SUMARI

3PROTAGONISTES, JA!

Director:

Josep M. Villena

Assessorament

Ferran Casas

Col·laboracions:

Nexe Fundació, Àrea de Benestar Socialde la Diputació de Barcelona,Departament de Premsa de la Diputacióde Barcelona, IES Marianao de Sant Boide Llobregat, Núria Bolet (Esplac), Museude Gavà, Pengim-Penjam, Jordi Quera

Redacció:

Paloma Herrera Sandra Pedrals

València: Balears:

Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem

Perpinyà: Girona:

Nicolàs Caudeville Elisabet Serra

Administració:

Lídia Marimon

Fotografia:

Patrícia Esteve, Joan Morejon, Nexe Fundació, Diputació de Barcelona,Pengim-Penjam, Diomira, Jordi Quera,Juame Soler

Correcció:

Vanesa Alsina

Subscripcions:

Maria Jesús de la Viuda

Edita:

Associació DIOMIRA

Redacció, administració,

publicitat i subscripcions:

Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 23www.diomira.netwww.de0a18.netdiomira@diomira.net

Fotocomposició i impressió:

ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de lesopinions expressades als articles firmats

Foto portada:

Paloma Herrera

Disseny portada:

Jordi Juan i Pujol

Imprès sobre paper ecològic

En conveni amb:

Àrea de Benestar Social

Amb la col·laboració de:

Núm. 28 abril-maig 2005

EDITORIAL

La infància, des d’una perspectiva global i transversal04

TEMA OBERT

El compromís local amb el Pacte Nacional per a l’EducacióPaloma Herrera, Protagonistes, ja!

05

AMB NOIS, NOIES, AL·LOTS, AL·LOTES, XIQUETS, XIQUETES, NINS I NINES

Nexe Fundació, escola bressol per a nens i nenes ambpluridiscapacitatPaloma Herrera, Protagonistes, ja! / Nexe Fundació

08

CIUTADANS, JA!

La Primera Trobada dels Consells d’Infants reuneix 250nois i noies

10

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTES

Fruita fresca per l’hora del pati12

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

Espai de ciutadaniaNúria Bolet, Responsable de l’Àrea Pedagògica d’Esplac

14

EDUCACIÓ

Ensenyar la tragèdia dels camps nazisSandra Pedrals, Protagonistes, ja!

16

NAVEGANT PER LA XARXA

Una Constitució per a Europa15

SALUT

L’escola, un espai sense tabacSandra Pedrals, Protagonistes, ja!

17

Membre de:

IMAGINARI

El món màgic dels titellesPaloma Herrera, Protagonistes, ja!

18

ESPAIS D’ACCIÓ

El patrimoni al PirineuJordi Quera

20

INFORMACIONS21EINES CULTURALS22

Després de 5 anys i 28 números de Protagonistes, ja!si alguna cosa ha posat de manifest la nostra publi-cació és que en parlar de la infància cal fer-ho desd’una perspectiva global i transversal. La Convenció

dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, aprovada el 1989i ratificada per l’estat espanyol el 1990, estableix els drets del’infant en base a la protecció social, l’educació, la salut, ellleure, la inserció sòciolaboral i la participació ciutadana.

A gran part dels països, també a Catalunya, les polítiquessocials adreçades a potenciar els drets dels infants i adoles-cents s’han centrat en els camps tradicionals de l’escolaritza-ció, l’atenció sanitària, en la infància en dificultat i en risc so-cial, en els menors infractors... i han oblidat sovint la potencia-ció global del benestar del conjunt de la població infantil i delsseus drets. Poques vegades es contempla el conjunt d’infantsi adolescents com un grup social que cal entendre i escoltar, ila necessitat d’afavorir l’existència d’espais on puguin expres-sar les seves necessitats i on puguin iniciar-se com a ciuta-dans i ciutadanes participatius exercint la democràcia activa.

El 3 de juliol de 1997, els representats dels partits políticsamb representació al Parlament de Catalunya van signar eldocument Infants-consens, a proposta d’un grup de profes-sionals i estudiosos, unes propostes que han restat a l’oblit.Recuperant l’esperit d’aquell document i amb l’objectiu de re-flexionar sobre la infància a Catalunya, l’Associació Diomiraorganitza properament les Jornades de la infància i l’ado-lescència a Catalunya, una trobada entre administracions pú-bliques, organitzacions ciutadanes, professionals, experts,moviments educatius, associacions de pares i mares i mitjansde comunicació.

L’objectiu d’aquestes jornades és estimular les administra-cions públiques per a que reconeguin la necessitat d’establirpolítiques integrals per a la infància i l’adolescència, sensibilit-zar l’opinió pública sobre la situació de la població infantil i es-tablir complicitats entre els diferents sectors socials per a ini-ciar estratègies de tot tipus. En aquestes jornades hi esteuconvidats a participar tots i totes a qui us interessa la millorade la qualitat de vida dels infants i adolescents. Podeu fer-nosarribar els vostres suggeriments, documents i propostes a l’a-dreça electrònica infancia@diomira.net.

4 PROTAGONISTES, JA!

EDITORIAL

La infància, des d’una perspectiva globali transversal

L’Associació Diomira

organitza les Jornadesde la Infància i l’Adolescència aCatalunya, una trobada

entre administracions

públiques,

organitzacions

ciutadanes,

professionals, experts,

moviments educatius,

associacions de pares

i mares i mitjans

de comunicació.

5PROTAGONISTES, JA!

TEMA OBERT

El compromís local ambel Pacte Nacional per al’Educació

L’Hospitalet de Llobregat acull el IX Fòrum

Local d’Educació de la Diputació de Barcelona

El Centre Cultural La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat va acollirel 10 de maig passat el IX Fòrum Local d'Educació, organitzatper l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona amb la col·la-boració de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat. El Fòrum

va comptar amb la participació de diferents experts en l'àmbit educatiu,que van centrar el debat entorn el compromís local amb el Pacte Nacionalper a l'Educació.

En aquest Fòrum es va presentar la proposta elaborada per la Federa-ció de Municipis de Catalunya amb la col·laboració de la Diputació de Bar-celona en relació a la participació dels ajuntaments en el debat proposatpel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya sobre el Pac-te Nacional per a l’Educació. El Fòrum també va comptar amb la participa-ció de representats dels cinc grups parlamentaris que van exposar lespropostes de cada grup en relació a les futures competències de l’admi-nistració local en la nova Llei d’Educació de Catalunya.

Durant l’acte es va possar de manifest que el futur de l'educació a Ca-talunya passa per un Pacte Nacional per a l'Educació entre els diversosagents polítics, econòmics i socials i que en aquest marc cal inscriure elpaper dels ens locals. L'Acord per a un Govern catalanista i d'esquerres ala Generalitat de Catalunya, signat pels dirigents del PSC, ERC i IC-V el14 de desembre de 2003, fa referència a la necessitat de traspassar alsajuntaments determinades competències en matèria educativa i de col·la-borar en termes d’educació entre els ens locals i el govern de la Generali-tat.

La contribució dels ajuntaments a la nova Llei d'Educació de Cata-

lunya

Al Fòrum es va donar a conéixer el document Compartint responsabili-tats: Cap a un nou paper dels governs locals en educació, elaborat per ungrup d'experts per encàrrec de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Bar-celona i de la Federació de Municipis de Catalunya.

Aquest material, segons indiquen els seus autors, "vol ser una aporta-ció específica a l'actual debat de com anar avançant i concretant la des-

TEXT: Paloma Herrera

FONT: Diputació de Barcelona, document Compartint responsabilitats: Cap a un noupaper dels governs locals en educacióFOTOGRAFIA: Patrícia Esteve, Joan Morejon

El IX Fòrum Local d’Educació de

la Diputació de Barcelona,

celebrat el 10 de maig a

L’Hospitalet de Llobregat, ha

centrat el debat en la contribució

dels ajuntaments a la nova Llei

d’Educació de Catalunya. El

Fòrum va comptar amb la

participació d’experts en

educació, així com representants

dels grups parlamentaris, que van

exposar les seves propostes

entorn les competències locals

en educació

6 PROTAGONISTES, JA!

TEMA OBERT

centralització educativa a Catalunya". Així,s'aporten una sèrie de raons per les qualses considera necessari un "renovat prota-gonisme i coresponsabilitat dels municipisi el conjunt d'institucions i forces polítiquesi socials presents als diferents territoris ca-talans, en relació a l'agenda educativa".

Des del món local es pensa que la des-centralització educativa a Catalunya no espot plantejar només com un tema de debatentre institucions i nivells de govern, sinóque el que cal plantejar és “com milloremla qualitat del sistema educatiu a Catalu-nya”, amb la implicació de tots els agentssocials.

Coincidint amb l’Acord per a un Governcatalanista i d’esquerres, el document de-fensa “una descentralització que vetlli perla qualitat, que no provoqui fragmentació,sinó que generi responsabilitzacions com-partides”. “Caldria avançar -afegeix- cap aformes d’entendre el sistema educatiu aCatalunya on el territori, els seus poderspúblics i els actors que actuen en el ma-teix, hi fossin més presents. Tot semblaapuntar a la idea que és des de la proximi-tat des d’on es pot treballar millor per laqualitat, es pot dissenyar i adaptar millorels serveis públics a les necessitats espe-cífiques de cada lloc i entorn social”.

Així, des del món local es defensa laidea de “suma positiva”, compartint res-ponsabilitats i protagonismes en benefici

de la qualitat i millor capacitat de servei deles institucions educatives catalanes.

Propostes per a una nova política edu-

cativa

Els experts que han elaborat el docu-ment “Compartint responsabilitats: Cap aun nou paper dels governs locals en edu-cació” proposen una sèrie de línies perportar a terme una nova política educativaa Catalunya amb el suport del món local ialtres actors socials. Aquests paràmetresa seguir en el procés de descentralitzaciófan referència a aspectes substantius, aaspectes operatius i de gestió i a nous ser-veis i àmbits d’innovació.

Quan als aspectes substantius s’as-senyala que “caldria crear més canals,més enllà del Consell Escolar de Catalu-nya, on els ajuntaments, directament omitjançant les seves organitzacions d’arti-culació territorial (FMC, ACM), poguessinparticipar en la planificació i programaciógeneral de la política educativa catalana.

En el terreny dels aspectes operatius ide gestió és, segon els experts, on elsajuntaments i les “Zones Educatives” po-den tenir una intervenció més clara. Estractaria d’aspectes com l’accès al sistemaeducatiu; el règim de concerts; el manteni-ment, horari i règim d’obertura de centres;els equips de direcció; l’adscripció i règimdel personal docent; els serveis territorialsi de suport de la Generalitat i els serveiscomplementaris.

Respecte als nous serveis i als àmbitsd’innovació el document fa propostes enrelació a les activitats educatives no regla-des i les relacions escola-entorn; els pro-grama d’acollida als nouvinguts; els pro-grames de relació escola-treball, escola-ciutat i difusió de les tecnologiesd’informació i comunicació i l’adaptació cu-rricular i innovació pedagògica.

D’altra banda, el document fa referèn-cia a cinc possibles marcs institucionals ioperatius en els quals es pot recolzar ladistribució de competències i la descentra-lització del sistema: la Generalitat, les zo-nes educatives, els ajuntaments, els cen-tres escolars i els Consells Educatius Ter-ritorials o Consells Escolars Intercentres.Després de concretar les línies a seguir enel procés de descentralització del sistema

El futur de l'educació a Catalunyapassa per un Pacte Nacional per al'Educació entre els diversos agentspolítics, econòmics i socials, i enaquest marc cal inscriure el paperdels ens locals

7PROTAGONISTES, JA!

TEMA OBERT

educatiu a Catalunya, els autors del docu-ment fa una sèrie de reflexions entorn alsproblemes que pot generar aquest procési com encarar-los. Alguns dels possiblesproblemes del procés són la fragmentaciódel sistema educatiu, el problema delscostos, el clientelisme polític de caràcterlocal...

Però segons els experts “els perillsmés significatius i que més preocupacionsgeneren són els relacionats amb l’aug-ment de la desigualtat, ja que els altressón perfectament solucionables mit-jançant fórmules adequades al governconjunt i de delimitació de responsabili-tats”. “Així doncs -afegeixen els experts-s’han d’establir mecanismes que impedei-xin que la descentralització del sistemaeducatiu augmenti la distància entre elsgrups més desfavorits, i cal reduir aquestadistància millorant la situació de tots elsimplicats, i no, per exemple, rebaixant laqualitat de les escoles que funcionen bé”.

El document Compartint responsabili-tats: Cap a un nou paper dels governs lo-cals en l’educació assenyala els ritmes,les modalitats, les fórmules institucionals iles prioritats del procés de descentralitza-ció. Així, s’indica que l’acord de Govern jamarca les prioritats del procés a l’explicitaraspectes com la cogestió de la planificacióeducativa, concretada en temes com laplanificació de l’oferta educativa i el mapaescolar, l’oferta de places escolars públi-ques i l’avaluació de les necessitats d’es-colarització, als efectes de la creació denous centres públics i la concessió denous concerts educatius als centres de ti-tularitat privada, així com l’establiment d’i-tineraris entre centres d’educació primàriai centres d’educació secundària.

Però, a més d’aquests aspectes, el do-cument analitza d’altres, com ara la distri-bució de competències i el seu ritme detransferència, tenint en compte el paper deles zones educatives en el marc del mapaterritorial i institucional de Catalunya, elprocés de descentralització i les fórmuleslegals i de finançament.

Finalment, el document presentat en elmarc el IX Fòrum Local d’Educació fa unapanoràmica de quina és la situació de l’e-ducació a Europa i analitza el cas del Ma-resme en relació a les zones educatives.

Programa del IX Fòrum Local d’Educació

El IX Fòrum Local d’Educació va inaugu-

rar-se amb les intervencions del president de

la Diputació de Barcelona i alcalde de l’Hospi-

talet de Llobregat, Celestino Corbacho, el pre-

sident delegat de l’Àrea d’Educació de la Dipu-

tació de Barcelona, Àngel Merino, la presiden-

ta de la Comissió d’Educació de la FMC,

Helena Arribas, i la presidenta de la Comissió

d’Educació de l’ACM, Àngela Estruch.

La contribució dels ajuntaments a la nova

Llei d’Educació de Catalunya va centrar les

ponències de Joan Subirats, coordinador del

grup d’experts que ha elaborat el document

Compartint responsabilitats en educació, i de

Joan Manuel del Pozo, coordinador de l’àmbit

Coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’edu-cació dins el Pacte Nacional per a l’Educació.

Albert Riera (CiU), Flora Vilalta (PSC-

CpC), Josep M. Freixenet (ERC), Rafael Ló-

pez (PPC) i Dolors Camats (ICV-EA) van ex-

posar les propostes polítiques entorn les com-

petències municipals en educació.

Les conclusions i cloenda del Fòrum van

anar a càrrec de la regidora d’Educació de l’-

Hospitalet de Llobregat, Montserrat Company,

del president de l’Àrea d’Educació de la Dipu-

tació de Barcelona, Àngel Merino, i del director

de Planificació Educativa del Departament

d’Educació de la Generalitat de Catalunya,

Francesc Colomé.

El document Compartint responsabi-litats: Cap a un nou paper delsgoverns locals en l’educació assen-yala els ritmes, les modalitats, lesfórmules institucionals i les prioritatsdels procés de descentralització

8 PROTAGONISTES, JA!

AMB NOIS, NOIES, X ICS, X IQUES, N INS, N INES, . . .

8

Nexe Fundació ofereix l’única escola bressol de Ca-talunya especialitzada en nens i nenes amb pluri-discapacitat. La pluridiscapacitat és el conjunt de

trastorns greus en el desenvolupament global de la perso-na a causa de lesions neurològiques que no poden ser su-perades per la plasticitat cerebral.

Nexe Fundació és una entitat sense afany de lucre detitularitat privada subvencionada que neix l'any 1991. L'ob-jectiu de l'entitat és millorar la qualitat de vida dels infantsamb pluridiscapacitat mitjançant una atenció global, espe-cífica i individualitzada. Paral·lelament ofereix a les famí-lies suport, informació i assessorament.També desenvolu-pa activitats de formació, docència i investigació.

L'escola bressol especialitzada ofereix un espai te-rapèutic i educatiu a infants fins els 6 anys per donar res-posta a les necessitats pròpies de la seva edat i a les es-pecífiques i individuals generades per la pluridiscapaci-tat. A partir d'activitats lúdicoterapèutiques, individuals ide grup, es potencien les capacitats de desenvolupamentde l'infant per aconseguir el màxim benestar físic i emo-cional.

L'atenció és individualitzada: s'estableix per a cadanen o nena un programa global d'intervenció que es revisaperiòdicament i els seus objectius es treballen en sessionsindividuals i orienten l'organització de les activitats gru-pals. Aquest programa contempla aspectes de salut, d'hà-bits, el desenvolupament motriu i el treball de fisioteràpia,el desenvolupament de la comunicació, el desenvolupa-ment de les estructures perceptivocognitives i el desenvo-lupament de la autonomia.

D'altra banda, les activitats grupals tenen com a objec-tiu específic potenciar la relació i la comunicació entre elsinfants. Es realitzen activitats aquàtiques -piscina i balneo-teràpia-, taller de jocs psicomotrius, taller de contes viven-cials, taller d'expressió musical i taller de comunicació.

L'equip de Nexe està format per professionals especia-litzats en l'atenció a persones amb pluridiscapacitats: edu-cadors, fisioterapeutes, logopedes, infermera pediàtrica,neuropediatra, pedagogs, musicoterapeuta, psicomotricis-tes, terapeuta ocupacional, a més de personal voluntari id'estudiants en pràctiques.

Nexe Fundació, escola bressol per a nens inenes amb pluridiscapacitat

El centre treballa per al benestar

físic i emocional dels infants, alhora

que ofereix suport i assessorament

a les famílies

Les noves instal·lacions de l’entitat compten amb moderns equipaments, comara banyera d’hidromassatge, matalàs d’aigua o una sala de projecció

A partir d’activitats lúdicoterapèutiques, individuals i de grup, es potencien lescapacitats de desenvolupament de l’infant

TEXT: Paloma Herrera, Protagonistes, ja! / Nexe Fundació

FOTOGRAFIA: Nexe Fundació

9PROTAGONISTES, JA!

. . . AL·LOTS, AL·LOTES, X IQUETS, X IQUETES

Temps de Respir per a les famílies

Nexe Fundació desenvolupa un impor-tant paper de suport a les famílies d'infantsamb pluridiscapacitat. Organitza grups depares, servei "pare-a pare"; ofereix orien-tació i assessorament (a nivell pedagògic,dietètic, d'ajudes tècniques...) i seminarisde formació,

A més, Nexe ha creat fa cinc anys el"Temps de Respir", un servei perquè el pa-re o la mare que està tenint cura del seu fillamb pluridiscapacitat pugui disposar aixíd'un temps de descans o Respir i al mateixtemps que els nens gaudeixin d'un espaide lleure especialitzat i adaptat a les sevesnecessitats amb d'altres nens/es.

En aquest marc, Nexe ofereix diferentsmodalitats. El "Respir de dissabte" en ho-rari de 13h a 19h acull infants amb pluridis-capacitat de 2 a 12 anys en què es desen-volupen activitats lúdiques adaptades,com ara jocs psicomotrius, tallers, balneo-terapia, piscina, hipoteràpia, etc.

D'altra banda, Nexe Fundació tambéofereix al llarg de l'any quatre casals enèpoca de vacances escolars amb activi-tats lúdicoterapèutiques i les colòniesd'estiu. Les colònies, que compten amb lasubvenció de la Diputació de Barcelona,es desenvolupen en un complex adaptat a

La consellera de Benestar i Famí-lia, Anna Simó, la diputada deBenestar Social de la Diputació deBarcelona, Núria Carrera, i el regi-dor de Benestar Social de l’Ajunta-ment de Barcelona, Ricard Gomà,durant la inauguració de la novaseu de Nexe Fundació, el 20 d’abrilpassat

L’objectiu de l’entitat és millorar

les condicions de vida dels

infants que presenten trastorns

en el seu desenvolupament

mitjançant activitats lúdico-

educatives individuals i de grup

Vilanova de Sau. Durant una setmana, elsinfants gaudeixen del contacte amb la na-tura, alhora que reben una atenció perso-nalitzada en funció de les seves discapaci-tats.

Completen l'oferta de serveis del"Temps de Respir " el servei de cangursespecialitzats, per atendre infants i jovespluridiscapacitats dels 0 als 18 anys. Laborsa de cangurs de Nexe compta ambpersonal de suport especialitzat en la curade nens/es i joves amb greus trastorns enel desenvolupament.

Inauguració de les noves

instal·lacions

El 20 d’abril passat es vainaugurar la nova seu deNexe Fundació al carrer Es-corial 169 de Barcelona,atesa la necessitat d'ampliarels espais per desenvoluparles activitats de la Fundació.La inauguració va comptaramb la presència de la con-sellera de Benestar i Famí-lia, Sra. Anna Simó, de la di-putada de Benestar Socialde la Diputació de Barcelo-na, Sra. Núria Carrera, i delregidor de Benestar Socialde l'Ajuntament de Barcelo-na, Sr. Ricard Gomà.

CIUTADANS, JA!

PROTAGONISTES, JA!10

El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona va acollir el 30 d’abrilpassat la Primera Trobada dels Consells d’Infants de la provínciade Barcelona, on van participar 250 nois i noies dels consells deBadia del Vallès, Berga, Callús, Cardedeu, Cornellà, el Prat de

Llobregat, Rubí, Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Súria, el Consell de Noisi Noies de l’Hospitalet i les audiències públiques als nois i noies de Barce-lona.

Durant la jornada els nois i noies participants van debatre en grups detreball al voltant de la idea com ens agradaria la nostra ciutat. En finalitzarla trobada, els membres dels consells d’infants van lliurar un manifest ambpropostes concretes als dotze regidors d’Educació dels ajuntaments parti-cipants, que es van comprometre a estudiar-les a cadascun dels seus mu-nicipis. Que els nens i les nenes siguin considerats com qualsevol altreciutadà, que les ciutats siguin més sostenibles o que es tingui en comptetothom pel disseny dels espais urbans són algunes de les idees que els in-fants han llençat als responsables polítics de les seves poblacions.

La Primera Trobada dels Consells d’Infants de la província de Barcelo-na va comptar també amb la participació del diputat de l’Àrea d’Educacióde la Diputació de Barcelona, Àngel Merino, del catedràtic de Pedagogiade la Universitat de Barcelona (UB), Jaume Trilla, i de l’adjunt al Síndic deGreuges per a la Infància, Jaume Funes.

Laboratoris de democràcia

Els consells d’Infants van néixer l’any 1997 amb la intenció de donar laparaula als ciutadans més joves perquè aportin el seu parer i les sevespropostes en aspectes que incideixen en les seves ciutats i pobles.

El projecte, que compta amb el suport de l’Àrea d’Educació de la Dipu-tació de Barcelona, compta ja amb la participació de dotze ajuntaments:deu d’ells tenen constituït el seu Consell d’Infants, un altre el Consell deNois i Noies per a primària i secundària, i l’Audiència pública de Barcelonaciutat. Hi ha també cinc ajuntaments que estan en fase de constitució delsseus consells d’infants i que participen dins la xarxa d’ajuntaments que escoordina des de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona.

La Primera Trobada dels Consells d’Infants ha tingut llocal recinte de l’Escola Industrial de Barcelona

Que els nens i les nenes siguin

considerats com qualsevol altre

ciutadà, que les ciutats siguin

més sostenibles o que es tingui

en compte tothom pel disseny

dels espais urbans són algunes

de les idees que els infants han

llençat als responsables polítics

de les seves poblacions

La Primera Trobada delsConsells d’Infants reuneix250 nois i noies

Els infants lliuren als regidors d’Educació

dels dotze ajuntaments participants un

manifest amb propostes per millorar les

seves ciutats

TEXT: Redacció Protagonistes, ja!FONT: Diputació de Barcelona

FOTOGRAFIA: Diputació de Barcelona

MMAANNIIFFEESSTT DDEELL CCOONNSSEELLLLDD''IINNFFAANNTTSSBarcelona, 30 d'abril de 2005

Els nois i noies que hem participat en aquesta Trobadade Consells d'Infants us volem transmetre com ensagradaria la nostra ciutat. Per això, hem elaborat demanera conjunta aquest manifest, que us donem avui.Pensem que si els infants tenim una ciutat que ens agra-da, tots els ciutadans es beneficien.

- Volem tallers gratuïts de manualitats amb material reci-clable; per això cal posar més contenidors a l'abast detothom.

- Volem que es facin festes populars, fires... Per poten-ciar als ciutadans la seva "creativitat - recicladora".

- Demanem que posin més autobusos ecològics, que nocontaminin tant.

- Ens agradaria que els mitjans de comunicació tractes-sin d'una manera diferent les imatges i els missatgesrelacionats amb la violència, que no fomentin aquestaviolència.

- Ens agradaria que canviessin les places i els parcs,per adaptar-les a totes les edats, des dels més jovesfins a les persones grans. Estaria bé que aquestes pla-ces i parcs, a part de ser un lloc per divertir-se, fossinespais verds i adaptats per a tothom.

- Volem una ciutat on els nens i nenes puguem dir lanostra opinió. I siguem iguals com tothom.

- Ens agradaria que en l'esport hi hagués: tolerància,competitivitat amb un límits, acceptar les derrotes i pas-sar-s'ho bé.

- S'haurien de posar a disposició de les persones ambdificultats visuals gossos-pigall. Més rampes per lesescales ja que les voreres no estan gaire bé i dificultenla mobilitat dels cecs...Trens amb accés per minusvàlids.

- S'haurien de fer anuncis per conscienciar les personesque entre tots i totes hi ha d'haver un bona convivència.

- S'hauria de sancionar les persones que no reciclen, ien alguns establiments si tu portes coses reciclades acanvi et donen diners.

- Des del Consell d'Infants proposem que els conteni-dors estiguin més repartits i més informació sobre coms'ha de fer el reciclatge.

- Proposem que a les escoles es tingui més en compteel respecte.

11PROTAGONISTES, JA!

Segons paraules del president de la Diputació de Bar-celona, Celestino Corbacho, “han estat nois i noies que,en successius consells des de fa vuit anys, s’estan impli-cant en primera persona en la millora de les ciutats de Ba-dia del Vallès, Barcelona, Berga, Callús, Cardedeu, Cor-nellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet, Rubí,Sant Feliu de Llobregat, Sitges i Súria. Fan un aprenentat-ge vivencial de la democràcia mitjançant el treball enequip i la implicació personal, com si fossin laboratoris dedemocràcia”.

Des de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelonaes destaca la importància dels consells d’Infants i d’altresprogrames de participació infantil perquè “constitueixenun potent instrument a l’abast dels infants que els permetimplicar-se i actuar amb l’objectiu de transformar la sevapròpia ciutat”. Des de l’Àrea s’afirma que és molt important“que els infants puguin exercir el seu dret a participar, jaque la participació -tant d’infants i joves, com adults- ensfa més lliures, més responsables i, alhora, més conscientsdel que es pot fer i del que no es pot fer, com també delque pot fer però en els terminis que estan marcats per larealitat”.

El diputat de l’Àrea d’Educació, Àngel Merino, i el catedràtic de Pedagogia de laUB, Jaume Trilla, van donar la benvinguda als participants

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTES

PROTAGONISTES, JA!12

Fruita fresca per l’hora del pati

Amb motiu del Dia Mundial de la Salut el 7 d’abril, l’IES Marianao de Sant Boi de Llobregat ha portat a

fomentar hàbits i estils de vida saludables entre l’alumnat: s’ha repartit fruita fresca als nois i les noie

conscients dels beneficis de la fruita per a la salut, però en parlar-hi observem que en la majoria dels

part habitual de la seva dieta, tot i que els experts recomanen una ingesta diària de cinc racions de f

iniciativa, el centre ha portat a terme altres accions per commemorar el Dia Mundial de la Salut, com

samarretes i cartells per part dels alumnes amb el tema comú de la salut. Així mateix, sota el lema Vin

s’ha donat informació sobre aquest mitjà de transport ecològic a l’alumnat i la resta de la comunit

diferents obsequis i una bicicleta entre tots els alumnes que han vingut en bici a l’institut aquest dia.

M’agrada molt la fruita.

Menjo kiwi, plàtan, poma,

pera, pinya, raïm... Al mati

esmorzo kiwis o plàtan

amb torrades i suc de

taronja, i al col·le de vega-

des un entrepà i un suc

petit. La fruita és molt bona

perquè et dóna vitamines i

energia per créixer. A l’ins-

titut no es menja fruita, per-

què hi ha patates i d’altres

coses, i la fruita s’oblida.

Marta Carrasco,

12 anys

De vegades menjo fruita,

sobretot a l’estiu, després

de dinar. Al matí menjo un

suc abans de sortir de casa

i un entrepà a l’institut.

Menjar fruita és molt salu-

dable. Crec que aquesta

iniciativa de repartir-ne una

peça a l’hora del pati és

una bona idea, ja que mai

veus a ningú que mengi

fruita a l’institut i avui hi ha

força gent menjant-ne.

Marc Serra,

18 anys

A casa prenc un got de llet

amb ColaCao i a l’institut

un entrepà. Fruita no en

menjo gaire, només una

mandarina després de

dinar. Crec que aquesta ha

estat una bona idea perquè

mengem més fruita. Penso

que és bo de menjar-ne a

diari per tenir més vitami-

nes i força.

Maite Fernández,

12 anys

M’agraden algunes fruites,

sobretot el plàtan i el meló,

però normalment no en

menjo, perquè m’agraden

més els iogurts. A casa

esmorzo llet amb ColaCao

i al col·le, un entrepà. Crec

que la idea de repartir frui-

ta a l’hora del pati és una

bona idea, perquè així

molta gent tastarà la fruita i

si la tasten els agradarà.

Ariadna Rama,

12 anys

Marta CarrascoMaite Fernández

Ariadna RamaMarc Serra

13PROTAGONISTES, JA!

a terme una original iniciativa per

es a l’hora del pati. Tots ells són

casos aquest producte no forma

fruita i verdura. A més d’aquesta

m ara la realització de maquetes,

ne amb bici a l’institut i fes salut,

at educativa, a més de sortejar

FOTOS: JOAN MOREJON

M’agrada la pinya, la

poma, el préssec, la síndria

i el meló. Menjo sobretot

els caps de setmana quan

vaig a casa de la meva

àvia. Al matí esmorzo llet

amb Nesquik i al col·le un

entrepà amb embotit. Si

portessin més dies fruita a

l’institut en menjaria més,

avui he tastat les madui-

xes.

Elisabet Santos,

13 anys

M’agraden algunes fruites,

com la síndria, la pera, les

maduixes..., però no en

menjo gaire perquè m’agra-

den més els iogurts. Al matí

esmorzo galetes i un got de

llet amb Nesquik. A l’institut

menjaria fruita si en portes-

sin cada dia.

Edgar Rueda,

12 anys

Normalment prenc un suc al

matí. De fruita, no en menjo,

de vegades a les nits perquè

m’obligen a casa. M’agrada

més la d’estiu: les maduixes

i els préssecs, la síndria, el

meló i les cireres. No m’a-

graden gens els plàtans, les

pomes o les peres. Penso

que menjar fruita és molt

saludable i bo. Crec que avui

sí que en menjarem perquè

es fa aquesta iniciativa, però

demà no ho crec.

Rocío Ruiz,

16 anys

Habitualment no menjo frui-

ta, molt poca. De vegades

prenc llet a casa, però no

sempre, i un entrepà al

col·le. M’agrada la síndria a

l’estiu i les maduixes amb

nata o amb llet condensa-

da. Avui he menjat alguna

maduixa a l’hora del pati.

Penso que si en portessin

cada dia em cansaria, però

de tant en tant sí que en

menjaria alguna peça.

Estefanía Guillén,

12 anys Estefanía GuillenEdgar Rueda

Elisabet SantosRocío Ruiz

PROTAGONISTES, JA!14

EDUCACIÓ EN EL LLEURE

‘Espai de ciutadania’

El segon llibre de la col·lecció L’Esmolet, editat

per Esplais Catalans, documenta la quotidianitat

i la feina diària a l’esplai per tal de millorar-la

TEXT: Núria Bolet

Responsable de l’Àrea Pedagògica d’Esplac

El segon llibre de la col·lecció L'Esmolet, Espai deciutadania, editat per Esplais Catalans -Esplac-,està format per un conjunt de treballs que aprofun-deixen i desenvolupen algunes de les bases pe-

dagògiques que sostenen el nostre Projecte educatiu. L'ob-jectiu d'aquests treballs és, doncs, documentar la quotidiani-tat i la feina diària a l'esplai, per poder reflexionar, treballar imillorar-la amb molts interrogants i poques respostes.

Hi ha infants i joves d'origen immigrat al nostre entornmés proper? Com podem donar a conèixer què fem a l'es-plai? Què podem fer perquè hi participin? Quines activitatshauríem de realitzar? És necessari fer una pedagogia inter-cultural a l'esplai encara que no hi hagi infants i joves d'ori-gen immigrat?

A partir de la tasca feta en aquest sentit, el desconeixe-ment a poc a poc s'ha dissipat, i hem adquirit una actitudmés crítica i conscient sobre les desigualtats socials i estruc-turals. El folklore i l'exotisme potser han hagut de ser el pri-mer esglaó a superar, però amb el temps hem començat aentreveure la importància de saber esmicolar el nostre uni-vers cultural que encega la visió transformadora.

Així doncs, d'un temps ençà, Esplac s'ha plantejat la ne-cessitat de treballar a favor de la interculturalitat com a eixtransversal del Projecte educatiu. I en conseqüència, dinsdels esplais s'ha començat a projectar esforços per millorarla formació, replantejar continguts, intercanviar coneixe-ments i experiències, i així, de mica en mica, poder esdeve-nir el mirall de la diversitat sociocultural del barri o poble.

Davant del treball realitzat durant aquests anys, amb l'ini-ci i el posterior desenvolupament de la Comissió d'Immigra-ció d'Esplac, vàrem creure que era el moment d'elaborar undocument, no amb la intenció d'oferir la recepta adequada,sinó d'oferir nous plantejaments i, fins i tot, nous interrogantsdavant les múltiples accions que hàgim pogut dur a termefins ara. Aportar noves reflexions i nous reptes, alguns d'a-quests fruit de l'experiència quotidiana i més propera delscentres d'esplai.

Analitzant el títol Espai de ciutadania, entenem el con-cepte d'espai, la mateixa ciutat, el poble o el barri que sovint,tot i anomcenar-se educatiu, els ciutadans i ciutadanes som

els últims en poder decidir què volem al nostre carrer. Lacomplexitat dels models actuals de ciutat aprofundeixen enles desigualtats i s'usa habitualment el concepte de ciutada-nia tot i no existir un conjunt social cohesionat.

Avui en dia, la ciutadania disposa cada cop de menysd'espais d'intercanvi i, en conseqüència, deixa de ser unconjunt, essent unitats cada vegada amb menys llaços derelació, i la convivència se'n ressent.

És a l'esplai on trobem potenciats aquests espais de rela-ció i de convivència, on els membres del grup, els infants i jo-ves, en són els protagonistes i estan considerats per igual,establint un espai acollidor i còmode per a tots ells i elles.

Més tard, hauran de ser ells qui decideixin conjuntamentels objectius a assolir, arribant a un consens i, finalment, por-tar-ho a terme assumint l'autoresponsabilitat en el procés.

Aquestes diferents fases formen part d'un procés d'apre-nentatge i de participació progressiva, en què l'infant a me-sura que va creixent adquireix més habilitats que fomentenun major grau d'autonomia i llibertat. És en aquests espaison porten a la pràctica la veritable Democràcia: tots els mem-bres del grup tenen els mateixos drets, i, per tant, entre tots itotes creen una consciència de grup -pensen en els altres-, iestableixen els criteris per compartir. Aquesta actuació pe-dagògica crítica ajuda a promoure la interacció, l'educacióen valors i l'empatia alhora que dóna l'oportunitat a l'infantd'expressar-se i esdevenir actor en si mateix.

Els nostres centres d'esplai són l'espai per a la ciutada-nia, on es tenen en compte les persones i la seva trajectòria,actuant així de grans agents socialitzadors. És per això queés important i necessari remarcar i reconèixer la feina quefan en el seu dia a dia.

El text resultant d'aquesta tasca és Espai de ciutadania,un llibre que forma part d'una incipient col·lecció de docu-ments que aprofundeixen en les bases contingudes en elProjecte educatiu d'Esplais Catalans. Amb aquest seguit detreballs volem seguir avançant en la línia d'establir un discurspedagògic i metodològic adreçat a millorar la feina que es fades dels centres d'esplai, i amb la finalitat sempre present detransformació i desenvolupament adequat de la nostra so-cietat.

15PROTAGONISTES, JA!

NAVEGANT PER LA XARXA

El concurs on line Euroscola ha tancat l’edició2005 amb la participació de 302 centres escolarsde l’Estat espanyol, 21 d’ells de Catalunya (16 deBarcelona, 1 de Girona, 3 de Lleida i 1 de Tarra-

gona). En aquesta ocasió el tema que ha centrat la com-petició ha estat la Constitució europea. Els alumnes hanhagut de completar durant un mes diverses proves a tra-vés d’Internet i han demostrat el seus coneixements sobrela Constitució europea i la història d’Europa.

El Col·legi Fundació Llor, de Sant Boi de Llobregat(Barcelona), s’ha proclamat guanyador a Catalunya. Coma segon classificat ha quedat l’IES Cristòfol Ferrer, de Pre-mià de Mar (Barcelona), i en tercer lloc, l’Escola Joan Pe-legrí de Barcelona. Els guanyadors a Catalunya visitaranel Parlament Europeu a Estrasburg, on seran convidats aparticipar en el Programa Euroscola del Parlament. Un to-tal de 33 persones (30 alumnes i 3 professors del centreescolar guanyador) podran visitar l’Eurocambra gràcies auna ajuda de viatge concedida pel Parlament Europeu. Dela seva banda, l’Institut de la Joventut d’Espanya (INJU-VE) aportarà una ajuda complementària de viatge de 600euros. Així mateix, el Consell de la Joventut d’Espanya re-galarà a cadascun dels 18 professors responsables dels18 centres espanyols guanyadors (un per comunitat autò-noma) una cartera amb diversos materials informatius ipedagògics editats pel mateix consell. A més, el Ministerid’Educació i Ciència, a través de la Subdirecció Generalde Programes Europeus, regalarà un lot de llibres als 18centres escolars guanyadors.

El concurs compta, a més, amb una modalitat per aeducació especial, enguany sota el lema Una Europa pera tothom ha de començar per una Escola per a tothom. Enaquesta modalitat han participat 17 centres escolars del’Estat espanyol. El Centre d’Educació Especial per a jo-ves amb paràlisi cerebral Pyniol Vermell-Aspace, de Ma-rratxi (Mallorca), s’ha proclamat guanyador.

El concurs Euroscola Una Constitució per a Europa haestat organitzat per l’Oficina del Parlament Europeu i laRepresentació de la Comissió Europea a Espanya, amb lacol·laboració de l’Institut de la Joventut (INJUVE) i el Mi-nisteri d’Educació i Ciència i altres institucions. El seu ob-jectiu ha estat generar un debat i un estudi del contingutde la Constitució europea per part dels centres escolarsinscrits. La d’enguany n’és la dotzena edició.

‘Una Constitució per a Europa’

L’edició 2005 del concurs on line Euroscola es tanca

amb la participació de 21 centres de Catalunya

WWW.EUROSCOLA.COM

Alguns dels continguts d’Euroscola: pàgina d’inici, Club Euroscola i estadístiquesde participació

PROTAGONISTES, JA!16

EDUCACIÓ

La repressió franquista, els assassi-nats de republicans per part de fran-quistes després de la Guerra Civil ola presència de republicans catalans

i espanyols en els camps de concentraciónazis són temes que encara no acostumena formar part dels continguts d'història ques'ensenyen a les escoles. Conscients que hiha molts joves que encara desconeixenaquests fets de la nostra història més re-cent, i amb l'objectiu de conservar la memò-ria històrica i promoure una ètica de la convivència, s'haneditat el llibre i DVD Republicans i republicanes als campsde concentració nazis, dos nous recursos didàctics elabo-rats per l'Institut d'Educació de Barcelona en col·laboracióamb l'Amical de Mauthausen, pensats per a l'ensenya-ment a les escoles de secundària. El DVD recull el testi-moni de Joan Escuer, Jaume Álvarez, Neus Català i Jo-seph Simó; quatre persones que van estar en diferentscamps de concentració nazi. Per la seva banda, el qua-dern recull orientacions didàctiques i continguts per a l'en-senyament d'aquest capítol de la història.

Aquests dos materials estan a disposició de les esco-les de Barcelona que vulguin oferir al seu alumnat de se-cundària una activitat educativa per explicar i ensenyar alsjoves el que va ser el nazisme, i especialment la vivènciaque van patir els republicans espanyols que van ser de-portats a camps de concentració.

Ensenyar la tragèdia dels camps nazisRepublicans i republicanes als camps de concentració nazis, nou recurs

didàctic amb testimonis de catalans deportats al camps de concentració

Els republicans es van caracteritzar pelseu posicionament declaradament antifeixista.Per això van combatre contra els nazis, peraquesta raó van ser perseguits i reprimits.Molts d'ells van anar a parar a camps de con-centració nazis. Des de l'agost de 1940 vanarribar a aquests camps de concentració i ex-termini més de set mil republicanes i republi-cans espanyols, dels quals només van sobre-viure 2.184.

La proposta que fan Joan Pagès i Montse-rrat Casas, autors del llibre i del DVD, té com a protagonis-tes els homes i les dones que van viure i patir la terrible ex-periència de ser tancats en camps de concentració nazis.Però, a més d'estudiar i denunciar les condicions de vidainfrahumanes, les tortures i vexacions, la mort de tantes itantes persones, Republicans i republicanes als camps deconcentració nazis també proposa relacionar aquesta si-tuació tràgica amb altres situacions que s'han produït ambposterioritat a la finalització de la Segona Guerra Mundial iamb situacions que es produeixen avui en dia.

La iniciativa d'editar aquests nous recursos didàcticss'emmarca en la tasca que desenvolupa el Consell de Co-ordinació Pedagògica, que aglutina les entitats que oferei-xen activitats escolars. L'Amical Mauthausen en formapart des de l'any 2001, oferint xerrades als centres, unaproposta didàctica que ara es veu reforçada amb aquestsmaterials.

Republicans espanyols als camps de concentració i extermini nazis Arribada de deportats en tren, a Auschwitz

El material està editat per l’Institut d’Educació de Barcelona encol·laboració amb l’associació Amical de Mauthausen

TEXT: Sandra Pedrals

Protagonistes ja!

17PROTAGONISTES, JA!

SALUT

La prevenció del tabac a les escoles és una eina fo-namental per evitar l'inici del consum del tabacque a Catalunya se situa en els 13 anys. Per això,el proper setembre l'Agència de Salut Pública de

Barcelona (ASPB) posarà en marxa el programa pilot Ales escoles, eduquem també per a la salut, adreçat a totesles escoles de Barcelona. Per primera vegada la preven-ció anirà més enllà de l'aula (alumne) per arribar a l'entorn(educadors i pares).

A les escoles, eduquem també per a la salut es basaen materials impresos de senyalització i sensibilització so-bre el tabaquisme amb l'objectiu de sensibilitzar els joves iels educadors sobre els beneficis d'un ambient escolarsense fum de tabac. S'imprimiran 2.000 cartells que con-tenen extractes de la legislació vigent, eslògans pensatspels mateixos escolars (Millor perdre el tabac que no pasla teva llibertat o Prepárate a no probar lo que muy pocospueden dejar), i missatges dirigits a pares i educadors(Bons hàbits per als vostres fills, o L'escola, un espai sen-se tabac) per recordar-los la importància del rol modèlicenvers el tabaquisme.

Factors associats a l'inici del consum del tabac

L'ASPB ha realitzat un estudi en què analitza els fac-tors associats a l'inici del consum del tabac. L'estudi haconsistit en el seguiment a 1.056 adolescents, de 12 i 13anys de primer curs d'ESO de 44 escoles de Barcelonaentre els anys 1998 i 2001. Durant els tres anys que ha du-rat aquest estudi, els estudiants van haver de respondrecada any a un qüestionari sobre estils de vida en quèconstaven 8 ítems relacionats amb la pressió social cap alconsum de tabac i que es resumien en dues variables: lapressió per fumar exercida pels amics i la pressió per fu-mar exercida per altres persones.

Els resultats d'aquest estudi, que s'acaben de presen-tar públicament, indiquen que les actituds, la intenció defumar en el futur, el consum dels germans i passar eltemps lliure en establiments com discoteques o bars in-flueix de manera igual en nois i noies per iniciar-se en l'hà-bit del tabac. Només es destaquen com a factors predic-tors de les noies tenir una baixa autoestima i un nivell so-

L’escola, un espai sense tabacSegons dades de l'Agència de Salut Pública de

Barcelona, l'any 2004 el 45,8% dels joves entre

14 i 16 anys declarava haver fumat algun cop

cioeconòmic alt. Durant el període estudiat (1998-2001) laprevalença de fumadors regulars va passar de l’1,7% al22% entre els nois, i de l’1,6% al 38,2% entre les noies.Actualment a Catalunya, segons dades de l'ASPB, l'any2004 el 45,8% dels joves entre 14 i 16 anys declarava ha-ver fumat algun cop i l'edat d'inici en el consum del tabacse situa al voltant dels 13 anys.

L'estudi de l'ASPB posa en relleu que existeixen fac-tors de risc per a l'inici del tabaquisme susceptibles d'inter-venció. Segons els seus autors cal actuar i sensibilitzarsobre el risc potencial de determinades formes d'utilitzar eltemps lliure o modificar les actituds mitjançant l'estudi delspros i contres del fumar.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) faanys que realitza intervencions preventives del tabaquis-me en els escolars a través de diferents programes comPASE.bcn, dirigit a la prevenció de l'abús de substànciesen els escolars de 12 i 13 anys, i el Classe sense fum, diri-git a escolars de segon d'ESO i que té per objectiu evitarl'inici del consum del tabac.

A més del programa pilot A les escoles, eduquem tam-bé per a la salut, l'ASPB desenvoluparà durant el 2005 elprograma Adolescent smoking cessation. Aquest és unprojecte de la Comissió Europea que pretén demostrar l'e-fectivitat de la cessació tabàquica entre els joves de 16 i18 anys.

A més del programa pilot A les escoles,

eduquem també per a la salut, l'ASPB

desenvoluparà durant el 2005 el programa

Adolescent smoking cessation, un projecte de

la Comissió Europea que pretén demostrar

l'efectivitat de la cessació tabàquica entre els

joves de 16 a 18 anys

TEXT: Sandra Pedrals

Protagonistes ja!

IMAGINARI

PROTAGONISTES, JA!18

Titelles de fil, guant, papiroflèxia, muppet, ombresxineses, tija o bonraku. Tots els tipus de manipu-lació de titelles es troben representats a la mos-tra El món màgic dels titelles, que la companyia

catalana Pengim-Penjam presenta al Museu de Gavà.L’exposició reuneix una desena de grups de titelles de di-ferents materials i tècniques, amb elements decoratiusque formen part de l’escenografia del mateix espectacle aquè pertanyen, per tal que l’espectador pugui entreveureo imaginar-se l’orientació de la posada en escena. Talcom explica el coordinador de la companyia, Josep MariaSerrat, “la intenció de l’exposició és que l’espectador tin-gui una visió més àmplia sobre aquest món i trencar elstòpics existents sobre els titelles, ja que sovint són espec-tacles que s’associen amb el públic infantil. Es tracta d’a-propar la màgia dels titelles al públic en general i alhoradescobrir que amb un qualsevol objecte es pot construirun titella i que qualsevol objecte pot ser animat”.

L’exposició mostra una desena de grups de titelles dediverses companyies, com la mateixa Pengim-Penjam,l’Institut del Teatre de Barcelona, Teatre de Sac o Trac-Trac, a més de recollir altres tipus de material d’arreu delmón. Entre aquest recull hi podem trobar titelles de tija, enquè la manipulació es fa dins de l’aigua, com a exempledels titelles xinesos o vietnamites, que fan les representa-cions dins l’aigua en els arrossars o ambients semblants.

Quant a les tècniques de representació sorprèn la va-rietat de materials i tècniques exposats. Així, podem dei-

‘El món màgic dels titelles’Una exposició de la companyia Pengim-Penjam reuneix al Museu de Gavà

titelles de diverses tècniques i materials

“El món del titella és una de les arts més

riques que existeix i no tan sols hi ha la

posada en escena, sinó que tenim tota la part

de construcció, on intervé l’escultura, la

pintura, la costura i sobre tot l’enginy, la

imaginació per aplicar tecnologies variades”

Companyia Pengim-Penjam

Les visites dels escolars finalitzen amb un petit espectacle o un taller deconstrucció de titelles

Breu història dels titelles

L’origen dels titelles el trobem a les cerimònies religioses del Paleolític i l’Antiguitat. S’han trobat restes

de titelles primitives a tumbes xineses, índies, gregues i egípcies. A l’Edat Mitjana, el cristianisme va perse-

guir el teatre i els ninots pel seu orígen pagà, tot i que després l’Església els va fer servir per ensenyar la Bi-

blia. També eren un material recurrent dels juglars i acròbats a les seves representacions als castells euro-

peus. Al segle XVI es va popularitzar La Commeida dell Arte, la influència de la qual ha arribat als nostres

dies amb personatges tan populars com els pallassos Arlequín, Escaramúz i Polichinela. Al segle XVIII, els

titelles no només protagonitzen els teatres ambulants, sinó que accedeixen a cercles més selectes de la so-

cietat. L’interès per aquest art mil·lenari no decau durant el segle XIX, en què proliferen les obres i els autors

que s’hi dediquen. Els titelles han experimentat des de llavors una gran evolució, amb la incorporació de no-

ves formes, materials i tecnologies. Avui dia, la popularitat assolida gràcies a la immersió en el món educatiu

i els mitjans de comunicació converteix els titelles en un important recurs lúdic i educatiu.

TEXT: Paloma Herrera, Protagonistes, ja!FOTOGRAFIA: Pengim-Penjam i Diomira

19PROTAGONISTES, JA!

IMAGINARI

xar-nos transportar per la màgia de la llum ul-traviolada -en què els objectes i els titelles des-taquen sobre un fons negre perquè són pintatsamb pintura fluorescent- o bé contemplar els ti-telles i decorats fets de paper, cartró i pasta depaper utilitzant la tècnica de la papiroflèxia. Amés d’aquests materials, també en trobem elstitelles construïts amb ceràmica de l’especta-cle Contes iroquesos de Montse Seró, els deteixits i accessoris de costura de l’espectaclede l’Institut del Teatre El vestit nou de l’empe-rador o bé els titelles d’aquesta mateixa com-panyia fets amb materials reciclats, com aratrossos de nina trencada, pots de carè o baflesde ràdio. També podem contemplar l’especta-cle Hi ha tantes coses boniques a la mar, de lacompanyia Pengim-Penjam, on els titelles es-tan fets de troncs i petxines trobades a la plat-ja.

Pengim-Penjam, 20 anys de titelles

La companyia Pengim-Penjam fou creadal’any 1985 sota la coordinació de Josep MariaSerrat, diplomat en el Departament de Titellesde l’Institut del Teatre de Barcelona i exmem-bre de la companyia d’aquest Institut. Si bé enel seu origen la companyia va centrar la sevaactivitat principal en el teatre d’animació, benaviat es va especialitzar en l’espectacle de tite-lles i d’objectes. Pengim-Penjam es nodreix enla creació i realització dels seus espectaclesd’artistes de diferents especialitats. El seu tre-ball inclou espectacles infantis i per a adults,així com performances, si bé el denominadorcomú de tots ells és el contingut pedagògic.Per a més informació consulteu www.pengim-penjam.com.

Per a les escoles s’organitzen visites guiades, on s’expliquen els diferents materials i tècniquesemprats en l’art dels titelles

L’exposició mostra titelles de diferents tècniques i materials

Activitats per a les escoles

L’exposició El món màgic dels titelles, que ro-

mandrà al Museu de Gavà fins al 12 de juny, es

basa amb activitats per a les escoles. Després de

realitzar una visita guiada per la mostra, en què

s’explica als nens i les nenes els diferents mate-

rials i tècniques que s’exposen, es fa un petit es-

pectacle o un taller de construcció de titelles. L’ob-

jectiu d’aquestes activitats és apropar aquest

mil·lenari art als més petits.

PROTAGONISTES, JA!20

Algunes zones del Pirineu i el Prepirineu estan ex-cessivament explotades mentre d'altres es man-tenen verges, tot i que descuidades, amb l'altgrau de perill d'incendi que representen per la

mala gestió dels boscos (una de les pitjors del món). Amés, el desenvolupament del Pirineu passa per la pèrduade les activitats tradicionals que se substitueixen per lesnoves ofertes d'oci i l'augment de places d'hostatgeria,amb molt pocs atractius d'interès social o cultural.

Des del punt de vista de la preservació del patrimonihistòric i cultural existent, s'han fet avenços en alguneszones i en alguns temes concrets, com és el cas del llegatdel romànic (recolzat amb la declaració de Patrimoni de laHumanitat al romànic de la vall de Boí) o d'altres iniciati-ves com són els museus locals (els de la "Ruta dels oficisd'ahir" en són un bon exemple) defensades sobretot desdels consells comarcals i alguns ajuntaments, així com dela Diputació (cal destacar-ne la Xarxa de Biblioteques).

La principal problemàtica del Pirineu de desequilibrihome-natura és molt complexa, ja que s'hi barreja l'altgrau d'inestabilitat en les perspectives de subsistènciadels habitants amb les noves explotacions (eminentmenturbanístiques però sense ànim de repoblació) que s'hanconcedit sense cap pla estratègic. Crec que és indispen-sable trobar l'equilibri entre l'explotació necessària per ga-rantir noves fonts de subsistència (la despoblació dels da-rrers anys no augura bones perspectives) i la dotació desistemes de preservació de l'entorn.

No té cap sentit que la llei del Parc Nacional d'AigüesTortes i Llac de Sant Maurici (PEIN) sigui de les més res-trictives del món, mentre als seus límits s’hi permet fercréixer les estacions d'esquí i fomentar la construcció il'especulació urbanística (que tanca les portes al manteni-ment de les poblacions locals). Tampoc té sentit explotaruna zona urbanísticament per a segones residències ques'ocupen de mitjana menys de quinze dies l'any (la Cer-danya n'és un bon exemple) i encara menys, sense dotar-

El patrimoni al Pirineu

El nou pla contra el descontrol

urbanístic al Pirineu és una bona

declaració d’intencions, però no

resol els problemes de fons

La zona de Sant Honorat i la Roca del Corb no està inclosa en el projecte d'es-pais naturals amb protecció sectorial, els quals, en teoria i segons es diu que elnou pla "legislarà ambientalment els que tenen un elevat valor agrícola, un valorecològic en l’àmbit regional o comarcal, un especial interès cultural i paisatgístic"

la d'ofertes socials i culturals alternatives a les esportives id'oci. Tampoc és lògic tenir concentracions excessives degent (com és el cas d'Andorra i la seva oferta de consum)mentre hi ha molts pobles abandonats al llarg de tot el Piri-neu.

La Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat deCatalunya va fer públic el passat més d'abril un pla contrael descontrol urbanístic al Pirineu, el qual defensa la con-centració del creixement per generar punts forts en serveisi crear una xarxa des d'aquests punts estratègics. El platambé inclou allò que queda tan bé de "protegir el medi na-tural" però en el detall, faltaran recursos, segur! La partmés positiva del pla és la voluntat del control i de la regula-ció en la construcció per frenar l'especulació i preservar latipologia i l'arquitectura tradicional dels nuclis de muntan-ya. També s'obren 104 quilòmetres de carreteres i se'ncondicionen 54 més (ja veurem si respecten els estudismediambientals o tiren pel dret, com en el cas de Bra-cons). La part més negativa, és que el pla no parla res dela millora en oferta cultural, no especifica partides destina-des a dignificar els accessos al patrimoni, i llàstima quearribi tard per aturar la destrossa de la vall de Ruda o la deFilià (encara que no s'hi facin les pistes d'esquí si que hihaurà especulació urbanística) o totes les altres desfetesque les han precedit.

Esperem que aquest pla faciliti la creació d'estructuressòlides i aturi el descontrol, que ja és greu que s'assumeixiel que n'hi ha! Però per complementar-lo, calen projectesd'àmbit local en funció de la realitat de cada zona que re-colzin un pla estratègic general de tot el territori, el qual in-clogui les polítiques de preservació i de manteniment delpatrimoni natural, així com també la recuperació, gestiópública i promoció del patrimoni històric i cultural, amb lacreació de noves figures per controlar transversalment totsels projectes. Tot això exigeix recursos i -sobretot- aturarels que especulen amb el territori, sovint a recer del poderpolític.

ESPAIS D ’ACCIÓ

TEXT I FOTOGRAFIA: Jordi Quera

21PROTAGONISTES, JA!

INFORMACIONS

320 estudiants de secundària

mostren els seus treballs teatrals

Un total de 320 estudiants de 30 instituts de secundària de

Barcelona han presentat els seus treballs teatrals al Teatre

Lliure en el marc de la V Mostra d’Arts Escèniques Salta a l’es-

cenari, dedicada enguany a l’Any del Llibre i la Lectura. Els

alumnes, d’entre 12 i 15 anys, han representat un total de 52

obres, que han treballat al llarg del curs. Aquesta iniciativa

s’emmarca en la Mostra de Programes Culturals, organitzada

per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) amb

l’objectiu de fomentar i divulgar la creació artística i cultural en-

tre l’alumnat dels IES. Com a novetat de l’edició d’enguany, s’-

ha convocat un certamen d’autors teatrals. La Mostra de Pro-

grames Culturals, que arriba a la seva dissetena edició, comp-

ta també amb mostres de música, de dansa i d’arts plàstiques.

Activitats d’estiu a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ofereix enguany més de

53.000 places per a activitats d’estiu per a nois i noies i Cam-

pus Olimpia. Sota el lema Estiu per no parar, el catàleg d’en-

guany compren campaments, colònies, rutes, casals i les acti-

vitats esportives del Campus Olimpia. Les inscripcións, a càr-

rec de cada entitat organitzadora, es poden consultar a la web

www.bcn.es/vacances/catala.

www.educa-ds.com, educació

viària per a escolars a Internet

Prop de 7.000 centres escolars de l’Estat espanyol partici-

pen en una campanya de seguretat viària dirigida als alumnes

de 1r d’ESO, que s’ha posat en marxa a través de la web

www.educa-ds.com. Es tracta d’una pàgina en què es propo-

sen materials, jocs i activitats relacionats amb l’educació viària.

Com a novetats, en aquesta edició s’hi han afegit nous temes

a les fitxes didàctiques per als professors, com els efectes de l’

alcohol en la conducció o el carnet per punts. La secció de joc

interactiu per als estudiants també s’ha ampliat, amb pregun-

tes sobre els nous continguts de la pàgina.

La campanya, desenvolupada per tercer any consecutiu

per Direct Seguros, compta a més amb la convocatòria d’un

concurs de redacció, en aquesta ocasió sota el lema: Per què

penses que hi ha accidents de trànsit? Què faries tu per evitar-

los. El concurs comprèn un primer premi de 6.000 euros pel

col·legi guanyador i un segon premi de 2.000 euros per al fina-

lista. La resta de centres seleccionats -un per comunitat autò-

noma- rebran un lot de llibres Santillana.

14.700 places en activitats

d’estiu de les associacions

educatives juvenils catalanes

Les associacions educatives juvenils catalanes, que for-

men part del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, or-

ganitzaran durant els mesos d’estiu 560 activitats educatives

amb 14.717 places per a infants i joves. Aquestes activitats

(casals, colònies, camps de treball, campaments, rutes, inter-

canvis i camps de treball), reconegudes per la Generalitat de

Catalunya a través de la Secretaria General de Joventut, estan

recollides a la Guia d’Activitats Estiu 2005, que es pot consul-

tar al web.

www.gencat.net/joventut

JUAME SOLER

Estudiants de Chieti i Sabadell durant l'intercanvidel curs passat a Barcelona

Alumnes de Sabadell i de Chieti, Itàlia, estan portant a terme un programa d’inter-

canvi d’experiències mediambientals en el marc de l’Agenda escolar del Medi Ambient

i el Desenvolupament. En aquesta ocasió, han estat els estudiants catalans de l’IES

Vallès de Sabadell qui han visitat els companys de Guardialegre (província de Chieti,

Itàlia) amb l’objectiu de compartir treballs i experiències.

El projecte parteix d’un protocol de col·laboració de la Xarxa de Ciutats i Pobles

cap a la Sostenibilitat, liderada per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelo-

na, amb la província de Chieti, Itàlia, i la ciutat de Tallin, Estònia, per tal de difondre l’a-

genda escolar a altres territoris europeus. A partir del proper curs escolar, estudiants

de Menorca també la tindran, en virtut d’un acord amb el Consell Insular.

L’Agenda escolar del Medi Ambient i el Desenvolupament va ser concebuda l’any

2002 a proposta del Grup de Treball de Participació en les Agendes 21 de la Xarxa de

Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Intercanvi d’experiències mediambientals

entre joves catalans i italians

EINES CULTURALS

PROTAGONISTES, JA!22

Mis primeros librosTimun Mas

Diversos títols

Alfaguara Grup Promotor

Novetats editorials d’Alfaguara

per a aquesta primavera. Amb L’ove-

lla Paquita (a partir de 4 anys), els

nens i les nenes, acompanyats d’un

adult, podran parlar del valor del viat-

ge com una descoberta i del valor

d’allò que els és més proper, la famí-

lia i els amics. El secret de l’Òscar (a

partir de 5 anys) explica la història

d’un ós petit que dorm amb un gos de

peluix per no tenir por, però no s’atre-

veix a explicar-ho a ningú, perquè es

pensa que se’n riuran. A Els barquers

del cel, el Marc i la seva colla miren

d’esbrinar quines són les causes de

la sequera que fa massa temps que

dura: potser és que els barquers del

cel han passat de llarg d’aquella con-

trada? Un lleó a les golfes és la histò-

ria d’una nena que no en té cura de la

seva mascota, un cadell de lleó que

somia a treballar en un circ.

L’escola, quina aventura!

Editorial Joventut

Amb il·lustracions de Roser

Capdevila i textos de Marie-Agnès

Gaudrat, aquest llibre ajudarà els

nens i les nenes que comencen

l’escola, o que han d’anar-hi prope-

rament, a superar la por a les co-

ses desconegudes dels primers

dies. Així mateix, els nens i les ne-

nes reconeixeren en aquestes pàgi-

nes situacions, jocs i sensacions

relacionats amb l’escola. Un llibre

que mostra els infants com allò que

els fa por els pot acabar agradant

molt.

L’adolescent problemàticDr. J. Mateu Sancho - Dr. Paulino Castells. Pòrtic Viure

A L’adolescent problemàtic, els doctors Jordi Mateu Sancho i Paulino Castells tracten diferents problemà-

tiques associades a l’etapa de l’adolescència, a partir del que viuren diàriament a les pròpies consultes pro-

fessionals. El llibre tracta des de les addiccions a la televisió, Internet o els videojocs a casos de fracàs esco-

lar o fòbies, passant per problemes més greus, com ara els trastorns de la conducta alimentària o de la per-

sonalitat. Es tracta d’una interessant eina per ajudar les famílies, els docents i, fins i tot, els propis

adolescents a resoldre molts dubtes sobre aquesta etapa del desenvolupament humà, a més que suposa una

important ajuda per a poder intuir on acaba la normalitat i on comencen els problemes de caire psicològic.

Jordi Mateu, metge especialista en pediatria i puericultura i amb més de vint-i-cinc anys d’experiència

com a pediatre, ha editat diversos llibres relacionats amb la infància, entre ells El nen diferent...?, amb Pauli-

no Castells. Castells és doctor en medicina i cirurgia, especialitzat en pediatria, neurologia i psiquiatria. La

seva activitat professional se centra en el camp de la psicologia infantil i juvenil.

Caixa amb nou llibrets de

cartró a color, molt adequats

per ajudar els més petits a re-

conèixer paraules, enriquir el

vocabulari i començar a llegir.

Els continguts que es treballen

són la roba, les joguines, els

números, els aliments, els ani-

mals, els sons, la casa, els co-

lors i les formes. El volum, que

està disponible en castellà i en

català, és adequat per a nens i

nenes a partir de l’any.