Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el...

12

Transcript of Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el...

Page 1: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y
Page 2: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

Taula de contingut

«Espero que, en el futuro, la ‘Cantata de Randa’ sea patrimonio de Mallorca»Última Hora - 14/01/2017

CITES de la setmanaLa Vanguardia - Catalán - 15/01/2017

España repite como tercer país con más lugares Patrimonio de la HumanidadDiario de Arousa - 15/01/2017

Pedro PardoSegre Lectura - 15/01/2017

Bàrcenas,Rato, Blesa, PujolEl Periódico de Catalunya - Catalán - 15/01/2017

El PDECat y los trabajos de HérculesEl País Cataluña - 15/01/2017

Marga Cloquell canta ópera y zarzuela en el Palau de la Música CatalanaÚltima Hora - 15/01/2017

3

4

5

6

10

11

12

P.2

Page 3: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

C. DOMENEC ❘ BARCELONA

Salvador Brotons (Barcelona,1959) dirigirá Cantata de Randa elsábado 21 de enero, a las 20.00horas, en el Auditori de Manacor.Se trata de una obra que ha com-puesto como homenaje a RamonLlull, con libreto de Neus Dal-mau. El estreno supondrá el re-greso a la dirección, como invita-do, con la Orquestra SimfònicaIlles Balears, que actuará con elOrfeó Català y los solistas MartaMathéu y Josep-Ramon Olivé. Elmismo concierto se repetirá eldía 28 en el Palau de la MúsicaCatalana de Barcelona.

—¿Cómo se gestó la composi-ción de Cantata de Randa?

—Es un proceso ambicioso. Laartista Neus Dalmau, autora dellibreto, me vino a ver y me pro-puso hacer algo sobre RamonLlull, un personaje impresionan-te en nuestra historia. Me comen-tó que nos podíamos acoger auna subvención que, finalmente,no llegó, algo normal en este pa-ís. La vida de Ramon Llull fue in-tensa en muchos episodios peroresumirla en una cantata, que ha-ble de todo y no sea siempre mís-tica, no era fácil. Al final llega-mos a construir una buena histo-ria. Hablamos con especialistascomo Lola Badia, quien estuvocon Enric Casasses. También tu-vimos contactos, indirectamente,con Anthony Bonner.

—¿Qué tipo de música descu-brirá el oyente?

—Será un Brotons diferente.Me sitúo en la Edad Media. Du-rante un mes me dediqué a in-vestigar melodías de la época:gregoriano, música sefardí, delLlibre Vermell de Montserrat, elCant de la Sibil·la. Es mi músicacontemporánea, pero suena amedieval, había que transportar-se a la época de Llull. Son 42 mi-nutos sin pausa, con nueve par-tes enlazadas. La incorporaciónde una narradora [Silvia Bel] nosayuda. Hay mucho color por elcoro y orquesta; el barítono cantay también narra, y participa unasoprano.

—Y se estrena Mallorca.

ENTREVISTA ● Brotons cuenta que para componer esta obra, inspirada en la vida de Ramon Lllull , se dedicó ainvestigar el sonidomedieval ● Después deMallorca se escuchará en el Palau de laMúsica Catalana

«Espero que, en el futuro, la ‘Cantata deRanda’ sea patrimonio de Mallorca»Salvador Brotons es el autor de la obra, que estrenará enManacor con la Simfònica y el Orfeó Català

Salvador Brotons posó para la entrevista en su casa de Barcelona. ■ FOTO: C. DOMENEC

El Orfeó Català, durante una actuación en el Palau de la Música.

� El Puig de Randa, el lugarque da nombre a la cantataque se estrenará en unos días,es un espacio de un paisajemagnético al que la sensibili-dad y la inquietud de RamonLlull respondieron con su ilu-minación religiosa. En un díamuy claro, la artista catalanaNeus Dalmau adivinó el perfilmallorquín desde su residen-cia en Lloret de Mar y tambiéntuvo una suerte de revelación.«Me emocionó tanto que im-pulsó una necesidad interior ydecidí ir a buscar al maestroSalvador Brotons», apuntóayer la pintora, quien destacóque «conozco la obra de Ra-mon Llull a través de Lluís M.Xirinacs». Dalmau señaló que«siempre me ha interesado lapoesía y, en Cantata de Randapresentamos el contexto his-tórico que permitió la apari-ción de un personaje tan ge-nial como Ramon Llull», yavanzó que «el libreto incluyeaspectos sobre los cátaros, lallegada de Jaume I a Mallorcay las turbulencias políticas asu muerte, el nacimiento deLlull, el diálogo entre las tresreligiones, la iluminación deRanda, el Cant de la Sibil·la o elesplendor del mensaje deamor, entre otras cuestiones».

La iluminaciónluliana del texto

� EL APUNTE

—Este año, soy el compositoren residencia del Palau de la Mú-sica Catalana. Se habló de estre-nar esta obra, me preguntaronqué orquesta la podía estrenar yyo pensé en la de Balears.

—¿Qué papel juegan la or-questa y el coro en esta obra?

—Tienen un papel fundamen-tal. La orquesta toca durante to-da la cantata y lleva el motor dela obra. El Orfeó no canta siem-pre, pero es muy importante. Elfinal es un canto de amor bestiala la vida, a Dios. Todo está basa-do en la obra original de RamonLlull. Hay fragmentos fantásti-cos. Es una obra magna.

—No contará con demasiadosensayos para preparar el con-cierto.

—Estoy acostumbrado a traba-jar bajo presión. La orquesta estámuy ocupada, lo tengo que mon-tar todo en dos días y medio. Losensayos tendrán lugar en Mallor-ca y el coro acudirá el mismo díadel concierto. Tendré un únicoensayo con todos, el mismo díadel concierto, será estresante. Elconcierto incluirá dos piezas deChaikovski [La tempestad y Romeoy Julieta] y una obra titulada Re-flecting Hamlet, de David León,que también se estrena.

—Tras Manacor y Barcelona,

¿volverá a dirigir la esta pieza?—Lo estamos intentando pero

resulta un proyecto costoso.Siempre me embarco en proyec-tos demasiado caros. Nos gustala aventura pero hay cosas queno entiendo. Fuimos a hablar conla comisión del Any Llull y nohabía dinero. La composición meocupa muchísimo más tiempoque la dirección de orquesta, pe-ro cuesta mucho más vivir deella. La significación de RamonLlull es grandiosa, vale la penareivindicarlo. Esta cantata es unaobra fantástica para que puedaser interpretada a menudo. Espe-ro que, en un futuro, se conviertaen patrimonio de Mallorca.

—¿Qué puede aportar la músi-ca a la celebración del Any Ra-mon Llull?

—No podíamos incluir toda lavida de Llull en una cantata. Nohe querido hacer una ópera, pero42 minutos ya es significativo. Lamúsica es emoción, escuchandoesta cantata se percibe la impor-tancia de Llull. Al principio,planteamos su vida como la deun hombre normal, que se habíacasado y tenido hijos. Incluyo laleyenda de su entrada a caballoen la iglesia Santa Eulàlia de Pal-ma persiguiendo a una muje, ellale enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en laépoca.

El maestroBrotons y laSimfònica se

reencuentran enun estreno en

Manacor, donde la orquestallena en cada actuación. Parael primero será una novedaddirigir en la Part Forana y se-guro que quedará sorprendi-do. El público formará la ter-cera pata de un gran trío.

Un gran trío

El byte MARIANA DÍAZ

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

158000

20687

Diario

632 CM² - 79%

5859 €

59

España

14 Enero, 2017

P.3

Page 4: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

64 LAVANGUARDIA DIUMENGE, 15 GENER 2017

ROSER VILALLONGA / ARXIU

30 ANYS DEL HARLEM JAZZCLUB18/I. 21 HORES

L’entranyable sala delcarrer Comtessa deSobradiel celebra aquest2017 trenta anys d’exis-tència, que ells sintetit-zen amb lamàxima de“30 anys de cultura,música i compromíssocial”. Coherents ambaixò, dijous vinent lasala dirigida per DanielNegro celebrarà unconcert solidari sota ellema “Refugees welco-me”, els beneficis delqual es destinaran a laComissió Catalanad’Ajuda al Refugiat. Elsartistes que ompliran demúsica i compromís lavetllada seran, entrealtres, Quico Pi de laSerra, Peter Loveday,Yannisa Papaioannou,Tori Sparks/Xavi Gar-cía, Joan Vinyals, RayCuza/Servilio Suárez,Joe Psalmist o CarlosRomagosa/AntonioCastejón.

ELRETORNDEKOLTÈS.JoanOllé s’enfronta alTeatre Nacional de Catalunya a un delsgrans textos del desaparegut Bernard-Marie Koltès. Ivan Benet i Andreu Benitoviuran un dels duelsmés emblemàtics delteatre contemporani, un brillant combatdialèctic en escena, gràcies a En la solituddels campsde cotó, unaobra sobredosdes-coneguts que es troben clandestinamentper dur a termeuna transacció queposaràen joc les seves identitats.TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA. DEL 19/I AL 19/II

GOLDONI, ALS SEIXANTA. Set joves actors en-capçalats per David Verdaguer i LauraAubert i dirigits per Pau Carrió –del qualaviat es tornarà a veure al Lliure el seuexitós Hamlet protagonitzat per Pol Ló-pez– donen vida al teatre de la Bibliotecade Catalunya a tot un clàssic: L’hostalera,de Carlo Goldoni. Aquest cop, però s’hatraslladat a la Itàlia dels anys seixanta i a

un restaurant inspirat en l’univers de Fe-llini en què el públic s’asseurà en taules ifins i tot menjaràmacarrons a l’entreacte.Mirandolina, la seductora responsabledel restaurant, intentarà fer caure als seuspeus l’únic client que se li resisteix i co-mençaràunadivertida lluita plenadepre-guntes sobre el sexe, l’enamorament il’amor.BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DEL 17/I AL 26/II

LA MEDITERRÀNIA, A LA BECKETT. La compa-nyia Obskené, resident a la Sala Beckettaquest any, estrena De carenes al cel, unespectacle nascut de lamirada, les experi-ències i la relació amb la Mediterràniadels mateixos intèrprets, a partir de laqual Albert Boronat i Judith Pujol han re-alitzat una dramatúrgia amb text, projec-cions i música en directe que és un puntde trobadaentre tradició i contemporane-ïtat i qüestiona la nostra relació ambel gè-nere, la història i la mort.SALA BECKETT. DEL 18/I AL 5/II

Teatre

JUSTO BARRANCO

DANIIL TRIFONOV, AL PIANO.En plena eclosióde la seva carrera coma estrella del piano,DaniilTrifonovarriba aBarcelonagràciesa la col·laboració d’Ibercamera i L’Audi-tori per oferir un concert únic imolt espe-cial en què el geni de Schumann –del queinterpretarà Escenes d’infants, op. 15, Toc-cata, op. 7 i Kreisleriana op. 16– es contra-posarà a l’homenatge que Xostakóvitx vafer a Bach amb 24 Preludis i fugues, op. 87,dels quals en tocaràuna selecció.Amés, elprograma inclou la creació que Stravinskiva fer de tresmoviments dePetrushkapera piano, dedicada al seu amic Arthur Ru-binstein.L’AUDITORI. 16/I

LES VARIACIONS GOLDBERG. De petita va seruna nena prodigi i ha tingut una biografiaconvulsa. La pianista xinesa Zhu Xiao-Meituvo va haver d’interrompre els seusestudis de piano per l’arribada de laRevo-

lució Cultural de Mao. Després de cincanys sense dignitat en un camp de treball,va marxar del país i va acabar a França.Damadel teclat consagrada a l’obra de Jo-hannSebastianBach,hagravatduesvega-des les Variacions Goldberg (una de lesquals al costat de la tomba de Bach), queinterpreta al Palau de la Música. Xiao-Meituvo busca enBach l’equilibri, la sere-nitat i les virtuts del silenci.PALAU DE LA MÚSICA. 16/I

STARTREK,ALPALAU.L’Orquestra Simfònicadel Vallès proposa un programa galàcticamb astronomia, viatges interestel·lars imúsica de cinema.Els planetes, obra capi-tal de Gustav Holst, serà la peça central,mentre que Lydia Kavina, referènciamundial del theremin debuta al Palauacompanyant la Sinfònica a la banda so-nora de l’Ed Wood de Howard Shore. Amés, sonarà la suite Star Trek, through theyears de Jerry Goldsmith.PALAU DE LA MÚSICA. 21/I

Clàssica

JUSTO BARRANCO

TORNADA ANHELADA.Els Sum 41 tornen a laseva existència física com a banda i percertificar-ho exhibeixen àlbum nou, 13voices, i gira de presentació tituladaDon’tcall it a sum-backworld tour. El grupcana-denc ha estat apartat del circuit musicaldurant un temps per problemes de salutdel seu líder i vocalista Deryck Whibley,però la seva recuperació i la incorporacióde l’exguitarristaDaveBakshhanpossibi-litat una tornada anhelada per la seva le-gió de seguidors.17/I. RAZZMATAZZ. 21 HORES

EXQUISITAT EN CLAU DE JAZZ.. Establert enterresbelguesdesde faunparell d’anys, elguitarrista català Albert Vila torna a l’es-cenari de la plaça Reial per presentar l’es-plèndid àlbum gravat a Nova York,The unquiet sky. En aquesta gira europeaes presenta en format de quartet, comple-tat pel pianista Shai Maestro, el bateria

Marc Miralta i el contrabaixista MarkoLohikari.19/I. JAMBOREE. 20 I 22 HORES

JAZZMEDITERRANI.Hi ha unamescla de cu-riositat i expectació per veure en viu elsperfils de Calidoscòpic, el tercer disc i elmés autobiogràfic d’Anthus, que es pre-senta amb aquesta obra com elmàxim ex-ponent del jazz mediterrani.20/I. LUZ DE GAS. 21.30 HORES

ENERGIA IMPARABLE. Els ja llegendaris Ru-binoos són una comprovada garantia depassar una intensa vetllada musical. Con-siderats per molts com un dels pares delpower pop, el seu domini del llenguatgerocker és gairebé insuperable, amb un ad-dictiu domini de les harmonies vocals quecombinen amb melodies brillants. Com ateloners, els molt recomanables barcelo-nins Suzy&LosQuattro, que presenten elseu disc Faster & louder.21/I. APOLO. 19 HORES

Música

ESTEBAN LINÉS

LA DISFUNCIONALITAT EN L’ART. A l’hivern del1974, Werner Herzog va decidir anar ca-minantdeMunic aParís per visitar la sevaamiga i crítica de cinema Lotte Eisner,que estava molt malalta a l’hospital. El vi-atge a peu, pensava, mantindria la sevaamiga en vida mentre ell caminés. El ci-neasta alemanyvaexplicar la sevaaventu-ra a l’assaig Del caminar sobre el gel, títolque David Armengol reprèn per a una ex-posició col·lectiva que, d’una banda, abor-da l’activació del paisatge a través de laperformance i de l’experiència directa i,per l’altra, analitza la mateixa disfuncio-nalitat de l’art, “un context capaçdedesti-nar un gran esforç i energia a empresesalienes a les convencions que configurenel nostre entorn social”. Hi participenPauline Bastard, Lúa Coderch, Rafel G.Bianchi, Lluís Hortalà, Fermín JiménezLanda, Pere Llobera, Mercedes Mangra-né, Àngels Ribé i Irena Visa.

ARTS SANTA MÒNICA. DEL 17/I AL 2/IV

GOYTISOLO, TODÓ I BARNILS. L’Espai Volartde la Fundació Vila Casas comença l’anyamb tres noves exposicions dedicades aGonzalo Goytisolo (vuitanta retrats rea-litzats per encàrrec al llarg de trentaanys); l’artista recentment desaparegutFrancescTodó, de qui es revisa la seva ex-tensa trajectòria; i el pintor català nascut aGuinea Equatorial Sergi Barnils.ESPAI VOL ART. DEL 19/I AL 26/III

L’HABITACIÓ DELS LLIBRES PROHIBITS. Al llargdels anys la censura s’ha acarnissat ambllibres que avui són considerades obresmestres, com Càndid, de Voltaire, els es-crits deGiordanoBruno,Lolita, deNabo-kov, oEl segon sexe,deSimonedeBeauvo-ir. Alicia Framis els reuneix en una habi-tació que pertany a la Col·lecció BancSabadell i que es presenta per primera ve-gada a Espanya.BLUEPROJECT FOUNDATION. DEL 20/I AL 14/V

Art

TERESA SESÉ

CITES de la setmana

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

128465

Diario

1134 CM² - 100%

47200 €

64

España

15 Enero, 2017

P.4

Page 5: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIEDAD

15000

Diario

580 CM² - 50%

1377 €

55

España

15 Enero, 2017

P.5

Page 6: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

"Sortir a la tele etnotorietat, per6 per fer dem’ho he de currar

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

85000

11142

Semanal

2016 CM² - 240%

9840 €

12-15

España

15 Enero, 2017

P.6

Page 7: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

85000

11142

Semanal

2016 CM² - 240%

9840 €

12-15

España

15 Enero, 2017

P.7

Page 8: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

pianista, compositor,professor, director, co-municador i, fins i tot,guionista de teatre.Per6 a Pedro Pardo(Lleida, 1974) li agrada

que li diguin mtlsic. L’apassionen elsnous reptes, les idees trencadores i,ara que ja gaireb6 ho ha provat tot,vol atrevir-se a dirigir orquestres,"que 6s rinstrument m6s car que elmfisic pot arribar a tocar mai".- Tan tara 6s una orquestra?

M6s de 20.000 euros per un solconcert. Tot un caprici.- Aixi doncs, ara li interessa m6sdirigir que compondre?

Jo ja fa molt de temps que com-ponc. Quan tenia nom6s sis anysjafeia les meves primeres can~one-tes i als 10 vaig tocar a la boda delmeu germ&. Ara el que m’interessa6s trepitjar escenaris i dirigir, que 6sel que costa m6s.- I ho far~ el dia 21 de general Te-atre National de Catalunya (TNCportant) a la batuta d’una orques-tra-homenatge a Vict6ria dels~m,gels. No li fa respecte?

Es un cbctel de sentiments. Hes-pecte, pot, il-lusi6, excitaciS... El dia21 de gener 6s la culminaci5 de m6sde tres anys de feina i l’oportunitatde fer m~sica de primera divisi6amb artistes de molta categoria.-Qub t6 d’especial, aquesta or-questra?

Hem volgut crear una orques-tra de mfisics joves especialitzadaa acompanyar cantants. La volemanomenar rOrquestra de la Veu.-AI concert sonaran peces d’En-ric Granados, mfisica occitanai fins i tot una eomposieid seva.Una barreja atrevida per estrenarl’orquestra, no?

Tot combina perfectament. Lasonoritat 6s molt similar. I a totplegat afegirem elements sorpresaextramusicals. E1 que dir6 ara pot-ser sonar& fatal, per6 a mi em costamolt anar a concerts on nom6s hiha mfisica.

- I aixb ho diu un mfisic!?Per aix6 mateix. Perqub s6c mt~-

sic i vull seguir vivint d’aixb. Peraconseguir pfiblic hem de lluitarcontra un gran competidor: el co-mandament de la tele. Per tenir op-tions, hem d’oferir coses noves per-qu~ la gent apagui la tele, es posi unabric i compri l’entrada d’un con-cert. I per aixb cal que oferim algunacosa interessant.- Aixb sona a derrota avanqada.

No. Simplement vnll ampliar elpfiblic. No vull veure un concert demfisica cl~ssica amb nom6s capsblancs.-?

Hem d’evitar que es torni unacosa eclbctica, sols per a gent gran iexperts. Si volem que el pfiblic jovevingui a escoltar mfisica clS.ssica,els hem de donar alguna cosa extra.Ja no vivim com fa cinquanta anys iels nens consumeixen m6s pels ulls

PEDRO PARDO

"Segueixo veninta Lleida per

dirigir el Cor del’Orfe6 Lleidat&

perqu~ me’n sentoresponsable"

"El dia 21 emdespullar4

completament alTNC amb l’obra

’Ess~ncia’, que lligab4 amb Granados"

14 LECTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

85000

11142

Semanal

2016 CM² - 240%

9840 €

12-15

España

15 Enero, 2017

P.8

Page 9: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

i saben fer servir millor els m6bilsque nosaltres. Ho hem de tenir encompte.- Casat i arab fills a Cerdanyola,la major part de la feina la t6 aBarcelona. Per6 segueix venint aLleida per dirigir l’Orfe6 Lleidat~.Tot un m6rit.

l~s que me’n sento molt respon-sable. Ha estat tot un proc6s detransformaci6 i m’adono que ara 6squan estem aconseguint projectesmolt importants. Fa poc vain om-plir la Llotja quatre vegades segui-des! Estem recollint els fruits de deuanys de treball. I tot aix6 grS~cies al’esfor~ dels cantaires sense gaireajudes institucionals.- Hayer sortit a la televisi6 hi denhayer ajudat.

No n’estic segur. I~s cert queabans que jo particip6s a l’OhHappy Daj/venia menys gent alsnostres concerts. Despr6s del pro-

grama, ens demanaven m6s bisosi em passava llargues estones fir-mant aut6grafs. Per6 jo semprem’he definit com un mtlsic clfissic ija quan era al mig de la voragine dela televisi6 no pensava pas que aix6pogu6s beneficiar-me.- I no ho ha let?

Haver sortit a la tele m’ha donatcerta notorietat, ho reconec, per6no ha aportat gaire cosa a la mevacarrera musical. Fins i tot, ha fet quemolta gent em deman6s que t~s decritic musical i parl6s de projectesd’altres artistes.- I no li agrada?

M’agrada, per6 em sento unamica decebut. Mgun cop m’han ditque comunico molt b6. Per6 jo s6cmfisic, no periodista. M final, tot iparlar molt de mfisica cl~ssica, nore’ha caigut mai res del cel i he ha-gut de seguir treballant igual de va-lent per arrencar finanqaments iconcerts.- I parlar per la radio?

Parlar a Catalunya Mdsica, per6sobretot en programes generalistesde Catalunya R~dio, m’ha perm6sarribar a una audi6ncia for~a m6sgmplia. I a mi el que nfinteressa 6saix6: arribar a nous pfiblics, siguides d’on sigui, des de la tele, la rS~-dio o des dels escenaris- I fer pedagogia?

Aix6 mateix. I parlar del que es fano sols a Barcelona, sind tamb6 a laresta de Catalunya. 16s que sdc llei-data i sempm he cregut que Barce-lona exerceix un centralisme exces-siu. Als mitjans no es diu gaire cosadel que es fa a comarques. Quan esparla de foferta cultural catalana, secita 1Auditori, el Palau de la Mftsica,I’OBC... per6 els auditoris de Gironai de Sant Cugat del ~all6s, el Kursaalde Manresa i la Llotja de Lleida sdnespais increibles.- Amb tot plegat, vost6 6s un po-lifae6tic.

A mi nom6s m’agrada que em di-guin mdsic. Per6 ser mfsic vol dirmoltes coses: professor, compo-

sitor, int6rpret, director. Em vaigsentir molt identificat amb lAlbertGuinovart quan es va definir comun compositor que surt a rescenari.Vol dir que compon i toca mfisicaper ser interpretada i escoltada i noquedar-se sol. Ijo vufi fer el mateix.- Polifae6tic i atrevit.

Que va! $6c un carca [riu)]. Anysenrere, quan era molt m6s jove, slque arriscava. Ara, m’he establert itinc una famflia... Em cau el pes dela responsabilitat [torna a riure].lntento atrevir-me dins el meuconservadorisme.-El dia 21 eoneixerem part delseu atreviment amb la nova com-posici6, Esskncia. Avanei-me’n al-guna eosa.

T’explicar6 el final: acaba d’unaforma esplendorosa per6 amb unpunt d’intriga- Qu6 vol dir?

Interpreta una mica el momenten qu6 l’Orquestra es troba ara ma-teLx. Un moment bonic despr6s demolt de treball, per6 amb un fhturincert. No tenim ajudes institucio-rials iens ho hem de cz~rra~- Es triga molt a compondre unaobra dhquestes caracter/stiques?

Amb Ess~ncia he estat treballantmolts mesos. De vegades m’hi pas-sava dies sencers per fer avan~arla pe~a tan sols uns minuts. Ha es-tat un proc6s feixuc. Volia una cosaque lligu6s b6 amb la mfisica d’En-ric Granados, i que, a m6s a m6s,permet6s que la soprano Of 61iaSala s’hi lluis. Per6 tamb6 volia feruna cosa que em permet6s despu-llar-me completament.- L’ess6ncia de Pedro Pardo.

Exactament. La meva ess6n-cia corn a persona i corn a mfisic.Aquells ritmes, aquelles melodies,que m’han infiuit al llarg de la vidahi sdn presents. Es poden escoltardetalls coneguts de mfisica pop,ritmes llatins i fins i tot tecno. En-cara que sembli estrany, jo de jovetamb6 anava a la discoteca i aix6marca [riu].

LECTURA [5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUPLEMENTO

85000

11142

Semanal

2016 CM² - 240%

9840 €

12-15

España

15 Enero, 2017

P.9

Page 10: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

Els ciutadans saben prou bé que a Espanya s’ha pro-duït saqueig de béns pú-blics, finançament il·legal

dels partits, tràfic d’influències, prevaricació, frau i corrupció a gran escala i que tot això ha tingut bastant a veure amb els orígens de la crisi immobiliària. Ha passat a les caixes d’estalvis que han fet fa-llida de la mà dels Miguel Blesa i els Rodrigo Rato de torn, al Palau de la Música catalana per Félix Millet, en els contractes d’administracions públiques inflats per extreure co-missions del 3% a càrrec del clan Pujol o en les trames ordides per afins del PP com Luis Bárcenas. Pe-rò després d’una dècada de crisi en què molta gent ho ha perdut tot o gairebé tot, fins i tot la feina i la ca-sa, solament 82 persones estan a la

presó per corrupció a Espanya, d’un total de 61.000 presos. Són dades del Consell General del Poder Judicial, que, conscient que la corrupció és el tema que més sensibilitat desperta en la so-cietat, ha posat en marxa una base de dades a la qual pot accedir qual-sevol ciutadà i en què es recullen tots els procediments judicials en què s’ha dictat ordre de processa-ment o d’obertura de judici oral per delictes emmarcats en el que es coneix com a corrupció pública. La segona dada rellevant és que els tribunals espanyols van obrir judi-ci per delictes contra la corrupció contra 1.378 persones implicades en un total de 166 casos entre el ju-liol del 2015 i el setembre del 2016. Les xifres que de moment estan dis-ponibles es remunten al juny del

2015 i s’aniran actualitzant per tri-mestres. La iniciativa de la institució que presideix Carlos Lesmes vol oferir a la ciutadania la imatge que la jus-tícia funciona i persegueix els cor-ruptes públics. Tot i això, la sensa-ció que té el ciutadà, i amb raó, és que el sistema és extremadament garantista, mancat de recursos su-ficients i que avança amb una len-titud elefantina. És cert que els en-tramats de corrupció pública que envolten els paradisos fiscals són

extremadament difícils de rastre-jar perquè no s’aconsegueixen pro-ves amb facilitat. Ho hem vist aques-ta setmana en el cas d’Oleguer Pu-jol, en què els fiscals sospiten que continua blanquejant diners des del 2015. El judici de Bárcenas, que co-mença demà, tornarà a posar da-munt la taula la complexitat d’aquestes trames. Amb l’afegit que els corruptes empresaris o po-lítics es poden pagar els millors advocats i que els polítics des dels seus actuals càrrecs de poder en-cobreixen les seves culpes i es ne-guen a fer comissions d’investiga-ció al Congrés. Perquè la justícia si-gui justa ha de ser ràpida. I tota la resta és injustícia.

A Espanya només hi ha 82 persones complint condemna després dedècades de saqueig

Bárcenas,Rato, Blesa, Pujoli tota aquesta corrupció

OLGA

Grau

Llarg termini

@olgagrau13

CITA DEL SECTOR TURÍSTIC A MADRID

trimoni mundial, les poblacions locals i la igualtat de gènere i acon-seguir una indústria més verda. En aquesta edició de Fitur, en què ha augmentat el 6% el nombre d’expositors (n’hi haurà 755), les 9.672 empreses que presentaran les seves ofertes s’hauran d’adap-tar a les recomanacions de soste-nibilitat. Les dades que fa servir l’organit-zació marquen el camí: aquest any un terç dels viatgers triaran des-tins més ecològics (ecofriendly), el 39% dels viatgers estan interessats a provar un ecotour i el 79% conside-ra important reservar hotels com-promesos amb el medi ambient. Una enquesta internacional re-alitzada pel portal de reserves d’ho-tels Booking fa un parell d’anys constatava que entre el 2014 i el 2015 es va multiplicar per cinc la demanda internacional a destins

¿És sostenible un turisme que mou cada any més de 1.200 milions de persones per tot el món? L’ONU ha declarat aquest 2017 l’any del turis-me sostenible i per al desenvolupa-ment amb l’objectiu que aquesta indústria, que gairebé no ha acusat la crisi mundial, que representa el 10% de l’economia mundial i que genera un de cada 11 llocs de tre-ball, reflexioni sobre com mante-nir l’alt volum de negoci que supo-sa sense matar la gallina dels ous d’or. I el fòrum per portar a terme aquests debats i mostrar el que el sector ofereix com a sostenible és Fitur, la fira internacional de turis-me. L’edició número 37 s’inaugura dimecres a Madrid. Taleb Rifai, secretari general de l’Organització Mundial del Turis-me (OMT), únic organisme inter-nacional amb seu a Madrid, s’ha fet ressò dels problemes que planteja la massificació dels viatges i l’im-pacte negatiu que causa en alguns països i ciutats, on els ciutadans ve-uen com es transforma el seu pai-satge quotidià, la seva vida es veu alterada i no tenen clars els avan-tatges que això els reporta.

«El turisme i el seu creixement no són enemics. El repte està a crear nous productes diferenciats i ges-tionar el flux que genera el turisme, però el creixement no es pot parar», ha dit Rifai. La sostenibilitat del turisme per a l’ONU i l’OMT implica satisfer les de-mandes econòmiques de les zones turístiques noves o encara per desco-brir, alhora que es mantenen unes mínimes exigències mediambien-tals per no esgotar els recursos na-turals de països encara verges de les masses turístiques. Les primeres me-sures passen per conscienciar tant

MERCEDES JANSAMADRID

El sector és el 10% de l’economia mundial i genera un de cada 11 llocs de treball

Turisme amb respecteLa indústria dels viatges debat la sostenibilitat i el creixement d’una activitat amb 1.200 milions de turistes H A Fitur es presenta una campanya amb el lema ‘Viatja, disfruta i respecta’

El viatger està disposat a pagar més per rutes i allotjaments més ecològics

els sectors econòmics com els poten-cials turistes en el respecte a les po-blacions receptores. Per això a Fitur es presentarà la campanya Viatja, dis-fruta i respecta.

Recomanacions

La cimera mundial de turisme soste-nible celebrada a Vitòria el novem-bre del 2015 va aprovar una carta de recomanacions de cara a l’any 2020 que reparteix feina a tots els sectors, fins i tot als turistes, per fer una pla-nificació d’aquesta activitat respec-tuosa amb el medi ambient, el pa-

més sostenibles. I una enquesta fe-ta pública en una trobada recent d’operadors turístics internacio-nals a Màlaga va mostrar que al-menys el 83% dels turistes estaven disposats a pagar més per un esta-bliment sostenible. Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat, va defensar allà la sostenibilitat com una «prioritat» dels sectors públic i privat perquè «els principals mer-cats emissors cada vegada són més sensibles». El turisme de sol i platja podria haver tocat sostre, però això no vol dir que hagi deixat de ser hegemò-nic en viatges d’oci. El sector busca destins alternatius a la massifica-ció de zones costaneres o afectats per l’amenaça terrorista, com Tu-nísia, Turquia i Egipte, que l’any passat van perdre, entre tots tres, al voltant de quatre milions de turis-tes, segons Rifai. En la fira d’aquest any, Aruba, Nassau o Pakistan des-taquen com a destins. H

33 Uns turistes descansen en una platja de l’Uruguai.

REUTERS / ANDRÉS STAPFF

DIUMENGE32 15 DE GENER DEL 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ECONOMIA

462000

75564

Diario

298 CM² - 28%

8448 €

32

España

15 Enero, 2017

P.10

Page 11: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

2 ELPAÍS Domingo 15 de enero de 2017

CATALUÑA

En un mismo lugarpueden coexistirpersonas consituaciones de salarioy empleo muydistintas. Pero latecnología puede ydebe ser gobernada ypolitizada, decidiendocómo se repartencostes y beneficios

Uno de los últimos informes de la admi-nistración Obama ha sido el dedicadoa los impactos de la inteligencia artifi-

cial en la economía y en la propia concepcióndel trabajo. Se suma a otros muchos que des-de organismos multilaterales (OCDE, FMI,OIT, etcétera) se han hecho sobre la incerti-dumbre que rodea amuchos puestos de traba-jo, hoy amenazados por la creciente automati-zación y digitalización de procesos producti-vos, relaciones de intercambio y servicios detodo tipo. Los temores y dudas que todo elloplantea han sido bien aprovechados porTrump en su campaña. Tenemos abundantesejemplos históricos sobre los efectos que cual-quier cambio tecnológico importante generaen el llamado “mercado de trabajo”. En algu-nos casos el cambio tecnológico favorece alos que tienenmenos nivel educativo ymenoshabilidades, mientras en otras ocasiones, co-mo ahora, parece suceder lo contrario.

Como subraya el informe mencionado, elmaquinismo del siglo XIX propició una ma-yor productividad de los trabajadores conme-nos capacidades. Lo hizo propiciando que la-bores antes solo accesibles a artesanos muydotados y experimentados fuera posible lle-varlas a cabo pormáquinas que los sustituíany multiplicaban su productividad. Máquinasque, además podían sermanejadas por opera-rios menos habilidosos y experimentados.

Loque ahora sucede es, en parte, lo contra-rio. La revolución tecnológica actual estámássesgada a favor de los que tienen más capaci-dades cognitivas y que mejor se manejan enentornos digitales. En efecto, las labores másrutinarias sonmás fáciles de programar y de-jan poco espacio a muchos trabajadores queocupaban esas posiciones. Mientras que pue-

den verse favorecidos aquellos más creativosy capaces de replantearse procesos. Los másformados incrementan su ventaja y salen per-judicados aquellos que ya ocupaban las posi-ciones peor retribuidas. La desigualdad au-menta ya que la distribución de costes y bene-ficios de los efectos que genera el cambio digi-tal no se produce de manera equitativa.

¿Cuántos puestos de trabajo pueden desa-parecer? Como casi siempre, las previsionesvan delmás negro pesimismo almás ingenuooptimismo. No es fácil acertar, ya que no ha-blamos de cambios en un determinado proce-so productivo, sino de un conjunto de trans-formaciones tecnológicas que van desde lacomunicación personal al funcionamientodel hogar, pasando por el consumo, las tran-sacciones financieras, el transporte o la segu-ridad en las ciudades. Tampoco está claro silo que resulta afectado son tareas concretas(como transmitir información y conocimien-to a los alumnos, por ejemplo), o la propiaocupación en su conjunto (ser profesor).

La automatización requiere partir depautas para poder generar supuestos de ac-ción futura, y puede no ser capaz de susti-tuir la inteligencia social, la creatividad y la

capacidad de juicio que muchas profesioneso tareas requieren. Pero ese tipo de cualida-des no son necesarias en cualquier tipo detrabajo.

Por otro lado, vemos que el taylorismo,antes centrado en procesos productivos, hairrumpido con fuerza en el sector servicios dela mano del cambio digital. Empresas comoAmazon controlan con algoritmos las laboresde almacenamiento y distribución de sus em-pleados. Otras, como Uber, monitorizan porcompleto el desempeño de la labor de susempleados “autónomos”. Y ese nivel de auto-matización y de control favorece además elque puedan ser fácilmente sustituidos o sepuedan externalizar esas labores a empresasque dispongan de personas peor retribuidaso con menores costes sociales, favoreciendoasí la precarización general de muchos pues-tos de trabajo.

En un mismo lugar de trabajo puedencoexistir personas con situaciones de salarioy empleo muy distintas, sea de manera per-manente o estacional. Entramos pues en si-tuaciones híbridas de empleo en las que sedan asimetrías muy importantes de poder, deacceso a la información y de condiciones labo-rales. Pero todo ello no es irremediable. Latecnología puede y debe ser gobernada y poli-tizada. Decidiendo cómo se reparten costes ybeneficios y cómo somos capaces de compen-sar y favorecer las transiciones de los social-mente más afectados. Se exigen esfuerzoseducativos muy significativos e inversionespúblicas estratégicamente dirigidas. Y sin du-da obliga a replantear normativas, laboressindicales y nuevas capacidades de moviliza-ción colectiva en defensa de condiciones dig-nas de trabajo.

El trabajo enel capitalismo digital

JOAN SUBIRATS

Convergència tratará estaprimavera de perder partede su vieja piel. Sin embar-

go, la metamorfosis para llegar amulticolor mariposa no es fácil.El “año de referéndum”, como ca-lifican al 2017 los nuevos dirigen-tes del partido, viene con hambreatrasada.Mientras, según la coor-dinadora general del PDECat,Marta Pascal, se pondrá en mar-cha la gran conferencia ideológi-ca para fijar sumodelo de país, elPDECat también deberá aclararcómo son las primarias para ele-gir al próximo candidato del parti-do y tendrá que acreditar cómohacer la tortilla de la desco-nexión —con permiso de la fisca-lía de la Audiencia Nacional— sinromper muchos huevos y evitan-do fugas de votantes.

Es difícil cambiar de piel encuestión de meses para un parti-do que hizo estandarte durantedécadas del liderazgo caudillista.Jordi Pujol ungió a Artur Mas co-mo su sucesor y éste, a su vez,obligado por la CUP, decidió queCarles Puigdemont fuera su rele-vo.Mas intentó revestir la anoma-lía con el argumento internacio-nalista de que el PNV había sepa-rado históricamente la presiden-cia del Euzkadi Buru Batzar —elejecutivo del partido— de la delGobierno vasco. Necesidades delguion o no, lo cierto es que Con-vergència y el Partido Popularcomparten ex aequo el cuadro dehonor del dedazo para decidirsus liderazgos. Las bases las car-ga el diablo, tal como se ha vistocon Pedro Sánchez en el PSOE.Por lo tanto, primer trabajo deHércules: primarias en el PDECatsin que el dedo Artur Mas asomeexcesivamente por debajo de lapuerta.

El presidente 129 de la Genera-litat —como él mismo se denomi-na— ha negado que vaya a ser

candidato, esgrimiendo su con-vencimiento de que la AudienciaNacional le inhabilitará por orga-nizar la consulta del 9-N. No obs-tante, en las próximas semanasse evidenciará quiénmanda en elPDECat. Y el liderazgo para enca-bezar la candidatura es una prue-ba de peso.

Una vez muerto y despelleja-do el león de Nemea, le tocará elturno al segundo trabajo hercú-leo: presentar el modelo de socie-dad, o lo que es lomismo,matar ala Hidra de Lerna. El Consell Na-cional del PDECat conocerá a fi-nales de enero los ámbitos en que

se mueve el corpus ideológico.El partido debe presentar un

proyecto que en época de crisiscomo la actual deberá asemejar-se más a la izquierda que a la de-recha. De no ser así, poco interéstendrá el anzuelo de la indepen-dencia para los sectores socialesmás desfavorecidos. Por lo tanto,Convergència deberá revertir to-da su historia anterior y recupe-rar la herencia de aquel viejo Jor-di Pujol de la transición (en laoposición al franquismo), queproponía seguir a la socialdemo-cracia sueca. Los socios de pro-yecto independentista —ERC y la

CUP— colocan al PDECat en latesitura de constreñirse en la iz-quierda.

Si el éxito del independentis-mo catalán consiste en venderque debemos administrarnos no-sotros mismos para hacerlo “me-jor” (más escuelas, más hospita-les, más calidad en los serviciossociales), nadie entenderá unapo-lítica restrictiva de gasto en épo-ca de crisis. Bueno, de hecho, na-die entiende por qué unos presu-puestos autonómicos son condi-ción sine qua non para llegar a laindependencia. Nadie compren-de que, una vez dispuestos al de-safío al Gobierno central con elreferéndum, se precisenunos pre-supuestos autonómicos que no re-vierten los recortes y cuyo gastosocial está un 11% por debajo delos presupuestado en 2010.

El tercer trabajo de Hérculesno es la captura de la cierva Ceri-nea, sino conservar votos sin in-dignar a Artemisa. Es decir, ha-cer la tortilla sin romper huevos.Hay convergentes conservadoresque ven una quimera la desco-nexión y el referéndum unilate-ral. Entretanto, Hércules deberáafrontar nuevos trabajos. Quizásel más difícil de todos ellos se ha-lle en esas 55 sesiones del juiciodel caso Palau. En los 60.784 fo-lios de la causa, en los que, ade-másdeFèlixMillet y JordiMontu-ll, aparece imputado Daniel Osá-car, ex tesorero del CDC. La pro-pia Convergència es señalada porlucrarse con dinero público y pri-vado con el cobro de presuntascomisiones por obras como la Lí-nea 9 del metro o la Ciutat de laJustícia de Barcelona, donde secelebrará la vista. La opaca crisá-lida convergente, según el juez,contiene en su interior 5,1 millo-nes de euros en comisiones de Fe-rrovial. Mucha metamorfosis ymucho trabajo para Hércules.Carles Puigdemont (izquierda) y Artur Mas, en el congreso fundacional del PDECat. / JOAN SÁNCHEZ

El PDECat ylos trabajos de Hércules

FRANCESC VALLS

Es difícil cambiar depiel en cuestión demeses para unpartido que hizoestandarte durantedécadas delliderazgo caudillista

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

90000

38507

Diario

611 CM² - 54%

8478 €

2

España

15 Enero, 2017

P.11

Page 12: Taula de contingut - Palau de la Música Catalana...ma persiguiendo a una muje, ella le enseña el pecho canceroso. Ha-blamos de lo que sucedió en la época. El maestro Brotons y

Lírica ● La soprano protagoniza ‘La Traviata’ de Verdi, dirigida por Xavier Puig y ‘Cançód’Amor i Guerra’, bajo la batuta deGabriela Zabala

MargaCloquell canta ópera y zarzuelaen el Palau de laMúsicaCatalana

CLARA F. CAPÓ

La soprano Marga Clo-quell actuará en el Palaude la Música Catalana deBarcelona, donde encarna-rá a Violetta Valery –prota-gonista de La Traviata, deGiuseppe Verdi y que diri-ge Xavier Puig– el 31 deenero, y a Francina –de lazarzuela Cançó d’Amor iGuerra, con Gabriela Zaba-la al frente–, los días 27 deenero y 19 de febrero. Sinembargo, la cantante ad-vierte que, a lo largo de es-te 2017, habrá muchas másrepresentaciones.

«Hay una diferenciaabismal entre ambos per-sonajes. A nivel vocal,Francina tiene poco reco-rrido emocional, se tratade una obra más coral quecuenta con tres protagonis-tas con papeles similares yequilibrados», explica Clo-quell. «Violeta Valery, encambio, es la única prota-gonista, la historia gira entorno a ella y tiene una car-ga emocional muy gran-de», compara.

«Como soprano lírico li-gera, me gustan mucho lospapeles dramáticos, se medan bien. Disfruto muchointerpretando la muerte deVioletta, es un momentoúnico», confiesa. Cloquell

La soprano, en una escena de ‘La Traviata’, de Giuseppe Verdi. � Fotos: ENRIC LUCENA

debutó en esta obra en ju-lio de 2016 en Calella. «Ha-cía apenas cinco semanasque había dado a luz a mihijo, con lo que todo fuemuy apresurado, con lasemociones a flor de piel.Ahora estoy más establevocalmente. No es un pa-pel que se pueda prepararen poco tiempo», señala.

La cantante actuó por úl-

tima vez en Mallorca el ve-rano de 2015 en Andratx,en un recital de ópera yzarzuela cubana junto al

tenor José Manuel Sánchez.«Nunca he participado enuna temporada de óperaen Mallorca. Como a cual-quier mallorquín, me haríamucha ilusión actuar en elTeatre Principal de Palma»,reconoce.

La cantante, que vivedesde hace años en Barce-lona, ha actuado junto a in-térpretes de la talla de Lu-dovic Tézier o Nino Ma-chaidze en el Teatro delCapitolio de Toulouse,donde en 2014 dio el saltointernacional con la óperaRigoletto. «Aunque era unpapel pequeño, aprendímuchísimo», concluye.

Marga Cloquell.

«Disfrutomuchointerpretando la

muerte de Violetta,es unmomento

único»

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

158000

42341

Diario

288 CM² - 36%

3116 €

68

España

15 Enero, 2017

P.12