Tema 10. La Població (II). Les migracions.

34
TEMA 10 LA POBLACIÓ (II): LES MIGRACIONS. Salvador Vila Esteve Geografia i Història 2n d’ESO

Transcript of Tema 10. La Població (II). Les migracions.

TEMA 5 LA GLOBALITZACI

TEMA 10 LA POBLACI (II): LES MIGRACIONS.Salvador Vila EsteveGeografia i Histria2n dESO

TEMA 10. LA POBLACI (II). LES MIGRACIONS.ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.LES MIGRACIONS ACTUALS.CONSEQNCIES DE LES MIGRACIONS.LES MIGRACIONS INTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.

1. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.Anomenem migracions als desplaaments de poblaci dun territori a un altre que comporten un canvi de residncia temporal o permanentEn tot moviment migratori el protagonista emigra del lloc don ix (emigrant s qui sen va dun lloc) i immigra al lloc on arriba (immigrant s qui arriba per a viure a un territori nou)El saldo migratori s la diferncia entre el nombre dimmigrants i emigrants dun lloc (I-E) i pot ser positiu (arriben ms persones que sen van), negatiu (sen van ms persones que arriben) o equilibrat (arriben les mateixes persones que sen van)

PAS DORIGENPAS DE DESTEMIGRACIIMMIGRACIFACTORS DE REPULSIFACTORS DATRACCIRETORN

1. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.ClassificaciSegons el llocde desplaamentInteriors o nacionals: es fan dins dun mateix pasExteriors o internacionals: es fan dun pas a un altreSegons la duradaPermanents: per a no tornarTemporals: per a una temporada, tornant al lloc dorigen en acabar aquestaSegons la formaciQualificats: amb estudis superiors i buscant feines qualificadesSense formaci: sense estudis i acceptant feines poc qualificades i normalment mal pagadesSegons la situaci laboral o polticaRefugiats: han abandonat el pas dorigen per desastres naturals, guerres o persecucions poltiques o socialsLegalitzats: tenen perms de residncia, treball i/o estudi en el lloc darribadaIndocumentats: no tenen cap dels permisos anteriors en el lloc darribada

1. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.CausesEntre les causes destaquen les grans diferncies de riquesa entre zones riques i pobres del mn: la gent emigra de les zones ms pobres a les ms riquesFactorsdexpulsiEconmics: atur, treballs en pssimes condicions, pobresa, fam,...Poltics: guerres, persecucions,...Mediambientals o naturals: sequeres, desertitzaci, inundacions, terratrmols, volcans,...Socioculturals: manca de llibertats, persecucions socials,...FactorsdatracciEconmics: busquen treball, a poder ser segons la seua formaci, i millors condicions de vidaSociopoltics: llibertat, refugi, democrcia, pau, ms serveisCulturals: mateix idioma, ciutats modernes,...Naturals: aigua, millor clima,...

Refugiada sria (Salvados / Youtube)

Exercicis punt 1. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.1.- Qu s un emigrant? I un immigrant? Pot ser una persona emigrant i immigrant al mateix temps?2.- Qu s el saldo migratori? Com pot ser?3.- Elabora un xicotet esquema de les diferents classificacions que podem fer de les migracions.

Exercicis punt 1. ELS MOVIMENTS MIGRATORIS.4.- A partir del document de baix, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Quines diferncies hi ha entre levoluci de la renda en els pasos rics i els pobres des del 1962? De quant s eixa diferncia en 2009? Com pot afectar aix als moviments migratoris?d) Explica, en forma de redacci, les causes de les migracions.

2. LES MIGRACIONS ACTUALS.En el mn actual, cada vegada ms globalitzat, les migracions afecten a tot el mn, facilitades per les millores dels transports i les comunicacions: ms de 300 milions de persones viuen fora del seu pas dorigen (4% de la poblaci mundial)

Percentatge dimmigrants (2015)

2. LES MIGRACIONS ACTUALS.Entre els pasos desenvolupats destaca lemigraci de treballadors qualificats, que no solen tindre problemes per a desplaar-se des del seu pas a qualsevol altre del mn

Per la major part de les migracions internacionals sn de treballadors no qualificats que van dels pasos pobres i superpoblats als pasos ms desenvolupats i que sovint troben moltes dificultats per a entrar en aquests pasos

2. LES MIGRACIONS ACTUALS.Principals rutes migratriesDels pasos superpoblats del sud i sud-est dsia cap a Jap, pennsula dArbia, Uni Europea, Amrica del Nord i AustrliaDels pasos africans cap a Europa OccidentalDe lest dEuropa cap a Europa OccidentalDAmrica Central i del Sud cap a Amrica del Nord i Europa Occidental

Exercicis punt 2. LES MIGRACIONS ACTUALS.1.- A partir del document de baix, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Des de quines zones del mn ix la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu?d) Cap a quines zones del mn va la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu?e) Quins sn els principals corrents de m dobra qualificada? Per qu?f) A banda de la qualificaci, quina diferncia sol haver entre ser un emigrant qualificat i un poc qualificat?

3. CONSEQNCIES DE LES MIGRACIONS: ECONMIQUES.El pas emissor perd poblaci jove en edat de treballar i aix empobreix al pas (especialment si s m dobra qualificada), per disminuir latur i arribaran diners que envien aquests emigrants per a les famliesEl pas receptor es beneficia econmicament de larribada dimmigrants (si hi ha treball): augmenta la poblaci treballadora, el consum i la recaptaci dimpostos ms riquesa

3. CONSEQNCIES DE LES MIGRACIONS: DEMOGRFIQUES.El pas emissor, en emigrar els joves, perd poblaci, disminueix la natalitat, senvelleix i, en ocasions, poden haver problemes si els emigrants sn quasi tots homes o quasi tots donesEl pas receptor guanya poblaci, es rejoveneix i augmenta la natalitat

Salvados/Tierra de Nadie (440-8)

3. CONSEQNCIES DE LES MIGRACIONS: SOCIOCULTURALS.El pas emissor redueix latur i el perill de conflictes socials, per es trenquen les famliesAl pas receptor augmenta la riquesa i diversitat cultural, per cal invertir ms en serveis pblics (educaci, sanitat, serveis socials) i hi ha perill de que apareguen conductes racistes i xenfobes contra la poblaci immigrantEls emigrants han dadaptar-se a una nova cultura i llengua, solen tindre treballs en pitjors condicions (pitjors condicions de vida, guetos) i pateixen el racisme i xenofbia dalgunsEn el cas demigrants indocumentats poden ser vctimes de trfic illegal (mfies) i sn explotats per empresaris sense escrpols que busquen el seu propi benefici, perjudicant a la resta de la poblaci (no paguen impostos)

Exercicis punt 3. CONSEQNCIES DE LES MIGRACIONS.1.- Escolta la can Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la tens baix) i respon:a) Tipus de document, autor, data i disc a qu pertany.b) Tema.c) Qui canta, tericament, la can (narrador)? Com ho saps?d) Com s el poble? De qu viuen? En quina part dEspanya creus que pot estar? Per qu?e) Amb qu somien els joves del poble? Per qu? I les persones majors? Per qu?f) Qu aconsella el narrador als joves del poble? Per qu?g) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs don sen va la gent.h) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs on arriben els immigrants.

4. LES MIGRACIONS INTERIORS A ESPANYA.Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, sn les ms nombrosesDes de mitjans segle XIX fins a 1975 es produeix lxode rural: emigraci massiva del camp (zones dagricultura de sec del sud i linterior) a les ciutats (zones industrials i turstiques com Catalunya, Pas Basc, Madrid, Comunitat Valenciana i les illes)

4. LES MIGRACIONS INTERIORS A ESPANYA.Aquesta emigraci va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats, creixent en la perifria barris marginals on vivien els immigrants que arribavenA partir del 1975 lxode rural s molt menor i, fins i tot, es produeixen retorns de gent que, quan es jubila, torna al seu poble dorigenEn lactualitat les principals migracions interiors es produeixen dins de les zones urbanes (entre pobles i ciutats propers)

4. LES MIGRACIONS INTERIORS A LA COM. VALENCIANA.La Comunitat Valenciana tamb experimenta el seu xode rural fins a 1975: la poblaci de les zones de sec de linterior de Castell i Valncia emigra cap a les zones de la costa i de leix industrial interior que va de Valncia a Alacant per a treballar en lagricultura de regadiu, la indstria i els serveisA ms, la Comunitat Valenciana, des del 1955, rep immigrants daltres zones espanyoles com Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura, Mrcia o Arag

Exercicis punt 4. LES MIGRACIONS INTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.1.- A partir dels tres documents de baix, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt als tres.c) Quines zones dEspanya perden poblaci entre 1960 i 1975? Quines zones guanyen poblaci? Per qu?d) Quines cinc regions espanyoles van perdre ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres perden poblaci?e) Quines quatre regions espanyoles van guanyar ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres guanyen poblaci?f) Quines zones de la Comunitat Valenciana van perdre poblaci entre 1950 i 1991? Quines la van guanyar? Per qu?g) Explica el que spigues sobre les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana.

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA.Tradicionalment Espanya ha estat un pas demigrants, amb lexcepci del perode 1990-2010Etapes1a etapa (1850-1975): emigraci cap a Amrica Llatina i Europa Occidental2a etapa (1990-2010): arribada dimmigraci de tot el mn3a etapa (des del 2010): novament emigraci, especialment a Europa Occidental

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 1a etapa (1850-1975)La pobresa a Espanya va fer que, entre 1850 i 1929, una part de la poblaci jove emigrara cap a Amrica Llatina (especialment des de Canries i el nord dEspanya)En el cas valenci, es va produir tamb una emigraci des dAlacant cap a AlgriaDesprs de la Guerra Civil es van exiliar ms de mig mili despanyols que van haver de fugir de la repressi franquista cap a Europa, lURSS, Amrica i el nord dfrica

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 1a etapa (1850-1975)Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i el fort creixement econmic dEuropa Occidental van fer que al voltant de dos milions despanyols emigraren a Europa, especialment a Frana, Alemanya i SussaA partir del 1973, amb la crisi econmica a Europa, van tornar gran part dels emigrants i lemigraci exterior va ser molt menor entre 1973 i 1990

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 2a etapa (1990-2010)Amb el creixement econmic espanyol, aquesta s una etapa de saldo migratori molt positiu: arriben molts ms immigrants que emigrants ixen del pas i la poblaci estrangera en Espanya arriba a ser de ms de 57 milions en 2010Per nacionalitats, destacava larribada dimmigrants romanesos, marroquins, britnics i equatorians; mentre per regions destacarien Amrica Llatina, Europa i nord dfrica

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 2a etapa (1990-2010)Entre les causes de larribada dimmigrants la ms important era el creixement econmic i la falta de m dobra, especialment poc qualificada (construcci, servei domstic, agricultura,...); per tamb influeixen lentrada i ampliacions de la Uni Europea, la proximitat a frica i els lligams culturals amb Amrica LlatinaTres tipusdimmigrantsTreballadors poc qualificats que venien per motius econmics o laborals buscant una feina i una millor qualitat de vida des dAmrica Llatina, frica i lest dEuropaJubilats del nord dEuropa que busquen el millor clima i les platges de la costa mediterrnia i les illesTreballadors qualificats (minoria)

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 2a etapa (1990-2010)Aquesta immigraci va fer crixer la poblaci, la va rejovenir i va fer augmentar la natalitat, va ajudar al creixement econmic (treballs poc qualificats i mal remunerats, augment del consum,...) i va fer possible pagar les pensions i les despeses socials amb els seus impostos, encara que tamb shan trobat amb problemes dintegraci i brots de racisme i xenofbia, especialment quan comena la crisi econmicaA partir del 2007, amb la crisi econmica, disminueix lentrada dimmigrants i, a partir del 2011, tornem a ser un pas demigrants

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 2a etapa (1990-2010)A la Comunitat Valenciana passa el mateix que a la resta dEspanya: arriben a haver 900.000 estrangers, ms de la meitat a la provncia dAlacant, especialment britnics, romanesos, alemanys, blgars, equatorians i colombians

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 3a etapa (des del 2010)Des del 2008 comena a pujar el nombre demigrants i, des del 2010, sen va ms gent que entra: saldo migratori negatiu, que provoca, junt a la baixada duna natalitat que ja era baixa, una disminuci de la poblaciAquest canvi es deu a la greu crisi econmica que comena en 2007 i a un atur que ha arribat als sis milions de treballadors

SALDO MIGRATORI

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 3a etapa (des del 2010)Ms de 3 100 000 persones han abandonat Espanya des del 2008, front als 2 200 000 que han arribat

Eixida demigrants des dEspanya

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA: 3a etapa (des del 2010)La major part demigrants sn joves qualificats, encara que tamb emigren joves sense qualificar i famlies dadults joves amb els seus fillsSalvados. Emigrar a Alemania (Youtube)Els principals destins sn Regne Unit, Frana, Estats Units i Alemanya

5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A LA COM. VALENCIANA: 3a etapa (des del 2010)La situaci a la Comunitat Valenciana s semblant a la dEspanya: en 2015 el saldo migratori era negatiu en 6 000 personesSALDO MIGRATORIALACANTCASTELLVALNCIAPROVNCIASALDO MIGRATORI(2009-15)Alacant- 11 393Castell- 26 260Valncia- 75 840TOTAL C.V.- 133 493

La Sorpresa. Dedicado a los que estn lejos.

Exercicis punt 5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.1.- A partir dels dos documents, respon:a) Tipus de cadascun i autor i llibre del primer.b) Tema conjunt.c) Quants espanyols van emigrar a Europa entre 1960 i 1973? En quins anys van emigrar ms? Per qu es va produir aquesta emigraci?d) Cap a quins pasos es dirigien principalment els espanyols? Per qu?e) Explica, en forma de redacci, el que spigues sobre lemigraci espanyola entre 1850 i 1975.

Exercicis punt 5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.2.- A partir dels dos documents, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt.c) Explica levoluci de la poblaci estrangera a Espanya entre 1990 i 2010.d) Per qu va arribar tanta poblaci immigrant a Espanya en eixe perode?e) De quins pasos venien ms immigrants? Quina daquesta immigraci era fonamentalment laboral (per a treballar) i quina residencial (per a viure)?f) Explica, en forma de redacci, tot el que spigues sobre la immigraci estrangera a Espanya i la Comunitat Valenciana entre 1990 i 2010.

Exercicis punt 5. LES MIGRACIONS EXTERIORS A ESPANYA I LA COMUNITAT VALENCIANA.3.- A partir del document de baix, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt.c) Explica levoluci del saldo migratori espanyol entre 2008 i 2015. d) Per qu ha passat aix en els ltims anys?e) Qui sn els que ms emigren? Cap a on?

SALDO MIGRATORI

Exercicis de sntesi1.- Vocabulari: Migraci:

Saldo migratori:

Refugiat:

Immigrant:

Emigrant:

xode rural:

Fuga de cervells:

Pueblo BlancoSerratMediterraneo, track 41971Latin288281.53

Evolucin de la emigracin permanente en Espaa (1961-1985)

59243

65336

83728

102146

74539

56795

25911

66699

10084097657

113702

104134

96088

50695

20618

12124 11336 1199313019 14065

15068 161441708917603

19282

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

1961 1962 1963 1964 1965 1966 1967 1968 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985