Insuficiència renal aguda

Fracàs brusc de la funció renal, amb trastorn en la formació d’orina i en la regulació del medi intern.

Etiopatogenia: 1. Insuficiència renal, pre-renal o funcional: degut a un reg sanguini insuficient

no hi ha lesió renal, disminueix la perfusió renal, degut a hipovolemia, hipotensió i insuficiència cardiovascular.

2. Insuficiència renal: lesió extensa i bilateral del parènquima lateral de forma brusca, sorgeix en casos d’intoxicacions, infeccions, isquèmia...

3. Insuficiència renal post renal: degut a causes que provoquen un obstacle per l’eliminació d’orina, litiasi, obstrucció de la bufeta...

Clínica: hiperhidratació del medi intern, nàusees, vòmits, estenia, cefalees, hipertensió arterial, edemes, somnolències, deliris, coma...

Proves diagnostiques: dades de laboratori de sang i orina, ecografia renal, tac renal... Tractament combinat: restricció de líquids, farmacoteràpia, concentrat de hematies si

cal, dieta (reducció de sodi , potassi i proteïnes i augment dels hidrats de carboni, si cal s’ha de fer alimentació parenteral), diàlisis peritoneal o hemodiàlisis.

Insuficiència renal crònica.

Fracàs del ronyo que sorgeix de forma lenta i progressiva.

Etiologia: Lesions orgàniques i irreversibles dels ronyons Nefropatia crònica que evoluciona cap a insuficiència renal Processos immunològics, alteracions de la coagulació Infeccions Trastorns metabòlics vasculars Anomalies congènites Obstrucció al flux urinari Intoxicacions Malalties sistèmiques Neoplàsies.

Clínica: comença de forma molt lenta, primer hi ha símptomes inespecífics, com anorèxia, nàusees i vòmits i fatiga, després s’afecten tots els sistemes i aparells:

Alteracions hematològiques Alteracions cardiopulmonar Alteracions neuromuscular Alteracions digestives Alteracions cutànies Alteracions òssies Trastorns hidró electrolítics Alteracions metabòliques Alteracions endocrines

Proves diagnostiques: dades de laboratori de sang i orina, pielografia, TAC, Rx tòrax i mans, electromiograma.

Tractament: dieta, restricció de líquids, farmacoteràpia, concentrat d’hematies, manteniment de l’homeòstasi, diàlisis renal o transplantament.

Nefrolitiasi o càlcul renal.

Precipitació de substancies que normalment estan dissoltes en l’orina formant càlculs, es dona mes en homes entre els 35/60 anys.

Composició dels càlculs:

1. Càlculs de calci: compostos de oxalat càlcic, de fosfat de calci o una barreja de tots dos. Els de oxalat de calci son durs, de color fosc amb una superfície arrissada, format per capes concèntriques, els de fosfats son arrodonits, llisos, de color groc pàl·lid, i de consistència tova.Etiologia: hipercalciuria per augment de l’absorció intestinal de calci, descalcificació òssia, i hipertiroïdisme.

2. Càlculs de fosfat amoni-magnesi: el seu aspecte, color i consistència baria segons la proporció dels seus constituents, solen ser blancs i agafen la forma de motlle del ronyo.Etiologia: infeccions urinàries, per gèrmens, que desdoblen la urea produint alcalinització de l’orina precipitant els fosfat càlcic i amoni-magnesi.

3. Càlculs d’àcid úric: son grogosos o vermellosos durs de superfícies llisa o grogosa i son radio transparents.Etiologia: augment de l’eliminació d’àcid úric, orina àcida i gota.

4. Càlculs de cistina: son grocs, llisos i no molt durs.Etiologia: cistinúria, tubulopatia congènita amb l’augment de excrecions de amino àcids.

Clínica: es asimptomàtica, lleugeres molèsties lumbars, còlic nefrític o còlic renal que es dolor lumbar irradiat cap a la regió dels urèters, al hipogàstric, als genitals i a la cara intensa de la cuixa del mateix costat, pot haver hematúria microscòpica, lleugera febre, distinció abdominal... el còlic pot durar hores o dies i es pot complicar amb infecció d’orina.

Probes diagnostiques: dades de laboratori de sang o orina, pielografia, ecografia, radiografia simple...

Tractament: farmacoteràpia, augments de líquids, dieta, retirada dels càlculs per endoscòpia, litotrícia ultrasònica percutània (banyera).

Cistitis.

Es la inflamació de la mucosa de la bufeta urinària, es dona mes en dones que en homes.

Etiologia: infecciosa i per irritacions mecàniques i químiques.

Clínica: dolor suprapuvic continu abans i després de la micció, sensació de cremor a l’orinar i després, polaquiuria de petites quantitats de orina en els que pot haver sang, febre, malestar general....

Proves diagnostiques: dades de laboratori d’orina. Tractament: antibiòtics i extremar les mesures higièniques i dietètiques. Consells per prevenir la cistitis:

Intentar mantenir un doll enèrgic i sense interrupcions durant la micció. No passar moltes hores sense orinar al llarg del dia. Evitar desodorants íntims i el contacte dels genitals amb productes íntims

irritants. Rentar els genitals abans i després del coit.