ESPANYA AL SEGLE XIX.

HISTÒRIA 4t ESOTEMA 5

RECURSOS INTERNETINTERNETINICIOINICI NTESISSÍNTESI

EIXIUEIXIU

RECURSOSRECURSOS

INTERNETINTERNET

SÍNTESI

PER A COMENÇARPER A COMENÇAR



EIXIUEIXIU

Per a començar: Línia del temps

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Recursos

ESPANYA EN EL SEGLE XIX

GUERRA I REVOLUCIÓ

FERRAN VII

ISABEL II

SEXENNI DEMOCRÀTIC

LA RESTAURACIÓ

CONSTITUCIONALISME

ECONOMIA

POBLACIÓ I SOCIETAT

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Enllaços d’interés

La guerra del Francés La batalla de Trafalgar Les Corts de Cadis

L’arribada del ferrocarril L’arquitectura madrilenya

ANTERIORANTERIOR

ANEU A AQUESTA PÀGINA WEB







EIXIUEIXIU

Guerra i revolució

Els afusellaments del 3 de maig

La guerra de la Independència

Uniformes

La guerra del Francés La batalla de Trafalgar

Caricatures de Josep Bonaparte

Les Corts de Cadis

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEUAMPLIEUAMPLIEU




Soldat francés.



EIXIUEIXIU

Els afusellaments del 3 de maig a Madrid

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Mapa de la guerra de la guerra de la Independència

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Uniformes

ANTERIORANTERIOR

Guerriller espanyol.Soldat francés.



EIXIUEIXIU

Caricatures de Josep Bonaparte

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Ferran VII

Retrat Fases Torrijos

La primera guerra Carlina Soldat carlí

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU



EIXIUEIXIU

Retrat de Ferran VII

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Fases

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

L’afusellament de Torrijos i el cant a Torrijos

Canto a Torrijos

Helos allí, junto a la mar bravía cadáveres están ¡ay! los que fueron honra del libre, y con su muerte dieron almas al cielo, a España nombradía. Ansia de patria y libertad henchía sus nobles pechos que jamás temieron, y las costas de Málaga los vieron cual sol de gloria en desdichado día. Españoles, llorad; mas vuestro llanto lágrimas de dolor y sangre sean, sangre que ahogue a siervos y opresores, y los viles tiranos, con espanto, siempre delante amenazando vean alzarse sus espectros vengadores.

José de ESPRONCEDA (1808-1842)

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La primera guerra Carlina

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Soldat carlí

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Isabel II

Retrat Línia del temps

Moderats i progressistes Divisió provincial

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU

AMPLIEU



EIXIUEIXIU

Retrat

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Línia del temps

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Comparació entre els moderats i els progressistes

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Divisió provincial de Javier de Burgos

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Sexenni democràtic

Etapes Govern provisional

Al·legoria de la República Caricatures del període

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU

AMPLIEU



EIXIUEIXIU

Etapes

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Govern provisional després de la revolució la Gloriosa

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Al·legoria de la República

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Caricatures del període

Salustiano de Olózaga Senyors viatgers, al tren La República espanyola

La força de la raó La raó de la força

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU



EIXIUEIXIU

Salustiano de Olózaga busca pretendents al tron d’Espanya

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Senyors viatgers, al tren

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La República espanyola en el concert de les nacions

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La força de la raó

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La raó de la força

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La Restauració

L’alternança entre conservadors i liberals

La forma del govern

El cacic

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU AMPLIEU AMPLIEU



EIXIUEIXIU

L’alternança entre conservadors

i liberals

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Text: La forma de govern

La forma de govern

Amb això arribem […] a determinar els factors que integren aquesta forma de govern i la posició que cada un ocupa respecte dels altres. Aquests components exteriors són tres: 1r Els oligarques […] o notables de cada bàndol, que en formen la «plana major», residents ordinàriament al centre. 2n Els cacics […] disseminats pel territori. 3r El governador civil, que els serveix d’òrgan de comunicació i d’instrument. A això es redueix fonamentalment tot l’artifici sota la feixuguesa del qual gemega rendida i prostradala nació.

Oligarques i cacics constitueixen allò que en solem dir classe directora o governant, distribuïda […] en «partits». […] En les eleccions […] no és el poble, sinó les classes conservadores i governants, les que falsifiquen el sufragi i corrompen el sistema, abusant de la seua posició, de la seua riquesa, dels ressorts de l’autoritat i del poder que, per a dirigir des d’aquest les masses, els havia sigut lliurat […]

J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Text: El cacic

El cacic

Cada regió i cada província es trobava dominada per un particular irresponsable […] vulgarment anomenat […] cacic, sense la voluntat i el beneplàcit del qual no es movia un full de paper, no es despatxava un expedient, ni es pronunciava una resolució, […] ni es nomenava un jutge, ni es traslladava un empleat, ni s’escometia una obra; per a ell no hi havia […] llei d’aigües, ni llei de caça, ni llei municipal, ni llei de comptabilitat, ni lleis d’enjudiciament, ni llei electoral, […] ni lleis fiscals […]

Era declarat exempt del servei militar qui ell volia que ho fóra, amb preu o sense; s’extraviaven els expedients i les cartes que ell volia que s’extraviaren; es feia justícia quan ell tenia interés perquè se’n fera, i es resolia a posta contra llei quan no tenia raó aquell qui volia afavorir; […] era diputat provincial, alcalde o regidor aquell qui ell designava o rebia […].

J. COSTA, Oligarquía y caciquismo como la forma actual de gobierno en España: memoria y resumen de la información, 1902

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Constitucionalisme

La constitució de 1812




Comparativa de constitucions (I)

Comparativa de constitucions (II)

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEUAMPLIEU

AMPLIEU

AMPLIEU

AMPLIEU



EIXIUEIXIU

Text: La constitució de 1812


Art. 3. La sobirania resideix essencialment en la Nació i, per tant, pertany exclusivament a aquesta el dret d’establir les lleis fonamentals.Art. 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.Art. 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei.Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals establits per la llei.Art. 172. 1. El rei no pot impedir per cap pretext la reunió de les Corts en les èpoques i en els casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre-les ni dissoldre-les, ni de cap manera entrebancar-neles sessions i deliberacions. Els qui l’aconsellen o auxilien en qualsevol temptativa per a aquests actes, seran declarats traïdors i perseguits com a tals.Art. 172. 11. El rei no pot privar cap individu de la llibertat, ni imposar-li per ell mateix cap pena. El secretari del despatx que signe l’ordre, i el jutge que l’execute, en seran responsables davant la Nació, i castigats com a reus d’atemptats contra la llibertat individual.Art. 371. Tots els espanyols tenen llibertat d’escriure, imprimir i publicar les seues idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o cap aprovació anterior a la publicació, sota les restriccionsi les responsabilitats que estableixen les lleis.

Constitució espanyola, Cadis, 19 de març de 1812

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU



Art. 2. Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense censura prèvia, amb subjecció a les lleis.

Art. 7. No pot ser detingut, ni pres, ni separat del seu domicili cap espanyol, ni violada sa casa, sinó en els casos i en la forma que les lleis prescriuen.

Art. 12. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.

Art. 43. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei, i la seua autoritat s’estén a tot allò que porte a la conservació de l’ordre públic a l’interior, i a la seguretat de l’estat a l’exterior, d’acord amb la Constitució i amb les lleis.

Art. 66. Als tribunals i jutjats pertany exclusivament la potestat d’aplicar les lleis en els judicis civils i criminals, i no poden exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s’execute el que s’ha jutjat.

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU



Art. 17. Tampoc pot ser privat cap espanyol del dret d’emetre lliurement les seues ideesi opinions, tant de paraula, com per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant. Del dret de reunir-se pacíficament. Del dret d’associar-se per a tots els fins de la vida humana que no siguen contraris a la moral pública […]

Art. 32. La sobirania resideix essencialment en la nació, de la qual emanen tots els poders.

Art. 34. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis.

Art. 35. El poder executiu resideix en el rei, que l’exerceix per mitjà dels ministres.

Art. 36. Els tribunals exerceixen el poder judicial.

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU



Art. 13. Tot espanyol té dret a emetre lliurement les seues idees i opinions, tant de paraula, com per escrit, valent-se de la impremta o d’un altre procediment semblant, sense subjecció a la censura prèvia. De reunir-se pacíficament. D’associar-se per a tots els fins de la vida humana […]

Art. 18. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el rei.

Art. 50. La potestat de fer executar les lleis resideix en el rei, i la seua autoritat s’estén a tot allò que porte a la conservació de l’ordre públic a l’interior i a la seguretat de l’estat a l’exterior, d’acord amb la Constitució i amb les lleis.

Art. 76. Als tribunals i jutjats pertany exclusivament la potestat d’aplicar les lleis en els judicis civils i criminals, i no poden exercir altres funcions que les de jutjar i fer que s’execute el que s’ha jutjat.

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Comparativa de les constitucions de 1837, 1845 i 1869 (I)

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Comparativa entre les constitucions de 1837, 1845 i 1869 (II)

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Economia

L’expansió del ferrocarril L’arribada del ferrocarril

Les desamortitzacions Les inversions en infraestructures

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU

AMPLIEU AMPLIEU




EIXIUEIXIU

L’expansió del ferrocarril a Espanya

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Inversions en infraestructures entre el 1845 i el 1905

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Població i societat

Distribució de la població

Evolució de la població Principals províncies emissores d’emigrants

L’arquitectura madrilenya La vida de la classe dirigent La vida dels obrers

ANTERIORANTERIOR

AMPLIEU AMPLIEUAMPLIEU

AMPLIEUAMPLIEUANEU A AQUESTA

PÀGINA WEB



EIXIUEIXIU

Distribució de la població espanyola el 1857

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Evolució de la població espanyola al segle XIX

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Principals províncies emissores d’emigrants

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La vida de la classe dirigent

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La vida dels obrers

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

La Comunidad Valenciana en el siglo XIX

Proclama del general Elío en persecució

dels liberals

Assassinat de Camacho

Vicent Domènec Treball en un arrossara Cullera

Salaris en la indústria tèxtil

Palau del Marquésde Campo

Conreu i exportacióde taronges

Exposició de maquinària agrícola

Comarques valencianes

Denominacionsde la Comunitat

Història de la Comunitat (I)

Història de la Comunitat (II)

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Text: Proclama del general Elío en persecució dels liberals

Proclama del general Elío en persecució dels liberals

Fidels habitants dels regnes de València i Múrcia. Existeix encara entre nosaltres la llavor de la insurrecció i la discòrdia, i els seus sequaços, abusant de les ordres i els decretshumans de Sa Majestat propis del seu paternal i tendre cor, s’atreveixen a temptatives tan inútils, que han convençut Sa Majestat de la previsió d’ordenar que siguen jutjats amb tot el rigor de la llei i d’una comissió militar.

No hi ha cap espanyol fidel i amant de la seua Pàtria i del seu Rei que puga complir els deures com a tal si, sabent que alguna persona té o fomenta idees contra la pau i leslleis que ens governen, no acudeix a delatar-la. El qui fóra convençut del fet que ha tingut notícies de converses o projectes perjudicials, i que no n’ha informat, serà jutjat segons la gravetat del cas, sense cap disculpa.

València, 17 d’octubre de 1814. El capità general, Javier Elío

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Assassinat de Camacho

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

El crit del Palleter, Sorolla, 1884

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Treball en un arrossar

de Cullera.

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Salaris en la indústria tèxtil

d’Ontinyent en 1841

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Palau del Marqués

de Campo, València

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Conreu i exportació de taronges a mitjan segle XIX

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIU

Exposició de maquinària agrícola a Valencia, 1880

ANTERIORANTERIOR



EIXIUEIXIUANTERIORANTERIOR

Síntesi (I)

La invasió francesa i la guerra de la Independència (o guerra del Francés) van ser els esdeveniments que van iniciar l’edat contemporània a Espanya, ja que van provocar la crisi de l’antic règim.

La tornada al poder de Ferran VII el 1814 va significar la derogació del règim constitucional i l’inici d’un enfrontament polític entre absolutistes i liberals.

Durant el regnat d’Isabel II es va consolidar el sistema política liberal. Progressistes i moderats van lluitar pel govern.

El regnat d’Isabel II va acabar amb una revolució coneguda com la Gloriosa, que va obrir un període polític innovador (democràcia i república), que finalment va fracassar.

SÍNTESI (II)



EIXIUEIXIUANTERIORANTERIOR

Síntesi (II)

Després de la Restauració dels Borbons hi va haver una etapa de notable estabilitat política. La constitució de 1876 acontentava tant els moderats com els progressistes, i es va establir una alternança pacífica d’aquests partits en el poder. Els altres n’estaven exclosos.

Durant el segle XIX es van establir, en un país eminentment camperol com Espanya, les bases de la moderna industrialització, que va tindre com a focus principals Catalunya i el País Basc.

En el segle XIX, la població espanyola va créixer i es va urbanitzar. La societat va deixar de ser estamental i es va transformar en una societat de classes.

ESPANYA AL SEGLE XIX.

Education

Transcript of ESPANYA AL SEGLE XIX.