelauniversitat,enelsdiscursosd’avui


sobre la missió de la universitat dins l’Espai Europeu d’EducacióSuperior .

4.2 dewey i makarenko: dos referents per l’analisi de la metodologia d’aprenentatge servei

Lesexperiènciesd’aprenentatgeserveicombinenenunsolprojecteelscontingutsacadèmicsil’acciópràctica,enformadeserveialacomu-nitat,demaneraquealhoraqueelsalumnesaprenen,tambéofereixenun servei que generanous aprenentatgesqued’una altramaneranoespodrienassolir .Elsdospilars,l’aprenentatgeielservei,s’alimentenl’undel’altreiaconsegueixenmillorartotsplegats,combinatsenundesol .Aquestsprojectestenenlacaracterísticainherentdel’experiència,delapossibilitatdeviureelques’aprèn,unamenade«filal’agulla»ple-namentgarantit .Elconcepted’experiènciaenl’educacióelvatreballarmoltespecialmentJohnDewey,1quenoconcebiaunveritableaprenen-tatgesenseexperiència,sensevivència .Esconsideraqueaprendreperexperiènciaéslamaneracomespodenestablirlligamsentrel’accióqueesduuatermeilaconseqüènciaqueesrep,inopasaprenentatgesaï-llats,sinóunconeixementenunconjuntpledesentit(Dewey,1916) .2L’acció,lapràctica,tambéésfontdeconeixement,ipertantnon’hihaproudetreballarladimensiócognitivadelsalumnes,jaquelamanerad’aprendreés,precisament,fent .Lesactivitatsd’APSsónclaramentex-periencialsibusquenlasuperaciódeproblemesrealsolamilloradede-terminadessituacions .Estractadeprojectesqueplantegenreptesquesorgeixenenbuscarsolucionsomilloresperasituacionsconcretes

Tanmateix,l’experiènciadequèensparlaDewey,igualcoml’expe-riènciaqueesviuamblespràctiquesd’APS,noespotlimitarnomésal’acció,jaquenoéscertquequalsevolaccióesdevinguiexperiència,comtampoctotaexperiència,entesaprincipalmentcomaacció,ésedu-cativa,sinónoméslaque,gràciesal’úsdelanostracapacitatcognitiva,enspermetestablirconnexionsespecífiquesentreallòquefemilessevesconseqüències(Guichot,2003) .

1 . John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog nord-americà defensor del pragmatisme i autord’obrescomL’escola i la societat (1899),Com pensem (1910),Democràcia i educació(1916)i Experiència i educació (1938) .

2 . L’obraconsultadaésl’edicióde1971 .

834. l’AprenentAtge Servei A lA univerSitAt com A propoStA pedAgògicA

Enelmarcdeldesenvolupamentde lesexperiènciesd’APSobser-vemquecoincideixendiferentsaspectesclau:primerdetot,constantsanadesivingudesdelateoriaalapràcticaenquèelsprocessosreflexiussóndeterminantsperaconseguirqueelscontingutscurricularscontri-bueixinalamilloradelapràcticaqueesduuaterme .Ensegonlloc,lapràcticatambéajudaaentendremillorelscontingutscurricularsi,finalment,elsaprenentatgesesdevenenfuncionalsperalacomunitat .Peraixòtambéesconfereiximportànciaalareflexió,unelementcab-dalenelprocésquehad’impedirquel’experiènciaeslimitial’accióoesdevinguiunacadenadepràctiquesd’assaigierrorsensecapaltresentit . La reflexió canvia la qualitat de l’experiència . A través de lareflexió,Dewey (1916,p .160)afirmaque«pensaresdevéequivalentaexplicitarenlanostraexperièncial’elementintel·ligent» .Lareflexiósobrel’experièncialamodificaitambéelsvalorsques’hiviuen,jaqueesdevél’acceptaciódelaresponsabilitatdelesconseqüènciesderivadesdel’acció .

Simultàniament, la reflexió implica una preocupació pel resultat,atès que es produeix un cert tipus d’identificació amb el destinatari(Dewey,1916) .Alesexperiènciesd’aprenentatgeserveis’estableixendi-ferentsrelacions:elsestudiantsmantenenunarelació,enelmarcdelasevapràctica,amblespersonesquerebenelservei,jaqueelsconeixenpersonalment, s’impliquend’algunamaneraa les sevesvides ideixendeveure’lscomaestranysihiadoptenunaactituddemésproximitat .Aprenenaposar-seenlapelldelsaltres,desenvolupenempatiaigua-nyencapacitatperpensarisentircomhofanelsaltres .

Als projectes d’APS la reflexió representa l’element d’unió entrel’aprenentatgeielservei,jaquesensereflexiónopodríemparlard’au-tèntiques experiències d’APS . La importància del pensament reflexiutambéés fonamentalenelplantejamentpedagògicdeDewey, jaqueliaportaunseguitdevalorspropisdestacables .«Primer,[elpensamentreflexiu]enscapacitaperplanificar d’acord amb objectius conscients,cosaque ens permet alliberar-nos de l’activitat purament impulsiva o ru-tinària .Gràcies a això, actuemdemaneradeliberada o intencionadaperassolirelsobjectiusqueensfixem .Amésamés, fa possible el de-senvolupament de la tècnica:atravésdelpensament,l’homecreasignesartificialsambelsqualsconstrueixobjectesquelipermetencontrolarimanipularlanatura .Llavors,disposaaquestssignesartificialsdemane-raqueliacabinindicantalabestretadeterminadesconseqüències,comtambélamaneradegarantir-lesod’evitar-les .Finalment,totiqueno


peraixòmenysimportant,elpensamentreflexiuenriqueix les coses amb el significat, lesconverteixenobjectes»(1910,pp .33-35) .3

L’espai de la reflexió a les experiències d’APS s’ha de situar en eltemps ien l’espai,per talquenoes redueixiaunelementeterioenmansdel’atzar .Pertant,potserbonaideaferuncalendariodedicaralguneshoresdel’assignaturaapartirdelaqualplantegemelprojecteaaquestatasca .L’espaidel’experiènciaqueescombinaambelserveisensdubteensaproparàalarealitatdealcomunitatamblaqualtreballemique,totsovint,seràlaméspropera .Enaquestsentit,lapedagogiadeDeweytambéproposal’accióilapràcticaenelcontext,jaqueafirmaque«nosaltresmainoeduquemdirectament,sinódemaneraindirectaatravésdel’entorn»(1916,p .28) .Elmedisocialespresentaclarament,doncs,comunaoportunitateducativa .

Atèsquetreballemenelmarcdelacomunitat,caldestacarlaimpor-tànciadelarelacióambelmedisocial,jaqueelsaprenentatgescurricu-larss’apropenalarealitatamblaintenciódemillorar-la:elqueaprenemtéunússocialivamésenllàdelesparetsdelainstitucióacadèmica .Enaquestsentit,assumeixunprotagonismeespeciallaunióentresocietatipersona,jaques’aprènaactuarambelsaltresiperalsaltres,peròal-horaaprenentapensariajutjarperunmateix,taliconafirmaDewey(1985) .Així,espotenciaivaloratantelsubjectequeaprèncomatalcomtambéen la relacióquemantéamb lacomunitat i allòquepotaportar-hi .Deweydefineixl’educació,enunplantejamentengrescador,com«una regulaciódelprocésd’integració a la consciència social: laregulaciódel’activitatindividualapartird’aquestaconsciènciasocialésl’únicmètodesegurperaunareconstrucciósocial»(1985,p .13) .

Moltesexperiènciesd’APSimpliquenduesinstitucionsomés .Nor-malment, n’hi ha unad’educativa, d’àmbit formal ono formal, queprenlesregnesdel’aprenentatge,mentrequelasegona,ques’encarregadelservei,ésunainstituciódelaxarxaassociativadelacomunitat .Siguicomsigui,tambéhihaexperiènciesmoltpositivesenquèelprojecteesdesenvolupa íntegrament a la comunitat escolar, per exemple amb lamillorad’algunaspectedelainstitucióobéatravésd’unprojectedesensibilitzaciódelsalumnes .Entotsdoscasos, la institucióeducativaesdevéunaformadevidacomunitària,tantsivaloremlacomunitatenelseunivellmicrocomsihofemalnivellmacro .Lainstitucióeducativaesconverteixenlaprimeraoportunitatdeparticipaciósocial(Guichot,



2003)apartirdeprojectescomaquests idelmateix fetdeconviure,delesnormesdeparticipacióielsesquemesd’aprenentatge .Lamillormaneradecréixersocialmentés,doncs,participantdelesactivitatsdelamateixainstitucióeducativa .

D’altrabandapodemconsiderar lapropostapedagògicadeMara-renko,4 desenvolupada uns quants anys abans que la proposta deDewey,ienuncontextmoltdiferent,comunreferentteòricanteriorde lespràctiquesd’APS .Makarenkodesenvolupa la sevapropostaencontextosvulnerablesimarginatsdel’antigaUnióSoviètica,demaneraquesorgeixde laduraexperiènciaquel’autorviucomaeducadorenunarealitatdeprimida,marcadaperunaescassetatabsoluta,enquèlarespostaalesnecessitatsneixdelafeinadelsestudiants .Lasevapedago-giatambéestàmarcadapellemaquenohiharesqueensenyimésquel’experiència,totiquehad’estardirectamentrelacionada,comjahemdit,amblafeina .D’algunamanera,elmètodedeMakarenkoparteixdel’experiència,esplantejaelsproblemesquecreaicomresoldre’lsapartirdelapràctica(CaivanoiCarbonell,1981) .

Undelselementsqueesdestacaméséselpaperdelarealitatconcretaenfunciódelaqualcalajustarlesnecessitatsques’handerespondre .Aquestarealitatensofereixoportunitatsd’aprenentatge,enlamesuraquetambéensplantejaproblemesireptes .Unavegadamés,elcol·lectiui lasocietatespresentencomaelementseducadors i formadorsde lapersona .L’estreta relació entre l’alumne i la societat en aquest cas esprodueixamblaintenciód’educarunapersonaquelasocietatnecessita .Tambés’insisteixenelfetque,pertalqueaquestasocietattinguiuncaràcterformatiu,caltenirunobjectiuapartirdelqualespuguinde-senvoluparlespràctiqueseducatives .Siescau,esplantejaunaeducacióproductiva,enquègràciesalapràcticaentallerss’aprenendeterminatsoficisiprofessions(Makarenko,1933-1936) .5

Aquesttipusd’educació,amésdel’aprenentatgepragmàticdel’ofi-ci,transmetidesenvolupaunstretsd’amplitud,multiplicitatdecrite-ris,costums,puntsdevista,etc .(CaivanoiCarbonell,1981) .Aques-tes competènciesocapacitats esdesenvolupenper lanaturalesade lapràcticaqueensfaafrontarelsproblemesrealsitrobar-hisolucions .Lareflexió,lapropostadelsreptesilamaneradebuscarsolucionsestreba-llendemaneracol·lectiva .Elgrup,lacol·lectivitat,s’organitzaalvoltant

4 . Makarenko(1888-1939),pedagogucraïnèsautord’obrescomEl poema pedagògic,Col·lectivitat i educació iEl camí de la vida .



d’unmateixobjectiu,estàorganitzatiesdotad’òrgansdedirecció,ambresponsabilitat,id’aquestamaneraesgaranteixunaaltaparticipaciódetotselsmembresdelgrup .

Aixídoncs,lapropostadeMakarenkotambétépuntsencomúambl’APS,comaralaimportànciadel’experiènciaenlavidaeducativa,lapar-ticipaciódel’alumnatenlapresadedecisionsielprocéseducatiu,elserveialacomunitat(jasiguilamateixainstitucióescolarono),l’aprenentatgedecapacitatsdecaràctertransversal,lasocietatcomafacilitadorad’opor-tunitatseducatives,etc .,perbéqueéscertque,devegades, tenenunaconceptualitzaciódiferent .CaldestacarqueMakarenkonoestàd’acordarelacionarelscontingutsescolarsamblestasquesproductives(CaivanoiCarbonell,1981,p .226) .Eltreballesconsideraunmitjàeducatiunoméscomapartdelsistemageneral,mentrequeelsaprenentatgesacadèmicsse’nconsiderenalmarge .L’objectiuésaconseguirunbonprofessional(unfuster,perexemple)ambunaculturageneralbàsicaimportant .

4.3 l’aprenentatge servei als discursos actuals de l’educació superior

L’aprenentatgeserveiésunaactivitatpossible,adequadaidesitjableenl’educaciósuperior?Talcomhemvistalesdiferentsdefinicionsd’APS,estractad’activitatsqueespodenduratermeenpràcticamentqualse-volcontextiqualsevolnivelleducatiui,pertant,tambéenl’educaciósuperior .Amésamés,aramateixjaesduenatermeambèxitalgunesexperiènciesdequalitatalauniversitat .

L’APStéuncertprotagonismealsdiscursosactualsd’educaciósu-perior,perlasevacondiciód’innovacióqueencaixaenlespropostesdecanviactualsdefinides,sobretot,perl’EspaiEuropeud’EducacióSupe-rior(EEES) .Estractad’unbonmomentperimpulsarcanvisiconsen-sosenlamanerad’entendrelauniversitat,jaques’apostaperunprocésd’ensenyamentiaprenentatgemésparticipatiu,menysindividualista .Amésamés,launiversitat,aramésquemai,pottenirunagraninfluèn-ciaciutadana,jaquel’accésalsestudissuperiorshaanataugmentantelsdarrersanys .EnelqueesconeixcomaprocésdeBolonyahihaunatrobadafonamentalquereforça,explícitament,laimportànciadeladi-mensiósocialdelauniversitat .EstractadelareuniódeBerlín,6del’any

6 . Podemtrobareldocumentoficial«RealisingtheEuropeanHigherEducationArea»enlíniaa<http://www .mec .es/universidades/eees/files/030919Berlin_Comminique .pdf>(darreraconsulta17-03-2007) .


2003,enquèesvaapostarperunauniversitatquetreballiperiperalacohesiósocial,queesproposidemillorarlescaracterístiquessocialsdel’educació,perlasevacondiciódebéideresponsabilitatpública .

Launiversitats’hauriad’obririsortirméscapalasocietat,mentreque la societathauriad’entrarmésen launiversitat .A travésd’expe-riènciesd’APS,almónuniversitaripodemoferirespaisd’implicacióalacomunitatmésenllàdelvoluntariat,experiènciesenquèelscontingutscurricularspodenesdevenirconeixementscontextualitzatsenlareali-tat,cosaquepotferqueelserveiprestatsigui,ambtotaseguretat,demésqualitatielsaprenentatgesméssignificatius .

Consideremescaientipositiuquel’alumneuniversitaritingui,men-tredurin els seus estudis superiors, l’oportunitatdedesenvoluparunprojected’APS,peròsensequeaixòimpliquivaloraraquestapropostaeducativacomaeixfonamentaldelsestudissuperiorsocomaobliga-ció .Lamotivaciódelsparticipantshadesermoltalta,jaqueestrac-ta de projectes en els quals cal creure-hi i que cal dur a terme ambconvicció .Laideaquealgúquenovolajudars’hivegiobligatpotsercontraproduent .

Lesexperiènciesd’APSsónidealsperdesenvolupar,abandad’unscontingutscurricularsconcrets,moltesdelescompetènciestransversalsquede vegadesno tenenun llocdefinit peròque es valorenmolt almercatlaboraliqueestanvinculades,sobretot,aladimensiósocialdelapersona: treball enequip,presadedecisions, convivènciaengrupsheterogenis, incorporació al teixit social o actuació autònoma i ambiniciativa,aixícomeldominidediferentsidiomesinovestecnologies(Martínez,2005) .

Elsprojectesd’APScontribueixen a impulsar alguns aspectespelsquals hauria de lluitar la universitat, si vol aspirar a més qualitat, ique hauria de transmetre a l’alumnat, com la participació ciutadanailacreaciódecapitalsocial .Hemdetenirpresentquelesexperiènciesd’APStenenl’objectiudemilloraralgunaspectedelasocietat,bédo-nantrespostaaunanecessitatobéoptimitzantalgunaspecteconcret .Aquestamilloras’had’articularatravésd’unserveidequalitat,comel«filal’agulla»dequèparlàvemabans,amblaparticipaciódel’alumnatalamillorasocialesmentada .D’aquestamanera,lesexperiènciesd’APSpodenimpulsarlaparticipacióciutadanaentesacomlaparticipacióenlarecercadelbécomú .L’objectiuquebuscaelbécomú,eldetots,hadesuperarl’individualismeil’interèsprivatsivolassolir-loambèxit .Lespropostesd’APStenenl’objectiudebuscarlaparticipaciódel’alumnat


en la vida pública i, per aconseguir-ho, necessiten organitzar la con-vivència i oferir la possibilitat de contribuir personalment a milloraralgunaspectedelavidasocial(Puiget al .,2006) .

L’alumnatparticipais’implicaenunprojectecomplexquesorgeixi es desenvolupa dins dels límits de la realitat . Per això, es tradueixenaprenentatgesquedifícilmentespodriendonard’unaaltramanera,comara la sensibilitatenversproblemes socialsmolt sovintcreatspelmateixsistemaglobal,elcompromísadquiritenrelacióambelprojecteielsbeneficiarisdelservei,lacomprensiódelarealitatactual,laimpor-tànciadelaparticipacióolacomplexitatdelmateixprojecteeducatiuqueduenaterme .

Les característiques naturals de les pràctiques d’APS impliquenl’oberturaalasocietat,lacreaciódexarxesentreinstitucionseducativesiinstitucionsd’altresmenes .Lesrelacionsques’estableixenalsprojectesd’APS,siesvolenduratermeambèxit,handeserrigorosesenl’expli-citaciódelsdretsielsdeuresdecadascunadelesparts,dequèpodenoferirunsiquèpodennecessitarelsaltres .Peraixòconsideremqueelsprojectesd’APS ajuden a crear capital social, entès comuna variableper analitzar la qualitat d’una societat (Cortina, 2001) . Si analitzemaquestconcepteobservemquePutnam(2001)destaca,amésamés,lainteraccióilacooperaciósocialpartintdelabasequeelcapitalsocialestàformatpelconjuntdexarxesilesnormesdereciprocitaticonfiançafonamentades entre elsmembresde les associacionsde la comunitat .Així,convésubratllarlacapacitatdecrearxarxespositivesapartirdelesexperiènciesd’APS,jaquel’entesaentreelsmembresdelprojecteientrelesinstitucionsseràfonamentalperdesenvoluparaquesttipusdeprojectes .Elsmembresimplicatsparticipenenxarxessocials,enprojec-tes,enassociacionscreades,ono,pensantenaquestesexperiències,demaneraques’hidetectaunasensibilitzacióiunaprenentatgedelteixitsocialidelespossibilitatsqueofereix .Sienunacomunitateducativaestreballapercrearcapitalsocial,lesrelacionsentrel’alumnat,elsdocentsilainstituciómillorenqualitativamentsiesfaapartird’activitatssiste-matitzadesireflexionades,inopasimprovisadesodeixadesal’atzar .Elcapitalsocialtambéfareferènciaal’existènciad’expectativesmútuesdecooperacióentrelespersonesd’unacomunitat:siesperemd’unaperso-naquecooperi,aquestapersonacooperaenaccionscol·lectives(Boix,aPutnam,2000) .

Convé recordarque l’APS faèmfasi en l’alteritat i canvia l’indivi-dualismepelvetllarpelsaltres .Enaquestsentit,lesexperiènciesd’APS


tambéajudenalacreaciód’uncapitalsocialquesuperael«jo»isesituaenel«nosaltres»(Cortina,2001) .

Talcomhempogutanarveient, les experiènciesd’APS impulsenla creaciódecapital social,milloren laqualitatde lesxarxes socials .Eltipusdecapitalsocialqueescreaalesactivitatsd’APSgeneraunaprenentatge iunamaneradeferquepotserútilen les interaccionsqueesprodueixenmésenllàde l’experiènciad’APS .SegonsPutnam(2000),elcapitalsocialsuposa«bastirponts» .Pertant,laimportànciad’associar-se és fonamental a l’hora de generar xarxes socials . En elnostrecontext,totsovintlauniversitatsemblatancadadinsdelsseusmateixoslímits,amblaideaquejaentéprouiquemésenllàdelseuàmbithihaunaltremón .Alhora,elteixitassociatiutambécontemplalauniversitatdesdeladistància:totesduespartstenen,entremig,unagran barrera a l’hora d’associar-se que les experiències d’APS podenajudarasuperar .Putnamtambésubratllaelmateixfetdel’associació,mésquenopaselsobjectiusquepottenir,jaqueconsideraqueéselquefacilitalacooperaciósocial .

Lasocietatactualreclamaunestudiantuniversitarique,aparernos-tre,hadeserunapersonaparticipativaicompromesaamblasocietat .Potsersiguimassaoptimistapensarqueelsciutadansseranparticipa-tiusicompromesosdemaneraespontània,jaqueestractad’unprocésd’aprenentatgequehadeteniroportunitatseducativesqueelfacilitin .Sensdubte,consideremquelesexperiènciesd’aprenentatgeserveicom-pleixenels requisitsquepodengarantiraquestsaprenentatges .L’estu-diantqueviu intensamentunaexperiènciacomaquesta, enquèveu,viuiactuaenlarealitat,enlasevacomplexitatielsseusproblemes,notornaamirarelsseusestudisnilasevaprofessiódelamateixamanera .Amésamés,gaudeixdel’oportunitatdecréixercomapersona,d’am-pliarlasevamiradasocialiprofessional,deconferirsignificatalsseusconeixementsacadèmicsideviurevalorscomlasolidaritat,elrespecteielcompromís .

Finalment,nopodemdeixardebandaqueaquestsprojectes,quedevegadessóndegranmagnitud,necessitenunsuportinstitucional .Hemanalitzatalgunesdelesgransoportunitatsqueensofereixenelsprojec-tesd’APSialgunsdelsfactorsquefomentaoimpulsaaquestametodo-logia .Totaquestprocéssesimplificaràiesfaràpossiblesilespolítiqueseducativesiinstitucionalsdelesnostresuniversitatshiapostendecidi-dament .Caluna reflexió institucional sobreaquestamenadepràcti-quessinovolemqueeslimitinaunsbonsprincipisialabonaintenció


d’algunsdocents,sivolemapostarperquèaquesttipusd’aprenentatgesesconstitueixinenobjectiussistematitzatsdelesnostresuniversitats,encomptesd’aprenentatgesdeixatsa l’atzarquenomésalgunespersonesarribaranaassolir .

4.4 conclusions

Atravésd’aquesttexthemfetunrecorregutperalgunsautorsqueenshanajudatareflexionarsobrelespràctiquesd’APSielllocqueocupenenelsdiscursosactuals .Enmoltsmomentss’handutatermepràctiquesd’APSquenos’hanbatejatambaquestnomoquepotser,fentunamicamésd’èmfasienalgunaspecte,esconvertiranenexcel·lentspràctiquesd’aquestamena .Aquestesexperiències,quemoltsdenosaltresconeixemoqueenshanexplicat,sónbonesllavorsque,quancreixin,espodencompletarosistematitzarcomaexperiènciesd’APS .

Talcomhemvist, lespropostesd’APSnosóntotalmentnoves, jaquetenenaspectesencomúambaltrespropostespedagògiques,peròconsideremqueestractadepropostesquevallapenadesenvoluparavuidia,queconstitueixenunaoportunitatqueconvénodeixarpassar .Lacomplexitatd’aquestamenadepràctiquesilessevescaracterístiquesfanqueelresultatesmaterialitzienexcel·lentsoportunitatsd’aprenentatgeperal’alumnat,ienmoltscasostambéperalprofessoratitambéperalamilloraqualitativadelainstitucióeducativa,ques’obrealasocietaticreaxarxesassociatives .

Tota aquesta complexitat també implica que el plantejament deprojectesd’APSinvolucrimoltespersonesdiferents,dediferentscon-textos,ques’handeposard’acorddurantunperíodedetempsquepotserforçallarg .Lagranorganitzaciónecessàriadevegadespotsuposarunadificultatquesesuperaràmillorsielscompromisosdecadascúsónjustosiadaptats,sihihaunsuportinstitucionaliunreconeixe-mentdelprojecteidelsseusparticipants .Enaquestsentit,començarperpetitsprojecteso,comhemcomentat,permodificar-nealgunsdecomençats,potgarantirl’èxitmésfàcilment .



Caivano, F . i Carbonell, J . (1981), Makarenko, una antología, Madrid,NuestraCultura

Cortina,A .(1997),Ciudadanos del mundo,Madrid,Alianza .————(2001),Alianza y contrato,Madrid,Trotta .Dewey,J .(1971),Democracia y educación,BuenosAires,Losada .————(1985),Democracia y escuela,Barcelona,Eumo .————(1982),Cómo pensamos,Barcelona,Paidós .————(2004),La opinión pública y sus problemas,Madrid,Morata .Guichot,V .(2003),Democracia, ciudadanía y educación,Madrid,Biblioteca

Nueva .Makarenko,A .(1981),Poema pedagógico,Madrid,Akal .————(1979),Colectividad y educación,Madrid,NuestraCultura .Martínez,M .iFrancisco,E .(2005),«Unapropuestadeformaciónciuda-

danaparaelEEES»,Revista Española de Pedagogía,núm .230,pp .63-84 .Martínez,M .;Puig,J .M .iTrilla,J .(2003),«Escuela,profesoradoyedu-

caciónmoral»,Teoría de la educación, Revista Interuniversitaria de Teoría de la educación, 15.UniversidaddeSalamanca,pp .57-94 .

Puig,J .M .,et al .(2006),Aprenentatge servei,Barcelona,Octaedro .Puig,J .M .,(1996),La construcción de la personalidad moral,Barcelona,Paidós .Putman(2000),Per a fer que la democràcia funcioni,Barcelona,Proa .

93

5. el projecte dret al dret: un plantejament d’actuació i reflexió comunitari

Antonio MadridUniversitat de Barcelona

5.1 introducció: una aposta arriscada

Enaquestarticlepresentaremdeformasintèticaidirectacomhemanatconstruintelprojecte«dretalDret»durantelsdarrerstresanys .Mira-remdepresentartambélesideesdefonsqueelnodreixen,aixícomelsencertsiproblemesambquèhemtreballat .Totplegatespotllegircomuna descripció i argumentació sobre algunes de les oportunitats ques’obrenenunmomentdetransformacionsiincertesescoml’actual .

Enforçaocasions,lesideescomencenamaterialitzar-sequanmenyst’hopenses .Aixòensvapassaranosaltres:laprimeravegadaquevamparlardelapossibilitatdetirarendavanteldretalDretvaserenunbar,i lasegona,unsquantsdiesdesprès,enunaltrebar,momentenquèvamdissenyarl’esquemabàsicdelprojecteaprofitantperescriurealesestovallesdepapersobrelesqualsestàvemmenjant .

Pertald’entendreelprojecte,lasevasituacióactualilessevespers-pectivesde futur, cal explicarmínimament el contextdel qual es vapartir .Elpetitgrupquevamimpulsarelprojecteestavaformatperpro-fessorsdediferentsàreesdeconeixementdelaFacultatdeDret(Uni-versitatdeBarcelona) .Compartíemtrespreocupacions,tot iquemainoleshavíemexplicitat:1)Commillorarl’aprenentatgedelsestudiantsambelsquetreballem–implícitament,comfermésfructífera lanos-trafeinacomadocents–;2)Comcontribuirapotenciarelserveiqueentenemquehadeprestarlauniversitatcomaserveipúblic;3)Comcontribuiramillorarladefensail’exercicidelsseusdretsperpartdelespersonesielscol·lectiusmenysafavorits .


Tal com es pot apreciar, cadascuna d’aquestes preocupacions per-tanyaunàmbitdiferent:aprenentatge,serveipúblic,exercicidelsdrets .Totiqueteníemmésomenysclarquinserenelsgranstemesqueensocupàvemtantenl’àmbitdelareflexiócomeneldelapràctica,nosa-bíemcomplantejarunprojectepracticablealvoltantdelqualespoguéscoordinarungrupamplidepersones,organitzacionssocialsientitatspúbliques .

Elplantejamentd’aquestespreocupacionsvacoincidireneltempsambelprocessosderivatsdelaimplantaciódel’espaieuropeuuniver-sitari–itambéambl’aprovaciódelaLleisobrel’accésalesprofessionsd’advocatiprocuradordelstribunals,de30d’octubrede2006– .Totilesconfusionsexistents,vamconsiderarqueeraelmomentoportúperplantejarunaactuacióenl’àmbitdelafacultatquefoscoherentambelsobjectiusdelprocésdeBolonya .Valadirquemalgratqueconsi-deràremqueaquestprocéseraunabonaoportunitat,jaques’estavenreplantejant–totiquedevegadesdemanerabastantsuperficial–qües-tions com els instruments d’aprenentatge, els models formatius o elpaperdelprofessorat,pensàvemqueelprojecte,ielsobjectiusdefonsquepersegueix,teniainterèsencaraques’haguésproduïtelprocésdeBolonya .

Laprimeramanerad’organitzar-nos enquè vampensar va ser enelmodelde«Clínicajurídica»tancaracterísticdel’àmbitanglosaxó1illatinoamericà .Enaquestmodel,elsestudiantsabordensituacionsrealssota lasupervisiódelprofessoratresponsable .Pothaver-hi«clíniques»genèriques o per matèries –consum, menors, medi ambient, habitat-ge,etc .–quecontribueixenadesenvolupardiverseshabilitats,coneixe-mentsimètodesd’aprenentatge:l’aplicacióiadquisiciódeconeixementsenrelacióambproblemàtiquesrealsiconcretes;lacercadelsrecursosnecessarispertractar-les;lapràcticadel’argumentaciójurídica;laco-municacióamblespersonesafectades;lapresad’iniciativesiderespon-sabilitatperpartdel’estudiant;eldissenyd’actuacionsiestratègiesquepermetinlaresolució,regulacióoeltractamentdelesproblemàtiquesplantejades .

1 . Perfer-se’nunaideainicial,espotconsultarlapàginawebwww .cleaweb .org .Enaquestapàgi-nawebespottrobarunaàmpliabibliografiasobre«ClinicalLegalEducation»,aixícomundirectoriquereculldiferentsclíniques,professoratresponsableiuniversitatsquelesorganitzenalsEUA .EspotconsultartambéenunaprimeraaproximacióeltextdeDiegoBlázquezMartín,«Apuntesacercadelaeducaciónjurídicaclínica»,a<http://universitas .idhbc .es/n03/03-04_blazquez .pdf>itambéeldeJoanBaucells,MariaMarquèsiCarolinaMorán,«Elmétodoclínico:unaexperienciaenelámbitopenitenci-ario»,a<http://www .sre .urv .es/web/aulafutura/php/fitxers/336-0 .pdf> .

955. el projecte dret Al dret

Noobstantaixò,ràpidamentvamveurequeenunpaísienunpa-noramauniversitarienquènohihaclíniquesjurídiques,partird’aquestmodelpodiasuposarmésunproblemaqueunavantatge .Pertant,ensvamcentrarencompaginarelquevolíemambelquepodíemfer,ivamdeixarperdesprèslaqüestiónominaldelnomambquèpodíembatejarlacriatura .2

Vamcomençara treballarpensantenquè teníem,quinsobjectiusimmediatsensmarcàvemiquènecessitàvemperassolir-los .Eldissenydelprojecteteniadiferentsnivellsdedificultatqueescombinavendevegadesdemaneramoltsorprenent .Jas’haditquelestrespreocupa-cionsfonamentalsquecompartíempertanyenaàmbitsdiferents,totiquerelacionats–aprenentatge,serveipúblic,exercicidelsdrets– .Aquíelquevamhaverdepensaréscomarticular-lesdemaneracoherent .Elsegonnivelldedificultateracomorganitzar lacol·laboracióentre lesinstitucions amb què havíem de treballar: universitat, organitzacionssocials,col·legid’advocatsiadministracionspúbliques .Eltercernivelldecomplexitatderivavade lanecessitatdedonarexpressiócurricularalprojecte,demaneraquelaparticipaciód’estudiantsiprofessoratfoscoherentambeldissenydelpladocentgeneraldeDret .Finalment,elquartnivelldedificultatteniaaveureambl’organitzaciód’ungrupam-pliipluraldepersonesquetreballessincoralment,esadir,enprojectesconcretsambobjectiusimetodologiesdetreballcompartides .

5.2 els objectius del projecte dret al dret

L’expressió«dretalDret»fareferènciaaunaideaclauperaunasocietatdemocràticaques’organitzainstitucionalmentijurídicamentcomaEs-tatdeDret:garantirl’accésrealdelespersonesalsrecursosjuridicoso-cialsquepermetenl’exercicidelsseusdrets .Enelfons,lafórmula«dretalDret»expressalavoluntatdecontribuiramaterialitzarelqueésunapremissaformal,alhoraquelegitimadora,del’actualmodeld’Estat:elprincipid’igualtat .

2 . Enunatrobadaorganitzadaafinalsdejuny2007sobreClinical Legal Education (Tarragona,26dejunyde2007,UniversitatRoviraiVirgili) enquèvanparticipargrupsdetreballdediferentsuniver-sitatsquedesenvolupemprojectessimilars(UniversitatdeValència,UniversitatCarlosIII,UniversitatRoviraiVirgiliiUniversitatdeBarcelona),professoratinteressatidosponents,undelaUniversitéduQuébecil’altredelaUniversidaddePuertoRico,esvaplantejarlaconveniènciadecentrar-seenl’interèsilautilitatdelques’estavafentinotantenobsessionar-sesobresielqueesfeiaerapropid’unaClínicajurídicaono .


S’enténquelaconsecuciód’aquestaideaclauconstitueixunobjectiucompartitperunseguitd’institucionsipersonesquehitreballen .Enaquestsentit,lalògicadelprojecteésunalògicadesumaiinterrelació,unaqüestióque,comveuremmésendavant,plantejaforçadificultats,totiquepensemqueéslalògicaadequadaperaconseguirelsobjectiusqueensvammarcar .

Tenint en compte aquesta idea motor, fixarem els següents gransobjectiusdelprojecte:3

1 . Millorarl’aprenentatgeilaformaciódel’alumnatdel’ensenyamentdeDreti,sis’escau,delarestad’estudiantsdelsensenyamentsdelaFacultatdeDret .

2 . Millorariafavorirladefensail’exercicidelsdretsdelespersonesielscol·lectiusmenysafavorits .

3 . Enfortirimillorarelsserveisdestinatsalscol·lectiusambmésdi-ficultatperaccediralsrecursos juridicosocialsnecessarispera ladefensadelsseusdrets .

4 . Afavorirlesrelacionsdecol·laboracióitreballconjuntentrelaFa-cultatdeDret(UB)ilesorganitzacionspúbliques,socialsiprofes-sionals .

5 . Afavorirlatransferènciadelconeixementilarecercageneradaalafacultat, a través de les institucions universitàries corresponents,percontribuiral’avençilamilloradelsdretsd’aquestscol·lectius .

Aquestsobjectiusestanpensatsdesd’unalògicainclusivaquemirad’articulareltreball,elsrecursosilesfinalitatsdediferentsinstitucions:universitat,organitzacionssocials,administracionspúbliquesicol·legisprofessionals .Aquestalògicainclusivaexigeixplantejarl’actuaciódelesdiferents institucions i persones des de la perspectiva relacional . Ditd’unamaneramoltplanera, lametodologia empradapassaper veurequèpotaportarcadainstitucióicadapersonapertald’aconseguirelsobjectius establerts . Aquesta perspectiva relacional contribueix a ferpracticablelalògicainclusiva,sumatòriaicomplementària .

D’aquestamanera,totiquelauniversitattélaprincipalresponsabili-tatenl’aprenentatgedelsseusestudiants–objectiu1:millorarl’aprenen-tatgeilaformaciódel’alumnatdel’ensenyamentdeDret–,s’admetque

3 . AquestaéslaredacciófinalqueesvarecolliralreglamentdelprojectedretalDret,aprovatperlaJuntadelaFacultatdeDret(UB)el23demarçde2007 .Espotconsultara<www .ub .edu/dret/serveis/dret_al_dret> .


eltreballconjuntamborganitzacionssocials,col·legisprofessionalsiad-ministracionspúbliquespotcontribuiramilloraraquestaprenentatge .

Elmateixplantejament,amblesadaptacionsnecessàries,s’utilitzaenrelacióamblarestad’objectius .Arabé,unplantejamentd’aquesttipusseriasimplistasinotinguésencomptel’existènciadeconflictesal’entorndelDret–sobrelasevaconfiguracióiutilització–,conflictesdediferentsmenesentre institucions iconflictesentrepersones–unaspected’unagranimportànciapràctica– .Enaquestsentit,eldretalDretnopotserneutral per dos raons fonamentals: no existeix la pretesa neutralitat iasèpsiaambquèdevegadesesvolpensarelDretilasevautilitzaciói,tanmateix,elprojecteassumeixuncompromísenladefensail’exercicidelsdretsdelespersonesielscol·lectiusmenysafavorits,alhoraquemiradeplantejarambseriositatlafunciópúblicaisocialdelauniversitat .

D’altrabanda,lapercepciódelsconflictesexistentsidelsqueespo-denderivardelessituacionsactualss’hadecombinarambunapercep-ciócomplementàriaquetinguiencompte lacapacitat i interèsde lespersonesi lesinstitucionspertrobarpuntsdeconsens,generarconfi-ançaibuscarobjectiuscompartits .Malgrataquestaopció,éscertquesituar-se en el terrenydel conflicteplantejauna realitat ambquè calcomptarinevitablement:treballemmoltesvegadesensituacionsd’equi-librisinestables .

Elsobjectius3,4i5–enfortirimillorarelsserveis…,afavorirlesrelacionsdecol·laboracióitreballconjunt…iafavorirlatransferèn-ciadelconeixement…–parteixend’aquestalògicarelacionalcomple-mentàriadequèparlàvem .Pertalqueaquestalògicaespuguidesen-volupar,calpercebrelauniversitatcomunainstituciópermeablequeesdefineixienrelacióamblasocietatibusquimecanismesefectiusquelapermeabilitzin .Expressatentermesdemoviment,irecuperantuna idea que ja va de lluny, cal generar una dinàmica de sortida-entrada-sortida de l’àmbit universitari que contribueixi a materia-litzarladefiniciódelauniversitatcomainstituciópúblicaisocial .Aquestadinàmica,enelcasdelcinquèobjectiu,ensempenyapensarlatransferènciadeconeixementnonoméscomunaaportaciófetadesdelauniversitatalesentitatssocials,sinótambécomunaaportaciódesdelesentitatsalauniversitat .Estractadesuperaraquestavisiótradicionalintegrant-laenunmodelmésampli:establirmecanismesdecreacióconjuntadeconeixement,afavorintespaiscompartitsdesocialitzaciódelconeixementenquèlainstitucióuniversitàriaparti-cipaconjuntamentambaltresinstitucions .


Aquestenfocamentnoimplicarrenunciaraallòqueesconsideripropide cada institució, sinóque, ans al contrari,potencia social-ment les característiquesparticularsde cada institució i les famésfructíferes . És evident que això és possible sempre que es parteixid’unavisiórelacionaldelainstitucióuniversitàriaidelarestad’ins-titucions .Sienperduraunavisiótancada,emmirallada,lesactuaci-onstendeixenalaconservaciódelquetradicionalments’haconside-ratcomapropi .

5.3 una fonamentació teoricopràctica

Aquest projecte es fonamenta en unes concepcions teoricopràctiquescompartidessobreelDretielsdretsdelespersones,lafunciódelauni-versitat–ienconcret,lafunciópublicosocialdelaFacultatdeDret–il’aprenentatgedelsestudiantsuniversitaris .

5.3.1 el dret i els drets de les persones

Totseguitexposemdemaneramoltresumidaalgunsdelsargumentsdefonsquefonamentenelprojecte«dretalDret» .

Unapartdeladoctrinailapràcticajurídicafatempsqueassenyalenlanecessitatdereflexionariplanificaractuacionsposantenrelaciódretsicapacitats .Esplantejalanecessitatdepensarelsdretsdelespersonesenrelacióamblescapacitatssocioculturals–competènciesihabilitatssocioculturals–quecalenperarticularelsprocessosdereconeixementiatribuciódelsdretsde lespersonesambelsmecanismes,entesosensentitampli,queesnecessitenper taldematerialitzar idesenvoluparaquestsmateixosdrets .Desd’aquestaperspectivahihauriaduespre-guntesclau:quinsdretsesreconeixenalespersones?Iquècal,ensentitampli,permaterialitzar-los?

Aquestamanerasubstancialiactivad’entendreelsdretséscompar-tidatantperlesentitatssocialscomperlesentitatspúbliquesquetenenentreelsseusobjectiusd’actuaciómillorariafavorirladefensail’exerci-cidelsseusdretsperpartdelespersonesielscol·lectiusmenysafavorits .Peraquestaraó,capresponsabled’unserveipúblic justificaria lasevafeinadientquelasevafuncióésdificultarl’accésalsdretsdeciutadaniadelscol·lectiusopersonesensituacióoriscd’exclusió .Aquestavisiódelcampjurídicensportaaplantejaractuacionsenquèesrelacionenels


drets amb les capacitats de les personesnecessàries perdefensar-los ifomentar-los .

Desd’unpuntdevistapràctic,aixòsuposapensarenmecanismesde garantia que tinguin en compte tant la importància del reconei-xement formal dels drets, com la necessitat de fomentar les capaci-tats socioculturals que fan possible que les persones es converteixinenagentsdedefensadelsseuspropisdrets .Aquestavisiódelsdretsidelssistemesdecapacitaciónodeixadebandaelssistemesdegarantiesinstitucionalspúbliquesdelsdretsdelespersones,sinóque,alcontrari,elscomplementaienforteix .

Vistaixí,lalluitacontralesexclusionspassaperfomentarcapacitatsenlespersonesienelscol·lectiussenselesqualsnosónimaginableslesmaterialitzacionsdelsdrets .

PerdesenvoluparaquestavisiódelavidadelDret,caltreballarenxarxaamblesinstitucionsimplicades .Tanmateix,aquesttreballhadecompaginarduesrealitatsiperspectivesquenosempreescorresponen:la realitat del professional que treballa des de la universitat odes del’administraciópública,ilarealitatdelapersonaquetrobamoltesdifi-cultatsperfervalerelsdretsquetéreconegutsformalment .

5.3.2 la funció pública i social de la universitat

Elprojecte«dretalDret»assumeixlafunció pública i socialdelauni-versitat,unafuncióqueexigeix,entred’altrescoses,plantejarlarelacióde la universitat amb la resta d’entitats públiques i socials, així complantejar la relacióambla societat .Tanmateixentenemque la funció social del’ensenyamentuniversitaris’expressaenaquestprojecteenunadoblevessant:

a) Possibilitar que els coneixements disponibles reverteixin positiva-mentenelssectorssocialsmésvulnerables .Aquestavessantespotanomenar,comjas’hacomentat,socialització dels sabers disponibles .

ElsEstatutsdelaUniversitatdeBarcelona,alseuarticle3 .2,esta-bleixencomaobjectiusfonamentalsdelasevaactuació:a)lacreació,transmissióidifusiódelaculturaidelsconeixementscientífics,tèc-nicsiprofessionals,aixícomlapreparacióperal’exerciciprofessio-nal;b)elfomentdelpensamentcríticidelaculturadelallibertatielpluralisme,ilatransmissiódelsvalorscívicsisocialspropisd’unasocietatdemocràtica .


El projecte «dret al Dret», doncs, s’emmarcaria en aquestadisposició .

b) Possibilitarlamilloradelsconeixementsadquiritsperpartdelsestu-diantsuniversitarismitjançantunapràcticainteractivaentrelaUni-versitat,lesentitatssocialsipúbliquesielssectorssocialsensituacióoriscd’exclusió .

5.3.3 l’aprenentatge del dret des del «dret al dret»

Lapropostaglobalqueesformulaenelmarcdelprojecte«dretalDret»esfonamentaenlanecessitatdemillorar laqualitatdel’aprenentatgedelDret .Comagrupdedocents,pensemquecal fomentarsistemesd’aprenentatge,supervisatsitutelatspelsdocents,queafavoreixinqueelsmateixosestudiantsassumeixinelprotagonismedelasevaformació,pertald’adquirirunsconeixementscríticsiuneshabilitatsquecontri-bueixinalasevainsercióprofessionalialasevamillorcomprensiódelDret .

Dintredelamilloradelaqualitatdocentquesuposaelpropipro-jectedret al Dret,partimdelaconvicciódequealatradicionaltrans-missió,bàsicamentteòrica,d’unprogramacurricular,licaluncomple-mentdocentquetinguiencompteelsaspectesempíricsdelamatèriaobjected’estudi .

5.4 Actuacions inicials, dinàmiques de treball i estratègies d’actuació

Enelpuntanteriorhemplantejatalgunesreflexionsalvoltantdelsob-jectiusdelprojecte .Enaquestapartatexposemcomhemtreballatpertirarendavantaquestsobjectius .L’exposició,tanmateix,nosegueixunordre cronològic perfecte, ja que les actuacions i estratègies seguidess’hanbarrejatcontínuament .

Comjas’hadit,pensemqueelprojectes’hadebastirsobrequatrepotes:lesorganitzacionssocials,lesadministracionspúbliques,elscol-legisprofessionalsilauniversitat .Anemapams .

Elprojectepodiaserunprojectedefacultatobéunprojectecom-partitperungrupmésomenysamplidepersones .Vamoptarperplan-tejar-locomaprojectedefacultat,quetinguéselsuportdel’EquipdeGovernidelaJuntadelaFacultat .Valadirque,desd’unprincipi,vamteniraquestsuportinstitucional,jaquelafacultatvaferunacontribu-


ciómaterialperhabilitardosdespatxosiunasaladereunionsassignatsalprojecte .

Amb aquest suport, que es va traduir finalment en el Reglamentesmentat, vamabordarun tema fonamental: la creaciód’ungrupdepersonesprouampliquetinguésinterèsadesenvoluparelprojecte .Laprimeravegadaquevamconvocarelprofessoratperexplicarlainiciati-va,elresultatvaserelsegüent .Unapartdelprofessoratquehivaassistirconsideravaqueelprojecteteniabonesintencionsperòqueeradedifícilrealització–hiestàvemd’acord– .Algunsprofessorsvanexpressarqueeraliteralmentimpossibleperquè«maidelavida»elcol·legid’advocatsdeBarcelonacol·laborariaenunprojected’aquesttipus,jaqueelveuriacomunamenad’intrusismeenlessevescompetènciesprofessionals .

Davantd’aquestadvertimentvamactuarcomhemfetfinsara:iden-tificarelproblemaitrobarunasolució–ienelcasqueelproblemasiguiirresoluble,nocapficar-nos-hi– .Per lanostra sorpresa i tranquil·litat,quanvamexplicarelprojecteals responsablesdelcol·legid’advocats,lasevareaccióvasermoltpositiva,idefetahoresd’aramantenimunarelaciócadacopmésestretaambcol·laboracionsendiferentsàmbits .Alcol·legilivamplantejardequinamanerapodíemcol·laborar–jahihaviaunmarcdecol·laboracióentrecol·legiifacultat–pertaldemi-llorarlaformaciódelsestudiantsielsserveispúblicsqueesprestendesdelcol·legi .Caltenirencomptequeaquestscol·legisprofessionalss’en-carreguenserveistanimportantscomelsdiferentsserveisd’orientaciójurídica,elserveidetramitaciódelajustíciagratuïtaoeltornd’oficiiatencióalsdetinguts .4

Apartird’aquestaexperiència,vamaprendreatenirencomptelesreticènciesmentalsiideològiquesambquèenstrobaríem .Aquestesre-ticències tot sovint sorgeixen quan es planteja alguna alteració en lamaneradeferipensarestablerta .Totiquehihaelriscdecaureenunasimplificacióexcessiva,espotdirque,devegades,elprimerproblemaésimaginarquealgunacosaespotferd’unamaneradiferentacoms’esta-vafent .Laraódefonsprobablementsiguiaquesta:sifasl’esforçd’ima-ginarunamaneradeferdiferentquemillorielquejatens,t’obliguesapensarcomestàstreballanti,sis’escau,iperpurahonestedat,acanviaralgunacosa .L’altracosaquevamaprendreésaintentarmantenirunaactitudpositiva:nolimitar-sealproblemaimirardetrobarunasortidaconjunta .

4 . Se’npottrobarinformacióalasevapàginaweb:<www .icab .es> .


Ambeltemps,elgrupdeprofessoratesvaampliarfinsals22profes-sorsiprofessores,denouàreesdeconeixementdiferents,queactualmentformenpartdelprojecte .Al’horadeplantejarquipodiaformarpartdelprojecte,vamveureque,tantcomfospossible,caliaimplicarnonomésprofessoratsinótambépersonald’administracióiserveis .Vamtenirunèxitmoltreduïtenaquestpropòsit .Lesraonsdefonsprobablementcalbuscar-lesenunaorganitzaciódelauniversitatqueestableixunafortaseparacióentreprofessoratipersonald’administracióiserveis .Malgrataquestarealitat,unapartdeltreballadministratiuquecomportaelpro-jecteesrealitzadesdelasecretariadelcentre .

Undelsproblemespràcticsquese’nsvaplantejarvasercomestablircontactesambelsdiferentsresponsablesd’entitatsambquivolíemes-tablirrelacióperòambelsqualsnoteníemtractepersonal .Ésadir,elproblemadecomgenerarisumar-nosateixitsrelacionalsjaexistents .Peraconseguir-hovamaprofitaralgunesdelesrelacionsinstitucionalsquejatenienalgunsdelsmembresdelprojecte .Defet,enelscasosenquènovamtrobarlapersonaquefeselpont,novampoderestablircaprelació .Aquestfetindicacomfuncionenlesinstitucions,especial-mentlesadministracionspúbliques .Engeneral,aquestesinstitucionstenenelsseuscontactesdeconfiança–jasiguiperquèexisteixenrela-cionspersonalsoperquèlesrelacionsjasónestables–,demaneraqueunapartimportantdel’esforçconsisteixagenerarnovesrelacionsdeconfiança que facin possible la col·laboració per assolir els objectiusmarcats .

Enelcasdelesorganitzacionssocials,elfetquegranpartdelsmem-bresdelprojectecol·laborésoforméspartdediferentsorganitzacionssocials ha afavorit l’establimentde relacionsde col·laboració .Alhora,s’hanmostrat engeneralmés assequibles i disposats a establirmarcscomunsd’actuació .En aquestsmomentsmantenim relacionsde col-laboracióambmésde20organitzacionssocials .

Pertald’organitzaraquestaxarxabastantàmpliahemhagutdetre-ballarendosnivells:undegeneralidiversosdesectorials .L’estructuradelprojectes’organitzaenvuitàreesdetreball:ÀreadeDretPeniten-ciari,ÀreadeDretsHumansiDretInternacional,ÀreadeDretd’Es-trangeria,ÀreadeDretsdelsMenors,ÀreadeDretsdelesDones,ÀreadeDretiGènere,ÀreadeDretsSocialsiÀreadeRàdioiComunicació .Cadaàreadetreballtéungrupdepersonesquehitreballaenprojectesconcrets,algunsdelqualsescomentenal’apartatsegüent .Lacoordina-cióentrelesdiferentsàreesesfaatravésdelarelacióentreelsmembres


delsdiferentsgrups,mitjançantlacoordinaciógeneraldelprojecteienlesreunionsdecoordinacióperiòdicaquemantenim .

Eldiaadiadelprojectetranscorreentrelestasquesgenerals(coordi-nació,relacionsinstitucionals,orientacionsireorientacions)il’activitatdecadaàrea .Elmateixpassaenlarelacióamblesentitatsambquècol-laborem .Ambtotesestablimunmarcformaldecol·laboració–expres-satenunconvenidecol·laboracióentrelauniversitatil’entitat–queesconcretaenfunciódelesdisponibilitatsielsinteressoscompartits .

Aquestamaneradetreballarsignificaqueenrealitatelprojecteaculliniciatives bastants diferents que es regeixen per un principi pràctic:abordariniciativesmodestesquepuguemassolirambelsrecursosquetenim .Totiaquestaprevenció,ennopoquesocasionsenstrobemdes-bordatsperunexcésdetreball,jaquecaltenirencomptequeahoresd’aralamajorpartdelafeinaqueesfanotéunreconeixementenlajornada laboraldelsmembresdelprojecte, iqueper tant suposaunasobrecàrrega .

5.5 concrecions factibles que desenvolupem

Lafasedeconcreciódelesactuacionstéunagranimportància,jaqueéselmomentenquès’handeferaterrarlesideesqueinspirenelprojecte .Paradoxalment,enshemtrobatmoltsovintqueunaideaqueconside-ràveminicialmentquepodiaserbona,desprésnosabíemcomconcre-tar-laenunainiciativapracticable,itambéenshemtrobatambelcascontrari,ambiniciativesjaexistentsquehavíemderelacionaramblesideesgeneralsdelprojecte .

Sigui com sigui, elnuclidequalsevolprojected’aquest tipus sónlesiniciativesques’arribenadesenvolupar .Enelnostrecas,vamde-dicarunsmesosaferquecadaàreadetreballplanifiquéslaolessevesiniciatives .Lesmetodologiesdetreballquevamproposarsónlesse-güents(desprèsveuremquinesd’aquestesproposteshempogutposarenmarxa):

a) La creació i col·laboració en oficines d’assessorament, atenció,orientacióicanalitzaciójuridicosocialsperapersonesiinstitucionspúbliquesosocialsdeCatalunyaenmatèriesdeDretPenitencia-ri,DretsHumansiDretInternacional,Dretd’Estrangeria,DretsdelsMenors,DretsdelesDonesiDretsSocials .


b) L’elaboració de documents que facilitin l’accés als recursos juri-dicosocialsdelscol·lectius i lespersonesmenysafavorides:guies,informesidictàmens .

c) L’organitzaciódetallersdetreballcompartitsentrelesentitatsim-plicadeseneldesenvolupamentdelprojectesobreaspectesconcretsenmatèriesjurídiquesquepermetintrobarnovesestratègiesenladefensadelsdretsdelespersones .

d) Lacreaciódegrupsde formació conjuntament amb lesorganit-zacions socials amb l’objectiudepoder explicar a les escoles, lesentitatsoonse’nsdemanielsdrets ielsmecanismesmínimsdedefensaquetenenalseuabast .

e) L’elaboraciódematerialssuficientmentpedagògicspertald’infor-marsobreelsdretsdelespersonesalesescolesialscol·lectiusqueestrobinensituaciómésvulnerable .

f) L’enregistramentiemissiód’unprogramaderàdio(enformatdi-gitalianalògic)comamaneradecomunicardiversosaspectesdeltreballdesenvolupatalesdiferentsàrees .

g) Lacreaciód’unapàginaweb,<www .ub .edu/dret/serveis/dret_al_dret>,comaeinadecomunicació .

h) Lacreaciód’unaClínicaJurídica .

Enelmarcd’aquestespropostesdetreball,quesóncomplementàries,durantl’últimcurs2006-2007hemconcretatlesactuacionssegüents:

HemorganitzatunPràcticumII-IIIqueesdesenvolupaenelsser-veisjurídicsdelesentitatscol·laboradores,incloent-hielcol·legid’ad-vocatsdeBarcelona .Cadaestudianthatingutuntutor/aal’entitatiun tutor/a a la facultat .AmbaquestPràcticumesbuscavendosob-jectius:unirenunmateixPràcticum,ambunvalorde10,5crèdits,la formació teòrica i la formació pràctica, és a dir, volíem plantejarunaformacióteòricaaplicada .Lasegonacosaqueensvamproposarmillorarvaserl’articulacióentreelstutors/esexternsielstutors/esin-ternsi,alhora,millorarlanostraarticulacióinternacomaconjuntdeprofessoratd’unamateixafacultat .Aquestamillorarticulacióhaestatpossiblegràciesalesrelacionsdecol·laboraciójaexistentsal’entorndel«dretalDret» .

Decaraaaquestpropercurs2007-2008hemaconseguit,mitjançantunconvenidecol·laboracióambelCentred’EstudisJurídicsiFormacióEspecialitzadadelDepartamentdeJustíciadelaGeneralitatdeCatalu-nya,queunapartd’aquestsestudiantspuguicontinuarlasevaformació


enformadebequesdecol·laboracióenelsserveisjurídicsdelesentitatscol·laboradores .Laideaqueesbuscaambaquestesbequesésmillorarlaformaciódelsestudiantsialhorapotenciar,totiqued’unamaneramoltmodesta,elsserveisjurídicsdelesentitatsambquècol·laborem .

S’haorganitzatatravésdelgrupdetreball«ElDretamblesdones»(àreadedretdelesdones)elseminari,ambconfiguraciód’assignaturadelliureelecció,sobreAnàlisi feminista del Dret .Aquestseminari-assig-naturahatingutunaexcel·lentacollidaperpartdelsestudiantsitambéhaestatunaoportunitatper introduirnovesproblemàtiquesquefinsaranohavientingutunespaivisiblealafacultatdedret .

L’àreadeRàdioiComunicacióhaelaborat iemèscincprogramesderàdiosobreproblemàtiquesjuridicosocials .Aquestsprogrameshanestatdissenyats,realitzatsienregistratsperestudiantsdel’assignaturade lliure elecció Dret i informació: història jurídico-social dels mitjans de comunicació,sotalasupervisiódelaprofessoraresponsabled’aques-tainiciativa .Elsprogramess’hanpublicatalapàginad’E-UBRàdio:<http://www .eubradio .org/nomusicals .html> .Aquestsprogramestam-béesdifondranenemissoreslocals .

L’àreadedretpenitenciariestàenllestintla«GuiadeRecursosSo-cials i Jurídics per a les persones privades de llibertat», que ha estatelaborada entreprofessorat, estudiants i professionals .Aquestes guiessónelementsdetransferènciadeconeixementdesdelauniversitatalasocietatimirendemillorarl’accésdelespersonesalsrecursosjurídicsisocialsexistents .

S’hacomençataelaboraruninformesobrel’accésalsserveisd’aten-ciójurídicagratuïtadelcol·legid’advocatsdeBarcelona .Enl’elaboraciód’aquestestudihiparticipenprofessorat,estudiants,responsablesdelsserveis implicats i responsablesde lesentitats socials col·laboradores .L’objectiudel’estudiésdoble:conèixerelperfildelapersonaqueutilit-zaaquestserveiipoderferpropostesfactiblessobrel’articulacióentreelsserveisjurídicsdelesentitatssocialsielsserveisdelCol·legidecaraaafavorirl’accésdelespersonesalrecursosjuridicosocialsexistents .

Aquestaformadetreballar–creantgrupsintersectorials–s’hatradu-ïtenunresultatqueencertamaneraenshasorprèsdoblement:laimpli-caciómoltnotabled’unapartimportantdelsestudiantsquehancursatelPràcticum II-III «dret alDret» en l’activitatde les entitats enquèhandesenvolupatel seuaprenentatge i l’excel·lentqualitatd’unapartdelstreballsd’estudiquehanelaborat .Ésadir,enunaèpocaenquès’haestèsunpensamentpocexigentperpartd’unapartdelprofessorat


arrandelaescassaformacióimotivaciódelsjovesuniversitaris,lanostraexperiència contradiuenpart aquest tòpic .Hemtrobat casos enquèelsestudiants,endetectarnovesrealitats,comperexemplel’exigènciad’avalbancariperllogarunpis(situacióquealapràcticaestàprovocantladiscriminaciód’unapartdelapoblacióimmigrant)hananatmésen-llàd’allòqueelsseusprofessorsimanualserencapaçosd’ensenyar-los .D’altrabanda,engenerallasevadedicacióalPràcticumhasuperatambmoltleshoresinicialmentassignades .Enalgunscasoslacol·laboracióhacontinuatdurantl’estiu .

Éscertqueel tipusd’estudiantques’haapropatal «dretalDret»respon en general a un perfil d’estudiant motivat, que té interès perconèixer larealitat delDret iqueengeneralesmostracríticambunensenyamentquepercepcomallunyatenrelacióambelquetrobenforadelesparetsdelafacultat .

Aquestapercepció,queésbastantestesaentreelsestudiants,haestatmatisadapelprofessoratenaquestsentit:elconeixementpràcticexigeixunabonaformacióintel·lectual–lamillorpossible–enrelacióambelscontingutsques’hand’aplicar .Elpuntdetrobadaésprobablementelde la formacióteòricaaplicadaqueexigeixeldominidelscontingutscurricularsperòqueespreocupaperquès’aprenguincomacontingutsvius,dinàmicsiconflictiusdelsprocessosdelsqualsformapartelDret .Siesvol,calunaprenentatgecontextualitzaticontextualitzantquein-corporielrigorilaseriositatalafeinaqueesfa,tantsilafaunestudiantcomunprofessorounprofessional .

5.6 Aspectes més delicats que cal tenir en compte

Els aspectesdelicatsque ens trobemendesenvolupar aquestprojectesónabundants idediferents tipus .Atèsquehemassenyalatanterior-mentqueunadelesestratègiesquehemseguithaestatlaidentificaciódelsproblemesilacercadesolucionsespecífiques,arapotserinteressantidentificarelsprincipalsproblemesqueenshemtrobat .

1 .El«dretalDret»,comjas’haexplicat,mirad’articularelmonuni-versitariamblesorganitzacionssocialsiprofessionalsenunintentperassolirelsobjectiuscomunsassenyalats .Totielsbonsresultatsquehemaconseguit,nos’had’oblidarqueelsritmes,condicionsdetreball,limi-tacionsicondicionantsdiferencienunesinstitucionsd’altres .Aquestfet


fadelprojecteuncampimportantifructíferdetreball,alhoraqueensobligaanooblidaraquestfetdiferenciador .

Amésamés,nopodemoblidarquelainstitucióuniversitària,totilestransformacionsexperimentadesenelsdarrers30anys,noésunreflex equilibratde la societat a laqualpertany .Amés amés,moltssectorssocials,especialmentelsgrupsilespersonesqueenstrobemensituacionsdemésvulnerabilitatiambriscd’exclusiósocial,tenenunarepresentacióalauniversitatmoltminsa .Aixòvoldir,comhemtingutocasiód’experimentar,queperaaquests sectors ipersones la institu-cióuniversitàriaésunainstitucióaliena .Tanmateix,totiquepodemconstataraquestasituació–quecontinuaplantejantunasituaciódede-sigualtat igeneradoradedesigualtats– tambéespotconfirmar l’altracaradelamoneda:peralainstitucióuniversitàriaaquestssectorssocialscontinuenrepresentantengranmesurarealitatsalienes .

Per tant, un punt important per a nosaltres és com aconseguir imantenirmecanismesdepermeabilitzaciódelauniversitatquesiguinreals,inoexclusivamentnominals .

2 .ElDret ésun terrenydeconflicte i,per tant, el «dret alDret»sesituasovintenterrenysquesónnecessàriamentconflictius .Aquestaqüestió,quetéunavessantteòrica,tambéentéunadepràctica,jaquelesinstitucionsilespersonesformenpartdelsconflictesidelessevesresolucions .

Tenintencompteelterrenyinterinstitucionalenquès’emmarcaelprojecte «dret al Dret», aquests conflictes no ens són aliens . Davantd’això, treballardesde laUniversitatensdónaungranmargede lli-bertatperassumiridefensarcompromisosambelsprincipisfonamen-talsd’unestatdedret,democràticisocial,jaqueenspermettreballaraquestsprincipistantenlasevadimensiómésteòricacomparticipantendinàmiquessocioculturals–l’aprenentatgeserveienseriauna–quecontribueixenagenerarifomentarmecanismesdedemocràcia,igualtat,responsabilitatillibertat .Evidentment,elterrenyenquètreballemésmoltcomplexidevegadespledetensions .Aquestasituacióplantejaunapreguntaimportant:quinpaperhad’ocuparlauniversitatenladefensaipromociódelselementsfonamentalsd’unasocietatqueesdefineix–is’enténque tévoluntatde ser–comademocràtica i solidària iquinscompromisosrealshad’assumir?

Aquestaqüestió,quepottenirmoltesrespostes,finalmentacabate-nintunarespostapràctica,mésenllàdelesrespostesteòriques,retòri-


quesenmoltesocasions,queespuguindonar .Calrecordarqueacabentenintmoltdepeselscompromisosinstitucionals,quenosónnomésdelesinstitucions,sinótambédelespersonesquehitreballen .El«dretalDret»treballaràinevitablementenaquestterrenyconflictiuihauràd’identificarelsconflictesicercarsolucions,unaqüestióquenosempreseràsenzilla .

3 .Queungrupnombrósdepersones, comés el casdelprojecte,col·laboriconscientmentperassolirobjectiuscomunsquevanmésenllàdelessevesestrictesobligacionsprofessionals,noésunarealitatqueesprodueiximassasovintalauniversitat .

Nohihadubtequesinoexistísaquestgrupdepersones,elprojecteseriaimpossiblededesenvolupar .Pertaldemantenir-lo,hihaunasèried’aspectesques’handetenirencompte:

a) Alsmembresdelprojectese’lshadepermetreianimaradesenvolu-parlasevainiciativa,responsabilitzant-sed’actuacionsquetinguinsentitperaellsenelmarcdelsobjectiuscomuns .

b) Elprotagonismehadesercompartiticol·lectiu .Enunaèpocatanmarcadaper l’individualisme, cal fomentar actuacions enquè ca-dascúaportielquepugui,sensequeperaixòhagidedeixardetenirimportànciairellevàncialasevacol·laboració .

c) S’had’entendrequelesdisponibilitatsdelespersonessóndiferentsen funciódemoltesvariables–situacionsprofessionals i familiars,encàrrecsrebuts iacceptats, salut,etc .– .Elprincipiquecal seguirésquehihad’haveruna rotacióen les responsabilitats i el tempsdedicat,iqueésprecisamentl’existènciad’ungrupdetreballelquepermetcontinuartreballantcol·lectivament,sensequelessituacionspersonalshagindeserfonamentalsperalfuturdelprojecte .

d) Lainformacióhad’arribaratotselsmembresdelprojecteilesdeci-sionshandeserconsensuades .S’had’evitarl’exclusiódefetquesu-posaquedaralmargedelsprocessosdepresadedecisions .Peraixò,lacomunicacióilatransparènciaenl’actuaciósóncriterisfonamentals .

e) Caladoptaruncriteriquecol·loquialmentescondensaenaquestaexpressió: val tot el que suma i és coherent amb els objectius delprojecte . En comptes d’estar pendents del que resta i allunya, valmés,semprequenoesneguinelsobjectiusprincipalsdelprojecte,prioritzarallòquesuma,aportaicontribueixaassolirelsobjectiusproposats .


f) «Laterraperaquilatreballa» .Elsmèritsqueesderivindelaparti-cipacióalprojectehand’assignar-sealespersonesqueelfanpossibleienlamesuraqueelpossibiliten .

g) Calmantenirlacoherènciaenlaparticipaciódelespersones .Aixòvoldirqueeneldisseny,tantdelesactuacionscomdelaparticipa-ciódelespersones,calcercariniciativesquesiguincoherentsamblesactuacionsquelespersonesjahananatdesenvolupant .Sihihaalgúquetreballaentemesdedretssocialsijacol·laboraambentitatssocials,elméscoherentésquelasevaparticipacióal«dretalDret»serveixiperpotenciarlafeinaquejafeia .Elmateixespotaplicaraqualsevolaltretema .Silaparticipacióalprojectedesorganitzaelquejaestavaorganitzatifuncionavabé,aixòvoldirquenos’hadisse-nyatbél’actuacióqueesvoliadesenvolupar .

h) HemdetectataquestúltimcursuncertdesencísentreelsestudiantsquehanfetelPràcticumII-IIIquans’hadonatalgunaoalgunesd’aquestescircumstàncies: la tascaquehaviade fer l’estudiantnos’haviaconcretatprouibéelprofessorolaprofessoraresponsablenon’hafetprouseguiment .Aquestasituaciós’had’evitarpensanttantenl’interèsl’estudiantcomdel’entitatsocialidelprofessoratresponsable .Sielproblemafosunexcésdefeinaperpartdelprofes-soratodelstutorsdelesentitats,llavorselcriteriquecaldriaaplicarseriaeldefermenysperòfer-hobé .

5.7 perspectives de futur

Elsfactorsquecondicionaranelqueenelfuturimmediatseràelpro-jecte són, amb forçaprobabilitat, els següents:a) la generaciód’unaxarxa«dretalDret»,b)lacreaciódeclíniquesjurídiquesic)laincor-poracióalprojectedegrupsdetreballd’altresensenyamentsdiferentsaldeDret .

a) Seriarecomanablequel’expressió«projecte»escanviésper«xarxa»,«xarxadretalDret»,demaneraque,mantenintelsobjectiusprinci-pals,cadaentitatparticipantpuguiaportartotelquetinguial’abastperassolir-los .Aquestalògicacooperativaenpartjaexisteix,comperexemple,enmatèriadeserveissocials,ambl’articulacióentreentitatssocialsiadministracionspúbliques,quetéungraudemaduresaqueencaranos’haassolitenelcasdelsserveisjurídics .


L’apostaperconstruirunaxarxaienfortirlesquejaexisteixenseràunadeleslíniesquemarcaràelfuturdelprojecte .Enaquestmateixsentit,larellevànciafuturadelprojectedependràenbonapartdelaseva capacitat per impulsar, conjuntament amb les organitzacionssocials,untipusdeconeixementicapacitatsquesiguinutilitzablesperaquellssectorssocialsipersonesqueestrobenensituaciód’ex-clusió social, tenint encompte,per tant,queaquestes capacitats iaquestsconeixementsoesgenerenconjuntament,sipotserperpartd’aquestespersonesisectorssocials,oseranineficaços .

b) D’aquíapoctempscanviaranelsplansdocentsdelesfacultatsdedretillavorsseràelmomentdeplantejarlaconveniènciad’organitzarinstitucionalmentclíniquesjurídiquescomamecanismesd’aprenen-tatgeiservei .Noestàgensclarquinseràelresultatd’aquestdebat,ni quin model de clínica en naixerà . Molts factors indiquen que,inicialment,poquesfacultatss’animaranaintroduiraquestameto-dologiadetreball .Tambécalpensarquelesquehofacinobtindranmillorsresultatsentermesd’aprenentatgeiserveiamigtermini .

L’organitzaciódeclíniquesjurídiqueshauràdeservirperresoldrealgunsd’aquestsproblemes .Siéspossible, la facultathadeser laseu,ounadelesseus,delaclínica .Enaquestscentrescaltreballarcasosrealsquearribini,peraixò,calunprofessoratcol·legiatambunbonconeixementpràctic .Aquestsprofessionalspodensortirdelsdocentsqueenaquestsmomentsestancontractatsmajoritàriamentcomaprofessorsassociatsiqueesdediquenaferclassesteòriques,deprofessionalscontractatsperferaquestafunció,odeprofessionalsaportatspelscol·legisprofessionalsoperlesorganitzacionssocials .

Unaltremodelpossible,queespotcombinarambelques’acabadedir,passaperarticularlesfacultatsdedretambelsserveisd’orien-taciójurídicaqueorganitzenelscol·legisd’advocatsperencàrrecdel’administraciópública . Iper talqueaquestaopció fos factible, lalògicad’actuacióhauriadesercol·laborarpermilloraripotenciarelquejaexisteixdecaraaunamillorformacióiunmillorservei .Sinoesfaaixí,aquestapossibilitatestaràcondemnadaalfracàs .

c) Endiferentsocasionsse’nshademanatsierapossibleincorporaralesnostresactuacionspersonesd’altresdisciplines .Desdelmomenten què vam establir com a objectiu enfortir i millorar els serveisdestinatsalscol·lectiusambmajordificultatperaccediralsrecursosjuridicosocialsnecessarisperdefensar-neelsdrets,éremconscientsquehavíemdemirardetreballarambpersonesd’altresdisciplines:


treballsocial,pedagogia,psicologia,economia,farmàcia,medicina,etc .,pertaldetreballarambmésprofunditatlarealitatdelsrecursosjuridicosocials .Aracomara,aquestaésunaassignaturapendentquehauremdepreparardemicaenmicaiambtanbonalletracomenssiguipossible .

5.8 conclusions

Desprèsdelques’haexposatdemaneramoltresumida,podemobservarcomelprojecte«dretalDret»mirad’amalgamaridees, institucions iinteressos,mantenint semprecoma rerafons lanoció (quehadepo-derpracticar-seinonomésfonamentarteòricament)d’unauniversitatpúblicaisocial .Defet,espotdirqueaquestprojecteésunapropostapracticable, i engranmesura japracticada,perdonar contingut a lafunciópúblicaisocialdelauniversitat .

El projecte planteja actuacions assequibles que pretenen potenciarelsaprenentatgesiserveisqueesprestenapartird’unaarticulacióentreinstitucions(universitat,organitzacionssocials,administracionspúbli-ques i col·legisprofessionals, enelnostre cas)que facimés fructíferal’actuaciódecadainstitució .Pertant,esparteixd’unalògicarelacionaldecol·laboracióisumapertald’assolirobjectius .

Esfadifícilsabercomevolucionaràel«dretalDret»,peròdebensegurqueaquestaevolucióreflectiràelscanvisilestensionsqueexperi-mentaavuilauniversitatilasocietatactual .


Capella,J .R .(1995),El aprendizaje del aprendizaje,Madrid,Trotta .Douglas,M .(1996),Cómo piensan las instituciones,Madrid,Alianza .SousaSantos,B .de(2005),La Universidad del siglo xxi. Para una reforma

democràtica y emancipadora de la universidad,Mèxic,UNAM .

113

6. l’educació física en l’educació social: una experiència d’aprenentatge i servei

Merche RíosUniversitat de Barcelona

6.1 resum

Aquestaaportacióreculldotzeanysd’experiènciad’aprenentatgeiserveienlaformaciód’alumnatdelsestudisd’EducacióSocialdelaUniver-sitatdeBarcelona .L’EducacióFísicaespresentacomunrecursen laintervenciósocioeducativa,mitjançantelqualesfacilital’aproximacióalarealitatpenitenciària,aladelscentresdesalutmentalialapoblacióambdiscapacitats,totoferintelconeixementd’aquestscontextosicol-lectius com possibles escenaris professionals de futur . Paral·lelament,espreténcol·laborarenelprocésderehabilitacióireinserciósocialdelsinternsprivatsdellibertatidelspacientsambtrastornmentalsever,pertaldereduirladissocialitzaciód’aquestsdoscol·lectius .

Utilitzar unametodologia participativa on el saberuniversitari vamés enllà les quatreparetsde l’aulapretén seruna apostamés en laproducciód’aprenentatges significatius,per allunyar-sede la recepciópassivadelscontinguts,amblafinalitatd’afavorirconeixements,can-visd’actituds i el compromísenvers els col·lectius ambdesavantatgessocials .

Ésperaixòque,desdel’assignatura«L’EducacióFísicaenl’EducacióSocial»,espresentaranlesdadesdel’impacte(tantenlaformaciódelsestudiantscomenelsbeneficiarisdirectesdelaintervenciósocioedu-cativa)del’organitzaciódelestrobadessocioesportivesambcentrespe-nitenciarisidesalutmentalil’organitzaciódelscrèditsdelliureeleccióenActivitatFísicaAdaptadaalespersonesambdiscapacitats,internsdecentrespenitenciarisipersonesambtrastornmentalsever .


6.2 l’origen de les trobades Socioesportives

Lamevavinculacióprofessional ambels centrespenitenciarisvedelluny .Desprésd’acabarelsestudisdellicenciadaenEducacióFísica,l’any1983,vanoferir-medesenvoluparelprimerprogramad’Educa-cióFísicaal’anticcentredelaTrinitat(actualmentcentrepenitenciaridejoves),queenaquellmomentacollialapresódedonesdeBarcelo-na .Llavorsestractavad’unaexperiènciapionera,jaquenohihaviaantecedentsd’aquesttipusdeprogramesaCatalunya(nitampocalarestadel’Estat) .L’únicprecedenteraalgunapràcticaesportivaaïlla-dao «taules»degimnàsticadesenvolupadesper educadors,perònounprogramadefinit,ambobjectiusicontingutspropisdel’EducacióFísica .

Entrarencontacteamblespersonesprivadesdellibertathaestatundelsaspectesessencialsenlamevatrajectòriaprofessionali,defet,haestaticontinuarepresentantunaexperiènciahumanaiformativad’in-qüestionablevalor .

Vaiginformar-mequeencentresdelarestad’Europaerafreqüentorganitzarpartitsambequipsdel’exterior,ivaseraixícomvamorga-nitzarelprimerpartitdebàsquetentreunequipd’internesiunequipformatbàsicamentpercompanyesdelamevapromociódel’INEFC,1elquepodríemdenominar«l’embrió»delestrobadessocioesportives .Siunacosaenscaracteritzavanoeraprecisamentlavàluacomajugadoresdebàsquet,jaqueelresultatd’aquellprimerpartitentreinternesiungrupdel’exteriorvasersenzillamentespectacular:29a29 .

L’any1987vaigdecidirampliarlamevaexperiènciaivaigoferirini-ciar elprojecte al centrepenitenciarid’homesdeBarcelona (Model),ambelqualnohedeixatd’estarencontactefinsal’actualitat .Vaigco-mençardesenvolupantunprogramadepreparaciófísicaperalsinternsde lasegona icinquenagaleries (onhiha lescel·lesd’aïllament) iunperal’equipdebàsquet«Libertad» .Enrelacióambaquestdarrer,unaexperiènciaquevulldestacar(defet,unaltreantecedentdelesactualstrobadessocioesportives)vaserelprimerpartit,organitzatperlaFede-racióCatalanadeBàsquet,queunequipdelaModelvajugaral’exte-riordelcentre .Compartirlasortidavaserunaexperiènciainoblidable,enobservarl’efectequevatenirentreelsinterns .

1 . InstitutNacionald’EducacióFísicadeCatalunya(Barcelona) .

1156. l’educAció fíSicA en l’educAció SociAl

Untempsdesprés,el1993, lamevatrajectòriaprofessionalvadur-me a la docència universitària a la UB . Els meus alumnes provenienprincipalmentdelsestudisd’EducacióSocial(FacultatdePedagogia)idemestresd’EducacióFísica(FacultatdeFormaciódelProfessorat,enaquellmomentEscolaUniversitària) .Lesassignaturesoninicialmentvaplantejar-sel’experiènciavanser«L’EducacióFísicaenl’EducacióSocial»(optativa)i«Didàcticadel’EducacióFísicaIII»(troncaldetercercurs) .

Vaigplantejaralsalumnesque,sihiestaveninteressats,podienpar-ticipardemaneravoluntàriaenunaexperiènciaque, tot iqueestavavinculadaal’assignatura,notindriacaràcterd’avaluació .Vaigparlar-losperprimeravegadadelapossibilitatd’entrarenuncentrepenitenciariitenirl’oportunitatdeconèixerelcentreirelacionar-seambelsinternsmitjançantlesactivitatsesportives .Lasevarespostavasermoltentu-siastai,sincerament,nol’esperava:totselsalumnesvolienparticipar-hi!Apartird’aquellmomentvainiciar-seaquestcicled’experiènciesquejafadotzeanysqueduraielprocedimentdelqualmiraréderesumirtotseguit .

Pelquefaa lamevarelacióambelComplexAssistencialenSalutMentalBenitoMennideSantBoideLlobregat, esva iniciar el curs1995-1996,gràcies al fetqueel seueducador (FrancescReverter) eraalumnedel’assignaturaqueimparteixoaEducacióSocialivaproposar-medetraslladarl’experiènciadelestrobadesal’àmbitdelscentresdesalutmental .

6.3 les trobades Socioesportives: un model d’intervenció social

Laprimeraprecisióquecalferésterminològica .Perbéqueelnomde«TrobadaSocioesportiva»hafetfortunaijaformaparttantdelacul-turadelesnostresfacultatscomdelscentrespenitenciarisparticipants,caldriadirqueelnomquemésescaualtipusd’activitatsques’organit-zenés«Trobadaludicomotriu»,jaqueprincipalments’intervémitjan-çanteljocmotor .Elcomponentsocialitzantdeljocfacilitamoltméslesinterrelacionsentreelsalumnesielsinternsquelapràcticaesporti-va,onlaformaciód’equips«contraris»amblavictòriacomaobjectiu(encaraqueelsequipsestiguinformatsalhoraperalumnes i interns),estàmésmediatitzadapermodelssocialscompetitius .L’origend’aques-taopciócaltrobar-loenelfetqueenlesprimeresedicionselsalumnesd’EducacióSocialproposavenjocsmotors(jaquenotenienassumida


una«culturaesportiva»)ielsd’EducacióFísica,esports .L’observacióvadur-nosaconstatar(alsdocents,alseducadorsdelscentres,alsalumnesialsmateixosinterns)queeljoceraunaeinamoltmésútilperafavorirl’acostamententreambdóscol·lectius,aprioritantdistants .

Lesassignaturesons’inscriul’experiènciasón,aEducacióSocial,«L’EducacióFísicaenl’EducacióSocial»(optativa),al’especialitatdeMestresd’EducacióFísica,«Deljocalainiciacióesportiva»(troncaldesegoncurs) ia l’especialitatdeMestreenEducacióEspecial(3ercurs,dinsdel’assignatura«Inadaptaciósocialiescola») .Abanda,hiparticipen els alumnes inscrits al seminari «L’Educació Física en laprevenciódelesconductesderisc»,2cursreconegutambtrescrèditsdelliureelecció,constituïtperalumnesdetotesduesfacultats .

Actualment,esconsideraobligatoriperalsalumnesd’EducacióSo-cialparticiparaduesdelessettrobadesqueesprogramencadacurs .Paradoxalment,vanserelspropisalumneselsquivanproposaraquestaobligatorietatunavegadahavienviscutl’experiència,jaquelestrobadeshanesdevingutelfilconductordel’assignatura«L’EducacióFísicaenl’EducacióSocial» .Aquestamatèriagiraalvoltantdeljoccomaacti-vitatquefacilitalamediacióambcol·lectiusambriscd’exclusiósocial .Unaeinaquepermetelcontacteentre iguals ique,alhora,educa lescapacitatsmotrius,cognitives,emocionals,socialsifomentalacomu-nicació .Caldir,malgrataixò,queundelsaspectesmésimportantsdel’assignaturaéslaimplicaciódel’alumnatentotelprocésdepreparacióidesenvolupamentdelestrobades,onelcompromíspersonaldecadas-cundelsalumnesésclauperal’èxitdel’experiència .Així,l’assistènciaaclassesuposaunaobligatorietatamblarestadecompanys,jaqueestreballa amb laperspectivad’una acció col·legiada, on es potencia lacorresponsabilitat,l’autonomiailacol·laboració,desdel’horitzontali-tatilatransversalitat,encontraposicióambl’estructuraclàssica,jerar-quitzadaverticalment .Aixídoncs,espreténaconseguirlainteractivitat,queconsisteixafacilitarlapresadedecisionsconsensuadesperpartdelgrup-classe,untreballenequipques’adaptaalcontextd’intervencióiontothomtéunpaperactiuicreatiu .

Ensíntesi,estractad’aconseguirquel’educadoroeducadorasocialtinguicompetènciesdidàctiquesenrelacióambl’àread’EducacióFísi-caiqueadoptiuncompromísmoralmaterialitzatencol·laborarenla

2 . OrganitzatpelDepartamentdeDidàcticadel’ExpressióMusicaliCorporal(DEMC)il’asso-ciacióÀmbits-esport .


reducciódelsdesavantatgessocials .Endefinitiva,espreténformarunestudiantquesiguicrític,reflexiu,actiu,dialècticicomunicatiu .

Talicomreflecteixelprogramadel’assignatura,elsseusobjectiussón:

• Proporcionarelsconeixementsbàsicsquepermetinlaintervencióengrupsambdificultatssocialsmitjançantl’EducacióFísica .

• Adquiriractitudsfavorablesversunaconcepcióeducativaquevaloril’EducacióFísicacomunaeinaeducativad’intervenciósocial .

• Experimentarenelpropicossituacionsdepràcticaactiva .

Enelcasdelsalumnesdel’especialitatdemestreenEducacióFísicaiEducacióEspecial,estreballaamblamateixaintencionalitat,totiquel’activitatésexclusivamentvoluntària,jaqueladensitatdelprogramanopermetdedicartempsal’aulaperprepararlestrobades,ielsalum-ness’handetrobarforadel’horarilectiu .Enelcurs2005-2006,perprimeravegadaelsalumnesd’EducacióEspecialhantreballatal’aulaconjuntamentambelsd’EducacióSocial,enlapreparaciódelesactivi-tatsd’algundelscentres .

Quantalseminarisobreprevenciódeconductesderisc,s’intentaquelestrobadescelebradesenelseumarcsiguinalcentrepenitenciaridejovesdeBarcelona(Trinitat),iesconsiderenunaactivitatobligatòria .

Sicentreml’atencióenelsobjectiusconcretsdelestrobades,sónelssegüents:

• Oferiralsalumneslapossibilitatdeconèixerlarealitatpenitenciàriailadelasalutmental,pertald’ampliar-nel’horitzóprofessional .

• Facilitarelconeixemententreungrupd’estudiantsde laUBiund’internsiundepacientsambtrastornmentalsever,totcol·laborantenelseuprocésderehabilitacióidereinserciósocialidisminuintladissocialització .

• Afavorirunmarcdereflexiósobreladelinqüènciailesmesurespe-nalsdeprivaciódellibertat,potenciantcanvisd’actitudsielcom-promísenverselscol·lectiusambdesavantatgessocials .Demaneracomplementària,reflexionarsobreeltrastornmentalseverielsseusefectes .

• Adquiriractitudsfavorablesversunaconcepcióeducativaquevaloral’EducacióFísicacomunrecurspedagògicd’intervenciósocial .


Partimdoncsdelapremissaquel’EducacióFísicanohadelimitar-senomésal’àmbitescolar,sinóquetambépotdesenvolupar-seencentresdejoves,adultsodegentgranquecontemplenelsdiversoscontingutspropisdel’EducacióFísicadesd’unavessantpedagògica,talcomafir-maSánchezBañuelos(1996,p .88):

LaEducaciónFísicapuedecontemplarsecomounconceptoamplioquetratadeldesarrolloylaformacióndeunadimensiónbásicadelserhumano,elcuerpoysumotricidad .Dimensiónquenosepuededesligardelosotrosaspectosdesudesarrollo,evolución-involución .Porlotanto,nosedebecon-siderarquelaEducaciónFísicaestávinculadaexclusivamenteaunasedadesdeterminadasnitampocoalaenseñanzaformaldeunamateriaensistemaeducativo,sinoquerepresentalaacciónformativasobreunosaspectoscon-cretos a travésde la vidadel individuo, esdecir, constituyeun elementoimportantedentrodelconceptodeeducacióncontinuadelapersona .

LosobjetivosdelaEducaciónFísica,hoyendía,semuevenentornoaparámetroseducativosimpregnadosdeuncarácterintegralyvivencial,vinculadosconlaformaciónyeldesarrollodelosaspectosesencialesdelamotricidadhumana .Unamotricidadentendidanoensíniporsímisma,sinoconunaestrechavinculaciónconlasrelacionesinterpersonales,socia-lesyambientalesdelapersona .

6.4 l’estructura de les trobades Socioesportives

L’organitzaciódelestrobadesesdivideixenduesfases:

a) Rebuda al campusde laUBd’ungrupd’internsdel centrepe-nitenciariQuatreCamins,iundepacientsambtrastornmentalsever(unajornadadiferentperacadagrup) .

b) Entradaambelsalumnesalscentres:centrepenitenciariQuatreCamins,Departamentd’AtencióEspecialitzada3(DAE)delmateixcentre,centrepenitenciarid’homesdeBarcelona(Model),centrepenitenciaridejovesdeBarcelona(Trinitat),mòduldedonesdelcentre penitenciari Brians, el centre educatiu l’Alzina . Quant al’àmbitdesalutmental,enscentremenelComplexAssistencialenSalutMentalBenitoMennideSantBoideLlobregat .

3 . Mòdul independentde lluita contra lesdrogodependènciesqueacull38 internsque s’hi ins-criuenvoluntàriament .


6.5 rebuda al campus de la ub de grups d’interns i pacients4

Comaprimeraacció,esdesenvolupenal’aulasissessionsdecontextua-litzacióadreçadesalsalumnes .Laprimera,acàrrecdelaprofessora,ons’expliquenelsefectesdelaprivaciódellibertat .Lasegona,acàrrecdelseducadorsCèliaÀvilaiXavierBuscà(delcentrepenitenciariQuatreCa-minsicoimpulsorsdel’experiènciadesdelseuinici),facilitaalsalumneselconeixementdelcontextpenitenciari .Laresta,acàrrecdelseducadorsdelsaltrescentresimplicats .Aquestessessionsfacilitenunaanàlisicríticasobrelesmesurespenalsdeprivaciódellibertat,s’explicaelfuncionamentdelrègimpenitenciari,coms’estructuralavidaquotidianaalscentres,elsistemadisciplinariis’intentatrencaramblesideespreconcebudesielstòpics fomentats pels mitjans de comunicació i el cinema . En relacióambl’àmbitdelasalutmental,s’actuadelamateixamanera .

Mésendavant,esgestionalacomissióorganitzadoradecadascunadelestrobades .Enformenpart:

• De8a10estudiantsd’EducacióFísica,EducacióEspecialiEduca-cióSocial(tornsdematíitarda) .

• Dra . Merche Ríos, Professora del Departament de Didàctica del’ExpressióMusicaliCorporaliCoordinadoradelesTrobades .

• Dr .ConradVilanou,DirectordelDepartamentdeTeoriaiHistòriadel’Educació .

• Sr .XavierBuscàiSra .CèliaÀvila,educadorsdelcentrepenitenciariQuatreCamins .

• Sr .JordiUrgeliSra .EmilianaSerrano,representantsdelPAS(Per-sonald’AdministracióiServeisdelCampus) .

Aquesta comissió consensua les activitats que es duran a terme apropostadelsalumnestutoritzatsperlacoordinadoradelestrobades,5i és la comissiód’alumnes l’encarregadadedur a terme les activitatsproposades .

4 . LesduesFacultatsparticipants(PedagogiaiFormaciódelProfessorat)subvencionenproporcio-nalmentlesdespesesoriginadesperlaTrobada(esmorzaridinard’alumnesiinternsopacients,méselmaterialfungible) .LaFundacióSolidaritatdelaUBtambédónasuportal’organitzaciódelconjuntdelesTrobadesSocioesportives,aixícomelDepartamentdeDidàcticadel’ExpressióMusicaliCorporal,origendelainiciativa .

5 . Durantunmesimighihaunareuniósetmanalentreelsalumnesilacoordinadora .


Un cop tancada la proposta d’activitats, es rep un grup d’internsacompanyatsd’educadors6i,duranttotundia(desdeles9ales18ho-res),esvanorganitzantactivitatsdetipusludicomotriuidedinamitza-ciósociocultural .S’inicialatrobadaamblabenvingudaoficialdelgrupd’interns id’alumnesparticipantsperpartdelsdegansde totesduesfacultatsi,totseguit,ipertaldefacilitarlainterrelacióentreelsinternsil’alumnat,esprodueixl’activitatludicomotriu .

Les activitats habituals consisteixen en diverses propostes de jocsmotriushabitualsenEducacióFísicaenformadegimcanarecreativaquepermetconèixer físicamentelCampusMundet, interactuaramblavidaquotidianad’aquestindretitambéfacilitarlainterrelacióentreelsinternsil’alumnat .Acadaequiphihainternsialumnes,ihides-taquenelsbonsnivellsd’interrelació idecol·laboració i el fetqueestrenquinlesdistànciesinicials,jaquelesactivitatsbusquenprecisamentlasocialització .

Uncopelgrupesconeixis’ha«trencatelgel»mitjançantelsjocs,esproposenactivitatsdecairecultural .Unaactivitatquetémoltd’èxitéslatutoritzaciódelsalumnesalsinternsenunanavegacióperInternet,activitatimpossiblederealitzarperraonsòbviesenuncentrepeniten-ciari .Posteriormenttélloceldinaralmenjadordelcampus,onpartici-penalumnesiinternsenunespaiquepermetobservarlavidahabitualuniversitària .Insistimenelfetquealumnesiinternsesbarreginalestaules,pertaldefacilitar lacomunicaciód’aquestsdoscol·lectius .Ésunaexperiènciainteressantveurecomdelesreticènciesinicialsalprin-cipi de la trobada, posteriorment als jocs i les activitats l’ambient estornadistèsiespontani .

Desprésdedinar esdeixaunespai lliuredepasseigpel campus idesprés s’organitzenmésactivitatsde socialització (activitatsmotrius,tallersdeplàsticaomúsica,entred’altres),finsqueelsinternshandemarxaralcentre .

Ambaquestaprimerafaseesfacilitaunprimercontactedelsalum-nes ambels interns, amb lafinalitat que,quanvagin als centres, elsalumnes ja hagin pres un primer contacte i, per tant, la visita siguimenys tensa i es redueixi força laporgeneradapeldesconeixement ielsprejudicis .Nooblidemquel’entradaauncentrepenitenciariésunprocéspledenormesdeseguretatiportesdecontrolqueesvantancant

6 . Aquestavisitaésconsideradacoma«sortidaprogramada»pel règimpenitenciari, i la formenentre14i16internsquejahancomplertduestercerespartsdelapenaimposadapeljutge .


ambsorollamesuraqueesvaaccedintalpolisportiudelcentre .Uncopallà,enunambienthostil(nooblidemqueestemenunapresó),hihaungrupd’internsqueelsespera .Podersaludar-nealgunquehavisitatabanselcampuspermetpresentacions,salutacionsi,d’algunamanera,unareducciódelainevitabletensiódelmoment .

Paral·lelament,elprocedimentderebudadelgrupdepacientsambtrastornmentalseversegueixlamateixapauta .

6.6 visita als centres penitenciaris i al de salut mental

Lasegonafaseconsisteixadesplaçar-seauncentrepenitenciariicom-partirmitjajornada(matíotarda,enfunciódelstornsdel’alumnat),excepteenelcasdelDAE(Departamentd’AtencióEspecialitzadadelCPQuatreCamins),onl’activitatésdejornadasenceraiesdinaambelsinterns .

Com a primer pas s’organitzen tantes comissions d’alumnes comcentresparticipen .Aquestescomissionstenenl’objectiudedissenyarelscontingutsdelestrobadesacadascundelscentres,ambl’assessoramentde laprofessora .Enprimer llocespresentenvídeosd’altres trobades,tantperconèixerlesdinàmiquescompertrencarambl’estigmatitzacióilaporal’elementdesconegut .S’insisteixenladimensiórecreativadel’EducacióFísicaiespresentaeljocmotorcomunaeinad’intervenciósocialquenoconeixedatsiquepermetlasocialitzaciósensecaureenl’infantilisme .Alessessionspràctiquesalpolisportiuestreballenjocsmotorssocialitzadorsdemaneravivencial,queseranelpuntdepartidaperalapropostadefinitivad’activitats,iesfacilitabibliografiasobreeltema .Elmésimportantésqueelsmateixosalumnesvalorinelsefectessocialitzadors del joc, que constatinque lapredisposició a jugarper-metnonoméslesrelacionsinterpersonals,sinótambél’expressiólliured’emocions .

Després,al’aula,cadaalumnehauràdeproposarcincjocsmotriusalasevacomissió .Deformacol·legiada,amblatutoritzaciódelapro-fessora, es trien les activitats quedefinitivament formaranpart de lapropostaqueespresentaràalcentrecorresponent .

Posteriormentesdesplaçaacadacentreunarepresentaciód’alumnesacompanyatsperlaprofessora,ambl’objectiudenegociarlesactivitatsambunacomissiód’internsiunrepresentantdelseducadors .Aquestaparticipaciódelacomissiód’internssuposaunapossibilitatmésperquè


els interns prenguin contacte amb l’exterior i perquè vagin assumintparal·lelamentprotagonismeenlapresadedecisions .Enelcasdelcen-trede salutmental, lapresentaciód’activitats es treballadirectamentambl’educador .

Uncopestrobal’acordeneldissenydel’activitat,elsalumnes(atèsqueestractad’ungrupreduït)tenenl’oportunitatdevisitarelcentreambmésdetallquequanhofaranamblarestadecompanyseldiadelatrobada .

LaTrobadaconsisteixendueshoresd’activitats ludicomotriusperapropartotsdoscol·lectius .Enprimerlloclescomissionsd’alumnesiinternspreparenalpolisportiuvuitzones,acadascunadelesqualsespracticaràun jocdiferent, ambelmaterial corresponent .Mentre fanaixò, la restade l’alumnatvisitapartdel centrepenitenciari (tallers iescola) .Quanelgrupd’alumnesentraalpolisportiul’activitat jaestàpreparadaielgrupd’internsjahihaestattraslladat .Aquestsmomentssónespecialmenttensos,jaqueambdósgrupss’observenadistànciaiengeneralnofancapgestd’apropar-seelsunsalsaltres(parlenentreells,evitantlespresentacionsinicials) .Perevitarqueaquestmomentesdilati,s’iniciaràpidamentl’activitat .Esformauncercleentretotsdosgrups(onesmantéespontàniamentlaseparacióentrealumnesiinterns,excepteentreelsdelescomissionsquejaesconeixen)iuninterniunalumnedelacomissiódonenlabenvingudaalaresta .

Després,esproposaunjocd’organitzaciódegrupsde8-10persones,formats proporcionalment i de manera mixta per interns i alumnes .Cadagrupdesenvolupajocsdeconeixementdinamitzatspelsalum-nesidespréscadagrupesreparteixperlesdiverseszonesdejocmotor .Noesdeterminentempsacadazona,cadagrupdecideixlliurementaquèjugaiquantaestona,pactantamblarestadegrups,convidantalsd’unaltreacompartirl’activitat,etc .

Latrobadaacabaambunaperitiupertalque laconversaambelsinternsesmantinguidemaneranaturaliespontània .Enaquestsentit,éshabitualquecadaalumneportiunatruitadepatatespercompartirambelsinterns .Elcentreposalabegudaialtresproductes .Ésenaquestmomentquanobservemque interns i alumnes janoestan separats icomparteixen converses demaneranatural .Comdiuen els alumnes,«T’oblidesqueésunintern .Ésunapersonamés» .

Uncopacabada la trobada, es continua lavisitaguiadaa la restad’instal·lacionsdelcentre,isiladireccióhoconsideraoportúperraonsdeseguretat,potvisitar-sealgunmòduldecel·les .


Posteriorment,al’aula,esfaunavaloraciódelatrobadaconjunta-mentambelseducadorsdecadacentre,quefacilitenalgrup,abandadelessevesobservacions,lesdelsinterns .

D’altrabanda,ladinàmicaalcentredesalutmentaléssimilar,ambladiferènciaqueelsjocsestantotsrelacionatsambalguntemacomú(perexemple,elscontinents,elsanysseixanta,etc .) .

6.7 les valoracions

Comavaloraciógenerald’aquests12anysd’experiènciaencentrespeni-tenciarisi9ensalutmental,podemconfirmarlaconsolidaciód’aquestainiciativa .Enprimerlloc,hemdevalorarlaparticipacióilaimplicaciódel’alumnatenl’organitzacióidesenvolupamentdelprojecte .Entotal,sónaproximadament2 .500alumneselsquehanparticipatfinsaradel’experiència .

S’haaconseguitunintercanvirealentrel’alumnatielsinternsipa-cients,ambunaintensitatdifícild’explicarquanenstrobemdavantdedoscol·lectius tantdiferents iqueconviuendemanerafluïdaal llargde les trobades . S’ha fet realitat un apropament significatiu entre elscol·lectiusparticipants,uncontactebasatenelrespecteiconeixementmutu .

Per part de la comunitat universitària, en la valoració que realit-zen elsprofessors i representantsdelPASparticipants en la comissióorganitzadora,destaca especialment la conveniènciade la continuïtatd’aquestestrobadespelseucaràcterformadorihumà .

En la valoració que realitza l’alumnat participant, es destaca quel’experiènciaésmoltpositiva,atèsqueelspermetconèixerunarealitatsovintestigmatitzadasocialmentidedifícilaccés .D’altrabanda,valo-renconèixerunàmbitd’actuacióprofessionalquefinsllavorselshierallunyàigairebédesconegut .Destaquentambéelvalordelsprogrameseducatiuscomunaeinad’intervenciósocialielsentimentderespon-sabilitatperhaverdissenyatidutatermel’activitatengrup,negociant,acceptantcrítiquesinovespropostes,afavorintelconeixementdenousrecursos,participantencomissió,onhiésrepresentadatotalacomu-nitatuniversitària,incloent-hicompanysicompanyesd’altresespeciali-tats(interdisciplinarietat) .

Opinenque lesrelacions interpersonalsambels interns ipacients,trencantamblesideespreconcebudes,ensenyenaveurelapersonamés


enllàdel fetquesuposadamentsiguiuncondemnat oun boig, iare-conèixereldretalareeducacióiadisposard’unasegonaoportunitat .Aquestcontacteilavisitaalcentretambéfacilitenunmarcdereflexióindividualigrupalsobrelespenesprivativesdellibertat,lasevautilitatilapossibilitatd’alternatives,avaluantobstaclesinecessitats .Considerenqueésunaexperiènciamoltsignificativaiformativaenelseuitinerariacadèmic,amésdeserunbonrecursperreduirladissocialitzaciódelsinternsidelspacients .

Endefinitiva,l’experiènciahacontribuïtaferdesaparèixertòpicsiideespreconcebudesihafacilitatunamajorcomunicacióentrelaUni-versitatilasocietatenelsentitmésampli .Així,opinenquefacilitaelcanvid’actitudsielcompromíssocial .

Quant a la pròpia assignatura, valoren l’Educació Física com unrecursquefacilita lacomunicaciósocialabandade lasevaaportacióaldesenvolupamentdelescapacitatsmotrius,cognitivesiemocionals .Evidencienquemitjançanteljocestrenquenlesdistànciesinicials,talcomhemcomentatanteriorment,esfacilitalainterrelació,s’augmentalaconfiança,esfacilitalacooperacióilacohesiódelgrup,s’afavoreixunclimadistèsiestrencaamblarutinadelcentre,totreduintaixíl’efectedel’estigmasocialidelcontextfísic .

Perpartdels interns, la sevavaloracióés tambépositiva, iesbasafonamentalmenten:7

• L’assistènciadel’alumnatielcontactequehimantenen:«Poderestarcongentequeteescucha,tecomprendeyquenoterechaza»,«Lainyeccióndealegríayentusiasmoquerecibimos»,«Hablédetemasnorelacionadosconlaprisión» .

• Trencaamblarutinadiàriairelativitzaeltancament:«Estuvecongentequenoeraniprofesionalesnifuncionarios»,«Semepasóeldíavolando»iésunaformad’evasiódelarealitatquotidiana:«Meolvidéqueestabaenlaprisión»,«Hacíamuchotiempoquenolopasabatanbien»,«Meolvidédemisproblemasdurantetodoeldía» .

• Altresfrasessignificativessón:«Tedascuentaquefuerahayunmun-dodecosasporlasqueluchar»,«Lapropiarealidaddevermeamímismoparticipandoenactividadesquenomeplanteabahacer»,«Nosenecesitaningúntipodedrogaparaparticiparconlagente» .

7 . Lesfrasesentrecometessóntextualsdelesvaloracionsdelsinterns .


Perpartdelspacientsambtrastornmentalsever,lasevavaloracióéstambépositiva,basadafonamentalmenten:

• Assenyalenlaimportànciadetrencaramblarutinadelcentre:«Quevenganmásamenudo» .

• Coincideixenellavaloracióqueeljocelsajudaarelacionar-se:«Losjuegoshacenunencuentroentretenido»,«Juntoshacemosejercicio,estánlaschicasyasínohacefrío»,«Sí,parasocializarseconética»,«Sonunaterapiaderelajación,conentendimiento,experienciayco-municación»,«Estudianteshabladorasyagradables»,«Muybienelmaterialquefavorecíalosjuegos» .

• La relació amb l’alumnat és molt valorada: «Fueron muy buenos .Eranguaposyguapas»,«Nohuboproblemasconellos»,«Oportuni-dadparaconectarconelmundouniversitario» .

• Altres frases significatives: «Muy bueno el intercambio y positivopara romper la estigmatización que comportan las enfermedadesmentales»;«Mereímucho»;«Muybueno,nostrataroncomoperso-nasnormales» .

Com a coordinadora de les Trobades, considero molt importantaquest tipusdepropostes a l’alumnat, ja quenonomés enpotenciaelprocés formatiu, sinóque tambécontribueixa la socialització ialprocésdereinserciódelsinternsipacients,jaquetenenpresentla«cul-tura»delestrobadesiescreenunesexpectativesmoltvaloradesdesdelpuntdevistareeducatiuperpartdelainstitució .

Considero important també l’impuls del contacte amb altres ins-titucionsque implicanouscanalsdeconeixement,col·laboració ico-municació .Latrobadapermetal’alumnatconnectarambunarealitatsovintdesconegudaiambunaespecialrepercussióenlasevaformacióenrelacióamblesactitudsielsvalorsi,així,contribueixalaconforma-ciód’unpensamentcrític .

Consideroigualmentimportantelfomentd’unaactitudderespon-sabilitatentrel’alumnatiels interns(pensar,planificar,duratermeiavaluarl’activitat),endefinitiva,elsprotagonistesdel’activitat .

En darrer lloc, voldria comentar que la consolidació del sistemad’organització en comissions permetun estret contacte entre tots elsimplicatsen l’organització iunevidentenriquimentde lespropostes .Estreballademaneratransversal,recollintpropostesiideesindepen-dentmentdelasevaprocedència(interns,alumnat,professorat,repre-


sentantsdelPAS,educadorsipsicòlegsdelcentre,entred’altres)is’im-plicaaixíatotalacomunitatuniversitàriaielsprofessionalsdelscentrespenitenciaris .

6.8 perspectives de futur

L’èxit de les trobades amb centres penitenciaris i de salut mental hapermèsobrir l’experiènciaaaltresescenarisd’intervenció .Laprimeratransferènciad’aquestmodeld’intervencióhatingutllocaNicaragua .Mitjançantunprogramadecooperacióinternacionaldesenvolupatperl’ONGPedagogiaSenseFronteres,delaUB,amblaquall’autora,con-juntamentamblaDra .CarmePanchónde laFacultatdePedagogia,coordinenelprograma«EducarysocializarencentrospenitenciariosydesaludmentaldeNicaragua»desdel’any2003 .Enaquestprojecte,alumnesdelaUBidelaUniversidadNacionalAutónomadeNicara-gua,aLeón,comparteixenl’organitzaciódetallerseducatiusitrobadessocioesportivesalSistemaPenitenciarioNicaragüense(centrespeniten-ciarisdeChinandega,Tipi-Tapa–almòdulpsiquiàtric–il’Esperanza–centrededones) ialCentredeSalutMentalJoséDoloresFletesdeManagua .Les valoracions són similarsque lespresentades en aquestarticle,laqualcosaensduuapensarqueelmodelésvàlidiqueespotadaptararealitatsllunyanes .

La segonaconseqüènciaha estat l’organitzacióde crèditsde lliureeleccióenmatèriad’ActivitatFísicaAdaptadaapersonesambdiscapaci-tats,jaquedesdel’any2000,encol·laboracióambentitatsd’EducacióFísica Adaptada,8 l’alumnat universitari assumeix progressivament elpaperdeprofessordesuportenlessessions .9

Eltercerfetqueconvédestacarésl’organitzaciódecrèditsdelliureeleccióenEducacióFísicaadaptadaapersonesambtrastornmentalse-ver,ainternsencentrespenitenciarisiainternsenmòdulspsiquiàtricspenitenciaris .Ésunamanerad’anarmésenllàdelesTrobadesSocio-esportives,jaqueacompanyol’alumnatsetmanalmentalscentres .Els

8 . CentredeRecursosJoanAmadesdel’ONCE,CentrePilotArcàngelSantGabrieldeParàlisiCerebral,ClubBarcelonaCarckersd’hoqueiencadiraderodesperapersonesambDistròfiaMusculardeDuchenne,ilesassociacionsJocViuiACELLperapersonesambdiscapacitatintel·lectual .

9 . Després de cada sessió, els alumnes i els professor de cada entitat fan un treball de reflexiódidàctica, tenint encomptequeprèviamentcadaentitathadesenvolupatun seminaride8horesalsalumnes .


alumnesactuenprimercomacompanysdejocsdelsinternsopacientsi,amesuraqueaugmentaelseuconeixement,acabenimpartintlesses-sionssotalamevasupervisióiladel’educador .

Peracabar,voldriacomentarquelavisiódel’alumnatcomobjectepassiunopotfonamentarlaUniversitatdelseglexxi .Ambaixònovulldonaraentendrequelametodologiapresentadasigui«millorque» .Elqueplantejoésquehademostratserútilalsescenarisons’haaplicatienlamaneracoms’haplantejat .Crecquelauniversitathad’afavorirelcanvisocialicontribuirareduirelsdesavantatgesiaformarpersonesautònomesiresponsables,capacesdereflexionarcríticament,interiorit-zariaprendreconstantment .Aquestapropostapreténserunamaneramésd’aconseguir-ho .


Benedito,V .;Ferrer,V .iFerreres,V .(1995),La formación universitaria a debate,Barcelona,PublicacionsUniversitatdeBarcelona .

Imbernón,F .(1994),La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Hacia una cultura profesional, Barcelona,Graó .

Laffite,R .M .(1993),La planificació de la docència universitària, Barcelona,PublicacionsUniversitatdeBarcelona .

Ríos, M . (1993-2006), Memòria de les XII Trobades Socioesportives entre la Universitat de Barcelona i els serveis penitenciaris i de rehabilitació de la Ge-neralitat de Catalunya,Barcelona,UniversitatdeBarcelona .

————(1996-2006),Memòria de les IX Trobades Socioesportives entre la Universitat de Barcelona i el Complex Assitencial en salut mental Benito Menni de Sant Boi de Llobregat,Barcelona,UniversitatdeBarcelona .

————(1998),«LavivenciaciónylasimulaciónenlaenseñanzadelaEdu-caciónFísica y el tratamientode ladiversidad»,Actas del XVI Congreso Nacional de Educación Física de Facultades de Educación y Escuelas de Ma-gisterio,Badajoz,UniversidaddeBadajoz .

————(2001),«Laaproximaciónalarealidadenelcurrículumuniversi-tario:encuentrossociodeportivosconinternosdecentrospenitenciariosyconpacientescontrastornomentalsevero»,Actas del XIX Congreso Nacio-nal de Educación Física. Facultades de Educación y Escuelas de Magisterio, Murcia,UniversidaddeMurcia,pp .483-492 .

SánchezBañuelos,F .(1996),La actividad física orientada hacia la salud,Madrid,BibliotecaNueva .

129

7. Amics i amigues de lectura. una experiència d’aprenentatge servei en la formació de professionals de l’educació

Maribel de la Cerda, Xus Martín, Josep Maria PuigUniversitat de Barcelona

…pedimosalaeducaciónsuperiorquecontribuyaconunapreparacióngeneralparaformarciudadanía,nosolounapreparaciónespecializadaparaunacarrera .

M .C .Nussbaum:El cultivo de la humanidad

Amics i amigues de lecturaésunaexperiènciad’aprenentatgeserveienlaquealumnesdel’assignaturadeTeoriadel’EducaciódelesFacultatsdePedagogiaiFormaciódelProfessoratdelaUniversitatdeBarcelonahanajudatamillorarlacompetèncialectoraiagaudirllegintaalum-nesdediferents centresdePrimària i Secundària .L’experiència s’harealitzat en estreta col·laboració amb el programaÈxit delConsorcid’EducaciódeBarcelonaielprojecteUna altra lecturadelaFundacióAdsis . Tal com era previsible, rebre aquest recolzament en la lectu-ra ha resultat positiu, però oferir-lo ha sigut també una experiènciad’aprenentatge pedagògic, personal i cívic molt rica per a l’alumnatuniversitari .

Enaquestescrittractaremlessegüentsqüestions:I)elsmotiusqueenshanfetemprendreaquestaexperiència,II)elmodeld’aprenentatgeserveibasatenl’ajudaentrealumnesdediferentsnivellsiIII)ladescrip-ciódelsmomentspelsquevapassarl’experiènciaidelsreptesdefuturquevoldríemtreballardurantelspropersanys .

7.1 l’aprenentatge servei en els ensenyaments de pedagògics

Perquinsmotiusvallapenaintroduirl’aprenentatgeseveienlaforma-cióinicialdelsprofessionalsdel’educació?Perquèespertinentcomen-


çarels estudis superiorsvisquent i reflexionant sobreunaexperiènciad’aprenentatgeservei?Quèaportaalamilloradocentdel’assignaturaqueimpulsal’activitat?I,sobretot,quèaportaal’alumnatuniversitariialsreceptosdelservei?Aquestssónalgunsdelsinterrogantsquevolemrespondreenaquestaprimerapartdel’article .

7.1.1 com ensenyar teoria de l’educació?

Hihabastantsfetsqueenshanmotivatainiciaraquestaexperiència:fatempsqueesteminteressantsenlametodologiadel’aprenentatgeservei,hempogutconèixerbonesexperiènciesd’aprenentatgeserveienl’educa-ciósuperior,senseemprarelconceptenosaltresmateixoshavíemfetac-tivitatsdocentsproperesal’aprenentatgeserveii,perúltim,lesreformesactualsdelauniversitatinvitenaferinnovacionscomlaquepresentem .Pertant,unaconfluènciademotiusenshaimpulsataproposarl’expe-riènciadelsAmics i amigues de lectura.Malgrattot,unadelesprimeresmotivacions a l’horad’iniciar-la va serbuscar caminspermillorar ladocènciaenl’assignaturadeTeoriadel’Educació .

Lamilloraenladocènciauniversitàriapotvenirpermoltscamins,peròunadeleslíniesd’innovacióméshabitualsbuscaallunyar-sed’unamaneradeferclassequecol·loquialmentanomenemteòrica .Unaformadocentbasadaenuntipusdediscursquedificultalacomprensió,quenodespertanoussignificats,quecostausarpertald’aplicarelsconcep-tesalarealitat,iquequedadistantdel’experiènciadel’alumnat .Noésunsaberteòricmalgratelnomquelihemdonat:ésunsaberseparatdelavida .Estractad’unmalquenohemaconseguiteliminardeltot,apesardelesmoltesiniciativesqued’untempsençaelmitiguen .

Enelcasdel’assignaturaTeoriadel’Educació,l’esforçtambévaenladirecciódevincularelconeixementambl’experiènciadel’alumnat .Enlaformaciópermanentdelprofessorats’intentaassoliraquestafitaapartirdel’experiènciadocentquejatenenelsquevolenseguirformant-se .Peròquès’hadeferambalumnesquetotjustacabend’entraralaUniversitat inoacostumena tenir capmenad’experiència comedu-cadors?Comcrearpontsentreconeixementiexperiència?Elscaminsperaconseguir-hosónmúltiples:explicarambexemples,treballarcasosreals,fersimulacions,muntardebatsiseminaris,utilitzarl’observació,llegirexperiènciesdebonseducadors,veurepel·lículesidocumentals,recordarireflexionarsobrelapròpiavidaescolardelsalumnes,itantsd’altres .

1317. AmicS i AmigueS de lecturA

Toteslespropostesqueacabemdecitarcontribuirandemanerasig-nificativaalatascadeferunensenyamentlligatalavida .Peròencapdelespossibilitatsesmentadesesdonenlescondicionsquefandeltotvivaunaexperiència:1)quesiguiviscudapelsalumnesenprimerapersona–noéselmateixveureundocumentalqueformarpartdelasituacióquemostra–,2)quelavivènciaesprodueixial’interiordelamateixarealitat–noésigualsimularuncasqueviure’ldeveritatenunaescola–,i3)quel’experiènciavagilligadaamomentsdereflexióiaoportunitatsd’explicaciódepartdelprofessorat–noeselmateixviureunfetqueviu-re’l,reflexionarirebreinformacióperentendre’lmillor .Lametodologiadel’aprenentatgeservei,idemaneramésparticularelsAmics i amigues de lectura,ofereixunaexperiènciaal’alumnatenprimerapersona–ellsiellesfarandedocents–,l’ofereixperanaralarealitatmateixa–farandedocentsenprogramesescolarsjaexistents–,itindrantambépossi-bilitatsdereflexionar–diaridecampidebats–iderebreexplicacionsicomentarisdepartdelprofessorat .Pertant,l’aprenentatgeserveipotserunacontribuciódeprimerordreperaconseguirquel’ensenyamentsuperior,ienelnostrecasdelaTeoriadel’Educació,articulielsaberacadèmicambl’experiènciaobtingudadirectamentperl’alumnat .

7.1.2 com ensenyar una professió de proximitat?

Diemquel’educacióésunaprofessiódeproximitatperquèexigeixunafortarelaciópersonalentreelseducadorsielseducands .Hihafeinesqueespodenfercorrectamentambescassaimplicacióenlarelacióambelsbeneficiaris .Aixòescompletamentimpossibleenelcasdel’educació .Noespoteducarsiabansnos’haestablertunllaçd’afectepositiuambl’alumne .Enconseqüència,resultaobligatpreguntar-seperlamaneracoms’hadetransmetreaquestacompetènciarelacional .ComensenyaralsnostresalumnesdelesFacultatsdePedagogiaideFormaciódelPro-fessoratquel’educaciórequereixestablirunarelaciódeproximitatfetad’encontrescaraacara,queaquestarelacióhadegenerarafecteenlesdosdireccions,iquel’educadortélaresponsabilitatd’ajudaral’alumne?Comensenyartotaixò?

Comtantesvegadesaquestescompetènciesprofessionals–potserse-riamillordirsimplementpersonals–nos’aprenensentintexplicacionsoestudiantteories,perbrillantsiencertadesquepuguinser .Lesexplica-cionsilesteoriesajudenaentendreiaapropiar-sedelqueesviu,perònosubstitueixenl’experiènciapersonaldeviure-ho .Esadir,aestablir


relacions de proximitat, generar afecte i ajudar se n’aprèn practicantjustament allò que es vol aprendre . Les competències s’aprenen fent-lesservir,encaraquealprincipinose’nsàpigaiescometinerrorsiesdubtimolt .L’únicamanerad’aprendrearelacionar-seésrelacionant-se,l’únicamanerad’aprendreagenerarafecteésprovantdegenerar-lo il’únicamanerad’aprendreaajudarésajudant .Pertant,desdelaTeoriade l’Educació l’únicapossibilitatd’ensenyar laprofessiód’educadoroeducadora,unaprofessiódeproximitat,ésferviurealsnostresalumnessituacionsrealsdeproximitatiresponsabilitateducativaambaltresnoisinoies .

Aixòes justamentelqueenshapermès lametodologiade l’apre-nentatge servei i la proposta dels Amics i amigues de lectura. Ho hapermèsperquèproporcionaalsalumnesdelaUniversitatlapossibilitatderelacionar-seambnoisinoiesperferunafeinarealiconcreta .Unafeinaqueúnicamentéspossibletirarendavantsiescreenllaçosposi-tiusde relacióentreuns i altres .Hantingutqueapropar-sealsnoisinoies,guanyar-se lasevaconfiança,mostrar-sepropers, sercapaçosderenyar-los sicalia,poderriureambells imantenir la sevaautori-tat, estarobertsaestimar-los ideixar-seestimar, idurant totaquesttempsajudar-losallegirmillor .Segurquenosempreelshasortitbétot aquestprograma, segurquehancomèserrors,però segur tambéqueelsencertshanestatmésabundantsi,sobretot,hancompensatlesequivocacions .Hanaprèsperassaigierrorallòqueúnicamentespotaprendreaixí,experimentant .

7.1.3 com ensenyar ciutadania a través de la teoria de l’educació?

QuintipusdeciutadàestanformantlaUniversitat?Calrealmentqueformiciutadans?Quinamenadeformaciós’haderebreenl’educaciósuperior?Interrogantsdesempre,quenopodemdeixardefer-nosunavegadamés .LaUniversitatlluitaperserrellevantidonarunaformacióquepreparielsjovesperrespondrealesnecessitatsqueplantejal’activi-tateconòmica,iqueesconcretaenlapreparacióperal’activitatprofes-sional .Unrepteconvenient,peròtambéunobjectiulimitatiequivocatsinomésensfixemenaquestaspectedelaformacióintegralques’had’oferir . Cal formar professionals i cal formar ciutadans, i de fet calentendrequesóndosaspectescompletamentlligats:noéspossibleserunbonprofessionalsenseseralhoraunbonciutadà,ial’inrevés .Pertant,l’educaciósuperiorhadeformarprofessionalsicientífics,ielsha


deferbonsciutadans .I,peraaconseguir-ho,hadetraduirenpropostespedagògiquesaquestdoblerepte .

LaUniversitatformaciutadanssi,totoferintconeixements,espre-ocupa d’un conjunt d’aprenentatges bàsics per a la vida: 1) aprendre a serper tald’esdevenirautònom,crític icapaçdebastirunprojectepersonal;2)aprendre a conviureperaconseguirsuperarl’egocentrisme,desenvoluparl’empatiail’altruismeiassolirunavidaconvivencial,3)aprendre a formar part de la societatpercomportar-seambcivismei,so-bretot,perparticiparicontribuiralbécomú;i4)aprendre a habitar el mónperadquirirunactitudsostenibleicosmopolitaqueensenyiaviureenunmónglobal .Dosadvertimentsfinals:cadaund’aquestsaprenen-tatgesimplicaaltresvalorsiactitudsquenohemesmentatiquetambécaldràatendre i, en segon lloc,noéspossibleencarnarpersonalmentaquestsvalorsiarrelar-lossocialmentsielsseparemdelmillorconeixe-mentdisponible .Elsvalorsnoestantrenyitsambelconeixement:calunsabercríticiunacriticafonamentada .

Quintipusd’experiènciahad’oferir laUniversitatper formarciu-tadans capaços de ser, conviure, participar i habitar un món global?Novamentenstrobaremamblapossibilitatdeferunampli llistatdepropostes,peròquesintetitzaremenquatrecaminstransversalsalsco-neixements que oferta l’ensenyament superior . Ens referim a l’esforçd’autoconeixementitransformaciópersonalquepermetreplantejar-selapròpia identitat;a l’esforçpercrear llaçosd’amistat cívicaquedilueixprejudicisidesenvolupilaconfiança,enespecialamblespersonesdife-rentsoquetenenideesdistantsalespròpies;ensreferimtambéal’esforçperdialogariconstruirnouconeixementi,sobretot,maneresnovesdecomprendrelesdiferentspostures,culturesiformesdevida;ifinalmentparlemdel’esforçpercooperar en favor del benestar col·lectiu,ésadir,l’experiènciadeltreballcol·lectiuenbeneficidelacomunitat .Sijunta-mentambelsconeixementsfóssimcapaçosd’oferiraquestesexperièn-ciesestaríemenelcamídeformarprofessionalsiciutadans .Hauríemaconseguitunsaberobjectiuperònoneutral,unaformaciódepersonesalhoraprofessionalsiciutadans,unaUniversitatprojectadaalasocietatper la sevaqualitat i responsabilitat cívica, iunsmètodespedagògicsparticipatius,creatius,holísticsicrítics .

És amb aquest teló de fons que ens plantegem la tasca de formarciutadanstotensenyantTeoriadel’Educació .Unreptequehemmiratd’impulsar a travésdediferentspropostes, entre lesquedestaquen: eltreballengrup i lacooperació,eldebat i laconsideraciódeqüestions


controvertides,l’exercicidelacríticasobreaspectesd’actualitat,lacons-trucciód’una identitatprofessional icívicavolguda, laparticipacióencertsaspectesdel’assignatura,l’aprofitamentdefetsinotícies,aixícomaltresiniciatives .Malgrattot,aquestespropostesquedenmoltlimitadesal’àmbitdelesclassesuniversitàries:mantenenelformatdepreparacióperalaposteriorvidaprofessionalicívica .Peranarmésenllà,estrac-taria d’aconseguir una acció real damuntde la societat a travésde lamateixametodologiadelesmatèriesdelsplansd’estudis .Novamentaquíl’aprenentatge servei ens ofereix la possibilitats d’una formació com aciutadanstotemprantelsconeixementspropisdelesrespectivescarreres .Hoaconsegueixperquèpermet,perunabanda,realitzarunserveicívicenfavordelacomunitati,perunaaltrabanda,perquèelserveidepèndelsconeixementsadquiritsiaportanovespossibilitatsd’aprenentatge .

EnelcasdelsAmics i amigues de lectura,al’ajudaqueelsalumnesde lesFacultatsdePedagogia iFormaciódelProfessoratofereixenalsnoisinoieshihaunaapostapercontribuiraquevisquinl’experiènciaescolarcomunguany–comunèxit–,tambéhihapresentlavoluntatdetreballarperlacohesióipercompensarelsdesavantatgesculturalsi socials .Per tant, en l’acciópedagògica realdels alumneshihaunaintencióclarad’intervenirpermillorarunaspectede larealitat .Peròaquestaintervencióespotconvertirenunaexperiènciadeformacióperalaciutadaniadelsfuturspedagogsipedagogues .Isempreatravésdeltreballeducatiusobrelescompetèncieslectores .Pertant,s’aprènense-nyant,ensenyantesfaunaaportacióalamilloradelasocietatifent-lademanerareflexival’alumnatesformacomaciutadà .EnaquestprocéslaUniversitatguanyapresènciaenlasocietatis’implicaenuntreballenxarxaambaltresactorssocials .D’aquílaforçaeducativadel’aprenen-tatgeserveiidels Amics i amigues de lectura.

7.2 l’ajuda entre alumnes de diferents nivells

Desprésdeconsideraralgunsdelsmotiusquejustifiquenl’úsdel’apre-nentatgeserveienlaformaciódelsprofessionalsdel’educació,destina-remlessegüentspàginesapresentarlamodalitatd’aprenentatgeserveiquehemconsiderat apropiadaper als alumnesdeprimer cursde lesFacultatsdePedagogiaiFormaciódelProfessorat:l’ajudaentrealum-nesdediferentsnivells–l’ajudad’alumnesuniversitarisaalumnesdePrimàriaiSecundària–pertaldecontribuiralamilloradelescompe-


tèncieslectoresd’aquellsquepresentenmésdificultats .1Acontinuaciópresentaremelstretsgeneralsd’aquestmodeld’aprenentatgeservei .

7.2.1 Quines necessitats socials s’enfronten?

Lalecturacomprensivaésunobjectiubàsicdel’educació .Sónnombro-seslesrecerquesquevinculenestretamentlesmancancesenlacompe-tèncialectoraambelfracàsescolariinsisteixenenlesconseqüènciesne-gativesqueesderivend’unbaixnivelldelecturaal’EducacióPrimària .Així,lalecturaielcontacteambelsllibreshanesdevingutindicadorsd’èxitifracàsescolar .Mesuratsambdiferentsvariableselsresultatsdemoltsestudissonconcloents:l’èxitacadèmictéunarelaciódirectaambl’hàbitlectorques’adquireixapartird’experiènciesagradablesambelsllibres . I per poder gaudir de la lectura es imprescindible tenir certarapidesaicomprensiólectora .

Malgratfatempsqueesconeixenlesrepercussionsdelacompetèn-cialectoraenl’aprenentatgedequalsevolmatèria,continuenapareixentnousinformesquealertenunaialtravegadadelsbaixosnivellsquelapoblacióescolartéeneldominidelalecturairecomanenambinsistèn-ciadestinarmésrecursosacapgiraraquestasituació .2Sibéesunfeno-menquehaexistitsempre,hihadosfetsquehanajudatavisibilitzarelproblemaambmésintensitat:l’extensiódel’escolaritatobligatòriafinsalssetzeanysil’arribadamassivadenouvinguts .Aquestsdosfetshancontribuït a enriquir la vida escolar i les possibilitats educatives delscentres d’educació obligatòria, però han plantejat un nou repte edu-catiu:aconseguirunaeducaciódequalitatperatotselsalumnestotilessituacionsd’altadiversitatenquèestroben .Enaquestcontext,lesmancancesenl’aprenentatgedelallengua–oraliescrita–s’hanfetmésnotòriesieldesenvolupamentdelescompetèncieslingüístiquesesdevéunelementbàsicdecohesiósocialid’èxitescolarperalumnesquepar-teixendecondicionsinferiorsalesdemoltsdelsseuscompanys .

L’esforçdelesescolesperincrementarleshoresdelecturaenmoltscasosnoéssuficient .D’altrabanda,lesfamíliesnosemprepodenas-

1 . Topping,K .(2001),Peer Assisted Learning. A practical Guide for Teachers,Cambridge,BrooklineBooks .Topping,K .(1988),The peer tutoring Handbook. Promoting co-operative Learning,Cambridge,BrooklineBooks .Braudrit,A .(2000),El tutor: procesos de tutela entre alumnos, Barcelona,Paidós .

2 . <http://www .mepsyd .es/mecd/gabipren/documentos/files/informe-espanol-pisa-2006 .pdf>,(pàginaconsultadaaljulioldel2008),InformeEspañolPISA2006,ProgramaparalaEvaluaciónInter-nacionaldeAlumnosdelaOCDE,MinisteriodeEducaciónyCiencia,SecretariaGeneraldeEduca-ción,Catálogogeneraldepublicacionesoficiales,p .69 .


sumirelreforçqueseriadesitjableenl’aprenentatgedelalecturadelsseusfills .Devegadeselsmateixosparesnotenenunbondominidelallenguadelpaís .D’altresvegades,unshorarislaboralspoccompati-blesambladinàmicafamiliarnohopermeten .Pertotplegat,podemdir que l’experiència d’aprenentatge servei que presentem en aquestcapítolparteixdelaidentificaciód’unanecessitatquemestresiespe-cialisteseneducacióconsiderencrucial:millorarelsnivellsdelecturadelapoblacióescolar .AquestéselreptealqueesvarenenfrontarelsalumnesuniversitarisdelesFacultatsdePedagogiaideFormaciódelProfessorat .

7.2.2 Què aporten els alumnes universitaris?

Perferfrontaldèficitlectordetectatenunapartimportantdelapobla-cióescolar,desdelesaulesuniversitàriess’hadissenyatunaexperiènciad’aprenentatgeserveicentradaenelreforçdelalecturaaalumnesdeprimàriaideprimercicledel’ESO .ElsencarregatsdeduratermeelserveisónjovesuniversitarisdelesFacultatsdePedagogiaiFormaciódelProfessorat .L’experiènciaesproposadinsunaassignaturaobligatò-riaenlaqualestreballarancontingutsrelacionatsambelserveiqueesfaalesescoles .Elsalumnesdelauniversitatdediquenunesdueshoressetmanalsalreforçdelalectura .L’activitatesfaencentresd’EducacióPrimàriaoSecundàriaiestàpactadaambelprofessoratdelsalumnesquerebenelservei .Acomençamentdecurss’assignenunodosalum-nes«petits»acadauniversitariiaquestaagrupacióesmanté,enlame-suradelpossible,finselfinaldel’experiència .Elseixosalvoltantdelsqualss’estructuraelserveirealitzatpelsuniversitarissónelreforçdelalectura,eltreballperparellesilarelaciópersonal .

• Reforç de la lectura.L’activitatde serveiqueofereixenals alumnesuniversitarisésunreforçdelalecturaanoisinoiesd’escolesiinsti-tuts .Elsobjectiusdelserveisónprincipalmentdos:augmentarelni-vellderapidesalectora–moltsdelsinfantsestrobenennivellsmoltbaixos–, imillorar la comprensiódel llenguatge escrit .Per fer-ho,cadajoveuniversitaridisposad’unsmaterialsid’untempsdestinata treballar ambels seus alumnes .Elsmaterials acostumena estarseleccionatspelsmestres,sibéenocasionssónelspropisuniversitarisquitrienelstextosapropiatsalnivelldelsnoisinoiesambelsqualsfanelservei .


• Treball parelles .Elfetquecadauniversitarifacielreforçdelecturanomésaunodosalumnesalhora,lipermetdonarunaatencióalta-mentindividualitzadaacadainfant .Elritmedelalectura,lesatu-radesperclarificarelsignificatd’algunsconceptesolapronunciaciódedeterminatsfonemesdepenengairebéexclusivamentdelnivelldecadanoionoia .D’altrabanda,eltreballperparellesincrementaeltempsquecadaalumnepetitpotllegirenveualta,elementclaual’horademillorarlarapidesalectora .

• Relació cara a cara.Esprouconeguda la importànciade les rela-cionspersonalsentreeducadorsialumnesenelprocésd’aprenen-tatged’aquestsúltims .L’estabilitatdelesagrupacionsenl’activitatdereforçdelalecturapermetalsjovesuniversitarisestablirlligamsafectiusambelsseusalumnes .Larelaciócaraacaraqueproporci-onaladinàmicacentradaenunodossubjectesafavoreixinterven-cionsdestinadesaanimarelsnens inenesacontinuarmillorant,reconèixerelsseusprogressos,itambéguanyar-selasevaestimaiconfiança .Defet, lacurade lesrelacionspersonalsésunaspectebàsicdelservei .

7.2.3 Què aprenen els alumnes universitaris?

Elreforçalalectura,amésd’unserveialacomunitat,ésunaactivitatdeformaciómoltsignificativaperalsalumnesqueestudienalauniver-sitat .La complexitatde l’experiència fa impossible elaborarun llistatprecísdelsaprenentatgesquecadajoverealitzaalllargdel’activitat .Totiaixòpodemestablirtresnuclisqueagrupendiferentsaprenentatges:competènciesprofessionals,coneixementspedagògicsihabilitatsperso-nals,socialsicíviques .

• Competències professionals.Peralamajoriad’alumnesdelaUniversi-tat,elreforçdelalecturaenlesaulesescolarséslaprimeraresponsa-bilitat«professional»queassumeixendinsunainstitucióeducativa .La realitzaciód’aquest servei els exigeixposar enpràcticadiverseshabilitats .Alguness’apliquenaconsciènciaiambintenció,d’altresen canvi s’utilitzen sense tenir clara consciènciaque s’estanusant,demaneraqueelsaprenentatgesques’obtenendepassenelsqueespodenpreveureapriori .Algunesdelesadquisicionscompetencialsméssignificativessón:perdrelaporatractarambinfants,fer-seres-pectar,aprendreaadequarelmaterialilametodologiaalsnivellsde


lecturadelsalumnes,detectardificultatssobrelamarxairesoldre-les,usartècniquesimetodologiesquemotivinalalectura,empatit-zaramblasituaciódelsnoisinoies,entendre’lsisaberposar-seenelseulloco,peracabaraquestllistataproximat,buscarestratègiesquepermetinferelreforçdelalecturaambdosnensqueestrobenennivellslectorsdiferents .

• Coneixements pedagògics. Hihaunconjuntd’aprenentatgesqueesrealitzenenparal·lelaltempsdestinatalreforçdelalectura,peròqueestandeltotvinculatsal’experiènciadelservei .Desdelesassignatu-resons’ubical’activitatd’aprenentatgeservei,s’intentarealitzarduesfeinescomplementàries:1)reflexionarsobreelquehanviscutdurantelserveii2)posarencontacteelsalumnesambconeixementsqueelspermetranentendremillorelquehanrealitzat .Resultafonamentalperoptimitzarelrendimentformatiudel’experiènciadestinartempsareflexionarsobreallòquehapassat,sobrelesdificultatsquehansorgito sobre la reacciódelsnois inoiesdavant cada intervenció .Aquestareflexióésunanovafontd’experiènciaquepermetacadauniversitariconstruirnousconeixementsapartirdeltreballdirecteal’aula .Peraltrabanda,leslecturesilesaportacionsdelprofessoratsobre estratègies per treballar la competència lectora i sobre altrestemesrelacionatsambl’activitatconstitueixentambéunafontim-portantd’informaciósignificativa .

• Habilitats personals, socials i cíviques.Sensepoderferencaraunaava-luació suficient de l’impacte de les activitats d’aprenentatge serveienelsalumnesuniversitaris, tot sembla indicarqueesprodueixenguanysendiferentsnivells .Desd’unpuntdevistapersonalserveixperaclarir l’encertodesencert en la elecciódecarrera ide futuraprofessió .Enunapartimportantdelsalumnes,haservitperaclarirlanaturalesadelafeinaquesuposalaprofessiódocent .Tambéelshaservitperdesenvoluparl’autoestimaiunmillorconeixementd’ellsmateixos .Desd’unpuntdevistasocial,permetentrenarlacapacitatde treballar en equip i establir relació de col·laboració amb altresprofessionals .Perúltim,enalgunscasoss’hadespertatunanotableconsciènciacívica,enespecialreferidaalsentitdel’activitat,alasevautilitatialesmoltesnecessitatsqueencaranoéspossiblesatisfer .Endefinitiva, esdesenvolupauna certa consciència crítica iunavisiópolíticamésafinada .


7.2.4 com establir relacions de partenariat?

Quasitotselsprojectesd’aprenentatgeserveirequereixenuntreballenxarxaquefacipossiblelacoordinacióentrelesinstitucionsquepartici-penenl’experiència .EnelcasdelsAmics i amigues de lecturalesrelacionsdepartenariats’estableixenentrelesfacultatsimplicades,lesescolesre-ceptoresdelserveiilesentitatsquehanfacilitatlavinculacióentrelesescolesilauniversitat .Eltreballenxarxaquerequereixenelsprojectesd’aprenentatge servei s’ha de guiar almenys per dos principis: 1) elsprincipalsbeneficiatsdel’accióhandeserelsalumnes,tantdelesesco-lescomdelesFacultat;2)toteslesinstitucionsqueparticipenenelpro-céshandeferalgunaaportacióalconjuntitoteshand’obtenirguanysperpoderrealitzarmillorelsobjectiusquelisónpropis .Pertaldeduratermeunbontreballenxarxacaltenirpresentsalmenystresaspectes:eldissenycooperatiudelprojecte,laconectivitatiorganització,ilarea-litzaciód’unserveiacurat .

• Disseny cooperatiu del projecte .Encaraquecadaunade lesentitatsparticipantsenunprojecte téels seusobjectius i,fins i tot,enal-guns casos han pensat de quina manera s’hauria de desenvoluparl’acció,esimprescindibledissenyarconjuntamentcadaunadelesfa-sesdelprojecte .D’aquestamaneras’harmonitzaranlesnecessitatsdecadainstitucióialavegadaespodràenriquirlapropostad’activitat .Aquestmomentdemanaunafortadosideflexibilitatid’oberturaalamaneradeserdecadainstitució .

• Conectivitat i organització .Noéspossibledesenvoluparunprojec-ted’aprenentatgeserveisensedestinarrecursosalaconectivitatin-terinstitucional i a la organització de cada una de les fases . Aixòsignifica tempsdestinataaquesta funció .Lesescolesque rebenelserveihandeteniralgúdereferènciapelscontactesexternsiperalaorganitzacióinterna .Lesinstitucionsquefandeponthandededicaresforçosalafunciódeconnexióiorganització .Finalment,lainsti-tucióqueaportaelsalumnesquerealitzenelservei–lesFacultats–hahagutdereservarpartdeladedicaciód’unapersonaarealitzaraquestafeina .Elvolumd’alumnatques’hamobilitzathohafetdeltotimprescindible .Endefinitiva,senseunainversióenconectivitatiorganitzacióésquasiimpossiblerealitzarunaexperiènciadecertvo-lum .Detotamanera,esbàsicbuscarunagestióàgilisenzillaquenosuposiunacomplicacióperalavidaquotidianadelesinstitucions .


S’handebuscarmaneressosteniblesdemantenirl’experiència .Aixòsuposaserrealistesal’horadedissenyarl’activitatiseriososal’horadedur-laaterme .

• Realització d’un servei acurat .Lesexperiènciesd’aprenentatgeserveihandefuncionar,peròaméshandefuncionarambunaltnivelldequalitat .Nopotserexcusaelvoluntariatnilacomplexitatdel’orga-nitzacióperoblidarlanecessàriaqualitatdelserveiques’had’oferir .Calvetllarperaqueelsalumnesuniversitarissiguinseriososal’horadeduratermeelservei:assistència,puntualitatipreparaciódel’ac-tivitat .Icalvetllarperquètinguinlescondicionsqueelspermetinrealitzarelserveiambgarantiesd’èxit .Endefinitiva,s’hadeferelquecalguiperquèelsnoisinoiesrebinunbonajut .

7.3 descripció del projecte Amics i amigues de lectura

Enladarrerapartd’aquestescritenscentraremenlapresentaciódelspassosques’haseguitperimplementarlapropostaAmics i amigues de lectura .D’aquestamaneraespodràveureeldetall–encertamaneralacuina–delarealitzaciód’unprojected’aquestanaturalesa .Sovintlaim-plantaciód’unainnovacióesjugaenlamaneracomespodengestionarelsdetallsqueacabenfent-lapossibleoinviable .Amés,enlapartfinalsenyalaremelsreptesquetenimplantejatsperelfuturmésimmediat .

7.3.1 Antecedents de l’experiència

L’experiènciaquepresentemenaquestarticletéelsseusorígensenunprojectepilotanomenatUna altra lecturaqueesvaduratermea laFacultatdePedagogiadurantelcursacadèmic2006-2007.GràciesaltreballconjuntdelDepartamentdeTeoriaiHistòriadel’EducacióilaFundacióAdsis,esvaorganitzarunapropostadereforçdelalecturaentreelsalumnesdepedagogiaielsd’unaescoladelbarridelCarmel .Lafinalitatdelainiciativaeradonarrespostaaunanecessitatdetecta-daalbarri:contribuirapal·liarelfracàsescolarderivatdelamancadelacompetèncialingüísticadelsnensinenesdelbarri,ifer-hoapartirdeltreballdereforçdelalecturarealitzatpelsalumnesdelaFacultat .Amés,apartird’aquestaactivitatesvoliapropiciarqueelsalumnesuniversitaris de primer curs adquirissin un contacte amb la realitateducativa,alavegadaqueassolissinunsconeixementsbàsicstotvin-


culantteoriaipràctica .Fouaixícom,partintdetrobadesperiòdiques,delconsensentreelsagentsimplicatsideltreballconjunt,esvancon-figurarelselementsdelprojecte:lesaccionsquecaliadesenvolupar,lapoblaciódestinatària,latemporalitzacióilesresponsabilitatsquehaviad’assumircadapart .

Desprésd’aquestafaseprèvia,aprincipidecurs,esvaoferirlapos-sibilitatdeparticiparaalumnesdeprimerdePedagogiaquecursavenl’assignaturadeTeoriade l’Educacióiaalumnesdeprimerdel’En-senyamentdeMestreEspecialitatenEducacióPrimàriaquecursavenl’assignatura de Teories i Institucions Contemporànies . La rebudad’aquestainiciativaperpartdel’alumnatuniversitarifoumoltpositi-va,ielnúmerodevoluntarisvasuperarlesexpectativesdelprofessorat .Desprésdevalorarlespossibilitats,elprimerquadrimestrevanparti-ciparvuitalumnesdePedagogiainoudeMagisteri .Alsegon,esvanmantenirlesvuitdePedagogiai,donatquelesalumnesdeMagisterihavienacabat l’assignatura, ipertantnocontinuarien,esvanincor-porardeualumnesmésd’unaltredelsgrupsdePedagogia .Pertant,duranttotelcursescolar,elsvoluntarisvanassistiralcentreundiaalasetmanadurantunahora,perrealitzarunatascadereforçid’acom-panyamentdelalecturaal’aulaambelsilesalumnesdeciclemitjàdel’escoladelCarmel .

Paral·lelament,alesclassesdelesfacultatsrespectivesiambelpro-fessoratcorresponent,esrelacionavenelsaprenentatgesgeneratsenlapràcticaambqüestionsconceptuals, totpropiciant laconstrucciódeconeixement i l’adquisició d’aprenentatges significatius . Pel que fa al’avaluacióde l’activitat, es va realitzar apartirde lamemòria auto-biogràfica sobre l’experiènciaquevan escriure els alumnes ideduestrobadesalfinaldecadaquadrimestreenlaquevanparticipartoteslespartsimplicadesiquevaorientar-sealacelebració,l’agraïmentilavaloració .

Donatselsbonsresultatsd’aquestprojectepilotidelsbeneficisques’envanderivar,tantpelsalumnesdelaFacultatipelsnensinenesdelscentres,comperlapròpiaescolaiperlaFacultat,afinalsdecurs,esvadecidircontinuarambl’experiènciadurantelsegüentanyi,amésamés,intentarampliarl’oferta .L’ampliacióesvaassoliratravésdelaparticipacióenelprojecteÈxitdelConsorcid’EducaciódeBarcelona .Aquestprojecteestrobadinsunprogramaqueintentamillorarl’èxitescolaral’EducacióPrimàriaiSecundàriaapartirdediferentsmesures:elreforçescolar,elstallersdediversificaciócurricularencontextosno


escolars ielprojectedeVidaProfessional .Elsalumnesde laFacultatparticipariendinselprojectedereforçescolar,enelqueanticsalumnesdelscentresdesecundària,anomenatscomamicsgrans,fandetutorsdenois inoiesdecicle superiordePrimària idelsprimers cursosdel’EducacióSecundàriaObligatòria .

7.3.2 planificació del projecte i funcions dels agents implicats

Durantelsdarrersmesosdelcurs2006-2007esvacomençarelprocésdeplanificacióipreparaciódelprojecteperalcurssegüent .Enaquestmomentdel’experiènciacaliaqueelprojectefoscompartitpertotselsagentsimplicatsiques’adaptésalesdiferentssituacionsiinstitucionsquel’acollirien .Pertald’assoliraquestobjectiubàsiciamblafinalitatd’unificar recursos, esforços i, en definitiva, per compartir unes fitescomunes,esvanferdiferentstrobadesireunionsambcadascunadelesentitatsimplicades:esvaniniciarlesrelacionsdepartenariattanimpor-tantsquans’empralametodologiadel’aprenentatgeservei .

Enaquestaprimerafase,elprojectevacomptaramblaparticipacióde quatre agents bàsics: el professorat universitari, els referents de laFundacióAdsisidelConsorcid’EducaciódeBarcelonailacoordinado-radelaUniversitat .Pelquefaalprofessorat universitari,estàintegratpertotsaquellsdocentsqueimparteixenl’assignaturadeTeoriadel’Edu-cacióiquetenenunpaperessencialenelseguimentdel’alumnat, laresoluciódedubtesiproblemes .Amés,sónelsencarregatsdedirigirlesactivitatsal’aula,propiciarlareflexióenelsalumnesiferlasevaavalua-ció .Elreferent de la Fundació Adsiséslapersonaquepermetelcontacteentre laUniversitat i les escolesdelbarri, i amés ésqui concreta les

referents de la Fundació Adsis

referents del consorci d’educació de barcelona

professorat universitari implicat

Projecte Amics i amigues de lectura

coordinador/a


necessitatspercebudesdesdel’entitatsocialielspropiscentreseduca-tius .Elsreferents del Consorci d’Educació mantenenunpapersimilaral’anterior,peròamésd’intervenirenelprocésdevinculacióentreelscentreseducatiusilaUniversitat,tenenunafuncióessencialenl’arti-culaciódelprojectedelsAmics i amigues de lecturadinselProjecte Èxit de Reforç Escolar .Finalment,caldestacartambélacoordinadora de la Universitatquerealitzaunconjuntdefuncionsquelaconverteixenenunadelesfiguresimprescindiblesentoteslesfasesdeldesenvolupamentiimplementaciódelprojecte .

Acontinuació(pàg .següent)adjuntemunquadreresumenelquals’explicitenlesaccionsqueesvandesenvoluparamblespartsimplicadesenaquestafasedelprojecte .Enelcasdelacoordinació,idegutalaimportànciaiespecificitatdelasevatasca,tambéesfareferènciaafun-cionsques’hanrealitzatduranttotelprocés .

7.3.3 oferta de l’activitat als alumnes universitaris

Durant elmesde setembre, i una vegada iniciat el curs acadèmic,esvaexplicarelprojectealsalumnesdeprimercursdel’assignaturadeTeoriadel’Educació:elsantecedents,elsobjectiusqueesvolienassolir,lafinalitatapartirdelaquals’articulavalaproposta,lameto-dologiaemprada,lestasquesquehauriendeferelsvoluntaris,comestreballariendeterminatsaspectesalesclassesdeteoriai,finalment,quinsistemad’avaluacióseseguiria .Uncoprealitzatsaquestsacla-rimentsprevis,esvaferlaofertadecentresalsalumnes:untotaldevuitcentresd’EducacióSecundàriadinselprojecteÈxit,idoscentresd’EducacióPrimàriadinselprojecteUna altra lectura .Ambaques-taofertadiversapelquefaahorarisiaubicacióesvoliafacilitarlaparticipaciódelsalumnesdelaFacultat .Totl’alumnatinteressatvapodertriaratravésd’unsistemadepreferènciesid’opcionsentreelsdiferentscentres .

Elprimerquadrimestreesvanpresentarcomavoluntarisuntotalde80alumnes .Desdelacoordinacióesvanassignarelscentres,esvandistribuirelsalumnesiesvaprocurarrespectarlesopcionsescollides .Després d’aquesta organització inicial el professorat va comunicar ladistribucióalsparticipants,esvainiciarunperíodeperpossiblesrecol-locacions i, finalment, es va informar a les entitats sobre com haviaquedatlaubicaciódelsilesalumnes .


7.3.4 implementació de l’experiència

Uncopdistribuïtselsalumnesesvainiciarlafased’implementaciódelprojectequepresentaquatremomentsclau:lapresentaciódecentresientitats,elreforçdelalectura,elseguimentdelprocésieltreballenlaclassedeTeoriadel’Educació .

PresentaciódecentresientitatsElprimermomentesdedicaaferelcontacteinicialentrel’alumnat

universitari i lesentitatsicentreseducatiusambelsques’aniràacol-

Accions desenvolupades pels diferents agents implicats

Professorat de l’assignatura Teoria de l’Educació

• Difusiódel’experiènciapilotimplementadaal’escolaElCarmeldurantelcurs2006-2007:objectius,metodologia,procésiresultats.

• Reflexió sobre com es podia vincular l’activitat a l’assignatura de Teoria del’Educació:finalitatdelaproposta,objectiusbàsics,tasquesquehaviaderea-litzarl’alumnat.

• Establirdeltipusd’avaluació.Esvaacordaravaluarapartirdel’assistènciaalscentres,l’elaboraciód’unamemòriailesactivitatsal’aula.I,amés,esvade-terminarquelaparticipacióilacorrectarealitzaciódel’activitatsuposariaunguanydedospuntssobrel’aprovat.

Referents de la Fundació Adsis i del Consorci d’Educació de Barcelona

• VinculardelapropostadelaFacultatambelsobjectiusdelesentitats:articularunprojectecomú.

• Establirunsobjectiuscompartitsiconsensuats.• Aclarirelpaperdecadascunadelespartsimplicadesdurantelprocésd’imple-

mentaciódelprojecte.• Acordsinicials,totiqueflexibles,sobrelesqüestionslogístiques(númerode

centresenelsqueparticiparienelsamicsiamiguesdelalectura,temporalit-zació,etc.).

Coordinació de la Universitat

• Establirelcontacteambelsreferentsdecadaentitat.• Articularlesexigènciesdecadascunadelespartsimplicades.• Afavorirl’intercanvid’informacióentrepartners(ferde«pont»).• Encarregar-sedelesqüestionsméslogístiquesapartirdelacol·laboraciódels

referents.• Contribuiraqueelprojecteesdevinguiquelcomcompartitiadaptatenelque

esreflecteixintotselspuntsdevistaiopinions.• Encarregar-sede laorganització inicialdelprojecte(distribuciódelspartici-

pants,traspàsdelainformaciórecopiladaalesentitats,resoldrelesdificultatsquesorgeixen,contribuiraagilitzarelprocésd’incorporaciódel’alumnatalscentres,etc.).

• Participar en l’acompanyament i el seguiment dels i les alumnes (de formapresencialatravésdevisitesientrevistesperiòdiquesalscentresobéviacor-reuelectrònic).

• Contribuiralaoptimitzaciódelprojectedurantlasevaimplementacióapartirdevisitesalscentres,l’observació,lareflexióilaposadaencomúambelsaltresagents.

• Aportarelementsdevaloracióireflexióentreelsagentsimplicats(referentsgeneralsiprofessoratuniversitari).

• Col·laborar en la organització i gestionar la realització dels diferents actes,trobadesireunions.

• Escoltarirecollirlaopiniódelespersonesmésdirectamentimplicadesenlapràctica(amicsiamiguesdelectura,coordinadors/es,amicsiamiguesgrans,mestres…).


laborar .Demanerageneral,totiqueespresentenforçavariacionsenfunciódelescaracterístiquesdelscentresalsqueesvinculenelsalum-nes,podemdestacaralgunstretscomunsd’aquestesprimerestrobades .Hiassisteixentoteslespartsimplicades:elsalumnesquefarand’amicsiamiguesdelalectura,elsreferentsdelesentitats idelscentresedu-catius,elprofessoratdelaFacultatilacoordinadora .Esvanrealitzartantesreunionsinicialscomcentresvanparticiparal’experiència,iladinàmicaqueesvaseguirencadasessióteniaunesquemacomú:pre-sentaciódelcentreeducatiuodel’entitat,presentaciódelprojecteidelasituacióconcretaenlaques’anavaaparticipari,finalment,presentaciódelsreferentsdelscentreseducatius .

Aquestes primeres sessions resulten determinants per dos motiusbàsics .Enprimer lloc,perquè l’acompanyament i lapresentaciócon-tribueixenareduirangoixesenelsparticipants .Nopodemoblidarqueelsvoluntarissónalumnesdeprimercursambunaexperiènciaeduca-tivacomadocentsgeneralmentinexistent,laqualcosasovintprovocaincertesa,inseguretatiporsquenomésessuperenamblapràcticaielrecolzament .Ensegonlloc,aquestestrobadesfacilitenlavinculaciódelsparticipantsalscentresambelsquecol·laboraran,totestablintunvin-cleambelsreferentsdirectesqueesdevindràbàsicspelbonfunciona-mentdeltreballdiari .TotplegatfaqueelsalumnesdelaFacultatsiguinreconegutsenlacomunitateducativa,elquepotcontribuirapotenciarlasevaresponsabilitat,motivacióiseguretat .

Reforç de la lecturaUncopelsamicsiamiguesdelalecturaestrobavenubicats,esvainici-arelservei:elreforçdelalectura .Esvarealitzardemaneresdiversesenfunciódediferentsvariables:elcentre,ladinàmicadetreball,elsalum-nes,laràtio,etc .Peròtotiaquestnivelldevariaciói,talcompassavaalpuntanterior,podemdestacaralgunesconstants .

Pelquefaaladistribucióiorganització,entotselscasosesvapro-curarqueelnúmerodenensinenespercadaamiciamigadelalecturafosreduït .D’aquestamaneraespodiaduratermeuntreballpedagògicindividualitzatatenentalesnecessitatsespecífiquesdecadaalumnedePrimàriaoSecundària .D’altrabanda, tambées vapotenciarque elsagrupamentsdelecturafossinestableseneltranscursdelessessions,laqualcosavaresultardeterminantperquèespoguessinestablirvinclesafectiusis’originésunarelacióbasadaenlaconfiança .LametodologiadetreballquevanemprarelsalumnesdelaFacultatésundelselements


mésvariablesiquemésvadependredecadasituacióconcreta .Algunesparellesllegienlecturesfacilitadespelsmestres,altresaprofitavenperlle-girtotallòqueproposavenelspropislectors,tambéesvandonarcasosenqueerenelsamicsiamiguesdelecturaquipreparavaelsmaterialsperalsseusalumnes .TotiqueelprofessoratdelaUniversitatvafacilitaralgunesdirectrius,esvaconsiderarquelaflexibilitatil’adaptacióalsdes-tinataris,aixícomlacreativitatdelsvoluntariss’haviendepotenciarpelsefectespositiusquese’npodiendespendre .Amés,caltenirencomptetantladiversitatquepresentavenelsdestinatarisdelservei–entermesdeprocedència,edatinecessitatseducatives–,comlesdiferènciesenelpropicontextenquèesrealitzavaelreforçdelalectura .

Seguiment del procésEnaquestpuntcaldestacarunconjuntd’accionsdelacoordinaciódelprojectequevanresultarfonamentalsenlaimplementacióilapròpiaoptimitzacióde l’experiència .D’unabanda,consideremcomasegui-mentlesvisitesperiòdiquesquevarealitzarlacoordinadoraalsdiferentscentres .Aquestestrobadesteniendiferentsfuncionsquenopodemob-viar .Enprimerlloc,servienperrecolzarioferirsuportal’alumnatdelaFacultat .Durantaquestesvisites,lacoordinadoraaprofitavaperde-manarcomanavatot;s’oferialapossibilitatdequèelsamicsiamiguesdelecturaexterioritzessinelsseusdubtesis’intentavensolucionar .Endefinitiva,esfacilitavalacomunicacióil’intercanvidetotallòqueperalsparticipantsresultavarellevant .Ensegonlloc,aquestesvisitestambéafavorienqueelsreferentsdelscentresvaloressineldesenvolupamentdel’activitat,totcontribuintaixíal’avaluaciódel’experiència .Finalment,calinclouredinselseguimentlaresoluciódedubtesidificultatsquevarealitzartantelprofessoratuniversitariduranteltranscursdelessevesclasses,comlacoordinadoraapartirdelacomunicacióviacorreuelec-trònic .

Treball en la classe de Teoria de l’EducacióDinsaquestapartatconsideremlesactivitatsquevaduratermeelpro-fessoratdinsl’assignaturadeTeoriadel’Educació .Totiquedevegadesvaserdifícildestinarespaisdetempsatreballarespecíficamentsobrel’activitatdelsAmics i amigues de lectura,algunessessionsesvandestinaratractarqüestionsrelacionadesambcontingutspropersal’experiència .Ladinàmicamésestesadurantaquestes sessionsdetreball segueixelsegüentesquema:apartird’uninterrogantelsalumnestreballavenen


petitgruptotexpressanticontrastantlesdiversesvivències,acontinu-acióesposavaencomúamblarestadelscompanys,totreflexionantidiscutintsobrelaqüestióenconcret .Tambécaldestacarqueunadelessessionsfinalsdel’assignaturavaserdestinadaavalorarl’experiènciaapartirdelaformulaciódesispreguntesbàsiques:1)Quèesticaprenent?2)Quèvaloropositivament?3)Quèemsemblamillorable?4)Comvalarelaciópersonalambelsinfants?5)Comvalafeinadelalectura?6)Altrescomentaris .Enaquestcas,elsamicsdelecturavanescriurelessevesrespostesdeformaindividual, lesvanlliuraralprofessoriesvaferundebat .

7.3.5 Avaluació de l’experiència

Totiqueaquestafasedel’experiènciajahaquedatdibuixada,creiemconvenientaturar-nosperdetallarconcretamentcoms’haavaluatl’ex-periènciadurantaquestcurs .Peralavaloracióil’anàlisidelprojectehanestatprimordialslesaportacionsdecadaunadelespartsparticipants,delesqualss’hanrecollitlespercepcionsiopinionssobreelspuntsfortsielspuntsmillorablesapartirdediferentsinstruments .

• Amb els referents de les entitats s’ha portat a terme una avaluacióconstantdelprojecteapartirdetrobadesperalavaloraciódelfun-cionamentireajustamentd’aquellsaspectesques’hanpresentatcomaproblemàtics .

• Ambelsreferents dels centres s’hanrealitzat trobadesesporàdiques,apartirdelesvisitesperiòdiques,enlesquehanpogutmanifestarlasevavisió,quehacontribuïtamillorarelprojectedurantelseutranscurs .

• Ambelprofessorat universitari,apartirdereunionsrealitzadesafinalsdecadaquadrimestre,s’havaloratlavinculaciódelprojecteal’assig-naturais’handetectatlesqüestionsqueméshadestacatl’alumnat .

• AmbelsAmics i amigues de lectura,abandadevalorarl’experiènciamitjançantlestrobadesdurantlesvisitesperiòdiques,tambévanofe-rirlasevavisióapartirdelarealitzaciódelqüestionarial’aula .

Caldestacarqueafinaldecursesvandura termedosactesa laFacultatque tenien comobjectiuspropiciar l’anàlisi i la valoraciódel’experiència,amésdecontribuiraltancamentdel’activitatialacele-bracióconjunta .Elsactesesvanrealitzarelmateixdia,peròenunho-


rariiespaisdiferents .Elprimeracteteniacomadestinatarisprincipalsl’alumnatdel’assignaturadeTeoriadel’Educació .Al’aulaidurantunadelesclassesdel’assignatura,elsreferentsd’AdsisidelConsorcid’Edu-caciódeBarcelonavanassistirpertaldecompartirambl’alumnatcomcreienquehavia anat l’experiència .També vanprendre laparaula lacoordinadoraielprofessorat,reforçantpositivamentlatascadelsvolun-tarisiagraint-loslasevaparticipació .Totseguit,esvavisionarunvídeoelaboratperalgunesalumnessobrel’activitati,finalment,vanprendrelaparaulaelsalumnesquevanvolerexpressarelseupuntdevista .Elsegonactevatenirunairemésinstitucionaliesvacentrarenlaposadaencomúdelesmiradesquesobrel’experiènciapodienaportarelprofes-soratimplicat,l’alumnatdelaFacultat,lacoordinadoraialtrespersonesquevinculadesalprojectedemaneradirectaomésindirecta .Tothomvatenirlaoportunitatd’expressar-seiserescoltat,fetquevapermetrequeemergísunvolumd’ideessignificativesperalfutur .

7.3.6 reptes de futur

ApartirdelquehempogutobservardurantlaposadaenpràcticadelprojecteAmics i amigues de lectura,pensemqueelsreptesquese’nspre-sentendecaraalfuturoscil·lenentresdireccionsfonamentalsquetotseguitcomentem .

Elprimerrepteestàrelacionatambl’ impacte delprojecte .Ambaixòensreferimalavoluntatdedeterminarquinssónelsefectesqueprovocaaquestapràcticaeducativa:quinésl’impacteenelsestudiantsuniversi-taris,quinésl’impacteenelsnoisinoiesquerebenl’ajuda,quèrepre-sentaperelsdocentsuniversitaris,perlesentitatsicentreseducatiusi,finalment,perlacomunitatquerepelservei .

Elsegonreptesecentraenlaimplementació delprojecteiconsidera uninterrogantbàsic:comespotmillorarelprocésdeposadaenpràcti-cadel’experiènciadurantelseutranscurs .Endefinitiva,comoptimit-zarelprojecteapartirdelasevaimplementaciósuccessiva,mitjançantlainstauraciódeviesd’anàlisi,dereflexióid’avaluaciócontinuades .

Elterceridarrerreptequeemergeixéslainstitucionalitzaciódelpro-jecte .Ens referimacomferunaproposta sostenibleper la institucióimpulsora,perlesentitatscol·laboradoresipertotselsagentsimplicats .Malgrat elsprojectes innovadors solen agafar empenta al principi, ésimprescindibleestablirlescondicionsorganitzativesperaconseguirqueperdurineneltemps .



Diversosautors(2004),Aprendizaje y servicio solidario en la Educación Su-perior y en los sistemas educativos latinoamericanos,BuenosAires,Ministe-riodeEducación,CienciayTecnología .

Jacoby,B .iassociats(1996),Service-Learning in Higher Education,SanFran-cisco,Jossey-Bass .

Martín,X .iRubio,L .(coords .)(2006),Experiències d’aprenentatge servei,Barcelona,Octaedro .

Puig,J .iMartín,X .(2006),«L’aprenentatgeserveienlaformacióilarecer-cauniversitàries»,aMartín,X .iRubio,L .(coords .)(2006),Experiències d’aprenentatge servei,Barcelona,Octaedro,pp .99-113 .

Puig,J .;Batlle,R .;Bosch,C .iPalos,J .(2006),Aprenentatge servei. Edu-car per a la ciutadania,Barcelona,Octaedro .

Zlotkowski, E . (ed .) (1998), Successful Service. Learning Programs. New Models of Excellence in Higher Education,BoltonMA,AnderPublishingCompany .

151

8. les pràctiques de cooperació en els plans de formació inicial. l’educació en valors com a vivència

Jaume Carbonell i Isabel CarrilloUniversitat de Vic

8.1 introducció

L’experiènciadePràctiquesdeCooperacióal’AmèricaCentrals’estruc-turaenelsPlansdeFormacióInicialdemestres,educaciósocial,psi-copedagogiaiciènciesdel’activitatfísicail’esportcomunaopcióentrediferentsitinerarisquepermetendiversificarelscurrículumsiampliarlesexperiènciesformatives .

Recollimenaquestcapítolalgunsapuntsal’entorndelcontextilatrajectòriadelprojecte,elsmomentseducatiusd’aquestesexperiènciesdepràctiques, lesfinalitatsformativesi lasevavinculacióambl’apre-nentatgeservei,aixícomlasignificativitatdelacooperacióenlaforma-cióinicial .

8.2 la realitat de l’Amèrica central: context de l’experiència de pràctiques

EnelmarcdelProjectedecooperacióeducativaambl’AmèricaCen-traldelaFacultatd’EducaciódelaUniversitatdeVic,s’estructurenlespràctiquesd’estudiantsdeltercercursdeMagisteri(Educaciópri-mària,Educacióinfantil,EducacióespecialiEducaciófísica),tercercursd’Educaciósocial,terceriquartdeCiènciesdel’activitatfísicai l’esport i segondePsicopedagogia .Aquestprojecteesva iniciarel1994comainiciativaipropostad’ungrupd’estudiants,iespresentacomunadelesopcionsdepràctiquesforadeCatalunyaqueofereixla


facultatperpossibilitarelconeixementi lavivènciad’altresrealitatseducatives .1

Alprojectedepràctiqueshiparticipenunreduïtnombred’estudiants(entresisisetze),queenlatrajectòriaviscudahaanatvariant,atèsqueestractad’unprojectevoluntariiopcional .Elsaspecteslogísticsd’organit-zacióicoordinacióentrelesduesrealitats,peròespecialmentlavoluntatqueelprojectefacipossibleunaexperiènciaenquèsiguinfactibleslesrelacionsproperes,elconeixementmutuil’acompanyamentduranttotelprocés,determinenlaformaciódegrupspetits .

Latrajectòriaseguidapelprojectes’estructuraenlesetapesicontex-tossegüents:

• Del1994al1997,elprojecteesvadesenvoluparaElSalvadorencol-laboracióamblaUniversitatd’ElSalvador,enconcretambl’extensióuniversitàriadeSanMiguel, i lespràctiquesesvan ferenaquestaciutatialapoblacióproperadeJucuapa .Enaquestafase,únicamenthiparticipavenestudiantsdeMagisteri .

• Del1997al2007,elprojectes’hadesenvolupataGuatemala,encon-cretenpoblacionsicomunitatsdeldepartamentdeSuchitepéquez,quetécomacapçaleramunicipalMazatenango,ialdepartamentdeElPetén,enelstermesmunicipalsdeLaLibertadiSantaAna .S’hacol·laboratambdiferentsorganitzacions:enunprimermomentambelSindicatdeTreballadorsdel’EducaciódeGuatemala,posterior-mentamblaProcuradoriadelsDretsHumansdeGuatemalaiambl’AssociaciópelsDretsHumansdeGuatemala–organitzaciónogo-vernamentaldecaràcterlocal–,ieldarrercursambIntermon-Gua-temalaiAlianzaPorlaVidaylaPaz .Elsprimersanys,únicamenthiparticipavenestudiantsdeMagisteri,iésalcurs2001-2002quanhivancomençaraparticiparestudiantsd’Educaciósocial,iposteri-ormentdePsicopedagogiaiCiènciesdel’activitatfísicail’esport .

• Entre el2003 i el2005 tambéesvadura termeunaexperiènciaparal·lelaaNicaragua,enelmarcdel’agermanamententrelespo-blacionsdeViciSomoto .L’organitzacióilacoordinaciódelprojecteesvandesenvoluparambl’AssociacióSolidàriaSomoto-Vic,ambseu

1 . LaFacultatd’Educacióofereixdiferents itinerarisdepràctiquesquepermetendiversificar elscurrículumsiampliarlesexperiènciesformativesenaltresrealitats .D’aquestsitineraris,ensónexempleslespràctiquesenescolesruralsdeCatalunyaiales«escolesbressoles»delaCatalunyaNord,lespràcti-quesaAnglaterraiItàlia,lespràctiquesalMarrocilespràctiquesal’AmèricaCentral,enl’actualitataGuatemala .

1538. leS pràctiQueS de cooperAció en elS plAnS de formAció iniciAl

alsdospaïsos .EnaquestaexperiènciahivanparticiparestudiantsdeMagisteri,Educació social,Psicopedagogia iCiènciesde l’activitatfísicail’esport .

Enaquestatrajectòria,lesopcionsrespectealcontextdedesenvolu-pamentdelprojectes’hanrealitzattenintencomptelarealitatlocal,lessevesnecessitatsilespossibilitatsorganitzativesidecoordinació .Tam-bés’havaloratlapresènciad’altresorganitzacionsiprojectesalterri-tori,is’haoptatperunacompanyamentiunintercanvisocioeducatiuen realitats en lesquals ésmés reduïda lapresènciad’organitzacionsnogovernamentalsideprojectesgovernamentals .Entoteslesopcionss’ha procurat anar definint un projecte de pràctiques de cooperaciótenintencompteelcontext,lasevarealitateducativaielsseusreptes .

Ésaixí,perexemple,queenelcasdeGuatemalas’iniciaelprojectealdepartamentdeSuchitepéquez–costadelPacífic–,unazonadeclimacàlid,depoblaciómestissaiambunaugmentdelapresènciadepoblacióindígena,que,procedentdel’altiplà,s’havistdesplaçadapermotiuspo-líticsieconòmics .Enaquestarealitat,enunprimermomentlesaccionsesvandesenvoluparaMazatenango,petitaciutatproperaalafronteramexicana,llocd’untrànsitconstantizonadeserveisenvoltadadeplan-tacionsdecanyadesucre .Aquellsprimersanys,elprojectetambéesvarealitzarenpoblacionsruralsproperesalaciutat .Elcurs2001-2002esvainiciareltreballencomunitatsques’anavenformantambgrupsdepoblaciódesplaçada, comunitatsnoúnicament situades a la costadelpacífic,sinótambéaElPetén,zonaselvàtica,agrestaideclimatropical .LahistòriadeGuatemala,comlad’altrespaïsosdel’AmèricaLlatina,estàmarcadaperlacolonitzacióespanyola;aquestpaísvaaconseguirlaindependènciad’Espanyael1821 .Noobstantaixò,lapoblacióindígenacontinuasotmesaal’opressióilausurpaciódelesterres,al’intervencio-nismeinternacionalialcontrolmilitar,factorsquelavanconduiraviuretrenta-sisanysdeconflictearmat;finsque,alafidel1996,esvansignarelsAcordsdePauFermaiDuradora .Elconflictevacomportardesplaça-mentsinternsiexterns,mortsidesapareguts,l’anul·laciódelaidentitatielsdrets indígenes, l’augmentdelaprecarietatsocial ieconòmica, larepressióilapèrduadelaparticipaciócivilipolítica .Alescomunitatsesrespiraaquestahistòriapassada,peròtambél’esperançaperconformaraltresformesdevidanocontagiadesperlaglobalització .

Avui, en algunes comunitats, es treballaper configurarunmodeld’economiasolidària,iesparlaiesposaalapràcticaunaeducacióalter-


nativaquecaminail·lusionadaverslatransformació .Elsdarrersanys,elprojectes’hacentratenaquestescomunitats,enconcret:

• ComunitatMaiaNuevedeEnero,ComunitatLaBendición,Co-munitatSanRicardoiComunitatVeracruz,queestanformadespergrupsdesplaçatsinternamentpelconflictearmatpermotiuspolítics,socialsieconòmics .

• ComunitatSanJuanElCarmen,formadaperungrupdepoblaciórefugiadaaMèxicdurantelsanysdelconflictearmat .

• ComunitatElTesoro,unacomunitatdepoblacióenresistènciadu-rantelconflictealazonadeltriangleIxil–ambcentrealapoblaciódeNebaj;iComunitatSantaRita,enresistènciaalaSelvaLacando-na–ésunaCPRdeElPetén .

• ComunitatNuevoHorizonte,conformadaperexguerrillersdesmo-bilitzats .

Ésenaquestcontextonesvisibilitza–ielgrupd’estudiantspoten-tendreatravésdelavidaidelaparticipacióenlestasquesquotidianesdelacomunitat–elperquèdelahistòriaidelpresentdeGuatemala,unarealitatqueelpedagogguatemalencCarlosAldana(1995)defineixdelamanerasegüent:

Guatemalaésunpaísdesilencisperquèl’hanintentatsilenciar .Ésunpaíssilenciat,mésquenopassilenciós .Lesarmesdetotamena,larepres-siódutaagrausrealmentalarmants,ilaporcomaconseqüènciad’aquestarepressióhanprovocatunaculturadelsilenciaGuatemala .Unaculturaenquèlagentnodenuncia,enquèhomcallaenfrontdelqueveu,enquèhomtépordedirlaveritat,oenquèhoméssilenciósnoperquènodiguires, sinóperquènodiu laveritat .Aquell altre tipusde silencibulliciós .Laculturaquehaestatsilenciadaperlesarmes,perlapor,perlaguerraiperunaideologitzaciódelapoblacióenlaqualtémoltaveurel’Esglé-siaprotestantfonamentalista[…] .Peròquanparlemdeveusalçadesaixòsignificaque,amésd’aquestsilenci,aquísemprehihahagutunaculturaderesistència .Laculturamaiaielsmestissosagrupatsiestretamentcom-promesosamblaculturamaiasónelsquihanrepresentataquestesveusalçades .Unaresistènciaqueencinc-centsanysnohanpogutfercallariqueesmanifestanopasambgransveus,sinóambactituds,ambcompor-taments,amborganització,amblluita .Unpaísdecontradiccions .


8.3 el viatge com a coneixement i vivència de valors

Elprocésquesegueixelprojectedepràctiquescomprènunaseqüènciad’accionsalllargdelcursuniversitariqueesvandesenvolupantendife-rentsmomentsiespaisformatiusatravésdelsqualsesvandescobrintiesviuenexperiènciesvirtuosesqueeduquenenvalors .Noésunprojecteformatiupuntual,sinóqueexigeixlaimplicacióilaconstànciad’estu-diantsiprofessoratduranttotelcurs,ésadir,abansdelviatge–mo-mentperaproximar-sealarealitatatravésdefontsd’informaciódiver-sesiprepararlespràctiques–;durantelviatge–momentpersignificarlarealitateducativamentiduratermeaccionsvinculadesalarealitateducativadelescomunitats–;idesprésdelviatge–momentperferme-mòriaidesenvoluparaltresaccionsdesensibilitzacióètica– .Expliquemacontinuacióelcontingutielsobjectiusdecadamoment .

8.3.1 Abans del viatge (del final de setembre al desembre)

Éselperíodeenquèesduuaterme,enelmarcdelSeminaridecoope-racióambl’AmèricaCentral,laprimeraaproximacióalpaís,alarealitathistòricaidelpresent,ienquès’introdueixenelementsqueaprofundei-xenlacomplexitatdelacooperacióieldesenvolupament .ElseminariésunespaiformatiudepreparaciódelespràctiquesqueesdesenvoluparanaGuatemala .

Dosdiesalasetmanaesvanintroduintconceptessobrelacoopera-cióilesorganitzacionsnogovernamentals;informacionssobrelasitua-ciógeogràfica,clima,entornnaturaliculturaldelpaís;esparladelapoblacióiladiversitat,delasevadistribucióidelavidaenelsàmbitsurbàirural;s’explicalahistòriailarealitatpolítica,econòmicaisocialenunpresentmarcatperlesempremtesdelacolonitzacióielconflictearmat;is’analitzenlaconcreciódelsacordsdepauielcamícapalade-mocràciaielsdretshumansapartirderealitatsconcretescomaralasituaciódelapoblaciórefugiadaidesplaçadapelconflicte,elproblemadelaterra,ladiscriminaciódelapoblacióindígena,l’exclusióilavio-lènciacontralesdones,lavulneraciódelsdretsdelsnens,olesnecessi-tatsbàsiquesilasalut .Esfatambéunaaproximacióalsistemaeducatiu–legislació, índexs d’alfabetització, dades sobre absentisme, formaciód’educadoresieducadors,condicionsdelesescolesirecursos,etc .–iesrevisenlesaportacionsdel’educaciópopular .Aquestscontingutsestre-


ballenapartird’explicacions,vídeos,lecturesdebibliografiad’autoresiautorsdelpaís,informes–sobreeducació,infància,etc .–,memòriesdepràctiquesdecursosanteriors,xerradesijornadessolidàries .

Enaquestespaitemporal,tambéesdediquensessionsapensarlespràctiquesenelscontextosconcretsdelescomunitats–esfacilitainfor-maciódelescomunitats,delesfamílies,del’escola,etc .–iesprojectenaccionseducativesenlesqualsentrenendiàlegestudiantsdediferentsestudis .Desdelamateixabiografiaformativa,itenintencomptelespotencialitatspersonals,esdefineixencentresd’interèscompartitspertot el grup d’estudiants que faran les pràctiques en una mateixa co-munitat . Se cerquen moments per parlar i intercanviar experiènciesambestudiantsquealtresanyshanparticipatenelprojecte,atèsqueelconeixementd’experiènciesprèviesorientaelprocésqueiniciacadaestudiant .Lafinalitatnoésprogramardemaneratancadaallòqueesfarà,sinódefinirlíniesd’actuacióiprepararelmaterialielsrecursos,lamaletapedagògicaqueacompanyaràenelviatgeacadaestudiantialgrup .

Durantdosmesos,peròespecialmentalfinaldelseminari,s’incre-menten els moments dedicats a qüestions organitzatives del viatge, iesparla tambédeldiari ide lamemòriadepràctiques .Ésenaquestmomentquaneslliuraacadaestudiantunllibreenblanc2queformaràpartdelseuequipatge .

Constatem que el seminari traspassa el temps de trobada previsten l’horaride les assignatures, i elprojectenecessita altresmomentsd’implicació per organitzar el viatge –gestionar el bitllet d’avió, va-cunes, assegurança,preparar lamaleta, etc .–;de recercade recursosperfinançarelviatge–esmorzars,samarretes,loteria,etc .–;iperduratermeactivitatsdesensibilitzaciósolidàriaalauniversitat,enescolesialtrescentrescívics,activitatscentradesaexplicarelprojectequeesfarà,iconvidaraparticipar-hidediversesmaneres:planificantalgunaactivitatquepuguisercompartidaperlesduesrealitatsiquepuguiduratermeelgrupd’estudiants(n’ésunexemplel’intercanvidecartesen-trenenesinensd’escolesdeCatalunyaideGuatemala);ocol·laborantambl’aportaciódematerialsirecursoseducatius;ofentaltresdonaci-onsmaterialsoeconòmiques .

2 . En blancésunapublicaciódel’editorialEumo(Vic);ésunllibresensecapescritalseuinterior,ésadir,queestàconformatperunconjuntdepàginesenblancquepodranserescritespercadapersona .Ésunllibreperserescrit–perescriureelviatgeenveupròpia–i,enaquestsentit,ésunllibredecreacióconstantid’autorsicontingutsdiversos .


Finalment,l’abansdelviatgeéstambéuntempsperalaformaciódegrup,dedescobertaiconeixementdel’altre,decreaciódevinclesafec-tiusnecessarispercompartirelviatgeil’experiènciadepràctiques .

8.3.2 durant el viatge (del gener al començament de març)

L’estadaaGuatemalaésdedosmesos,durantelsqualslaprimeraset-manaésd’adaptacióiconeixementdel’organitzaciólocalilavidadelescomunitats .Lessetmanessegüentsesviuplenamentalescomunitats,compartintamblesfamílies .Lasetmanafinal,abansdelatornadacapacasa,esfaunviatgepelpaís,perleszonesmésallunyadesdelesco-munitats .DurantaquestperíodetambéparticipaalviatgeprofessoratdelaFacultat–entretresiquatresetmanes–,pertaldetutoritzar-hilespràctiquesidesenvoluparaltresactivitatsdeformació .3

Éselmomentdelviatge ide lavidaalpaís,unespaiquepermetobservarlarealitatiexperimentar-laapartirdevisites,entrevistesicon-verses, i a travésdeldiaadiaa les comunitats .Desprésdelsprimersdiesd’adaptació,delsprimersintercanvisambl’associaciólocal,idelesprimerestrobadesiconversesamblespersonesdelescomunitats,s’obreun tempsper tornar apensardialògicament lespràctiquesque s’ani-ranconcretantenaccionssocioeducativesacordadescomunitàriament(estudiants-comunitat-professoratutoradelauniversitat) .

Lavidaenfamília,elsespaiscompartitsambelgrupiambaltrespersonesdelacomunitat,aixícomlesexperiènciesdeconeixementdelpaís(capsdesetmana),permetenanarreconstruint,donantnovesfor-mesicontingutal’imaginaricreatabansdelviatge .Almateixtempsesplantegenaltresinterrogants,atèsqueladiversitatilaintensitatdelsespaisimoments,delesvivènciesquotidianes,constitueixenexperièn-ciesètiquesquefanqüestionarlesrealitatsqueesviuenielperquèdelesformesdevidadel«Nord»idel«Sud» .Iesdespertenvalorsque,enelmateixcontextdevida,romanienocultsolatents .

Durant dos mesos, el projecte es va desplegant a través d’accionspràctiques,totomplintdecontingutsidesignificats les líniesprojec-tadesialtresquevansorginteneldiaadiaalpaís .S’insisteixqueles

3 . ElProjectedecooperacióambl’AmèricaCentralcontédueslíniesd’actuació:a)Lespràctiquesd’estudiants amb actuacions diverses (vegeu les que es detallen, a tall d’exemple, en aquest apartat) .b)Accionsd’intercanviideformacióperpartdelprofessorattutordelaFacultatd’Educació .EnsónexempleslesconferènciesalsestudisdepedagogiadelaUniversitatdeSanCarlos,elscursositallersdeformaciópermanentdemestres,ilesactivitatsd’educaciódepersonesadultes .


pràctiquesnoeslimitenaunespaiiuntempsconcrets,sinóquetenenencompteladiversitatdevivències .Elguiódelespràctiquesielsapar-tatsde lamemòriaques’escriurana latornadaofereixenorientacionsrespecte a les accionsqueconformaran lespràctiques .Destaquem-nelessegüents:

• Activitatsdeconeixementdelarealitat,delahistòriaielpresentdeGuatemalaatravésd’entrevistes,lecturadelapremsadelpaísideli-teratura(poesia,contes,etc .),iengeneralvisitesadiferentszonesdelpaístotobservant-nelescaracterístiquesidinàmiques,iconversantambdonesihomes,jovesinenesinens .

• Activitatsdeconeixementdelescomunitatsatravésdelavidaquo-tidiana,dereunionsamblesjuntesdirectivesicomissions–depro-ducció,dedones,d’educació,etc .–,d’entrevistesamblesfamíliesperfer-neelcens,departicipacióalesassemblees,etc .Amblacomunitattambéesfanaltresactivitats:col·laboracióenl’organitzaciódefestesoenpropostesdereunions,obéacompanyamentenlarealitzaciódegestionscomunitàries,etc .

• Activitatsambl’escola,ambmestres,ambnenesinens,col·laborantenlesactivitatsd’aula,explicantcontes, fenteducaciófísicaopsi-comotricitat, oferint recursos per atendre la diversitat, compartintl’organitzaciódel’espaiidelsrecursos–pintarl’escolaielmobiliari,oorganitzar les taules i cadiresde l’aulaper treballar engrups,oclassificariferúsdelmaterialdidàcticquehaestatdonatperescolesdelnostrecontext,etc .Tambéesduenatermecapacitacionsambmestressobretemesqueelsinteressen–programació,avaluació,re-cursosperal’aprenentatgecomaraeljoc,etc .

• Activitatsd’educaciósocialambadolescentsijovesenelcontextdel’institut, comara tallers d’autoconeixement, de sexualitat, etc .; otrobades en altres espais on es fan xerrades d’intercanvi cultural,activitatsesportives,etc .

• Activitats amb joves i persones adultes comara xerradesd’alfabe-tització,sexualitatiplanificaciófamiliar,salutihigiene,violènciairesoluciódeconflictes,dretshumans,etc .

• Activitats amb la família,momentsquees comparteixen i enquèesconversadurantelsàpats,omomentsd’acompanyament,d’estaramblamarealacuinaoalriurentant,oambelparealcamp,oamblesnenesinens,etc .Aquestsespaissónimportantsperparlardelasevahistòria,de la sevavidaa la comunitat,dels seus reptes .Són


tambémomentssignificatiusperparlardelshàbits,lasalut,l’alimen-tació,lahigiene,etc .,delaplanificaciófamiliar,delaimportànciadel’educació,denorelacionar-sedemaneraviolentaamblesnenesielsnens,etc .

• Visitesireunionsambcentreseducatiusrelacionatsambelsestudisqueesportenaterme:escoles,sindicatsd’educació,centresd’educa-cióespecial,centresperanenesinensdelcarrer,etc .Tambéesfanactivitatsd’intercanviambestudiantsdelaFacultatd’HumanitatsdelaUniversitatdeSanCarlos .

Enelviatge,durant lespràctiques, l’acompanyament i lesorienta-cionsde les tutores de laFacultat faciliten el procés de concreciódelesaccions iajudena teixirunprojectequeesvanodrintenespais imomentsdiversos .Ésper aixòque, perplanificar el viatge i l’estadadelsestudiantsalescomunitats,estéencompteenquinsmomentsésmésnecessàrialasevapresència .L’arribadaesprodueixambelgrupojustdesprésde laprimerasetmanad’estadaalpaís,enelmomentenquès’hainiciatos’inicialavidaalescomunitatsis’handeconcretariacordarleslíniesd’actuacióamblespersonesimplicades .Durantunasetmana s’acompanya el grup en el seu dia a dia a la comunitat, escomparteixenelsespaisdinslafamília,esdialogaperpensardemaneracontextualitzadalesaccionssocioeducatives,esdónavaloralespetitesaccionsqueconformenlestasquesquotidianesis’insisteixarespectarelsritmesilamaneradeferdelacomunitat .Notenirpressaésimpor-tantperseralcostat,perintercanviar,perescoltarientendre,iperex-pressar-sedesdelpropijo .Desprésd’unespaidetemps(quevariaentreunaoduessetmanes),esretornaalacomunitatperdenouacompanyarivalorarcomesvavivinteldiaadia,icomesvandesenvolupantlesaccionspensadesiacordades .Ésunbonmomentperferreorientacions,pertornarainsistirenelsritmesdeltempsalescomunitats,peranimaraferaltresaccionsques’entreveueniperdeixardebandalesquenoesveuenfactibles .Ésunmomentd’ànimsidevaloracióafectiva .Enlesdiferentstrobades,tambés’emfatitzalanecessitatd’anarentreveientelssignificatsformatiusdelsllocsdelpaísqueesvisiten,idelesconversesambdiferentspersones .

Durantaquestperíode, la realitzaciódelDiariesconverteixenunrecursqueacompanyaiesdevécòmplicedelqueesvavivintdiaadia,jaquehiquedenregistradeslesvivènciesdecadaestudiant,elsseussenti-mentsilessevesreflexionsdurantl’estadaalpaís .Escriureexigeixl’hà-


bit,larutinadiàriad’atenció,esforçiconstància .Obliga,amésamés,anodeixar-seportarperlessubjectivitats,sinóquelesdescripcionsdelarealitat,impregnadesdesentiments,inclouentambéanàlisisi inter-pretacions,quevandespullant-sedeprejudicis,deconcepcionsprèvies,d’imatgestòpiques .Eldiariésl’espaiperescriurelespercepcionsdelarealitat i ordenar les idees que aquestes suggereixen a la llum d’altresveusqueofereixenlecturesdiversesd’unahistòriaiunpresent .Escriurepermet,enaquestsentit,anardonantformaalpensament,anarestruc-turantallòqueesvaconeixentatravésdelavivència,anarposantpa-raulesalques’haimaginatianomenatenabstracte .Eldiaripossibilita,endefinitiva,escriureeldiaadiai,atravésdel’escriptura,dialogarambelpropijoperreflexionarsobreelqueesviuiéscompartit,sobreelquesesentiespensa(Baróet al .2001) .Enparaulesd’algunesestudiants,eldiariésisignifica:

[…]unreflexdenosaltresenlanostraestadaaGuatemala,delnostreser a cadamoment i situació,delnostre estatd’ànim,de lesnostres il-lusions,delesnostresesperancesposadesenelprojecte,delesnostresveri-tats…Eldiarirecullireflecteixelquehedescobertdelamevapersona,elquem’hacreatconfusió,lareestructuraciódelquepensava .[…]

Realment,m’haajudatmoltíssimaadonar-meivalorarelsfetsqueana-vensucceint,situacions,converses,persones,personatges,explicacions,ar-gumentacions,raonamentsdiversos,observacions,satisfaccions,sacrificis,experiències,penes,angoixes,alegries,tristeses,acordsitambédesacords .Endefinitiva,elllargetcèteraapartirdecomhereflexionatiaprofundit .Aixòm’hapermèsduratermeunamillorintegració,interioritzacióiaccep-taciódecertsaspectesquem’hanconduïtaconstatar,concretar,explicar,intercanviar,comunicaricompartirexperiències,opinionsivalorsque,almateixtemps,m’hanfettornarapensarsobrelespròpiesreflexions,alesqualsnoparodedonar-hivoltes,ara,ienlamesuraque,detantentant,vagillegintirelleginteldiarialllargdeltemps,delsdiesidelavida,cons-truintpermanentmentelrecorddeGuatemala .

8.3.3 després del viatge (març i juny)

Éselmomentdelretorn,detravessardenoul’oceàpertornaralarea-litatcontextual,fermemòriaivalorarelprocésviscutenelsplansper-sonaliprofessional .

És així que les trobades se succeeixen de nou i es comparteixenespaisdevaloracióindividual(atravésdeqüestionarissobreelprocés


seguit,delamemòria,entutories,etc .)igrupal(enreunionsitutoriesdegrup);totsplegats,espaissignificatiusperanarintroduintcanvisenelprojecte,organitzatiusidecontinguts .

Esbusquenmomentsperorganitzaractivitatsd’explicacióde l’ex-periènciaiperferunaudiovisualdelviatge .Ésuntemps,pertant,percompartir l’experiènciaambaltrespersones,un tempsdecompromísamblarealitatproperatotdesenvolupantdiferentsaccionsdesensibilit-zacióideformacióètica .Ensónexemplesd’aquestesactivitats:

• Lapresentaciódel’experiènciaalaFestadelaCooperaciódelaFa-cultatd’EducaciódelaUniversitatdeVic .

• L’explicaciódelprojecteadiferentsmitjansdecomunicació(ràdio,televisióipremsaescrita) .

• L’organitzaciód’activitatsencentrescívics isocials(cafès,ateneus,centresd’adults,etc .) .

• Larealitzaciódesessionsalesaulesuniversitàriesambaltrescursosia lesescolesamblesquals jas’haviaestablertunarelaciódecol-laboraciósolidària .

• Laredacciód’articlesperadiversesrevistes .

Enaquestespaitemporal,adquireixunaimportànciasignificativalaredacciódelaMemòriaapartirdeldiaridepràctiquesidelesfotogra-fiesfetes,queconstitueixenundiariparal·lelenimatges .Éselmomentderecordarideconvertirl’experiènciaviscudaenescripturaperquèal-trespersonespuguinllegir-laicompartir-la .Elguiódepràctiques,enquèesrecullendiversesorientacionsperal’elaboraciódelamemòria,esrecuperaara,desprésd’haverquedatenpartdesdibuixat,totiquedurantl’estadaalpaíss’hagipresentatcomabrúixoladeviatge .Ésperaquestmotiuque,desprésde tornar,ensreunimperparlard’aquestanovaexperiènciaqueimplicareconstruirelques’haviscut .Tenimunmesperplasmarelsmomentsviscuts,pensatsisentits .Dialoguemsobrelanecessitatdedistanciar-nosisituar-nosbéperpodertornaramirarelviatge .Lamemòrias’aniràescrivintatravésd’aquestdiàlegambelpropijo,totposantnomal’experiènciaviscudaambformatsimoda-litatsd’escripturadiversos:retallsdediaris,fotografies,textosliteraris,premsa,entrevistes,cartes,etc .

Denou,diaadia,enfermemòriaesvaanomenantelques’haviscut,ielrecordfetpresentesvaomplintdecontingutambparaules,ambimatges,amblapròpiaveuilaveud’altrespersones .Cadamemòriaés


unactedecreaciópropi,unahistòriaúnicaiirrepetible,unahistòriaformativaques’acostaalarealitatdelpaís,delasevagent,delasevageografiaidelsseuspaisatges;alsprimersdiesd’adaptacióipercepciódelarealitat;alavidaencomunitat,enfamíliaiambelgrup;alain-fància;al’educacióilasituaciódelesmestresielsmestres;alahistòriapolíticaieducativadelespersonesadultes;ialesactivitatsdesenvolupa-desalescomunitats .Aquesttextescritinclou,també,lavaloraciód’unaexperiènciaqueperduraràenlamemòriatotimpregnantlamaneradeserideferdecadaestudiant .Peraixòmateixafirmemque:

L’escriptura és,d’aquestamanera,unespaide silenciper recordarelcamíientreveurelespetjadesdeixades;però,almateixtemps,ensportaaprojectarnousimaginarisalallumd’allòquejavaser,delqueésidelfuturqueencaraésincertperquènoés .[…]Quanescrivim,podemcon-vertirenpalpables les idees, teixirespaisperescoltarelspensamentsenveubaixaiobservardetingudamentelquediem .Atravésdelamemòriaescrita,tambépodeminventarunaltrepresentque,ensimateix,éspuntd’interseccióentreelquehapassatielquepassarà;unainterseccióqueobrelaviaperalainterpretacióilareconstrucció,perdesferelcamírealquehemfetitornarasomiar .Escriureés,endefinitiva,unacteíntimqueetpermetpenetrarenelmónrealiimaginat,iqueetmenaainventarunaaltrarealitat .(Carrillo,2001)

Però,amés,lamemòriaéssignificativadecaraalaformaciópelfetdeserunespaiquedónasentitalapraxi .Ésunespaiperalareflexióquenos’atura,quenorestaparalitzatenlacontemplació,sinóqueideaaltresaccions .EnparaulesdeMercèTorrents(1988):

[…]uninstrumentpreciósiprecís,delavidatantcol·lectivacomin-dividualdelahumanitat;algúl’hadefinitcomaarxiudelavida .Perquè,senseaquestarxiu,senseunavidaviscuda,comespotviureelpurinstantdevida,quejaestàpassada,jaesvaesvairquanvaigacabard’anomenar-la?Ésgràciesalamemòriaqueaixòésaixí .Fermemòria,reflexionar,enspermetcomprendreambméslucidesalarealitatd’unasituacióactualqueensorientacapaunfuturintegradorisuperador .

Delquehemexposatpodemafirmarquelespràctiquesalescomu-nitatsdeGuatemalaofereixenlapossibilitatdeferuntreballeducatiuglobal, més transversal i interdisciplinari, i no únicament centrat enl’escola, sinóambtota lacomunitat: jocs, tallers,esports,contes,etc .


ambnenes inens idocentsa l’escola;educacióafectiva i sexualambadolescentsijovesal’institut;planificaciófamiliarambdonesihomes;«capacitacions» sobre recursos imetodologies, sobre laprogramació il’avaluació,etc .ambmestres;alfabetitzacióambpersonesadultes;dretshumansambnenesinens,adolescents,jovesiadults;activitatsecològi-quesipràctiquesdereciclarambtotalacomunitat;higieneambnenesi nens i amb les mares i pares; participació en assemblees; conversesamb la família, etc .Totes sónactivitatsqueelgrupd’estudiantsquecomparteixeldiaadiaenunacomunitatvandesenvolupantenelmarcdelaquotidianitat .

Lesactivitatsintencionalsenespaisimomentsenelsqualssecercalatrobadaeducativaesdesenvolupenalcostatd’altrestrobadesialtresvivènciesalpaís,demaneraqueesconformaunprojectedepràctiquescomplex,unprojectequeesvadefinintatravésdelavivènciad’expe-riènciessignificativesperalaformació .Sónexperiènciesdevalorqueajudenamirar,sentiripensar,atenirencomptelesnecessitatsdecadarealitat,lasevahistòriaielseupresent,avalorarelfetdeseralcostattotintercanviantiobrint-seaaltrespersonesperaprendred’ellesiambelles .

De manera sintetitzada, podem afirmar que les pràctiques aGuatemala:

a) Acosten a la comprensió de la història i el present a través de la vida a les comunitats.

Desprésd’unsdiesalescomunitats,unestrangeraGuatemalas’adonaqueaquestésunterritoripoblatdesdefamilersd’anys .Caphistoriadoréscapaçdemarcarunadataaproximadadelseuorigen,peròlamàgiaquetransmetunamiradaindígenaavuiensrevelalasevaprofunditat,l’anti-guitatdelasevasaviesa .Esrespiraunamenadepauprofundaestroncadafacentenarsd’anys,desqueunsforastersenvaïrenlessevesterresamblaingènuasuposiciód’haver-losdescobert .Totiqueabansdelacolonitzaciólesdiferentsètniesquecohabitavenhavienpassatfortesguerres,elspitjorsrecordsdel’ànimamaiaestrobenenlesgransicontinuadesmassacresdu-tesatermeperl’homeeuropeuimésendavantpelsmestissosambessènciacolonitzadora .[…]

Untosempreagradable,maiagressiu .AlacentraldelaCPRensex-pliquenl’origendelseunom .ComunitatdePoblacióenResistència .Nosónnomésunapoblació, sónuna comunitat . Li brillen els ullsmentreho explica . I resistèncianoésunaparaula a l’atzar, continua explicant,


parlantambelcorielrecord .Resistiréselquefeienperpodersobreviure .Ensexpliquenlesbarbaritatsquehansofert,sobretotalprincipidelsanysvuitanta .Tots tresparlenambun toagradable senseexcessiva ràbiaalsulls .Tenenarreladaalfonsdelseucorunaculturadelano-violència;noesquedanomésenparaules,ésunsentimentprofund .EnLuis(filldeparemilitarimareindígena)escoltaambmoltaatenció .EnshaacompanyatcomarepresentantdelaProcuradoriadelsDretsHumansdelacapital .Ell,totiestartreballantala«Procu»,nohaviavisitatmaiunacomunitatcomlanostra .Espensavaqueaquestainjustaformadeviurehaviaque-datenrere .Ara,amblesexplicacionsd’enJacinto,enVirgilioil’Agapito,revivia allòque lihavia explicat la sevamare, i s’adonavaquenohaviaquedattanlluny,queencaraquedavenescletxesd’aquellsanysd’injustícia .(ElisabetFaus)

b) Ensenyen a aprendre a mirar i a sentir, a palpar els efectes de la globalit-zació, la precarietat al carrer, als rostres d’adults i nenes i nens.

Lacapitalestàsituadaalcentredelazonasuddelpaís .Elsprotagonis-tesdelaciutatsónlescamionetesielscotxes,jasiguinbellesrelíquiesatro-tinadesovehiclesluxososambelsvidrestintats(finsitotelparabrises),quecirculenforçacaòticamentiavelocitatelevadaperlesmateixespoquesvies .AmbelseuestrèpitielseufumnegrecompeteixenamblamúsicadeLaOrejadeVanGoghoShakira,quesurtdelesbotiguesd’electrodo-mèstics,perveurequicridamés .Comtoteslesciutats,doncs,éssorollo-saicaòtica[…]lagentdelcarrerésmajoritàriament ladina(«mestissa»;vesteixambrobaoccidental)ideclassemitjana-baixa,peròtambéhihaindígenesladinitzats(totiquealgunsmantenenlavestimentatradicionaldelasevaètnia)quehanvingutalesciutatsperlanecessitatdesobreviure .Lapobresailamisèriaméscruatambéesdeixenveurealaciutat,enelshomesbolos(«borratxos»)quejeuenadormitsosemiinconscientsaterra,albellmigdelavorera,indiferentsalmovimentdelagent,queelsmostra,acostumadacomestàalasevapresència,lamateixaindiferència;oenelsinfantsque,descalçossobreelpavimentiamblarobamoltbrutaiespar-racada, movent-se entre les fileres de cotxes aturats en semàfors, venentarongespeladesoaltresfruites,fanmalabarsosenzillamentdemanenunquetzalalsconductorsialspassatgersdelsvehicles;oalsbarrisperifèrics,muntanyesdebarraques,queesveuendellunydesdelacarretera,quant’allunyesdelnucliurbàdelacapital .»(AnnaPujolàs)


c) I també permeten viure relacions educatives de compromís ètic que par-teixen de l’«encaminar» el treball amb nenes i nens, amb mestres.

Permésfronteresquetravessis…elsinfantssóninfants .Éscertquelafixaciód’estratègiesmarcarutina .Nocalanargairellunypercomprovar-ho[…]D’unaun,d’unaauna,totsitotesesvanalçantiesdirigeixencapami .Hanacabatlatascaproposadainecessitenqueelsconfirmilacertesadelsseuserrorsidelsseusencerts .Efraíntéelcostumdecorregirindivi-dualmentiatravésdepuntuacionstotelqueelsnensilesnenesfan,desd’uncurtexerciciifinsaunllargdictat .Suposoqueveuenenelmeurollamateixafunció[…]Senseànimdeconcebrepejorativamentlaformadecorrecciódel’Efraín,proposounaltremètoded’avaluaciósenzillicompa-tibleamblescircumstàncies:lacoavaluació .Recullototselsquadernsdelsnensinenesielsexplicoqueaquestavegadatothomcorregiràunexerciciquenoéselseu[…]«Encontramosdiferentespalabrasesdrújulaseneltex-tocomo…Fidel,¿encontrastealguna?» .Lesanemtrobanttotes[…]D’unaun,d’unaauna,s’aixequenpertalqueelsacreditiambpuntuacionssihanfetbéonolescorreccions[…]Frustració?No!Nomésésencaminar…En-caminar?Hompotdefensaravivaveuaquestterme,peròsinoendefensatambéelsignificat,dequèpotservir?Laparaulaencaminarjol’entenccomunaalternativaalatanmanifestade:«canvienelsentitde»,«substitucióde»,«per»…Nocrecqueningútinguieldretdesituar-sedavantunllocsemblantalquearaemtroboireivindicaraquestcanvi .Noseriacominfra-valorarelquejahihaencomparaciódequelcomconcebutcoma«millor»?[…]Ésaixíqueacabod’introduirunnouconcepted’avaluació,perònoméscomasimpleidea,quel’Efraín,sihocreuoportúiambeltemps,prendràcomapròpia[…]Sielcanvi,sobtatiinconscient,notécabudaenlesme-vespredisposicions,compucfrustrar-mesielresultatdelanovapropostaretornaalcostumrutinari?(MontseMaestre)

Aquestssónalgunsexemplesrecollitsenlesmemòriesdepràctiquesd’estudiantsquemostrenelrecorregutielsaprenentatges,uncamíquevadelateoriaalavivènciadelcooperar,acompanyarideixar-seacom-panyar,ensenyarideixar-seensenyar,unaexperiènciaqueesvaimpreg-nantdevalors,decompromísamblarealitat,ique,enpensar-sedenou,vagenerantconeixementenlamaneradeserperorientarlamaneradefer .Ésaixíquelespràctiquess’endinsen,endefinitiva,enelscaminsonl’educaciócercalatransformaciódelarealitat,iconstitueixen,almateixtemps,unaexperiènciaenlaquallavivènciaquotidianaesconceptua-litzais’organitzateòricament .


Ientotmomentamblanostramaneradeseriestar,iamblesnostrespetitesaccions,volíemacompanyargransipetitsenlasevavidaquoti-diana .Vaseraixícomvàremdescobrir,sotal’experiènciaquotidiana,lateoriatreballadaanteriormentalesaulesuniversitàries .Lacomplexitatde la realitat se’ns presentava bella, plena de reptes i de múltiples in-terrogantsquedespertaven lanostra curiositat i ensdonavenempentaenelsmomentsdeporid’inseguretat .Vàremadonar-nosquetoteslessituacionsilespetitesanècdotesquotidianesfeiendelescomunitatscon-text socioeducatiuontothompodiaparticipar,ontots i totes,elgrupd’estudiantsielsinfants,joves,donesihomesdelescomunitats,éremeducadorsieducadoresieducands .Certamentl’educacióvasobrepassarels límitsdelscontextosformals .Laconvivència,marcadaperl’estimai el respecte, va ser el motor d’experiències formatives i enriquidores .Toteslessituacionsviscudesvarenserunespaidetrobadaentreculturesihistòriesquehavienseguitcaminsdiferents;iaquestatrobadavaobrirelshoritzons iensvaconduiraqüestionar-nos,a ferunanova lecturaméscríticaiméscomplexadelnostremónid’aquestanostracondicióhumana;ivàremcomençaraaprendrelasignificativitatdedecidirsobrecomdirigirlanostramaneradeviure .Alescomunitatsvàremregalar-nosmútuamentsituacionsiestímulsnousquevarenservirperiniciarunprocésqueensalliberadelacòmodagàbiadelaignorànciailapassivitatiavoltesensreafirmacreencesquejasónennosaltres .[…]hemaprèsque lanostraveu janopot limitar-seaexpressar la simple lamentaciód’unarealitatinjusta,sinóqueésnecessarinorestarensilenciperrebel-lar-seiiniciarelcamídelcompromís,delaimplicació[…] .(Carrilloet al .,2003)

8.4 la cooperació com a recurs de valor en la formació inicial

Aquestprojectedepràctiquesdecooperacióeducativatécomafinali-tatincorporar,enelsplansd’estudis, lacooperaciócomaelementdeformació .Ésperaixòque,atravésdelespràctiquesal’AmèricaCen-tral,s’introdueixcomaeixtransversalenelcurrículumdelsdiferentsplansd’estudis lacooperació i l’educacióperaldesenvolupament, totobrintl’espaiperanalitzarlesrelacionsNord-Sud,larealitatdelsdretshumans(idelsvalorsqueelsorienten–llibertat,igualtatisolidaritat–),elssignificatsdelademocràciaenelcontextproperienpaïsoslahistò-riadelsqualshaestatmarcadaperl’opressiócolonitzadoraiperguer-resinternesquehantingutcomaconseqüèncialaprecaritzaciódela


justíciasocial,iquehaafectatespecialmentlespersonesd’unterritoriconcret,d’unaclassesocial ieconòmicabaixa, id’unaètniaiculturaconsideradesminoritàries;unaposicióminoritària,però,queenelcasdeGuatemalas’inverteix,jaquelapoblacióindígena–maia–conformael60%deltotal .Tambésónobjected’anàlisilesaccionsdevoluntariatidesolidaritat,iesqüestionenlesaccionsdecooperació«oficialitzades»:entred’altres, lesquesecentrenenunavisiópaternalista-assistencial;lesaccionsprofessionalitzades iúnicamenttècniques; lesaccionsquesónfruitdelacompetènciaenelmercat;lesaccionsqueresponenain-teressosdepolítiquesgovernamentalsiqueesdevenencondicionadoresicreendependències .Alcostatd’aquestes,tambéhihaexemplesd’accionsqueparteixendelreconeixementilavaloraciódelesaltrespersones,iqueintentenestablirrelacionssocioeducativesformativesperatothom–ésaquestalaperspectivaqueesvoladoptarenelprojectedepràctiques .

Tenintencomptel’objectiuglobaldelprojecte,lesfinalitatsformati-vesqueensplantegemespodensintetitzarenlessegüents:

a) Fomentar la reflexió ètica i la comprensió crítica del món, en elsentitd’oferir,enelsplansd’estudis,itinerarisiexperiènciesdepràcti-quesencontextosforadeCatalunya,totafavorint,d’aquestamanera,elconeixementd’altresrealitatspolítiques,econòmiques,socials,cultu-rals,educatives,etc .,realitatsque,dinsunpensamentreduccionista idicotomitzat,s’identifiquencomlaperifèriaenfrontdelcentre,comelSudenfrontdelNord,elsubdesenvolupamentenfrontdeldesenvolupa-ment,opobresenfrontderics .S’intentatrencarambaquestsesquemes,perdescobririferaltreslecturesallunyadesdelstòpicsielsprejudiciseurocèntricsatravésd’unprocésd’acostamentalarealitatdel’AmèricaCentral,deGuatemala,d’unamaneraindirecta(lectures,explicacions,vídeos,etc .)itambédirecta(vivènciadelarealitat) .Espretén,pertant,ensenyaraaprendreamirarelmónperpensaricomprendre’ncrítica-mentlacomplexitat .

Aquestaaproximació,acompanyadadelareflexiódialògicaambveusdiverses,voldespertarelsprocessosd’anàlisid’unesrealitatsque,enelpresent,tenencomareptelavivènciaplenadelsdretshumansenunmónglobalitzateconòmicamenticondicionatpelpensamentneolibe-ral .Però,amés,aquestacomprensióaniràobrintl’espaiperalacreaciódeconsciència,ésadir,perdistanciar-sedelsdeterminismesfatalistes .EnparaulesdeJ .L .SampedroiC .Berzosa(1996):


[…]obrirelsullsiprendreconsciència,consciènciaperveure-hiclar[…]lapresadeconsciènciacreaunelementindispensableperaldesenvo-lupament:lesmotivacionsperalcanviieldesigd’assolir-lo .

Ésaixíqueaprendreamirarelmónesdevénecessariperaprendreasentir-loiadesvetllarelsprocessosconscienciadorsdequèensparlaPauloFreire,processosquepermetendescobrirelperillfatalistaideter-ministadelesdicotomies;saberlescausesiconseqüènciesdelesdesi-gualtatsidecomcontribuïm,desdelaquotidianitat,areproduir-les;icopsarunesrealitatsméscomplexesiinterelacionades .

Enaquestsentit,elprojectedepràctiquess’aproximaalesexperièn-ciesd’aprenentatgeservei,atèsquefomentarlareflexióèticailacom-prensiócríticadelmónsignificatambéimpregnar-sedeconeixementideresponsabilitatsocial,alhoraquepermetformar-seperalaparticipa-cióciutadanatransformadora .

b) Procurar experiències d’educació en valors com a vivència, estruc-turant,enelcurrículumdelsdiferentsplansd’estudis,lareflexióèticail’educacióenvalorscomavivència,comaexperiènciadecompromísi responsabilitat .Lespràctiques aGuatemalaofereixenaestudiants iprofessorat la possibilitat de viure experiències ètiques que estimulenaprenentatgesdevalorapartirdelavivènciaquotidianaencomunitats,iaquestsaprenentatgesobrenl’espaiperallunyar-sedelsdeterminismesipensarenl’educaciócomapossibilitat .Tambépermetendescobririaprofundirenelssignificatsdelademocràciaidelsdretshumans,totaclarint les dimensions d’universalitat i indivisibilitat d’aquests ter-mes,tenintencomptel’adopciódematisosdiferencialsencontextoshistòricsiculturalsdiversos .Enaquestsentitlespràctiquesal’Amè-ricaCentral, encomunitatsdeGuatemala, són tambéunespaiperpensarenlesdiferències,laigualtatdinsladiversitat:

[…]laprevalençaactualdeladiversitat[…]recolzadaenlavaloraciódeladiferència[…]imposaunalecturadelauniversalitatsegonslaqualtoteslesdiferèncieshandeserigualmentaccessiblesperatothomiatotarreu .Aquestainterpretacióactivad’universalitatidiversitatoriginaduesmenes d’universalitat, derivades de la seva inqüestionable dependènciamútua:laprimeraconsisteixaoferirunmarccomúquefaciintel·ligiblestoteslespossiblesdiferències;ilasegona,adotardepresènciaid’accessi-bilitatubiqüeselsseuscontinguts[…] .Elsdretshumanssónunatribut


consubstancialalapersonahumanai,pertant,acompanyenindefectible-mentelshumansallàonestrobinisiguinquinessiguinlasevacondicióicircumstàncies .D’aquíderivalasevairrenunciableuniversalitat .Però,amésamés,formenuntotúnicindivisiblequantenenunsolcentredere-ferènciaiimputació,jasiguil’ésserhumàenlasevaespecificitatindividualolahumanitatenlasevaexpressiógenèrica .Passa,però,quetantenlasevaemergènciainstitucionalcomenelseuexercicienstrobemambunaprofundadivisióentreelsdretscivilsiciutadans,d’unabanda,ielsdretseconòmics,socialsiculturalsdel’altra .(Vidal-Beneyto,2006)

Enaquestpunt s’estimulen les aproximacions a lahistòriadesdelllocqueocupojoidesdelllocdel’altre,nopasoposat,sinódiferentdelmeu,atèsqueposar-meenelllocdel’altrejoempermetràdescobrircom és, com hem contribuït i com continuem contribuint a fer quel’AmèricaLlatinasigui,comdiuEduardoGaleano,«laregiódelesve-nesobertes»:

Desdeldescobrimentfinsalsnostresdies,tots’hatransmutatsempreencapitaleuropeuo,méstard,nord-americà,icomatals’haacumulatis’acumulaenelsllunyanscentresdepoder .[…]passaqueelsquivangua-nyar, vanguanyar gràcies al fetquenosaltres vamperdre: lahistòriadelsubdesenvolupamentdel’AmèricaLlatina,coms’hadit,éslahistòriadelde-senvolupamentdelcapitalismemundial .Lanostraderrotavaestarsempreimplícitaenlavictòriaaliena;lanostrariquesasemprehageneratlanostrapobresaperalimentarlaprosperitatd’unsaltres:elsimperisielsseusca-patassosnadius .En l’alquímiacolonial ineocolonial, l’ores transfiguraenferralla,ielsalimentsesconverteixenenverí .[…]Eldesenvolupamentdesenvolupaladesigualtat .(Galeano,1971)

Convéinsistirqueelsprocessosdereflexió-accióqueesfomentenatravésdelarealitzaciódepràctiques,emmarcadesenlesaportacionsdelespedagogies sociocrítiques, incideixen enuna formaciópedagògicaimpregnadadevalors,unaformaciól’orientacióèticadelaqualfaèm-fasienelcompromísilaresponsabilitatamblarealitatlocaliglobalqueviucadaestudiant .Ésenaquestsentitquel’experiènciaéssignificativaeneldesenvolupamentd’aprenentatgesrellevantsenlaformaciócomaeducadores ieducadors (d’infantil,primària, secundària, socials,etc .)crítics i ambunaactitudoberta a la innovació educativa i als canvistransformadors,educadoresieducadorsques’allunyendelsdeterminis-mesperobrir-seaunmónpledepossibilitatsid’utopies:


Quèpotser,avui,lautopia?Perdescomptat,maimésundiscurstan-catdeprogrésqueposal’esperançaenunmónfutursensedolorencanvideldolordelpresent .Prefereixopensar lavidapensantqueavuimateixpodriaserjad’unaaltramanera .Prefereixomoure’mavuimateixperquèaixòéselquejaemproporcionaidentitat,comensvaensenyarFreire .Pre-fereixopensarlautopiacomaquelladonadelconted’EduardoGaleanoqueperseguimimainoatrapem,peròqueenaquestprocésdepersecucióconstantensajudaacontinuarelcamí .Prefereixo–comAdorno–soste-nir lautopia sobre lamemòria, tot explorant-ne les arrelsper recuperarexperiències que m’ajudin a comprendre millor que és ara mateix amblesnostrespròpiesmanscompodemimplicar-nosenlaconstrucciódelahistòria,queéstambélaconstrucciód’unaltremónpossible .Prefereixopensarlautopiacomunacartografiaenprocés,comunconjuntdemapesperorientarelnostrecamíenunpaisatgesocialhipersegmentat .Preferei-xopensar-lacomunacaixaobertad’einesqueensseranútilsenlesfuturespràctiquesdellibertat .(MartínezBonafé,2005)

Endefinitiva,aquestprojectedepràctiques,igualcomlesexperièn-ciesd’aprenentatgeservei,permetatravésdelsprocessosdescrits,l’ad-quisició de competències ètiques, de valors per a la vida personal icol·lectiva .

c) Definir la cooperació com a eix vertebrador de les relacions educati-ves,iaixòéspossibleperquèelprojecteesvinculaamborganitzacionsgovernamentalsinogovernamentals,fetquepermetconèixerdeformadirectaelmónprofessionalde lacooperacióperaldesenvolupament .L’aproximació,atravésdelespràctiques,almónprofessionaldelaco-operacióafavoreixunconeixementrealicríticd’aquest .Unàmbitpro-fessionalquehauriadegenerar:

[…]unafortaconnexióentreelsprogramesdedesenvolupamentiaju-dahumanitàriaamblescampanyesdesensibilitzacióid’influènciasocialipolítica,totimpulsantcanvisenl’àmbitlocaliglobalsimultàniament .LesONGhandefacilitarquecadadiaméspersonessesentinciutadansiciutadanesdelmóniactuïn,dinslessevespossibilitats,perquèaquestscanvissiguinpossibles .(Carreras,2001)

L’experiència de pràctiques és també un espai per a la creació deconsciènciapolítica,nonecessàriamentpartidària,peròsíambunaop-cióbel·ligerant,jaqueentenemquel’educaciónoésnipotserneutral .


Amés, a travésde les pràctiques s’obre lapossibilitat de fomentar latrobadaentrepersonesdediferentscultures,unatrobadacondicionadaideològicaiactitudinalment:

[…]laideologiailesmotivacionsdepartida,aixícompelllocdesd’onesfalacooperació,itambéperlesactitudsparticularsdelespersonesqueportenatermesobreelterrenyaquestestrobades .Atravésdel’experiènciadepràctiquesesvol,amés,indagarenelstretsquecondicionenlesrela-cionsques’estableixenenl’amplimóndelacooperació:lamigraciód’unounacooperant,permoltprecàriaquesigui,sempreseràunamigraciódeluxe,noméspelfetd’arribard’unpaísid’unasocietatdesdelaqualetpotspermetreelluxedepagarunbitlletd’aviód’anadaitornada[…];elpaperdedonantoproveïdor,encaraquemoltesvegadesnoméssiguidesdelpuntdevistasimbòlic,estableixinicialmentuntipusderelaciódepoder[…];enalgunmomentodemanerapermanent,esprodueixlatendènciaperpartdelscooperantsaestablirlessevesrelacionsexclusivamententreelseugrupd’igualsigiratsd’esquenaalarealitatialagentdelpaísonviuen .(Mogollón,1999)

Lacooperacióentesacomespaidetrobada,d’encontrevirtuósentrepersones, s’obre a l’acompanyament i la reciprocitat, i es dibuixa desd’un «ser al costat de» –estudiants acompanyen als infants, mestres,mares…;lagentdelacomunitatacompanyaelquotidiàdelgrupd’es-tudiants; professorat acompanya estudiants… Acompanyar per enca-minar,orientar,iobrirnouscaminsplensdevalors .

Revisarelsmarcsideològics,elllocdesd’ons’estableixenlesrelacionsdecooperació,ireflexionarsobrelespròpiesactitudssónobjectiuspre-sentsenunespràctiquesqueacostenalmónprofessionaldelacoopera-cióeducativaidelajustíciasocial .Ésenaquestpuntqueescomparteixambl’aprenentatgeserveielserunaexperiènciadepedagogiaactivaqueposaenrelaciól’educacióformalinoformal,iquepermetaprendreacol·laborarenunmarcdereciprocitatjustaisolidària .

8.5 noves perspectives en els plans de formació inicial

L’experiènciaque,enelmarcdelaformacióinicial,desenvolupemalaFacultatd’Educacióenshaofertnouselementsperpensaraquestafor-mació .Enaquestalínia,consideremqueelprofessoratdelfuturnecessi-taunapreparaciócadavegadamésàmplia,ricaicomplexatantenl’ad-


quisiciódeconeixementsicompetènciescomenl’assumpciód’actituds,valorsicompromisos .Enaquestsentit,calunenfocamentinterdiscipli-nariquepermeti,mitjançantlacontínuareflexiósobrelapràctica,unabordatgeméscomprensiudelesrelacionseducatives idelsprocessosd’ensenyament i aprenentatgequeesprodueixendinsde l’aula, enelmarcdelainstitucióescolarienelconjuntdelacomunitat .Aquestesorientacionsestanpresentstantenlesorientacionsdelaformacióinicialdelprofessoratde l’EspaiEuropeude l’EducacióSuperior,comen lapropostaperaltítoluniversitaridegraud’EducacióInfantiliPrimàriapresentatpelMinisterid’EducacióiCiència .Aquestaproposta,amés,incorporaduesnovetatsimportants:unaugmentsignificatiudelnom-bredecrèditsdestinatsalpràcticumiunmargemésgrand’autonomiaalesFacultatsd’Educacióperquèorganitzinelseupropicurrículum .En aquest sentit, projectes com el quehemdescrit poden servir dereferentsil·lustratiusperassajarnovesmodalitatsdepràctiquesendi-ferents contextos educatius marcats per la diversitat . Modalitats depràctiquesque tenenelvalord’obrir-seplenamenta la realitatesta-blintvinclesquefanpossibleaprendreatravésd’experiènciesètiquesdecooperaciósolidària .

Senseànimdeserexhaustius,iatalldeconclusió,exposemd’unaformanecessàriamentsintèticaelsaspectesmésrellevantsdelanostraexperiènciadepràctiquesquesintonitzenencertamaneraamblesno-vesorientacionsdelaformacióinicialdelprofessoratique,enlasevaexpressió,comparteixenunaformad’entendreelsprocessoseducatiusonadquireiximportàncialesrelacionsdialògiquesentreformacióiser-vei .Elsestudiantsnofanpròpiamentcooperacióniexerceixenelvo-luntariat,sinóquel’objectiuésfonamentalmentformatiu .Tanmateix,tambéésevidentque,finsacertpunt,duenatermeunmodestserveialacomunitatque,enalgunesocasions,hideixapetjaiestableixcertescomplicitats . Com ja hem indicat, les pràctiques de cooperació edu-cativaa l’AmèricaCentralrepresentenunexemple il·lustratiudelqueanomenem«aprenentatgeservei»,iqueaportaalaformacióinicialelsaspectessegüents:

• Significativitat de l’experiència .Nohihadubtequeperalsestudiantsquehan tingut l’oportunitatd’experimentar-laha estatunade lesfitesmésformativesdelsseusestudisdesdelpuntdevistahumàiprofessional,individualicol·lectiu,teòricipràctic,sobretotgràciesal’enormebagatgedeconeixements,estratègies,vivències,processos


d’adaptacióicanvi,recursosopresadedecisionsenquès’hanvistinvolucrats .

• Intel·ligències múltiples .Durantelllargprocésd’aquestespràctiques,ambunabans,undurantiundesprésmoltintensos,esprodueixennombrososepisodisperaldesenvolupamentdelescapacitatscogniti-ves,leshabilitatssocials,elscompromisosèticsisolidaris,lespercep-cionssensorialsielgaudidelesdiversesmanifestacionsartístiques .

• Globalització .Desdel’enfocamentdelseminariinicialfinsaldesen-volupamentdelsprojectesalesescolesicomunitats,estreballadesd’unperspectivaglobalitzadoraiinterdisciplinària .Aquínoservei-xennielsconeixements fragmentatsni l’especialitat .L’adaptacióasituacionsfinsacertpuntimprevisiblesexigeixl’úsdeconeixements,estratègiesirecursospolivalentsitransversals .Cadaestudiantsap,desdelprimerdia,quenoestractadepràctiquesd’especialitat,sinód’unpràcticumdecaràctergeneralista .

• Equips interdisciplinaris .Tenintencompteelmateixcriteri,esbar-regen i treballen conjuntament estudiants dediverses especialitats–infantil,primària i secundària–ambestudiantsd’educaciósocialo altres carreres .També en la preparacióprèvia i aGuatemala esprocuraqueprenguincontacteambdiversosprofessionalsdel’edu-cació .

• Planificació i improvisació .Aquestessónduesdelestasquesbàsiquesa les quals s’enfronta habitualment el professorat i que, en aques-tespràctiques,ocupenun llocdestacat .Comja s’hacomentat,hihaunafaseprèviadeplanificacióperalestasquesiprojectesenlacomunitat,peròalapràcticas’exigeixunexerciciconstantd’impro-visaciódavantsituacionsnodeltotconegudes,moltcanviantsipràc-ticamentimprevisibles .Peraixòcalassajar,temptejaromodificar,enfunciódelesnecessitatsdelcontextescolar,lesactivitats,recursos,estratègies,tempsiespaissocioeducatiusdelescomunitats .

• Inserció en els contextos escolar, familiar i comunitari .S’exercital’ob-servació,l’anàlisiilaintervencióenelsàmbitsmicroeducatiusima-croeducatius,amblapossibilitatd’entendremillorlesrelacionsmú-tuesentreaqueststresespais,aixícomelscomportamentstantdelsnensidel’alumnat–nosemprecoincidents–comdelprofessoratilesdiferentspersones,famíliesigrupsdelacomunitat .

• Treball en equip .La cooperació i la col·laboració constitueixenundelseixosapartirdelsqualss’estructurenlesdiferentsseqüènciesdelprojectedepràctiques .Treballdedosendosalesescoles,enpetits


grupsdinsdecadacomunitat,iambtotelgrup .Enqualsevolinter-vencióeducativaienlavidaquotidiana .Peralesgransdecisionsienelspetitsdetalls .Perorientarprocessos,regularconflictesiexercirl’autocrítica .

• Avaluació externa i autoavaluació .Elprojecteesdotad’instrumentsquepermetenlaintervencióexterna,elseguimentil’avaluaciócon-tínuaiformativa,mitjançantlatutoritzacióprèviaidurantl’estada,l’avaluacióde lamemòria, elqüestionaridevaloracióestudiantil ilestrobadespresencials,aixícomd’instrumentsd’autoavaluació:eldiari,unapartdelamemòriailesassembleesdepetitsgrupsodetotelcol·lectiu .

• La relació permanent entre teoria i pràctica .Espreténquelateoriaestiguimoltpresententoteslesfasesimomentsdelespràctiques .Comjas’hacomentat,eldiariconstitueixunaeinabàsicapernarrarireflexionarsobreelquepassaisobreelqueelspassa .

Elmésdestacabled’aquestaexperiènciaéslagranquantitatd’ele-mentsrellevantsques’aprenen .Peral’alumnatrepresentaunpuntiapartenelseuprocésformatiu:unaexperiènciainoblidablequemar-caprofundamentlessevestrajectòriesprofessionalsihumanes .Peralprofessorat,unafontd’aprenentatgepermanentqueensobligaaanarrepensant objectius, continguts i metodologies . S’aprèn d’una novarealitat,delgrup,delapròpiapersona,perquèdespertalacuriositati lacreativitat,mésenllà(moltmésenllà)delcurrículumexcessiva-mentencotillatdelsplansd’estudisdeMagisteri–iengenerald’edu-cació . Esperem, tanmateix, que aquests tipus d’iniciatives tinguinunapresènciamésimportantenlanovaformacióinicialdelprofesso-rat,undesigiunanecessitatqueensagradariacompartirambaltresuniversitats .


Aldana,C .(1995),«Lacotidianidadcomoconocimiento»,Cuadernos de Pe-dagogía,núm .241,p .106 .

Baró,A .;Carrillo,I .;Carbonell,J .;Fonoyet,I .;Matavera,L .;Nico-lau,M .;Rius,G .;Roldan,M .iFontcalda,M .(2001),«SentirypensarlarealidaddeGuatemala»,Cuadernos de Pedagogía,núm .305,pp .62-66 .

Boixader,M .(2005),«Emocionsviscudes»,Papers d’educació,núm .3 .


Carreras,I .(2001),«Elderechoaunavidadigna»,El País (10dejunydel2001),p .17 .

Carrillo,I .(2001),«Dibujarespaciosdepensamientoydiálogo»,Cuadernos de Pedagogía,núm .305,p .51 .

Carrillo,I .;Maestre,M .;Mir,A .;Pujolàs,A .;Faus,B .iTortós,C .(2003),«Reflexionsal’entornd’unaexperiènciadecooperacióeducativaaGuatemala»,Pisarra,núm .110,pp .50-52 .

Galeano, E . (1971), Las venas abiertas de América Latina, Madrid, SigloXXI,pp .2-3i6 .

MartínezBonafé,J .(2005),«Elvalordelautopía»,aCarrillo,I .(coord .),Diez valores para el siglo xxi, Barcelona,Cisspraxis,pp .197-198 .

Mogollón,M .(1999),«Cooperacióninternacional .Encuentrosydesencu-entros»,En Pie de Paz,núm .15(desembre) .

Sampedro,J .L .iBerzosa,C .(1996),Conciencia del subdesarrollo veinticinco años después,Madrid,Taurus,p .26 .

Simó,D .(2005),«UnaexperiènciaaCentreamèrica .Unapràcticapsicopeda-gògica»,Papers d’Educació,núm .11 .

Torrents,C .iCollelldemont,E .(2001),«Cuandolaanécdotaseelevaacategoría»,Cuadernos de Pedagogía,núm .305,pp .55-56 .

Vidal-Beneyto,J .(ed .)(2006),Derechos humanos y diversidad cultural,Bar-celona,Icaria,pp .14-20 .

177

9. Aprenentatge basat en problemes i construcció de ciutadania: el projecte de la universitat de São paulo

Ulises Araújo i Valeria ArantesUniversidade de São Paulo

Lasocietatcontemporàniad’avuiexigeixalauniversitat,sensenegar-lilessevesatribucionscientífiquestradicionals,queaugmentilarespon-sabilitatinstitucionalverslaformacióèticaimoraldelsestudiants,queespreocupiperlaciutadaniaiescomprometiamblarecercadesolu-cionsalsproblemessocials .Apartird’aquestesreclamacions,universi-tatsd’arreudelmónfatempsquefomentenlesmodificacionsnonomésdelcurrículum,sinótambédelsobjectiusdel’ensenyamentilarecerca,pensantenoferiralsfutursprofessionalsques’higraduenmésrespon-sabilitatèticaiprofessional .Hihauniversitatsquehofand’unamaneraméstímida,introduintnovesassignaturesalplad’estudis,mentrequed’altreshofanambmésintensitat,organitzantl’estructuracurricularal’entornd’aspectesd’èticaiciutadania .

LaUniversitatdeSãoPaulo,unadelesinstitucionspúbliquesd’en-senyamentmés importantsdeBrasil ide l’AmèricaLlatina,partintd’aquestespremisses,comtambédenousavençoscientíficsqueexi-geixennovesformesdeconcebreigenerarconeixement,vacrearunnoucampusa lazonaestde laciutatdeSãoPaulo,anomenatUSPEste,queacull4 .080alumnesde10carreresprofessionalsdiferents .Aquestnoucampusesva idearper fomentar la iniciacióacadèmicadelsnousalumnesenpropostesinterdisciplinàriesorientadesalare-alitatdelasocietatilaregióenquès’emmarcalanovaunitat .Elseuprojecteacadèmicpreténarticularlatascamultidisciplinàriaiinter-disciplinària amb aspectes de transcendència social, com una novamaneraperbuscarnouscaminsperconstruirconeixementsiconsoli-darlajustíciasocial .


Elprojecteacadèmicifísicd’aquestanovaunitatesvagestionardu-rantdosanysamblaparticipaciódemésde100docentsdelauniversi-tat,detoteslesàreesdelconeixement .Organitzatsengrupsdetreballcoordinatsperunacomissiócentralvinculadaalrectoratdelauniver-sitat,latascaesvaduratermeambl’objectiudeprepararlespropostesdelsnouscursos,apartirdelainnovacióilareorientaciódelsprocessosdeproducciódelconeixement .

D’aquestafeinaenvanéixerlaconstrucciódelaUSPEste,queavuis’anomenaformalmentEACH(Escolad’Arts,CiènciesiHumanitats),iqueestractad’unaúnicaunitatd’ensenyament,recercaiextensióuni-versitària,sensel’organitzaciódepartamentalcaracterísticadelamajo-riad’universitats .Peraixòesvacrearunafacultatambunaorganitza-ció acadèmica i administrativamoltdiferent .Els seus260professorsactuenalsdeucursosespecíficsialciclebàsic,unprimeranyd’estudicomúa totes les carreres professionals i que téunaduradad’un anyacadèmic .Els cursos, relacionats ambdiferents àreesdeconeixementiquecomparteixenelsmateixosespais,tempsilaboratoris,són:cièn-ciesdel’activitatfísica,gerontologia,gestióambiental,gestiódepolíti-quespúbliques,lleureiturisme,llicenciaturaenciènciesdelanatura,màrqueting,obstetrícia,sistemesd’informacióitecnologiatèxtilidelaindumentària .

Entrelesmotivacionsprincipalsdestacalacreaciód’unciclebàsic,comúperatotsels1 .020alumnesqueaccedeixenalaunitatcadaany .Aquestprimerany,lamajorpartdelplad’estudisésigualperatoteslescarreresielsestudiantscomparteixenaulesiprojectesambcompanysdediferentscursos .

ElciclebàsicdelaUSPEstes’estructuraalvoltantdetreseixosd’or-ganitzaciódelplad’estudis:

a) Formació introductòria en el camp específic de coneixements de cada carrera: els estudiants cursenalgunes assignatures introductòriesdelasevacarrera,amblaideaqueprenguincontacteamblesbasesconceptualsdelasevaprofessió,cosaqueelspermetràcomençaraconèixerelcampprofessionalescollitdesdelcomençamentdelsseusestudis .

b) Formació general: l’objectiud’aquesteixésfacilitaralsestudiantsdelaUSPEsteunaformaciógeneraldegranabast,quetinguiencomptelacomplexitatdelsfenòmensnaturals,socialsiculturals .Peraixò,esvaestructuraruna formació integradaa lesàreesde

1799. AprenentAtge bASAt en problemeS i conStrucció de ciutAdAniA

ciènciesnaturals,humanitatsiart,ambunèmfasiespecialenelsaspectesteòricsimetodològics,fonamentatsenlesbasesfilosòfi-quesdelconeixementcientífic,delesrelacionsentrenaturaisocie-tat,delsaspectessocioculturalsdelasocietatcontemporània,ambnocions de drets humans i ciutadania, entre d’altres . D’aquestamanera,els1 .020estudiantshandecursardemaneraobligatòriadurantelprimeranylesassignaturessegüents:Societat,Multicul-turalitatiDrets;Societat,MediAmbientiCiutadania;Art,Lite-raturaiCulturadeBrasil;Psicologia,EducacióiTemesContem-poranis;AnàlisideDades/Informacions;iCiènciesdelaNatura .Amésamés,enelmarcde lesmatèriesoptatives,podencursarassignaturescomaraPràctiquesdeCiutadania,Cultura,Creativi-tatiComunicació,CosiSalutiInterpretacionsdeBrasil .

c) Formació científica i professional a través de la resolució de problemes: apartirdelsprincipisdel’aprenentatgebasatenproblemes(ABP),aquesteixdelcurrículumocupaunpaperfonamentalenelprojec-teacadèmicdelaUSPEste,totmirantdebuscarunaarticulacióentreteoriaipràcticaientreconeixementscientíficsiquotidianitatsocial .Mésendavantdedicaremméstempsaaquesttercereix,pertaldedemostrar-nel’importantpaperenlaformacióèticaimoraldelsestudiants .

Ambaquestplad’estudiselprimerany,laformaciódelsestudiantsdelaUSPEsteadquireixuncaràctercientífic,socialipolíticquen’hadeferpossibleladiferenciaciópersonaliprofessional .D’aquestamane-ra,laideaésformarprofessionalsque,amésdel’especialitzacióneces-sàriaalseucampdetreball,tinguinpuntsdevistamésamplissobrelaciènciailasocietat,ambelsobjectiussegüents:

• Apostar per una formació acadèmica i científica sòlida dels estu-diants .

• Fomentarelprotagonismedelsestudiantsidelsseuscompanysenelprocésd’assimilaciódelacomplexitatdelsfenòmensnaturals,socialsiculturals .

• Impulsarintercanvisicooperacióentreprofessionalsiestudiantsim-plicatsenlaresoluciódelsproblemescientíficsisocials .

• Assolirunapropamentdelauniversitatalacomunitatenquès’em-marca .


Permirard’explicarcoms’assoliranaquestsobjectius,totseguitpre-sentemalgunsdelsprincipisquesustentenlapropostaacadèmicadelaUSPEsteitambédequinamaneraesmaterialitzenenelplad’estudis .

9.1 el protagonisme del subjecte que aprèn

L’ensenyamenttradicionalparteixd’unmodelepistemològicqueadoptacomasupòsitbàsiclaidead’unconeixementexternalsubjecte .Aixòimplicaquelafontdelsconeixementscalcercar-la,perexemple,enlanatura, en la societat, als llibres o en les persones i que els subjectesque aprendranhohande fer apartir d’aquestes fonts . Sobre la based’aquestprincipi s’organitzen les formesclàssiquesd’ensenyament,enquèelpaperdelmestreidelsllibresés,perexemple,transmetrealesnovesgeneracionselsconeixementsproduïtsperlahumanitatoqueespodentrobaralanatura .

Jafamoltdetempsquelafilosofia, lasociologia, lapsicologiai laciènciaqüestionenaquestpaperperla«passivitat»del’alumne,queno-méss’had’ocuparderebreelscontingutstransmesosperlasocietato,enelmillordelscasos,d’interpretarla«realitat» .L’accióielprotagonis-medelséssershumansenlaconstrucció,laproduccióilatransformaciódelarealitatesvanconvertirenunamaneramésadequadad’entendreelpaperquehandedesenvoluparelsestudiants i elsprofessorsen larelacióentreensenyamentiaprenentatge .

Tanmateix,aquestcanvideperspectivanos’hadeconfondreambunainversiódelspapers .Sortird’unmodelenquèelprofessorensenyail’alumneaprènnoenshademenarcapaunmodeldicotòmic,enquèl’alumneaprènsolonomésambelseupropiesforç .Aquestaperspec-tivareduiriaelpaperdelahistòriadelahumanitatilaimportànciadelasocietatielsseusactorsenlaformaciódelesnovesgeneracionsienlacreaciódenousconeixements .

Així,doncs,estractad’unmodeld’interaccióentreelsubjectequeaprènielsobjectesdelconeixement,unmodelenquèl’estudiantas-sumeixuncertprotagonismeen l’accióeducativa,amb lamediació iel guiatge de la societat i els seus actors . El projecte acadèmic de laUSPEste assumeix aquestaperspectiva epistemològica iproposaqueaquestaformacióacadèmicaicientíficaesprodueixiatravésdel’apre-nentatgebasatenproblemes,queallàtambéesconeixcomaresolució de problemes .


9.2 la resolució de problemes

Impulsar la iniciacióacadèmicaicientíficaatravésde laresoluciódeproblemes(RP)ésundelsenfocamentsmésinnovadorsquehansorgitelsdarrersanys,unmodelquecadavegadaassumeixmésprotagonismeenalgunesdelesuniversitatsmésimportantsdelmón .Lapropostadelaresoluciódeproblemesparteixdelprincipidelpaperactiudelsestu-diantsenlaconstrucciódelconeixement .Treballantenpetitsgrupsidemaneracol·lectiva,elsalumneshand’indagariresoldreproblemescomplexos,1relacionatsamblarealitatdelmónenquèviuen .

Engeneral,lesetapesméshabitualsdelsprocessosacadèmicsdelaresoluciódeproblemes a laUSP treballen ambgrupsd’alumnesqueactuendelamanerasegüent:

• Identificant problemes relacionats amb un tema d’estudi seleccio-nat .

• Debatentunproblemaconcretrelacionatambeltemaescollit .• Emprantelsseuspropisconeixementsiexperiènciesambl’ajudade

professorsid’altresmitjans,totbuscantrespostesilacomprensiódelproblemaenqüestió .

• Establintunconjuntd’hipòtesisqueajudinaexplicariresoldreelproblema .

• Mirantd’investigarleshipòtesisplantejades .• Assenyalant les respostes i les solucions possibles per al problema

estudiat .

LapropostaderesoluciódeproblemesadoptadaperlaUSPEste,mal-gratques’inspiraenelsmovimentsinternacionalsqueestructurenelplad’estudisalvoltantdel’aprenentatgebasatenproblemes(oPBL,depro-blem-based learning),nos’hadeconfondreamblamaneratradicionalcomaquestmodels’estàimplantantamoltesuniversitatsd’arreudelmón .

ElPBLesvaaplicarperprimeravegadaalaMcMasterUniversityMedical School, deCanadà, a finals dels anys seixanta i, poc temps

1 . Vallapenadestacarquetreballarsegonselmodeldelaresoluciódeproblemesnoimplicaqueelsestudiantshaginderesoldreelproblemaenunsentitliteral,atèsquelacomplexitatdelstemesdevegadeshoimpossibilitaria,sinóqueproposabuscarunaaproximacióalsproblemes,mirantdetrobarinformacióiplantejanthipòtesisisolucionsquepermetinenfrontar-s’hi .Resoldreproblemesnoéselmateixquesolucionarproblemes .


després, es va començar a difondre peruniversitats d’arreudelmón,especialment a les facultats de medicina . Una característica generald’aquellesprimeresexperiènciesenelterrenymèdiceralaidead’unen-senyamentcentratenl’alumne(student-centered),quesuperalarelaciótradicionalenquèelmestreensenyail’alumneaprèniapostaperunmodel en què la responsabilitat de l’aprenentatge se situa en l’alum-ne,mentrequeelprofessorhijugaunpaperd’orientadordelsestudis .Aquestaspecterepresentaundelspilarsdel’ABPialhoraundelssecretsdel seugranèxit, jaqueapostaperuncanviradicalenelpaper ienl’organitzaciódel’educaciósuperior .

Elmodeld’ABPadoptatquanvanéixerlaUSPEsteprencomare-ferènciaprincipalelmodeldelaUniversitatd’Aalborg(Dinamarca) .Enaquestainstitució,latascadelaresoluciódeproblemess’articulaambl’aprenentatge basat en projectes (Project-Based Learning) i, d’aquestamanera,estransformaelprincipitradicionaldel’ABP,jaqueespassad’unaprenentatgecentratexclusivamenten l’alumneaunavisióméscol·lectiva de l’aprenentatge, que involucra problemes articulats ambprojectesdemésabast,quecalestudiariafrontarenequip .

AlaUSPEsteesconsideraquelaresoluciódeproblemescombinadaambl’aprenentatgebasatenprojectespotaportarnovesperspectivesalarelacióentreensenyamentiaprenentatge,unesperspectivesmésadapta-desalesnecessitatsdelmóncontemporaniidel’entornlaboralactual,alquals’haurand’incorporarelsnostresestudiants .Ferqueelsestudiantsaprenguinaafrontarproblemesinterdisciplinariscontextualitzatsenlavidaquotidiana iprofessional, id’unamaneracol·lectiva,potobriralauniversitatcaminsinnovadorsenlamanerad’abordarlacreaciódeconeixementsil’aprenentatgeilaformacióèticadelsseusalumnes .

9.3 resolució de problemes a la uSp este

Apartirdelesideesesmentadesfinsara,eltreballbasatenlaresolu-ciódeproblemesdelaUSPEsteafrontatemescomaral’enfortimentde la ciutadania, la resolució de problemes socials i la relació entreelsconeixementscientífics ielsproblemesquotidians .Elsestudisesdesenvolupenatravésdel’estratègiadeprojectes,enunmodelenquèesconcedeixprioritataltreballcol·lectiuicooperatiudelsestudiants,amb les característiques i els esquemes de funcionament principalssegüents:


Organització de les classes i els grups de treball• Lesclassesderesoluciódeproblemesconstendeseixantaalumnes,

repartitsendeugrupsdesisestudiantsdediferentscarreres .Pertant,cadagrupdesisalumnesestàformatperestudiantsdedisciplinesdiferents .

• Amblasupervisiódedocents,cadagruphadeplantejariconstruir,lesprimeressetmanesdelesclasses,unproblemaques’estudiaràdu-rant el semestre i que ha d’estar relacionat amb un tema generalescollitperlaclasse .

El tema general • Cadasemestreespresentenalsestudiantstrestemesgenerals,quecons-

titueixen labasedelsproblemesquetractaranelsdiferentsgrups .Elprimerdiadecurs,cadaclassehad’escollirundelstemesproposats .

• Els temesgeneralsnormalment sónamplis iprouoberts comperpermetre’n l’estudi des dediferents perspectives, ja que les classesestanformadesperestudiantsprocedentsdediferentscarreres .

Funcionament de les classes de resolució de problemes• Lesclassesderesoluciódeproblemescombinentrobadescol·lectives

delsseixantaestudiantsambtrobadesdelsgrupsdesisestudiants .• Lesclassescol·lectives(alvoltantdequatrepersemestre)tenencom

afinalitat,entred’altres,permetrelasocialitzaciódelsconeixementsgeneratsitreballaraspectesmésgeneralsdelproblema,atravésdeclasses expositives, conferències, taules rodones, debats, simposis,projecciódepel·lícules,divulgaciódedades,etc .

• Lestrobadesdelsgrupsreduïts(alvoltantde12cadasemestre)tenenl’objectiu,entred’altresfuncions,d’elaborarestratègiesd’accióiderecercacol·lectivadesolucionsperalsproblemesestudiats .

• Cadaclassederesoluciódeproblemescomptaambcincprofessorstutors,cadascundelsqualsésresponsablededosgrupsdesisestu-diants .

• Elprofessortutorhadevetllarpelbonfuncionamentdelgrupin’had’observar els debats des d’una perspectiva crítica, actuant com acoordinadoriintermediadorimirantsempredenoassumirelpa-perdemestrequeimparteixclassesiensenyaelstemesalsalumnesperòque impedeixelprotagonismedels estudiants en la resoluciódeproblemes .Amésamés,hadegarantirlaparticipaciódetotselsestudiantsenelsdebats,elstreballsilesinvestigacions .


• Elsestudiants,sotasupervisiódocent,hand’elaborarelproblemaques’estudiaràihandeparticiparactivamententoteslesactivitatsqueesdesenvolupinenelmarcdelesclasses .

Avaluació de la resolució de problemes• Durantelsemestre,cadagruphaderedactaruninformecientífic

parcialiuninformecientíficfinal .Peracadascund’aquestsinfor-mes,itambéperacadaalumne,s’apliquenavaluacionsdiferents .El professor tutor del grup assigna una nota al treball de cadaalumne(50%delanota);larestadeprofessorstutorsdelaclasseposenunanotaaltreballdecadagrup(30%delanota);cadagrupdónaunanotaindividualacadaestudiant(10%delanota);i,fi-nalment,cadaestudiantfaunaautoavaluació(10%delanota) .

• Elsinformesescomparteixenatravésdeseminarisipòsters,enquèesconvidaa lespersonesde lacomunitat, els subjectesd’estudi, aparticiparidebatreal’entorndelsresultats .

9.4 la uSp este i l’aprenentatge servei

Considerem que l’aprenentatge basat en problemes, combinat ambl’aprenentatgeservei,potaportarnovesperspectivesalaformacióèticaiprofessionaldelsestudiantsuniversitaris .

Precisamentperaixòvamadoptarcomareferènciadel’aprenentatgeservei(APS)aquestadefinició,extretadelprogramanacionalEscolaiComunitat: «el servei solidari desenvolupat pels estudiants, centrat aresoldrenecessitatsrealsd’unacomunitat,planificatinstitucionalmentd’unamanera integradaambelplad’estudis,enfuncióde l’aprenen-tatge dels estudiants» (2001) . Com a complement, també podem feresment de les idees d’Andrew Furco,2 per a qui l’aprenentatge serveiésuna estratègiapedagògica a travésde laqual els estudiantspodenarribaraentendremillorelcontingutacadèmic, jaquearticulacom-petènciesiconeixementsenbeneficidelasocietat .Amésamés,aspiraadesenvoluparenl’estudiant lasensibilitatenverselsproblemesdelacomunitat,totfomentantlesactitudsderespecte,pluralisme,solidaritatiresponsabilitatsocial .

2 . DirectordelService-Learning Research and Development CenterdelaUniversitatdeCalifòrnia-Berkley .


AquestespreocupacionsconfigurenelnuclidelprojecteacadèmicdelaUSPEsteiapareixenexplícitamentaladefiniciódelstemesgeneralsdelesactivitatsderesoluciódeproblemes,comtambéalesassignaturesques’ofereixenatotselsestudiants .

9.4.1 ApS i resolució de problemes

Quanafirmemqueelstemesderesoluciódeproblemesestudiatside-senvolupats s’han de relacionar obligatòriament amb aspectes d’èticaiciutadania,hofempertalqueelsestudiantsdesenvolupinprojectescol·lectiusderecercasocialibasteixinunsnouspilarsdeformacióper-sonaliprofessionalidetransformaciódelarealitatsocial,especialmental’entorndelauniversitat .

DurantelsprimersanysdefuncionamentdelaUSPEste,elprofes-soratvaescollirelstemesgeneralssegüentspertald’orientarelstreballsderesoluciódeproblemesdels1 .020alumnesquehavienacceditalauniversitat:Ciutadania idesigualtats;Qualitatdevida iocupacióes-pacial;Tecnologiaisocietat;ValorsiprejudiciiPlaersidiversitat .Decaraa2007,esvanescollirelstemessegüents:Universitat,coneixementicomunitat;Globalització,cultureslocalsieducacióiSalutibenestar .Cadasemestrese’nproposentresi,comhemditabans,cadaclassen’had’escollirunperfer-neunproblemesd’estudi .

Ambaquests temesenperspectiva, i ambtotauna sistematitzaciómetodològicad’acostamentalacomunitatid’intervenciósocial,endi-ferentscampsdelconeixements,elsestudiantsdelaUSPEsterebenunaformaciódiferenciadajadesdelprimeranyd’admissióalauniversitat .

Perfer-nosunaideadeladimensiódelafeinafeta,els1 .020estu-diants formen170grupsde sispersones, cosaque implicaque, cadasemestre,esdesenvolupenalhora170projectesderecercadesdelapers-pectivaderesoluciódeproblemesadoptada,encombinacióamblafilo-sofiadel’aprenentatgeservei .Lamajorpartd’aquestsprojectesesduuatermeenl’entorndelauniversitat,sobretotalsespaisiequipamentspúblics de al regió i a les barriadespobres .Per exemple, el principalcampd’accióéselJardimKeralux,unbarriderecursossocioeconòmicsmigratssituatalcostatdelcampusuniversitari .

Pertald’exemplificareltipusdefeinaquearamateixesduuater-mealaUSPEste,itambélamaneracomescombinenl’aprenentatgebasatenproblemesil’aprenentatgeservei,totseguitpresentemalgunsdelsprojectesdesenvolupats .Tanmateix, voldríemdestacar el fetque


elsestudiantsparticipantsestrobavenenelseuprimersemestrea launiversitat,cosaqueparladelcaràcterexploratoridel’aproximacióalarealitatsocialquotidianail’intentd’elaboraciódeprojectesd’inter-venciódecaraalfutur .

Acompanyament prenatal de dones embarassades del barri d’Ermelino Matarazzo

ErmelinoMatarazzoésunbarridesafavoritde l’entornde laUSPEstei,ambaquestprojecte,esvamirard’establirunacorrelacióentreelquadred’acompanyamentprenataldelesdonesembarassadesd’Erme-linoMatarazzoielsparàmetresestablertsperl’OrganitzacióMundialdelaSalut(OMS)ielMinisterideSalutdeBrasil .

Atravésd’unqüestionaribasatenaquestsparàmetres,esvaentre-vistar23donesembarassadesquefeienelcontrolprenatalalesunitatsbàsiquesdesalutielshospitalsdelaregió .Elqüestionarisecentravaentrestemesgenerals:condicionssocioeconòmiques,salutdeladonaicondicionsdelperíodeprenatal .

Entreelsnombrososresultatsobtingutsenl’apartatdelasalutdeladonail’acompanyamentprenatal,vallapenadestacar-neelssegüents:

a) Salutdeladona:elmesuramentdelatensióarterialidelamidadelapanxa,comtambélesanàlisisdesang,esfangairebéal100%delesdonesd’ErmelinoMatarazzo,mentrequelesanàlisisd’orinailapro-vadelVIHesfanaaproximadamentel85%delesdonesembarassa-des .LaprovadelPapanicolaunomésesvaferenun60%decasos .

b) Acompanyamentprenatal:elpesielritmecardíacdelfetusesvanverificara totes lesdones,mentrequenomésun30%haviarebutinformaciósobremètodescontraceptius .

Unadelesconclusionsdelprojectevaserque,totiqueaparentmentl’acompanyamentprenataldelesdonesembarassadesd’ErmelinoMa-tarazzoengeneralesduuatermecorrectament,hihamoltescosesqueespodenmillorar,especialmentambtotelquetérelacióambl’educa-ciósexual .

Salut i qualitat de vida de la gent gran del barri de Jardim KeraluxEnelmarcdeltema«Qualitatdevidaiocupacióespacial»,elses-

tudiantsvananalitzarlescondicionsdesalutidequalitatdevidadelagentgrandelbarrideJardimKeralux .


L’enquesta es vadur a terme a launitatbàsicade salut (UBS)deJardimKeralux,ambl’ajudadelesagentscomunitàriesdesalutdelPro-gramaSalutdelaFamília(PSF) .Lesdadesobtingudesesvanrecolliratravésdelsregistresitambédevisitesdomiciliàriesfetespelsalumnesamb les agents comunitàriesde salut .L’estudi va abastar en total60personesgrans .

Entreelsresultatsmésdestacatspodríemesmentarperexemplequeel60%delagentgrantéunarendamensualfamiliard’entreunitressousmínims(ésadir,entre150i450€);el92%viuamblafamíliaiel62%sóndones .Desdelpuntdevistadelasalut,cridal’atencióqueel36%téhipertensióiun12%diabetis .

Alfinaldelprojecte,elgrupvasistematitzarunconjuntdeprocedi-mentsd’acciópreventivaqueespodrienadoptarambelshabitantsdeJardimKeraluxpertaldemillorar-nelasalutilaqualitatdevida .

Accessibilitat i qualitat de vida de la gent gran del barri Jardim KeraluxTenintencomptequelescondicionsd’accessibilitattenenunagran

influènciaenlaqualitatdevidadelagentgran,ungrupd’alumnesvaestudiarlescondicionsd’accésalsespaispúblicsdeJardinKeralux(es-tablimentscomercials,viespúbliquesitransports) .

Lametodologiad’estudiesvabasarenl’aplicaciódedosqüestiona-ris .Elprimersecentravaenavaluarl’espaifísicdelbarriambrelacióal’accessibilitat (segons lesnormesde l’AssociacióBrasileradeNormesTècniques),mentrequeel segonrecollia lesopinionsde lagentgransobrelescondicionsd’accessibilitataJardimKeralux .

Una de les conclusions observades de l’estudi va ser la deficientadaptacióde carrers, transports urbans, voreres i entrades d’edificis,quedificultaveneldesplaçamentautònomdelagentgran .Tanmateix,lesentrevistesvanpalesarque,malgratlaprecarietatdelescondicionsd’accessibilitatalbarri,lagentgrannoeraconscientdelproblemanireivindicava millores, amb l’excepció de la pavimentació de les viespúbliques .

Elsprojecteshandemostratquelescondicionsd’accessibilitataJar-dim Keralux posen en risc el benestar i l’autonomia de la gent granquehiviu,jaqueelseudretdemoure’slliuramentestàlimitatperlesdeficiènciesdel’espaiurbanitzat .Comaproposta,elgrupvaplantejarorganitzarconferènciesamblaideadeconscienciarelshabitants,espe-cialmentlagentgran,enrelacióambelsdretsileslleisqueelspodengarantirunesmillorscondicionsd’accessibilitatalbarri .


Millora de l’oferta de lleure i de la qualitat de vida dels habitants de Jar-dim Keralux

JardimKeraluxcomptaambaproximadament7 .000habitantsiambpocsespaisdelleureperalasevapoblació .Desprésd’unaanàlisiinicialdelescondicionsdelesinfraestructuresil’ofertadelleuredelbarri,elgrupvadecidiranalitzarlesalternativesdelleuredequèdisposavalapoblació,lapercepcióqueteniasobreellleureieltempslliure,lesacti-vitatsqueduenatermedurantelseutempslliureielsllocsenquèlesdesenvolupen .

L’enquestainicialesvaferambelslídersdelbarri,ambpropietarisd’establimentscomercials, lapoblacióielsestudiants .Uncopidenti-ficatselsespaisielsrecursosdisponibles,elgrupelsvavisitarienvaavaluarlescondicionsd’ús .Lasegonaetapadel’enquestaesvabasarenuntreballdecampambentrevistesahabitantsdediferentsfrangesd’edatsobre lesactivitatsquevalorenmés i tambésobre lesactivitatsquevoldrienpoderferalbarri .

Elsdosúnicsespaispúblicsde lleuredelbarri sónunaplaça,queestrobavaensituaciód’abandonament, iunasaladeball .Lesinstal-lacionsde l’escolaprimàrianomésespodenferservirelscapsdeset-mana .Lesexigènciesimmediatesqueesvandetectarapuntencapalaconstrucciód’unapistapoliesportivaid’unespaidecaràcterfamiliarisegur,pertalquelesfamíliess’hipuguintrobariduratermeprojectesiactivitats(uncentrecomunitari) .Amésamés,esvadetectarl’opinióqueelsespaisdel’escolaespodrienferservirtambéenaltresmoments,inonoméselscapsdesetmana .

Elgrupvareblareltreballambunprojectededesenvolupamentd’ac-tivitatsfísiquesiesportives,projectesdeteatre,reciclatgeid’altrestipus,quepodriencontribuiramillorarlaqualitatdevidadelapoblació .

Relacions entre els líders populars i el poder públicUngrupd’estudiantsvaoptarperanalitzarlesformesd’organitzaciói

articulacióempradespelslíderspopularsdeJardimKeraluxpertaldeferarribaralpoderpúbliclesexigènciesdelacomunitatquerepresenten .

Desprésd’identificarambl’ajudadelapoblacióelsprincipalslídersdel barri, la feina es va centrar en dues persones concretes que, mésendavant,vanserentrevistadespertaldedefinirelseupaperalacomu-nitat,lesdificultatsquehand’afrontar,lamanerad’organitzarlessevesentitatsicomesrelacionenambelpoderpúblicperfer-losarribarlessevespeticions .


Elsestudisvanpalesarlaimportànciad’aquestslídersal’horadeca-pitalitzarl’exercicidemocràticdelpoderi,amésamés,vansubratllarlaimportànciad’ampliarlesaccionsquepermetinalacomunitataccedirmésfàcilmentainformaciósobreelsseusdretsiexercirlasevaciuta-dania .Amés,aquestslíderstambévanreclamaralauniversitatqueelsajudiaassolirelsseusobjectius .

9.4.2 ApS i pràctiques de ciutadania3

Enl’àmbitqueanomenem«Estudisdiversificats»,vallapenaferesmentde l’assignaturaoptativaPràctiquesde ciutadania, impartida a les17classesdelaUSPEsteiquehanseguitcomamínimunatercerapartdels1 .020estudiantsdelciclebàsic .

Enelmarcd’aquestaassignatura,duranteltrimestrelectiu,elses-tudiantshandedissenyariexecutarunprojectepràcticdeciutadaniaamblescomunitatsdesafavoridesdel’entorndelauniversitat .Durantaquestsquatremesos,s’imparteixenclassesconceptualssobredretshu-mans,infantesaijoventutisobrel’ECA(Estatutdelnenil’adolescent),4aixícomtallerssobreaqueststemespensatsperoferiralsestudiantsco-neixementsméspràcticsicontextualitzatsenlarealitatdelacomunitatdel’entorndelauniversitat .

Unaltrepas importantenlapreparaciódelesaccionsdeciutada-nia és el contacte amb la comunitat .Alprincipidel semestre, amésd’impulsarvisitesalsllocsenquèesdesenvoluparanelsprojectes,comara l’escolaprimària, l’escolabressol,elbarri JardimKeralux i les se-ves associacions comunitàries, com també el Nucli de Suport Social(NASCE)coordinatperlauniversitataErmelinoMatarazzo,esconvi-daalslíderscomunitarisquepresentinalsestudiantslessevespeticionsinecessitats .

Uncopobtingudaaquestainformacióiconegudeslesexigènciesdelacomunitat, idesprésdereflexionar sobreels seuspropis interessosidisponibilitat,elsestudiants,dividitsengrupsquepodenserd’unamateixacarreraodecarreresdiferents,preparenprojectesd’accióco-munitària,que s’handedesenvolupara lacomunitatabansd’acabarelsemestre .Aquestesaccions,ques’integrenenlesanomenades«Set-manesd’acciócomunitària»estradueixendespréseninformesescrits

3 . ElsprofessorsUlissesF .AraújoiPatríciaJunqueiraGrandinocoordinenaquestaassignatura .4 . Lleibrasileraqueregulailegislasobredretsideuresdenensiadolescentsisobreelpaperdela

societatal’horadegarantir-los .


enquè s’expliquenelspassos i els resultatsobtinguts .Finalment, elsinformeseslliurenalfinaldecadasemestrepertalqueelsprofessorselspuguinavaluar .

El2006,esvanduraterme74projectesalacomunitatrelacionatsambtemestanvariatscomaraclassesdelecturaambnensdelesasso-ciacionscomunitàries,tallersd’esportsiactivitatsfísiquesambadultsialumnesdel’escolaprimària,accionsdesuportalageneraciód’ingres-sosper a adolescents, tallers sobre sexualitat, orientació sexual, salut,higieneiartesania,projectesd’informacióperajovessobreeducacióimercatlaboraliaccionsdeconscienciaciópolítica .

9.5 reflexions finals

Consideremquelainformaciósobreelstreballspresentats,comtambél’estructuradelnoucampusdelaUniversitatdeSãoPaulo,posenenrelleu la manera com aquesta institució afronta els reptes científics isocialsd’avui,queexigeixenunamajorpreocupacióenverslaformacióèticaimoraldelsprofessionalsquesurtendelesuniversitats,comtam-béunavinculacióamblesnovesformesdegeneraciódeconeixement .

Semblaclarquelafeinaques’estàdesenvolupantsupera,permolt,l’espaidequèdisposemenaquestespàginesperexplicar-la,jaquehihamoltesaltresactivitatsdeformacióèticaqueesduenatermeenparal-lel i, sempreque espot,demanera integrada .Per exposar-ne algunsexemples més, podem parlar de les assignatures generals obligatòriesperatotselsestudiantsa l’entorndediferentsproblemàtiquessocialscontemporànies,comaralamulticulturalitat,laviolència,elsdretshu-mans,elmediambientilesdiferènciesculturalsiartístiques .AlsEs-tudisdiversificats,amésdel’assignaturadePràctiquesdeciutadania,tambésen’ofereixend’altressobresalutiactivitatfísicaisobreculturesdigitalsicultureslliures .

Tanmateix,elmotordelprojecteacadèmicdelaUSPEstequeper-metobrirportesalarestadetreballsiestudisésl’aprenentatgebasatenproblemes,aplicatatravésdelesinvestigacionsderesoluciódeproble-mes .L’ABPofereixalsestudiants,apartirdelasevaprimerasetmanaalauniversitat,lapossibilitatd’accediralarealitatsocialconcretadelmónenquèviuen,cosaquetransformalesrelacionsentreteoriaipràc-ticaiconfereixunnousentitalsestudisprofessionalsqueduranatermedurantlasevaetapadeformació .


Estracta,doncs,d’unaaltramaneradeveurelarelacióentrel’apre-nentatgeserveiielpaperdelauniversitatenlaconstrucciódelaciuta-dania .Encaraenstrobemenlafased’implantació,jaqueambproufei-neshemarribatalstresanysdevida,iencaracalavaluarmoltescosesenrelacióambelsprocessosiprocedimentsd’aquestmodeld’ensenyamentuniversitari .Tanmateix,creiemqueelsresultatsd’aquestaexperiènciapodenaportarnovesperspectivesal’educaciósuperioricontribuiralaconstrucciód’unmónmésjust,solidariifeliç .


Barrows, H . (1984), «A Specific Problem-Based, Self-Directed LearningMethod .DesignedtoTeachMedicalProblem-SolvingSkillsandEnhan-ceKnowledgeRetention»,aSchmidt,H .iVolder,M .(ed .), Tutorials in Problem-Based Learning,Maastricht,VanGorcum,pp .16-32 .

Furco,A .iBillig,S .H .(2002),Service-Learning: The Essence of the Pedago-gy, Greenwich,CT,InformationAgePublishing .

Gomes,C .B . (org .) (2005),USP LESTE – a expansão da universidade: do oeste para o leste,SãoPaulo,EDUSP .

Kolmos,A .;Fink,F .iKtogh,L .(2004),The Aalborg PBL model: Progress, Diversity and Challenges,AalborgUniversityPress .

Krasichik,M .;Arantes,V .A .;Araújo,U .F .(2005),Universidade de São PauloLeste: princípios gerais e o ciclo básico,SãoPaulo,Mimeo .

Mayo,P .;Donnelly,M .B .;Nash,P .P .iSchwartz,R .W .(1993),«Stu-dentPerceptionsofTutorEffectivenessinproblembasedsurgeryclerks-hip»,Teaching and Learning in Medicine,núm .5(4),pp .227-233 .

193

10. la transferència de tecnologia participativa des de la universitat: vers un canvi tecnològic

Katharina Schlierf, Alejandra Boni, J. Félix Lozano1 Universitat Politècnica de València

10.1 introducció

Quelauniversitattéunpapercabdalenlatransferènciadetecnologiacapalasocietatésunaconstatacióabastamentacceptada;tanmateix,moltsovintaquestatransferènciaesfad’esquenaamoltssectorsdelasocietat i queda com a patrimoni exclusiu d’uns «experts» que deci-deixenquinesinnovacionstecnològiquespodenrespondremilloralesdemandessocials .Aquestamaneradeconcebreeldesenvolupamentilatransferènciatecnològica«desdedaltcapabaix»beuengranmesuradelesfontsdelaproducciócapitalistaiésunaconstantdelsnostresdies(Feenberg,2002) .

Aquest article té la intenciód’il·lustrarunaaltramaneradepen-sarlatransferènciatecnològica,unplantejamentenquèlaparticipa-ciódelscol·lectiusciutadansidels«experts»universitarisesfaenunexercicidepràcticaautènticamentdemocràtica .Enaquestespàgines,comprovaremcomlaconstruccióconjuntadelainnovaciótecnològicaentreelscol·lectiusciutadansilauniversitatfapossiblesespaisd’apre-nentatge i reflexiócomuns,alhoraqueplantejadiferentsalternativestecnològiquesquepodemqualificarcoma«innovadores» .Elsbeneficisperatotselsparticipantsdelprocéssónmoltaltsentermesdecons-trucció de ciutadania democràtica, aprenentatge reflexiu i propostestecnològiquesrespectuosessocialmentitecnològica .Tanmateix,tam-béestractad’unprocésdellargabast,costósentermesdetempside

1 . Aquestcapítols’harealitzatenelmarcd’unajutdelaSecretaríadeEstadodeUniversidades .


resultatsincerts,moltallunyatd’altresaproximacionsalatransferènciatecnològicaquemesurenl’èxitfonamentalmentapartirdecriteristèc-nicsieconòmics .

Enaquestarticletractaremaspectesrelacionatsambelsignificatd’unplantejamentdetransferènciatecnològicaparticipativa .Elsfonamentsd’aquestplantejament cal cercar-los en lapropostade recercabasadaenlacomunitat,queensaportaelmarcteòricapartirdelqualpodemconstruir el nostre procés de recerca . També parlarem de l’avaluacióconstructivadetecnologia,queensorientadurantelprocésd’innova-ciótecnològica,iespecialmentlainnovacióguiadapelciutadà,queensdemostra com la ciutadaniapot esdevenirunactor fonamental en lainnovaciótecnològica .Amésamés,explicaremcomespodenfacilitaraquestamenadeprocessosiquineseinesparticipativespodensermésútilsenaquestsentit .

Totseguitparlaremdelpaperdelauniversitatal’horadefomen-tar aquest tipus de transferència tecnològica i de com les seves tresmissions(recerca,docènciaiextensiósocial)s’emmarquenenaquestsprocessos .

Amésamés,convédestacarladimensiódel’aprenentatgequeinter-véentotselsparticipantsdelprocésicomcalreinterpretarelpaperdels«experts» .Enaquestsentit,calpararmoltaatencióalesreclamacionsdeVisvanathan(2005)quanparladejustícia cognitiva,unconcepteenquèl’investigadorolainvestigadora(o«expert/a»o«tècnic/a»)hadesercapaçdeqüestionarel seupropimarccognitiuenconfrontar-loambaltresinterpretacionsdelarealitatialtresvisionsdelmón .

Miraremd’il·lustrartotesaquestesreflexionsambunexemplepràc-tic:elTallerdeBarris .Estractad’unaexperiènciaqueesdesenvolupadesdel’any2006alcentrehistòricdeValència,albarrideVelluters,iquetérelacióambaspectesvinculatsal’urbanismeecològic .Elsactorsprincipalsensónunaassociaciódeveïnsdelbarriiungrupd’investi-gadorsiestudiantsdelaUniversitatPolitècnicadeValènciaideprofes-sionalsde l’enginyeria .Atravésd’aquestprocés il·lustraremels temesesbossats anteriorment .Finalment, tancarem l’exposició ambalgunesconclusionsderivadesdelprojectedelTallerdeBarrisideldebatteò-ricsobrelatransferènciatecnològicaparticipativaimpulsadadesdelauniversitat .

19510. lA trAnSferènciA de tecnologiA pArticipAtivA deS de lA univerSitAt

10.2 el paper de la societat civil en la transferència de tecnologia: quins en són els actors?

Enaquestcas,entenemlatransferènciadetecnologiadesdelauniver-sitatcoma«conjuntd’activitats iprocedimentsparticipatiusqueper-metenarribaraentendreiaadaptarcol·lectivamentobjectesiprocessosauncontextdeterminat»(Enet,2002) .Aquestadefinició,adiferènciad’altresdeméstradicionals,reconeixelfetquelatecnologianoespotreduiralacondiciód’invenció,jaqueamésd’unobjectetambéésunprocés,unprocéssocialquenonoméslacrea,sinóqueéspresentalessevescaracterístiques(Feenberg,2002) .Peraixò,latransferènciadetec-nologiacomprènlasumadelprocéscompletd’innovació(Petermann,2000),ésadir,queabastaactivitatstandiversescomlainvenció,elde-senvolupamentdelprototipusilafasededifusióiadopció(Weyeret al .,1997) .Aquestesactivitatsespodeninterpretarcoma«fases»,totiquenosesucceeixend’unamaneralinealimalgratqueesretroalimenten .Lainnovacióésunprocésinteractiuqueestradueixenunaprenentatgeentreelsdiferentsactors implicats .Hi intervenendiferents formesdeconeixement(tàcit/explícit; tècnic/quotidià), relacionsdereciprocitat idiferentsmecanismesdecomunicació .

El conjunt d’actors i relacions implicats es pot concebre com unsistema (Fernandez de Lucio, 1996) o com una xarxa (Petermann,2000) . Tots dos conceptes defineixen aquest conjunt com una sèried’elementsilesrelacionsqueestableixen .Iambaquestareflexióarri-bemalapreguntaqueensinteressamésenaquestcas:quis’hadecon-siderar«actor»?Quinssónelselementsdelconjunt?Tradicionalment,entre els elements del sistema o la xarxa d’innovació, hi figuren elscentresderecerca,elsenspúblicsilesempreses .Encanvi,noacostu-mena incloure-s’hirepresentacionsdirectesde lasocietatcivil .Així,nomésalgunsautorstenenencompteentreelsactorsd’aquestsprocéselscol·lectiusciutadans(Bozeman,2000;Guerin,2001;Leydesdorff,2005),unfetcriticatperLevesqueiChopyak(2001) .Comanormageneral,elscol·lectiussocialsquedenexclososd’aquestsprocessos(De-lanty,2001) .Caldriaqueenspreguntéssimsiaquestaconstel·laciótra-dicionaléslamésadequadaperbuscarundesenvolupamenttecnològicmésrespectuósambelmediambientilasocietat .Diferentsautorsdela filosofia de la tecnologia argumenten que, per aconseguir-ho, calampliarelsinteressosielsvalorsimplicatsenaquestprocés(Feenberg,


2002;LópezCerezo,1998;Sanmartín,1993),jaque,aracomara,l’in-terèsmésevidentéseldetipuseconòmic .Aquestaampliacióexigiriaintegrarmésactorssocialsenelprocés,amésd’unconjuntdecanvissubstancialsenlesmaneresdefer .

Unapublicació sobre la recercapública a l’estat espanyol a càrrecdelCSICtambéapuntaaquestanecessitat:«Elsagentsimplicatsenlagestió tradicional de la ciència i la tecnologia eren el poder polític il’econòmic,aixícomelsexpertsvinculatsainteressospúblicsoprivats .Tanmateix,semblaqueaquestmodeldeparticipaciónosatisfàenab-solutlesnecessitatsqueplantejaactualmentlaresoluciódeproblemescientíficsitecnològics»(Gonzálezet al., 2006,p .458) .

Alanostrareflexióplantegemquelesuniversitatspúbliquestenendavant seu una oportunitat única per fer possible la participació decol·lectiusciutadanseneldesenvolupamenttecnològicicontribuiraixíque siguialmàximde respectuósambelmediambient i la societat .Evidentment, la participació ciutadana en ladirecció o el control dela ciència i la tecnologia ésunademandaqueexigeixpropostesmoltdiferentsenfunciódel’àmbitderecercaenqüestió .Noéselmateixlaparticipacióenladirecciódenovestecnologies,comlananotecnologiaolesbiotecnologies,queenlestecnologiesurbanes .Elsprimerssónàm-bitsderecercaambmoltacomplexitattecnològicaiunaltpotencialdeconflictivitat,mentrequelestecnologiesurbanesnoacostumenateniraquestcaràcterconflictiu(malgratqueelslímitspodenarribaraserbor-rosos,comenelcasdeladomòticaolestecnologiesdelacomunicació)inormalmentestanmésapropdelespersones«notecnòlogues» .Peraixò,enelprimercaslespropostesdeparticipaciónormalmentmirendegenerardebatpúblicodevisibilitzaritreballarelconflicte,mentrequeenelsegoncaselsenfocamentssolenbuscarpropostesdepartici-paciómésdirectaen les activitatsd’innovació,propostesadreçadesaencaminar laR+Dvers la recercade «tecnologies escaients», és adir,tecnologiesque responguina lesnecessitats socials imediambientals .Així,trobemdiferentsaproximacionsalstemesplantejatsanteriorment,desdelaregulacióambnormesolímitsmorals,passantperlacreaciódemecanismesd’avaluació(Moñuxet al .,2004)quepodenajudaralespersonesresponsablesdeprendrelesdecisionsiorientarlespolítiquesialsmateixosinvestigadors,finsapropostescomlesquepresentaaquestarticle .


10.3 la transferència de tecnologia participativa

Desdelanostraperspectiva,plantegemlanecessitatil’oportunitatquelatransferènciadetecnologiaesfacidesdelauniversitatd’unamane-raparticipativa .Peraixò,proposemafegiraladefiniciódetecnologiapresentadaabanslaideaques’hadetractard’unprocésd’aprenentatgecompartitentrediferentsactors,queamésamésdelsactorstradicionalshadecomptarambelscol·lectiusciutadans .

Larecerca basada en la comunitat facilitaelmarcper introduirenlarecercauniversitàriaelsobjectiusd’extensiósocial i,enfunciódelscasos, l’aprenentatge servei . L’avaluació constructiva de tecnologies ensaportaunavisiódecomaquesttipusdeprocés,aplicatal’àmbitcien-tificotècnic,pot assolir, a travésd’unademocratització,queeldesen-volupamenttecnològicsiguimésrespectuósambelmediambientilasocietat .Totseguit,proposemanalitzaraquestsdosconceptesambmésprofunditat .

10.3.1 la recerca basada en la comunitat: un repte per als «experts»

Elpuntdepartidabàsicéselconcepteanglès«CommunityBasedRe-search»,unenfocamentderecercacol·laborativaentreinvestigadorsicol·lectiusciutadansal’entorndetemesd’interèsperalacomunitatienquèaquestacomunitathiparticipamésomenysactivament .Aquestconcepte esbasa en la conviccióque les solucions amoltsproblemesqueexpressenlesnecessitatsdelscol·lectiusciutadans(tecnològiquesod’unaaltramena)nopodendesenvolupar-lesels«experts»desdelsseusdespatxos,sinóquehandenéixerdeprocessoscompartitsentreelsdi-ferentsactors(LevesqueiChopyak,2001,p .6),entreelsquals,amésdelsexpertstècnics,handefigurar-hielsmateixoscol·lectiusciutadansialtresactorsdecisius,comaral’administraciópública .

Enalgunscasos,larecercabasadaenlacomunitatespotdesenvolu-pardinsdelqueanomenemrecerca-acció(participativa) .Aleshores,lescaracterístiques més importants d’aquesta recerca es podrien resumirenelspuntssegüents:canvideparadigmaderecerca,enquèelpaperdel’«expert»estransformais’allunyadelarelacióinvestigador=sub-jecte i investigat=objecteperpassaraunapràctica investigadoraenquètotselsactorssónsubjectes,cosaqueimplicaquea,mésd’expertstècnics,comptemambexpertsquotidiansiqueelsobjectiusderecerca


s’estableixenconjuntamententreelsdiferentsactors;uncaràctercíclicireflexiu;laintenciódesuperarlaseparacióentrelateoriailapràctica(combinantrecercaiacciópergenerarunateoriarealmentútil iade-quadaiconeixementsperal’acció);iunaorientacióverslatransforma-ciódelarealitat .

Globalment,enpodríemdestacarlarevisiódelpaperdel’«expert» .Lapartinvestigadoraqüestionaelseupapertradicionald’expertireco-neixl’equivalènciaentreelconeixementpràcticielteòric,elconeixe-mentquotidiàieltècnic .Apreciaelvalordelainteracciód’aquestsdostipusdeconeixementsiconsideraqueaquestainteraccióestradueixenun aprenentatge valuósper a tots elsparticipants, incloent-hi lapartinvestigadora .

Pelquefaalesexperiènciespràctiquesd’Espanya,esconstataenelsdarrersanysunaugmentevidentdelesiniciativesqueduenatermeal-guntipusderecercabasadaenlacomunitatenl’àmbittecnicocientífic .Unadelesmésinteressants,ambunatrajectòriademésde10anys,ésArquitecturayCompromisoSocial,unaassociacióvinculadaalaUni-versitatdeSevillaiqueesdedicaalarecercaparticipativaenelterrenydelaplanificacióurbanística(www .arquisocial .org) .Tambéentrobemexemplesentreelsmembresde laxarxa internacionaldeBotiguesdelaCiènciaoScienceShops«LivingKnowledge»(www .livingknowled-ge .org) o entre les institucions que participen al programa canadencCURA(LevesqueiChopyak,2001) .Algunesd’aquestesiniciativesesbasenenuniversitats,enquèintegrenlarecercaparticipativaalesac-tivitats universitàries . Així, a molts Science Shops s’hi duen a termeprojectesderecercaamblacol·laboraciódecol·lectiussocialsque,al-hora,actuencomaindretsdeformacióuniversitària .ElScienceShopdelaUniversitatTècnicadeDinamarcarepresentaunexempledecomestreballad’aquestamaneraentemestècnicsi,concretament,enàreescoml’urbanismeecològicilaproducciód’alimentsecològics(HendeiJorgensen,2001;Jorgensen,2005) .Lespossibilitatsd’integrarlarecercabasadaenlacomunitatalplad’estudissónvariadesipodengenerarbe-neficisperalarecercail’ensenyamentuniversitaris(FokkinkiMulder,2004;HendeiJorgensen,2001;ChopakiLevesque,2001) .

Totseguitplantejaremunprocediment-tipusqueespodriaproduirenuncentrederecercabasadaenlacomunitatvinculatalauniversitat .Partintd’unanecessitatdetectadaperuncol·lectiusocial,elpersonaldelcentremiradeconvertiraquestanecessitatenunapossiblepreguntaderecercaibuscauninvestigadorquepuguitenirinterèsatreballar-hio,


simplement,atutoritzarunalumneenrelacióambaquesttema .Apartird’aquestpunt,estransmetalconjuntd’estudiantslapossibilitatdepar-ticiparenelprojecte,enelmarcdelsseusestudisacadèmics,perexempleatravésd’unprojectedefidecarreraod’untreballdirigit .Sis’arribaareunirunequipquepuguirespondrealademandadelcol·lectiu,s’iniciaunprocésderecercacol·laborativaentreelpersonalinvestigador,elses-tudiantsielcol·lectiusocial .Elgraudeparticipaciódelcol·lectiudepen-dràengranmesuradelproblemaenqüestió,comtambédel’interèsquehidemostra .Sielcol·lectiuparticipanomésenladefiniciódelsobjectiusderecercaienl’avaluaciódelsobjectius(queseriaelgraudeparticipaciómínim),elprocésespodriadescriurecomunservei ques’ofereixalcol-lectiu .Sielcol·lectiuciutadàaugmentaelgraudeparticipació,tambéhihauràméspossibilitatsqueelprocéssiguirealmentcompartit,unprocésenquèlarecercaesduuatermeconjuntament,ambelsseusprocessosd’aprenentatgepersonalisocialcorresponents .

10.4 la democratització del desenvolupament tecnològic

Millorarlaqualitatdemocràticadeldesenvolupamenttecnològicrepre-sentaunaexigènciaesmentadapermoltsautors .Iunadeleseinesquehopodenferpossibleésl’avaluacióconstructivadetecnologies(constructive technology assessment),unenfocamentrelativamentnouenelcampdel’avaluacióde tecnologies .Tradicionalment, l’avaluacióde tecnologiesté com a finalitat anticipar les conseqüències o els efectes (directes iindirectes) d’una tecnologia, amb la finalitat de millorar la base perprendredecisionsen lespolítiquespúbliques (Remmen,1995;Schot,2001) .Elplantejament esbasa en la conviccióqueunassessoramenttècnicbenfonamentatpotajudarelsresponsablesdeprendredecisionsenmatèriadepolítiquespúbliquesaorientareldesenvolupamenttec-nològicverselsobjectiusmediambientalsisocialsmarcats .L’avaluacióconstructivadetecnologiesconsideraqueestractad’unavisiólimitada,iperaixòproposapartird’unavisiódelcanvitecnològicdiferent,quetinguiencompteelsvalorsiinteressosquedefineixenelsescenarisenquèesprodueixlainnovaciótecnològica .Latecnologiareflecteixelsva-lorsielsinteressosdelespersonesimplicadesenelsprocessosdedesen-volupamenttecnològici,peraixò,semblaevidentqueenlescondicionsenquèesdesenvolupenhabitualment,algunsaspectessocialsiambien-talsenpodenquedarexclosos .Perassoliruncanvitecnològicversuna


tecnologiamésrespectuosaambelmediambientilasocietat,elprocésd’innovacióhadecanviardesoca-relihad’integrarlareflexiócríticaa lesactivitatsd’innovaciódesd’unbonprincipi,amésdeconcebreaquestesactivitatscomaespaisd’aprenentatgecol·lectiu .

Elresultatd’aquestprocésmainopotserprevisible,talcomcons-tataSchot:«L’avaluacióconstructivadetecnologiesaspiraal’ampliaciócomaobjectiuper símateix i accepta la incertesa sobre els resultatssubstantius»(Schot,2001,p .42) .Aquestfetesprodueixperlaincertesainherentalprocésitambéperl’altaprobabilitatquehisorgeixinnovesvisions,possibilitatsodificultats .Aixòtambéimplicaqueaquestpro-césnonecessàriamenthadeconduirverselrespectemediambientalisocial,totiquehipotcontribuir,gràciesalsefectespositiusperalmediambientquepodentenirelsprocessosdepresadedecisionsmésdemo-cràtics(Platt,2006;VanKerkhoffiLebel,2006) .

Pertalqueelprocésd’innovaciós’apropitantcomsiguipossibleal’objectiudegenerartecnologiessocialmentimediambientalmentres-ponsables, l’avaluacióconstructivade tecnologiesproposa tres criterisfonamentals:

• Laprevisió depossiblesinteraccionstecnològiquesidepossiblesefec-tes colaterals negatius . Per això, cal integrar activitats de previsióduranttotelprocés,ques’hauriad’estructurardemaneraflexibleipermetreintroduir-hicanvis .

• Lareflexivitat,queesprodueixquanelsvalors,lesvisionsilesopi-nionspresentsalprocésesfanexplícites .SegonsSchot,aixòpassademaneragairebéautomàticaquans’ampliaelventalld’actors(Schot,2001,p .44) .

Amésamés,ésimportantquehihagiespaiperalapolèmica .Obsessionar-seambbuscarelconsenspoteliminarlareflexivitat .Enaquestcas,ésmolt importantel factorculturalenrelacióamblesformesdegestionarelsconflictesalasocietat(Genus,2006) .

• L’aprenentatge social,quedescriuelprocésd’aprenentatgenecessariperquèhihagiuncanvitecnològic .S’hadeproduirendosnivells:enunprimernivell (first order learning) l’aprenentatgebuscaarti-cular lademanda, lespreferènciesdelsusuaris, els requisits legals,normatius, etc ., per tal d’arribar a dissenysmés encertats,mentrequeenunsegonnivell(second order learning),elfetdeqüestionarlespreferènciesielsrequisitsexistentsprodueixunaprenentatgecríticentreelsparticipants .


Ésimportanttenirmoltpresentqueunprocésd’aquestamenano-méspotaspiraraservircomaaproximacióaunfuncionamentdemo-cràtic,atèsqueelnombred’actorssempreseràunnombredefiniti,siens regimper la lògicaexposadaabans,nopodempretendrequeungrupd’actorsrepresentilasocietatengeneral .Eltemaqueplantegemésoncalfixarel límit,partintdelapremissaqueel límittradicionalresponmés a les necessitats d’alguns actors concrets quenopas a laimpossibilitatreald’ampliarelnombred’actors .El fetque lasocietatcivilnoestiguiprourepresentadasemblariaconseqüènciad’unadeter-minadamaneradefuncionarquecalemmarcardinslalògicacapitalis-ta,inopasdelaincapacitatdelscol·lectiusciutadansperparticiparenprocessosd’innovacióodeleslimitacionstècniquesdelprocés,talcomveuremal’apartatsegüent .

10.4.1 la ciutadania pren la iniciativa de la innovació

Partim de la necessitat de generar processos d’innovació tecnològicaenquèlaparticipacióciutadanasiguiunacaracterísticainherenti,enaquestpunt,entremendiferentsescenarispossibles,queesdiferenciensielprocéscomença«desdedalt»o«desdebaix» .Vegem-los,doncs,ambmésprofunditat .

Enelprimercas,unainstitució(comaraunauniversitat)assumeixlaposada enmarxa, la coordinació i ladinamitzaciód’unprocésderecercacol·laborativaalvoltantd’alguntemaoproblemapercebut .Esconverteix en un «metaactor» que coordina i facilita la interacció delarestad’actors(Schot,2001) .Comquelamotivacióprincipalprové«dedalt»,lainstituciómiraràdegenerarunadinàmicadeparticipacióenquè lanecessitatde recercapercebudaconnectiambels interessosd’alguncol·lectiu social .Peraixò,durantelprocésderecercaempra-ràdiferentstècniquesoformesdeparticipació,comaraels«tallersdediàleg»oexperiments socials (Schot,2001;després enparlaremambmésprofunditat) .Unprocés d’aquestamena es podria desenvolupar,perexemple,comarecerca impulsadadesde launiversitata l’entorndel’impacteambientalilasaluthumanadel’agriculturaintensivailespossibilitatsd’uncanvipermodelsd’agriculturaecològica .

Tanmateix,nosempreésnecessarinidesitjable impulsarelprocésdesdedalt,jaquehihaunabibliografiaabundantqueparladelsproces-sosd’innovacióimpulsatspelscol·lectiusciutadans .Aquestscol·lectiuspodensertantdeparticularsques’uneixenperinnovarjuntscomde


moviments socials,ONGo similars .Ornetzeder iRohracher (2006)fanservir,enaquestcontext,elconcepte«innovacióguiadaperl’usuari»perdescriurelacontribuciódelsgrupsd’autoconstrucciódeldesenvolu-pamentdelesenergiesrenovablesaÀustria .Elconceptedelainiciativaciutadana que fa servir Van den Ende (1998) i l’«experiment social»talcoml’entenenVerheuliVergragt(1995)tambédescriuenprocessossimilars:eldesenvolupamentdel’energiaeòlicaalsPaïsosBaixos(vegeutambéJorgenseniKarnoe,1995),delanevera«verda»Greenfreezeodesolucionsdetractamentd’aigüesresiduals,processosimpulsatsidesen-volupatspercol·lectiusciutadans .

Elsautorsesmentatsparlendecomaquestsprocessosestraduei-xenensolucionstecnològiquesadaptadesalcontextsocioculturalial’abastdelsciutadans .Lesxarxesd’innovacióidesuportmutuqueescreenentreelsparticipantsd’aquestesexperiènciespermeten treba-llarambdiferentsgrausdeconeixement,cosaquefaquehipuguinparticipar també persones sense coneixements tècnics (Ornetzeder,2006) .Aquestelementés interessantnonomésperquèdemostra lacapacitatd’aprenentatgesocialinherentalprocés,sinótambéperquèincideixpositivament en lespossibilitatsdedesenvolupamentde latecnologiaenqüestiódecaraalfutur,jaquecontribueixadonarmésdifusióalesinnovacionsgenerades .D’aquíenneixenlespossibilitatsd’impulsar-ne la producció i l’ús a unes escales més grans . En lesexperiènciesaustríaques,OrnetzederiRohrachervanobservar-hi,amésamés,unatendènciaaunesinnovacionsarriscadesigenscon-vencionals que poden impulsar notablement els nous desenvolupa-mentstecnològics .

Val lapenadestacar laprobabilitatquesorgeixin«conflictesd’ob-jectius»(Hess,2005)quanenelprocésd’innovaciós’arribaaproduirunacol·laboracióentrecol·lectiusciutadans i l’empresa .Aquestscon-flictessorgeixenperlatransformaciód’unproductedecreativitatcol-lectiva,desenvolupatper satisferunesdemandesdel col·lectiu, enunproductemercantil .Estractad’unprocésquecanvialescaracterístiquesd’unproducte .D’entrada,elcol·lectiupotserestàinteressatadifondrelatecnologiaaungrupmésampli icol·laborarunaempresa,ofins itotajudar-la,ambaquestobjectiu .Tanmateix,elprocéssuposaquelatecnologiaenqüestiócomenciaregir-seperlalògicacapitalista,finsatransformar-seenunaaltracosa .Iésaquíonesprodueixenelsconflic-tesd’interessos .


10.4.2 És millor el procés que neix de la iniciativa ciutadana?

Podemafirmarqueunadelesduesvessantsésmillorquel’altra?Creiemquetotesduestenenlasevaraódeseral’horadebuscarmaneresd’ori-entar la innovació vers lesnecessitats socials imediambientals .Totesdues ho fan integrant actors que normalment queden exclosos de lainnovació tecnològica .El tipusdeprocésquefinalment esprodueixidependràpossiblementmésdelescircumstànciesexternes(comaraeltipusdetecnologiaenqüestióol’interèssocialquegenera)quenopasd’unatriaconscient .

Pelquefaalnivelldeparticipació,enelsprocessosimpulsats«desde dalt» l’entitat dinamitzadora parteix d’una posició de gran poderencomparacióamblarestad’actorsdelprocés,iperaixòhademirarqueaquestprocésesdesenvolupidemocràticament(Genus,2006),ambtotes les dificultats vinculades al concepte de poder que implica . Enlasegonavariant,quanla iniciativavedesdebaix,desdelsmateixosciutadans,espotorganitzarunaxarxahoritzontal,ambunaltnivelldeparticipacióenlapresadedecisionsilarestad’activitats .

10.5 diferents eines per crear espais d’interacció

Engeneral,enl’àmbitdelarecercabasadaenlacomunitat,hihamoltaexperiènciaenprocessosparticipatiusenelterrenydelacontaminacióambientalielsseusefectesenlasaluthumana,itambéalgunaexperièn-cia relacionadamésdirectamentambeldesenvolupament tecnològic,talcomhemvistabans .Nohihamètodesparticipatiusconcretsexclu-siusd’aquestenfocament,sinóqueestractamésaviatquelarecercaesduguiatermedemaneracol·laborativa,ambmésomenysimplicaciódela«comunitat» .Laparticipaciósignifica,pertant,unprocésd’apre-nentatgecompartit,enquèelsmembresdelcol·lectiuexecutentasquesderecercacomaralarecollidadedades,anàlisioreinterpretació,ienquèelsespaisdedebat,presadedecisionsiactivitatssimilarsesduenatermeambtècniquesparticipatives .Siprenemcomaexempleungrupdeveïnsquevolesbrinarl’impacted’unaplantadegeneraciód’energiaquetéalcostatdelpoble,observemcom,amblacol·laboraciód’«ex-perts»quetenenelsconeixementstècnicsnecessaris,dissenyenunplad’actuacióquecomprènelmesuramentdelesemissions,larecollidadedadesestadístiquessobrepossiblesmalaltiesrelacionadesambaquestes


emissionsitambéunaimportanttascade«relacionspúbliques»,ésadir,dedifusiódelsresultatsobtinguts .

Ésevidentqueprocessosd’aquestamenanecessitenquelapartici-pacióassumeixiformesdiferentsenfunciódelesnecessitatsconcretesdelmoment,elllocielprocés .Ésimpossibleaportarunamiradaex-haustivadetoteslestècniquesparticipativesqueespodenaplicar,peròmiraremdepresentar-neunavisiópanoràmicatotseguit .Unapossiblefontd’inspiracióés labibliografiaderecercabasadaen lacomunitat,la recerca-acció i l’educaciópopular, comtambéelsdiferentsenfoca-mentsdesenvolupatsespecíficamentpertreballarenaspectescientíficsitecnològics .Algunsd’aquestsmètodespodenservirperaespaisdepar-ticipacióconvidada,mentrequed’altresespodrienferservirenespaisdeparticipacióimpulsatsperlainiciativaciutadana .Moltsmètodessecentrenengenerarespaisdedebat,mentrequen’hihaquebusquenfor-mesdetreballcreativesambaltresllenguatgesoformesdecomunicaciódiferentsdeldebat .Així,enstrobemambenfocamentsquemirendeplantejarunavisiódelfuturpertaldedesenvoluparestratègiesd’actua-ció,d’altresquetreballenambel llenguatgenoverbal,unsaltresquemirendecrearespaisperal’acciócreativaol’úsdelesnovestecnologiesofinsitotmecanismesqueintentencol·laborarambladifusióoeldis-senydelatecnologia .

10.5.1 visió de futur

Al’horadebuscarmaneresdecrearunavisióde futurperaun llocconcret,unaeinaques’aplicasovintsónelstallersd’escenariodefutur(scenario workshops),perexempleenelterrenydelaplanificacióurba-nística,pertald’avaluarl’impactedediferentsopcionstecnològiquesenunentornconcret(ChopyakiLevesque,2002) .Ambaquestplanteja-ment,escreendiferentsescenarisquedescriuenlavidad’unveíd’aquía20anys,icadaescenaridescriudiferentsmaneresdesolucionarpro-blemes específics (energia, aigua, habitatge, transport, etc .) . A partird’aquí,s’organitzaunseminari(perexempledurantuncapdesetmana)amb«actorsclau»pertalquedesenvolupinlasevapròpiavisiódefutur,basant-seenlesquatrevisionsgeneradesitreballantapartirdejocsderol .Laideaésarribaraunavisióconsensuadaidefinirunplad’accióperarribar-hi .Ésespecialmentimportantferqueestrobinactorsmoltdiferents(comaragovernslocals,activistes,«experts»entemestècnics,ciutadans,etc .) .Jorgensenet al.(2004)descriuenl’úsd’aquestameto-


dologia(concretamentunaadaptaciódel’EuropeanAwarenessScena-rioWorkshop)enelmarcdelarecercabasadaenlacomunitat .Altresmètodessemblantssónelbackcasting (QuistiVergragt,2006),enquèesmiradegenerarunavisiód’unfuturdesitjablei,apartird’aquí,re-trocedir ireflexionarsobrequinspassoscaldriaferperarribar-hi .Unaltremètodeéselgreen technology foresight(Jorgensenet al.,2005),enquèespreténcreardiferentsescenarispelque faaldesenvolupamentd’una determinada tecnologia, uns escenaris en què cal preveure elsefectespositiusinegatiusd’aquestatecnologia .Enaquestcas,l’objec-tiuésarribaracomprendremillor les interaccionscomplexesentre latecnologiailasocietat,pertaldepoderdissenyarestratègiesd’actuacióadequades .Sielsmètodesesvolenferservirenunprocésderecerca,tal comelplantegemaquí, cal ser conscientsque tot iqueofereixenunsquantsavantatges,tambétenenelsseusriscos .Entreelsavantatgespodríemesmentarlapossibilitatdepresentaricontrastardiferentspers-pectivesde«l’altrabanda»,mentrequecomariscospodemdestacarlatendèncianaturalabuscarelconsens,unatendènciaquepotconvertireninvisibleselspossiblesconflictesd’interessosentreelsactors .

10.5.2 com treballar el llenguatge no verbal

Unadeleseinesméscreatives,sensedeixardebandalareflexióielde-bat,éselteatre(McCarthy,2004) .Enalgunesexperiènciess’haaplicatelteatrefòrumatemesmediambientals(SullivaniLloyd,2006;http://www .cleanhouston .org) .Unaaltramaneradetreballarambelllenguat-genoverbalconsisteixaferservird’unaformaparticipativaelssistemesd’informaciógeogràfica .Aquestaideaparteixd’unprocésderecollidadedades,quedespréss’analitzendemaneracol·lectivaenrelacióambalgunaspecteespacial(comaraladistribuciódezonesverdesenunaciutat,laquantitatderesidusorgànicsquegeneracadailladecasesoelsimpactesambientalsquegeneraenunazonaunatecnologiaconcreta)pertaldenodrirunprocésdegeneraciódepropostesodedebat(Leachet al .,2005) .

10.5.3 la creació col·lectiva

Algunsdelsmètodesqueapostenperobrir espaisde creació creativapodemtrobar-losenelsesdevenimentssocialsvinculatsauntematec-nològic,quetindrienlamissióprincipaldecontribuiralasensibilització


iladinamitzaciósocials,obélaintervencióenl’espaipúblic .Elsseusobjectiuspodenserdiversos,desdereivindicardretsinecessitats,posarenpràcticasolucionsalternativesalplantejamenttradicionalorecupe-rarespais(socials,ecològicamentimportants,etc .) .Amésamés,hihalapossibilitat de crear espais departicipació virtuals ambun formatmésoberti,pertant,mésaccessibleperapersonesquenopodenonovolenassistirauntallerounaacciósimilar .

10.5.4 projectes pilot

Els projectes pilot representen una de les formes més específiques del’àmbitconcretdeldesenvolupamenttecnològicipodenconstituirunaeinamoltútilperaladifusióiladevolució .Així,lainstal·laciód’unade-terminadasoluciótecnològicaacasad’unmembredelreceptorcomuni-taripotoferirunaoportunitatnonoméspernodrirelprocésdedissenyamblesconclusionsextretesde lesexperiènciespràctiques(demanerasimilaralainnovacióguiadaperl’usuari,talcomexpliquenOrnetzederiRohracher,2006),sinótambécomavehiclededifusió,jaquepermetensenyarlainstal·lacióaamicsialtresvisitants .

Aquestbreuresumd’einesenspotajudarafer-nosunaideadetotelques’estàfent .Tanmateix,voldríemaprofitarperassenyalaralgunespreguntespertinentsqueconvindriaplantejaral’entornd’aquestesei-nesidelaparticipacióengeneral,unesreflexionsquetractensobreeltemadelpoder .D’acordamblacríticadeGenus(2006)enelsentitquel’avaluacióconstructivadetecnologiesnotéprouencompteelsaspectesvinculatsalpoder,volemdestacarlaimportànciad’analitzardemaneracríticacomtractenaquesttemalesdiferentseinesdeparticipació .Algu-nespreguntesqueconvindriaqueensformuléssimserien,perexemple,si tenenencompte la justíciacognitivaoenquinamesuraespermetparticipardeladefiniciódelmarcd’anàlisi .

Levidow(1998)ensparladelaimportànciad’aquestespreguntesenun estudi sobre processos de participació en la deliberació sobre or-ganismesmodificatsgenèticament(OGM)enl’àmbitdel’agricultura .La definició del problema es pot fer des de la tecnologia en qüestió(technology-induced approach),plantejantundebatsobreelsriscosielsavantatgesdelsOGM,obéespot ferdesdelproblema (problem-in-duced approach), cosa que implicaria, per exemple, centrar-nos fona-mentalmentenl’apostaperunaproduccióagrícolarespectuosaambelmediambient .Levidowdemostracomlaprimeraopció,queéslaque


esvaescollirenelcasdescrit,suposaunpuntdepartidaperal’anàlisiquenoésacceptableperalsmovimentsecologistes,atèsqueeldebatexclouriaelseuprincipalpuntd’interès,ésadir,l’apostaperunaagri-culturaecològicainomercantilitzada .Tambéésimportantanalitzarsielprocéspreténobrirotancarundebat(Stirling,2005:opening upoclosing down),ésadir,sil’interèssecentraencrearconsenssensedonarl’oportunitatdeplantejaraspectesdefonsievitaraixíelconflicteosiesbuscagenerarvisionspluralsdelesqualsenpuguinnéixerdiferentscamins .Duratermeprocessosd’avaluacióconstructivadetecnologiesprenentconsciènciadelsaspectesvinculatsalpoderequival,pertant,aapreciarelvalorpositiudelconflicte .

10.6 el paper de la universitat en l’aposta per una ciutadania científica

Launiversitatpotcontribuiraimpulsarprocessosdetransferènciatec-nològicacomelsquehemdescritfinsara,peròpertalqueaixòsiguipossible,calquetantlarecercacomladocènciaescomprometinafo-mentarunaextensióacadèmicacentradaenl’apostaperunaciutadaniacríticaidemocràtica(Boni,2006) .D’aquestamanera,elterme«exten-sió social», reconegut a la bibliografia llatinoamericana (Tunnerman,2000),peròmoltpocempratenlauniversitateuropea,escarregaple-namentdesentit .

Quinpotserelpaperdelauniversitatal’horad’impulsarunatrans-ferència tecnològica que fomenti la innovació però que, alhora, con-tribueixiareforçar laciutadania?Unapropostaaniriaenla líniaqueproposaDelanty(2001):launiversitatespotconvertirenunainstitucióque, a la societatdel coneixementglobalitzada,pot arribar a crear elqueanomenaciutadaniaculturalitecnològica .Elsexemplesesmentatsabansil·lustrencoml’intercanvientrepersonalinvestigador,estudiantsicol·lectiusveïnalspottraduir-seenalternativestecnològiquesadapta-desalesnecessitatsdelscol·lectiussocials(objectiualqualtambéaspiralainiciativaTallerdeBarrisenelterrenydel’urbanismeecològic,talcomexplicaremmésendavant) .Noobstantaixò,generaunaprenen-tatgevivencialmoltenriquidorperatoteslespartsinvolucradesenelprocés,queenelcasdelsuniversitaris,amésamés,redimensionaelco-neixementacadèmiciliconfereixunvalordiferent .Potcontribuiraunaprenentatgecríticsobrelatecnologia(unaprenentatgedesegonordre,comeldescriuShot,2001)iaajudaraentendremillorelfuncionament


delarecercaidelauniversitat(unaciutadaniaformada),comtambéaentendremillorlespossibilitatsexistentsenlalíniad’undesenvolupa-menttecnològicalternatiu(unaciutadaniacrítica) .

Aquesta manera de generar coneixement, connectada amb les ne-cessitats socials i construïda a través d’unprocés social d’aprenentat-ge,plantejaunaaproximaciómoltdiferentalamaneratradicionaldetransmetre el coneixement que té la institució universitària, és a dir,unaaproximaciógeneralitzablei,amésamés,enlamajoriadecasos,transmesaatravésd’unaformacióunidireccionalbasadaenelsconei-xementsdelprofessor .D’altrabanda,parlemd’unconeixementútilperasectorsciutadansquenotenenaccésalespossibilitatsconvencionalsdetransferènciatecnològicaquelauniversitatposaadisposiciód’agentspúblicsiprivatsquelapuguinpagar .Aparernostre,l’apostaperaquesttipusdeciutadaniacientífica(Leachet al.,2005)desdelauniversitatsuposaunrepteperatotelprocésactualdeproducciódelconeixement,basatenelseuvaloreconòmiciqueestàalserveifonamentalmentdelsinteressosempresarials,quehitenenaccés .Éselqueconeixemcomacommodificationdelconeixement(SlaughteriLeslie,1999) .

Atravésd’unatransferènciadetecnologiaparticipativa,launiversi-tatpotcrearespaisenquèl’aprenentatge servei s’emmarquienprocessosderecercacol·laborativa .Enaquestsespaiss’hiprodueixentantresul-tatstecnològicsconcretscomprocessosd’aprenentatgediferentsperacadascunadelesparts:elpersonalinvestigador,elcol·lectiuciutadàielcol·lectiud’estudiants(figura1) .

Enl’àmbitdelarecerca,espotassolirunamillorrepresentaciód’as-pectessocialsimediambientalsenelsresultatstecnològics .Aixímateix,l’apropamentalarealitatdepossiblesusuarisdelatecnologiaajudaacrearsolucionsviables,tantmediambientalmentcomsocialmentieco-nòmica .Amésamés,elprocéspotajudaracrearunademandad’aques-tessolucionstecnològiquesque,d’unabanda,n’estimulalapenetracióalmercati,del’altra,impulsalacreaciódenoveslíniesderecerca(HendeiJorgensen,2001) .

Decaraalpersonalinvestigadorimplicat,aquestasituacióelsobligaatransformarlavisiódelseupaperenelprocésderecerca,id’algunamaneraelsempenyabaixardeltronde l’«expert»pertald’obrir-seaprocessosd’aprenentatgequesorgeixendelcontacteamblacomplexi-tatdelarealitat .Estracta,doncs,d’unprocésenriquidorqueexigeixtambéuncompromísiunesforçespecials,unesforçque,amigillargtermini,potacabarcompensatpelseupotencialtransformador,quepot


provocarcanvisindirectesenl’entornuniversitari,encomanaricontri-buiracanvisdeperspectivaentreinvestigadorsiresponsablesdepren-dredecisionssobrelasevapròpiapràctica(TayloriBoser,2006) .

Pelquefaalcol·lectiu,elprocésnonomésgenerasolucionstecnolò-giquesenrespostaalsseusproblemes,sinóque,amésamés,fomentalacapacitatd’innovarigenerarpropostestecnològiquesviables .Lesexpe-riènciesd’innovacióguiadaperl’usuaridescritesanteriormentdemos-trenqueaquestacapacitatexisteix .Amésamés,elprocéspotajudaracomprendremillorelmónacadèmici,enúltimainstància,asuscitaruna reflexió sobre lesnecessitats i elsproblemespercebuts i sobre lespossibilitatstecnològiquesdedonar-hiresposta .

Enrelacióambelcol·lectiud’estudiants,unestímulquejaésforçaimportantéscomprovarquel’esforçacadèmicesmaterialitzaenresul-tatstangiblesiambutilitatsocial .Tanmateix,abandad’aquestresultat«extern»,voldríemdestacartambél’aprenentatgepersonal,l’aprenentat-gevivencialquecomplemental’aprenentatgeacadèmic .Elconeixementadquiritescontrastaamblarealitati,d’aquestprocés,enneixlareflexiócríticasobreelscontingutstransmesos .Ienelcontactedel’estudiantambla«comunitat»ésonl’estudiantaprecialesimplicacionspràctiquesdel seu esforç . D’aquesta manera, l’aprenentatge fa un pas més enllà

Figura 1. Resultats tecnològics i aspectes d’aprenentatge en la transferència de tecnologia participativa

resultats tecnològics

ciutadans/nes estudiants✓ solucions

tecnològiques útils per al col·lectiu ciutadà

✓ resultats tecnològics tangibles i amb utilitat social derivats de l’esforç acadèmic

aprenentatge

✓ desenvolupament de competències relacionades amb la recerca

✓ Millor comprensió del món acadèmic✓ reflexió sobre necessitats i possibles solucions

✓ contrastació i ampliació de continguts acadèmics✓ coneixements, competències i destreses relacionades amb la integració d’aspectes socials en activitats tècniques

✓ transformació de la visió del paper propi en la recerca✓ Millor comprensió de la complexitat del problema

✓ tecnologies amb més visibilitat social, econòmica i ambiental (més representació d’aspectes socials i mediambientals i més proximitat amb els possibles usuaris)

investigadors


de l’aprenentatge basat en problemes reals: no es tracta d’ensenyar al’alumnelarealitat,sinód’oferir-lilapossibilitatd’aplicarelseuconeixe-mentenuncontextreal,d’experimentarlespossibilitatsilesdificultatsdebuscar lautilitat pràcticadel seu esforçper aun col·lectiu social .L’experiènciad’unestudiantquevaparticipara la iniciativaTallerdeBarris,queexposaremalproperapartat,palesa la importànciaqueelprojecte«surtidelacomunitat»pertalquearribiatenir-hiunimpactereal .Així,l’estudianteixamplalavisióquetésobreelpaperdelatecno-logiaieltècnicalasocietati,amésamés,potadquirircompetènciesidestresesimportantsdecaraalarecerca,comaralacomunicacióambno-experts,laresoluciódeproblemesenelseucontext,lagestiódepro-jectesolatraducciód’unproblemasocialenundecientíficialainversa(FokkinkiMulder,2004) .

Unaltredelsavantatgesésqueapartird’aquestamenad’activitatsespodenelaborarmaterialsdeclassebasatsencasosreals .Endeterminatscasostambéespodenintegrarnovesmatèriesoprogramesdeformacióal’entornd’aspectesdetecnologiaisocietat(HendeiJorgensen,2001) .Així,lesexperiènciesdediferentsScienceShopsenshandutaplantejarassignaturesquetractenlateoriailametodologiadelarecercabasadaenlacomunitatengeneral,ambcontingutscomaralainteraccióentreciència,científics icomunitat, lacomunicaciósocialde laciència ieldiàlegentreacadèmics iusuaris,eltreball interdisciplinari, l’ensenya-mentdemetodologiesparticipativesilareflexiósobreaquestesmetodo-logies .Unaspecteimportantd’aquestesassignaturesésqueapropenlateoria,lesexperiènciesilareflexiósobrelesmatèriesaalumnesquenoestanimplicatsenprojectesreals .

10.7 el taller de barris

UnintentdetraslladarlarecercabasadaenlacomunitatalaUniversitatPolitècnicadeValènciaéselTallerdeBarris(unnominspiratenunainiciativadel’associacióArquitecturayCompromisoSocialdeSevilla) .Elprojectevanéixerelmarçde2006ambl’objectiudebuscar,atravésdelarecercaparticipativa,respostesalasituaciódelbarrideVelluters,situatalcentrehistòricdeValència .Aquestesrespostess’haviendebasarenunavisiódel’ecologiaurbanaquetéencomptetantaspectestècnics(comaral’eficiènciaenergèticaolacontaminació)comaspectessocials(elbenestardelshabitants,lajustíciasocial,etc .) .


Elgrupneixde lacol·laboracióentrepersonal investigador iestu-diantsdelaUniversitatPolitècnicadeValència,membresdel’associa-ciódeveïnsElPalleterialtrespartsinteressades .Estractad’unequipmoltinterdisciplinari,jaqueestàformatpermembresprocedentsdelscampsdel’arquitectura,l’enginyeriaindustrial,lesciènciesambientals,labiologiailageografia .Elgruptreballapartintdel’historialdemitjadècadad’activitatssocials,culturalsireivindicativesacàrrecdel’asso-ciaciódeveïnsdelbarri,comaralacreaciótemporald’unhorturbàodiferentsactivitatslúdiquesid’animaciósocial .

Pertant,podemconsiderarelgrupcomunequipde«tècnics»que,ambunaagendapròpia,impulsaunprocésderecerca-accióquepreténserparticipatiu .Per això, la col·laboració estreta amb l’associaciódeveïnsElPalleterrepresentaunancoratgenecessarialarealitatdelbarriquefapossibleunprocésdeparticipacióbasatenelscriterisilesideesabansexposats .Enaquestarelació,esmiradeconnectarelconeixementtècnicambelconeixementpràctic,senseposar-necapperdamuntdel’altre .L’experiènciademostraqueaquestcontacteentrediferentsconei-xements i interessos impulsa l’aprenentatgenecessaripergenerarpro-postesadaptadesalescomplexitatsdelarealitat .

Enpocmésd’unanydetrajectòria,elgruphadutatermeundiag-nòsticexhaustiudelasituaciódelbarriiunaanàlisidel’opinióqueentenenelsveïns .Apartird’aquestabase,elgruphafetelsprimerspas-sospergenerarpropostespensadesperdonarsolucionsalsproblemes,aprofitantsempreelspotencialsjapresents .Laparticipaciódelsveïnsidelarestad’actorsdelbarrifinsaras’habuscatenformadetallersiatravésd’unapàginaweb .Enunfutur,tambéesbuscaranaltresformatsdeparticipació,comelsactessocialsol’acciódirectadescritsabansobéd’altresquepuguinsorgirdelesnecessitatsdelprocés .

Unelementcabdaldelprocéséslaparticipaciódelsestudiantsuniversi-taris .Així,finsarahihanparticipattresestudiantsdegrau,dosdelsqualshanfetelprojectedefinaldecarrerasobreeltreballdelTallerdeBarris .Elprocéselcoordinal’autorad’aquestarticle,estudiantdedoctorat,enelmarcdelseuprojectederecerca .Pelquefaal’experiènciad’aprenentatge,destaquenelsmomentsdecontacteentreelmónacadèmic i la realitatlocal, moments que permeten explorar les tensions entre els interessosacadèmicsielsinteressosdela«comunitat»,comtambélarestad’impli-cacionsd’unavisiódelarecercaentesadelamaneracoml’exposemaquí .Tambéhanestatimportantselsprocessosdecercadeformesiespaisdeparticipacióadients,elfetquesorgeixinconflictesd’interessosiaspectes


relacionatsambelpoder,lanecessitatd’enfocarelsprocessosallargter-miniamblapacièncianecessària,unavaloraciódelautilitatdel’esforçquetéencompteaspectesquevanmésenllàdel’eficiènciaenl’obtencióderesultatstangiblesilanecessitatd’oberturaiflexibilitatenelprocés .Totsaquestsaspectessuperenelmarctradicionaldel’ensenyamenttècnicidibuixenunarelacióentretecnologiaisocietatméscompletaquelatra-dicionalique,alhora,plantejaunrepteencaramésgran .

10.8 recapitulem: una proposta de transferència de tecnologia participativa des de la universitat

Lapropostaquepresentemtot seguitescaracteritzaperquè integraal’enfocamentdelarecercabasadaenlacomunitatelscriterisdel’avalua-cióconstructivadetecnologies .Endestacaremelsaspectessegüents:

• Lapropostamirad’introduirunnouelementalsistemad’innova-ció .Atèsquepodemassumirquelacapacitatpròpiadelsactorsdelsistemapergenerarprocessosd’aquestamenaésmésaviatbaixa,calunaentitatounapersonaquecoordiniifacilitilainteracciódelsac-tors(un«metaactor»,enelllenguatgedel’avaluacióconstructivadetecnologies),del’estildelsScienceShopsod’altrescentresderecercabasadaenlacomunitat .

• Elprocéscomprènlestresfuncionsdelauniversitat: larecerca, ladocènciail’extensiósocial,igenerasinergiesentretotestres .

• Elprocéshad’aspiraralmateixobjectiubàsicquel’avaluaciócons-tructivadetecnologies,ésadir,elcanvitecnològicatravésdel’am-pliaciódelsactorsi l’aprenentatgesocial .Atèsquetotaactivitatdetransferènciadetecnologiaimplicaprocessosd’aprenentatge,estrac-tadeconvertir-loenunaprenentatgecríticsobrelatecnologiaienunprocésbasatenlesrealitatsilesnecessitatssocials .Alprocéstam-béhihandeserpresentselsaltrescriterisdel’avaluacióconstructivadetecnologies,ésadir,l’anticipacióilareflexivitat .

• Laparticipaciópotassumirdiferentsformesigraus .Primerdetotésfidelasimateixacomaprocésd’aprenentatge .Calparaunaatencióespecialacoms’emmarcaenlesrelacionsdepoderexistentsicomlestransforma .Laparticipacióplantejanecessitatsespecialsalesxar-xesd’innovació,unesnecessitatsampliadesquantal’articulaciódelsactors(empreses, investigadors iciutadans),perexempleenrelació


amblacomunicacióielllenguatge,elsritmes,laintegraciód’inte-ressos,etc .L’avaluacióconstructivadetecnologiesplantejaquehadeserunprocésflexibleiobertacircumstànciesimprevistes .

• Potpartirdelainiciativaciutadanaodelainiciativadelamateixaentitatfacilitadora .Enelprimercas,elpaperdelauniversitatcon-sistiriaadonarsuportalainiciativaambelsdiferentsrecursosdequèdisposa .Encanvi,enelsegoncaspottenirrelacióambl’articulaciódecol·lectiussocialsialtresactorsinteressatsenunatecnologiacon-cretaoquehiestiguinrelacionats .Tambépotevolucionarversunprocésde«difusió»(entenentladifusiócomapartintegraldelprocésd’innovacióquenodreixlesaltresfasesoactivitats)queimplicariaunadeterminadafeinaenlaxarxasocial,enquèhiapareixenaspec-tes relacionats amb els mecanismes de comunicació i construcciódelconeixement(l’aprenentatgesocialenelllenguatgedel’avaluacióconstructivadetecnologies) .

• L’«èxit tecnològic», és adir, si s’assoleixuna innovació tecnològicaviable,dependràde factors relacionatsamb la tecnologia,comaralacomplexitatialtrescaracterístiquestecnològiques,elpuntdede-senvolupamentenquèestrobi(hihamésopcionsd’èxitenlesfasesinicials de desenvolupament i difusió), la motivació dels usuaris il’entornsociocultural (Ornetzeder iRohracher,2006) .Tanmateix,l’èxit també s’ha de valorar en termes d’aprenentatge social, cosaqueencaraprenmésimportànciaenelscasosquelainiciativapro-vé de l’entitat facilitadora . En aquestes situacions, s’ha d’imposarl’objectiudel’aprenentatgesocialperdavantdel’objectiutecnològicdirecte .Peraixòésimportantemmarcarelprocésenlesdinàmiquessocialsexistents .

• Elprocéss’had’orientarcapal’accióilatransformació,seguintlalíniadelarecerca-acció .

Ambaquestescaracterístiques,unapràcticaderecercabasadaenlacomunitatentemestecnològicspotcontribuirauncanvitecnològic,entèscomatransformaciósocial .Elscanvisesmentatsensdemostrenquenonomésésdesitjable fer-ho,sinóquetambééspossible .Lessi-nergiesentrelestresfuncionsdelauniversitatfanquelatransferènciadetecnologiaparticipativadesdelauniversitatpuguiserunapropostagairebénatural,consubstancialalamateixaideadelauniversitat,cosaquenosignificaquesiguifàcild’implantarodeduraterme .Significa,simplement,quetésentitprovar-ho .



Boni,A .(2006),«Laeducaciónuniversitaria .¿Haciaeldesarrollohumano?»,aBoni,A .iPérez-Foguet,A .(eds .),Construir la ciudadanía global desde la universidad,Barcelona,Intermon-Oxfam,pp .89-107 .

Bozeman, B . (2000), «Technology transfer and public policy: a review ofresearchandtheory»,Research Policy,núm .29,pp .627–655 .

Chopyak, J . i Levesque, P . (2002), «Public participation in science andtechnologydecisionmaking:trendsforthefuture»,Technology in Society,núm .24,pp .155-166 .

Delanty,G .(2001), Challenging knowledge. The university in the knowledge society,Londres,OpenUniversityPress .

Enet,M .(2002),«EstrategiasdeI+Denlaproduccióndetecnologíasdelhá-bitatsocial .¿Cuálessonlosfactoresdeeficiencia,eficaciaysostenibilidad?»,IVSeminarioIbero-AmericanodelaRedCYTEDXIV .C,SâoPaulo .

Feenberg,A . (2002),Transforming Technology: A Critical Theory Revisited, NovaYork,OxfordUniversityPress .

FernandezdeLucio,I .iConesa,F .(1996),Estructuras de interfaz en el sis-tema español de innovación. Su papel en la difusión de tecnología,Valencia,UniversitatPolitècnicadeValència .

Fokkink,A .iMulder,H .(2004),«CurriculumDevelopmentthroughSci-enceShops»,ponènciaalaconferènciaICEEM2,Iasi,Romania,2004 .

Genus,A . (2006), «Rethinkingconstructive technology assessment asde-mocratic,reflective,discourse»,Technological Forecasting & Social Change,núm .73,pp .13-26 .

González,M .et al .(2006),«Participaciónpúblicaencienciaytecnología»,aSebastián,J .iMuñoz,E .(eds .), Radiografía de la investigación pública en España,Madrid,BibliotecaNueva,pp .457-489 .

Guerin,T .(2001),«Whysustainableinnovationsarenotalwaysadopted»,Resources, Conservation and Recycling,núm .34,pp .1-18 .

Hende,M .iJorgensen,M .(2001),«TheImpactofScienceShopsonUni-versityCurriculaandResearch»,SCIPASreport,núm .6 .

Hess,D .(2005),«Technology-andProduct-OrientedMovements:Approxi-matingSocialMovementStudiesandScienceandTechnologyStudies»,Science, Technology, & Human Values,núm .30(4),pp .515-535 .

Jorgensen,M . (2005), «An introduction to the conceptofScienceShopsandtotheScienceShopatTheTechnicalUniversityofDenmark»,Draft Toolbox for Science Shops, RedLivingknowledge,2006 .

Jorgensen,M .;Pedersen,T .;Falch,M .iJørgensen,U .(2005),«Greentechnologyforesightofproductsandmaterials–somereflectionsandre-sultsfromanongoingDanishproject»,Technikfolgenabschätzung – Theorie und Praxis,núm .14(1),pp .111-117 .


Jorgensen,M .et al .(2004),«DemocraticGovernancethroughInteractionbetweenNGOs,UniversitiesandScienceShops:Experiences,Expectati-ons,Recommendations»,Final Report of INTERACTS .<members .chello .at/wilawien/interacts/interacts_report_final1 .pdf> (consultat el juny de2007) .

Jorgensen,U .iKarnoe,P .(1995),«TheDanishWind-TurbineStory .Tech-nicalSolutions toPoliticalVisions?», aRip,A .;Misa,T . J . iSchot, J .(eds .),Managing Technology in Society,Londres,Pinter,pp .557-582 .

Leach,M .,Scoones,I .iWynne,B .(2005),Science and citizens: globaliza-tion and the challenge of engagement,Londres,ZedBooks .

Levesque,P .iChopyak,J .M .(2001),«Managingmulti-sectorresearchpro-jects:Developingmodelsforeffectivemovementfromproblemidentifica-tiontoproblemsolving»,ponènciaalFifth International Research Symposi-um on Public Management, Barcelona .

Levidow,L .(1998),«Democratizingtechnology–ortechnologisingdemo-cracy? Regulating agricultural biotechnology in Europe», Technology in Society,núm .20,pp .211-226 .

Leydesdorff,L .(2005),«Scienceshops:Akaleidoscopeofscience-societycollaborationsinEurope»,Public Understanding of Science, núm .14(4),pp .353-372 .

LópezCerezo,J .A .;MéndezSanz,J .A .iTodt,O .(1998),«ParticipaciónPúblicaenPolíticaTecnológica .ProblemasyPerspectivas»,Revista Arbor,núm .627,pp .279-308 .

McCarthy,J .(2004),Enacting Participatory Development. Theatre-base tech-niques,Londres,Earthscan .

Moñux,D .;Aleixandre,G .;Gómez,F .iMiguel,L .(2004),Evaluación del Impacto Social de Proyectos de I+D+I,Valladolid,Cartif .

Ornetzeder,M .(2006),«UsingConstructiveTechnologyAssessmentandLeadUserApproachesinSearchforSustainableTechnologyTheoreticalConsiderationsandPracticalImplications»,SPRU 40th Anniversary Confe-rence - The Future of Science, Technology and Innovation Policy, Brighton .

Ornetzeder,M .iRorhacher,H .(2006),«User-ledinnovationsandpar-ticipationprocesses:lessonsfromsustainableenergytechnologies»,Energy Policy,núm .34,pp .138–150 .

Petermann, T . (2000), «Technikfolgen-Abschätzung und Diffusionsfors-chung»,TAB-Diskussionspapier,núm .8,Berlin,BürofürTechnikfolgen-AbschätzungbeimDeutschenBundestag .

Platt,R .(ed .)(2006),The humane metropolis. People and nature in the 21st century,Amherst,UniversityofMassachussets .

Quist,J .iVergragt,P .(2006),«Pastandfutureofbackcasting:Theshifttostakeholderparticipationandaproposalforamethodologicalframework»,Futures,núm .38,pp .1027-1045 .


Remmen, A . (1995), «Pollution Prevention, Cleaner Technologies and In-dustry»,aRip,A .;Misa,T .J .iSchot,J .(eds .),Managing Technology in Society, Londres,Pinter,pp .199-222 .

Sanmartín,J .(1993),Tecnologíayecología .Muchosproblemasyunaspo-cassoluciones,Estudio sobre tecnología, ecología y filosofía,VIIBiennialforPhilosophyandTechnology,<http://www .oei .org .co/cts/tef00 .htm> .

Schot,J . (2001),«TowardsnewformsofParticipatoryTechnologyDevelop-ment»,Technology Analysis & Strategic Management,núm .13(1),pp .39-52 .

Slaughter,S .iLeslie,L .L .(1997),Academic Capitalism: Politics, Policies and the Entrepreneurial University,Baltimore,Maryland,JohnHopkinsUniversityPress .

Stirling,A . (2005), «Openingupor closingdown?Analysis, participationandpowerinthesocialappraisaloftechnology»,aLeach,M .;Scoones,I .iWynne,B .(eds .),Science and citizens: globalization and the challenge of engagement,Londres,ZedBooks .

Sullivan, J . iLloyd,R .S . (2006), «TheForumTheatreofAugustoBoal:ADramaticModelforDialogueandCommunity-BasedEnvironmentalScience»,Local Environment,núm .11(6),pp .627-646 .

Taylor,P .iBoser,S .(2006),«PowerandTransformationinHigherEduca-tionInstitutions:ChallengesforChange»,IDS Bulletin,núm .37(6),pp .11-121 .

Van den Ende, J .; Mulder, K .; Knot, M .; Moors, E . i Vergragt, P .(1998),«TraditionalandModernTechnologyAssessment:TowardaTool-kit»,Technological Forecasting and Social Change,núm .58,pp .5-21 .

VanKerkhoff,L .iLebel,L .(2006),«Linkingknowledgeandactionforsustainabledevelopment»,Annual Review of Environment and Resources,núm .31,pp .445-477 .

Verheul,H . iVergragt,P . (1995),«SocialExperiments in theDevelop-mentofEnvironmentalTechnology:ABottom-upPerspective»,Technolo-gy Analysis & Strategic Management,núm .7(3),pp .315-326 .

Visvanathan,S .(2005),«Knowledge,JusticeandDemocracy»,aLeach,M .;Scoones,I .iWynne,B .(ed .),Science and citizens: globalization and the challenge of engagement,Londres,ZedBooks .

Weyer,J .;Kirchner,U .;Riedl,L .iSchmidt,J .(1997), Technik, die Ge-sellschaft schafft,Berlín,Sigma .

217

índex

Sumari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

1. Aprenentatge servei i construcció de ciutadania activa a la universitat: la dimensió social i cívica dels aprenentatges acadèmics a la universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Miquel Martínez

1 .1Sobrelaformacióuniversitària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 .2Sobrelaresponsabilitatsocialdelesuniversitats

ilaformaciódelstitulatsperexercirunaciutadaniaactiva .Lespropostesd’aprenentatgeservei(APS)alauniversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

1 .3Lespropostesd’aprenentatgeserveinohandeplantejar-senoméscomunaactivitatounaestratègiadocent,sinóquehandeformarpartdelmodelformatiud’universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

1 .4Lessituacionsd’aprenentatgeserveisónunabonapràcticad’aprenentatgedecompetències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

1 .5Lespropostesd’aprenentatgeserveipotencienaprenentatgesquepermetenaprendreaaprendreiaemprendre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

1 .6Lespropostesd’APSalauniversitatpodenserunsespaisexcel·lentsdeformacióenvalors,aprenentatgeèticiciutadaniaactiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26


2. Qualitat acadèmica i responsabilitat social: l’aprenentatge servei com a pont entre dues cultures universitàries . . . . . . . . . . . 27

María nieves tapia

2 .1Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 .2Culturesimodelsinstitucionals:del«templedelsaber»

alaresponsabilitatsocialil’aprenentatgeservei . . . . . . . . . . . . . 282 .2 .1Elmodeltradicional:lainstitucióeducativa

coma«templedelconeixement» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 292 .2 .2L’educaciósuperioralserveidelesexigències

delmercat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 312 .2 .3Versunmodelintegratisuperador:responsabilitat

socialiaprenentatgeservei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322 .3Aprenentatgeservei:antecedents,definicionsicomplexitats 382 .4Elsquadrantsdel’aprenentatgeielservei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 422 .5Aprenentatgeserveiiqualitatacadèmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 462 .6Efectesdel’aprenentatgeserveienlaformació

delsestudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 482 .7Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53

3. Universitat i consciència cívica. Algunes experiències d’èxit: service learning i campus compact . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

concepción naval

3 .1Missiósocialdelauniversitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 583 .2Lametodologiadelservice learning(programes

d’aprenentatgeservei)il’experiènciadelcampus compact . . . 643 .2 .1Programesd’aprenentatgeservei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643 .2 .2Campus Compact . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

3 .3Conclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4. L’aprenentatge servei a la universitat com a proposta pedagògica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

laura caMpo

4 .1Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 814 .2DeweyiMakarenko:dosreferentsperl’analisi

delametodologiad’aprenentatgeservei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 824 .3L’aprenentatgeserveialsdiscursosactualsde

l’educaciósuperior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

219índex

4 .4Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

5. El projecte dret al Dret: un plantejament d’actuació i reflexió comunitari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

antonio Madrid

5 .1Introducció:unaapostaarriscada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 935 .2ElsobjectiusdelprojectedretalDret . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 955 .3Unafonamentacióteoricopràctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

5 .3 .1ElDretielsdretsdelespersones . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 985 .3 .2Lafunciópúblicaisocialdelauniversitat . . . . . . . . . . . . 995 .3 .3L’aprenentatgedelDretdesdel«dretalDret» . . . . . . . . 100

5 .4Actuacionsinicials,dinàmiquesdetreballiestratègiesd’actuació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100

5 .5Concrecionsfactiblesquedesenvolupem . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1035 .6Aspectesmésdelicatsquecaltenirencompte . . . . . . . . . . . . . . 1065 .7Perspectivesdefutur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1095 .8Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111

6. L’educació física en l’educació social: una experiència d’aprenentatge i servei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113

Merche ríos

6 .1Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1136 .2L’origendelesTrobadesSocioesportives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1146 .3LesTrobadesSocioesportives:unmodeld’intervenció

social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1156 .4L’estructuradelesTrobadesSocioesportives . . . . . . . . . . . . . . . . . 1186 .5RebudaalcampusdelaUBdegrupsd’internsipacients . 1196 .6Visitaalscentrespenitenciarisialdesalutmental . . . . . . . . . . 1216 .7Lesvaloracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1236 .8Perspectivesdefutur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

7. Amics i amigues de lectura. Una experiència d’aprenentatge servei en la formació de professionals de l’educació . . . . . . . . . . . . 129

Maribel de la cerda, Xus Martín, Josep Maria puig

7 .1L’aprenentatgeserveienelsensenyamentsdepedagògics . . . 1297 .1 .1ComensenyarTeoriadel’Educació? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1307 .1 .2Comensenyarunaprofessiódeproximitat? . . . . . . . . . . . 131


7 .1 .3ComensenyarciutadaniaatravésdelaTeoriadel’Educació? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132

7 .2L’ajudaentrealumnesdediferentsnivells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1347 .2 .1Quinesnecessitatssocialss’enfronten? . . . . . . . . . . . . . . . . . 1357 .2 .2Quèaportenelsalumnesuniversitaris? . . . . . . . . . . . . . . . . 1367 .2 .3Quèaprenenelsalumnesuniversitaris? . . . . . . . . . . . . . . . . 1377 .2 .4Comestablirrelacionsdepartenariat? . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

7 .3DescripciódelprojecteAmics i amigues de lectura . . . . . . . . . . . 1407 .3 .1Antecedentsdel’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1407 .3 .2Planificaciódelprojecteifuncionsdelsagents

implicats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1427 .3 .3Ofertadel’activitatalsalumnesuniversitaris . . . . . . . . . 1437 .3 .4Implementaciódel’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1447 .3 .5Avaluaciódel’experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1477 .3 .6Reptesdefutur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149

8. Les pràctiques de cooperació en els plans de formació inicial. L’educació en valors com a vivència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

JauMe carbonell i isabel carrillo

8 .1Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1518 .2Larealitatdel’AmèricaCentral:contextdel’experiència

depràctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1518 .3Elviatgecomaconeixementivivènciadevalors . . . . . . . . . . . 155

8 .3 .1Abansdelviatge(delfinaldesetembrealdesembre) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

8 .3 .2Durantelviatge(delgeneralcomençamentdemarç) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

8 .3 .3Desprésdelviatge(marçijuny) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1608 .4Lacooperaciócomarecursdevalorenlaformació

inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1668 .5Novesperspectivesenelsplansdeformacióinicial . . . . . . . . . 171Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174

9. Aprenentatge basat en problemes i construcció de ciutadania: el projecte de la Universitat de São Paulo . . . . . . . . . 177

ulises araúJo i valeria arantes

9 .1Elprotagonismedelsubjectequeaprèn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1809 .2Laresoluciódeproblemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1819 .3ResoluciódeproblemesalaUSPEste . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

221índex

9 .4LaUSPEsteil’aprenentatgeservei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1849 .4 .1APSiresoluciódeproblemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1859 .4 .2APSipràctiquesdeciutadania . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189

9 .5Reflexionsfinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191

10. La transferència de tecnologia participativa des de la universitat: vers un canvi tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . 193

Katharina schlierf, aleJandra boni, J. féliX lozano

10 .1Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19310 .2Elpaperdelasocietatcivilenlatransferència

detecnologia:quinsensónelsactors? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19510 .3Latransferènciadetecnologiaparticipativa . . . . . . . . . . . . . . . . 197

10 .3 .1Larecercabasadaenlacomunitat:unrepteperals«experts» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197

10 .4Lademocratitzaciódeldesenvolupamenttecnològic . . . . . . 19910 .4 .1Laciutadaniaprenlainiciativadelainnovació . . . . . 20110 .4 .2Ésmillorelprocésqueneixdelainiciativa

ciutadana? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20310 .5Diferentseinespercrearespaisd’interacció . . . . . . . . . . . . . . . . 203

10 .5 .1Visiódefutur . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20410 .5 .2Comtreballarelllenguatgenoverbal . . . . . . . . . . . . . . . . 20510 .5 .3Lacreaciócol·lectiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20510 .5 .4Projectespilot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206

10 .6Elpaperdelauniversitatenl’apostaperunaciutadaniacientífica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

10 .7ElTallerdeBarris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21010 .8Recapitulem:unapropostadetransferència

detecnologiaparticipativadesdelauniversitat . . . . . . . . . . . . . 212Referènciesbibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214

Sobre els autors - Aprenentatge Servei · editorial octaedro i Fundació JAuMe boFill editorial...

Documents

Transcript of Sobre els autors - Aprenentatge Servei · editorial octaedro i Fundació JAuMe boFill editorial...