Taquicàrdia amb QRS ample (>0,12 segons):

*TPSV: Ritme ràpid i regular que necessita alguna estructura per sobre del FH pel seu manteniment.

*TV: Ritme ràpid i regular que no necessita cap estructura per sobre del FH pel seu manteniment.

*Diagnòstic diferencial taquicàrdia amb QRS ample:

1)TV.

2) TSV conduïda amb aberrància per BB nou (per la taquicàrdia) o preexistent.

3) TSV amb via accessòria.

*Suport clínic:

1) Si el pacient està inestable el diagnòstic no importa: cal xispar.

2) La majoria són TV (però no sabem quina no ho és).

3) Si AP d’IAM o miocardiopatia: TV en 90% de casos (però tampoc decideix).

4) A més edat, més probable és la TV.

*Suport ecg per TV:

1) Desviació extrema de l’eix (QRS a DI o aVF totalment negatiu): TV. Si no és així, no ajuda.

2) QRS a V6 tot o gairebé tot negatiu: TV. Si no és així, no ajuda.

3) Concordança positiva o negativa de tots els QRS de V1-V6: TV. Si no ho són tots, no ajuda.

4) Criteris de Sasaki K. Circulation 2009; 120:S671 (sens: 86% . espec: 97% ).

Pas 1: R (no r petita) inicial a aVR: TV. Si no és el cas, no ajuda i cal anar al pas 2:

Pas 2: Inici R-nadir S a qualsevol precordial (freqüent a V5) ≥ 0,10 seg (2,5 quadradets)? : TV.

No sempre es pot veure amb claredat. Si no és el cas, no ajuda i cal anar al pas 3:

Pas 3: r or q ≥0.04 seg a qualsevol derivació? TV. Si tampoc: TSV.

Pas 1 Pas 2

Pas 3

Taquicàrdia.

No necessiten aurícula ni NAV.

Taquicàrdia nodal per reentrada (80%).

Taquicàrdia nodal per via accessòria.

Necessiten teixit auricular

TSV TV

Necessiten NAV

Flutter FA TA

*Suport ecg per TSV:

1) P davant cada QRS.

2) RR irregulars (FA/TAM): la TV és regular.

3) QRS <0.14: TSV més probable.

4) Imatge de BB a V1: RSR’ (BBD) o QS (BBE).

5) ecg previ amb BB d’igual morfologia.

*A recordar:

1) L’electricitat és més segura que els fàrmacs (sincronitzada si el pacient està estable).

2) L’adenosina no fa mal si és una TV (i pot revertir una TV fascicular idiopàtica).

3) Si R-R irregulars (FA) + QRS ample, pot haver WPW: adenosina prohibida!

I qualsevol bloquejador del NAV, ja que augmenta la taquicàrdia i pot desencadenar una FV:

Digoxina, verapamil, diltiazem i amiodarona.

http://www.revespcardiol.org/es/taquicardias-paroxisticas-supraventriculares-sindromes-

preexcitacion/articulo/90123832/#f0035

*Possible actuació:

1) Avisar SEM. No sabem com acabarà la cosa.

2) Si pacient inestable (TA: <90/50, angor, IC, dism. consciència o signes de shock): xispar.

3) Mirar ecg previs si es pot: per la presència de BB.

4) Si no es veuen P, augmentar la velocitat del traçat per a intentar veure-les.

5) En principi tota taquicàrdia amb QRS ample si IAM previ és TV (independentment de la tolerància clínica).

6) M. de Valsalva (o MSC unilateral de 10 segons amb auscultació carotídea prèvia si falla).

7) Si es decideix que és TSV i el SEM no arriba: adenosina (valorant que realment cal i els problemes que

poden aparèixer).

8) Si es decideix que és TSV, cal comprovar si RR irregulars per a evitar depressors de la conducció NAV.

9) Si es decideix que TV, la cosa es deteriora i el SEM no arriba: amiodarona.

Resposta al bloqueig AV (amb Valsalva o fàrmacs):

El NAV participa però no és necessari per la taquicàrdia (FA, flútter, TAM i TA).

El NAV és necessari per la taquicàrdia (taquicàrdia nodal).

Interrupció taquicàrdia

Sense canvis. El NAV ni participa ni és necessari per la taquicàrdia (TV).

Alentiment taquicàrdia.

*Possibilitats davant taquicàrdia:

1) Amb QRS estrets i regulars:

-T. Sinusal. -

-T. Auricular unifocal.

-T. Nodal (per reentrada o per via accessòria). ---

-Flútter (ocasionalment la conducció AV pot ser irregular).

2) Amb QRS estrets i irregulars:

-FA (ocasionalment pot haver bloqueig AV complet amb QRS regulars).

-TAM.

3) Amb QRS amples i regulars:

-TV.

-TSV conduïda amb aberrància.

4) Amb QRS amples i irregulars:

-FA amb conducció aberrant per BB nou o preexistent.

-FA pre-excitada (per presència de via accessòria).

-TV polimorfa.