#TambéVotemCiència · d. Junts per Catalunya 34 e. Partit dels Socialistes de Catalunya 38 f....

El 21 de desembre, a Catalunya,

#TambéVotemCiència

Iniciativa per a analitzar i comparar

els programes científics de 7 candidatures

per a les eleccions del 21D a Catalunya

Impulsat per:

21D: També Votem Ciència

1

1. La iniciativa 2

2. Les 10 temàtiques 4

3. Un partit: totes les respostes 6 a. Candidatura d'Unitat Popular 6

b. Catalunya en Comú - Podem 12

c. Esquerra Republicana de Catalunya 23

d. Junts per Catalunya 34

e. Partit dels Socialistes de Catalunya 38

f. Partit Popular Català 44

g. Ciutadans 48

4. Una pregunta: tots els partits 49 a. Innovació 49

b. Investigació 55

c. Assessorament científic en política 61

d. Talent i recursos humans 64

e. Educació 67

f. Canvi climàtic i medi ambient 69

g. Salut Pública: vacunació i pseudoteràpies 75

h. Nutrició i producció alimentària 78

i. Malalties emergents 83

j. Energia i sostenibilitat 87

ÍNDEX

Aquest document reprodueix, de forma íntegra i sense modificacions,

les respostes de les candidatures als temes plantejats, ordenats

alfabèticament pel nom de les candidatures.


2

El proper 21 de desembre de 2017, celebrarem eleccions al Parlament de Catalunya. Tots

sabem que avui en dia la tecnologia juga un paper molt important en les nostres vides,

hem sentit a parlar dels reptes sanitaris als que s’enfronta l’espècie humana, coneixem les

amenaces mediambientals que posen en perill el nostre planeta… Tot i això, s’apropa el

moment de triar els nostres governants i en els debats electorals les polítiques científiques

no són, en cap cas, una prioritat. Tot i això, Catalunya és una regió que ha esdevingut

una referència en ciència. La recerca, la universitat i la innovació tenen un paper molt

important en la identitat catalana.

Més de 200.000 persones formen la nostra comunitat científica, 9.000 empreses

innovadores, 13 universitats, 69 centres de recerca, 22 parcs tecnològics; junt amb

l’impacte econòmic que això representa.

L’equip de Scientists Dating Forum, una associació transversal de joves professionals de la

comunitat científica, hem demanat a les candidatures que es presenten a les properes

eleccions que comparteixin la seva opinió sobre 10 temes relacionats amb ciència que

hem considerat de gran importància per la societat actual:

Innovació Canvi climàtic i medi ambient

Investigació Salut Pública: vacunació i pseudoteràpies

Assessorament científic en política Nutrició i producció alimentària

Talent i recursos humans Malalties emergent

Educació Energia i sostenibilitat

Les primeres candidatures en pronunciar-se han estat Catalunya en Comú - Podem (CeC-

P), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Popular de Catalunya (PPC) i el Partit

dels Socialistes de Catalunya (PSC). Aquesta actualització inclou les respostes completes

de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i les respostes al primer i segon punt de Junts

per Catalunya (JxCat). Ciutadans no s’ha pronunciat fins ara, però seguirem adaptant el

documento si en rebem les respostes.

Fins la data, aquesta iniciativa compte amb el suport de més de 450 persones i entitats

com el Parc de Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’Associació Catalana de

Comunicació Científica (ACCC), la Secretaria d’Universitats i Investigacií, la Reial

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o dels comunicadors de The Big Van Theory.

Les últimes noticies d’aquesta iniciativa es poden trobar al web de Scientists Dating

Forum, Facebook o Twitter.

Barcelona 12/12/17

LA INICIATIVA 21D:

#TambéVotemCiència

1.

http://scientistsdatingforum.org/



https://www.facebook.com/ScientistsDatingForum/

https://www.facebook.com/ScientistsDatingForum/

https://twitter.com/SciDating

https://twitter.com/SciDating


3

Persones de Scientistis Dating Forum involucrats en aquesta iniciativa:

Clara Suñer, Yoran Beldengrün, Roger Ponce, Vittoria Spinosa, Patricia Laiz, María

Vicioso, MariCruz Minguillon, Òscar Aznar Alemany, Marcos Fernández, Andrea

Martinez, Marta García, Salva Guardiola.

Agraïments:

Noelia Fernández, Pablo Rodríguez, Juan Aranda, Jordi Morales.


4

TEMA 1: INNOVACIÓ

Un dels objectius del programa H2020 de la UE és implementar la RRI (Responsible

Research & Innovation), una ciència més connectada a la societat durant tot el procés

d’investigació i innovació. Catalunya, tot i que a nivell de publicacions supera la mitjana

europea, té uns índexs de innovació severament inferiors: menor sol·licitud de patents,

inversió privada en I+D, inversió en innovació separada d’I+D, i menor innovació per part

de PIMES. Quines actuacions concretes proposaria el seu partit per millorar els nivells

d’innovació a Catalunya?

TEMA 2: INVESTIGACIÓ

El 2010, la UE va fixar un objectiu d’inversió en I+D del 3% del PIB. El 2015, Catalunya va

invertir en I+D el 1,52% del seu PIB. Quin % del PIB de Catalunya pensa dedicar a

investigació el seu partit? D’aquest percentatge, quines partides considera important

mantenir o augmentar? Actualment conviuen a Catalunya diferents models

d’investigació (ICREA, centres CERCA, recerca a universitats, centres CSIC...). Haurien de

mantenir-se aquestes estructures? Quina model de finançament proposa per elles?

TEMA 3: ASSESSORAMENT CIENTÍFIC EN POLÍTICA

Actualment, la ciència i la tecnologia estan íntimament relacionades amb quasi cada

aspecte de la vida i la societat, incloent les decisions polítiques i legislacions. Quins

mecanismes d’assessorament científic proposa el seu partit per assegurar que les

polítiques i decisions regulatòries es prenguin tenint en compte les evidència científiques?

Com pot adaptar-se la legislació a la gran velocitat dels avenços científics i tecnològics?

TEMA 4: TALENT I RECURSOS HUMANS

En els últims anys hi ha hagut un descens en la contractació de personal investigador.

Aquestes condicions poden dificultar a Catalunya ser competitiva per retenir i atraure el

talent investigador davant d’altres regions punteres en investigació. Quines mesures

prendran per incentivar la incorporació i estabilització del personal investigador en el

sistema de ciència català durant les diferents etapes de la carrera científica? Com

disminuirien la temporalitat laboral en el sector científic (en totes les seves categories)

mantenint la seva competitivitat?

TEMA 5: EDUCACIÓ

En els últims anys les matrícules a la universitat pública han experimentat un descens

important en gran part degut a l’increment de tasses, especialment elevades a

LES 10

TEMÀTIQUES

2.


5

Catalunya comparat amb la resta d’Espanya. Quines polítiques proposen respecte

aquesta situació? Quina és la seva posició respecte a l’equiparació de tasses entre graus

i màsters, que en ocasions s’han convertit en obligatoris per accedir al món laboral?

TEMA 6: CANVI CLIMÀTIC I MEDI AMBIENT

Dos dels grans reptes de la societat actual son el canvi climàtic i la contaminació

mediambiental. Quines polítiques mediambientals concretes proposen per millorar la

sostenibilitat del nostre entorn? Quin paper creu que han de tenir els polítics, la societat i

el teixit industrial per lluitar contra el canvi climàtic?

TEMA 7: SALUT PÚBLICA: VACUNACIÓ I PSEUDOTERÀPIES

Els últims 10 anys, s’ha registrat a Catalunya un aflorament de nous brots de malalties ja

erradicades com el xarampió o la diftèria degut a la disminució de la tassa de vacunació.

A més, a Catalunya han augmentat les creences i ús de teràpies pseudocientífiques.

Quines polítiques de regulació de les vacunes i difusió en el seu ús haurien de millorar o

canviar? Quina regulació hauria d’existir sobre la difusió i aplicació de teràpies

pseudocientífiques?

TEMA 8: NUTRICIÓ I PRODUCCIÓ ALIMENTÀRIA

La ciència i la innovació tecnològica també afecten els nostres hàbits alimentaris:

generen coneixement sobre l’impacte que tenen certs aliments en la nostra salut o poden

modificar els mecanismes de producció i processament dels aliments. Quins passos

considera necessaris per garantir una producció sostenible d’aliments saludables? Quin

efecte i repercussions creu que poden tenir l’existència d’impostos sobre, per exemple, el

sucre o l’oli de palma?

TEMA 9: MALALTIES EMERGENTS

Recentment, hem viscut pandèmies com la grip aviar, el virus de l’Ebola, el Zika... que han

esdevingut emergències compartides per tota la comunitat internacional. Quins passos

hauria de seguir el Govern de Catalunya per protegir la població de malalties emergents?

Hauria de potenciar-se la col·laboració internacional i concentració de recursos en

centres de referència especialitzats? Quin seria el paper de Catalunya?

TEMA 10: ENERGIA I SOSTENIBILITAT

La gestió estratègica dels recursos energètics pot tenir un gran impacte en l’economia i

el medi ambient. Com preveu que evolucionarà el sector energètic en els pròxims anys i,

en particular, l’ús d’energies renovables? I el de l’energia nuclear? Com contribuiria el seu

partit en aquesta evolució?


6

a. Candidatura d’Unitat Popular

1.INNOVACIÓ

Des de la CUP Crida Constituent entenem que tot model socioproductiu ha de situar els

recursos del país a a disposició dels interessos del poble i en aquest context, la innovació

i la recerca juguen un paper clau per al desenvolupament territorial i social. Per aquest

motiu, creiem que:

- És necessari reformular els actuals mecanismes de transferència del coneixement

per vincular-los a uns criteris de desenvolupament socials clars que potenciïn

processos productius no explotadors construïts des del cooperativisme i la

comunitat.

- Allunyar els models de recerca i innovació controlats per les gran multinacionals i

les lògiques del capital, apostant per una innovació liderada des de les universitats

públiques com a centres de creació i transferència de coneixement.

- Creació d’espais transdisciplinars i integrals que incorporin els diversos agents

implicats en el teixit socioproductiu i que garanteixin la investigació basada en

criteris científics al marge de la seva rendibilitat.

- Apostar per un model d’innovació proper al territori amb capacitat de poder

aportar mecanismes d’adaptació com per exemple, als reptes ambientals futurs

als nostres pobles i ciutats i al servei de les seves necessitats.

2. INVESTIGACIÓ

Assumint que el PIB esdevé un indicador econòmic esbiaixat amb un enfocament

quantitatiu i materialista que no reflecteix la realitat social del Països Catalans, des de la

CUP Crida Constituent entenem que només multiplicant per tres la inversió actual en

recerca podrem construir una xarxa d’investigació competitiva i pública que situï els

interessos de país per sobre dels del capital. Un increment respecte a la inversió actual

que només és possible amb un canvi del model de distribució de la inversió i dins d’una

nova República i per tant, lluny de la pressió i l’asfíxia financera que l’Estat espanyol aplica

sobre els Països Catalans. Un model més redistributiu que no penalitzi àrees del saber no

rendibles a ulls del capital privat. És necessari una aposta clara i decidida per incrementar

les partides de personal científic i tècnic dels centres i universitats, la dignificació salarial

d’aquest personal, aturar la cronificació de la temporalitat i garantir la continuïtat de la

carrera investigadora. No podrem construir un model de recerca competitiu i humà, si les

nostres investigadores viuen en la precarietat laboral.

Actualment conviuen a Catalunya diferents models d’investigació (ICREA, centres

UN PARTIT:

TOTES LES RESPOSTES 3.


7

CERCA, recerca a universitats, centres CSIC…). Haurien de mantenir-se aquestes

estructures? Quina model de finançament proposa per elles?

En la construcció d’una nova República, el model de centres d’investigació hauria de

constituir-se sobre la base d’un model públic fort que incorpori també els centres de

recerca de titularitat estatal. L’actual model és producte en gran mesura, de la bicefàlia

administrativa i el solapament de competències entre l’Estat espanyol i la Generalitat de

Catalunya. Un model que genera greuges entre centres i/o universitats. Per tant, en la

construcció de la República és necessari garantir primerament, el traspàs de la titularitat i

la gestió d’aquests centres al Govern de la República, mantenint el personal laboral, els

recursos i les característiques intrínseques així com l’autogovernança de tots els centres

de recerca, apostant per un model de finançament públic i de retorn social, en el qual el

principal beneficiari sigui el país i no les gran empreses transnacionals.

3. ASSESSORAMENT CIENTÍFIC EN POLÍTICA

El coneixement científic en totes les àrees del saber és un element indispensable en el

desenvolupament d’una societat democràtica, empoderada i socialment justa. En

aquesta societat, l’assessorament científic juga un paper clau en el procés legislatiu i per

tant, ha de ser part activa dins de les institucions i organismes públics.

Per garantir aquest model és necessari:

- Elaborar estratègies que fomentin la transparència i l’empoderament popular del

coneixement científic i la democràcia participativa.

- Constituir consells de persones expertes en les Comissions del Parlament de

Catalunya.

- Assegurar la imparcialitat d’aquests comitès d’expertes i d’assessorament científic

per mitjà de la seva designació directament al Parlament i pel Govern de la

Generalitat.


La velocitat dels avenços científics i tecnològics és evidentment molt superior a la

capacitat legislativa del Parlament de Catalunya però és important denunciar la

intencionada estratègia de lentitud i burocratització dels processos legislatius que certs

partits han practicat i practiquen per evitar respondre a les demandes socials del país.

Aquesta lentitud en els canvis legislatius juga en contra dels sectors poblacionals més

vulnerables tal i com hem vist durant els anys de crisi sistèmica als Països Catalans, amb la

pobresa energètica o els desnonaments i l’emergència habitacional.

Per aquest motiu, des de la CUP Crida Constituent entenem que només facilitant la

participació popular en l’activitat parlamentària per mitjà per exemple de les Iniciatives

Legislatives Populars (ILP) i fent d’aquestes iniciatives democràtiques vinculants, podrem

forçar els canvis necessaris en l’ordenament legal adaptant-lo a la realitat social i als

avenços científics i tecnològics.

4. TALENT I RECURSOS HUMANS

La pèrdua de personal investigador ha estat una de les principals conseqüències de les

polítiques de retallades que Convergència i Unió conjuntament amb el Partit Popular i

Partit Socialista, van aplicar a les universitat i centres de recerca dels Països Catalans

aprofitant la crisi sistèmica del capitalisme iniciada el 2007. En tots els centres recerca i

universitats, la pèrdua de personal ha anat acompanyada de l’increment de la


8

precarietat laboral i la cronificació de la temporalitat.

Per revertir aquest model de retallades és necessari:

- Incrementar progressivament la inversió en recerca i universitats, apostant per

garantir la continuïtat de la carrera docent i investigadora per mitjà de la reposició

del 100% de les vacants i l’increment de les places públiques.

- Acabar amb la precarietat laboral de les professores associades, les quals cobren

sous de misèria (<700€/mes) i enllacen contractes sense obtenir una plaça fixe.

Això suposa dignificar i equiparar el sou d’aquest personal a la resta del sector i

aturar la cronificació de temporalitat laboral.

- Regular laboralment tots els falsos associats i crear una figura laboral que

garanteixi els drets laborals, amb contractes estables i a temps complet.

- Augmentar el nombre de contractes i ajuts per realitzar doctorats i postdoctorats,

així com la gratuïtat de les matriculacions i taxes en els estudis de doctorat, salaris

dignes i l’eliminació de la precarietat dels sous de les doctorandes, (<1,000€/mes),

per jornades laborals que poden superar les 40h setmanals.

5. EDUCACIÓ

L’actual increment del preu de les matrícules universitàries ordenada pels diversos governs

de CiU respon fonamentalment a un procés de mercantilització de l’educació

universitària imposada des d’Europa i iniciat amb la creació de l’Espai Europeu

d’Educació Superior, l’anomenat Pla Bolonya, i que els governs tant de la Generalitat com

de l’Estat espanyol amb la complicitat de totes les universitat, van acceptar.

Un model universitari que s’encamina cap a la privatització encoberta i l’elitització per

mitjà de l’increment de les matrícules, l’exclusió de les classes populars als estudis

universitaris i la reproducció de la jerarquització social regida per l’economia i els

interessos del mercat. Alhora que els rectorats de les universitats públiques catalanes

implanten models de governança amb greus mancances democràtiques.

Davant d’aquest procés de mercantilització de l’educació universitària, des de la CUP

Crida Constituent proposem:

- Revertir l’increment dels preus de les matrícules universitàries, tant de graus com

de màsters, fent-les accessibles a les classes populars i eliminant la segregació

econòmica de les nostres universitats.

- Incrementar la borsa de beques tant de graus com de màsters.

- Avançar cap a un model de gestió 100% pública i gratuïta de l’ensenyament

universitari però també de les escoles bressol, la primària, secundària i batxillerat.

- Defensar la presa de decisions inclusiva de tots els agents implicats en la comunitat

universitària.

6. CANVI CLIMÀTIC I MEDI AMBIENT

En primer lloc, és necessari desobeir el Tribunal Constitucional i fer efectiva la llei de canvi

climàtic catalana aprovada legítimament pel Parlament de Catalunya i impugnada pel

Govern espanyol. Aquesta llei que és pionera a Europa pel seu contingut, és actualment

vigent i esdevé element clau pel futur govern de la República Catalana. La llei conté

múltiples mesures sectorials d’adaptació i mitigació al canvi climàtic amb l’objectiu de

que Catalunya sigui neutre en emissions de carboni a l’atmosfera l’any 2050. A banda,


9

per aconseguir aquest objectiu, inclou diferents impostos como són el de vehicles,

activitats econòmiques i grans vaixells, per a complir la política de qui contamina paga.

Política que no s’ha complert fins ara al nostre país.

Quin paper creu que han de tenir els polítics, la societat i el teixit industrial per lluitar contra

el canvi climàtic?

Els polítics, com ja hem dit, han de defensar la vigència i la correcta aplicació de les

mesures incloses a la llei catalana de canvi climàtic. A dia d’avui, no hi ha subterfugi que

permeti amagar el fet que el canvi climàtic és el principal exemple de les derivades

ambientals inherents a l’expansió sistèmica del capitalisme i que és una peça més en el

trencaclosques de la crisi ecològica global. El marc de construcció d’una nova República

ha de donar la capacitat a la societat catalana per modificar el model socioproductiu

fonamentat en el sobreconsum d’energia i matèria i proposar alternatives que apostin pel

decreixement del consum material i energètic del país. Un nou model de garanteixi el

futur ambiental de les classes populars dels Països Catalans avançant cap a un model no

extractivista en equilibri amb l’entorn natural.

7. SALUT PÚBLICA: VACUNACIÓ I PSEUDOTERÀPIES

Defensem un calendari de vacunacions dirigit des de Departament de Salut on

s'asseguri de forma gratuïta i obligatòria que tots els nens i nenes es poden vacunar de

forma regular contra malalties de transcendència a la Salut Pública.

Les tendències de moda de deixar als nens/es "sense vacunar" en malalties que posen

en perill la pròpia salut o vida dels petits i la Salut Pública en general, necessiten un

enfocament des de la Prevenció i Promoció de la Salut, donant molta informació als

pares per intentar invertir aquestes pràctiques.

A més a més, hi ha moltes vacunes de demostrada eficàcia científica que es deixen

deliberadament fora del calendari de vacunacions i que corren a càrrec de la butxaca

dels pares, i aquí sí es marquen diferències socials entre els que se les poden permetre o

no ( prevenar contra la meningitis pneumocòcica, o el bexsero contra la meningitis B).

Parlem pels voltants de 150e. cada dosis, i per Prevenar es necessiten tres dosis per

immunitzar els nens i per Bexsero se'n necessiten 2.

Des del punt de vista no mèdic, el paper de les agències del medicament com a ens de

regulació que tenen visió mercantilista i les farmacèutiques són el problema, però la

solució no passa per no vacunar.

Pel que fa a les teràpies pseudocientífiques, cal treballar molt una bona prevenció i

promoció de la Salut.

8. NUTRICIÓ I PRODUCCIÓ ALIMENTÀRIA

La ciència i la innovació tecnològica també afecten els nostres hàbits alimentaris:

generen coneixement sobre l’impacte que tenen certs aliments en la nostra salut o poden

modificar els mecanismes de producció i processament dels aliments.

Quins passos considera necessaris per garantir una producció sostenible d’aliments

saludables?


10

El model de producció alimentària en les darreres dècades ha estat controlat

majoritàriament per les gran transnacionals alimentàries que han prioritzat la productivitat

per sobre de la qualitat i la pagesia, generant una dependència a les importacions

d’aliments. Només a Catalunya, exportem el 70% dels aliments que consumim. La

producció sostenible d’aliments saludables només és possible en un procés

d’empoderament i recuperació de la sobirania alimentària. I això passa per:

- Iniciar una transició agroecològica a tots els Països Catalans que posi fi a la

mercantilització alimentària, garanteixi circuits curts de comercialització i a la

conservació de les varietats locals.

- Garantir l’accés a la terra com un dret bàsic de la ciutadania i com a fet

constitutiu de la nova República catalana, defensant el minifundisme i l’eliminació

dels monopolis agraris i ramaders.

- Limitar les importacions d’alimentàries i abolir l’ús de transgènics avançant cap a

una agricultura lliure de productes de síntesi química.

- Moratòries a les noves granges integrades i intensives de porció i reducció del parc

existent.

Quin efecte i repercussions creu que poden tenir l’existència d’impostos sobre, per

exemple, el sucre o l’oli de palma?

Els objectius que es busquen amb els impostos a les begudes ensucrades així com a l’ús

de l’oli de palma són bàsicament en primer lloc, incentivar la reducció del consum

d’aquest tipus d’aliment que en excés esdevé perjudicial per a la salut de les persones i

en segon lloc, força a un disminució de l’ús d’aquest tipus de productes en el producció

alimentària per part de les empreses.

9. MALATIES EMERGENTS

Recentment, hem viscut pandèmies com la grip aviar, el virus de l’Ebola, el Zika... que han

esdevingut emergències compartides per tota la comunitat internacional.

Quins passos hauria de seguir el Govern de Catalunya per protegir la població de

malalties emergents?

Primer ens hauríem de preguntar quin és l’origen de tot això. Hi ha interessos de grans

farmacèutiques darrera de tot? O l’amenaça és real? Perquè ja no sentim a parlar del

Zika? Segueix sent un problema o no? I quan l’amenaça sigui real i haguem descartat

possibles moviments especulatius, llavors i com sempre, potenciar la recerca catalana i

l’acció internacional.



La col·laboració internacional sempre és necessària. Concentrar recursos, depèn una

mica de com es faci, el que nosaltres creiem és que a Catalunya s’ha de potenciar la

recerca pública augmentant el % del PIB dedicat a recerca, no creiem que crear centres

especialitzats (amb l’especulació immobiliària que ha comportat fins ara això a casa

nostra) sigui la única solució. El que si és la única solució, és que la República Catalana

sigui un referent de coneixement i es deixi treballar amb bones condicions a les

científiques del pais, i no com fins ara, on la precarietat està fent molt mal.


11

10. ENERGIA I SOSTENIBILITAT

La gestió estratègica dels recursos energètics pot tenir un gran impacte en l’economia i

el medi ambient.

Com preveu que evolucionarà el sector energètic en els pròxims anys i, en particular, l’ús

d’energies renovables? I el de l’energia nuclear? Com contribuiria el seu partit en aquesta

evolució?

Com apuntàvem en la llei de canvi climàtic, el model pel que aposta la CUP Crida

Constituent és un model de desnuclearització dels Països Catalans avançant en una

transició energètica cap a un model fonamentat en les energies renovables. Un model

energètic sobirà i autosuficient a partir de:

- Nacionalització de totes les xarxes de transport i distribució de l’energia per

garantir el subministraments a tot el conjunt de la ciutadania.

- Elaboració d’un pla de foment de la instal·lació d’energies renovables

autogestionades a nivell municipal i territorial i a l’autogeneració elèctrica a les

cases i empreses.

- Establiment d’un calendari de desmantellament de les centrals nuclears.

Des de la CUP Crida Constituent entenem que el gran potencial de Catalunya és la gent

i les cooperatives. Aquests són els tipus de projectes que hem de potencia i tal i com està

definit en el nostre programa, entenem que conjuntament amb una procés de transició

energètica a cap a les renovables, és necessari trencar amb les dinàmiques capitalistes

que ens aboquen a un sobreconsum energètic.


12

b. Catalunya en Comú - Podem

1. INNOVACIÓ

En l’última dècada, Catalunya ha perdut posicions entre les regions europees en matèria

d’innovació, i ha passat de trobar-se en els nivells mitjans-alts a ser considerada una regió

moderadament innovadora que inverteix en R+D aproximadament la meitat del que

reclama l’Estratègia Europa 2020. La dinàmica innovadora del teixit productiu és clau per

generar activitat econòmica i ocupació de qualitat, i obre més oportunitats per accedir

als mercats exteriors. En aquest sentit, és clau combinar R+D+i amb polítiques industrials

actives que afavoreixin la transformació del model productiu i a la vegada generin un

sector industrial i de serveis d’alt valor afegit. Cal assegurar que no només les grans

empreses, sinó especialment les petites i mitjanes s’incorporen al sistema de recerca i

innovació i assoleixen més nivell d’internacionalització, sense deixar d’atendre les

necessitats fonamentals del mercat interior. Per aconseguir-ho, proposem:

● Augmentar els recursos destinats a R+D+i fins a assolir l’objectiu d’un 3 % del PIB el

2020. Una part de l’esforç públic ha d’anar orientada a la mobilització de recursos

privats per augmentar la participació del sector privat en la despesa, comparable

a la mitjana europea. Es prioritzarà la inversió en matèries que siguin objecte

d’aplicació al teixit productiu local. ● Fer una aposta real en el marc de l’estratègia RIS3CAT que permeti treure profit

dels recursos procedents dels fons europeus, particularment el FEDER, per impulsar

efectivament la recerca i la seva transferència a l’activitat econòmica i

abandonar el seu ús clientelar i inefectiu vigent fins ara. ● Promoure la compra pública innovadora i instruments d’innovació oberta per tal

d’accelerar els fluxos d’innovació pública, privada i social-comunitària. Introduir

en els procediments d’adjudicació, com a criteri de valoració complementària,

la potenciació de la transferència tecnològica i la inversió en R+D+i, amb

possibilitats d’aplicació al teixit productiu local. ● Impulsar els clústers i la col·laboració entre empreses de cara a penetrar més en

els mercats internacionals.

2. INVESTIGACIÓ

La institució universitària és potser una de les que més ha patit en silenci l’efecte de les

retallades econòmiques i el bloqueig normatiu dels governs espanyol i català. Les

conseqüències comencen a sentir-se ara: un dèficit d’infraestructures de recerca d’alt

nivell, un deute econòmic impossible d’assumir i que es carrega majoritàriament a les

espatlles dels estudiants mitjançant taxes abusives, i un col·lapse total en els sistemes de

contractació, que impedeixen fer un relleu normalitzat de plantilles de docents i

investigadors, i situa la precarietat laboral en un nivell insostenible.

No obstant això, el gran bagatge acumulat per les universitats catalanes al llarg de la

seva història, centenària o més recent, permet continuar mantenint uns mínims de qualitat

docent, d’impacte internacional de la recerca i de transferència del coneixement. Però

aquesta resistència activa necessita d’un viratge radical en les polítiques públiques que

reverteixi la situació actual i generi les condicions òptimes per tornar a situar les universitats

catalanes com a centres d’excel·lència. Per assolir-ho proposem:


13

● Dissenyar un nou pla d’R+D+I que estimuli línies de recerca estratègiques i

infraestructures d’acord amb uns models econòmics igualitaris i sostenibles

(dotació progressiva fins al 3% del PIB). Cal internacionalitzar la recerca catalana. ● Definir una universitat amb responsabilitat social. Les universitats tenen una funció

de foment del coneixement i de motor per al desenvolupament social, científic i

tecnològic. Volem una universitat que tingui responsabilitat social envers el territori

i que faci accions que reverteixin sobre les persones i sobre la societat que les

sustenta. Volem universitats en les quals una part important de la recerca estigui

definida amb la finalitat de contribuir a la resolució de problemes socials i que,

efectivament, es creïn xarxes mixtes d’investigació universitària i d’agents del

territori.


Entenem que les decisions polítiques s’han de prendre escoltant als diferents actors de la

societat i les parts interessades. El coneixement expert és un coneixement fonamental a

tenir en compte a l’hora de prendre decisions, i per això cal articular canals perquè les

institucions públiques puguin incorporar aquest coneixement en els processos de presa de

decisions. Al mateix temps, cal incentivar que la producció de coneixement científic

s’orienti no només a l’impacte acadèmic sinó, sobretot, a la transferència social.

Igualment, aquest coneixement ha de poder ser produït de forma lliure i sense

interferències polítiques. Per això proposem:

● Democratitzar l'actual sistema de governança a les universitats. Les universitats

han de ser autònomes respecte als interessos dels poders polítics i econòmics i han

de retre comptes a la societat a través dels procediments legalment establerts. La

governança de totes les universitats ha de ser democràtica, participativa,

responsable, autocrítica i transparent. L’elecció del rector/a i de la resta de

càrrecs acadèmics és endogàmica, fet que només els obliga a retre comptes

amb el col·lectiu de treballadors/es i estudiants matriculats i no pas amb la

societat. ● Desenvolupar la normativa sobre govern obert (Llei 19/2014) per fomentar tant la

participació ciutadana com l’assessorament científic en la formació i el disseny de

polítiques públiques d'àmbit general i sectorial. ● Llei de foment de la participació que reculli les previsions de la llei de consultes

populars no referendàries i generi l’obligació dels poders públics catalans de

promoure els canals de participació adients per afavorir la presència ciutadana i

l’assessorament científic en l’agenda política del país. ● Introduir clàusules que assegurin que les inversions de caràcter públic en la

producció, promoció i difusió d’obres culturals, educatives, científiques, de

programari, disseny o de qualsevol altra mena potencialment subjectes a

propietat intel·lectual siguin públiques de debò i que es publiquin en formats i amb

llicències lliures. ● Utilitzar exclusivament estàndards oberts per part de les institucions públiques a

tots els contractes de l’Administració. ● Publicar tots els continguts creats des de les administracions en llicències lliures

(copyleft). Crear repositoris i espais documentals per facilitar l’accés a aquests

continguts i fer actuacions de promoció i divulgació sobre els usos i beneficis de

les llicències lliures. Fer una avaluació de tots els contractes d’externalització dels

serveis informàtics, tot potenciant l’ús de programari lliure.


14


Les retalladles i la precarització del personal docent i investigador ha fet que actualment

Catalunya no sigui un pol atractor de talent, tal i com voldríem. I no només això, de fet en

els darrers anys hem vist com el talent format a Catalunya ha estat expulsat per manca

d’oportunitats. Entenem que cal una estrategia per retenir talent i aquesta passa,

sobretot, per millorar les condicions laborals del personal docent i investigador. En aquest

sentit, proposem les següents mesures:

● Crear un programa de contractes de recerca predoctoral i postdoctoral en els

quals prevalgui el talent, la competència científica dels i les aspirants i els drets

laborals. Aquest programa hauria d’incentivar la mobilitat internacional i, al mateix

temps, oferir una sortida d’estabilitat professional als investigador/es formats a

Catalunya. ● Equilibrar el pes de la docència amb el de la recerca per al PDI. Cal utilitzar formes

de selecció del personal docent i investigador (PDI) que permetin desenvolupar

carreres docents o de recerca de qualitat i evitar que en la selecció es prioritzi

només un dels aspectes. ● Acabar amb la precarietat del personal docent i investigador. Cal garantir el salari

mínim professional per als docents, eliminar les condicions laborals abusives i

facilitar l’adaptació a sous dignes amb l’oferta de places de tots els docents

necessaris en cada facultat. Igualment, proposem reduir la precarietat del

col·lectiu professional amb un pla plurianual que restableixi les plantilles del

personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis en els nivells

anteriors a la crisi. ● Incorporar polítiques antimasclistes en el món universitari amb mesures efectives

per eliminar abusos. Incorporar mesures efectives per garantir la representativitat

com a mínim del 50% de dones amb càrrecs de responsabilitat i òrgans de decisió

universitaris.

5. EDUCACIÓ

En els darrers anys de crisi econòmica l’educació superior s’ha convertit en un luxe difícil

d’assumir per a les famílies treballadores. La creixent desigualtat social, acompanyada

per l’augment del 66% del cost de les taxes universitàries i l’enduriment de les condicions

per accedir a les beques, tant econòmiques com acadèmiques, constitueixen les

principals barreres d’accés a la universitat per a les classes populars. La combinació

d’aquests factors ha desembocat en l’expulsió d’estudiants de les aules o en l’obligació

de compatibilitzar feina i estudis.

● Augmentar el nombre de beques i instaurar progressivament un sistema de taxes

de matrícula en funció de la renda, amb l’objectiu estratègic d’avançar cap a la

gratuïtat real. Cal caminar cap a la gratuïtat per contribuir a facilitar l’accés a la

universitat a totes les classes socials. La gratuïtat de la universitat, però, ha d’anar

acompanyada d’una reforma fiscal en què els rics en paguin els costos a través

de la fiscalitat. ● Garantir l’accés a la universitat. Per assegurar la universalitat de la universitat és

indispensable també facilitar l’accés de la població a l’espai universitari, enfortir

les universitats descentralitzades al territori i becar desplaçaments i allotjaments

per a aquelles persones que s’han de traslladar per estudiar.


15

● Deixar de subvencionar amb recursos públics universitats privades o sense interès

general. Igualment, les empreses no poden condicionar els programes acadèmics

ni privatitzar espais de les universitats.


El canvi climàtic és una gravíssima amenaça global per a l’estabilitat de la vida a la Terra

que afecta de manera molt particular els països mediterranis com el nostre. Per això,

calen mesures valentes i coordinades a múltiples escales, des de l’àmbit internacional —

a través de polítiques i aliances planetàries— fins als compromisos nacionals i les mesures

regionals i locals. Per combatre el canvi climàtic, es requereixen mesures que ens permetin

reduir la vulnerabilitat i millorar les nostres capacitats socials i comunitàries per tal

d’adaptar-nos millor als efectes de sequeres, inundacions i altres desastres naturals. Però,

sobretot, cal actuar activament per transformar el model energètic actual i reduir

radicalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, cal abandonar

la nostra dependència dels combustibles fòssils (gas, petroli i carbó), una font energètica

que no solament és contaminant, sinó que a més s’està esgotant. No hi ha dubte que cal

avançar cap a un model d’energia neta i renovable.

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei 16/2017 de canvi climàtic que,

com tantes altres lleis, ha estat impugnada pel govern del PP davant del Tribunal

Constitucional. Des de Catalunya en Comú - Podem, defensem un nou marc constituent

en què Catalunya tingui la seva pròpia llei de canvi climàtic i el govern de la Generalitat

pugui desenvolupar totes aquelles mesures necessàries per fer front tant a les causes del

canvi climàtic com als seus efectes. Per això, proposem:

● Plena aplicació de la Llei del canvi climàtic, impugnada pel govern del PP davant

el Tribunal Constitucional, mitjançant un nou marc constituent català. ● Ampliació dels compromisos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle a

Catalunya fins al 80% l’any 2030 –en tots els sectors i no sols en el de la generació

elèctrica. ● Pla de sensibilització sobre l’impacte de la producció càrnia sobre el canvi

climàtic, ajudant les petites empreses de producció càrnia per augmentar-ne

l’eficiència. ● Pla de prevenció i adaptació als efectes del canvi climàtic, incloent-hi mesures

orientades a reduir la vulnerabilitat I millorar les capacitats socials i comunitàries

per fer-hi front. ● Pla d’estalvi i eficiència energètica en tot tipus d’edificis i habitatges, amb

objectius d’emissions zero o negatives per als nous edificis. ● Foment de la sobirania energètica als edificis, barris, polígons industrials, localitats,

comarques i país.

No podem perdre de vista que la mobilitat basada en el transport privat és el principal ús

energètic del model actual i el principal responsable de les emissions de gasos d’efecte

hivernacle que provoquen el canvi climàtic. Apostem per un nou model de mobilitat

sostenible i segura que permeti combatre tant el canvi climàtic com la contaminació

atmosfèrica i acústica. Per això, proposem:

● Plans de mobilitat sostenible. Desplegament de plans de mobilitat sostenible (a

centres públics, empreses privades, polígons industrials...) que permetin fer


16

efectiva la reducció de l’ús de vehicles privats en els desplaçaments i avançar en

la seva electrificació. ● Transport sostenible de mercaderies. Prohibir la circulació de megacamions de fins

a 60 tones i 25,25 metres de longitud a Catalunya, tot donant prioritat al ferrocarril

per aconseguir un transport sostenible de mercaderies. ● Nou sistema tarifari per al transport públic. Desplegament de la Llei 21/2015, del

29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya d’un

nou sistema tarifari per al transport públic social, intermodal, que simplifiqui i moduli

les tarifes incloent-hi les variables ambientals de la millora de la qualitat de l’aire i

la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, garantint el control públic del

sistema. Cal avançar cap a un model de finançament creuat en què la

recaptació gravi els modes de transport no sostenibles i reverteixi cap a modes no

contaminants. La finalització de les concessions de peatges és una oportunitat per

avançar en aquesta direcció. ● Sistema de peatge segons distància. Establir el futur model de gestió de les

autopistes catalanes, previst per al 2019, amb un sistema de peatge per carretera

basat en la distància, tal com recull la proposta de directiva del Parlament

Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 1999/62/CE. Ens oposem

a la tarifa plana (model de vinyeta segons temps). ● Autoritat única del transport metropolità. Establir una autoritat única del transport

que integri totes les competències autonòmiques i municipals en l’àmbit

metropolità. Desplegament urgent de la T-mobilitat amb tarifes socials. ● Pla de foment del vehicle elèctric amb incentius per a la substitució de vehicles i

desplegament de punts de càrrega arreu del territori. ● Modificació de la Llei del taxi, 19/2003, que permeti noves competències al sector

per tal de fer front a un escenari canviant en el transport de viatgers amb

conductor. ● Nova norma reguladora i limitadora de VTC (arrendament de vehicles amb

conductor) que doti a les administracions locals o metropolitanes de poders per

autoritzar la prestació de serveis urbans en l’àmbit territorial corresponent,

mitjançant petició d’informe vinculant.

Els incentius econòmics són un potent instrument per orientar l’economia per trajectòries

més sostenibles. Cal aplicar el principi “qui contamina, paga” de manera decidida, evitar

ajuts a activitats amb efectes ambientals negatius i bonificar les millors pràctiques. Per

això, ens comprometem a:

● Generalitzar la fiscalitat sobre abocament i incineració de residus sòlids amb tipus

impositius prou significatius per estimular la reutilització i el reciclatge. Introduir

sistemes de dipòsit, devolució, retorn per recuperar determinats residus (com ara

els envasos de begudes). ● Ampliar l’abast dels impostos sobre emissions de contaminants atmosfèrics que

afecten la qualitat de l’aire i sobre activitats i productes especialment

problemàtics ambientalment. ● Revisar la imposició energètica per modular-la en funció de les emissions de CO2

i defensar a escala europea crear un impost sobre el carboni i/o reformar el

mercat de permisos de contaminació per assegurar un preu prou elevat. ● Reformar la fiscalitat sobre els vehicles, tant a escala de Catalunya com a escala

local, perquè tingui en compte la contaminació, i donar suport a iniciatives locals

de taxes o peatges per combatre la congestió i la contaminació.


17

● Revisar el conjunt de subvencions i bonificacions fiscals tendint a suprimir les que

tenen efectes ambientals perjudicials i ampliar-ne l’ús per estimular pràctiques i

productes més sostenibles. Ampliar les possibilitats de bonificacions ambientals

locals.

Per últim, cal tenir en compte que el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aire ha

fet créixer de manera important el nombre de morts per malalties cardiorespiratòries,

especialment en els col·lectius més vulnerables, així com el nombre d’ingressos hospitalaris

per malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i per càncer.

Catalunya supera amb escreix els llindars especificats per l’Organització Mundial de la

Salut de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, alhora

que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire.

A més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia,

l’agricultura i els ecosistemes. Per això, proposem:

● Pla de qualitat de l’aire. Impulsarem un nou pla de qualitat de l’aire amb objectius

concrets i actuacions amb força legal per tal de reduir les emissions contaminants

de partícules en suspensió, NOx i ozó a tot el territori català, amb l’objectiu de no

superar mai els límits fixats per les directives comunitàries. ● Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura

territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó

troposfèric, benzè, 1,3-butadiè, etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació

sanitari per assegurar un correcte desenvolupament i seguiment de les mesures

anteriorment proposades. ● Regulació de la contaminació atmosfèrica en zones portuàries. Regulació

obligatòria per limitar, controlar i sancionar les emissions dels vaixells i complir amb

les directives 2008/50/CE i 2012/33/UE. Regulació per a la limitació del contingut

de sofre per als combustibles d’ús marítim de 0,1% a les aigües territorials dels ports

catalans. ● Moratòria d’activitats portuàries contaminants. Moratòria a noves activitats

portuàries amb potencial contaminant a zones d’especial protecció de l’ambient

atmosfèric fins que no es quantifiqui l’augment d’emissions per autoritzar-les o no

en funció de les afectacions sobre la qualitat de l’aire. ● Control de les emissions industrials. Aplicació de la directiva estatal d’emissions

industrials i els plans de vigilància integrals a les activitats potencialment

contaminants de la zona de protecció especial. ● Criteris ambientals als plecs de clàusules. Incorporació de criteris ambientals al

plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge

en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública

de les dades i de forma comprensible per a la ciutadania. ● Contaminació acústica i odorífera. Impulsarem també les mesures necessàries per

incrementar la reducció de la contaminació acústica i una nova llei contra la

contaminació odorífera.


L’efectivitat de les vacunes s'estudia seguint el mètode científic, i la de les vacunes que

actualment s'apliquen en el calendari vacunal com la del xarampió i la diftèria ha estat

demostrada científicament. Si una població té la gran part de la gent vacunada, tothom


18

se’n beneficia, inclús les persones que no es vacunen (a causa de la immunitat de grup

que es produeix si la majoria de persones estan vacunades ja que el virus o bactèria

causant no ho té fàcil per estendre's). Per aquest motiu, entenem que és important

promoure la vacunació sistemàtica per tothom. Al mateix temps, cal trametre a la

població, mitjançant campanyes específiques, la importància de l’evidencia científica

que mostra aquesta efectivitat, i fer entendre que les persones que no es vacunen s’estan

beneficiant també que altres ho facin.

D’altra banda, creiem que s’ha d’incrementar el finançament i el control públic de la

recerca en salut perquè serveixin els interessos de la ciutadania per sobre dels interessos

del mercat. Cal fer-ho d'una manera democràtica, amb els objectius definits per la

societat, la comunitat de l’àmbit de la salut i la comunitat científica. Per això, proposem:

● Implementar un pla pel foment de la recerca i docència en salut dirigit a

promocionar una investigació al servei de la societat, que produeixi resultats d’alt

valor sanitari, activitat econòmica i, en el seu cas, patents industrials. Estarà

desenvolupada sobre principis de màxima qualitat i rigor científic, transparència,

ètica i sense cap conflicte d'interès i ni discriminació de gènere o d’altres eixos de

desigualtat (classe social, ètnia, etc.). ● Prioritzar no només la investigació biomèdica, sinó també la investigació en

ciències socials i mediambientals, i en salut pública i medicina comunitària,

incloent-hi nous desafiaments com els determinants socials de la salut, el canvi

climàtic i la sostenibilitat del medi ambient. ● Potenciar la recerca sobre les desigualtats de gènere en salut i sobre aspectes

específics o amb més afectació en la salut de les dones. ● Fer un pla de formació continuada dels professionals de la salut finançat amb

recursos públics, dissenyat de manera participativa per entitats públiques. ● Incrementar els recursos públics dedicats a aquestes activitats fins a aconseguir

els nivells d’altres països del nostre entorn. ● Garantir que el coneixement sorgit de la recerca feta amb diners públics no pot

ser privatitzat mitjançant patents privades. ● Regular i limitar les activitats de formació a càrrec de la indústria farmacèutica o

altres empreses privades. Serà obligat declarar els conflictes d’interès. ● Garantir la transparència i l’accessibilitat de la recerca aplicada i la docència en

salut pública i els serveis de salut. Totes les ajudes amb fons públics han de ser

avaluades de forma transparent. ● Assegurar que la docència de grau i postgrau i la formació en salut incloguin tots

els aspectes de la salut, incloent-hi els determinants socials de la salut.


L’agricultura es el principal sector productor d’aliments i el principal sector en la gestió del

nostre territori. De la pagesia en depèn la nostra alimentació, la nostra salut i el nostre

paisatge. A Catalunya les polítiques agràries s’han basat històricament en la promoció

d’un model agroalimentari industrial, un model caracteritzat per l’ús intensiu de productes

fitosanitàris i que promou l’augment de la productivitat i la competitivitat com a millor

opció per defensar el sector productiu local de les amenaces d’una producció

globalitzada i d’una cadena alimentària controlada per la gran distribució. L’expansió de

l’agricultura industrial ha estat basada en l’extensió dels monoconreus, l’augment de la

mida de les finques, l’aposta per les produccions més valorades als mercats i la

construcció d’infraestructures. Les xifres econòmiques avalen aquesta estratègia, però no


19

així la resta d’indicadors que vinculen l’agricultura industrialitzada amb impactes socials i

ambientals negatius: pèrdua de coneixements tradicionals, substitució del tradicional

mosaic paisatgístic per immenses extensions de monocultius, desintegració de les xarxes

locals de distribució d’aliments, contaminació d’aqüífers, degradació de la fertilitat dels

sòls, consum desaforat d’aigua, problemes de salut per l’ús d’agroquímics i fertilitzants que

s’incorporen a la xarxa d’abastiment d’aigua, o la ingent acumulació de purins i altres

subproductes tòxics de la ramaderia intensiva, que sovint no compleix amb la legislació

vigent.

Els darrers anys a Catalunya s’ha reduït de manera molt important l’ús de fitosanitaris i

fertilitzants i s’ha tendit cap a una agricultura més sostenible. Existeixen mostres de canvi

de la situació amb l’aplicació de la normativa vigent, el maneig integrat de plagues,

l’aprofitament dels fems de la ramaderia intensiva i la racionalització de l’ús dels adobs.

La producció ecològica a Catalunya és reduïda en superfície però no s’ha de

desmerèixer i hem de treballar per aconseguir més producció sostenible, amb un suport

decidit que ha de comptar amb l’impuls de programes d'I+D al servei de la pagesia que

ens permetin parlar de competitivitat i productivitat sense pors ni complexos.

Tanmateix, la situació de l’agricultura i la ramaderia és crítica des de fa anys i les

perspectives no són gens tranquil·litzadores. La població activa agrària suposa menys del

2% de la població activa i la manca de relleu generacional es manifesta en un

preocupant envelliment de la pagesia catalana. Es tracta d’un sector molt especialitzat

però molt poc diversificat. La nostra dependència de la ramaderia i alguns cultius

específics és molt alta. Tenim una ramaderia que depèn del comerç internacional de

cultius com la soja, que tenen unes repercussions ambientals i socials molt greus als països

on es produeixen. L’impacte sever que té l’agricultura i la ramaderia industrial sobre el

canvi climàtic també és un altre element significatiu que qüestiona tot el model.

Proposem:

● Autosuficiència territorial. Apostem per un model econòmic que incrementi la

sobirania alimentaria, energètica i de matèries primeres per reduir els fluxos de llarg

recorregut innecessaris i, al mateix temps, reduir l'endeutament extern. Per

aconseguir-ho cal incrementar l’autosuficiència territorial en energia i alimentació,

orientant l’economia cap a mercats de proximitat i diversificant l’oferta (més

policultius, més persones dedicades a la pagesia). Només apostant per cicles de

distribució curts aconseguirem reduir el malbaratament energètic i alimentari. ● Garantir la permanència de les terres de conreu per a ús agrícola, particularment

els regadius propers a les ciutats. Amb aquesta finalitat cal aprovar la llei de

protecció del sòl agrari, que garanteixi l’equilibri entre els usos agraris i els altres

usos del territori i faci possible que l’impacte de les infraestructures i del sòl urbà,

industrial i logístic sigui el més baix possible als espais d’alt valor agrari. Promoure la

recuperació de sòl rural de secà. ● Crear el banc públic de terres agrícoles i silvícoles de Catalunya vinculat a

compromisos agroecològics per afavorir l’accés a la terra i evitar l’especulació i

la concentració de la propietat de terres, ja que obliguen al desplaçament de la

població i posen en risc la seguretat alimentària. Foment de lloguers socials de

terres entre persones amb pocs recursos. ● Impulsar mesures per difondre i incentivar la titularitat compartida de les

explotacions agràries mitjançant fórmules com les organitzacions agràries,

cooperatives i associacions de productors, amb especial atenció al foment de la

igualtat de gènere en aquesta titularitat.


20

● Promoure els models de producció agrària i ramadera agroecològica: ● Implantar nous cultius per donar valor afegit a l’agricultura de muntanya. ● Impulsar la generació d’energia elèctrica en les explotacions agràries a

partir de fonts d’energies renovables. ● Preservar la diversitat genètica vegetal i animal del nostre país, promovent

una Catalunya lliure de transgènics. ● Impulsar un pla per reduir l’ús de pesticides en l’àmbit agrícola.

● Fixar preus mínims de mercat atenent als costos de producció i establint

mecanismes d’intervenció quan aquests estiguin per sota del seu cost. ● Desenvolupar un pla de FP agrària i ramadera, dotant de més recursos les escoles

de capacitació i invertint en programes de R+D+i que garanteixin la transferència

de coneixements entre els investigadors, els tècnics del departament i la pagesia

i els ramaders. ● Modernitzar progressivament els regadius perquè n’assegurin l’eficiència i l’estalvi

de l’aigua. Limitar els ajuts públics a una disminució real del consum d’aigua. ● Fomentar la ramaderia extensiva a les zones despoblades, especialment en àrees

de muntanya, tot donant suport a la instal·lació de nous ramaders/es i reactivant

la xarxa d’escorxadors locals. Ajuts al manteniment d’espècies autòctones. ● Establir un pla integral per a la conversió de les dejeccions ramaderes en

oportunitats d’obtenció d’energia (metà) i adobs orgànics d’alt rendiment.

Promoure la reducció de la producció ramadera intensiva, especialment de

pollastres i porcs, com a mesura per resoldre a llarg termini el problema dels purins. ● Impulsar un programa d’ajut per a l’adequació de les granges al benestar animal,

així com un programa d’ajut a la instal·lació de sistemes de generació d’energia

renovable en granges. ● Limitar el creixement de la cabana ramadera en zones vulnerables. Abordar la

problemàtica dels nitrats. ● Executar un pla de promoció de les xarxes de consum de proximitat, distribució i

venda de “quilòmetre zero”, amb especial atenció a les cooperatives de consum. ● Fomentar la comercialització i el consum de proximitat mitjançant campanyes

educatives, el suport a la distribució en la restauració i la promoció de la venda

directa. Foment de l’ús en la restauració col·lectiva en l’àmbit públic (menús

escolars, etc.). ● Substituir, en la mesura del possible, tota la compra pública d’aliments per compra

pública de proximitat i aliments ecològics. En aquest mateix sentit, regular a la

normativa en matèria de contractació pública la possibilitat d’introduir clàusules

a la contractació que incentivin aquestes pràctiques. ● Fomentar la creació de cooperatives de consum. ● Donar suport a la indústria familiar de productes artesans i a la producció de

qualitat, tot impulsant els distintius de qualitat (denominacions d’origen, distintius

propis per a productes de proximitat, etc.). ● Catalunya lliure de transgènics. A Catalunya s’ha desatès la manifesta voluntat

ciutadana de desacord amb l’extensió dels aliments transgènics. Per contra,

s’han protegit els interessos del lobby biotecnològic, posant aquests interessos per

sobre de la voluntat de la ciutadania en favor de la seguretat alimentària, el medi

i l’agricultura pròpia del país. Volem un país lliure de transgènics. Cal prohibir-ne

els cultius de forma immediata, garantir un etiquetatge exhaustiu dels productes

que en contenen matèries primeres i destinar recursos a la recerca sobre els seus

efectes.


21


Cal tenir un sistema de vigilància de les malalties emergents, sistema que reculli la

informació sobre aquestes malalties i els factors que les desencadenen tant a Catalunya

com a la resta del món. Aquest sistema ha de permetre detectar precoçment les

malalties. Cal també fer vigilància entomològica (control dels mosquits), ornitològica i

d'equidis, per vigilar els vectors d'aquestes malalties per tal de detectar el moment que hi

hagi circulació viral.

Pel control d’aquestes malalties cal estar en contacte i seguir les recomanacions de:

● Xarxa de vigilància epidemiològica de l’Estat espanyol ● Centre Europeu per la prevenció i control de malalties ● Organització Mundial de la Salut

Al mateix temps cal conèixer també les recomanacions de centres de prestigi com el

Centre de Control de Malalties dels EUA.

Per poder detectar persones afectades d'aquestes malalties que hagin estat infectades

en altres països, i actuar molt precoçment per evitar la seva transmissió, és molt important

que puguin accedir al sistema sanitari públic, per tant no ha d'haver-hi cap barrera

d'accés.


Ens pronunciem per una transició energètica a un model 100% renovable. Aquesta és

tècnicament possible i econòmicament viable, representaria un enorme estalvi —associat

a un nou sector productiu de futur— i reduiria la nostra dependència exterior. El model

que proposem és un model distribuït, que apropi la producció i el consum de l’energia

mitjançant la creació de xarxes descentralitzades. En aquest sentit, serà una contribució

a democratitzar l’economia. L’energia és un bé comú i, com a tal, no pot estar en mans

d’una minoria de grans empreses capitalistes. Defensem un model en el qual les persones

que en consumim (individualment o organitzats col·lectivament), les petites empreses, els

operadors energètics municipals i les cooperatives energètiques esdevinguin els principals

productors, distribuïdors i comercialitzadors de l’energia. Allà on no arribin aquests

operadors, és el sector públic qui s’ha de fer càrrec de la producció. Cal posar els mitjans

per assegurar la garantia de subministrament. Per avançar cap a aquest model,

proposem:

● Auditoria participativa del sistema elèctric català, que durem a terme durant els

primers dos anys del mandat. ● Pla de transició energètica. Democratitzar la producció i la distribució de l’energia

L’objectiu és passar d’un sistema econòmic i social, basat en els combustibles

fòssils i l’urani, a un nou sistema basat en les energies renovables. Es tracta d’una

profunda transformació que comportarà canvis determinants tant en la

configuració física dels assentaments humans com en les formes de

comportament humà i d’organització social. ● Tancament de les nuclears. Compromís ferm de lluitar juntament amb totes les

forces democràtiques de la resta de l’estat per impedir la renovació dels permisos

a totes les centrals nuclears. Les nuclears són un impediment per al canvi del

model energètic. Reduirem el termini de tancament de les centrals nuclears a


22

Catalunya previst actualment a la Llei de canvi climàtic vigent per aconseguir-ne

el tancament tan aviat com sigui possible gràcies a l’aplicació de les mesures del

nou model energètic que propugnem. ● Contractació dels subministraments energètics públics a empreses de l’economia

social generadores d’energia a partir de fonts alternatives i renovables.


23

c. Esquerra Republicana de Catalunya

1. INNOVACIÓ

Respecte les actuacions concretes per a la millora dels nivells d’innovació,

considerem que l’administració pública ha d’insentivar-la en totes les potes del sistema

de manera paral·lela i transversal tant en centres de recerca de titularitat pública com

en el teixit empresarial. Concretament pensem que cal actuar en aquests dos fronts per

inventivar-los:

1. Per una banda, és en el sector privat cal potenciar més fortament la I+D i

innovació pròpia que potser degut a un problema de mida de les empreses

catalanes (teixit de PYMES molt extens i manca de grans empreses pròpies) no ha

arribat als nivells desitjables. Aquest és un punt que caldrà coordinar amb els

departaments d’economia i d’empresa. I certament també fomentar la

col·laboració universitat-empresa i aconseguir que uns millors nivells d’innovació

privada repercuteixin sobre el conjunt de l’economia.El problema fins ara ha siguit

el poc marge (econòmic i legislatiu) de la Generalitat per fer una política fiscal

pròpia que fomenti aquestes col·laboracions.

2. Daltra banda, a les universitats i instituts de recerca; es pot incentivar la innovació

a nivell institucional potenciant les OTRIs mitjançant programes específics i

finançament dirigit, alhora que es pot donar un major pes als indicadors

d’innovació en els contractes programa i en el finançament per objectius.. Tot

això sense obviar que la tasca principal de les universitats i centres de recerca és

la generació de coneixement bàsic, una part del qual ha de tenir continuitat i

transferència per la via de la innovació.

3. A nivell individual, per tal que la innovació pugui sorgir dels propis investigadors cal

incloure l’opció de la innovació en la definició de la carrera investigadora igual

com la vessant docent i de recerca; aquest és un canvi no trivial que encara no

ha arrelat, i que requeix un consens ampli en el mon de la recerca, un canvi de

cultura i una voluntat real d’aplicació per part de tots els actors.

2. INVESTIGACIÓ

Esquerra Republicana entén la inversió en recerca com una oportunitat de país i com un

pilar fonamental de la República Catalana. Serà necessari edificar aquest pilar partint de

la base actual que té moltes fortaleses i alhora moltes amenaces. La recerca a Catalunya

ha assolit i manté unes quotes elevades d’èxit segons nombrosos indicadors malgrat les

dificultats continuades en finançament i gestió. La implicació i l’esforç fet pels

investigadors vinculats a universitats i centres de recerca de diverses tipologies ha permès

aquest èxit del conjunt del sistema, que malgrat tot és fràgil. Certament, avui existeix

inseguretat jurídica derivada de l’aplicació del marc legistlatiu estatal que a banda de

no contmeplar les particularitats del nostres sstema, inclou les conseqüències de l’article

155, la intervenció de les finances dels centres i els requeriments de retorn de l’IVA

d’exercicis passats. Fets que posen en dificultats econòmiques els centres, els projectes i

els investigadors.


24

Cal doncs repensar el sistema de recerca amb una visió integral que englobi universitats,

centres tecnològics, centres de recerca i teixit empresarial i administracions públiques en

un engranatge conjunt per crear una economia d’alt valor afegit i una societat

avançada amb l’impuls d’un estat emprenedor. Per fer-ho, pensem que cal definir la

millor coordinació del sistema en base a un òrgan governamental únic i de caràcter

interdepartamental, amb visió integral per a les polítiques de recerca. També volem

impulsar la “Llei catalana de la Ciència” que ha de dotar el sistema de seguretat jurídica

i una perspectiva integral que englobi aspectes tant diversos com els pressupostos, les

beques, la carrera professional, el finançament dels recursos humans, el finançament de

projectes, el finançament de centres, la gestió de centres i grans infraestructures, la

divulgació, la vinculació amb la societat, o la implementació de models de recerca i

innovació responsables. La Llei catalana de la Ciència serà l’oportunitat de repensar el

conjunt del sistema des d’una perspectiva de procés constituent.

Referent al percentatge de PIB que considerem que cal dedicar a recerca, volem en

primer lloc remarcar que l’entenem com a inversió i no com a despesa. Entenem també

que la política de finançament ha de ser estable i independent de la conjuntura

econòmica; amb actuacions anticícliques per garantir l’estabilitat del finançament en

períodes de crisi. Volem que els nivells de finançament pugin assolir el 3,5 % del PIB i una

aportació pública al finançament de la recerca que sigui del 40-50 % del finançament

global, seguint altres models d’èxit internacionals. Per això també cal establir una fiscalitat

que incentivi la inversió en R+D+i del sector privat.

Referent a les partides del model de finançament de la recerca, entenem que cal

mantenir polítiques de finançament de centres amb finançament basal que garanteixi

oportunitats de partida i una política de contractes programa amb finançament per

objectius. També cal mantenir i potenciar el finançament de recursos humans prioritzant

les places de captació i retenció de talent a les beques de sortida i considerant el

personal de suport a la recerca com un element fonamental per a la recerca

d’excel·lència i l’estabilitat de les institucions. Finalment hem d’implantar un model de

finançament de projectes, fins ara absent en els pressupostos de la Generalitat, on es

financiïn projectes competitius i es puguin definir prioritats, que tinguin en compte tant els

sectors consolidats com els emergents.

El sistema de recerca català ha d’evitar sistemes duals que competeixin per recursos. Es

necessita un sistema amb visió integral i que incentivi sinergies entre les diferents tipologies

d’institucions on la universitat sigui una part indestriable del sistema de recerca. Volem

poder debabre i dissenyar una transició per implantar una estructuració única de centres

de recerca independentment de la seva vinculació orgànica a estructures universitàries,

i que inclogui també els centres que actualment estan desvinculats de la Generalitat,

com són els del CSIC. Caldràn indubtablement sinergies entre universitats, hospitals,

centres tecnològics i centres de recerca; per potenciar-ne la col·laboració dins el país.

També cal impulsar la col·laboració internacional amb participació en els consorcis de

grans infraestructures singulars i en grans projectes de recerca internacionals que siguin

també una eina de captació de talent i inversió al país.


Actualment, la ciència i la tecnologia estan íntimament relacionades amb quasi cada

aspecte de la vida i la societat, incloent les decisions polítiques i legislacions.

Quins mecanismes d’assessorament científic proposa el seu partit per assegurar que les


25

polítiques i decisions regulatòries es prenguin tenint en compte les evidència científiques?


La formalització de canals de comunicació entre la comunitat científica i el Parlament de

Catalunya podria ser també un bon exemple de RRI. Aquesta comunicació (en forma

d’assesorament temàtic) ja es produeix en l’actualitat, però més a nivell de científics

individuals que com a comunitat conjunta.

Entenem que és necessari formalitzar els canals de comunicació entre la comunitat

científica i el Parlament de Catalunya. Un bon model per aquesta formalització és el

Parliamentay Office of Science and Technology (POST) del Regne Unit:

https://www.parliament.uk/post

Una oficina de ciència i tecnologia del parlament que actui com a interlocutor amb la

comunitat científica per tal d’estructurar i formalitzar els canals de comunicació que

permetin una fonamentació basada en l’evidència de tot procés legislatiu que tingui

relació amb la ciència. A Catalunya es va crear l’any 2016 el Consell Assessor del

Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT):

https://www.parlament.cat/web/composicio/capcit/index.html

Cal desenvolupar, potenciar i donar recursos al CAPCIT per tal que pugui exercir

veritablement aquesta funció d’interlocució i assessorament, arribant al nivell del POST. I

cal que els diferents actors del mon científic Català s’impliquin en aquesta tasca, no

només responent a requeriments sinó actuant de forma proactiva quan sigui necessari.

Més enllà d’aquestes eines que assessorin el Parlament en legislar de forma garantista

sobre la base de la l’evidència científica, també cal pensar en dotar el conjunt de les

institucions públiques d’eines equivalents. Així, un altre exemple d’impacte pot ser garantir

que la CCMA tingui accés a eines d’assessorament científic per tal que la informació que

vehicula pugui ser tractada sobre la base de l’evidència científica.

Respecte l’adaptació de la legislació als canvis i avenços, pensem que el problema és

més ampli. L’adaptació és difícil per a la legislació però també per a la societat en

general: els mitjans de producció, les infraestructures, els costums, etc. No tenim una

recepta màgica més enllà d’assegurar-nos que el Parlament sigui un òrgan que representi

de forma adequada a la societat i les seves necessitats i que per tant respongui legislant

de forma àgil per adaptar-se els canvis. De forma àgil però també ben fonamentada,

seguint amb el punt anterior.


La situació de la contractació a les universitats catalanes parteix d’una superposició de

models i competències entre l’administració de l’Estat i Catalunya que ha comportat

dificultats legals per desenvolupar-se i adequar-se a les necessitats de les universitats

catalanes. El futur model de recursos humans ha de respectar l’autonomia universitària,

treballant des de la confiança mútua entre institucions i universitats, i garantir un

finançament adequant que sigui considerat una inversió de futur com a pilar de país.

Referent a la incorporació de personal al sector científic públic ha de mantenir unes

garanties d’avaluació i selecció transparent i competitiva, alhora que respecti

l’autonomia de centre. La incoporació de personal ha de ser a tots els nivells professionals,

no exclusivament per promoció interna.



26

També cal contemplar opcions de carreres professionals de trajectòries diverses amb un

accés obert en totes les categories professionals, per exemple garantint que una persona

que hagi dedicat part de la seva trajectòria en entorns privats pugui accedir a posicions

acadèmiques i viceversa. Un model més divers en aquest sentit ajudarà a incrementar

també la competitivitat del conjunt del sistema, fent-lo menys rígid en les carreres

professionals previstes.

Referent a l’estabilització de personal cal un sistema que asseguri que aquells que

assoleixin els objectius marcats puguin estabilitzar-se. A diferència de models

d’estabilització tipus Tenure Track, el sistema actual comporta en alguns casos múltiples

processos de selecció competitiva a persones que han assolit i acreditat els objectius

marcats, de manera que la seva carrera professional es pot veure truncada malgrat

complir amb els criteris d’excel·lència exigits.

Particularment per al cas de les universitats cal una revisió urgent del model de recursos

humans que afecti al PAS i al PDI per corregir en un termini curt, però amb visió de futur

per al mig i llarg termini, tres problemes greus: l’envelliment de la plantilla de PDI i la

necessitat de la seva renovació amb criteris de qualitat, l’adaptació del PAS a les

necessitats d’una recerca i docència d’excel·lència, i la correcció en ambdós casos de

la precarietat laboral que afecta les plantilles.

5. EDUCACIÓ

Per nosaltres el sistema de preus públics de matrícula està íntimament lligat al sistema de

beques i cal fer-ne un anàlisi conjunt. Els preus actuals són massa elevats malgrat que

s’hagin incorporat petites millores al sistema de beques. Encara hi ha risc per l’accés dels

estudiants amb menors recursos econòmics. El sistema de preus també està vincular al

finançament de les universitats públiques on actualment la tresoreria de les universitats

depèn dels ingressos de les matrícules. Qualsevol canvi en el sistema, necessari, requereix

una revisió general de tots aquests aspectes.

L’accés de l’alumnat al sistema universitari públic ha de continuar essent únic i compartit

per a totes les universitats públiques i s’ha de basar en criteris objectius d'excel·lència.

El sistema de beques uniersitàries ha de ser molt més ambiciós i ampli que l’actual, i ha

d’incloure diferents tipologies de beques. Fins a dia d’avui, la gestió de les beques

universitàries no ha estat depenent de l’administració catalana malgrat les múltiples

sentències judicials que així ho avalaven. Fer efectiva la República Catalana inclou

també implantar un sistema de beques integral que inclogui beques pe renda, beques

salari, beques d’execel·lència i beques de mobilitat, manutenció i transport. Cal enfatitzar

que els costos dels estudis univesitàris no es limiten als preus de matrícula. El model de

beques universitàries haurà d’incloure els estudis de grau, màster i doctorat, i definir com

a mínim els criteris i calendaris de les beques per renda, les beques de mobilitat, les beques

d’excel·lència i les beques salari

Particularment volem fer un esment a la necessitat que els preus de matrícula de màster

siguin equiparàbles als de grau, i que el conjunt de preus públics tendeixi a la gratuïtat.

També poseu de relleu la necessitat que el calendari de concessió de beques s’ajusti al

calendari d’estudis, per evitar la situació injusta actual en què els estudiants amb beca es

poden trobar en la situació d’avançar els pagaments que postiorment reben en forma

de beca.


27


En primer lloc volem destacar que per Esquerra Republicana són reptes prioritaris de país,

la reducció d’emissions contaminants i la millora de la qualitat de l’aire de les nostres

ciutats i entorn en general, ja que reverteix directament sobre una millor qualitat de vida

i sobre la salut de les persones.

Així doncs, ERC en els darrers anys, ja ha estat impulsant i liderant de forma decisiva els

grans acords de país, com han estat l’Acord polític per a la millora de la qualitat del aire

a la conurbació de Barcelona (en l’Àmbit-40 el 06 de març del 2017) i la Llei per al Canvi

Climàtic aprovada pel parlament de Catalunya (01 d’agost del 2017), que ens

han de permetre canviar cap a un model de societat baix en consum de carboni.

En ERC tenim el compromís i la determinació de prendre les mesures necessàries, per tal

que Catalunya assoleixi l'objectiu de reducció de les emissions de GEH del 20% en 2020

(respecte 1990), del 40% per al 2030 i del 100% per al 2050, A continuació i sense voler ser

exhaustius, destaquem algunes mesures concretes:

- Creació d’un Impost directe sobre els focus emissions més contaminants (ex: grans

vaixells), tan de CO2 com NOx. Creació també d’un impost sobre vehicles de

tracció mecànica per emissions de CO2 en funció diferents paràmetres. - Es crearà el fons pel Canvi Climàtic amb aquests impostos anteriors i la recaptació

de la subhasta de drets d’emissió. L’objectiu d’aquest fons serà impulsar les

energies renovables I noves tecnologies per a la reducció d’emissions, - Es fomentarà mitjançant plataformes tecnològiques i financiació, el canvi cap a

un model d’economia circular i simbiosis industrial que serà clau per aconseguir

l’objectiu de residus 0. - Potenciació de les TIC’s per tal de millorar l’eficiència i afavorir un consum

sostenible. - Creació d’instruments de mesura objectiva sobre la petjada de carboni i hídrica

en la producció d’aliments, fomentant el model de Km0. - Mesures especifiques per empreses de més 250 treballadors per impulsar la

sostenibilitat, així com també als gestors d’infraestructures (ports, aeroports, gestors

residus, centrals elèctriques,..) - Aplicació de mesures per facilitar la mobilitat sostenible en els ajuntaments de

l’Àmbit -40: 100% de cotxes elèctrics en l’àmbit públic en 2030, estendre la xarxa

de càrrega, pàrquing gratuït a cotxes particulars ecològics,… - Planificació urbanística atenent a criteris de sostenibilitat i habitatges més eficients

energèticament i més sostenibles amb els materials utilitzats. - Potenciar l’autoconsum energètic per tal de minimitzar la dependència

energètica de l’exterior. - Potenciar les Smartcity com model més eficient i sostenible, per a les ciutats amb

més densitat de població - Disseny d’una gestió forestal I conservació dels espais naturals més eficient i

sostenible.

En Esquerra Republicana, volem que Catalunya esdevingui un clúster de referencia

internacional en la investigació i aplicació de noves tecnologies per la lluita contra el

canvi climàtic. Aquest ambiciós objectiu, només serà possible amb una visió i coordinació

transversal de totes les Administracions, Universitats i Centres de recerca, start-ups,

associacions i empreses de Catalunya. Per aquest motiu existirà una Comissió Inter


28

departamental per al canvi climàtic, la Taula Social per al Canvi Climàtic i la Comissió

d’Experts pel canvi climàtic. Així mateix serà necessari la participació a fòrums i projectes

de col·laboració internacionals.

Per aconseguir ésser un clúster a nivell internacional, serà imprescindible potenciar les

universitats, la investigació i la formació professional, amb mesures concretes com per

exemple:

- Promoció d’estudis universitaris específics en matèria de canvi climàtic i model

productiu sostenible. - Impulsar practiques i intercanvis universitaris en altres països on es desenvolupin

tecnologies especifiques de sostenibilitat. - Formació continuada a professionals en actiu, tant a nivell universitari com de

formació professional. - Afavorir els espais de contacte entre fons privats i públics per la financiació de

projectes concrets enfocats a la lluita contra el canvi climàtic - Potenciar la creació de spin-off i start-ups per a la creació de tecnologia punta - ...

En definitiva per Esquerra Republicana la lluita contra el Canvi Climàtic i la Contaminació

Atmosfèrica són dos reptes prioritaris, que hem estudiat i treballat intensament amb tots

els actors de la societat de forma transversal, per tal de definir de forma concreta les

accions que volem fer amb determinació els propers anys, per tal que tots els ciutadans

de Catalunya podem gaudir d’una millor qualitat de vida i salud.


El problema de l’augment de prejudicis infundats sobre les vacunes, i els seus efectes en

forma de brots, no és exclusiu de Catalunya i s’està donant a altres llocs del mon. La

resposta que està donant més bons resultats sembla ser una combinació de

conscienciació de la població (mitjançant campanyes d’informació i accions

específiques a través dels centres d’atenció primària) amb la introducció de requeriments

mínims de vacunació per a l’accés a alguns serveis (per exemple en llars d’infants de

titularitat pública). A Catalunya el problema no ha arribat (de moment) a graus tan

preocupants com en altres països i estan en marxa campanyes de informació i

conscienciació. Si la situació s’agreuja caldrà discutir la possibilitat d’introduir

requeriments d’accés com els esmentats.

La problemàtica de les campanyes antivacunes, així com la d’altres ceences

pseudocientífiques està forament vinculat al món de la salut, però no es circumscriu

únicament en aquest àmbit ja que arriba a afectar camps de coneixement tant diversos

com l’agricultura o el canvi climàtic. En referència a l’àmbit de salut, som partidaris

d’utilitzar el terme “pràctiques” pseudocientífiques enlloc de la paraula ”teràpies” per no

donar una percepció d’efectivitat terapèutica a mètodes d’intervenció que no l’han

demostrat.

Pel què fa la difusió i aplicació de pràctiques pseudocientífiques en salut cal distingir

diversos nivells. En primer lloc, l’intrusisme professional en medicina s’ha de combatre de

forma dràstica. De fet, aquest aspecte està molt ben regulat i és poc freqüent, i fortament

penalitzat. En segon lloc hi ha una zona gris on es mouen la gran majoria de pràctiques

pseudocientífiques autoanomenades erròniament com a

“alternatives/complementàries”; en aquest cas el principal problema és que es pugui


29

abandonar la medicina convencional posant en risc al pacient, i un segon problema és

el possible engany econòmic. Per combatre aquest segon aspecte la prohibició

d’aquestes pràctiques no és, per diversos motius, una alternativa viable i pensem que la

millor manera de combatre-les és apostar per una regulació molt estricta de la publicitat

que se’n faci. S’ha de penalitzar rigorosament la publicitat enganyosa i qualsevol

reivindicació de propietats no comprovades (en el sentit més estrictament científic)

d’aquestes pràctiques. Tanmateix, cal també fer molta pedagogia entre la pròpia

comunitat mèdica i farmacèutica que en alguns casos hadonat recolzament a algunes

d’aquestes pràctiques, i aquest és un aspecte que va més enllà de l’àmbit polític i

legislatiu. Finalment, a un tercer nivell, la popularitat creixent de creences

pseudocientífiques només es podrà evitar amb una millor educació en ciència; cal que

la ciència s’expliqui més i millor a les escoles, no només en termes de fets científics sinó en

termes de pensament científic i mètode científic.


La innovació és un dels eixos principals del futur dels sector agrari, tant des del punt de

vista de la competitivitat i viabilitat econòmica de les seves empreses, com des del punt

de vista de la sostenibilitat de la producció en la utilització dels recursos.

Dit això, hem de partir d’una prèvia : els productes agroalimentaris que es produeixen al

nostre país, i per extensió a la Unió Europea son sans, bons i segurs i amb un alt grau de

sostenibilitat en la seva producció, i el que cal és continuar en aquesta línia. Per seguir

mantenint aquests nivells de seguretat i sostenibilitat, la innovació, complementada amb

la transferència tecnològica, és necessària i imprescindible.

La garantia de seguir produint de manera sostenible i saludable passa per consolidar, i si

es pot augmentar, la inversió en investigació i recerca per permetre seguir innovant en la

producció, a partir de l’obtenció de varietats adaptades a la nova realitat climàtica i de

sanitat vegetal del nostre país i orientades a les demandes dels consumidors, que seran

pròpies, pel que s’evitaran les despeses de drets d’autor (royalties) o, en tot cas, quedaran

a casa nostra, i per millorar la utilització dels factors de producció, ja sigui de l’aigua,

imprescindible en la producció agrícola, o bé dels productes fitosanitaris per lluitar contra

les noves plagues i malalties, en general, per mantenir un bon nivell de sanitat vegetal.

Aquests dos punts són claus per la sostenibilitat de les produccions, ja que incideixen

directament en la utilització dels recursos o bé en l’impacte de les produccions sobre el

medi.

Per complementar les inversions en recerca i innovació, serà necessari l’establiment d’un

programa de suport al sector per a què pugui mantenir un nivell d’inversió suficient que li

permeti seguir amb la millora productiva i sostenible dels últims anys. Suport al sector que

ha de permetre que la seva adaptació a unes condicions de producció i comercialització

canviants, ja sigui pel canvi climàtic, ja sigui per les condicions d’un mercat moltes

vegades utilitzat com a moneda de canvi per conflictes estratègico-polítics.

En aquest sentit, s’ha de seguir incentivant i continuar donant suport a la producció

integrada, com a estàndard mínim de producció sostenible, i a la producció ecològica,

com a sistemes de producció acreditats, i que tenen la base en la sostenibilitat en l’ús dels

recursos i de les pràctiques de producció que apliquen.

Aplicar impostos sobre els sucre i l’oli de palma té l’objectiu de fer prendre consciència,

al consumidor, de la necessitat de reduir el consum d’aquests productes pels efectes


30

negatius que tenen per la salut.. De fet, la Organització Mundial de la Salut recomana un

canvi d’hàbits de consum, que inclouen aquests productes, pel que la seva regulació és

del tot necessària.

En el cas de les begudes ensucrades, l’objectiu de l’impost és dissuasiu i es planteja per a

què el consumidor prengui consciència dels efecte que pot tenir per la seva salut els

sucres afegits a les begudes, que poden provocar obesitat i diabetis si el consum és molt

elevat.

En el cas de l’oli de palma, l’aplicació de l’impost també és dissuasiu, però no tant pel

consumidor, sinó per la indústria agroalimentària que és qui l’utilitza en la fabricació dels

seus productes. En aquest cas també hi ha un efecte mediambiental ja que aquest

conreu és un dels responsables de la deforestació.

També és cert que la substitució d’aquests productes pot portar un increment dels costos

en la transformació i per tant, del preu que pagui el consumidor, però hem de ser

conscients que la seguretat i qualitat alimentària té un preu. En tot cas, aquest possible

increment del preu s’ha de repercutir de manera justa entre les diferents baules de la

cadena agroalimentària, per no incrementar el desequilibri actual, que situa, com a part

més feble, la producció, que moltes vegades no pot repercutir els seus costos reals sobre

el preu dels seus productes.

L’aplicació d’aquests dos impostos és un pas més en l’aprofundiment de la qualitat dels

productes alimentaris, en el marc de la seguretat alimentària que s’ha d’assegurar, i així

ho demanen els consumidors.

En la substitució d’aquests productes hi té molta importància la investigació i innovació

orientada a buscar alternatives que siguin saludables i, des del punt de vista econòmic,

competitives. Només així tindrem una èxit en la seva substitució i, per tant, una reducció

en el seu consum.


La globalització facilita el transit ràpid de persones i bens a grans distàncies, i el canvi

climàtic possibilita que determinats vectors, que abans per condicions climàtiques, era

molt difícil que sobrevisquessin en el nostre entorn climàtic, ara ho fan o ho poden fer. Es,

per tant, pràcticament impossible el poder evitar que casos procedents d’altres entorns

(casos importats) arribin al nostre territori, be malalts, be emmalaltint aquí per la rapidesa

dels viatges, inferiors als períodes d’incubació.

La feina de salut pública essencialment consisteix amb la detecció precoç i la instauració

de mesures per tal d’evitar la seva propagació i la aparició de casos autòctons.

Per assolir-ho cal tenir preparats i estesos protocols de detecció i actuació precoç,

comunicació, i establiment de mesures dirigides a controlar la transmissió.

En algunes malalties, moltes propagades per dípters o altres insectes (mosquit tigre en

dengue, zika o chikungunya entre altres, paparres en la febre hemorràgica de Crimea-

Congo, o febre del Anil Occidental amb altres especies de mosquits.....) tenim protocols i

sistemes de detecció i control de mosquits, especialment mosquit tigre (Aedes albopictus)

per tot Catalunya. A més, disposem d’un protocol i recursos que, en cas de detecció

d’un cas importat d’arbovirosi, detecta i actua sobre mosquits del seu radi per tal d’evitar

transmissions autòctones per picades de mosquit infectat a partir del cas importat (malalt


31

és picat per mosquit nouvingut, s’infecta el mosquit i pica a un indígena sa, infectant-lo).

Respecte d’altres malalties que es transmeten per contacte persona-persona, com Bola

o síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS), disposem de protocols de detecció precoç

i actuació, establiment de mesures d’aïllament i localització de possibles contactes, així

com ensinistrament i equips de protecció individual (Epi).

Catalunya té diferents institucions coordinades amb Salut Pública que estan coordinades

amb la comunitat internacional al més alt nivell, especialment amb el “European Center

for Disease Prevention and Control”. Catalunya ja disposa de centres d’excel·lència

capaços de fer front a les noves malalties emergents.

La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública

(SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coordinat amb la “Red Nacional

de Vigilància Epidemiològica”, que es l’organisme que actualitza constantment les

recomanacions provinents dels Organisme Internacionals, en especial de l’OMS.

Igualment, la Generalitat disposa del Servei de Prevenció i Control de Malalties Emergents.

Amb les següents funcions:

a) Coordinar la detecció precoç de problemes emergents de salut pública.

b) Coordinar les actuacions de prevenció, assistència i control de les malalties emergents

de les unitats de vigilància epidemiològica, unitats clíniques, laboratoris de microbiologia

i centres d'atenció primària.

c) Impulsar el sistema de notificació microbiològica de Catalunya específic en aquest

àmbit.

d) Garantir l'adequada avaluació dels programes de prevenció de les malalties

emergents.

e) Dirigir les actuacions d'educació per a la salut i els protocols d'actuació en la prevenció

de les malalties emergents.

Actualment Catalunya disposa de diferents Centres d’Excel·lència capaços de fer front

crisis pandèmiques de malalties emergents.

La Unitat Integrada de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu de Malalties Tropicals

Importades, és un dels 2 Serveis de Referència Estatal, designat pel Consell interterritorial

del “Sistema Nacional de Salud”, disposa d’una Unitat d’aïllament per malalts sospitosos

de patir una malaltia amb alta capacitat infecciosa.

El 2018 entrarà en funcionament al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de

l’Institut Germans Trias i Pujol una unitat d’alta seguretat biològica capaç de processar

mostres humanes d’alt risc infecciós.

L’Institut Català de la Salut disposa també d’un Programa de Salut Internacional, que

disposa de 9 Unitats de Salut en tot el territori, que a part d’oferir una cartera de serveis

per aconsellar els viatgers, està a l’aguait de la identificació de possibles noves alertes

relacionades amb malalties emergents.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és un altre centre d’excel·lència amb

més de 30 anys d’experiència, al que recentment es va integrar el Centre de Recerca en

Epidemiologia Ambiental (CREAL). D’aquesta manera s’ha pogut consolidar com un

cluster innovador de coneixement lligat a la recerca amb capacitat per enfrontar els nous

reptes de salut.


32

El Centre de Recerca en Salut Animal IRTA-CRESA és un centre Col·laborador de la

Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) en malalties emergents i re-emergents, fent

una tasca constant de vigilància en el control d’Encefalopaties Espongiformes

Transmissibles, Tuberculosi, Patologia d’escorxador i vigilància de virus zoonòtics i

d’importància en sanitat animal com el virus de la Febre del Nil Occidental, Grip aviària,

Llengua Blava, Pesta Porcina Africana i Clàssica, Malaltia vesicular Porcina, Malaltia

d’Aujesky, etc.

El CRESA disposa d’un laboratori d’Alta Seguretat en el que es poden desenvolupar

anàlisis de mostres sospitoses d’origen animal.

La resposta es que Catalunya es troba al nivell estàndard dels països europeus per fer

front a les noves emergències que puguin sorgir, gràcies a l’estructura de vigilància i

intervenció de la que disposa, tant a nivell d’assistència primària com a nivell hospitalari i

a la constant col·laboració tant amb els organismes de vigilància com amb els centres

d’excel·lència a nivell internacional.

En aquest sentit, les crisis sorgides amb la grip aviar o l’Èbola han permès generar i adquirir

experiència en desenvolupar els mecanismes de coordinació més adients per poder fer

front a noves incidències en el futur.

10. ENERGIA I SOSTENIBILITAT Esquerra situarà l’energia com el vector estratègic, prioritari i determinant de les polítiques

públiques pels propers anys perquè afecta al model de producció de bens i serveis, a la

mobilitat de persones, matèries primes i productes i al confort tant dels habitatges com

dels equipaments, impulsant el 100% renovables perquè tenen una incidència positiva en

el medi ambient i en la salut de les persones.

L’aposta d’Esquerra Republicana de Catalunya pel model 100% renovables i distribuït es

clara i decidida sempre partint de l’axioma de la garantia de subministrament.

Tenim ja un full de ruta, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que preveu

“l’abandonament de l’energia nuclear, la reducció de la dependència dels recursos

fòssils, l’apoderament de la ciutadania perquè adopti un rol més actiu i participatiu,

l’obertura del mercat energètic a la competència regulada, la creació d’un marc

normatiu i impositiu favorable a la transició energètica i fixa com objectiu ha assolir el

100% renovable l’any 2050”.

Tot fa preveure que les inversions en renovables aniran creixent i que els combustibles

fòssils encara tindran un força demanda vinculada al sector del transport en els propers.

Per corregir aquesta situació de dependència dels combustibles fòssils en la mobilitat

farem una aposta forta per la mobilitat elèctrica facilitant la creació d’una xarxa de punts

de recàrrega, el foment de flotes d’emissió zero, i l’ impuls de la xarxa de transport públic.

El fet de prescindir de les nuclears, per evitar riscos innecessaris, obre la porta al

tancament ordenat d’aquestes instal·lacions i a la gestió dels seus residus i de manera

especial als residus d’alta activitat no defugint la necessitat de guardar-los, si cal, en un

magatzem geològic profund. En qualsevol cas Esquerra gestionarà la herència de les

nuclears sense cap tipus d’aporisma previ garantint en tot moment la seguretat per les


33

persones i del medi ambient.

L’aposta pel 100% renovables també va associada a estratègies d’eficiència energètica

i en aquest sentit es potenciaran les Agencies Locals de l’Energia com un instrument per

facilitar la gestió i eficiència energètic. Aquí també hi ha camí per recórrer.

En temes de recerca i desenvolupament i innovació hi ha també un important marge de

millora que cal potenciar.


34

d. Junts per Catalunya

1. INNOVACIÓ

Catalunya ha esdevingut una àrea europea capdavantera, com ho demostra no tan

sols el seu dinamisme econòmic sinó les dades quantitatives, en base a una economia

competitiva, sostenible, dinàmica i innovadora. La competitivitat ha de venir donada,

principalment, perquè es fabriquen productes i s’ofereixen serveis d’alt valor afegit.

Aquesta competitivitat ha d’apuntalar-se en la sostenibilitat econòmica social i

ambiental. En aquest sentit, Catalunya assumeix els objectius que estableix la Unió

Europea i de manera més concreta els objectius establerts en l’Horitzó 2020. La

competitivat també és conseqüència directa de la innovació, que s’ha d’entendre de

manera transversal a tota l’activitat econòmica i social.

El fonament de la innovació és lògicament, el coneixement. Per això, Catalunya haurà

de comptar amb les estructures i les eines de generació de coneixement que pugui

situar-la com a país avançat en aquesta matèria. Entre molts, caldria destacar un

sistema universitari i de recerca que sigui flexible, pròxim a la realitat econòmica i social

del país, obert a la col·laboració amb universitats de tot el món, facilitador d’intercanvis

i incentivador de la generació de coneixement. La innovació també requereix que

aquest coneixement es difongui cap a l’economia productiva amb la intensitat,

l’extensió i la velocitat necessàries. És en aquest punt que l’administració pública ha de

procurar posar els recursos, el personal i les estructures que ho facin viable. Catalunya

ha de desenvolupar un sistema d’innovació que ha de ser equiparable en dimensió i en

desenvolupament al de les economies industrials avançades. El Pacte Nacional per a la

Indústria, presentat l’any 2017, i la renovació del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació s’han de constituir en elements clau per a la transformació del nostre model

industrial i per a l’impuls dels mecanismes que facilitin la transferència de coneixement

entre les entitats generadores i el món productiu i social. En el mateix sentit, hem de

dotar a la nostra ciutadania de les eines per innovar en un món digital i tecnològic, de

manera que cal posar les bases d’un nou sistema de recerca i innovació inspirat en el

model de la quàdruple hèlix (ciutadà, empresa, centes generadors de coneixement i

Administració). Alguns elements de aquests sistema vindran donats per les mesures

següents:

a) Competitivitat industrial

• Continuar sent referents en el foment de l’emprenedoria i les empreses

emergents, especialment les de base tecnològica, per tal que el sector

productiu evolucioni progressivament cap a activitats d’alt valor afegit.

• Actualitzar una estratègia d’innovació a Catalunya per mitjà de la constitució

del Consell d’Innovació de Catalunya.

• Impulsar préstecs participatius per finançar innovacions en el creixement

empresarial.

• Posicionar Catalunya com a hub mundial referent internacional en tecnologies

avançades (smart, Mobile, IOT,3D-printing, blockchain, supercomputació, visió

per computador, quàntica, grafè, etc.)

• Impulsar reformes legislatives per afavorir la competitivitat de les PIMES vinculada

a la seva dimensió així com posar a disposició instruments de capitalització i

finançament per facilitar el creixement, la innovació i l’activitat empresarial.


35

b) Transferència de coneixement

• Elaborar una llei sobre el sistema de recerca i innovació amb visió integral i de

país, que introdueixi millores que garanteixin la sostenibilitat del sistema, eliminin

obstacles i afavoreixin la incorporació de nous recursos.

• Planificar la creació d’un fons que garanteixi l’estabilitat del finançament de

recerca i coneixement en el curt i mitjà termini, que defineixi prioritats i accions

d’interès, que financi projectes de recerca i innovació competitius i que

afavoreixi l’excel·lència i el retorn social.

• Impulsar incentius fiscals per l’R+D+I, mitjançant l’establiment de beneficis socials

a la reinversió en activitats de cooperació ciència-empresa, en activitats

vinculades a la transferència de coneixement i a la inversió en empreses de base

tecnològica derivades del sistema de recerca i coneixement.

• Establir estructures mixtes i xarxes público-privades que permetin una millora

significativa de la relació entre les entitats generadores de coneixement i

l’activitat productiva, un augment de la mobilitat en el personal tècnic i

investigador cap a les empreses i l’aprofitament de l’efecte tractor per

augmentar el nombre d’entitats i empreses innovadores, seguint els paràmetres

establerts per l’estratègia Europa 2020 i l’estratègia catalana d’especialització

intel·ligent (RIS3CAT).

• Fer de la recerca i el coneixement font de noves professions, mitjançant la

connexió amb el sistema educatiu i ocupacional, amb convocatòries

específiques i la incorporació de perfils professionals que permetin una major

acceleració dels projectes de valorització tecnològica, una millor captació de

les necessitats empresarials i l’establiment d’aliances estratègiques amb entitats

internacionals públiques i privades.

c) Cultura innovadora i dimensió social

• Formar ciutadans amb plenes competències digitals i amb vocació innovadora

impulsant l’educació en STEM I la reinserció digital i innovadora que garanteixi un

futur laboral.

• Impulsar la innovació social com a nou model de recerca i innovació que

complementi la feina feta per les entitats generadores de coneixement actuals.

• Promoure la visió social de la ciència i la tecnologia mitjançant una política

d’informació ciutadana sobre el lligams de la recerca i el coneixement amb el

benestar social i la qualitat de vida, aprofitant al màxim les plataformes que

ofereixen els mitjans de comunicació, i fent especial èmfasi en els resultats

obtinguts.

• Fomentar l’emprenedoria i la innovació, de caire tecnològic i social, a les

estructures i a tots els nivells formatius vinculats a l’ensenyament superior, en

especial en aquells en què existeixi un nivell tècnic més avançat, per tal d’enfortir

el nostre teixit productiu i social i impulsar els valors vinculats entre els joves i el

conjunt del sistema universitari.

2. INVESTIGACIÓ

El coneixement ha d’impregnar tota l’activitat econòmica de Catalunya, però també

podem considerar-lo com un sector amb personalitat pròpia, que abastaria des dels

mitjans de comunicació, l’ensenyament o la recerca fins a la producció cultural. En la

Catalunya del segle XXI, la nostra aposta és aconseguir una economia basada en el

coneixement com a motor de creació de riquesa i de resposta als reptes socials. Les


36

universitats, els hospitals, els centres d’R+D+I públics i altres entitats públiques I privades,

empresarials o no, són les principals fonts de nou coneixement que cal impulsar per

diversificar I enfortir l’economia del país. Aquestes entitats han d’actuar de manera

sinèrgica, impulsar la col·laboració amb el teixit productiu i fer que el país tingui una

posició de lideratge a l’Europa del coneixement, i en paral·lel, donat suport als canvis

socials que demana la ciutadania.

El sistema de recerca i coneixement de Catalunya està basat en l’autonomia de gestió,

la promoció de l’excel·lència, la captació i retenció de talent i la internacionalització,

amb ICREA i CERCA com a models destacats, en un ecosistema encara fragmentat. En

el seu conjunt, ha demostrat una elevada capacitat i excel·lents resultats en tots els

indicadors amb què es mesura la qualitat dels sistemes d’R+D+I. Per aconseguir una

millora pel conjunt del sistema, Catalunya ha de reforçar les seves agències de gestió,

avaluació i finançament de la recerca i la innovació, assegurant-ne la coordinació,

consolidant els recursos existents i desburocratitzants l’acció de govern tot el sigui

possible.

Pel que fa a la inversió, els països més avançats inverteixen una mitjana equivalent al 3%

del PIB, objectiu establert a Europa pel 2020, amb una equivalència d’un 1% del PIB del

sector públic i un 2 % del sector privat. A Catalunya, amb l’1,52 % del PIB dedicat a

R+D+I, només un 55 % de la despesa correspon al sector privat, de manera que resulta

fonamental l’impuls dels mecanismes que faciliten la transferència de coneixement i

l’aprofitament de l’efecte tractor que les grans empreses i les entitats generadores de

coneixement poden dur a terme sobre el teixit productiu, format de manera majoritària

per PIME, un cop superada la crisi econòmica dels darrers anys. Qualsevol creixement

en el percentatge del PIB dedicat, ha d’encaminar-se cap a l’atracció d’inversions i

talent, a la creació d’infraestructures de valor afegit, a la formació de professionals

gestors i investigadors del màxim nivell, a la generació d‘oportunitats de participació en

projectes internacionals i al foment d’accions que donin resposta als reptes econòmics i

socials per a la millora de la competitivitat empresarial i l’explotació de nous jaciments

d’ocupació. Entre les propostes que la nostra candidatura té previst realitzar s’inclouen:

a) Assolir, conjuntament amb el món empresarial, un finançament adient a la

consideració estratègica de l’R+D+I per a Catalunya, amb una despesa mínima del 2 %

del PIB per a l’any 2020, amb polítiques estables i nivells adequats d’inversió pública,

com a garantia de retorn social i econòmic, d’atracció d’inversió i de talent nacional i

internacional. L’objectiu és realista amb la situació actual i amb la crisi econòmica

patida els darrers anys i fuig de qualsevol demagògia partidista (només 10/28 països

europeus han assolit el 2 % pel 2016). No obstant, l’objectiu per a l’any 2030 ha de situar

Catalunya per sobre del 3 % del PIB, per tal d’assolir els nivells dels països més avançats

d’Europa, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

b) Orientar les entitats generadores de coneixement cap a les millores econòmiques i

socials que el país necessita, amb la renovació del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació i la generació d’un nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2018-2020

que ho inclogui i valori, recuperant els instruments de coordinació interdepartamentals i

alineant-se amb les estratègies internacionals i les derivades del Pacte Nacional per a la

Indústria. Es configura aquest Pla com una transició entre la planificació actual i la

derivada del proper Programa Marc de la Unió Europea 2021-2027, de manera que els

nostres propis programes s’adaptin a la realitat internacional i estableixin un marc

estable més enllà de les situacions polítiques existents.


37

c) Fomentar el mecenatge i la donació, mitjançant el desenvolupament de normativa

específica, que optimitzi els beneficis fiscals amb vinculació a les activitats d’R+D+I i

afavoreixi la responsabilitat social de les empreses, procurant que millori el marc jurídic i

el tractament fiscal associat a les inversions en R+D+I.

d) Donar suport al desenvolupament de centres de recerca d’excel·lència, basats en el

model CERCA, amb inclusió dels creats com a instituts universitaris de recerca, instituts

d’investigació sanitària o centres del CSIC, tot assegurant la complementarietat i la

massa crítica adequada, d’acord amb les recomanacions de l’OCDE, facilitant l’accés

fonts de finançament i incentivant la coordinació estratègica. En aquest context, es

preveu la incorporació dels centres del CSIC i grans infraestructures científiques

ubicades a Catalunya a l’estructura de la Generalitat, amb els recursos corresponents,

amb l’objectiu de millorar l’eficiència i permetre la concentració efectiva de

coneixement en determinades àrees prioritàries.

e) Avaluar de manera periòdica les entitats generadores de coneixement i innovació en

base al compliment dels objectius i indicadors establerts, per tal de prioritzar l’assignació

de recursos econòmics. Les avaluacions realitzades a les entitats i centres vinculats

serviran per establir les claus dels corresponents contractes-programa plurianuals que

hauran de regir la relació amb l’Administració, de manera que les valoracions que es

duguin a terme tinguin sempre conseqüències en cas d’incompliment reiterat. El model

basat en contractes-programa, amb part fixes i variables, és el més adient pel sistema ja

que garanteix el finançament a mig termini i permet executar les accions vinculades a

l’acció estratègica proposada.

f) Impulsar la coordinació i racionalització d’incubadores d’empreses, plataformes

tecnològiques, xarxes cooperatives i parcs científics i tecnològics, així com

l’especialització, per tal de permetre el desenvolupament de nous projectes, l’ús

racional de recursos i el foment de l’emprenedoria de base tecnològica.


38

e. Partit dels Socialistes

de Catalunya

1. INNOVACIÓ Catalunya ha de comptar de manera més clara amb un model econòmic basat en el

coneixement i ha de tenir la innovació com a base per al seu progrés, ja que és l’element

central per al creixement de les organitzacions i les empreses i l’element inspirador per a

una cultura ciutadana més desperta i orientada al canvi i a l’adaptació a l’entorn.

Això és el que volem els socialistes per al futur del país o no serem capaços de guanyar-

lo. En aquest sentit, les nostres propostes en innovació són les següents:

1. Desenvoluparem una política d’innovació integral orientada a missions socials,

econòmiques i ambientals. Ho farem identificant i construint 3 aliances

innovadores que suposaran un projecte col·lectiu, que ens defineixen com a país

i com a societat, motiu d'il·lusió, orgull i optimisme. Seran palanques de recerca i

d'innovació, desenvolupament econòmic i ocupació a través de la cocreació de

nous mercats i ecosistemes innovadors de l’era digital, junt amb l'empresa i els

agents de coneixement i tecnologia; un pas endavant en l'aposta per un estil de

vida més sostenible i resilient energèticament; i una voluntat de resoldre

radicalment alguns dels principals reptes socials que tenim com a societat. Les

aliances ens permetran impulsar sectors estratègics de la nostra economia que

volem que generin llocs de treball de qualitat.

Les tres aliances innovadores per transformar el país basades en missions a mitjà

termini i els àmbits sectorials i empresarials als quals involucrarem:

● Aliança per l'habitatge del present i del futur. Missió: reduir un 30% la

dependència externa d'energia a les llars de Catalunya, acabar amb

l’infrahabitatge a Catalunya i oferir habitatge assequible. Àmbits sectorials on

innovar: construcció, urbanisme, habitat, energia, desenvolupament

comunitari, TIC, gestió pública, cooperació interadministrativa.

● Aliança per a l'alimentació saludable. Missió: reduir un 30% l'obesitat (o

malnutrició) infantil i juvenil. Àmbits sectorials on innovar: alimentació, nutrició,

salut, esport, infància i joventut, educació i lleure.

● Aliança per a la mobilitat sostenible. Missió: reduir un 50% l’emissió de CO2 a

les àrees metropolitanes de Catalunya. Àmbits sectorials on innovar:

automoció, motor, transport col·lectiu, construcció civil, urbanisme, logística,

energia, educació, esport, aparcaments.

2. Mobilitzarem recursos a través de l’ICF per impulsar projectes d’R+D+i en tres

línies prioritàries: una línia per a la reconversió industrial basada en missions, una

línia per a l’impuls de la pime innovadora i una línia per a l’equilibri territorial, amb

especial sensibilitat per les zones agràries, la seguretat alimentària i la cura dels

recursos naturals. Aquesta inversió pública ha d’aixecar-ne de privada (en una


39

ràtio d’1:2) i estarà condicionada a col·laborar amb universitats i centres

tecnològics del sistema i en col·laboració amb altres regions de la UE i altres països.

3. Impulsarem un pla específic de suport a la PIME innovadora, que reculli

sòlidament una aposta sensible per a les empreses de menys dimensió que mostrin

un esperit innovador. Inclourà instruments de finançament específics, lluita contra

el frau i la morositat, assegurarem a la contractació pública la capacitat de les

pimes per competir en igualtat de condicions, incentius a la contractació del seu

personal innovador, simplificació administrativa i un programa d’integració de les

mateixes en els grans ecosistemes innovadors orientats a missions.

4. Revisarem críticament, i consensuadament amb els agents de l’ecosistema, la

RIS3CAT, entesa com a estratègia paraigües d’innovació i competitivitat industrial.

Per fer-ho, ens comprometem a:

● Millorar el sistema de governança del sistema d’innovació i ocupació, que no

ha existit de manera creïble des de fa anys, on siguin representats actors

rellevants de la quàdruple hèlix (sectors públic, privat, acadèmic i societat civil)

i on la participació i coordinació entre els diferents lideratges públics i privats i

l’esforç constant per europeïtzar els nostres clústers i ecosistemes innovadors

permeti maximitzar l’arribada de fons i inversions al nostre territori i assolir

l’objectiu d’arribar al 3% d’inversió en R+D sobre el PIB el 2020.

● Amb l’objectiu de tenir un espai de referència científic per al disseny,

seguiment i avaluació de polítiques públiques d’innovació i desenvolupament

territorial, coordinar les polítiques de generació i divulgació del coneixement

en innovació i desenvolupament territorial a Catalunya, articulant, premiant i

posant direccionalitat als diferents grups de recerca de l’àmbit existents a

Catalunya.

5. Impulsarem EURECAT com a centre tecnològic de referència capaç de mediar

entre el sector empresarial i el sistema de recerca. EURECAT també generarà

oportunitats d’innovació per a grups de pimes, oferint- los i finançant la resolució

de reptes d’empreses tractores de sectors estratègics o d’organitzacions

públiques amb necessitats socials, ambientals i econòmiques.

6. Impulsarem un programa de foment i divulgació de la ciència i la innovació, a

l’escola, a l’administració pública, a les organitzacions productives i a la

ciutadania en general, amb l’objectiu de despertar vocacions científiques i donar

valor social a aquests dos vectors (la ciència i la innovació), tenint en compte el

concepte de recerca i innovació responsable (RRI), que pretén millorar la relació

entre la ciència i la innovació amb la societat, fent ciència i innovació amb la

societat i per a la societat i aconseguir la participació de la ciutadania.

Promourem els estudis i el nombre de graduats en Ciència, Tecnologia, Enginyeria

i Matemàtiques (STEM) com a garantia de capacitat de resposta de la nostra

societat als canvis tecnològics que ja estan succeint. Farem un èmfasi especial,

amb programes específics, en les vocacions científiques per part de les dones.


40

2. INVESTIGACIÓ

Després de les darreres dades publicades sobre inversió en R+D a Catalunya, que ha

passat de dedicar l’1,52% del PIB l’any 2015 l’1,47% l’any 2016, cal una aposta ferma per

les polítiques d’I+D des del sector públic. Tot i això, fem valdre que Catalunya, malgrat la

disminució de recursos en els darrers anys, segueix essent una potencia mundial gràcies a

la tasca que tot el sistema de recerca català desenvolupant. Per això, Catalunya genera

l’1% del coneixement mundial sent tan sols el 0,1% de la població. La nostra capacitat

científica és 10 vegades més gran que la que pròpiament ens tocaria.

En aquest sentit, però i per no perdre cap oportunitat, el PSC proposa un creixement

progressiu de la inversió fins a arribar al compromís del 3% del PIB que marca la Unió

Europea.

En relació a l’arquitectura del sistema de recerca que existeix a Catalunya (amb Centres

CERCA, la recerca de les Universitats, els centres del CSIC o el programa ICREA) creiem

que és positiu tot i que també pensem que podria millorar. L’estructuració dels Centres

CERCA va ser una bona estratègia, sobretot per dotar d’agilitat, flexibilitat i autonomia a

la pròpia gestió de la recerca, així com el programa ICREA. Però, probablement, caldria

revisar altres estructures per tal que totes esdevinguessin igual d’eficients i eficaces.

Sobre el model de finançament, som partidaris d’acordar-lo entre els actors.

Probablement, cal –tal com demanem en el nostre programa electoral- revisar el Pla

Nacional per a la Recerca i la Innovació i, en aquest espai, revisar també el propi sistema

de finançament.


El Parlament de Catalunya compta amb el Consell Assessor per a la Ciència i la

Tecnologia (CPACIT) que té com a objectiu justament el que planteja la pregunta. És a

dir, assessorar la política des del punt de vista científic abans de legislar per tal de tenir en

compte els avenços científics.

Des del PSC voldríem donar-li major protagonisme a aquest òrgan assessor perquè

desenvolupi realment aquest paper a la cambra legislativa. Creiem que cal dotar-lo de

recursos econòmics des del propi Parlament per tal que pugui desenvolupar aquesta

tasca amb més intensitat i èxit.

4. TALENT I RECURSOS HUMANS En primer lloc, cal definir consensuadament una carrera d'investigador/a, que tingui

perfectament definida l'entrada, l'estabilització i la promoció dels investigadors. Al mateix

temps, és imprescindible contemplar el sistema de recerca universitari des de la

complexitat i heterogeneïtat, és a dir, que suma centres i temàtiques diverses, que

engloba els investigadors individuals, els grups de recerca dels departaments universitaris

i els investigadors dels instituts de recerca.

Defensarem que la base del sistema és el professor/a docent-investigador, però alhora

promourem la figura de l'investigador/a (no docent) amb un sou digne i amb un nivell

d'estabilitat laboral elevat. Tant en termes de professorat com d'investigadors, cal major

flexibilitat per contractar nous acadèmics a les universitats i als instituts de recerca, tot


41

garantint sempre la dignitat laboral i l'estabilitat laboral així com mecanismes de

promoció i millores laborals.

Defensem que cal una nova estructuració dels professionals de la recerca al país, tant

professors docents-investigadors com investigadors, basada en conjuminar tres principis

essencials: flexibilitat organitzativa i contractual, dignitat i estabilitat laboral, i mecanismes

de promoció. Apostarem per activar instruments econòmics i de fórmules de contractació

que garanteixen al mateix temps que es puguin incorporar al sistema regressats

universitaris brillants i amb ganes de desenvolupar les tasques d'investigacions en una

mateixa universitat o institut, amb desenvolupar accions per atreure també talent extern

(sigui català, de la resta d'Espanya o de l'estranger), amb condicions econòmiques,

laborals i de potencial promoció que siguin competitives. Cal garantir la transparència i

el principi de mèrit en totes les contractacions, però igualment cal flexibilitat i

desburocratització en tots aquests processos.

5. EDUCACIÓ

Els socialistes sempre hem criticat l’augment de les matrícules que va realitzar el Govern

l’any 2012. Un augment que va significar que aquestes creixessin fins a un 66%, convertint-

nos en la CA de l’Estat amb les matrícules més altes, en alguns casos, triplicant els preus

d’altres comunitats.

En aquest sentit, portem des d’aleshores proposant la reducció dels preus de les

matrícules. Ho hem fet en diverses ocasions al Parlament de Catalunya i ara ho repetim

en el nostre programa electoral. Volem reduir un 30% el cost de les matrícules i igualar el

cost dels màsters als dels graus. Continuarem reduint-los progressivament per fixar uns

preus socialment justos que se situïn en el valor mitjà de les matrícules universitàries dels

països europeus més avançats socialment.

No podem oblidar, però, que una proposta d’aquest tipus ha de portar associat

l’augment del finançament de les universitats públiques, tal com proposem nosaltres per

als pròxims anys, per recuperar la pèrdua de finançament que han tingut des de l’any

2012. Precisament el 2012, el pressupost per a les universitats estava entorn dels 1.000M€ i

l’any 2017 estava sobre el 750M€. Cal revertir aquesta situació si volem una universitat

pública i de qualitat.


Els socialistes defensem que cal desenvolupar polítiques de mitigació així com plans

d’adaptació davant la incontrovertible realitat del canvi climàtic que ens afecta a tots,

al nostre entorn i a les possibilitats de progrés i creixement.

És per això que:

● Desenvoluparem la Llei Catalana de Canvi Climàtic amb l’impuls d’un pla

d’acció 2018/2025, que reculli actuacions de mitigació i adaptació en els

diferents sectors i la inclusió dels pressupostos de carboni. ● Fixarem també, coordinament amb l’Estat i la UE, els objectius de reducció

d’emissions en períodes quinquennals per assolir, com a mínim, un 90% de

reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 (en


42

referència a l’any base 1990). ● Desenvoluparem una Llei de fiscalitat ambiental i, a través de l’Institut Català

de Finances, crearem un instrument financer de projectes de reducció i

compensació de la petjada de carboni en els sectors productius i de serveis. ● Activarem el comitè d’experts recollit a la Llei de Canvi Climàtic i reforçarem

el paper de l’oficina catalana de canvi climàtic i del consell assessor de

desenvolupament sostenible.


Creiem que s’ha de facilitar el màxim d’informació i d’educació sanitària per explicar la

importància de les vacunes, el seu paper en la promoció i prevenció de la salut i trencar

falsos estigmes i creences que les criminalitzen.

De fet hauríem d’avançar cap a una obligatorietat de la vacunació en edat infantil i

ampliar les recomanacions perquè la gent gran i els col·lectius de risc s’incorporin a l’hàbit

de la vacunació.

Actualment, només el 26% dels professionals es vacunen de la grip, per exemple, sent

aquesta la causa més gran de baixes laborals. Cal redoblar els esforços en la informació

i l’educació en salut amb campanyes específiques que, sense assenyalar a ningú,

expliquin els beneficis per a la comunitat.

D’altra banda, creiem que la regulació sobre les teràpies pseudocientífiques hauria de

ser estricta, com la que existeix per al desenvolupament i ús de fàrmacs. L’aplicació de

noves teràpies s’ha de basar en l’evidència científica del seu efecte beneficiós sobre

alguna malaltia, així com en el coneixement exhaustiu dels seus possibles efectes

secundaris. Tanmateix, és necessari un control estricte de professionals i centres que

difonen i imparteixen tractaments dits pseudocientífics, sense cap base científica, que

garanteixi els seus efectes.


Els socialistes creiem que també cal considerar el paper dels anomenats “aliments

funcionals”. Alguns aliments contenen principis o substàncies que poden tenir efectes tant

beneficiosos com perjudicials sobre la salut. La investigació científica sobre els aliments

funcionals que puguin servir de tractament per a determinades malalties és important i

necessària, des d’un punt de vista separat del de la seva producció.

Cal potenciar els efectes beneficiosos de l’anomenada dieta mediterrània, una dieta

equilibrada, que s’està demostrant la més saludable, pel que comporta de consum de

fruita i verdura i altres aliments. Són evidents els seus beneficis en malalties cardiovasculars.

S’ha de fomentar l’ús dels aliments de proximitat, del cultiu anomenat “ecològic” i això

vol dir facilitar el seu cultiu i la seva distribució.

La implementació d’impostos sobre productes de consum que tenen efectes demostrats

perjudicials per al manteniment de la salut, perquè causen o predisposen a patir algunes

malalties (tabac i càncer de pulmó, consum de sucres i diabetis, per posar uns exemples),

és una mesura adient per la salut pública i la prevenció. Cal, però, tenir evidències

científiques contrastades dels efectes d’aquests productes.


43


Cal informar i fer jugar un paper fonamental a l’agència de Salut publica, per difondre la

informació, facilitar guies de viatge, potenciar la vacunació i explicar tots els mecanismes

de prevenció. És molt important facilitar totes les mesures de prevenció quan es viatja a

països que són font endèmica d’alguna d’aquestes infeccions, així com evitar que puguin

generar colònies al nostre país.

És molt important que existeixin centres de referència a Catalunya (centre o centres) que

puguin concentrar tota la informació i que els professionals sàpiguen que tenen un recurs

on adreçar-se. Si haguéssim de definir un rol, seria primer informació, prevenció i centre o

centres de referència per actuar en un doble sentit: per una banda, atenció centralitzada

i més recerca i, per l’altra, actuar com a referents per a la resta de centres i professionals.


Els socialistes defensem un model energètic d’origen renovable, distribuït i ciutadà, que

s’haurà de concretar en un acord el més ampli possible en un Pacte Nacional per a la

Transició Energètica al llarg de l’any 2018.

En el nostre programa proposem elaborar un nou Pla de l’Energia de Catalunya 2018/2025

que vinculi la Llei catalana de canvi climàtic i el Pacte nacional per a la transició

energètica, que fomenti l’eficiència energètica i l’ús de renovables, que inclogui

programes d’estalvi i eficiència energètica en l’àmbit residencial, industrial i mobilitat, i

que com mínim es plantegi la millora de l’eficiència en un 2% anual que impliqui una

disminució del consum final d’energia.

També dotarem pressupostàriament un nou Pla de Barris adreçat a la rehabilitació

energètica, també amb l’objectiu de reduir els impactes energètics i d’emissions en la

fase de producció d’edificis i infraestructures. I impulsarem la modernització de les xarxes

de distribució elèctrica, els sistemes avançats de gestió de consums, així com la generació

distribuïda, micro xarxes de distribució d’energia elèctrica i les xarxes tancades.

Aprovarem un programa d’economia circular que inicialment desenvoluparà una anàlisi

del cicle de vida en les activitats econòmiques a Catalunya en cooperació amb les

universitats i els organismes públics d’investigació, amb la finalitat de traslladar els resultats

a empreses i ciutadania i promoure la inclusió de l’ecodisseny a les empreses.

Desplegarem la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya, que

incorpori com a objectiu que el 100% de la flota pública de la Generalitat sigui elèctrica

l'any 2030 i un 30% de renovació del parc de vehicles sigui elèctric en l’horitzó del 2025. I

establirem pans per adequar les infraestructures energètiques a la mobilitat elèctrica i a

l’electrificació del transport.

Proposem el tancament dels reactors nuclears a la fi del cicle de vida pel que van ser

dissenyats (40 anys). Així doncs, el darrer reactor hauria d’estar tancat el 2027.


44

f. Partit Popular Català

1. INNOVACIÓ

El nostre programa dedica una atenció rellevant a les polítiques de recerca i innovació.

De fet, el que ens agradaria és convertir Catalunya en la gran referència europea en

innovació. Volem fer de Catalunya un gran pol de l’economia del coneixement i la

innovació, que atregui les millors empreses del món i generi milers de llocs de treball de

qualitat. El primer camí per aconseguir-ho és consolidar i integrar la xarxa d’institucions

capdavanteres que ja tenim. Però precisem algunes mesures més concretes:

- Impulsarem decididament els programes de doctorat industrial, donant-li difusió i

valor social, així com bonificant les empreses que hi participin. - Afavorirem els permisos de residència per a persones que vulguin destinar un alt

capital inversor a innovació i recerca. - Potenciarem els espais de transferència de coneixement entre empreses i centres

de recerca. Promourem els serveis d’incubació d’empreses i habilitarem espais de

residència temporal per a estudiants, professors i emprenedors. - Posarem l’acció exterior de la Generalitat al servei de la cerca de capital

estranger disposat a invertir en projectes de recerca i innovació. - Establirem com una de les prioritats de l’Institut Català de Finances el suport a

projectes empresarials basats en la recerca, el coneixement i la innovació. - Afavorirem la creació i consolidació de consorcis o clústers d’innovació, que

tinguin la capacitat de reunir empreses i centres de recerca per aconseguir

determinades finalitats. - Crearem convocatòries de recerca amb finançament públic que tinguin com a

característica específica el treball conjunt i sinèrgic entre l’àmbit de la recerca i el

món empresarial, a fi d’assegurar que la recerca i la innovació estan també al

servei del progrés tecnològic i econòmic de Catalunya. - Incentivarem la transferència tecnologia reforçant el valor de les patents en el

currículum acadèmic dels investigadors. Reconeixerem també com a mèrit

acadèmic la participació en projectes público-privats d’innovació. - Impulsarem un Pla específic per promoure la integració dels investigadors joves a

les universitats i el món professional. Aquest pla tindrà, entre d’altres objectius,

orientar en la cerca de feina els doctors que s’han quedat sense treball. - Facilitarem, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, crèdits reemborsables

en condicions més favorables per millorar la capacitat financera de les empreses

per renovar tecnològicament els seus actius productius, per a la millora de la seva

capacitat exportadora o la millora de la productivitat i competitivitat de

l’empresa.

2. INVESTIGACIÓ

Els populars catalans tenim molt clar que, un cop superada la recessió econòmica i

esmorteïdes les seves conseqüències socials, hem de dedicar un esforç prioritari a la

renovació de la nostra economia en clau de innovació i coneixement. La competitivitat

del nostre sistema productiu dependrà de la capacitat que tinguem per donar-li un alt

valor afegit, que vindrà de la mà d’una clara aposta per la recerca i la innovació.


45

Catalunya té el talent necessari per esdevenir un àrea de referència en innovació i

tecnologia. Comptem amb molt bones universitats. Tenim magnífics centres de recerca.

La població té caràcter emprenedor i està ben formada. El que cal, doncs, és integrar

totes aquestes fortaleses en un sistema integrat que permeti crear sinèrgies i potenciar-

nos mútuament. El que cal, també, és crear un marc i un entorn jurídico-polític que

afavoreixi la innovació i atregui capital inversor. Per altra banda, només ens convertirem

en una veritable economia del coneixement si millorem les nostres taxes d’èxit escolar i el

nostre sistema universitari. Per tot això proposem:

- Aquesta propera legislatura invertirem un 2,25% del PIB en polítiques d’innovació,

per avançar envers l’horitzó europeu del 3%. - Promourem decididament la cooperació entre centres d’investigació, parcs

tecnològics, empreses i universitats. - Mantindrem l’actual sistema de Centres de Recerca i Innovació punters a

Catalunya, que ha estat un model de referència internacional. De tota manera,

endegarem un diàleg amb tots els actors implicats per superar les disfuncions que

s’hagin detectat aquests darrers anys, així com per garantir que tots els agents es

beneficien econòmicament i reputacionalment de les fites assolides. - Desenvoluparem una Agenda Catalana de Innovació, Recerca i

Desenvolupament per assolir els objectius de l’Estratègia Europea 2020. - Potenciarem el desenvolupament de sectors de futur com les tecnologies de la

transformació digital, Indústria 4-0, Internet de les coses, robòtica, Intelligencia

artificial, cotxe autònom, la nanotecnologia, l’economia verda, i tota la resta

d’àmbits que tinguin que veure amb l’economia del coneixement. - Crearem un nou programa de beques de recerca i innovació per enviar estudiants

catalans brillants a formar-se a les millors universitats i centres de recerca de

l’estranger. Aquest mateix programa tindrà també una partida important per

finançar l’atracció de talent i l’estada d’estudiants excel·lents internacionals a les

universitats catalanes. - Vincularem amb més intensitat la formació universitària i professional amb les

necessitats reals del mercat laboral. Especialment en matèries STEAM (Science,

Technology, Engineering, Arts, and Maths).


Un govern no pot ser de cap manera un espai tancat i autoreferencial, sinó que ha d’estar

constantment obert a l’intercanvi d’opinions i perspectives amb tots els actors socials. Sens

cap mena de dubte, el disseny de polítiques públiques s’ha de fer amb el millor

assessorament tècnic i especialista. Per aquest motiu, pensem que el govern ha de

mantenir un doble diàleg amb la comunitat científica i les necessitats d’innovació de les

empreses. Per una banda, ha de posar-se a l’escolta de les propostes i les temàtiques que

puguin emanar d’aquesta comunitat. D’aquesta manera, el govern podrà ampliar les

seves focalitzacions temàtiques i preocupacions. Per altra banda, el govern ha de

contrastar amb la comunitat científica, en les seves diverses disciplines, els seus projectes,

per corroborar que la seva línia d’actuació va en línia amb les evidències científiques.

L’assessorament científic no ha d’assolir només el poder executiu, sinó que també ha

d’estar molt present en la dinàmica interna del poder legislatiu. En aquest sentit, valorem

molt positivament i volem potenciar el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i

Tecnologia (CAPCIT). El fet que la presidència i la vicepresidència del Parlament fossin


46

part de la seva mesa, demostra la importància que el Legislatiu vol atorgar a aquest

organisme. Cal, però, fer més pràctic i efectiu el seu funcionament, per garantir que té

una influència efectiva sobre les tasques del Parlament.


Voldria centrar la meva resposta en la situació del personal de recerca a la universitat, tot

i que aquesta resposta pot ser estesa per analogia a altres àmbits de la investigació

científica i innovadora. Després de l’inevitable ajust pressupostari que ha calgut fer

aquests darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica i la davallada dels

ingressos, cal ara una nova política que estabilitzi el personal investigador i l’hi retorni drets.

S’ha donat un pas molt important amb l’aixecament de les taxes de reposició, que eren

necessàries per garantir l’estabilitat pressupostària però han creat taps angoixants en la

promoció i consolidació del personal de recerca. Cal augmentar, doncs, el pressupost,

per garantir que es convoquen totes les places corresponents i necessàries.

Però no és suficient amb tornar a obrir la carrera de la recerca i tornar a convocar places.

Cal, també, repensar aquesta carrera acadèmica i de recerca. No podem tancar els ulls

als canvis demogràfics i la variació de la demanda. Tampoc podem renunciar a intentar

facilitar la mobilitat dintre de les universitats i centres, trencant cercles endogàmics i

primant el talent i l’excel·lència. Finalment, hem de procurar no generar expectatives que

no podran ésser acomplertes. No podem generar falses expectatives i, al mateix temps,

hem d’ajudar els alumnes de doctorat i de programes de recerca, a obrir-se noves

expectatives. Per això, cal prestigiar en l’àmbit empresarial el valor afegit que aporta una

persona amb experiència de recerca i innovació, de la mateixa manera que és important

reforçar els doctorats industrials i la comunicació entre la recerca i la innovació

d’avantguarda i el teixit productiu.

5. EDUCACIÓ

Sobre aquesta matèria, el Partit Popular ha tingut un posicionament nítid. De fet, és el

mateix posicionament que hem mantingut des de fa dues legislatures. Considerem

inacceptable que Catalunya sigui la Comunitat Autònoma amb les taxes universitàries

més altes d’Espanya per decisió única i exclusiva del Govern de la Generalitat. En diverses

ocasiones hem presentat al Parlament la proposta que les taxes universitàries baixin un

30% el seu cost en primera convocatòria. Aquesta proposta –que ha estat votada en

diverses ocasions i aprovada en alguns casos per la majoria– no s’ha fet efectiva. És el

que portem al nostre programa i el que defensem amb convicció.

No només importa el preu de les matricules, també és important que la educació i la

formació universitària vagi per devant de la revolució digital. Els cicles formatius s’hauran

d’adaptar, s’han d’introduir formació en big data, en robòtica, ….La velocitat es clau per

ser competitius a Europa.


El nostre partit està compromès en assolir els objectius sobre canvi climàtic acordats a la

darrera conferència de París. El canvi climàtic és un repte global que hem d’abordar amb

valentia i energia abans que no sigui massa tard.


47

El nostre programa inclou enguany la voluntat d’impulsar l’economia verda. Aquesta

nova economia és, principalment, una exigència ètica. Després de la terrible crisi

econòmica que hem viscut, tenim clar que la nostra activitat econòmica ha de

reenfocar-se amb criteris de sostenibilitat i humanitat. Al mateix temps, però, aquesta

nova economia no és només un deure, sinó que també és una oportunitat. L’aposta per

un nou model econòmic que tingui com a eix tractor la transformació verda de

l’economia pot ser una gran finestra d’oportunitat per crear nova riquesa i nous llocs de

treball. Nosaltres som més partidaris de promoure i estimular les bones pràctiques

ambientals que de gravar excessivament amb més impostos al teixit empresarial català.


Durant uns anys Catalunya va celebrar l’estabilitat i l’èxit del seu sistema de vacunes.

Aquests darrers anys, però, ha quedat clar que cal revisar el model per garantir que tots

els infants i adults tenen la informació i reben les vacunes que els correspon per garantir

la seva salut personal i la salut pública del conjunt.

Pel que fa a les pseudoteràpies, hem de manifestar la nostra preocupació per la

davallada estadística de confiança en la ciència que demostren algunes pràctiques

socials. Mentre fa uns anys el metge era la persona de referència indiscutible en qüestions

de salut, la seva opinió es barreja ara amb el soroll que qualsevol ciutadà pot trobar a

Internet, amb tota mena de perspectives científiques i pseuo-científiques. Un repte

important és reconnectar la ciutadania amb les autoritats científiques i amb la pròpia idea

del coneixement científic-experimental. Ens sembla perillós demostrar excessiu zel en la

identificació i prohibició de pseudociències. Però sí volem fer molt més conscient a la

ciutadania de la seva existència i orientar-la envers fonts de coneixement científic

contrastat.


Tal com es va plantejar fa uns mesos, l’impost sobre begudes ensucrades no tenia un

efecte realment dissuasori, sinó una voluntat exclusivament recaptatòria. Una apujada

menor no afecta sensiblement al consum, encara que permet engreixar la recaptació.

En qualsevol cas, el nostre partit no és partidari d’augmentar els impostos sobre

l’alimentació. Cal, però, seguir difonent la cultura de l’alimentació saludable. Hi ha tres

vies principals per fer-ho: En primer lloc, l’escola, amb programes de formació en una

alimentació saludable. En segon lloc, els mitjans de comunicació. Finalment, el sistema de

salut, que també ha de contribuir a augmentar la consciència alimentària de la població.

Val la pena reiterar que la cultura de la bona alimentació implica una doble perspectiva.

Per una banda, cal aprendre a menjar allò que és millor el cos i la vida i disminuir el consum

de tot allò o que pot tenir conseqüències en la salut a mig i llarg termini. Al mateix temps,

però, cal evitar també l’obsessió alimentària, que pot acabar provocant alguns tipus de

trastorn, especialment en les edats en que els i les joves són més sensibles a la pressió de

l’entorn.


48


Catalunya és referent en innovació i recerca bio-mèdica i ho ha de ser en tots els seus

àmbits (també en la investigació i combat de noves pandèmies). Dissortadament, la

deriva unilateral del govern Puigdemont va espantar l’Agència Europea del Medicament.

Caldrà, però, seguir treballant amb les energies que ja tenim.

Davant d’aquestes malalties emergents, que tenen molts cops un caire global, la

població es mostra enormement espantada i desconcertada. Una de les primeres

obligacions del govern és transmetre informació clara i verídica perquè els ciutadans

sàpiguen a quin fenomen s’enfronten i com han d’actuar. Aquesta bona comunicació

ha de garantir que la població està objectivament preocupada per les malalties

emergents. Ni menys del que correspon ni més del que cal.











El nostre partit, per altra banda, segueix essent partidari de mantenir les plantes nuclears

en funcionament. Primer, perquè aporta una part notable de l’energia que necessita

Catalunya i el conjunt d’Espanya. No té sentit que, mentre tinguem dèficit energètic, ens

dediquem a tancar les plantes que ens nodreixen d’energia. Segonament, considerem

que l’energia nuclear és una energia respectable. Certament la gestió dels seus residus

exigeix molta expertesa, però també és cert que les centrals nuclears no contaminen i són

molt eficients. Per això en som partidaris. Això no vol dir que pensem que hagi de ser la

nostra principal font d’alimentació energètica. Al contrari. Volem donar un paper creixent

a les energies renovables perquè és la energia del futur. Aquesta línia l’ha confirmat el

govern espanyol amb les darreres subhastes.

g. Ciutadans

No hem rebut cap resposta de la candidatura d’aquest partit.


49

a. Innovació

1. CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR

Des de la CUP Crida Constituent entenem que tot model socioproductiu ha de situar els

recursos del país a a disposició dels interessos del poble i en aquest context, la innovació

i la recerca juguen un paper clau per al desenvolupament territorial i social. Per aquest

motiu, creiem que:

- És necessari reformular els actuals mecanismes de transferència del coneixement

per vincular-los a uns criteris de desenvolupament socials clars que potenciïn

processos productius no explotadors construïts des del cooperativisme i la

comunitat.

- Allunyar els models de recerca i innovació controlats per les gran multinacionals i

les lògiques del capital, apostant per una innovació liderada des de les universitats

públiques com a centres de creació i transferència de coneixement.

- Creació d’espais transdisciplinars i integrals que incorporin els diversos agents

implicats en el teixit socioproductiu i que garanteixin la investigació basada en

criteris científics al marge de la seva rendibilitat.

- Apostar per un model d’innovació proper al territori amb capacitat de poder

aportar mecanismes d’adaptació com per exemple, als reptes ambientals futurs

als nostres pobles i ciutats i al servei de les seves necessitats.

2. CATALUNYA EN COMÚ - PODEM

En l’última dècada, Catalunya ha perdut posicions entre les regions europees en matèria

d’innovació, i ha passat de trobar-se en els nivells mitjans-alts a ser considerada una regió

moderadament innovadora que inverteix en R+D aproximadament la meitat del que

reclama l’Estratègia Europa 2020. La dinàmica innovadora del teixit productiu és clau per

generar activitat econòmica i ocupació de qualitat, i obre més oportunitats per accedir

als mercats exteriors. En aquest sentit, és clau combinar R+D+i amb polítiques industrials

actives que afavoreixin la transformació del model productiu i a la vegada generin un

sector industrial i de serveis d’alt valor afegit. Cal assegurar que no només les grans

empreses, sinó especialment les petites i mitjanes s’incorporen al sistema de recerca i

innovació i assoleixen més nivell d’internacionalització, sense deixar d’atendre les

necessitats fonamentals del mercat interior. Per aconseguir-ho, proposem:

● Augmentar els recursos destinats a R+D+i fins a assolir l’objectiu d’un 3 % del PIB el

2020. Una part de l’esforç públic ha d’anar orientada a la mobilització de recursos

privats per augmentar la participació del sector privat en la despesa, comparable

a la mitjana europea. Es prioritzarà la inversió en matèries que siguin objecte

d’aplicació al teixit productiu local.

UNA PREGUNTA:

TOTS ELS PARTITS 4.


50

● Fer una aposta real en el marc de l’estratègia RIS3CAT que permeti treure profit

dels recursos procedents dels fons europeus, particularment el FEDER, per impulsar

efectivament la recerca i la seva transferència a l’activitat econòmica i

abandonar el seu ús clientelar i inefectiu vigent fins ara. ● Promoure la compra pública innovadora i instruments d’innovació oberta per tal

d’accelerar els fluxos d’innovació pública, privada i social-comunitària. Introduir

en els procediments d’adjudicació, com a criteri de valoració complementària,

la potenciació de la transferència tecnològica i la inversió en R+D+i, amb

possibilitats d’aplicació al teixit productiu local. ● Impulsar els clústers i la col·laboració entre empreses de cara a penetrar més en

els mercats internacionals.

3. ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

Respecte les actuacions concretes per a la millora dels nivells d’innovació, considerem

que l’administració pública ha d’insentivar-la en totes les potes del sistema de manera

paral·lela i transversal tant en centres de recerca de titularitat pública com en el teixit

empresarial. Concretament pensem que cal actuar en aquests dos fronts per inventivar-

los:

1. Per una banda, és en el sector privat cal potenciar més fortament la I+D i

innovació pròpia que potser degut a un problema de mida de les empreses

catalanes (teixit de PYMES molt extens i manca de grans empreses pròpies) no ha

arribat als nivells desitjables. Aquest és un punt que caldrà coordinar amb els

departaments d’economia i d’empresa. I certament també fomentar la

col·laboració universitat-empresa i aconseguir que uns millors nivells d’innovació

privada repercuteixin sobre el conjunt de l’economia.El problema fins ara ha siguit

el poc marge (econòmic i legislatiu) de la Generalitat per fer una política fiscal

pròpia que fomenti aquestes col·laboracions.

2. Daltra banda, a les universitats i instituts de recerca; es pot incentivar la innovació

a nivell institucional potenciant les OTRIs mitjançant programes específics i

finançament dirigit, alhora que es pot donar un major pes als indicadors

d’innovació en els contractes programa i en el finançament per objectius.. Tot

això sense obviar que la tasca principal de les universitats i centres de recerca és

la generació de coneixement bàsic, una part del qual ha de tenir continuitat i

transferència per la via de la innovació.

3. A nivell individual, per tal que la innovació pugui sorgir dels propis investigadors cal

incloure l’opció de la innovació en la definició de la carrera investigadora igual

com la vessant docent i de recerca; aquest és un canvi no trivial que encara no

ha arrelat, i que requeix un consens ampli en el mon de la recerca, un canvi de

cultura i una voluntat real d’aplicació per part de tots els actors.

4. JUNTS PER CATALUNYA

Catalunya ha esdevingut una àrea europea capdavantera, com ho demostra no tan

sols el seu dinamisme econòmic sinó les dades quantitatives, en base a una economia

competitiva, sostenible, dinàmica i innovadora. La competitivitat ha de venir donada,

principalment, perquè es fabriquen productes i s’ofereixen serveis d’alt valor afegit.

Aquesta competitivitat ha d’apuntalar-se en la sostenibilitat econòmica social i

ambiental. En aquest sentit, Catalunya assumeix els objectius que estableix la Unió


51

Europea i de manera més concreta els objectius establerts en l’Horitzó 2020. La

competitivat també és conseqüència directa de la innovació, que s’ha d’entendre de

manera transversal a tota l’activitat econòmica i social.

El fonament de la innovació és lògicament, el coneixement. Per això, Catalunya haurà

de comptar amb les estructures i les eines de generació de coneixement que pugui

situar-la com a país avançat en aquesta matèria. Entre molts, caldria destacar un

sistema universitari i de recerca que sigui flexible, pròxim a la realitat econòmica i social

del país, obert a la col·laboració amb universitats de tot el món, facilitador d’intercanvis

i incentivador de la generació de coneixement. La innovació també requereix que

aquest coneixement es difongui cap a l’economia productiva amb la intensitat,

l’extensió i la velocitat necessàries. És en aquest punt que l’administració pública ha de

procurar posar els recursos, el personal i les estructures que ho facin viable. Catalunya

ha de desenvolupar un sistema d’innovació que ha de ser equiparable en dimensió i en

desenvolupament al de les economies industrials avançades. El Pacte Nacional per a la

Indústria, presentat l’any 2017, i la renovació del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació s’han de constituir en elements clau per a la transformació del nostre model

industrial i per a l’impuls dels mecanismes que facilitin la transferència de coneixement

entre les entitats generadores i el món productiu i social. En el mateix sentit, hem de

dotar a la nostra ciutadania de les eines per innovar en un món digital i tecnològic, de

manera que cal posar les bases d’un nou sistema de recerca i innovació inspirat en el

model de la quàdruple hèlix (ciutadà, empresa, centes generadors de coneixement i

Administració). Alguns elements de aquests sistema vindran donats per les mesures

següents:

a) Competitivitat industrial

• Continuar sent referents en el foment de l’emprenedoria i les empreses

emergents, especialment les de base tecnològica, per tal que el sector

productiu evolucioni progressivament cap a activitats d’alt valor afegit.

• Actualitzar una estratègia d’innovació a Catalunya per mitjà de la constitució

del Consell d’Innovació de Catalunya.

• Impulsar préstecs participatius per finançar innovacions en el creixement

empresarial.

• Posicionar Catalunya com a hub mundial referent internacional en tecnologies

avançades (smart, Mobile, IOT,3D-printing, blockchain, supercomputació, visió

per computador, quàntica, grafè, etc.)

• Impulsar reformes legislatives per afavorir la competitivitat de les PIMES vinculada

a la seva dimensió així com posar a disposició instruments de capitalització i

finançament per facilitar el creixement, la innovació i l’activitat empresarial.

b) Transferència de coneixement

• Elaborar una llei sobre el sistema de recerca i innovació amb visió integral i de

país, que introdueixi millores que garanteixin la sostenibilitat del sistema, eliminin

obstacles i afavoreixin la incorporació de nous recursos.

• Planificar la creació d’un fons que garanteixi l’estabilitat del finançament de

recerca i coneixement en el curt i mitjà termini, que defineixi prioritats i accions

d’interès, que financi projectes de recerca i innovació competitius i que

afavoreixi l’excel·lència i el retorn social.

• Impulsar incentius fiscals per l’R+D+I, mitjançant l’establiment de beneficis socials

a la reinversió en activitats de cooperació ciència-empresa, en activitats


52

vinculades a la transferència de coneixement i a la inversió en empreses de base

tecnològica derivades del sistema de recerca i coneixement.

• Establir estructures mixtes i xarxes público-privades que permetin una millora

significativa de la relació entre les entitats generadores de coneixement i

l’activitat productiva, un augment de la mobilitat en el personal tècnic i

investigador cap a les empreses i l’aprofitament de l’efecte tractor per

augmentar el nombre d’entitats i empreses innovadores, seguint els paràmetres

establerts per l’estratègia Europa 2020 i l’estratègia catalana d’especialització

intel·ligent (RIS3CAT).

• Fer de la recerca i el coneixement font de noves professions, mitjançant la

connexió amb el sistema educatiu i ocupacional, amb convocatòries

específiques i la incorporació de perfils professionals que permetin una major

acceleració dels projectes de valorització tecnològica, una millor captació de

les necessitats empresarials i l’establiment d’aliances estratègiques amb entitats

internacionals públiques i privades.

c) Cultura innovadora i dimensió social

• Formar ciutadans amb plenes competències digitals i amb vocació innovadora

impulsant l’educació en STEM I la reinserció digital i innovadora que garanteixi un

futur laboral.

• Impulsar la innovació social com a nou model de recerca i innovació que

complementi la feina feta per les entitats generadores de coneixement actuals.

• Promoure la visió social de la ciència i la tecnologia mitjançant una política

d’informació ciutadana sobre el lligams de la recerca i el coneixement amb el

benestar social i la qualitat de vida, aprofitant al màxim les plataformes que

ofereixen els mitjans de comunicació, i fent especial èmfasi en els resultats

obtinguts.

• Fomentar l’emprenedoria i la innovació, de caire tecnològic i social, a les

estructures i a tots els nivells formatius vinculats a l’ensenyament superior, en

especial en aquells en què existeixi un nivell tècnic més avançat, per tal d’enfortir

el nostre teixit productiu i social i impulsar els valors vinculats entre els joves i el

conjunt del sistema universitari.

5. PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Catalunya ha de comptar de manera més clara amb un model econòmic basat en el

coneixement i ha de tenir la innovació com a base per al seu progrés, ja que és l’element

central per al creixement de les organitzacions i les empreses i l’element inspirador per a

una cultura ciutadana més desperta i orientada al canvi i a l’adaptació a l’entorn.

Això és el que volem els socialistes per al futur del país o no serem capaços de guanyar-

lo. En aquest sentit, les nostres propostes en innovació són les següents:

1. Desenvoluparem una política d’innovació integral orientada a missions socials,

econòmiques i ambientals. Ho farem identificant i construint 3 aliances

innovadores que suposaran un projecte col·lectiu, que ens defineixen com a país

i com a societat, motiu d'il·lusió, orgull i optimisme. Seran palanques de recerca i

d'innovació, desenvolupament econòmic i ocupació a través de la cocreació de

nous mercats i ecosistemes innovadors de l’era digital, junt amb l'empresa i els

agents de coneixement i tecnologia; un pas endavant en l'aposta per un estil de


53

vida més sostenible i resilient energèticament; i una voluntat de resoldre

radicalment alguns dels principals reptes socials que tenim com a societat. Les

aliances ens permetran impulsar sectors estratègics de la nostra economia que

volem que generin llocs de treball de qualitat.

Les tres aliances innovadores per transformar el país basades en missions a mitjà

termini i els àmbits sectorials i empresarials als quals involucrarem:

● Aliança per l'habitatge del present i del futur. Missió: reduir un 30% la

dependència externa d'energia a les llars de Catalunya, acabar amb

l’infrahabitatge a Catalunya i oferir habitatge assequible. Àmbits sectorials on

innovar: construcció, urbanisme, habitat, energia, desenvolupament

comunitari, TIC, gestió pública, cooperació interadministrativa.

● Aliança per a l'alimentació saludable. Missió: reduir un 30% l'obesitat (o

malnutrició) infantil i juvenil. Àmbits sectorials on innovar: alimentació, nutrició,

salut, esport, infància i joventut, educació i lleure.

● Aliança per a la mobilitat sostenible. Missió: reduir un 50% l’emissió de CO2 a

les àrees metropolitanes de Catalunya. Àmbits sectorials on innovar:

automoció, motor, transport col·lectiu, construcció civil, urbanisme, logística,

energia, educació, esport, aparcaments.

2. Mobilitzarem recursos a través de l’ICF per impulsar projectes d’R+D+i en tres

línies prioritàries: una línia per a la reconversió industrial basada en missions, una

línia per a l’impuls de la pime innovadora i una línia per a l’equilibri territorial, amb

especial sensibilitat per les zones agràries, la seguretat alimentària i la cura dels

recursos naturals. Aquesta inversió pública ha d’aixecar-ne de privada (en una

ràtio d’1:2) i estarà condicionada a col·laborar amb universitats i centres

tecnològics del sistema i en col·laboració amb altres regions de la UE i altres països.

3. Impulsarem un pla específic de suport a la PIME innovadora, que reculli

sòlidament una aposta sensible per a les empreses de menys dimensió que mostrin

un esperit innovador. Inclourà instruments de finançament específics, lluita contra

el frau i la morositat, assegurarem a la contractació pública la capacitat de les

pimes per competir en igualtat de condicions, incentius a la contractació del seu

personal innovador, simplificació administrativa i un programa d’integració de les

mateixes en els grans ecosistemes innovadors orientats a missions.

4. Revisarem críticament, i consensuadament amb els agents de l’ecosistema, la

RIS3CAT, entesa com a estratègia paraigües d’innovació i competitivitat industrial.

Per fer-ho, ens comprometem a:

● Millorar el sistema de governança del sistema d’innovació i ocupació, que no

ha existit de manera creïble des de fa anys, on siguin representats actors

rellevants de la quàdruple hèlix (sectors públic, privat, acadèmic i societat civil)

i on la participació i coordinació entre els diferents lideratges públics i privats i

l’esforç constant per europeïtzar els nostres clústers i ecosistemes innovadors

permeti maximitzar l’arribada de fons i inversions al nostre territori i assolir

l’objectiu d’arribar al 3% d’inversió en R+D sobre el PIB el 2020.


54

● Amb l’objectiu de tenir un espai de referència científic per al disseny,

seguiment i avaluació de polítiques públiques d’innovació i desenvolupament

territorial, coordinar les polítiques de generació i divulgació del coneixement

en innovació i desenvolupament territorial a Catalunya, articulant, premiant i

posant direccionalitat als diferents grups de recerca de l’àmbit existents a

Catalunya.

5. Impulsarem EURECAT com a centre tecnològic de referència capaç de mediar

entre el sector empresarial i el sistema de recerca. EURECAT també generarà

oportunitats d’innovació per a grups de pimes, oferint- los i finançant la resolució

de reptes d’empreses tractores de sectors estratègics o d’organitzacions

públiques amb necessitats socials, ambientals i econòmiques.

6. Impulsarem un programa de foment i divulgació de la ciència i la innovació, a

l’escola, a l’administració pública, a les organitzacions productives i a la

ciutadania en general, amb l’objectiu de despertar vocacions científiques i donar

valor social a aquests dos vectors (la ciència i la innovació), tenint en compte el

concepte de recerca i innovació responsable (RRI), que pretén millorar la relació

entre la ciència i la innovació amb la societat, fent ciència i innovació amb la

societat i per a la societat i aconseguir la participació de la ciutadania.

Promourem els estudis i el nombre de graduats en Ciència, Tecnologia, Enginyeria

i Matemàtiques (STEM) com a garantia de capacitat de resposta de la nostra

societat als canvis tecnològics que ja estan succeint. Farem un èmfasi especial,

amb programes específics, en les vocacions científiques per part de les dones.

6. PARTIT POPULAR CATALÀ

El nostre programa dedica una atenció rellevant a les polítiques de recerca i innovació.

De fet, el que ens agradaria és convertir Catalunya en la gran referència europea en

innovació. Volem fer de Catalunya un gran pol de l’economia del coneixement i la

innovació, que atregui les millors empreses del món i generi milers de llocs de treball de

qualitat. El primer camí per aconseguir-ho és consolidar i integrar la xarxa d’institucions

capdavanteres que ja tenim. Però precisem algunes mesures més concretes:

- Impulsarem decididament els programes de doctorat industrial, donant-li difusió i

valor social, així com bonificant les empreses que hi participin. - Afavorirem els permisos de residència per a persones que vulguin destinar un alt

capital inversor a innovació i recerca. - Potenciarem els espais de transferència de coneixement entre empreses i centres

de recerca. Promourem els serveis d’incubació d’empreses i habilitarem espais de

residència temporal per a estudiants, professors i emprenedors. - Posarem l’acció exterior de la Generalitat al servei de la cerca de capital

estranger disposat a invertir en projectes de recerca i innovació. - Establirem com una de les prioritats de l’Institut Català de Finances el suport a

projectes empresarials basats en la recerca, el coneixement i la innovació. - Afavorirem la creació i consolidació de consorcis o clústers d’innovació, que

tinguin la capacitat de reunir empreses i centres de recerca per aconseguir

determinades finalitats. - Crearem convocatòries de recerca amb finançament públic que tinguin com a

característica específica el treball conjunt i sinèrgic entre l’àmbit de la recerca i el


55

món empresarial, a fi d’assegurar que la recerca i la innovació estan també al

servei del progrés tecnològic i econòmic de Catalunya. - Incentivarem la transferència tecnologia reforçant el valor de les patents en el

currículum acadèmic dels investigadors. Reconeixerem també com a mèrit

acadèmic la participació en projectes público-privats d’innovació. - Impulsarem un Pla específic per promoure la integració dels investigadors joves a

les universitats i el món professional. Aquest pla tindrà, entre d’altres objectius,

orientar en la cerca de feina els doctors que s’han quedat sense treball. - Facilitarem, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, crèdits reemborsables

en condicions més favorables per millorar la capacitat financera de les empreses

per renovar tecnològicament els seus actius productius, per a la millora de la seva

capacitat exportadora o la millora de la productivitat i competitivitat de

l’empresa.

7. CIUTADANS


b. Investigació


Assumint que el PIB esdevé un indicador econòmic esbiaixat amb un enfocament

quantitatiu i materialista que no reflecteix la realitat social del Països Catalans, des de la

CUP Crida Constituent entenem que només multiplicant per tres la inversió actual en

recerca podrem construir una xarxa d’investigació competitiva i pública que situï els

interessos de país per sobre dels del capital. Un increment respecte a la inversió actual

que només és possible amb un canvi del model de distribució de la inversió i dins d’una

nova República i per tant, lluny de la pressió i l’asfíxia financera que l’Estat espanyol aplica

sobre els Països Catalans. Un model més redistributiu que no penalitzi àrees del saber no

rendibles a ulls del capital privat. És necessari una aposta clara i decidida per incrementar

les partides de personal científic i tècnic dels centres i universitats, la dignificació salarial

d’aquest personal, aturar la cronificació de la temporalitat i garantir la continuïtat de la

carrera investigadora. No podrem construir un model de recerca competitiu i humà, si les

nostres investigadores viuen en la precarietat laboral.

Actualment conviuen a Catalunya diferents models d’investigació (ICREA, centres

CERCA, recerca a universitats, centres CSIC…). Haurien de mantenir-se aquestes

estructures? Quina model de finançament proposa per elles?

En la construcció d’una nova República, el model de centres d’investigació hauria de

constituir-se sobre la base d’un model públic fort que incorpori també els centres de

recerca de titularitat estatal. L’actual model és producte en gran mesura, de la bicefàlia

administrativa i el solapament de competències entre l’Estat espanyol i la Generalitat de

Catalunya. Un model que genera greuges entre centres i/o universitats. Per tant, en la

construcció de la República és necessari garantir primerament, el traspàs de la titularitat i

la gestió d’aquests centres al Govern de la República, mantenint el personal laboral, els


56

recursos i les característiques intrínseques així com l’autogovernança de tots els centres

de recerca, apostant per un model de finançament públic i de retorn social, en el qual el

principal beneficiari sigui el país i no les gran empreses transnacionals.


La institució universitària és potser una de les que més ha patit en silenci l’efecte de les

retallades econòmiques i el bloqueig normatiu dels governs espanyol i català. Les

conseqüències comencen a sentir-se ara: un dèficit d’infraestructures de recerca d’alt

nivell, un deute econòmic impossible d’assumir i que es carrega majoritàriament a les

espatlles dels estudiants mitjançant taxes abusives, i un col·lapse total en els sistemes de

contractació, que impedeixen fer un relleu normalitzat de plantilles de docents i

investigadors, i situa la precarietat laboral en un nivell insostenible.

No obstant això, el gran bagatge acumulat per les universitats catalanes al llarg de la

seva història, centenària o més recent, permet continuar mantenint uns mínims de qualitat

docent, d’impacte internacional de la recerca i de transferència del coneixement. Però

aquesta resistència activa necessita d’un viratge radical en les polítiques públiques que

reverteixi la situació actual i generi les condicions òptimes per tornar a situar les universitats

catalanes com a centres d’excel·lència. Per assolir-ho proposem:

● Dissenyar un nou pla d’R+D+I que estimuli línies de recerca estratègiques i

infraestructures d’acord amb uns models econòmics igualitaris i sostenibles

(dotació progressiva fins al 3% del PIB). Cal internacionalitzar la recerca catalana. ● Definir una universitat amb responsabilitat social. Les universitats tenen una funció

de foment del coneixement i de motor per al desenvolupament social, científic i

tecnològic. Volem una universitat que tingui responsabilitat social envers el territori

i que faci accions que reverteixin sobre les persones i sobre la societat que les

sustenta. Volem universitats en les quals una part important de la recerca estigui

definida amb la finalitat de contribuir a la resolució de problemes socials i que,

efectivament, es creïn xarxes mixtes d’investigació universitària i d’agents del

territori.


Esquerra Republicana entén la inversió en recerca com una oportunitat de país i com un

pilar fonamental de la República Catalana. Serà necessari edificar aquest pilar partint de

la base actual que té moltes fortaleses i alhora moltes amenaces. La recerca a Catalunya

ha assolit i manté unes quotes elevades d’èxit segons nombrosos indicadors malgrat les

dificultats continuades en finançament i gestió. La implicació i l’esforç fet pels

investigadors vinculats a universitats i centres de recerca de diverses tipologies ha permès

aquest èxit del conjunt del sistema, que malgrat tot és fràgil. Certament, avui existeix

inseguretat jurídica derivada de l’aplicació del marc legistlatiu estatal que a banda de

no contmeplar les particularitats del nostres sstema, inclou les conseqüències de l’article

155, la intervenció de les finances dels centres i els requeriments de retorn de l’IVA

d’exercicis passats. Fets que posen en dificultats econòmiques els centres, els projectes i

els investigadors.

Cal doncs repensar el sistema de recerca amb una visió integral que englobi universitats,

centres tecnològics, centres de recerca i teixit empresarial i administracions públiques en


57

un engranatge conjunt per crear una economia d’alt valor afegit i una societat

avançada amb l’impuls d’un estat emprenedor. Per fer-ho, pensem que cal definir la

millor coordinació del sistema en base a un òrgan governamental únic i de caràcter

interdepartamental, amb visió integral per a les polítiques de recerca. També volem

impulsar la “Llei catalana de la Ciència” que ha de dotar el sistema de seguretat jurídica

i una perspectiva integral que englobi aspectes tant diversos com els pressupostos, les

beques, la carrera professional, el finançament dels recursos humans, el finançament de

projectes, el finançament de centres, la gestió de centres i grans infraestructures, la

divulgació, la vinculació amb la societat, o la implementació de models de recerca i

innovació responsables. La Llei catalana de la Ciència serà l’oportunitat de repensar el

conjunt del sistema des d’una perspectiva de procés constituent.

Referent al percentatge de PIB que considerem que cal dedicar a recerca, volem en

primer lloc remarcar que l’entenem com a inversió i no com a despesa. Entenem també

que la política de finançament ha de ser estable i independent de la conjuntura

econòmica; amb actuacions anticícliques per garantir l’estabilitat del finançament en

períodes de crisi. Volem que els nivells de finançament pugin assolir el 3,5 % del PIB i una

aportació pública al finançament de la recerca que sigui del 40-50 % del finançament

global, seguint altres models d’èxit internacionals. Per això també cal establir una fiscalitat

que incentivi la inversió en R+D+i del sector privat.

Referent a les partides del model de finançament de la recerca, entenem que cal

mantenir polítiques de finançament de centres amb finançament basal que garanteixi

oportunitats de partida i una política de contractes programa amb finançament per

objectius. També cal mantenir i potenciar el finançament de recursos humans prioritzant

les places de captació i retenció de talent a les beques de sortida i considerant el

personal de suport a la recerca com un element fonamental per a la recerca

d’excel·lència i l’estabilitat de les institucions. Finalment hem d’implantar un model de

finançament de projectes, fins ara absent en els pressupostos de la Generalitat, on es

financiïn projectes competitius i es puguin definir prioritats, que tinguin en compte tant els

sectors consolidats com els emergents.

El sistema de recerca català ha d’evitar sistemes duals que competeixin per recursos. Es

necessita un sistema amb visió integral i que incentivi sinergies entre les diferents tipologies

d’institucions on la universitat sigui una part indestriable del sistema de recerca. Volem

poder debabre i dissenyar una transició per implantar una estructuració única de centres

de recerca independentment de la seva vinculació orgànica a estructures universitàries,

i que inclogui també els centres que actualment estan desvinculats de la Generalitat,

com són els del CSIC. Caldràn indubtablement sinergies entre universitats, hospitals,

centres tecnològics i centres de recerca; per potenciar-ne la col·laboració dins el país.

També cal impulsar la col·laboració internacional amb participació en els consorcis de

grans infraestructures singulars i en grans projectes de recerca internacionals que siguin

també una eina de captació de talent i inversió al país.


El coneixement ha d’impregnar tota l’activitat econòmica de Catalunya, però també

podem considerar-lo com un sector amb personalitat pròpia, que abastaria des dels

mitjans de comunicació, l’ensenyament o la recerca fins a la producció cultural. En la


58

Catalunya del segle XXI, la nostra aposta és aconseguir una economia basada en el

coneixement com a motor de creació de riquesa i de resposta als reptes socials. Les

universitats, els hospitals, els centres d’R+D+I públics i altres entitats públiques I privades,

empresarials o no, són les principals fonts de nou coneixement que cal impulsar per

diversificar I enfortir l’economia del país. Aquestes entitats han d’actuar de manera

sinèrgica, impulsar la col·laboració amb el teixit productiu i fer que el país tingui una

posició de lideratge a l’Europa del coneixement, i en paral·lel, donat suport als canvis

socials que demana la ciutadania.

El sistema de recerca i coneixement de Catalunya està basat en l’autonomia de gestió,

la promoció de l’excel·lència, la captació i retenció de talent i la internacionalització,

amb ICREA i CERCA com a models destacats, en un ecosistema encara fragmentat. En

el seu conjunt, ha demostrat una elevada capacitat i excel·lents resultats en tots els

indicadors amb què es mesura la qualitat dels sistemes d’R+D+I. Per aconseguir una

millora pel conjunt del sistema, Catalunya ha de reforçar les seves agències de gestió,

avaluació i finançament de la recerca i la innovació, assegurant-ne la coordinació,

consolidant els recursos existents i desburocratitzants l’acció de govern tot el sigui

possible.

Pel que fa a la inversió, els països més avançats inverteixen una mitjana equivalent al 3%

del PIB, objectiu establert a Europa pel 2020, amb una equivalència d’un 1% del PIB del

sector públic i un 2 % del sector privat. A Catalunya, amb l’1,52 % del PIB dedicat a

R+D+I, només un 55 % de la despesa correspon al sector privat, de manera que resulta

fonamental l’impuls dels mecanismes que faciliten la transferència de coneixement i

l’aprofitament de l’efecte tractor que les grans empreses i les entitats generadores de

coneixement poden dur a terme sobre el teixit productiu, format de manera majoritària

per PIME, un cop superada la crisi econòmica dels darrers anys. Qualsevol creixement

en el percentatge del PIB dedicat, ha d’encaminar-se cap a l’atracció d’inversions i

talent, a la creació d’infraestructures de valor afegit, a la formació de professionals

gestors i investigadors del màxim nivell, a la generació d‘oportunitats de participació en

projectes internacionals i al foment d’accions que donin resposta als reptes econòmics i

socials per a la millora de la competitivitat empresarial i l’explotació de nous jaciments

d’ocupació. Entre les propostes que la nostra candidatura té previst realitzar s’inclouen:

a) Assolir, conjuntament amb el món empresarial, un finançament adient a la

consideració estratègica de l’R+D+I per a Catalunya, amb una despesa mínima del 2 %

del PIB per a l’any 2020, amb polítiques estables i nivells adequats d’inversió pública,

com a garantia de retorn social i econòmic, d’atracció d’inversió i de talent nacional i

internacional. L’objectiu és realista amb la situació actual i amb la crisi econòmica

patida els darrers anys i fuig de qualsevol demagògia partidista (només 10/28 països

europeus han assolit el 2 % pel 2016). No obstant, l’objectiu per a l’any 2030 ha de situar

Catalunya per sobre del 3 % del PIB, per tal d’assolir els nivells dels països més avançats

d’Europa, Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

b) Orientar les entitats generadores de coneixement cap a les millores econòmiques i

socials que el país necessita, amb la renovació del Pacte Nacional per a la Recerca i la

Innovació i la generació d’un nou Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2018-2020

que ho inclogui i valori, recuperant els instruments de coordinació interdepartamentals i

alineant-se amb les estratègies internacionals i les derivades del Pacte Nacional per a la

Indústria. Es configura aquest Pla com una transició entre la planificació actual i la

derivada del proper Programa Marc de la Unió Europea 2021-2027, de manera que els


59

nostres propis programes s’adaptin a la realitat internacional i estableixin un marc

estable més enllà de les situacions polítiques existents.

c) Fomentar el mecenatge i la donació, mitjançant el desenvolupament de normativa

específica, que optimitzi els beneficis fiscals amb vinculació a les activitats d’R+D+I i

afavoreixi la responsabilitat social de les empreses, procurant que millori el marc jurídic i

el tractament fiscal associat a les inversions en R+D+I.

d) Donar suport al desenvolupament de centres de recerca d’excel·lència, basats en el

model CERCA, amb inclusió dels creats com a instituts universitaris de recerca, instituts

d’investigació sanitària o centres del CSIC, tot assegurant la complementarietat i la

massa crítica adequada, d’acord amb les recomanacions de l’OCDE, facilitant l’accés

fonts de finançament i incentivant la coordinació estratègica. En aquest context, es

preveu la incorporació dels centres del CSIC i grans infraestructures científiques

ubicades a Catalunya a l’estructura de la Generalitat, amb els recursos corresponents,

amb l’objectiu de millorar l’eficiència i permetre la concentració efectiva de

coneixement en determinades àrees prioritàries.

e) Avaluar de manera periòdica les entitats generadores de coneixement i innovació en

base al compliment dels objectius i indicadors establerts, per tal de prioritzar l’assignació

de recursos econòmics. Les avaluacions realitzades a les entitats i centres vinculats

serviran per establir les claus dels corresponents contractes-programa plurianuals que

hauran de regir la relació amb l’Administració, de manera que les valoracions que es

duguin a terme tinguin sempre conseqüències en cas d’incompliment reiterat. El model

basat en contractes-programa, amb part fixes i variables, és el més adient pel sistema ja

que garanteix el finançament a mig termini i permet executar les accions vinculades a

l’acció estratègica proposada.

f) Impulsar la coordinació i racionalització d’incubadores d’empreses, plataformes

tecnològiques, xarxes cooperatives i parcs científics i tecnològics, així com

l’especialització, per tal de permetre el desenvolupament de nous projectes, l’ús

racional de recursos i el foment de l’emprenedoria de base tecnològica.


Després de les darreres dades publicades sobre inversió en R+D a Catalunya, que ha

passat de dedicar l’1,52% del PIB l’any 2015 l’1,47% l’any 2016, cal una aposta ferma per

les polítiques d’I+D des del sector públic. Tot i això, fem valdre que Catalunya, malgrat la

disminució de recursos en els darrers anys, segueix essent una potencia mundial gràcies a

la tasca que tot el sistema de recerca català desenvolupant. Per això, Catalunya genera

l’1% del coneixement mundial sent tan sols el 0,1% de la població. La nostra capacitat

científica és 10 vegades més gran que la que pròpiament ens tocaria.

En aquest sentit, però i per no perdre cap oportunitat, el PSC proposa un creixement

progressiu de la inversió fins a arribar al compromís del 3% del PIB que marca la Unió

Europea.

En relació a l’arquitectura del sistema de recerca que existeix a Catalunya (amb Centres

CERCA, la recerca de les Universitats, els centres del CSIC o el programa ICREA) creiem

que és positiu tot i que també pensem que podria millorar. L’estructuració dels Centres

CERCA va ser una bona estratègia, sobretot per dotar d’agilitat, flexibilitat i autonomia a


60

la pròpia gestió de la recerca, així com el programa ICREA. Però, probablement, caldria

revisar altres estructures per tal que totes esdevinguessin igual d’eficients i eficaces.

Sobre el model de finançament, som partidaris d’acordar-lo entre els actors.

Probablement, cal –tal com demanem en el nostre programa electoral- revisar el Pla

Nacional per a la Recerca i la Innovació i, en aquest espai, revisar també el propi sistema

de finançament.


Els populars catalans tenim molt clar que, un cop superada la recessió econòmica i

esmorteïdes les seves conseqüències socials, hem de dedicar un esforç prioritari a la

renovació de la nostra economia en clau de innovació i coneixement. La competitivitat

del nostre sistema productiu dependrà de la capacitat que tinguem per donar-li un alt

valor afegit, que vindrà de la mà d’una clara aposta per la recerca i la innovació.

Catalunya té el talent necessari per esdevenir un àrea de referència en innovació i

tecnologia. Comptem amb molt bones universitats. Tenim magnífics centres de recerca.

La població té caràcter emprenedor i està ben formada. El que cal, doncs, és integrar

totes aquestes fortaleses en un sistema integrat que permeti crear sinèrgies i potenciar-

nos mútuament. El que cal, també, és crear un marc i un entorn jurídico-polític que

afavoreixi la innovació i atregui capital inversor. Per altra banda, només ens convertirem

en una veritable economia del coneixement si millorem les nostres taxes d’èxit escolar i el

nostre sistema universitari. Per tot això proposem:

- Aquesta propera legislatura invertirem un 2,25% del PIB en polítiques d’innovació,

per avançar envers l’horitzó europeu del 3%. - Promourem decididament la cooperació entre centres d’investigació, parcs

tecnològics, empreses i universitats. - Mantindrem l’actual sistema de Centres de Recerca i Innovació punters a

Catalunya, que ha estat un model de referència internacional. De tota manera,

endegarem un diàleg amb tots els actors implicats per superar les disfuncions que

s’hagin detectat aquests darrers anys, així com per garantir que tots els agents es

beneficien econòmicament i reputacionalment de les fites assolides. - Desenvoluparem una Agenda Catalana de Innovació, Recerca i

Desenvolupament per assolir els objectius de l’Estratègia Europea 2020. - Potenciarem el desenvolupament de sectors de futur com les tecnologies de la

transformació digital, Indústria 4-0, Internet de les coses, robòtica, Intelligencia

artificial, cotxe autònom, la nanotecnologia, l’economia verda, i tota la resta

d’àmbits que tinguin que veure amb l’economia del coneixement. - Crearem un nou programa de beques de recerca i innovació per enviar estudiants

catalans brillants a formar-se a les millors universitats i centres de recerca de

l’estranger. Aquest mateix programa tindrà també una partida important per

finançar l’atracció de talent i l’estada d’estudiants excel·lents internacionals a les

universitats catalanes. - Vincularem amb més intensitat la formació universitària i professional amb les

necessitats reals del mercat laboral. Especialment en matèries STEAM (Science,

Technology, Engineering, Arts, and Maths).

7. CIUTADANS



61

c. Assessorament científic en política


El coneixement científic en totes les àrees del saber és un element indispensable en el

desenvolupament d’una societat democràtica, empoderada i socialment justa. En

aquesta societat, l’assessorament científic juga un paper clau en el procés legislatiu i per

tant, ha de ser part activa dins de les institucions i organismes públics.

Per garantir aquest model és necessari:

- Elaborar estratègies que fomentin la transparència i l’empoderament popular del

coneixement científic i la democràcia participativa.

- Constituir consells de persones expertes en les Comissions del Parlament de

Catalunya.

- Assegurar la imparcialitat d’aquests comitès d’expertes i d’assessorament científic

per mitjà de la seva designació directament al Parlament i pel Govern de la

Generalitat.


La velocitat dels avenços científics i tecnològics és evidentment molt superior a la

capacitat legislativa del Parlament de Catalunya però és important denunciar la

intencionada estratègia de lentitud i burocratització dels processos legislatius que certs

partits han practicat i practiquen per evitar respondre a les demandes socials del país.

Aquesta lentitud en els canvis legislatius juga en contra dels sectors poblacionals més

vulnerables tal i com hem vist durant els anys de crisi sistèmica als Països Catalans, amb la

pobresa energètica o els desnonaments i l’emergència habitacional.

Per aquest motiu, des de la CUP Crida Constituent entenem que només facilitant la

participació popular en l’activitat parlamentària per mitjà per exemple de les Iniciatives

Legislatives Populars (ILP) i fent d’aquestes iniciatives democràtiques vinculants, podrem

forçar els canvis necessaris en l’ordenament legal adaptant-lo a la realitat social i als

avenços científics i tecnològics.


Entenem que les decisions polítiques s’han de prendre escoltant als diferents actors de la

societat i les parts interessades. El coneixement expert és un coneixement fonamental a

tenir en compte a l’hora de prendre decisions, i per això cal articular canals perquè les

institucions públiques puguin incorporar aquest coneixement en els processos de presa de

decisions. Al mateix temps, cal incentivar que la producció de coneixement científic

s’orienti no només a l’impacte acadèmic sinó, sobretot, a la transferència social.

Igualment, aquest coneixement ha de poder ser produït de forma lliure i sense

interferències polítiques. Per això proposem:

● Democratitzar l'actual sistema de governança a les universitats. Les universitats

han de ser autònomes respecte als interessos dels poders polítics i econòmics i han

de retre comptes a la societat a través dels procediments legalment establerts. La

governança de totes les universitats ha de ser democràtica, participativa,


62

responsable, autocrítica i transparent. L’elecció del rector/a i de la resta de

càrrecs acadèmics és endogàmica, fet que només els obliga a retre comptes

amb el col·lectiu de treballadors/es i estudiants matriculats i no pas amb la

societat. ● Desenvolupar la normativa sobre govern obert (Llei 19/2014) per fomentar tant la

participació ciutadana com l’assessorament científic en la formació i el disseny de

polítiques públiques d'àmbit general i sectorial. ● Llei de foment de la participació que reculli les previsions de la llei de consultes

populars no referendàries i generi l’obligació dels poders públics catalans de

promoure els canals de participació adients per afavorir la presència ciutadana i

l’assessorament científic en l’agenda política del país. ● Introduir clàusules que assegurin que les inversions de caràcter públic en la

producció, promoció i difusió d’obres culturals, educatives, científiques, de

programari, disseny o de qualsevol altra mena potencialment subjectes a

propietat intel·lectual siguin públiques de debò i que es publiquin en formats i amb

llicències lliures. ● Utilitzar exclusivament estàndards oberts per part de les institucions públiques a

tots els contractes de l’Administració. ● Publicar tots els continguts creats des de les administracions en llicències lliures

(copyleft). Crear repositoris i espais documentals per facilitar l’accés a aquests

continguts i fer actuacions de promoció i divulgació sobre els usos i beneficis de

les llicències lliures. Fer una avaluació de tots els contractes d’externalització dels

serveis informàtics, tot potenciant l’ús de programari lliure.


La formalització de canals de comunicació entre la comunitat científica i el Parlament de

Catalunya podria ser també un bon exemple de RRI. Aquesta comunicació (en forma

d’assesorament temàtic) ja es produeix en l’actualitat, però més a nivell de científics

individuals que com a comunitat conjunta.

Entenem que és necessari formalitzar els canals de comunicació entre la comunitat

científica i el Parlament de Catalunya. Un bon model per aquesta formalització és el

Parliamentay Office of Science and Technology (POST) del Regne Unit:

https://www.parliament.uk/post

Una oficina de ciència i tecnologia del parlament que actui com a interlocutor amb la

comunitat científica per tal d’estructurar i formalitzar els canals de comunicació que

permetin una fonamentació basada en l’evidència de tot procés legislatiu que tingui

relació amb la ciència. A Catalunya es va crear l’any 2016 el Consell Assessor del

Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT):


Cal desenvolupar, potenciar i donar recursos al CAPCIT per tal que pugui exercir

veritablement aquesta funció d’interlocució i assessorament, arribant al nivell del POST. I

cal que els diferents actors del mon científic Català s’impliquin en aquesta tasca, no

només responent a requeriments sinó actuant de forma proactiva quan sigui necessari.

Més enllà d’aquestes eines que assessorin el Parlament en legislar de forma garantista

sobre la base de la l’evidència científica, també cal pensar en dotar el conjunt de les



63

institucions públiques d’eines equivalents. Així, un altre exemple d’impacte pot ser garantir

que la CCMA tingui accés a eines d’assessorament científic per tal que la informació que

vehicula pugui ser tractada sobre la base de l’evidència científica.

Respecte l’adaptació de la legislació als canvis i avenços, pensem que el problema és

més ampli. L’adaptació és difícil per a la legislació però també per a la societat en

general: els mitjans de producció, les infraestructures, els costums, etc. No tenim una

recepta màgica més enllà d’assegurar-nos que el Parlament sigui un òrgan que representi

de forma adequada a la societat i les seves necessitats i que per tant respongui legislant

de forma àgil per adaptar-se els canvis. De forma àgil però també ben fonamentada,

seguint amb el punt anterior.


El Parlament de Catalunya compta amb el Consell Assessor per a la Ciència i la

Tecnologia (CPACIT) que té com a objectiu justament el que planteja la pregunta. És a

dir, assessorar la política des del punt de vista científic abans de legislar per tal de tenir en

compte els avenços científics.

Des del PSC voldríem donar-li major protagonisme a aquest òrgan assessor perquè

desenvolupi realment aquest paper a la cambra legislativa. Creiem que cal dotar-lo de

recursos econòmics des del propi Parlament per tal que pugui desenvolupar aquesta

tasca amb més intensitat i èxit.


Un govern no pot ser de cap manera un espai tancat i autoreferencial, sinó que ha d’estar

constantment obert a l’intercanvi d’opinions i perspectives amb tots els actors socials. Sens

cap mena de dubte, el disseny de polítiques públiques s’ha de fer amb el millor

assessorament tècnic i especialista. Per aquest motiu, pensem que el govern ha de

mantenir un doble diàleg amb la comunitat científica i les necessitats d’innovació de les

empreses. Per una banda, ha de posar-se a l’escolta de les propostes i les temàtiques que

puguin emanar d’aquesta comunitat. D’aquesta manera, el govern podrà ampliar les

seves focalitzacions temàtiques i preocupacions. Per altra banda, el govern ha de

contrastar amb la comunitat científica, en les seves diverses disciplines, els seus projectes,

per corroborar que la seva línia d’actuació va en línia amb les evidències científiques.

L’assessorament científic no ha d’assolir només el poder executiu, sinó que també ha

d’estar molt present en la dinàmica interna del poder legislatiu. En aquest sentit, valorem

molt positivament i volem potenciar el Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i

Tecnologia (CAPCIT). El fet que la presidència i la vicepresidència del Parlament fossin

part de la seva mesa, demostra la importància que el Legislatiu vol atorgar a aquest

organisme. Cal, però, fer més pràctic i efectiu el seu funcionament, per garantir que té

una influència efectiva sobre les tasques del Parlament.

6. CIUTADANS



No hem rebut la resposta de JxCat a aquesta pregunta.


64

d. Talent i recursos humans


La pèrdua de personal investigador ha estat una de les principals conseqüències de les

polítiques de retallades que Convergència i Unió conjuntament amb el Partit Popular i

Partit Socialista, van aplicar a les universitat i centres de recerca dels Països Catalans

aprofitant la crisi sistèmica del capitalisme iniciada el 2007. En tots els centres recerca i

universitats, la pèrdua de personal ha anat acompanyada de l’increment de la

precarietat laboral i la cronificació de la temporalitat.

Per revertir aquest model de retallades és necessari:

- Incrementar progressivament la inversió en recerca i universitats, apostant per

garantir la continuïtat de la carrera docent i investigadora per mitjà de la reposició

del 100% de les vacants i l’increment de les places públiques.

- Acabar amb la precarietat laboral de les professores associades, les quals cobren

sous de misèria (<700€/mes) i enllacen contractes sense obtenir una plaça fixe.

Això suposa dignificar i equiparar el sou d’aquest personal a la resta del sector i

aturar la cronificació de temporalitat laboral.

- Regular laboralment tots els falsos associats i crear una figura laboral que

garanteixi els drets laborals, amb contractes estables i a temps complet.

- Augmentar el nombre de contractes i ajuts per realitzar doctorats i postdoctorats,

així com la gratuïtat de les matriculacions i taxes en els estudis de doctorat, salaris

dignes i l’eliminació de la precarietat dels sous de les doctorandes, (<1,000€/mes),

per jornades laborals que poden superar les 40h setmanals.


Les retalladles i la precarització del personal docent i investigador ha fet que actualment

Catalunya no sigui un pol atractor de talent, tal i com voldríem. I no només això, de fet en

els darrers anys hem vist com el talent format a Catalunya ha estat expulsat per manca

d’oportunitats. Entenem que cal una estrategia per retenir talent i aquesta passa,

sobretot, per millorar les condicions laborals del personal docent i investigador. En aquest

sentit, proposem les següents mesures:

● Crear un programa de contractes de recerca predoctoral i postdoctoral en els

quals prevalgui el talent, la competència científica dels i les aspirants i els drets

laborals. Aquest programa hauria d’incentivar la mobilitat internacional i, al mateix

temps, oferir una sortida d’estabilitat professional als investigador/es formats a

Catalunya. ● Equilibrar el pes de la docència amb el de la recerca per al PDI. Cal utilitzar formes

de selecció del personal docent i investigador (PDI) que permetin desenvolupar

carreres docents o de recerca de qualitat i evitar que en la selecció es prioritzi

només un dels aspectes. ● Acabar amb la precarietat del personal docent i investigador. Cal garantir el salari

mínim professional per als docents, eliminar les condicions laborals abusives i

facilitar l’adaptació a sous dignes amb l’oferta de places de tots els docents

necessaris en cada facultat. Igualment, proposem reduir la precarietat del


65

col·lectiu professional amb un pla plurianual que restableixi les plantilles del

personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis en els nivells

anteriors a la crisi. ● Incorporar polítiques antimasclistes en el món universitari amb mesures efectives

per eliminar abusos. Incorporar mesures efectives per garantir la representativitat

com a mínim del 50% de dones amb càrrecs de responsabilitat i òrgans de decisió

universitaris.


La situació de la contractació a les universitats catalanes parteix d’una superposició de

models i competències entre l’administració de l’Estat i Catalunya que ha comportat

dificultats legals per desenvolupar-se i adequar-se a les necessitats de les universitats

catalanes. El futur model de recursos humans ha de respectar l’autonomia universitària,

treballant des de la confiança mútua entre institucions i universitats, i garantir un

finançament adequant que sigui considerat una inversió de futur com a pilar de país.

Referent a la incorporació de personal al sector científic públic ha de mantenir unes

garanties d’avaluació i selecció transparent i competitiva, alhora que respecti

l’autonomia de centre. La incoporació de personal ha de ser a tots els nivells professionals,

no exclusivament per promoció interna.

També cal contemplar opcions de carreres professionals de trajectòries diverses amb un

accés obert en totes les categories professionals, per exemple garantint que una persona

que hagi dedicat part de la seva trajectòria en entorns privats pugui accedir a posicions

acadèmiques i viceversa. Un model més divers en aquest sentit ajudarà a incrementar

també la competitivitat del conjunt del sistema, fent-lo menys rígid en les carreres

professionals previstes.

Referent a l’estabilització de personal cal un sistema que asseguri que aquells que

assoleixin els objectius marcats puguin estabilitzar-se. A diferència de models

d’estabilització tipus Tenure Track, el sistema actual comporta en alguns casos múltiples

processos de selecció competitiva a persones que han assolit i acreditat els objectius

marcats, de manera que la seva carrera professional es pot veure truncada malgrat

complir amb els criteris d’excel·lència exigits.

Particularment per al cas de les universitats cal una revisió urgent del model de recursos

humans que afecti al PAS i al PDI per corregir en un termini curt, però amb visió de futur

per al mig i llarg termini, tres problemes greus: l’envelliment de la plantilla de PDI i la

necessitat de la seva renovació amb criteris de qualitat, l’adaptació del PAS a les

necessitats d’una recerca i docència d’excel·lència, i la correcció en ambdós casos de

la precarietat laboral que afecta les plantilles.


En primer lloc, cal definir consensuadament una carrera d'investigador/a, que tingui

perfectament definida l'entrada, l'estabilització i la promoció dels investigadors. Al mateix

temps, és imprescindible contemplar el sistema de recerca universitari des de la

complexitat i heterogeneïtat, és a dir, que suma centres i temàtiques diverses, que

engloba els investigadors individuals, els grups de recerca dels departaments universitaris


66

i els investigadors dels instituts de recerca.

Defensarem que la base del sistema és el professor/a docent-investigador, però alhora

promourem la figura de l'investigador/a (no docent) amb un sou digne i amb un nivell

d'estabilitat laboral elevat. Tant en termes de professorat com d'investigadors, cal major

flexibilitat per contractar nous acadèmics a les universitats i als instituts de recerca, tot

garantint sempre la dignitat laboral i l'estabilitat laboral així com mecanismes de

promoció i millores laborals.

Defensem que cal una nova estructuració dels professionals de la recerca al país, tant

professors docents-investigadors com investigadors, basada en conjuminar tres principis

essencials: flexibilitat organitzativa i contractual, dignitat i estabilitat laboral, i mecanismes

de promoció. Apostarem per activar instruments econòmics i de fórmules de contractació

que garanteixen al mateix temps que es puguin incorporar al sistema regressats

universitaris brillants i amb ganes de desenvolupar les tasques d'investigacions en una

mateixa universitat o institut, amb desenvolupar accions per atreure també talent extern

(sigui català, de la resta d'Espanya o de l'estranger), amb condicions econòmiques,

laborals i de potencial promoció que siguin competitives. Cal garantir la transparència i

el principi de mèrit en totes les contractacions, però igualment cal flexibilitat i

desburocratització en tots aquests processos.


Voldria centrar la meva resposta en la situació del personal de recerca a la universitat, tot

i que aquesta resposta pot ser estesa per analogia a altres àmbits de la investigació

científica i innovadora. Després de l’inevitable ajust pressupostari que ha calgut fer

aquests darrers anys com a conseqüència de la crisi econòmica i la davallada dels

ingressos, cal ara una nova política que estabilitzi el personal investigador i l’hi retorni drets.

S’ha donat un pas molt important amb l’aixecament de les taxes de reposició, que eren

necessàries per garantir l’estabilitat pressupostària però han creat taps angoixants en la

promoció i consolidació del personal de recerca. Cal augmentar, doncs, el pressupost,

per garantir que es convoquen totes les places corresponents i necessàries.

Però no és suficient amb tornar a obrir la carrera de la recerca i tornar a convocar places.

Cal, també, repensar aquesta carrera acadèmica i de recerca. No podem tancar els ulls

als canvis demogràfics i la variació de la demanda. Tampoc podem renunciar a intentar

facilitar la mobilitat dintre de les universitats i centres, trencant cercles endogàmics i

primant el talent i l’excel·lència. Finalment, hem de procurar no generar expectatives que

no podran ésser acomplertes. No podem generar falses expectatives i, al mateix temps,

hem d’ajudar els alumnes de doctorat i de programes de recerca, a obrir-se noves

expectatives. Per això, cal prestigiar en l’àmbit empresarial el valor afegit que aporta una

persona amb experiència de recerca i innovació, de la mateixa manera que és important

reforçar els doctorats industrials i la comunicació entre la recerca i la innovació

d’avantguarda i el teixit productiu.

6. CIUTADANS





67

e. Educació


L’actual increment del preu de les matrícules universitàries ordenada pels diversos governs

de CiU respon fonamentalment a un procés de mercantilització de l’educació

universitària imposada des d’Europa i iniciat amb la creació de l’Espai Europeu

d’Educació Superior, l’anomenat Pla Bolonya, i que els governs tant de la Generalitat com

de l’Estat espanyol amb la complicitat de totes les universitat, van acceptar.

Un model universitari que s’encamina cap a la privatització encoberta i l’elitització per

mitjà de l’increment de les matrícules, l’exclusió de les classes populars als estudis

universitaris i la reproducció de la jerarquització social regida per l’economia i els

interessos del mercat. Alhora que els rectorats de les universitats públiques catalanes

implanten models de governança amb greus mancances democràtiques.

Davant d’aquest procés de mercantilització de l’educació universitària, des de la CUP

Crida Constituent proposem:

- Revertir l’increment dels preus de les matrícules universitàries, tant de graus com

de màsters, fent-les accessibles a les classes populars i eliminant la segregació

econòmica de les nostres universitats.

- Incrementar la borsa de beques tant de graus com de màsters.

- Avançar cap a un model de gestió 100% pública i gratuïta de l’ensenyament

universitari però també de les escoles bressol, la primària, secundària i batxillerat.

- Defensar la presa de decisions inclusiva de tots els agents implicats en la comunitat

universitària.


En els darrers anys de crisi econòmica l’educació superior s’ha convertit en un luxe difícil

d’assumir per a les famílies treballadores. La creixent desigualtat social, acompanyada

per l’augment del 66% del cost de les taxes universitàries i l’enduriment de les condicions

per accedir a les beques, tant econòmiques com acadèmiques, constitueixen les

principals barreres d’accés a la universitat per a les classes populars. La combinació

d’aquests factors ha desembocat en l’expulsió d’estudiants de les aules o en l’obligació

de compatibilitzar feina i estudis.

● Augmentar el nombre de beques i instaurar progressivament un sistema de taxes

de matrícula en funció de la renda, amb l’objectiu estratègic d’avançar cap a la

gratuïtat real. Cal caminar cap a la gratuïtat per contribuir a facilitar l’accés a la

universitat a totes les classes socials. La gratuïtat de la universitat, però, ha d’anar

acompanyada d’una reforma fiscal en què els rics en paguin els costos a través

de la fiscalitat. ● Garantir l’accés a la universitat. Per assegurar la universalitat de la universitat és

indispensable també facilitar l’accés de la població a l’espai universitari, enfortir

les universitats descentralitzades al territori i becar desplaçaments i allotjaments

per a aquelles persones que s’han de traslladar per estudiar.


68

● Deixar de subvencionar amb recursos públics universitats privades o sense interès

general. Igualment, les empreses no poden condicionar els programes acadèmics

ni privatitzar espais de les universitats.


Per nosaltres el sistema de preus públics de matrícula està íntimament lligat al sistema de

beques i cal fer-ne un anàlisi conjunt. Els preus actuals són massa elevats malgrat que

s’hagin incorporat petites millores al sistema de beques. Encara hi ha risc per l’accés dels

estudiants amb menors recursos econòmics. El sistema de preus també està vincular al

finançament de les universitats públiques on actualment la tresoreria de les universitats

depèn dels ingressos de les matrícules. Qualsevol canvi en el sistema, necessari, requereix

una revisió general de tots aquests aspectes.

L’accés de l’alumnat al sistema universitari públic ha de continuar essent únic i compartit

per a totes les universitats públiques i s’ha de basar en criteris objectius d'excel·lència.

El sistema de beques uniersitàries ha de ser molt més ambiciós i ampli que l’actual, i ha

d’incloure diferents tipologies de beques. Fins a dia d’avui, la gestió de les beques

universitàries no ha estat depenent de l’administració catalana malgrat les múltiples

sentències judicials que així ho avalaven. Fer efectiva la República Catalana inclou

també implantar un sistema de beques integral que inclogui beques pe renda, beques

salari, beques d’execel·lència i beques de mobilitat, manutenció i transport. Cal enfatitzar

que els costos dels estudis univesitàris no es limiten als preus de matrícula. El model de

beques universitàries haurà d’incloure els estudis de grau, màster i doctorat, i definir com

a mínim els criteris i calendaris de les beques per renda, les beques de mobilitat, les beques

d’excel·lència i les beques salari

Particularment volem fer un esment a la necessitat que els preus de matrícula de màster

siguin equiparàbles als de grau, i que el conjunt de preus públics tendeixi a la gratuïtat.

També poseu de relleu la necessitat que el calendari de concessió de beques s’ajusti al

calendari d’estudis, per evitar la situació injusta actual en què els estudiants amb beca es

poden trobar en la situació d’avançar els pagaments que postiorment reben en forma

de beca.


Els socialistes sempre hem criticat l’augment de les matrícules que va realitzar el Govern

l’any 2012. Un augment que va significar que aquestes creixessin fins a un 66%, convertint-

nos en la CA de l’Estat amb les matrícules més altes, en alguns casos, triplicant els preus

d’altres comunitats.

En aquest sentit, portem des d’aleshores proposant la reducció dels preus de les

matrícules. Ho hem fet en diverses ocasions al Parlament de Catalunya i ara ho repetim

en el nostre programa electoral. Volem reduir un 30% el cost de les matrícules i igualar el

cost dels màsters als dels graus. Continuarem reduint-los progressivament per fixar uns

preus socialment justos que se situïn en el valor mitjà de les matrícules universitàries dels

països europeus més avançats socialment.

No podem oblidar, però, que una proposta d’aquest tipus ha de portar associat


69

l’augment del finançament de les universitats públiques, tal com proposem nosaltres per

als pròxims anys, per recuperar la pèrdua de finançament que han tingut des de l’any

2012. Precisament el 2012, el pressupost per a les universitats estava entorn dels 1.000M€ i

l’any 2017 estava sobre el 750M€. Cal revertir aquesta situació si volem una universitat

pública i de qualitat.


Sobre aquesta matèria, el Partit Popular ha tingut un posicionament nítid. De fet, és el

mateix posicionament que hem mantingut des de fa dues legislatures. Considerem

inacceptable que Catalunya sigui la Comunitat Autònoma amb les taxes universitàries

més altes d’Espanya per decisió única i exclusiva del Govern de la Generalitat. En diverses

ocasiones hem presentat al Parlament la proposta que les taxes universitàries baixin un

30% el seu cost en primera convocatòria. Aquesta proposta –que ha estat votada en

diverses ocasions i aprovada en alguns casos per la majoria– no s’ha fet efectiva. És el

que portem al nostre programa i el que defensem amb convicció.

No només importa el preu de les matricules, també és important que la educació i la

formació universitària vagi per devant de la revolució digital. Els cicles formatius s’hauran

d’adaptar, s’han d’introduir formació en big data, en robòtica, ….La velocitat es clau per

ser competitius a Europa.

6. CIUTADANS No hem rebut cap resposta de la candidatura d’aquest partit.



f. Canvi climàtic i medi ambient


En primer lloc, és necessari desobeir el Tribunal Constitucional i fer efectiva la llei de canvi

climàtic catalana aprovada legítimament pel Parlament de Catalunya i impugnada pel

Govern espanyol. Aquesta llei que és pionera a Europa pel seu contingut, és actualment

vigent i esdevé element clau pel futur govern de la República Catalana. La llei conté

múltiples mesures sectorials d’adaptació i mitigació al canvi climàtic amb l’objectiu de

que Catalunya sigui neutre en emissions de carboni a l’atmosfera l’any 2050. A banda,

per aconseguir aquest objectiu, inclou diferents impostos como són el de vehicles,

activitats econòmiques i grans vaixells, per a complir la política de qui contamina paga.

Política que no s’ha complert fins ara al nostre país.

Quin paper creu que han de tenir els polítics, la societat i el teixit industrial per lluitar contra

el canvi climàtic?

Els polítics, com ja hem dit, han de defensar la vigència i la correcta aplicació de les


70

mesures incloses a la llei catalana de canvi climàtic. A dia d’avui, no hi ha subterfugi que

permeti amagar el fet que el canvi climàtic és el principal exemple de les derivades

ambientals inherents a l’expansió sistèmica del capitalisme i que és una peça més en el

trencaclosques de la crisi ecològica global. El marc de construcció d’una nova República

ha de donar la capacitat a la societat catalana per modificar el model socioproductiu

fonamentat en el sobreconsum d’energia i matèria i proposar alternatives que apostin pel

decreixement del consum material i energètic del país. Un nou model de garanteixi el

futur ambiental de les classes populars dels Països Catalans avançant cap a un model no

extractivista en equilibri amb l’entorn natural.


El canvi climàtic és una gravíssima amenaça global per a l’estabilitat de la vida a la Terra

que afecta de manera molt particular els països mediterranis com el nostre. Per això,

calen mesures valentes i coordinades a múltiples escales, des de l’àmbit internacional —

a través de polítiques i aliances planetàries— fins als compromisos nacionals i les mesures

regionals i locals. Per combatre el canvi climàtic, es requereixen mesures que ens permetin

reduir la vulnerabilitat i millorar les nostres capacitats socials i comunitàries per tal

d’adaptar-nos millor als efectes de sequeres, inundacions i altres desastres naturals. Però,

sobretot, cal actuar activament per transformar el model energètic actual i reduir

radicalment les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest sentit, cal abandonar

la nostra dependència dels combustibles fòssils (gas, petroli i carbó), una font energètica

que no solament és contaminant, sinó que a més s’està esgotant. No hi ha dubte que cal

avançar cap a un model d’energia neta i renovable.

El Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei 16/2017 de canvi climàtic que,

com tantes altres lleis, ha estat impugnada pel govern del PP davant del Tribunal

Constitucional. Des de Catalunya en Comú - Podem, defensem un nou marc constituent

en què Catalunya tingui la seva pròpia llei de canvi climàtic i el govern de la Generalitat

pugui desenvolupar totes aquelles mesures necessàries per fer front tant a les causes del

canvi climàtic com als seus efectes. Per això, proposem:

● Plena aplicació de la Llei del canvi climàtic, impugnada pel govern del PP davant

el Tribunal Constitucional, mitjançant un nou marc constituent català. ● Ampliació dels compromisos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle a

Catalunya fins al 80% l’any 2030 –en tots els sectors i no sols en el de la generació

elèctrica. ● Pla de sensibilització sobre l’impacte de la producció càrnia sobre el canvi

climàtic, ajudant les petites empreses de producció càrnia per augmentar-ne

l’eficiència. ● Pla de prevenció i adaptació als efectes del canvi climàtic, incloent-hi mesures

orientades a reduir la vulnerabilitat I millorar les capacitats socials i comunitàries

per fer-hi front. ● Pla d’estalvi i eficiència energètica en tot tipus d’edificis i habitatges, amb

objectius d’emissions zero o negatives per als nous edificis. ● Foment de la sobirania energètica als edificis, barris, polígons industrials, localitats,

comarques i país.

No podem perdre de vista que la mobilitat basada en el transport privat és el principal ús

energètic del model actual i el principal responsable de les emissions de gasos d’efecte


71

hivernacle que provoquen el canvi climàtic. Apostem per un nou model de mobilitat

sostenible i segura que permeti combatre tant el canvi climàtic com la contaminació

atmosfèrica i acústica. Per això, proposem:

● Plans de mobilitat sostenible. Desplegament de plans de mobilitat sostenible (a

centres públics, empreses privades, polígons industrials...) que permetin fer

efectiva la reducció de l’ús de vehicles privats en els desplaçaments i avançar en

la seva electrificació. ● Transport sostenible de mercaderies. Prohibir la circulació de megacamions de fins

a 60 tones i 25,25 metres de longitud a Catalunya, tot donant prioritat al ferrocarril

per aconseguir un transport sostenible de mercaderies. ● Nou sistema tarifari per al transport públic. Desplegament de la Llei 21/2015, del

29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya d’un

nou sistema tarifari per al transport públic social, intermodal, que simplifiqui i moduli

les tarifes incloent-hi les variables ambientals de la millora de la qualitat de l’aire i

la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle, garantint el control públic del

sistema. Cal avançar cap a un model de finançament creuat en què la

recaptació gravi els modes de transport no sostenibles i reverteixi cap a modes no

contaminants. La finalització de les concessions de peatges és una oportunitat per

avançar en aquesta direcció. ● Sistema de peatge segons distància. Establir el futur model de gestió de les

autopistes catalanes, previst per al 2019, amb un sistema de peatge per carretera

basat en la distància, tal com recull la proposta de directiva del Parlament

Europeu i del Consell per la qual es modifica la Directiva 1999/62/CE. Ens oposem

a la tarifa plana (model de vinyeta segons temps). ● Autoritat única del transport metropolità. Establir una autoritat única del transport

que integri totes les competències autonòmiques i municipals en l’àmbit

metropolità. Desplegament urgent de la T-mobilitat amb tarifes socials. ● Pla de foment del vehicle elèctric amb incentius per a la substitució de vehicles i

desplegament de punts de càrrega arreu del territori. ● Modificació de la Llei del taxi, 19/2003, que permeti noves competències al sector

per tal de fer front a un escenari canviant en el transport de viatgers amb

conductor. ● Nova norma reguladora i limitadora de VTC (arrendament de vehicles amb

conductor) que doti a les administracions locals o metropolitanes de poders per

autoritzar la prestació de serveis urbans en l’àmbit territorial corresponent,

mitjançant petició d’informe vinculant.

Els incentius econòmics són un potent instrument per orientar l’economia per trajectòries

més sostenibles. Cal aplicar el principi “qui contamina, paga” de manera decidida, evitar

ajuts a activitats amb efectes ambientals negatius i bonificar les millors pràctiques. Per

això, ens comprometem a:

● Generalitzar la fiscalitat sobre abocament i incineració de residus sòlids amb tipus

impositius prou significatius per estimular la reutilització i el reciclatge. Introduir

sistemes de dipòsit, devolució, retorn per recuperar determinats residus (com ara

els envasos de begudes). ● Ampliar l’abast dels impostos sobre emissions de contaminants atmosfèrics que

afecten la qualitat de l’aire i sobre activitats i productes especialment

problemàtics ambientalment.


72

● Revisar la imposició energètica per modular-la en funció de les emissions de CO2

i defensar a escala europea crear un impost sobre el carboni i/o reformar el

mercat de permisos de contaminació per assegurar un preu prou elevat. ● Reformar la fiscalitat sobre els vehicles, tant a escala de Catalunya com a escala

local, perquè tingui en compte la contaminació, i donar suport a iniciatives locals

de taxes o peatges per combatre la congestió i la contaminació. ● Revisar el conjunt de subvencions i bonificacions fiscals tendint a suprimir les que

tenen efectes ambientals perjudicials i ampliar-ne l’ús per estimular pràctiques i

productes més sostenibles. Ampliar les possibilitats de bonificacions ambientals

locals.

Per últim, cal tenir en compte que el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aire ha

fet créixer de manera important el nombre de morts per malalties cardiorespiratòries,

especialment en els col·lectius més vulnerables, així com el nombre d’ingressos hospitalaris

per malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i per càncer.

Catalunya supera amb escreix els llindars especificats per l’Organització Mundial de la

Salut de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, alhora

que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire.

A més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia,

l’agricultura i els ecosistemes. Per això, proposem:

● Pla de qualitat de l’aire. Impulsarem un nou pla de qualitat de l’aire amb objectius

concrets i actuacions amb força legal per tal de reduir les emissions contaminants

de partícules en suspensió, NOx i ozó a tot el territori català, amb l’objectiu de no

superar mai els límits fixats per les directives comunitàries. ● Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura

territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó

troposfèric, benzè, 1,3-butadiè, etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació

sanitari per assegurar un correcte desenvolupament i seguiment de les mesures

anteriorment proposades. ● Regulació de la contaminació atmosfèrica en zones portuàries. Regulació

obligatòria per limitar, controlar i sancionar les emissions dels vaixells i complir amb

les directives 2008/50/CE i 2012/33/UE. Regulació per a la limitació del contingut

de sofre per als combustibles d’ús marítim de 0,1% a les aigües territorials dels ports

catalans. ● Moratòria d’activitats portuàries contaminants. Moratòria a noves activitats

portuàries amb potencial contaminant a zones d’especial protecció de l’ambient

atmosfèric fins que no es quantifiqui l’augment d’emissions per autoritzar-les o no

en funció de les afectacions sobre la qualitat de l’aire. ● Control de les emissions industrials. Aplicació de la directiva estatal d’emissions

industrials i els plans de vigilància integrals a les activitats potencialment

contaminants de la zona de protecció especial. ● Criteris ambientals als plecs de clàusules. Incorporació de criteris ambientals al

plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge

en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública

de les dades i de forma comprensible per a la ciutadania. ● Contaminació acústica i odorífera. Impulsarem també les mesures necessàries per

incrementar la reducció de la contaminació acústica i una nova llei contra la

contaminació odorífera.


73


En primer lloc volem destacar que per Esquerra Republicana són reptes prioritaris de país,

la reducció d’emissions contaminants i la millora de la qualitat de l’aire de les nostres

ciutats i entorn en general, ja que reverteix directament sobre una millor qualitat de vida

i sobre la salut de les persones.

Així doncs, ERC en els darrers anys, ja ha estat impulsant i liderant de forma decisiva els

grans acords de país, com han estat l’Acord polític per a la millora de la qualitat del aire

a la conurbació de Barcelona (en l’Àmbit-40 el 06 de març del 2017) i la Llei per al Canvi

Climàtic aprovada pel parlament de Catalunya (01 d’agost del 2017), que ens

han de permetre canviar cap a un model de societat baix en consum de carboni.

En ERC tenim el compromís i la determinació de prendre les mesures necessàries, per tal

que Catalunya assoleixi l'objectiu de reducció de les emissions de GEH del 20% en 2020

(respecte 1990), del 40% per al 2030 i del 100% per al 2050, A continuació i sense voler ser

exhaustius, destaquem algunes mesures concretes:

- Creació d’un Impost directe sobre els focus emissions més contaminants (ex: grans

vaixells), tan de CO2 com NOx. Creació també d’un impost sobre vehicles de

tracció mecànica per emissions de CO2 en funció diferents paràmetres. - Es crearà el fons pel Canvi Climàtic amb aquests impostos anteriors i la recaptació

de la subhasta de drets d’emissió. L’objectiu d’aquest fons serà impulsar les

energies renovables I noves tecnologies per a la reducció d’emissions, - Es fomentarà mitjançant plataformes tecnològiques i financiació, el canvi cap a

un model d’economia circular i simbiosis industrial que serà clau per aconseguir

l’objectiu de residus 0. - Potenciació de les TIC’s per tal de millorar l’eficiència i afavorir un consum

sostenible. - Creació d’instruments de mesura objectiva sobre la petjada de carboni i hídrica

en la producció d’aliments, fomentant el model de Km0. - Mesures especifiques per empreses de més 250 treballadors per impulsar la

sostenibilitat, així com també als gestors d’infraestructures (ports, aeroports, gestors

residus, centrals elèctriques,..) - Aplicació de mesures per facilitar la mobilitat sostenible en els ajuntaments de

l’Àmbit -40: 100% de cotxes elèctrics en l’àmbit públic en 2030, estendre la xarxa

de càrrega, pàrquing gratuït a cotxes particulars ecològics,… - Planificació urbanística atenent a criteris de sostenibilitat i habitatges més eficients

energèticament i més sostenibles amb els materials utilitzats. - Potenciar l’autoconsum energètic per tal de minimitzar la dependència

energètica de l’exterior. - Potenciar les Smartcity com model més eficient i sostenible, per a les ciutats amb

més densitat de població - Disseny d’una gestió forestal I conservació dels espais naturals més eficient i

sostenible. - ...

En Esquerra Republicana, volem que Catalunya esdevingui un clúster de referencia

internacional en la investigació i aplicació de noves tecnologies per la lluita contra el


74

canvi climàtic. Aquest ambiciós objectiu, només serà possible amb una visió i coordinació

transversal de totes les Administracions, Universitats i Centres de recerca, start-ups,

associacions i empreses de Catalunya. Per aquest motiu existirà una Comissió Inter

departamental per al canvi climàtic, la Taula Social per al Canvi Climàtic i la Comissió

d’Experts pel canvi climàtic. Així mateix serà necessari la participació a fòrums i projectes

de col·laboració internacionals.

Per aconseguir ésser un clúster a nivell internacional, serà imprescindible potenciar les

universitats, la investigació i la formació professional, amb mesures concretes com per

exemple:

- Promoció d’estudis universitaris específics en matèria de canvi climàtic i model

productiu sostenible. - Impulsar practiques i intercanvis universitaris en altres països on es desenvolupin

tecnologies especifiques de sostenibilitat. - Formació continuada a professionals en actiu, tant a nivell universitari com de

formació professional. - Afavorir els espais de contacte entre fons privats i públics per la financiació de

projectes concrets enfocats a la lluita contra el canvi climàtic - Potenciar la creació de spin-off i start-ups per a la creació de tecnologia punta - ...

En definitiva per Esquerra Republicana la lluita contra el Canvi Climàtic i la Contaminació

Atmosfèrica són dos reptes prioritaris, que hem estudiat i treballat intensament amb tots

els actors de la societat de forma transversal, per tal de definir de forma concreta les

accions que volem fer amb determinació els propers anys, per tal que tots els ciutadans

de Catalunya podem gaudir d’una millor qualitat de vida i salud.


Els socialistes defensem que cal desenvolupar polítiques de mitigació així com plans

d’adaptació davant la incontrovertible realitat del canvi climàtic que ens afecta a tots,

al nostre entorn i a les possibilitats de progrés i creixement.

És per això que:

● Desenvoluparem la Llei Catalana de Canvi Climàtic amb l’impuls d’un pla

d’acció 2018/2025, que reculli actuacions de mitigació i adaptació en els

diferents sectors i la inclusió dels pressupostos de carboni. ● Fixarem també, coordinament amb l’Estat i la UE, els objectius de reducció

d’emissions en períodes quinquennals per assolir, com a mínim, un 90% de

reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 (en

referència a l’any base 1990). ● Desenvoluparem una Llei de fiscalitat ambiental i, a través de l’Institut Català

de Finances, crearem un instrument financer de projectes de reducció i

compensació de la petjada de carboni en els sectors productius i de serveis. ● Activarem el comitè d’experts recollit a la Llei de Canvi Climàtic i reforçarem

el paper de l’oficina catalana de canvi climàtic i del consell assessor de

desenvolupament sostenible.


75


El nostre partit està compromès en assolir els objectius sobre canvi climàtic acordats a la

darrera conferència de París. El canvi climàtic és un repte global que hem d’abordar amb

valentia i energia abans que no sigui massa tard.










6. CIUTADANS




g. Salut Pública: vacunació i pseudoteràpies


Defensem un calendari de vacunacions dirigit des de Departament de Salut on

s'asseguri de forma gratuïta i obligatòria que tots els nens i nenes es poden vacunar de

forma regular contra malalties de transcendència a la Salut Pública.

Les tendències de moda de deixar als nens/es "sense vacunar" en malalties que posen

en perill la pròpia salut o vida dels petits i la Salut Pública en general, necessiten un

enfocament des de la Prevenció i Promoció de la Salut, donant molta informació als

pares per intentar invertir aquestes pràctiques.

A més a més, hi ha moltes vacunes de demostrada eficàcia científica que es deixen

deliberadament fora del calendari de vacunacions i que corren a càrrec de la butxaca

dels pares, i aquí sí es marquen diferències socials entre els que se les poden permetre o

no ( prevenar contra la meningitis pneumocòcica, o el bexsero contra la meningitis B).

Parlem pels voltants de 150e. cada dosis, i per Prevenar es necessiten tres dosis per

immunitzar els nens i per Bexsero se'n necessiten 2.

Des del punt de vista no mèdic, el paper de les agències del medicament com a ens de

regulació que tenen visió mercantilista i les farmacèutiques són el problema, però la

solució no passa per no vacunar.


76

Pel que fa a les teràpies pseudocientífiques, cal treballar molt una bona prevenció i

promoció de la Salut.


L’efectivitat de les vacunes s'estudia seguint el mètode científic, i la de les vacunes que

actualment s'apliquen en el calendari vacunal com la del xarampió i la diftèria ha estat

demostrada científicament. Si una població té la gran part de la gent vacunada, tothom

se’n beneficia, inclús les persones que no es vacunen (a causa de la immunitat de grup

que es produeix si la majoria de persones estan vacunades ja que el virus o bactèria

causant no ho té fàcil per estendre's). Per aquest motiu, entenem que és important

promoure la vacunació sistemàtica per tothom. Al mateix temps, cal trametre a la

població, mitjançant campanyes específiques, la importància de l’evidencia científica

que mostra aquesta efectivitat, i fer entendre que les persones que no es vacunen s’estan

beneficiant també que altres ho facin.

D’altra banda, creiem que s’ha d’incrementar el finançament i el control públic de la

recerca en salut perquè serveixin els interessos de la ciutadania per sobre dels interessos

del mercat. Cal fer-ho d'una manera democràtica, amb els objectius definits per la

societat, la comunitat de l’àmbit de la salut i la comunitat científica. Per això, proposem:

● Implementar un pla pel foment de la recerca i docència en salut dirigit a

promocionar una investigació al servei de la societat, que produeixi resultats d’alt

valor sanitari, activitat econòmica i, en el seu cas, patents industrials. Estarà

desenvolupada sobre principis de màxima qualitat i rigor científic, transparència,

ètica i sense cap conflicte d'interès i ni discriminació de gènere o d’altres eixos de

desigualtat (classe social, ètnia, etc.). ● Prioritzar no només la investigació biomèdica, sinó també la investigació en

ciències socials i mediambientals, i en salut pública i medicina comunitària,

incloent-hi nous desafiaments com els determinants socials de la salut, el canvi

climàtic i la sostenibilitat del medi ambient. ● Potenciar la recerca sobre les desigualtats de gènere en salut i sobre aspectes

específics o amb més afectació en la salut de les dones. ● Fer un pla de formació continuada dels professionals de la salut finançat amb

recursos públics, dissenyat de manera participativa per entitats públiques. ● Incrementar els recursos públics dedicats a aquestes activitats fins a aconseguir

els nivells d’altres països del nostre entorn. ● Garantir que el coneixement sorgit de la recerca feta amb diners públics no pot

ser privatitzat mitjançant patents privades. ● Regular i limitar les activitats de formació a càrrec de la indústria farmacèutica o

altres empreses privades. Serà obligat declarar els conflictes d’interès. ● Garantir la transparència i l’accessibilitat de la recerca aplicada i la docència en

salut pública i els serveis de salut. Totes les ajudes amb fons públics han de ser

avaluades de forma transparent. ● Assegurar que la docència de grau i postgrau i la formació en salut incloguin tots

els aspectes de la salut, incloent-hi els determinants socials de la salut.


77


El problema de l’augment de prejudicis infundats sobre les vacunes, i els seus efectes en

forma de brots, no és exclusiu de Catalunya i s’està donant a altres llocs del mon. La

resposta que està donant més bons resultats sembla ser una combinació de

conscienciació de la població (mitjançant campanyes d’informació i accions

específiques a través dels centres d’atenció primària) amb la introducció de requeriments

mínims de vacunació per a l’accés a alguns serveis (per exemple en llars d’infants de

titularitat pública). A Catalunya el problema no ha arribat (de moment) a graus tan

preocupants com en altres països i estan en marxa campanyes de informació i

conscienciació. Si la situació s’agreuja caldrà discutir la possibilitat d’introduir

requeriments d’accés com els esmentats.

La problemàtica de les campanyes antivacunes, així com la d’altres ceences

pseudocientífiques està forament vinculat al món de la salut, però no es circumscriu

únicament en aquest àmbit ja que arriba a afectar camps de coneixement tant diversos

com l’agricultura o el canvi climàtic. En referència a l’àmbit de salut, som partidaris

d’utilitzar el terme “pràctiques” pseudocientífiques enlloc de la paraula ”teràpies” per no

donar una percepció d’efectivitat terapèutica a mètodes d’intervenció que no l’han

demostrat.

Pel què fa la difusió i aplicació de pràctiques pseudocientífiques en salut cal distingir

diversos nivells. En primer lloc, l’intrusisme professional en medicina s’ha de combatre de

forma dràstica. De fet, aquest aspecte està molt ben regulat i és poc freqüent, i fortament

penalitzat. En segon lloc hi ha una zona gris on es mouen la gran majoria de pràctiques

pseudocientífiques autoanomenades erròniament com a

“alternatives/complementàries”; en aquest cas el principal problema és que es pugui

abandonar la medicina convencional posant en risc al pacient, i un segon problema és

el possible engany econòmic. Per combatre aquest segon aspecte la prohibició

d’aquestes pràctiques no és, per diversos motius, una alternativa viable i pensem que la

millor manera de combatre-les és apostar per una regulació molt estricta de la publicitat

que se’n faci. S’ha de penalitzar rigorosament la publicitat enganyosa i qualsevol

reivindicació de propietats no comprovades (en el sentit més estrictament científic)

d’aquestes pràctiques. Tanmateix, cal també fer molta pedagogia entre la pròpia

comunitat mèdica i farmacèutica que en alguns casos hadonat recolzament a algunes

d’aquestes pràctiques, i aquest és un aspecte que va més enllà de l’àmbit polític i

legislatiu. Finalment, a un tercer nivell, la popularitat creixent de creences

pseudocientífiques només es podrà evitar amb una millor educació en ciència; cal que

la ciència s’expliqui més i millor a les escoles, no només en termes de fets científics sinó en

termes de pensament científic i mètode científic.


Creiem que s’ha de facilitar el màxim d’informació i d’educació sanitària per explicar la

importància de les vacunes, el seu paper en la promoció i prevenció de la salut i trencar

falsos estigmes i creences que les criminalitzen.

De fet hauríem d’avançar cap a una obligatorietat de la vacunació en edat infantil i

ampliar les recomanacions perquè la gent gran i els col·lectius de risc s’incorporin a l’hàbit

de la vacunació.


78

Actualment, només el 26% dels professionals es vacunen de la grip, per exemple, sent

aquesta la causa més gran de baixes laborals. Cal redoblar els esforços en la informació

i l’educació en salut amb campanyes específiques que, sense assenyalar a ningú,

expliquin els beneficis per a la comunitat.

D’altra banda, creiem que la regulació sobre les teràpies pseudocientífiques hauria de

ser estricta, com la que existeix per al desenvolupament i ús de fàrmacs. L’aplicació de

noves teràpies s’ha de basar en l’evidència científica del seu efecte beneficiós sobre

alguna malaltia, així com en el coneixement exhaustiu dels seus possibles efectes

secundaris. Tanmateix, és necessari un control estricte de professionals i centres que

difonen i imparteixen tractaments dits pseudocientífics, sense cap base científica, que

garanteixi els seus efectes.


Durant uns anys Catalunya va celebrar l’estabilitat i l’èxit del seu sistema de vacunes.

Aquests darrers anys, però, ha quedat clar que cal revisar el model per garantir que tots

els infants i adults tenen la informació i reben les vacunes que els correspon per garantir

la seva salut personal i la salut pública del conjunt.

Pel que fa a les pseudoteràpies, hem de manifestar la nostra preocupació per la

davallada estadística de confiança en la ciència que demostren algunes pràctiques

socials. Mentre fa uns anys el metge era la persona de referència indiscutible en qüestions

de salut, la seva opinió es barreja ara amb el soroll que qualsevol ciutadà pot trobar a

Internet, amb tota mena de perspectives científiques i pseuo-científiques. Un repte

important és reconnectar la ciutadania amb les autoritats científiques i amb la pròpia idea

del coneixement científic-experimental. Ens sembla perillós demostrar excessiu zel en la

identificació i prohibició de pseudociències. Però sí volem fer molt més conscient a la

ciutadania de la seva existència i orientar-la envers fonts de coneixement científic

contrastat.

6. CIUTADANS




h. Nutrició i producció alimentària


El model de producció alimentària en les darreres dècades ha estat controlat

majoritàriament per les gran transnacionals alimentàries que han prioritzat la productivitat

per sobre de la qualitat i la pagesia, generant una dependència a les importacions

d’aliments. Només a Catalunya, exportem el 70% dels aliments que consumim. La

producció sostenible d’aliments saludables només és possible en un procés


79

d’empoderament i recuperació de la sobirania alimentària. I això passa per:

- Iniciar una transició agroecològica a tots els Països Catalans que posi fi a la

mercantilització alimentària, garanteixi circuits curts de comercialització i a la

conservació de les varietats locals.

- Garantir l’accés a la terra com un dret bàsic de la ciutadania i com a fet

constitutiu de la nova República catalana, defensant el minifundisme i l’eliminació

dels monopolis agraris i ramaders.

- Limitar les importacions d’alimentàries i abolir l’ús de transgènics avançant cap a

una agricultura lliure de productes de síntesi química.

- Moratòries a les noves granges integrades i intensives de porció i reducció del parc

existent.

Quin efecte i repercussions creu que poden tenir l’existència d’impostos sobre, per

exemple, el sucre o l’oli de palma?

Els objectius que es busquen amb els impostos a les begudes ensucrades així com a l’ús

de l’oli de palma són bàsicament en primer lloc, incentivar la reducció del consum

d’aquest tipus d’aliment que en excés esdevé perjudicial per a la salut de les persones i

en segon lloc, força a un disminució de l’ús d’aquest tipus de productes en el producció

alimentària per part de les empreses.


L’agricultura es el principal sector productor d’aliments i el principal sector en la gestió del

nostre territori. De la pagesia en depèn la nostra alimentació, la nostra salut i el nostre

paisatge. A Catalunya les polítiques agràries s’han basat històricament en la promoció

d’un model agroalimentari industrial, un model caracteritzat per l’ús intensiu de productes

fitosanitàris i que promou l’augment de la productivitat i la competitivitat com a millor

opció per defensar el sector productiu local de les amenaces d’una producció

globalitzada i d’una cadena alimentària controlada per la gran distribució. L’expansió de

l’agricultura industrial ha estat basada en l’extensió dels monoconreus, l’augment de la

mida de les finques, l’aposta per les produccions més valorades als mercats i la

construcció d’infraestructures. Les xifres econòmiques avalen aquesta estratègia, però no

així la resta d’indicadors que vinculen l’agricultura industrialitzada amb impactes socials i

ambientals negatius: pèrdua de coneixements tradicionals, substitució del tradicional

mosaic paisatgístic per immenses extensions de monocultius, desintegració de les xarxes

locals de distribució d’aliments, contaminació d’aqüífers, degradació de la fertilitat dels

sòls, consum desaforat d’aigua, problemes de salut per l’ús d’agroquímics i fertilitzants que

s’incorporen a la xarxa d’abastiment d’aigua, o la ingent acumulació de purins i altres

subproductes tòxics de la ramaderia intensiva, que sovint no compleix amb la legislació

vigent.

Els darrers anys a Catalunya s’ha reduït de manera molt important l’ús de fitosanitaris i

fertilitzants i s’ha tendit cap a una agricultura més sostenible. Existeixen mostres de canvi

de la situació amb l’aplicació de la normativa vigent, el maneig integrat de plagues,

l’aprofitament dels fems de la ramaderia intensiva i la racionalització de l’ús dels adobs.

La producció ecològica a Catalunya és reduïda en superfície però no s’ha de

desmerèixer i hem de treballar per aconseguir més producció sostenible, amb un suport

decidit que ha de comptar amb l’impuls de programes d'I+D al servei de la pagesia que

ens permetin parlar de competitivitat i productivitat sense pors ni complexos.


80

Tanmateix, la situació de l’agricultura i la ramaderia és crítica des de fa anys i les

perspectives no són gens tranquil·litzadores. La població activa agrària suposa menys del

2% de la població activa i la manca de relleu generacional es manifesta en un

preocupant envelliment de la pagesia catalana. Es tracta d’un sector molt especialitzat

però molt poc diversificat. La nostra dependència de la ramaderia i alguns cultius

específics és molt alta. Tenim una ramaderia que depèn del comerç internacional de

cultius com la soja, que tenen unes repercussions ambientals i socials molt greus als països

on es produeixen. L’impacte sever que té l’agricultura i la ramaderia industrial sobre el

canvi climàtic també és un altre element significatiu que qüestiona tot el model.

Proposem:

● Autosuficiència territorial. Apostem per un model econòmic que incrementi la

sobirania alimentaria, energètica i de matèries primeres per reduir els fluxos de llarg

recorregut innecessaris i, al mateix temps, reduir l'endeutament extern. Per

aconseguir-ho cal incrementar l’autosuficiència territorial en energia i alimentació,

orientant l’economia cap a mercats de proximitat i diversificant l’oferta (més

policultius, més persones dedicades a la pagesia). Només apostant per cicles de

distribució curts aconseguirem reduir el malbaratament energètic i alimentari. ● Garantir la permanència de les terres de conreu per a ús agrícola, particularment

els regadius propers a les ciutats. Amb aquesta finalitat cal aprovar la llei de

protecció del sòl agrari, que garanteixi l’equilibri entre els usos agraris i els altres

usos del territori i faci possible que l’impacte de les infraestructures i del sòl urbà,

industrial i logístic sigui el més baix possible als espais d’alt valor agrari. Promoure la

recuperació de sòl rural de secà. ● Crear el banc públic de terres agrícoles i silvícoles de Catalunya vinculat a

compromisos agroecològics per afavorir l’accés a la terra i evitar l’especulació i

la concentració de la propietat de terres, ja que obliguen al desplaçament de la

població i posen en risc la seguretat alimentària. Foment de lloguers socials de

terres entre persones amb pocs recursos. ● Impulsar mesures per difondre i incentivar la titularitat compartida de les

explotacions agràries mitjançant fórmules com les organitzacions agràries,

cooperatives i associacions de productors, amb especial atenció al foment de la

igualtat de gènere en aquesta titularitat. ● Promoure els models de producció agrària i ramadera agroecològica:

● Implantar nous cultius per donar valor afegit a l’agricultura de muntanya. ● Impulsar la generació d’energia elèctrica en les explotacions agràries a

partir de fonts d’energies renovables. ● Preservar la diversitat genètica vegetal i animal del nostre país, promovent

una Catalunya lliure de transgènics. ● Impulsar un pla per reduir l’ús de pesticides en l’àmbit agrícola.

● Fixar preus mínims de mercat atenent als costos de producció i establint

mecanismes d’intervenció quan aquests estiguin per sota del seu cost. ● Desenvolupar un pla de FP agrària i ramadera, dotant de més recursos les escoles

de capacitació i invertint en programes de R+D+i que garanteixin la transferència

de coneixements entre els investigadors, els tècnics del departament i la pagesia

i els ramaders. ● Modernitzar progressivament els regadius perquè n’assegurin l’eficiència i l’estalvi

de l’aigua. Limitar els ajuts públics a una disminució real del consum d’aigua. ● Fomentar la ramaderia extensiva a les zones despoblades, especialment en àrees

de muntanya, tot donant suport a la instal·lació de nous ramaders/es i reactivant

la xarxa d’escorxadors locals. Ajuts al manteniment d’espècies autòctones.


81

● Establir un pla integral per a la conversió de les dejeccions ramaderes en

oportunitats d’obtenció d’energia (metà) i adobs orgànics d’alt rendiment.

Promoure la reducció de la producció ramadera intensiva, especialment de

pollastres i porcs, com a mesura per resoldre a llarg termini el problema dels purins. ● Impulsar un programa d’ajut per a l’adequació de les granges al benestar animal,

així com un programa d’ajut a la instal·lació de sistemes de generació d’energia

renovable en granges. ● Limitar el creixement de la cabana ramadera en zones vulnerables. Abordar la

problemàtica dels nitrats. ● Executar un pla de promoció de les xarxes de consum de proximitat, distribució i

venda de “quilòmetre zero”, amb especial atenció a les cooperatives de consum. ● Fomentar la comercialització i el consum de proximitat mitjançant campanyes

educatives, el suport a la distribució en la restauració i la promoció de la venda

directa. Foment de l’ús en la restauració col·lectiva en l’àmbit públic (menús

escolars, etc.). ● Substituir, en la mesura del possible, tota la compra pública d’aliments per compra

pública de proximitat i aliments ecològics. En aquest mateix sentit, regular a la

normativa en matèria de contractació pública la possibilitat d’introduir clàusules

a la contractació que incentivin aquestes pràctiques. ● Fomentar la creació de cooperatives de consum. ● Donar suport a la indústria familiar de productes artesans i a la producció de

qualitat, tot impulsant els distintius de qualitat (denominacions d’origen, distintius

propis per a productes de proximitat, etc.). ● Catalunya lliure de transgènics. A Catalunya s’ha desatès la manifesta voluntat

ciutadana de desacord amb l’extensió dels aliments transgènics. Per contra,

s’han protegit els interessos del lobby biotecnològic, posant aquests interessos per

sobre de la voluntat de la ciutadania en favor de la seguretat alimentària, el medi

i l’agricultura pròpia del país. Volem un país lliure de transgènics. Cal prohibir-ne

els cultius de forma immediata, garantir un etiquetatge exhaustiu dels productes

que en contenen matèries primeres i destinar recursos a la recerca sobre els seus

efectes.


La innovació és un dels eixos principals del futur dels sector agrari, tant des del punt de

vista de la competitivitat i viabilitat econòmica de les seves empreses, com des del punt

de vista de la sostenibilitat de la producció en la utilització dels recursos.

Dit això, hem de partir d’una prèvia : els productes agroalimentaris que es produeixen al

nostre país, i per extensió a la Unió Europea son sans, bons i segurs i amb un alt grau de

sostenibilitat en la seva producció, i el que cal és continuar en aquesta línia. Per seguir

mantenint aquests nivells de seguretat i sostenibilitat, la innovació, complementada amb

la transferència tecnològica, és necessària i imprescindible.

La garantia de seguir produint de manera sostenible i saludable passa per consolidar, i si

es pot augmentar, la inversió en investigació i recerca per permetre seguir innovant en la

producció, a partir de l’obtenció de varietats adaptades a la nova realitat climàtica i de

sanitat vegetal del nostre país i orientades a les demandes dels consumidors, que seran

pròpies, pel que s’evitaran les despeses de drets d’autor (royalties) o, en tot cas, quedaran

a casa nostra, i per millorar la utilització dels factors de producció, ja sigui de l’aigua,

imprescindible en la producció agrícola, o bé dels productes fitosanitaris per lluitar contra

les noves plagues i malalties, en general, per mantenir un bon nivell de sanitat vegetal.


82

Aquests dos punts són claus per la sostenibilitat de les produccions, ja que incideixen

directament en la utilització dels recursos o bé en l’impacte de les produccions sobre el

medi.

Per complementar les inversions en recerca i innovació, serà necessari l’establiment d’un

programa de suport al sector per a què pugui mantenir un nivell d’inversió suficient que li

permeti seguir amb la millora productiva i sostenible dels últims anys. Suport al sector que

ha de permetre que la seva adaptació a unes condicions de producció i comercialització

canviants, ja sigui pel canvi climàtic, ja sigui per les condicions d’un mercat moltes

vegades utilitzat com a moneda de canvi per conflictes estratègico-polítics.

En aquest sentit, s’ha de seguir incentivant i continuar donant suport a la producció

integrada, com a estàndard mínim de producció sostenible, i a la producció ecològica,

com a sistemes de producció acreditats, i que tenen la base en la sostenibilitat en l’ús dels

recursos i de les pràctiques de producció que apliquen.

Aplicar impostos sobre els sucre i l’oli de palma té l’objectiu de fer prendre consciència,

al consumidor, de la necessitat de reduir el consum d’aquests productes pels efectes

negatius que tenen per la salut.. De fet, la Organització Mundial de la Salut recomana un

canvi d’hàbits de consum, que inclouen aquests productes, pel que la seva regulació és

del tot necessària.

En el cas de les begudes ensucrades, l’objectiu de l’impost és dissuasiu i es planteja per a

què el consumidor prengui consciència dels efecte que pot tenir per la seva salut els

sucres afegits a les begudes, que poden provocar obesitat i diabetis si el consum és molt

elevat.

En el cas de l’oli de palma, l’aplicació de l’impost també és dissuasiu, però no tant pel

consumidor, sinó per la indústria agroalimentària que és qui l’utilitza en la fabricació dels

seus productes. En aquest cas també hi ha un efecte mediambiental ja que aquest

conreu és un dels responsables de la deforestació.

També és cert que la substitució d’aquests productes pot portar un increment dels costos

en la transformació i per tant, del preu que pagui el consumidor, però hem de ser

conscients que la seguretat i qualitat alimentària té un preu. En tot cas, aquest possible

increment del preu s’ha de repercutir de manera justa entre les diferents baules de la

cadena agroalimentària, per no incrementar el desequilibri actual, que situa, com a part

més feble, la producció, que moltes vegades no pot repercutir els seus costos reals sobre

el preu dels seus productes.

L’aplicació d’aquests dos impostos és un pas més en l’aprofundiment de la qualitat dels

productes alimentaris, en el marc de la seguretat alimentària que s’ha d’assegurar, i així

ho demanen els consumidors.

En la substitució d’aquests productes hi té molta importància la investigació i innovació

orientada a buscar alternatives que siguin saludables i, des del punt de vista econòmic,

competitives. Només així tindrem una èxit en la seva substitució i, per tant, una reducció

en el seu consum.


Els socialistes creiem que també cal considerar el paper dels anomenats “aliments

funcionals”. Alguns aliments contenen principis o substàncies que poden tenir efectes tant


83

beneficiosos com perjudicials sobre la salut. La investigació científica sobre els aliments

funcionals que puguin servir de tractament per a determinades malalties és important i

necessària, des d’un punt de vista separat del de la seva producció.

Cal potenciar els efectes beneficiosos de l’anomenada dieta mediterrània, una dieta

equilibrada, que s’està demostrant la més saludable, pel que comporta de consum de

fruita i verdura i altres aliments. Són evidents els seus beneficis en malalties cardiovasculars.

S’ha de fomentar l’ús dels aliments de proximitat, del cultiu anomenat “ecològic” i això

vol dir facilitar el seu cultiu i la seva distribució.

La implementació d’impostos sobre productes de consum que tenen efectes demostrats

perjudicials per al manteniment de la salut, perquè causen o predisposen a patir algunes

malalties (tabac i càncer de pulmó, consum de sucres i diabetis, per posar uns exemples),

és una mesura adient per la salut pública i la prevenció. Cal, però, tenir evidències

científiques contrastades dels efectes d’aquests productes.


Tal com es va plantejar fa uns mesos, l’impost sobre begudes ensucrades no tenia un

efecte realment dissuasori, sinó una voluntat exclusivament recaptatòria. Una apujada

menor no afecta sensiblement al consum, encara que permet engreixar la recaptació.

En qualsevol cas, el nostre partit no és partidari d’augmentar els impostos sobre

l’alimentació. Cal, però, seguir difonent la cultura de l’alimentació saludable. Hi ha tres

vies principals per fer-ho: En primer lloc, l’escola, amb programes de formació en una

alimentació saludable. En segon lloc, els mitjans de comunicació. Finalment, el sistema de

salut, que també ha de contribuir a augmentar la consciència alimentària de la població.

Val la pena reiterar que la cultura de la bona alimentació implica una doble perspectiva.

Per una banda, cal aprendre a menjar allò que és millor el cos i la vida i disminuir el consum

de tot allò o que pot tenir conseqüències en la salut a mig i llarg termini. Al mateix temps,

però, cal evitar també l’obsessió alimentària, que pot acabar provocant alguns tipus de

trastorn, especialment en les edats en que els i les joves són més sensibles a la pressió de

l’entorn.

6. CIUTADANS




i. Malalties emergents


Primer ens hauríem de preguntar quin és l’origen de tot això. Hi ha interessos de grans

farmacèutiques darrera de tot? O l’amenaça és real? Perquè ja no sentim a parlar del


84

Zika? Segueix sent un problema o no? I quan l’amenaça sigui real i haguem descartat

possibles moviments especulatius, llavors i com sempre, potenciar la recerca catalana i

l’acció internacional.



La col·laboració internacional sempre és necessària. Concentrar recursos, depèn una

mica de com es faci, el que nosaltres creiem és que a Catalunya s’ha de potenciar la

recerca pública augmentant el % del PIB dedicat a recerca, no creiem que crear centres

especialitzats (amb l’especulació immobiliària que ha comportat fins ara això a casa

nostra) sigui la única solució. El que si és la única solució, és que la República Catalana

sigui un referent de coneixement i es deixi treballar amb bones condicions a les

científiques del pais, i no com fins ara, on la precarietat està fent molt mal.


Cal tenir un sistema de vigilància de les malalties emergents, sistema que reculli la

informació sobre aquestes malalties i els factors que les desencadenen tant a Catalunya

com a la resta del món. Aquest sistema ha de permetre detectar precoçment les

malalties. Cal també fer vigilància entomològica (control dels mosquits), ornitològica i

d'equidis, per vigilar els vectors d'aquestes malalties per tal de detectar el moment que hi

hagi circulació viral.

Pel control d’aquestes malalties cal estar en contacte i seguir les recomanacions de:

● Xarxa de vigilància epidemiològica de l’Estat espanyol ● Centre Europeu per la prevenció i control de malalties ● Organització Mundial de la Salut

Al mateix temps cal conèixer també les recomanacions de centres de prestigi com el

Centre de Control de Malalties dels EUA.

Per poder detectar persones afectades d'aquestes malalties que hagin estat infectades

en altres països, i actuar molt precoçment per evitar la seva transmissió, és molt important

que puguin accedir al sistema sanitari públic, per tant no ha d'haver-hi cap barrera

d'accés.


La globalització facilita el transit ràpid de persones i bens a grans distàncies, i el canvi

climàtic possibilita que determinats vectors, que abans per condicions climàtiques, era

molt difícil que sobrevisquessin en el nostre entorn climàtic, ara ho fan o ho poden fer. Es,

per tant, pràcticament impossible el poder evitar que casos procedents d’altres entorns

(casos importats) arribin al nostre territori, be malalts, be emmalaltint aquí per la rapidesa

dels viatges, inferiors als períodes d’incubació.

La feina de salut pública essencialment consisteix amb la detecció precoç i la instauració

de mesures per tal d’evitar la seva propagació i la aparició de casos autòctons.

Per assolir-ho cal tenir preparats i estesos protocols de detecció i actuació precoç,

comunicació, i establiment de mesures dirigides a controlar la transmissió.


85

En algunes malalties, moltes propagades per dípters o altres insectes (mosquit tigre en

dengue, zika o chikungunya entre altres, paparres en la febre hemorràgica de Crimea-

Congo, o febre del Anil Occidental amb altres especies de mosquits.....) tenim protocols i

sistemes de detecció i control de mosquits, especialment mosquit tigre (Aedes albopictus)

per tot Catalunya. A més, disposem d’un protocol i recursos que, en cas de detecció

d’un cas importat d’arbovirosi, detecta i actua sobre mosquits del seu radi per tal d’evitar

transmissions autòctones per picades de mosquit infectat a partir del cas importat (malalt

és picat per mosquit nouvingut, s’infecta el mosquit i pica a un indígena sa, infectant-lo).

Respecte d’altres malalties que es transmeten per contacte persona-persona, com Bola

o síndrome respiratòria d’Orient Mitjà (MERS), disposem de protocols de detecció precoç

i actuació, establiment de mesures d’aïllament i localització de possibles contactes, així

com ensinistrament i equips de protecció individual (Epi).

Catalunya té diferents institucions coordinades amb Salut Pública que estan coordinades

amb la comunitat internacional al més alt nivell, especialment amb el “European Center

for Disease Prevention and Control”. Catalunya ja disposa de centres d’excel·lència

capaços de fer front a les noves malalties emergents.

La Subdirecció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública

(SGVRESP) de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, coordinat amb la “Red Nacional

de Vigilància Epidemiològica”, que es l’organisme que actualitza constantment les

recomanacions provinents dels Organisme Internacionals, en especial de l’OMS.

Igualment, la Generalitat disposa del Servei de Prevenció i Control de Malalties Emergents.

Amb les següents funcions:

a) Coordinar la detecció precoç de problemes emergents de salut pública.

b) Coordinar les actuacions de prevenció, assistència i control de les malalties emergents

de les unitats de vigilància epidemiològica, unitats clíniques, laboratoris de microbiologia

i centres d'atenció primària.

c) Impulsar el sistema de notificació microbiològica de Catalunya específic en aquest

àmbit.

d) Garantir l'adequada avaluació dels programes de prevenció de les malalties

emergents.

e) Dirigir les actuacions d'educació per a la salut i els protocols d'actuació en la prevenció

de les malalties emergents.

Actualment Catalunya disposa de diferents Centres d’Excel·lència capaços de fer front

crisis pandèmiques de malalties emergents.

La Unitat Integrada de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu de Malalties Tropicals

Importades, és un dels 2 Serveis de Referència Estatal, designat pel Consell interterritorial

del “Sistema Nacional de Salud”, disposa d’una Unitat d’aïllament per malalts sospitosos

de patir una malaltia amb alta capacitat infecciosa.

El 2018 entrarà en funcionament al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de

l’Institut Germans Trias i Pujol una unitat d’alta seguretat biològica capaç de processar

mostres humanes d’alt risc infecciós.

L’Institut Català de la Salut disposa també d’un Programa de Salut Internacional, que

disposa de 9 Unitats de Salut en tot el territori, que a part d’oferir una cartera de serveis


86

per aconsellar els viatgers, està a l’aguait de la identificació de possibles noves alertes

relacionades amb malalties emergents.

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és un altre centre d’excel·lència amb

més de 30 anys d’experiència, al que recentment es va integrar el Centre de Recerca en

Epidemiologia Ambiental (CREAL). D’aquesta manera s’ha pogut consolidar com un

cluster innovador de coneixement lligat a la recerca amb capacitat per enfrontar els nous

reptes de salut.

El Centre de Recerca en Salut Animal IRTA-CRESA és un centre Col·laborador de la

Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) en malalties emergents i re-emergents, fent

una tasca constant de vigilància en el control d’Encefalopaties Espongiformes

Transmissibles, Tuberculosi, Patologia d’escorxador i vigilància de virus zoonòtics i

d’importància en sanitat animal com el virus de la Febre del Nil Occidental, Grip aviària,

Llengua Blava, Pesta Porcina Africana i Clàssica, Malaltia vesicular Porcina, Malaltia

d’Aujesky, etc.

El CRESA disposa d’un laboratori d’Alta Seguretat en el que es poden desenvolupar

anàlisis de mostres sospitoses d’origen animal.

La resposta es que Catalunya es troba al nivell estàndard dels països europeus per fer

front a les noves emergències que puguin sorgir, gràcies a l’estructura de vigilància i

intervenció de la que disposa, tant a nivell d’assistència primària com a nivell hospitalari i

a la constant col·laboració tant amb els organismes de vigilància com amb els centres

d’excel·lència a nivell internacional.

En aquest sentit, les crisis sorgides amb la grip aviar o l’Èbola han permès generar i adquirir

experiència en desenvolupar els mecanismes de coordinació més adients per poder fer

front a noves incidències en el futur.


Cal informar i fer jugar un paper fonamental a l’agència de Salut publica, per difondre la

informació, facilitar guies de viatge, potenciar la vacunació i explicar tots els mecanismes

de prevenció. És molt important facilitar totes les mesures de prevenció quan es viatja a

països que són font endèmica d’alguna d’aquestes infeccions, així com evitar que puguin

generar colònies al nostre país.

És molt important que existeixin centres de referència a Catalunya (centre o centres) que

puguin concentrar tota la informació i que els professionals sàpiguen que tenen un recurs

on adreçar-se. Si haguéssim de definir un rol, seria primer informació, prevenció i centre o

centres de referència per actuar en un doble sentit: per una banda, atenció centralitzada

i més recerca i, per l’altra, actuar com a referents per a la resta de centres i professionals.


Catalunya és referent en innovació i recerca bio-mèdica i ho ha de ser en tots els seus

àmbits (també en la investigació i combat de noves pandèmies). Dissortadament, la

deriva unilateral del govern Puigdemont va espantar l’Agència Europea del Medicament.

Caldrà, però, seguir treballant amb les energies que ja tenim.


87

Davant d’aquestes malalties emergents, que tenen molts cops un caire global, la

població es mostra enormement espantada i desconcertada. Una de les primeres

obligacions del govern és transmetre informació clara i verídica perquè els ciutadans

sàpiguen a quin fenomen s’enfronten i com han d’actuar. Aquesta bona comunicació

ha de garantir que la població està objectivament preocupada per les malalties

emergents. Ni menys del que correspon ni més del que cal.

6. CIUTADANS




j. Energia i sostenibilitat


Com apuntàvem en la llei de canvi climàtic, el model pel que aposta la CUP Crida

Constituent és un model de desnuclearització dels Països Catalans avançant en una

transició energètica cap a un model fonamentat en les energies renovables. Un model

energètic sobirà i autosuficient a partir de:

- Nacionalització de totes les xarxes de transport i distribució de l’energia per

garantir el subministraments a tot el conjunt de la ciutadania.

- Elaboració d’un pla de foment de la instal·lació d’energies renovables

autogestionades a nivell municipal i territorial i a l’autogeneració elèctrica a les

cases i empreses.

- Establiment d’un calendari de desmantellament de les centrals nuclears.

Des de la CUP Crida Constituent entenem que el gran potencial de Catalunya és la gent

i les cooperatives. Aquests són els tipus de projectes que hem de potencia i tal i com està

definit en el nostre programa, entenem que conjuntament amb una procés de transició

energètica a cap a les renovables, és necessari trencar amb les dinàmiques capitalistes

que ens aboquen a un sobreconsum energètic.


Ens pronunciem per una transició energètica a un model 100% renovable. Aquesta és

tècnicament possible i econòmicament viable, representaria un enorme estalvi —associat

a un nou sector productiu de futur— i reduiria la nostra dependència exterior. El model

que proposem és un model distribuït, que apropi la producció i el consum de l’energia

mitjançant la creació de xarxes descentralitzades. En aquest sentit, serà una contribució

a democratitzar l’economia. L’energia és un bé comú i, com a tal, no pot estar en mans

d’una minoria de grans empreses capitalistes. Defensem un model en el qual les persones

que en consumim (individualment o organitzats col·lectivament), les petites empreses, els


88

operadors energètics municipals i les cooperatives energètiques esdevinguin els principals

productors, distribuïdors i comercialitzadors de l’energia. Allà on no arribin aquests

operadors, és el sector públic qui s’ha de fer càrrec de la producció. Cal posar els mitjans

per assegurar la garantia de subministrament. Per avançar cap a aquest model,

proposem:

● Auditoria participativa del sistema elèctric català, que durem a terme durant els

primers dos anys del mandat. ● Pla de transició energètica. Democratitzar la producció i la distribució de l’energia

L’objectiu és passar d’un sistema econòmic i social, basat en els combustibles

fòssils i l’urani, a un nou sistema basat en les energies renovables. Es tracta d’una

profunda transformació que comportarà canvis determinants tant en la

configuració física dels assentaments humans com en les formes de

comportament humà i d’organització social. ● Tancament de les nuclears. Compromís ferm de lluitar juntament amb totes les

forces democràtiques de la resta de l’estat per impedir la renovació dels permisos

a totes les centrals nuclears. Les nuclears són un impediment per al canvi del

model energètic. Reduirem el termini de tancament de les centrals nuclears a

Catalunya previst actualment a la Llei de canvi climàtic vigent per aconseguir-ne

el tancament tan aviat com sigui possible gràcies a l’aplicació de les mesures del

nou model energètic que propugnem. ● Contractació dels subministraments energètics públics a empreses de l’economia

social generadores d’energia a partir de fonts alternatives i renovables.


Esquerra situarà l’energia com el vector estratègic, prioritari i determinant de les polítiques

públiques pels propers anys perquè afecta al model de producció de bens i serveis, a la

mobilitat de persones, matèries primes i productes i al confort tant dels habitatges com

dels equipaments, impulsant el 100% renovables perquè tenen una incidència positiva en

el medi ambient i en la salut de les persones.

L’aposta d’Esquerra Republicana de Catalunya pel model 100% renovables i distribuït es

clara i decidida sempre partint de l’axioma de la garantia de subministrament.

Tenim ja un full de ruta, el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, que preveu

“l’abandonament de l’energia nuclear, la reducció de la dependència dels recursos

fòssils, l’apoderament de la ciutadania perquè adopti un rol més actiu i participatiu,

l’obertura del mercat energètic a la competència regulada, la creació d’un marc

normatiu i impositiu favorable a la transició energètica i fixa com objectiu ha assolir el

100% renovable l’any 2050”.

Tot fa preveure que les inversions en renovables aniran creixent i que els combustibles

fòssils encara tindran un força demanda vinculada al sector del transport en els propers.

Per corregir aquesta situació de dependència dels combustibles fòssils en la mobilitat

farem una aposta forta per la mobilitat elèctrica facilitant la creació d’una xarxa de punts

de recàrrega, el foment de flotes d’emissió zero, i l’ impuls de la xarxa de transport públic.

El fet de prescindir de les nuclears, per evitar riscos innecessaris, obre la porta al

tancament ordenat d’aquestes instal·lacions i a la gestió dels seus residus i de manera

especial als residus d’alta activitat no defugint la necessitat de guardar-los, si cal, en un


89

magatzem geològic profund. En qualsevol cas Esquerra gestionarà la herència de les

nuclears sense cap tipus d’aporisma previ garantint en tot moment la seguretat per les

persones i del medi ambient.

L’aposta pel 100% renovables també va associada a estratègies d’eficiència energètica

i en aquest sentit es potenciaran les Agencies Locals de l’Energia com un instrument per

facilitar la gestió i eficiència energètic. Aquí també hi ha camí per recórrer.

En temes de recerca i desenvolupament i innovació hi ha també un important marge de

millora que cal potenciar.


Els socialistes defensem un model energètic d’origen renovable, distribuït i ciutadà, que

s’haurà de concretar en un acord el més ampli possible en un Pacte Nacional per a la

Transició Energètica al llarg de l’any 2018.

En el nostre programa proposem elaborar un nou Pla de l’Energia de Catalunya 2018/2025

que vinculi la Llei catalana de canvi climàtic i el Pacte nacional per a la transició

energètica, que fomenti l’eficiència energètica i l’ús de renovables, que inclogui

programes d’estalvi i eficiència energètica en l’àmbit residencial, industrial i mobilitat, i

que com mínim es plantegi la millora de l’eficiència en un 2% anual que impliqui una

disminució del consum final d’energia.

També dotarem pressupostàriament un nou Pla de Barris adreçat a la rehabilitació

energètica, també amb l’objectiu de reduir els impactes energètics i d’emissions en la

fase de producció d’edificis i infraestructures. I impulsarem la modernització de les xarxes

de distribució elèctrica, els sistemes avançats de gestió de consums, així com la generació

distribuïda, micro xarxes de distribució d’energia elèctrica i les xarxes tancades.

Aprovarem un programa d’economia circular que inicialment desenvoluparà una anàlisi

del cicle de vida en les activitats econòmiques a Catalunya en cooperació amb les

universitats i els organismes públics d’investigació, amb la finalitat de traslladar els resultats

a empreses i ciutadania i promoure la inclusió de l’ecodisseny a les empreses.

Desplegarem la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a Catalunya, que

incorpori com a objectiu que el 100% de la flota pública de la Generalitat sigui elèctrica

l'any 2030 i un 30% de renovació del parc de vehicles sigui elèctric en l’horitzó del 2025. I

establirem pans per adequar les infraestructures energètiques a la mobilitat elèctrica i a

l’electrificació del transport.

Proposem el tancament dels reactors nuclears a la fi del cicle de vida pel que van ser

dissenyats (40 anys). Així doncs, el darrer reactor hauria d’estar tancat el 2027.








90





El nostre partit, per altra banda, segueix essent partidari de mantenir les plantes nuclears

en funcionament. Primer, perquè aporta una part notable de l’energia que necessita

Catalunya i el conjunt d’Espanya. No té sentit que, mentre tinguem dèficit energètic, ens

dediquem a tancar les plantes que ens nodreixen d’energia. Segonament, considerem

que l’energia nuclear és una energia respectable. Certament la gestió dels seus residus

exigeix molta expertesa, però també és cert que les centrals nuclears no contaminen i són

molt eficients. Per això en som partidaris. Això no vol dir que pensem que hagi de ser la

nostra principal font d’alimentació energètica. Al contrari. Volem donar un paper creixent

a les energies renovables perquè és la energia del futur. Aquesta línia l’ha confirmat el

govern espanyol amb les darreres subhastes.

6. CIUTADANS




#TambéVotemCiència · d. Junts per Catalunya 34 e. Partit dels Socialistes de Catalunya 38 f....

Documents

Transcript of #TambéVotemCiència · d. Junts per Catalunya 34 e. Partit dels Socialistes de Catalunya 38 f....