L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

TEMA 4: L’ESPANYA DEL SEGLE XIX: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL

1.- ¿PER QUÈ VA ESCLATAR LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA ?

1.1.- Espanya abans de la guerra

La monarquia de Carles IV, a l'esclatar la Revolució Francesa, declara la guerra a França, tement que la revolució s'estenguera a Espanya. Però, al veure que la guerra estava sent un fracàs, el primer ministre Godoy va decidir aliar-se amb el seu enemic: França. Junt amb esta va patir una derrota naval desastrosa contra Anglaterra en la batalla de Trafalgar (1805).

A més Napoleó va convéncer Godoy perquè li permetera travessar amb el seu exèrcit la península amb l'objectiu d'atacar a Portugal, la qual cosa va suposar:

- que Godoy dimitira i el rei abdicara a causa del descontent de la població espanyola.

- la presència de l'exèrcit francés al nostre país, cosa que va aprofitar Napoleó per a coronar com a rei d'Espanya al seu germà, Josep Bonaparte (Josep I)

1.2.- La guerra d’Independència (1808-1814)

Aquests esdeveniments van provocar la rebel·lió popular i el 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alçar contra les tropes franceses, la qual cosa va servir d'exemple a la resta de la península i va suposar el començament de la guerra.

Es van crear “Juntes” (òrgans de govern que no obeïen el rei Josep Bonaparte) per a dirigir la resistència i Espanya va rebre ajuda del gran enemic de França: Anglaterra.

Encara que al principi Napoleó va obtindre nombroses victòries, el curs de la guerra va canviar quan França emprén la campanya contra Rússia i ha de desplaçar fins allí al gros del seu exèrcit, fet que van aprofitar els espanyols per a provocar la firma de la pau amb França i l'expulsió de les seues tropes del nostre país. Al mateix temps el fill de Carles IV: Ferran VII recupera la Corona.

1

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

2.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812

Després de la invasió francesa es va convocar a Cadis una reunió de Corts a què van acudir representants de tots els territoris, la majoria d'ells liberals.

Estes Corts van redactar una Constitució que va ser publicada el 19 de març de 1812 (dia de Sant Josep, pel que va ser coneguda popularment com “la Pepa”) i que va suposar el fi de l'Antic Règim al nostre país i l'arribada del Liberalisme . Les seues principals novetats van ser:

a) Sobirania Nacional (el poder no el tindria el rei, sinó el poble)b) Divisió de poders (perquè el rei no els acaparara els tres)c) Sufragi Universal masculí (no votarien només els hòmens rics, ara

votarien tots els hòmens. Les dones encara no podien votar)d) Es van ampliar els drets i llibertats dels ciutadans

3.- COM ES VA PRODUIR LA RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME?

3.1.- La Restauració absolutista (1814-1820)

En 1814, Ferran VII torna a Espanya, decreta l'abolició de la Constitució de 1812 i perseguix i empresona als principals polítics liberals; era la tornada a l'Antic Règim.

Els liberals, amb el suport de l'exèrcit, van intentar en diverses ocasions realitzar un colp d'Estat per a acabar amb l'absolutisme (eren els anomenats “pronunciaments”) però l'únic que va triomfar fou el de 1820, dirigit per Riego.

3.2.- El Trienni Liberal (1820-1823)

Després del pronunciament de Riego el rei es va veure obligat a acceptar la Constitució de 1812, amb la qual cosa es torna de nou al Liberalisme. Però només dura tres anys, ja que en 1823 la Santa Aliança (coalició dels països absolutistes europeus) envia els Cent Mil Fills de Sant Lluïs, tropes franceses que derroten els liberals i restauren l'absolutisme de Ferran VII.

3.3.- La Dècada Ominosa (1823-1833)

2

Ferran VII

Isabel (filla del rei) Carles (germà del rei)

liberals absolutistes

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

Van ser deu anys (fins a la mort del rei) en els que Ferran VII va restaurar de nou l'absolutisme i va haver-hi una forta repressió contra els liberals.

En 1830, estant la reina Mª Cristina embarassada, el rei va promulgar la Pragmàtica Sanció: una llei que anul·lava l'anterior Llei Sàlica (segons la qual les dones no podien regnar). D'esta manera si tenia una filla li assegurava que poguera regnar. Açò va provocar la guerra carlina.

4.- QUÈ VA SUCCEIR DURANT EL REGNAT D'ISABEL II?

4.1.- La guerra carlina (1833-1840)

A la mort de Ferran VII, els absolutistes van recolzar els drets al tron del germà de Ferran VII: En Carles. Enfrontats a estos estaven els liberals, que recolzaven a la filla del rei: Isabel.

La guerra es va prolongar durant set anys, amb la victòria dels liberals, per la qual cosa Isabel seria la reina quan aconseguira la seua majoria d'edat.

3

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

4.2.- L’època de les regències

Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Com Isabel era menor d'edat, va governar sa mare María Cristina com “regent” (“persona que governa durant la minoria d'edat del rei”). En esta època existia una divisió dins dels liberals:

Pel fet que durant la seua regència la reina entregava sempre el govern als moderats, els progressistes van donar un colp d'Estat i van prendre el poder.

Regència d’Esparter (1840-1843)

El general Esparter, líder dels progressistes, es va convertir en el nou regent fins que una nova sublevació, però esta vegada dirigida per Narváez, pertanyent als moderats, va obligar a Esparter a exiliar-se. Isabel II va ser proclamada reina el mateix any (1843)

4

Liberals

Moderats (partidaris de llibertats limitades)

Progressistes (defensors de la Constitució de 1812 i de majors llibertats)

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

4.3.- El regnat d’ Isabel II

Durant el seu regnat es van succeir tres partits polítics, primer Moderats, després Progressistes i finalment la Unió Liberal.

5.- El Sexenni Democràtic (1868-1874)

En 1866 progressistes i republicans (antimonàrquics) van firmar el Pacte d'Ostende per a acabar amb la monarquia d'Isabel II. Les causes van ser:

Que la reina sempre donava el poder als moderats

El desig de reformes: com el sufragi universal (encara que s'havia aprovat en la Constitució de 1812 Ferran VII el va anul·lar a la seua arribada al tron)

5.1.- La Revolució de 1868

Progressistes i republicans van dur a terme una sèrie de sublevacions militars que van obligar la reina a abandonar Espanya.

Després de derrocar Isabel II es va crear un govern provisional i es va proclamar la Constitució de 1869: era una constitució ultraprogressista, molt pareguda a la de 1812, amb la diferència que la de 1812 no va tindre temps d'implantar-se perquè Ferran VII la va abolir, i esta de 1869 sí que roman uns anys vigent.

5

1r) La Dècada Moderada (1844-1854). Durant els primers deu anys Isabel II encarrega el govern als moderats. Els presidents de govern seran primer Narváez i després Bravo Murillo

2n) El Bienni Progressista (1854-1856). Cansats de la política ultraconservadora de Bravo Murillo els progressistes prenen el poder amb un colp d'estat

3r) La Unió Liberal (1856-1868). Era un partit de centre entre progressistes i moderats. Liderats per O´Donell van governar fins a la Revolució de 1868

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

5.2.- El regnat d’Amadeu de Saboia (1870-1873)

En 1870 les Corts van triar un nou monarca, que va regnar amb el nom d'Amadeu I però va haver d'abdicar en 1873 per l'oposició de:

Republicans (no volien rei)

Absolutistes (s'oposaven a la monarquia parlamentària)

5.3.- La Primera República (1873-1874)

La I República només va durar onze mesos i va tindre quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar.

De nou un colp d'estat dels moderats acaba amb la República i es restaura la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel (Amadeu no era Borbó, sinó de la dinastia Savoia). S'inicia una nova etapa: la Restauració Monàrquica.

6- LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-1902)

El més important del regnat d'Alfons XII és que:

S'elabora una constitució per a substituir la de 1869; és la Constitució de 1876, molt més moderada.

Es du a terme el TORNISME polític. Consistia en l'alternança en el poder dels partits més importants:

o El partit Conservador (moderats) de Cánovas del Castillo

o El partit Liberal (progressistes) de Sagasta

El rei encarregava formar govern a un dels dos partits i els “cacics” de cada zona s'encarregaven de forçar el vot dels habitants perquè isquera triat en les eleccions el partit desitjat pel rei. Si no era així falsejaven els vots. Este sistema deixava als altres partits sense possibilitat de governar (socialistes, republicans i nacionalistes)

Espanya en 1898 perd les últimes colònies que li quedaven: Cuba, Filipines i Puerto Rico

6

L'Espanya del segle XIX: La construcció d'un règim liberal

7