L’EDAT MODERNA A ESPANYA(Finals del segle XV-Segle XVI)

POLÍTICA INTERIOR

Sotmetiment de la noblesa i el clero, i control dels municipis.

Transformació del Consell Reial de Castella i creació del Consell d’Aragó com a òrgans de govern i d’administració de justícia.

Creació d’audiències o chancillerías per a l’administració de justícia.

Organització d’un exèrcit permanent: conquesta de Granada, illes Canàries i una part del Regne de Navarra.

Major control de l’Esgésia i unificació religiosa de la península.

POLÍTICA EXTERIOR

Establiment d’aliances amb altres regnes europeus mitjançant una acurada política de casament del fills amb prínceps de Portugal, de l’Imperi dels Habsburgs i d’Anglaterra.

Conquesta de territoris del nord d’Àfrica: Melilla, Orà, Trípoli.

Recuperació del Regne de Nàpols.

Suport a expedicions geogràfiques a l’Atlàntic: descobriment d’Amèrica.

Evolució política: els Reis Catòlics

Isabel de Castella i Ferran d’Aragó contrauen matrimoni el 1469

Inicien una política comuna a la península, encara que Castella i Aragó continuen sent regnes independents

POLÍTICA INTERIOR

Governa molts regnes: corones de Castella i Aragó, Navarra, les Canàries, ciutats del nord d’Africa, i possessions a Amèrica i Europa (el Rosselló i la Cerdanya, i Nàpols, Sicília i Sardenya a Itàlia).

Acaba amb la revolta de les germanies (1519), a València, i s’enfronta a la noblesa mallorquina.

Reprimeix la rebel·lió dels comuners (1520), conflicte amb la burgesia d’algunes ciutats castellanes, que no accepten ni els consellers estrangers del rei, ni la pujada d’impostos.

POLÍTICA EXTERIOR

Hereta dels Habsburg els Països Baixos, el Franc Comtat i territoris a l’Europa central.

Venç França en la guerra pel control dels territoris italians.

Lluita contra els prínceps alemanys protestants de l’Imperi, que rebutjaven la seua autoritat.

Renuncia a la corona imperial el 1558, i a una part dels territoris dels Habsburg, que passen al seu germà Ferran.

Evolució política: Carles I (1516-1556)

Fill de Felip I i Joana I (filla dels Reis Catòlics), va nàixer a Gant (actual Bèlgica)

Tres anys després de ser proclamat rei d’Espanya, va ser elegit emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el nom de Carles V

POLÍTICA INTERIOR

Establiment de la capital del regne a Madrid i

reforçament de l’administració.

Derrota dels moriscos en la rebel·lió de Las

Alpujarras (Granada, 1568).

Repressió d’una revolta a Aragó (1589)

produïda pels intents del rei d’influir en les

seues institucions, fet que duu com a

conseqüència el control reial del

nomenament del justícia d’Aragó.

POLÍTICA EXTERIOR

Defensa de la Mediterrània davant de l’expansió del turcs, que va derrotar a la batalla de Lepant (1571), a Grècia.

Intent de sotmetre els protestants dels Països Baixos, la zona nord dels quals es van independitzar després de la rebel·lió i la posterior guerra.

Conflicte amb Anglaterra pel suport d’aquesta als protestants dels Països Basixos, que va acabar amb la derrota de la flota espanyola (1588).

Reconeixement de Felip II com a rei de Portugal (1580), que queda unit a la corona espanyola.

Evolució política: Felip II (1556-1598)

Hereta del seu pare, Carles I, les possessions a la península, territoris europeus i nord d’Àfrica, així com Amèrica central i una gran part de la del sud.

Amplia després els seus dominis a Portugal i les illes Filipines.

Economia

Els ingressos provenien dels impostos, pagats per bugesos i camperols, que augmentaven constantment.

Les despeses de l’administració i de l’exèrcit provoquen la necessitat de demanar préstecs i l’endeutament dels reis espanyols.

Ruïna de l’estat.

Comencen a arribar metalls preciosos (or i plata d’Amèrica).

Augment dels impostos i pujada dels preus.

Crisi de la indústria.

Increment de les importacions.

Societat

La societat continua sent estamental, encara que amb certs canvis.

Els Reis Catòlics milloren la preparació cultural i moral del clero, i controlen el nobles, de manera que aconsegueixen posar fi a alguns dels seus privilegis sobre els camperols.

Sovintegen els conflictes entre els nobles i els governs de les ciutats.

Augment del nombre dels funcionaris procedents de la baixa noblesa i la burgesia, que havien estudiat a les universitats.

El Renaixement a Espanya

Destacats humanistes

Antonio de Nebrija

Joan Lluís Vives

Literatura

Garcilaso de la Vega

Fray Luis de León

Lazarillo de Tormes, novel·la anònima

Fray Luis de León Joan Lluís VivesEscena de la novel·la Lazarillo de Tormes

Arquitectura del Renaixement

Estil plateresc: influència gòtica i decoració renaixentista

Colegio de Santa Cruz de Valladolid Universitat de Salamanca

Estil classicista: més sobri i semblant a l’estil italià.

Façana de la Universitat d’Alcalà de Henares

Arquitectura del Renaixement

Estil herrerià: austeritat i grans dimensions dels edificis

Monestir d’El Escorial

Escultura i pintura del Renaixement

Alonso Berruguete

El Greco

Martiri de Sant Sebastià

Enterrament del senyor d’Orgaz

La Trinitat

Espoliació

El cavaller amb la mà al pit

El Regne de València en els segles XV i XVI. Economia

Gran progrés econòmic a l’inici del segle XV

Importància de les manufactures

Desenvolupament de l’agricultura

+Construcció de vaixells

+Augment de productes

manufacturats(especialment tèxtils)

=Afavoreixen el comerç

(amb la península itàlica i el nord d’Àfrica)

El comerç com a font principal d’ingressos

Amplicació de drassanes per a la

construcció de vaixells, ports i llotges

Enfortiment de les institucions

Consolat de MarTaula de Canvis

Llotja de València

El Regne de València en els segles XV i XVI

Societat

Grup privilegiat: nobles i alt clero

Burgesia: artesans i comerciants

Grup variat de camperols: propietaris, serfs i colons

+ nombrosa comunitat musulmana: moriscos

Cultura

Fundació de centres docents per la burgesia: Escola d’Arts (1492)

Literatura: Ausiàs March, Tirant lo Blanc (Joanot Martorell i Martí Joan de Galba), Jaume Roig, Roís de Corella…

Manifestacions artístiques: ceràmica (Paterna i Manises), orfebreria (relíquies, retaules), ebenisteria, vidrieria i rellotgeria

Representacions del Misteri d’Elx

El Regne de València en el segle XVI: la revolta de les germanies (1519-1529

València (segle XVI): males collites, pesta, augment de preus, amenaça dels pirates turcs

Descontentament de camperols, petits comerciants, artesans i baix clero davant dels privilegis de la noblesa, l’alt clero i les

oligarquies urbanes

Carles I permet que els gremis s’armen pel perill dels atacs pirates

Els gremis prenen el poder i protesten davant del rei pels abusos dels nobles

La revolta, dirigida per la Junta dels Tretze, a la ciutat de València, s’escampa pel regne

Els agermanats són vençuts i es rendeixen davant les tropes de Carles I el 1522

El descobriments geogràfics (acaballes del segle XV-inicis del segle XVI)

Portugal Voregen Àfrica, ocupen les illes de Madeira, Açores i Cap Verd i arriben al cap de Bona Esperança

Espanya En el seu intent d’arribar a les Índies Occidentals (Àsia) sota el patrocini dels Reis Catòlics, Colom aplega a un nou continent: Amèrica

La necessitat de trobar noves rutes cap a Àsia a causa de la presència turca en el Mediterrani

Els avenços en cartografia i geografia, i les innovacions en navegació

La iniciativa de persones que promouen les exploracions geogràfiques (com el príncep Enric el Navegant)

Els relats de comerciants que, com Marco Polo, havien recorregut Àsia, i desperten en els euorpeus l’afany d’enriquiment i aventura

Fan possible els descobriments

geogràfics

La conquesta d’Amèrica

1492 Arribada de Colom a Amèrica, aleshores anomenada Nou Món o Índies.

1494 Tractat de Tordesillas, entre Portugal i Castella, per al repartiment de les àrees de conquesta.

1500 Portugal descobreix Brasil, que posteriorment colonitzarà.

La conquesta d’Amèrica

Va ser un procés curt

pel caràcter submís de la població

pel factor sorpresa, que llevava importància a l’escassetat de tropes espanyoles

per l’ús d’armes de foc i cavalls

FASES

Conquesta de l’arxipèlag de les Antilles

Domini dels imperis asteca, maia i inca

Des del 1550, ocupació de territoris a Amèrica del nord, com Nou Mèxic, Florida, Texas i Califòrnia

La conquesta d’Amèrica. La colonització

La colonització va suposar

El trasllat de persones, eines i coneixements a Amèrica

L’establiment d’unes lleis i d’una administració semblants a les de la península

INSTITUCIONS NOVES

Consell d’Índies

Casa de Contractació

virregnats tribunals de justícia

Controlava el comerç amb el

Nou Món

Assessorava el rei en assumptes relacionats

amb Amèrica

Territoris governats per un virrei

Se’n crearen dos, a l’inici:

Nova Espanya (Mèxic)Perú (Lima)

La conquesta d’Amèrica. Les conseqüències

Política

Conversió d’Espanya i Portugal en grans imperis colonials

Conflictes amb altres estats europeus pel control del mar, el comerç i les colònies

Creació de lleis especials per a l’explotació de la terra i la relació amb els indígenes que la treballaven

Lleis per a al defensa dels pobladors d’Amèrica front als abusos dels colonitzadors

Economia

Entrada de grans quantitats d’or i plata procedents d’Amèrica

Arribada de nous productes i cultius del Nou Món: dacsa, cacauet, tomaca…

Arribada al Nou Món de productes europeus (blat, vinya, café, arròs…) i nombroses espècies animals (cavalls, vauqes, ovelles…)

Societat

Migració d’espanyols i posteriorment, europeus a AmèricaBarreja dels nouvinguts amb la població indígena: mestissatge

Disminució de la població americana per les guerres, les malalties i l’excés de treball

Cultura

El descobriment d’Amèrica permet conéixer les dimensions reals del món

Els espanyols duen a Amèrica la llengua, la religió i les universitats

Les cultures indígenes desapareixen o queden marginades