Fonaments deFonaments de l l´estat social i ´estat social i democràtic de dretdemocràtic de dret

TEMA

13

Tema 13: Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dretFonaments de l´estat social i democràtic de dret

Índex:2. Un nou concepte de llibertat3. De l´estat liberal de dret a l´estat

democràtic4. L´estat social i democràtic de dret5. La recuperació de la societat civil

1.1.Un nou concepte de llibertatUn nou concepte de llibertat Llibertat dels antics i llibertat dels moderns

En l´edat moderna es va obrir un nou concepte de llibertat. El filòsof B. Constant va exposar el contrast entre la llibertat dels “antics” i la “dels moderns”

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

La llibertat del antics La llibertat dels moderns

-Va ser manifestada sobretot en la democràcia atenesa en el s. v aC-Consistia a participar en els diversos assumptes públics.-Es considerava home lliure al ciutadà (exceptuant dones, nens, esclaus i metecs)

-Considera que per naturalesa cada persona té uns drets que la societat ha de respectar. Aquests drets també es deien “llibertats”.-Una persona és més lliure quan es respecten més els seus drets, entre els quals, el de gaudir de la vida privada.

Llibertat positiva i llibertat negativa

Isaiah Berlin va proposar una distinció entre aquests dos conceptes.

• La llibertat positiva consisteix en el fet que l´individu tingui ell

mateix el control sobre la seva pròpia vida i decisions i no depèn

de forces exteriors que el manipulin.

• La llibertat negativa consisteix, en canvi, a no tenir interferèmcies ni impediments per part d´altres persones .

-La part negativa és que només consisteix en la negació dels obstacles que altres puguin posar-me.

Des del punt de vista de Berlin, aquests conceptes tenen molt valor en la

vida humana però al llarg de la història sovint s´ha manipulat el

concepte de llibertat positiva per establir retallades serioses de la

llibertat negativa. Per exemple en algunes ideologies que ha intentat

convèncer a persones de què no eren lliures per culpa d´enemics.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

1.1.Un nou concepte de llibertatUn nou concepte de llibertat

• L´individualisme possessiu

La llibertat moderna és una conquesta històrica molt valuosa, però té

El perill que s´arribi a creure que les persones “som illes”, és adir, que

podem viure una vida realment humana sense comptar amb els altres.

-El filòsof C. Mapherson creia que en l´edat moderna es va obrir pas a

l´individualisme possessiu, una concepció de l´ésser humà segons la qual

cadascú és l´únic propietari de la seva pròpia persona i dels productes

que es deriven d´aquestes capacitats.

-En aquest context, la societat és considera com una associació d´individus

propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si,

en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, i

en la qual cada un mirarà de buscar el seu propi benefici particular.

1.1.Un nou concepte de llibertatUn nou concepte de llibertatTema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

L´estat liberal-La primera forma que va adoptar l´estat modern va ser la monarquia absoluta de l´Antic Règim. Tanmateix, les revoulcions van donar lloc a una nova mentalitat: tots els membres de la societat (incloent els governants i el monarca), han de sotmetre´s a la llei dictada per la sobirania popular.Kant, formulà els 3 principis següents com a base del sist. Jurídic:•Principi de la lliberta de cada membre de la societat•Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna•Principi de la igualtat de tots els súbditsEl punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l´actuació política ,i l´estat ha de garantir la sevaLlibertat d´actuar establint un marc legal. Les funcions d´aquest estat són:-Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat-Reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil-Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

2. 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dretde dret

•L´herència repúblicana-Perquè sigui possible assolir aquests objectius l´estat ha de ser constitucional, és a dir, on existeixi un sist. de regles fonamentals que limitin els poders estatals per evitar els abusos dels governants.Segons aquesta tradició, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i tenir la possibilitar de defensar-se contra qualsevol abús del poder. Per evitar els abusos de poder, s´excercitaren diversos elements:•el constitucionalisme•la separació de poders(independència del p. legislatiu, executiu i judicial)•la participació ciutadana en funcionament de cadascun d´aquests poders-L´aparició de l´estat com un organisme autònom dins de la societat moderna ha provocat la necessitat de distingir el que és públic estatal i el que és públic no estatal. Aquest últim és l´àmbit de la societat civil com a conjunt d´institucuions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

2. 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dretde dret

La sicetat civil com a societat comercial/ sist de necessitats Adam Smith afirmà que l´economia s´ha convertit en el nucli i

motor de la vida social. A més també va dir que l´estat és una institució que sorgeix del conflicte d´interessos entre els membres de la societat. En canvi, diu, que la societat civil està formada per individus als quals els mou el seu propi interès i que són propensos a l´intercanvi, sorgit de la recerca del benefici mutu.

L´aparició del mercat com a lloc per a l´intercanvi lliure de béns i serveis que aconsegueix funcionar correctament, sense intervenció de l´estat i assegurant la sobirania del consumidor.

Hegel, en canvi, entenia la societat civil com un espai “on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense relació amb els altres no es poden assolir els fins: els altres són, per tant, mitjans per al fi d´un individu particular”.

La societat civil es considera com un sist. De necessitats que integra l´economia, relacions laborals,etc.

Per les seves pròpies tensions/contradiccions, la societat civil manca de capacitat per organitzar-se i ha de ser estructurada per una autoritat pública superior.

2. 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dretde dret

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

Liberalisme polític i liberalisme econòmic El liberalisme va sorgir en un primer moment com una defensa

de la llibertat enfront de l´absolutisme. Però aviat va passar a convertir-se en una doctrina sobre l´organització econòmica.

Liberalisme polític: el liberalisme assumeix en aquest aspecte com a pròpia la insistència de la tradició republicana en la necessitat de participació democràtica en els assumptes públics.

Liberalisme econòmic: en aquest aspecte, entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social i el paper de l´estat consisteix a facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar preus i distribuir beneficis i l´estat ha d´intervenir el mínim possible econòmicament.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

2. 2. De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic De l´estat liberal de dret a l´estat democràtic de dretde dret

La tradició socialista La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, en

condicions socials i econòmiques iguals per tothom.Quadre de diferències entre les implicacions de les dues tradicions:

El socialisme vol controlar el mercat perquè com que no existeix igualtat de condicions, oprimeix persones enfront d´altres, ja que el mercat no reconeix aspectes com la dignitat i el respecte.

Els drets de propietat i producció de béns haurien d´estar en mans de la societat considerada com a totalitat.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

3. 3. L´estat social i democràtic de dretL´estat social i democràtic de dret

Tradició liberal Tradició socialistaExplicació de l´acció social des de l´interès particular: competència.

Explicaió de l´acció des de la solidaritatt: cooperació

Garantia de la llibertat individual i expansió de la llibertat econòmica

Garantia de la igualtat social i econòmica com a condició de l´efectiu exercici de la llibertat

Separació de l´estat i la societat civil Planificació estatal de la societat civl

Importància del mercat com a mecanisme de coordinació

Importància de la planificiació pública de l´economia. Control estatal del mercat

Dos socialismes Les estratègies per aconseguir aquesta igualtat social han seguit

dos camins diferents:

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

3. 3. L´estat social i democràtic de dretL´estat social i democràtic de dret

Socialisme científic o comunisme

Socialisme reformista o socialdemocràcia

Veu l´estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant.

Proposa la intervenció de l´estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.

Objectius Objectius

La supressió del mercat Subordinar el mercat i les necessitats socials

L´abolició de la propietat privada, i com a conseqüència, de la dif. de les classes socials

Controlar l´economia i intervenir-hi

La destrucció revolucionària de l´estat Distribuir socialment el poder polític mitjançant l´estat democràtic

L´estat social de dret L´estat social de dret inclou en el sist. de drets fonamentals no

només les llibertats individuals, sinó també la preocupació per la igualtat social. Per això l´estat ha anat assumint un paper més actiu per dues raons:

Com a resposta a les exigències de la justíccia social, per fer real la igualtat d´oportunitats per tothom. Això porta a l´expansió progressiva dels serveis socials: educació, sanitat...

Com a resposta als problemes propis del sist. econòmic. L´economia requereix una coordinació estatal per assegurar l´eficàcia i evitar les tendències de la crisi.

En aquesta conceptció de l´estat es tracta d´assumir, com a tasca pròpia, la protecció dels drets humans de segona generació, és a dir, els drets socials, econòmics i culturals.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

3. 3. L´estat social i democràtic de dretL´estat social i democràtic de dret

L´estat social i democràtic de dret La Constitució espanyola de 1978 proclama en l´article primer

que és `pretén establir un sist. polític que sigui capaç de conjuntar harmònicament els tres objectius següents:

Un estat social, que reconeix la igualtat i s´ocupa de garantir els drets econòmics, socials i cuºlturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tots els serveis públics i a les prestacions socials.

Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular es considera com origen de tots els poders públics es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució.

És possible avançar cap a un estat d´aquest tipus?

Alguns creuen que no perquè només es podria avançar en una a costa de retrocedir les altres.

Però altres teòrics, creuen que sí ja que el sentit últim de cadascuna és protegir i potenciar totes les persones i que és necessari que l´estat aprofundeixi simultàniament en els tres aspectes: legalitat, democràcia i protecció social.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

3. 3. L´estat social i democràtic de dretL´estat social i democràtic de dret

Els límits de l´estat Quines són les funcions de l´estat sobirà i quines corresponen a la

societat civil? Vegem alguns d´aquests problemes. L´estat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat

benefactor que, amb grans dosis de paternalisme, ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada. La societat civil s´ha convertit en una espècie de client resignat que espera la solució a tots els seus conflictes per part d´un estat cada vegada més extens.

Aquest augment de les competències de l´estat comporta un creixement de la burocràcia que condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats, amb la qual cosa el poder polític deixa de ser comprensible des de la idea original del contracte social.

La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització, és a dir, a la internacionalització de l´activitat política, social i democràtica.

D´aquí que existin tant una opinió pública mundial, que escapa a les fronteres dels estats , com també organitzacions supraestatals, que intenten respondre a aqeusts nous reptes. La Unió Europea i les Nacions Unides en són dos exemples.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

4. 4. La recuperació de la societat civilLa recuperació de la societat civil

•Una nova societat civil(I)

La societat civil, avui dia, s´entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions, d´un conjunt d´associacions que abasten des de la família, les esglésies,...

Tots els autors que tracten el tema estan d´acord a afirmar que l´element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l´estat: es tracta d´associacions formades per llaços d´afecte, fe religiosa,...

Tot i així, existeixen encara dues línies d´interpretació del que és la societat civil:

•Autors com J. Keane entenen que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que, per tant, inclou el poder econòmic en el seu funcionament

•Autors com Habermas, Gorz o Walzer creuen que la societat civil es distingeix tant del poder estatal com de l´econòmic.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

4. 4. La recuperació de la societat civilLa recuperació de la societat civil

•Una nova societat civil (II)

Un dels grans problemes que es plantegen és el de determinar les relacions de la societat civil amb l´estat. Per resoldre´ls, els autors anteriors han proposat els punts següents:

•És la societat civil la que legitima el poder polític.

•Li correspon controlar-lo i recordar-li la meta per la qual exerceix aquest poder.

•Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal, en el qual la socetat civil pugui discutir lliurement els problemes públics.

•La societat civil ha de ser autònoma respecte a l´estat.

•Cal potenciar una opinió pública independent, capaç d´expressar el que la societat realment vol.

•La societat civil ha d´assumir les seves responsabilitats, perquè l´estat no és l´únic que ha de resoldre els problemes públics.

•Tot això reulta impossible sense enfortir una ètica de la societat civil, basada en la solidaritat i la responsabilitat.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

4. 4. La recuperació de la societat civilLa recuperació de la societat civil

Bibliografia He extret la informació d´aquest treball de llibre

de filosofia de 1r batx (Filosofia i ciutadania 1. Grup Promotor Santillana.)

Les fotografies les he agafat del Google imatges.

Tema 13: Fonaments de l´estat social i democràtic de dret

Marta Mengual Martínez