TEMA 3 (b) (U.11)

La Segona República a Catalunya.

Eleccions municipals 12 d’abril de 1931 Eleccions municipals en clau plebiscit: monarquia o república?

DBC

17 de març de 1931. Es creà Esquerra Republicana de Catalunya (unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català).

ERC proposà una coalició a Acció Catalana (Lluís Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili). Aquests no varen acceptar la proposta i finalment es presentaren separadament.

Proclamació de la República.

DBC

A Barcelona, Lluís Companys i Joan Lluhí i Vallescà es presenten a l’Ajuntament per fer-se’n càrrec. Companys proclama la República des del balcó de l’Ajuntament.

A les set de la tarda l’avi , Francesc Macià, va sortir al balcó de la Diputació de Barcelona, el vell palau de la Diputació del General, per proclamar la República Catalana integrada en el si de la Federació de Repúbliques Ibèriques.

Rebuig del govern provisional de Madrid (no volien federalisme).

Reunió de tres ministres (d’Olwer, Domingo i de los Rios) amb Francesc Macià.

Macià renuncia a la República Catalana el 17 d’abril.

Es concedeix l’autonomia a Catalunya que rep el permís per redactar un estatut.

L’Estatut de Núria S’escull una ponència de sis membres per a redactar l’Estatut, presidida per Jaume Carner. L’estatut és enllestit el juny de 1931. Per a ratificar-lo i legitimar-lo (degut a la inexistència d’una Constitució a Espanya) cal un doble

procés: Aprovació de les úniques institucions democràtiques existents (els ajuntaments)

8349 vots a favor, 4 en contra i 402 abstencions Referèndum a tot Catalunya el 2 d’agost. 80% de participació i un 99% de vot favorable a l’Estatut.

(també va tenir lloc una recollida de signatures de dones que la legislació no permetia votar)

Francesc Macià presenta el projecte a les Corts espanyoles amb dos grans inconvenients: Retard en l’aprovació de la Constitució republicana (que tindrà lloc el 9 de desembre)

Campanya anticatalanista i antiestatut engegada pels sectors conservadors mitjançant la premsa i alguns intel·lectuals.

Maig de 1932. Es comença a discutir l’Estatut, que s’aprova el 9 de setembre (amb moltes retallades).

DBC

L’Estatut de Núria DBC

COMPARACIÓ AVANTPROJECTE DE 1931 AMB ESTATUT APROVAT AL 1932

La Generalitat va rebre traspassos en justícia, ordre públic i obres públiques.

Va seguir existint el desnivell entre el que l’Estat cobrava als catalans (21,5% del total d’Espanya) amb el que invertia a Catalunya (5,5% del total)

La lentitud de les transferències va ser un altre problema afegit a la manca de competències.

DBC

Francesc Macià (1931/33) i Lluís Companys (1933/40)

DBC

1932-1934

Tensions socials i moviment obrer

Crisi econòmica internacional, atur, fallida de la borsa... problemes especialment greus en una societat obrera com la catalana.

UGT: manté actitud dialogant.CNT: divisions internes entre moderats (trentistes: partidaris de la via política) i radicals (faistes: partidaris de la insurrecció).

Conflicte rabassaire

Camp català sense latifundis i de major part en parceria. Poca incidència del conflicte agrari de la resta de l’Estat.

Rabassaires: conreu de vinya lligats a contractes perjudicials i antiquats. Decrets de revisió de contractes agraris. Propietaris pacten una reducció de la part de fruit a rebre. Les demandes són desestimades i s’inicia certa agitació agrària.Llei de Contractes de Conreu: dóna més estabilitat als contractes i possibilitat de compra de la terra.La Lliga (defensora dels propietaris) alenteix l’aprovació de la Llei i després la denuncia al Tribunal Constitucional de Madrid que la declara inconstitucional.El Govern de la Generalitat ratifica la Llei i s’enfronta al Govern Central.

Els fets d’octubre del 1934 La CEDA entra a l’executiu al govern central. Companys proclama l’Estat Català en el marc de la República Federal Espanyola. El general Domènec Batet proclama l’estat de guerra i desplega l’exèrcit als carrers de

Barcelona. Es produeixen combats durant la nit entre

l’exèrcit i les milícies. Companys ordena la rendició.

Fracàs degut al poc suport rebut de la CNT i la poca capacitat militar de la Generalitat.

Els membres del govern són empresonats al vaixell Uruguay.

Suspensió de l’Estatut i establiment de l’estat d’excepció: queden sense efecte les reformes del govern de la Generalitat.

Abril 1935: s’aixeca l’estat de guerra i la Generalitat és ocupada per Presidents designats pel Govern central: Manuel Portela Valladares (centrista), Joan Pich i Pon (radical), Ignasi Villalonga i Fèlix Escalas (lligaires).

Des de 1934 fins al febrer de 1936 les restriccions de les llibertats democràtiques marquen la situació política del país.

DBC

Eleccions de Febrer 1936A les eleccions del Febrer la ciutadania estava dividida en:

–Recuperació de l’Estatut i de la Generalitat.–Amnistia pels empresonats durant el bienni negre i els fets d’octubre del 34.–Període de tranquil·litat a Catalunya,

conegut com a oasi català en comparació als conflictes socials entre dretes i esquerres a Espanya.–Reestructuració del moviment obrer i aparició de nous grups polítics, la majoria antifeixistes.

–L’ambient de normalitat política i institucional es trencarà amb l’aixecament militar del juliol de 1936.

Esquerres: Front d'Esquerres. ERC, Acció Catalana Republicana, Unió de

Rabassaires, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra, Unió Socialista

de Catalunya I diversos grups comunistes.

Dretes: Front Català d'Ordre. La lliga, Acció Popular Catalana,

Renovación Española, tradicionalistes i republicans

radicals.

L’obra de la Generalitat republicana.Educació i cultura.Potenciació dels organismes relacionats amb la cultura: biblioteques, arxius, museus...Implantació d’una educació pública i laica.

Adopció de plantejaments pedagògics renovadors. Aules mixtes i coeducació.

Creació d’una escola per a formar mestres: Escola Normal, amb els principals pedagogs del moment.

Creació de l’Institut-Escola per a secundària. Autonomia per definir els estudis universitaris de Barcelona (UAB). Creació d’escoles especialitzades: Escoles del Treball, Escoles

d’infermeres,...Aplicació de la llei d’ensenyament del català i en català.

Edició de llibres en català.

Política social i territorial.Aprovació de lleis favorables als obrers i a les dones.Obrers: creació de l’Institut contra l’Atur Forçós, protecció dels treballadors en cas de malaltia,...Dones:

aprovació de la Llei Catalana sobre la Capacitat Jurídica de la Dona i els Cònjuges (eliminava el principi d’autoritat marital).

Llei del Divorci. Decret d’interrupció Artificial de l’Embaràs,

que permetia avortar en determinats casos.

Estudi geogràfic sobre la realitat catalana per a una nova divisió territorial de Catalunya.Divisió provincial anacrònica i artificial.Millora de l’administració catalana.A tenir en compte:

El sentiment de pertinença a un territori. Les relacions econòmiques (mercat)

Qüestionari als ajuntaments.

Creació de les 38 comarques dividides en 9 regions.S’aprova l’agost de 1936, en plena guerra, i per tant no s’aplica sobre el territori.