TEMA 1: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA.

L’univers: conjunt format per tots els cossos celestes i l’espai immens que els conté.

Estels: són els cossos celestes més importants. Són bolles de gas molt calentes que emeten llum i calor. El Sol és un estel de grandària mitjana (n’hi ha de més grans que ell i de més petits) ens proporciona llum i calor.

Galàxia: els estels s’agrupen en galàxies. Cada galaxia té millers de milions d’estels. El nostre Sistema Solar és troba a la Via Làctia i té forma d’espiral. Hi ha altres tipus de galàxies com la el·líptica i la irregular.

El Big Bang: gran explosió on tota la materia i l’energia que constituien l’univers es va expandir en totes direccions en forma de gas i de pols. Així es varen originar els primers estels i galàxies.

Planetes: són cossos grans i arredonits que giren al voltant d’un estel (el Sol). Segueixen un recorregut, que s’anomena òrbita i té una forma gairebé circular. No tenen llum pròpia, però poden reflectir la llum de l’estel al voltant del qual giren.

Els planetes són: Mercuri, Venus, Terra (planeta blau), Mart (planeta vermell), Júpiter (planeta gegant), Saturn (planeta dels anells), Urà i Neptú.

Planetes interiors (Mercuri, Venus, Terra I Mart): són rocosos, petits I tenen pocs satèl·lits.

Planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà I Neptú): són gasosos, grans i tenen molts satèl·lics.

Planetes nans: Ceres, Plutó i Eris. Són més petits I poden compartir la seva òrbita amb altres cossos celestes.

Satèl·lits: són cossos celestes en forma esférica, més petits que el planeta al voltant del qual giren. Reflecteixen, també, la llum d’un estel.

Cometes: són cossos celestes formats per gel, pols i roques molt lleugeres. Quan s’apropen al sol i el gel s’evapora formen la coa del cometa.

Asteroides: són rocosos i es troben en el cinturó d’asteroides (entre Mart i Júpiter).

Meteorits: fragments d’asteroides o restes de cometes que viatgen a grans velocitats per l’espai. Quan són petits i entren en contacte amb l’atmosfera s’encenen i els veim com estels fugaços. Si xoquen amb planetes o satèl·lits hi formen grans cràters.

1. LA GEOSFERA.DE QUÈ ESTÀ FORMADA LA GEOSFERA.La geosfera està formada de roques. Una roca és un material natural, generalment dur i dens, format per diferents substàncies químiques anomedades minerals. Només podem observar les roques que es troben a la superficie de la geosfera. Només en una zona próxima al centre i en unes zones pròximes a la superficie terrestre les roques es troben en estat líquid. Aquestes roques foses reben el nom de magma.

LES CAPES DE LA GEOSFERA.Tres capes concèntriques:- Escorça: capa molt prima. Forma els continents i el fons de les mars.- Mantell: està format per roques més denses.- Nucli: les roques del nucli són encara més denses que les del mantell. A

l’interior estan en estat líquid.

LES PLAQUES LITOSFÈRIQUES.Les plaques litosfèriques es troben a la part superior de la geosfera. Allà tenen lloc moviments. Les plaques litosfèriques es poden separar o fregar les unes amb les altres. Aquests moviments són molt importants i són la causa de la formació de les grans serralades, dels volcans i dels terratrèmols.

2. COM CANVIA EL RELLEU TERRESTRE.La superficie de la geosfera està en canvi constant. Els elements que provoquen aquests canvis són els agents geològics.

Agents geològics interns: procedeixen de l’interior de la geosfera. L’agent intern principal és l’energia que produeix els moviments de les plaques

litosfèriques i que originen les grans serralades, els volcans i els terratrèmols.- Les grans serralades: quan les plaques litosfèriques xoquen es formen

grans serralades, si es separen emergeix lava de l’interior de la Terra i s’hi formen serralades submarines molt llargues anomenades dorsals oceàniques.

- Els volcans: es localitzen als limits de les plaques litosfèriques. Quan la roca fosa es troba a l’interior de la Terra rep el nom de magma, i quan surt a l’exterior en una erupció s’anomena lava. La lava i els altres materials expel·lits pel volcà s’acumulen al voltant de l’orifici de sorida, anomenat cràter. Tots ells formen una espècie de turó que reb el nom de con volcànic.

- Els terratrèmols o sismes: són una sacsejada brusca d’una zona del’escorça terrestre, produïda pel trencament i el desplaçament d’una gran massa rocosa a una certa profunditat. Els sismògrafs són els aparells amb els que podem detectar els terratrèmols.

Agents geològics externs: són l’aigua, el gel i l’aire. L’acció d’aquests agents es fa en quatre fases:- La meteorització: conjunt de processos produïts per l’aigua i l’aire, que

alteren les roques i les descomponen en fragments.- Les erosions: quan les roques han estat meteoritzades, l’aigua, el gel i

el vent en van arrencant fragments a poc a poc.- El transport: els materials erosionats són transportats pels rius, les

mars o el vent a uns altres llocs.- La sedimentació: finalment, els materials transportats es dipositen a

llocs com les desembocadures dels rius o a la mar. El conjunt dels materials que es dipositen rep el nom de sediments.

3. LES ROQUES I ELS SÒLS DE L’ESCORÇA TERRESTRE.

TIPUS DE ROQUES.Les roques de l’escorça terrestre es clasifiquen en tres tipus: - Roques magmàtiques: són les roques que es formen quan el magma es

refreda. Exemples: basalt i granit.- Roques sedimentàries: es formen a partir dels minerals acumulats en

els sediments. N’hi ha de tres tipus:

· Els sediments poden ser fragments d’altres roques arrossegats per l’aigua o per l’aire. Ex: gres i argila.· Els sediments poden procedir de minerals dissolts a l’aigua, que sesolidifiquen quan l’aigua s’evapora. Ex: guix, sal i calcària.· Els sediments poden ser grans quantitats de cossos morts d’organismes que queden colgats. Ex: carbó i petroli.

- Les roques metamòrfiques: es formen quan les roques sedimentàries o magmàtiques són sotmeses a grans pressions i a temperatures molt altes, que alteren les seves característiques, però sense arribar a fondre’s. Ex: pissarra i marbre.

ELS SÒLSEls sòls estan formats per roques i minerals esmicolats, juntament amb restes de plantes i d’animals descomposts (humus).L’humus d’un sòl és molt important perquè les plantes hi puguin créixer, ja que ajuden a mantener-lo humit i a descompondré les substàncies minerals que les plantes necessiten per créixer.