1. El renaixament El Renaixements un nom que s'aplica a l'poca
artstica, i per extensi cultural, que dna comenament a l' Edat
Modernai en qu es reflecteixen els ideals del movimenthumanistaque
va desenvolupar-se a Europa elsegle XVI . El terme procedeix de
l'obra deGiorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes
famosos , publicada el1570 , per fins alsegle XIXaquest concepte no
rep una mplia interpretaci histrico-artstica. El nom "renaixement"
es va utilitzar perqu aquest corrent reprenia els elements de la
cultura clssica. El terme simbolitza la reactivaci del coneixement
i el progrs desprs de segles de predomini d'un tipus de mentalitat
dogmtica establerta en l'Europa de l' Edat Mitjana . Aquesta nova
etapa va plantejar una nova forma de veure el mn i l'sser hum,
l'inters per les arts, la poltica i les cincies, revisant el
teocentrisme medieval i substituint-lo per un cert
antropocentrisme.
2. Quatrocent o
- ElQuattrocento(paraula italiana que en significaquatre-cents
) s un dels perodes ms importants del panorama artstic europeu. Se
situa al llarg de tot elsegle XV , i s la primera fase del moviment
conegut comRenaixement .
3. L 'arquitectura L'arquitectura s la manifestaci artstica on
es veu ms clarament la influncia de l'antiguitat clssica en dos
aspectes: - La utilitzaci dels elements formals de l'art grec i
rom. - La racionalitzaci de l'espai. Quant als aspectes formals ,
es tornen a utilitzar els ordres clssics definits per Vitrubi,
l'arc de mig punt i la cpula de mitja esfera, l'aquitrau, els
entaulaments i els frontons, les voltes es decoren amb cassetons,
etc. Quant a la concepci espaial, l'edifici es concep com una
unitat. Impotncia de les formes geogrfiques bsiques: el cercle i el
quadrat, l'esfera i el cub. A diferncia delGtic ], el mur recupera
la seva importncia com a superficie massi ssa articulada per
pilastres, cornises, columnes, etc.
4. L 'escultura s a l'escultura on es manifesta ms aviat el
classicisme renaixentista. No es podien prendre els edificis
clssics com a model per que la seva funci era diferent i no es
tenien refrents pictrics ms enll de les descripcions dels
escriptors clssics. Per, l'escultura antiga era prou abundant i
responia molt b a la consideraci de la natura com a referent a
banda de ser autnom respecte del marc arquitectnic, que s un dels
aspectes ms importants de l'escultura renaxentista. L'inters dels
escultors renaixentistes es centra clarament en l'escultura
exempta, cosa que no vol dir que el relleu escultric desaparegui,
ja que una altra de les aportacions cabdals de l'escultura del
Quattrocento s l'aplicaci de la perspectiva al relleu. Quant als
aspectes formals, l'escultor renaixentista es decanta clarament cap
al motiu bsic de l'escultura clssica: la figura humana. Recupera la
representaci del cos nu, plasmant l'anatomia, el moviment del cos i
la seva relaci amb l'espai. Les imatges religioses, els monuments
funeraris i el retrat sn els gneres on es concreten les noves
formes de representaci. Els materials i les tcniques sn molt
diversos. El marbre i el bronze sn molt preuats, sense deixar de
banda l'alabastre o la terracota esmaltada.
5. La pintura Els referents de la pintura del Quattrocento sn
dos: Giotto di Bondonecom a punt de partida per a representar el mn
com s a la realitat. L' antiguitat clssica , encara que el
coneixement que tenien d'ella era ms literari que real. D'aquests
dos referents en deriven les caracterstiques prpies de la pintura
del Quattrocento: Perspectiva lineal. Volum a les figures i domini
de l'escor. Encara que la pintura religiosa continua sent
important, aparici de nous generes i temes: retrat, al.legoria,
paisatge i temes mitolgics. Les tcniques tamb evolucionen tant pel
que fa als suports: el llen cada vegada s ms important com pel fa a
les tcniques pictriques amb la introducci de la pintura a l'oli,
bareges de tremp i oli i vernissos. Utilitzaci de gradacions tonals
en els colors per crear efectes de llum i ombra.
6. Cincocento Rep el nom de Cinquecento o Alt Renaixement un
periode molt breu (1500-1527) del S. XVI. Elsaqueig de Romaper part
de les tropes deCarles V del Sacre Imperi Romanogermnicel527marca
la fi, d'aquest perode, pot ser el ms brillant de tot el
Renaixement en el qual els pintors tenen el domini de les tcniques
i fan obres d'elevada qualitat que reflecteixen un sentit de
bellesa i noblesa. Ser succet durant la resta del segle XVI
pelManierisme . Quan el segle va arribar al seu final, es va
concloure el perode corresponent a un moviment artstic
especficament ubicat a Itlia. En aquest moment ja s'ha desenvolupat
tot el tresor artstic del Renaixement amb el seu pensamenthumanstic
, i des de llavors cada artista europeu ho t en ment per seguir amb
altres moviments del mateix mbit.
7. L 'arquitectura L'arquitectura del Cinquecento es
caracteritza per la tendncia a eliminar elements superflus i
decoratius i per la recerca d'una monumentalitat basada en la
simplicitat i l'harmonia. El mxim representant del classicisme
arquitectnic ser Donato Bramante (1444-1514) amb obres com el
Tempietto de San Pietro in Montorio i el projecte de la Baslica de
Sant Pere del Vatic. El seu classicisme ser recuperat ms tard per
Andrea Palladio. Miquel ngel (1475-1564) representa la tendncia ms
individualista, es pot dir que s l'iniciador del Manierisme
arquitectnic perqu fuig del classicisme i cerca la maniera prpia
d'utilitzar el llenguatge clssic. Les tres realitzacions ms
significatives de Miquel ngel sn la Capella funerria dels Mdici i
la Biblioteca Laurenziana a Florncia i la cpula de la Basllica de
Sant Pere del Vatic.
8. L 'escultura L'escultura italiana del S. XVI resta lligada a
Michelangelo Buonarroti, conegut com a Miquel ngel, que encara que
va cultivar totes les arts, es considerava sobretot escultor. De
totes les caracterstiques de l'escultura potser la ms destacable es
la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat
terrible que els seus contemporanis anomenaren la terribilita. El
rostres mostren una nima apassionada, els cossos nus estan dotats
d'una gran tensi vital i d'un dinamisme contingut.
9. La pintura Durant l'Alt Renaixement a Florncia, Roma i Mil
hi treballen els tres genis del Renaixement: Leonardo, Rafael i
Miquel ngel, paral.lelament es desenvolupa l'Escola veneciana,
iniciada per Giogione i Tiziano. Leonardo da Vinci (1452-1519) s
l'arquetipus del geni renaixentista, l'artista total, fou
arquitecte, pintor, dibuixant, escultor, enginyer, msic, inventor i
teric de l'art. Com a pintor s'interessa sobretot pel cos hum.
Quant als efectes lumnics, s l'inventor de l'esfumato, es a dir, la
transici progressiva de la zona de llum a la zona d'ombra que li
permet fer un contorns imprecisos que accentuen el relleu i
endolceixen l'expressi.