1. A finals de lEdat Mitjana Europa comerciava amb frica i sia. Els pirates a la Mediterrnia i la presncia dels turcs a Europa complicaven molt els viatges comercials. Calia buscar noves rutes martimes, sobretot entre Europa i sia. 2. El principal problema per s que molts pensaven que la Terra era plana. Si navegaven cap a loest arribaria un moment que sacabaria i caurien. 3. A ms, creien que les zones properes al final de la Terra estaven habitades per terribles monstres marins. 4. Aix doncs els portuguesos van optar per vorejar frica pel sud per poder arribar a lsia. 5. Per era un viatge llarg i perills, degut sobretot a les tempestes. 6. Els castellans van confiar en un navegant anomenat Cristfor Colom, que creia que la Terra era esfrica i que, per tant, es podia arribar a sia navegant cap a ponent (oest). 7. Lany 1492, Cristfor Colom, finanat pels Reis Catlics, va arribar a un continent desconegut que anys desprs seria batejat amb el nom dAmrica. 8. La navegaci de llarga distncia va ser possible grcies a alguns avenos tcnics com ara: la brixola lastrolabi millors mapes 9. Per sobretot el perfeccionament dels vaixells que els permetia navegacions llargues a mar obert. 10. Europa va veure en Amrica un font de primeres matries: or i plata. Tamb es van descobrir aliments desconeguts fins aleshores: patata, blat de moro, tomquet, cacau... 11. A ms cal afegir-hi el comer desclaus africans cap a Amrica per a treballar en les plantacions que hi havia. 12. Abans de larribada dels europeus, a Amrica hi havia cultures amb un gran nivell de civilitzaci, com ara els asteques, els maies o els inques. 13. Temples asteques de Teotihuacn Calendari asteca 14. Pirmide de Chichn Itz Calendari maya 15. Ciutat inca al Machu Pichu 16. Les noves rutes comercials i les riqueses que sobtenien dAmrica van donar molt poder als reis que van crear estats moderns i grans imperis. 17. Les monarquies absolutes es van convertir en la nova forma de govern. En elles el rei concentrava tot el poder. Les principals van ser els Habsburg i els Borbons. 18. Al segle XVI, Carles I, primer rei de Castella de la dinastia dels Habsburg, va governar limperi ms poders del mn. 19. Per les continues guerres amb altres potncies europees van fer que, tot i que obtenia moltes riqueses dAmrica, Castella sempobrs. A ms, durant el segle XVII hi va haver greus epidmies de pesta, males collites i fam. 20. Els catalans havien de contribuir amb diners i combatents als conflictes bllics. Cansats, el 1640, hi va haver una revolta camperola que va portar a la guerra dels Segadors, que va durar dinou anys. 21. Els castellans van guanyar, per el rei no va tornar a allotjar les seves tropes a Catalunya. Felip IV, rei de Castella 22. Lany 1700 el rei va morir sense hereu, i hi va haver un enfrontament entre dos candidats que volien ocupar el tron. Felip de Borb LArxiduc Carles dustria 23. Aix va comenar la Guerra de Successi. Els catalans es van posar de banda de lArxiduc Carles dustria, que els prometia respectar els seus drets i institucions. 24. Lonze de setembre de 1714 i desprs dun llarg setge cau la ciutat de Barcelona i Felip de Borb arriba al tron de Castella. 25. Felip de Borb va esdevenir Felip V i, mitjanant el Decret de Nova Planta, va abolir les lleis i institucions de Catalunya i de tota la corona Catalanoaragonesa . 26. Durant ledat moderna va continuar el model de societat estamental de ledat mitjana. 27. La noblesa i el clergat eren els estaments privilegiats. No havien de pagar impostos i vivien de les rendes que els donaven les seves propietats. 28. El poble ras, estament no privilegiat, estava obligat a pagar impostos i no podia accedir a crrecs pblics. 29. Dins el poble ras, la burgesia, formada per artesans, professionals (metges, advocats, etc.), mercaders i banquers sestava enriquint molt. Tot i aix, no podia participar del poder poltic i cada vegada estaven ms cansats dels governs absolutistes. 30. Les freqents crisis econmiques van afavorir laparici de bandolers, formades per camperols desesperats o nobles arrunats, que robaven els rics en els camins. Joan de Serrallonga Perot Rocaguinarda 31. Al mar hi havia molts pirates, que assaltaven els vaixells que tornaven carregats dAmrica. Tamb hi havia corsaris que actuaven amb el suport de pasos rivals. 32. Tamb hi havia pirates a la Mediterrnia que, a ms dassaltar els vaixells, atacaven les localitats costaneres. De fet, Pineda va patir ms dun atac per part dels pirates turcs. El pirata Dragut Aquestes incursions van fer que la poblaci sorganitzs amb un sistema de defensa de la costa basat en la construcci torres de guaita i defensa, la fortificaci de masies i esglsies i la construcci de muralles a les viles. 33. A la matinada del dissabte 1 dagost de 1545, poc abans de la sortida del sol, onze galeres de turcs capitanejats pel fams pirata otom Turgut Reis, anomenat tamb Dragut van desembarcar a Pineda i les poques defenses i fortaleses de la vila no van servir de res. En poca estona els turcs es van apoderar totalment de la poblaci, van cremar moltes cases i van assassinar alguns habitants. Desprs van saquejar i cremar lesglsia. 34. Aix es pot llegir a la llinda de pedra de la parrquia de Santa Maria, i on textualment hi diu: A I dagost MDXLV a punt dalba, XI galiotes del turchs posaren la gent en la plage; cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren en barcar. Per reparo dels poblates ses fortificada esta Sglesia de Pineda 35. Durant lEdat Moderna va canviar la manera dentendre el mn. Es va deixar de creure que tot el que deia lEsglsia era veritat i es va basar el coneixement en la ra i lexperimentaci. Naixia el mtode cientfic. Galileu Galilei 36. Galileu va defensar que la Terra girava al voltant de Sol, i no era el centre de lUnivers com deia lEsglsia. Teoria geocntrica Teoria heliocntrica 37. Tamb es va avanar molt en camps com ara la medicina, la fsica, lastronomia o les matemtiques. 38. Un dels invents ms importants va ser la impremta, inventada al segle XV per Johann Gutenberg. Permetia fer moltes cpies dun llibre de forma rpida i econmica i va ajudar a la difusi dels nous coneixements.