Tema 7. L’Edat Moderna

Per Antonio Suau Forés, IES Xarc, curs 2014-15

L’ORIENT

• Des de l'antiguitat, els europeus compraven coses que arribaven d’Orient(canyella, pebre, nou moscada, vainilla, clau d'olor, llorer, gingebre), productes cars i que eren empleats fonamentalment per cuinar.

• Eren productes cars que passaven per moltes mans abans d'arribar al comprador final. Això encaria el seu preu. Per això, a Europa existia l'ansia de poder comerciar directament, sense intermediaris, amb les terres d'on procedien aquests productes: Moluques (Indonesia), Catay (Xina) i Cipango (Japó)

L’origen dels productes orientals

INTRODUCCIÓ AL TEMA

• Canvis al s. XV-XVI:– En el coneixemant del món: navegants espanyols i portuguesos amplien el

món conegut amb els seus vitges.– Territorials: l'Imperi bizantí desapareix substituït per una nova potència al

Mediterrani Oriental: l'Imperi Turc.– Polítics: les monarquies feudals són substituïdes per monarquies

autoritàries.– Econòmics: la possessió de terres com a base de la riquesa és substituïda per

l'aparició del capitalisme comercial.– Socials: la burgesia va acaparant força en un món estamental encara.– Religiosos: al segle XVI, esclata la Reforma Protestant, trencant de nou

l'Esglèsia.– En el del pensament: es desenvolupa l'Humanisme que en el camp artístic es

reflectirà en un nou estil artístic: el Renaiximent.

Els descobriments geogràfics (I)

1.2 Causa dels descobriments

• Polítiques: regnes hispànics volen seguir la Reconquesta a l’Àfrica.

• Económiques: cercar rutes per arribar a les fonts del productes desitjats (or del Sudan, seda xinesa, espècies indonèsies, etc)

• Científiques i geogràfiques. Difusió de coneiximents clàssics com Ptolomeo, que deensen que la Terra és rodona, influirà en la idea de Colom d’anar a Xina per l’oest.

• Tècniques: millores en la navegació gracies a millores en instruments (bruixula, astrolabis, etc), vaixells (Carabel·la, Nao), mapes (portulans), etc.

• Ideològiques i religioses: nova mentalitat (ideal d’aventura, fama, riquesa, religiositat,etc)

Exercicis part 1 (pàg 156)

• Organitzar la informació

4. Realitza un mapa conceptual amb les causes del descobriments geogràfics.

• Interpretar el llenguatge de la imatge.

5. Observa les imatges i contesta: quins avantatges va aportar l'astrolabi, el mapamundi i els nous vaixells?

• Comprendre la realitat histórica

1. Amb l'ajuda del text, anota els canvis que va suposar l'Edat Moderna agrupant-los en internacionals, polítics, econòmics, socials, intel·lectuals i artístics.

2. Explica com van influir aquests fets en els descobriments geogràfics: a) la presa de Constantinoble; b) la generalització de la brúixola l'astrolabi, c) la finalització de la conquesta peninsular ibèrica; d) la construcció de caravel·les i naus.

Els descobriments geogràfics (II)

2.1 Els viatges d’exploració portuguesos

• Mitjans s XV: Enriq el navegant fomenta viatges d’exploració per costa africana.

• Objectiu: arribar a font de productes (Sudan, India,e tc)

• Traçat d’AlcaçovesTraçat d’Alcaçoves: Canaries per Espanya i ruta africana al sud del ap Bojador pels portuguesos

• Portuguesos ocupen Madeira, Açores, Cap verd, passen cap Bojador (1431), Golf de Guinea (1460).

• Bartolomeu Diaz , Cap de Bona Esperança 1487

• Vasco da Gama arriba a India (1498)• Al cami, fundació de factories i fortaleses,

bases pels comerç d’esclaus• Monopoli del comer d

https://www.youtube.com/watch?v=O93DrI8eaXw

2.2 El descobriment d’Amèrica

• Colon presenta projecte de navegar cap a l’oest a diferents Corts però no li fan cas

• Arriba a Espanya on els monjos del monatir de la Ràbida li donen suport

• Suport final dels RRCC que signen les Capitulacions de Santa Fe: Colon Almirall de la Mar Ocèana i governador de les terres que descobreixi i la decena part dels guanys obtinguts

• Parteix de Palos de la Frontera i arriba a Amèrica el 12 d’octubre de 1492 (Bahamas)

• En total farà 4 viatges.• Mort el 106 convençut d’haver arribat a

l’India.• Amèrigo Vespuccio donarà nom al

continent

2.3 El repartiment del món

• Portugal i Espanya es reparteixen el món al Tractat de Tordesilles (1494):– Es traça un meridià a

370 llegues a l’oest de Cap Verd: les situades a l’oest,per Espanya; les de l’est, per Portugal.

– Brasil per a Portugal.

Amerigo Vepucio

Les rutes dels descobriments i el Tractat de Tordesilles

El propòsit principal dels descobriments geogràfics del segle XV era trobar noves rutes comercials per a accedir directament a l’or de Sudan i les espècies i productes de luxe de l’índia i la Xina, atès que el camí tradicional a través de la Mediterrània i Àsia estava tancat després de la presa de Constantinoble pers turcs.

Els portuguesos ho van inentar vorejant Àfrica, i els espanyols ho van provar navegant cap a l’oest. Per a solucionar els conflictes d’interessos als nous territoris, Espanya i Portugal van signar, priemr, el Tractat d’Alcaçovas (1479) i, després del desobriment d’Amèrica, el tractat de Tordesillas (1494)

Tasques per a progressar, pàg 158.

• Obtenir informació

1. Quin era l'objectiu dels descobriments portuguesos? Quins marins van aconseguir aquest objectiu?

2. Quin era l'objectiu dels descobriments castellans? Per què no es va aconseguir aquest objetiu?

• Comprendre l'espai.1. Observa el mapa i, amb

l'ajuda d'un atles, localitza aquests descobriments prtuguesos: cap Bojador, golf de Guinea, cap de Bona Esperança i Calicut.

• Interpretar el llenguatge cartogràfic

1. Indica els territoris que corresponien a portuguesos i castellans d'acord am les línies traçades en els tractats d'Alcaçovas i Tordesilla.

3. L’Estat Modern

3.1 Les monarquies autoritaries

• Monarquies feudals es transformen en autoritaries:– Rei augmenta el seu poder

– Noblesa sotmesa a monarquia

– Limitació de l’autonomia dels municipis.

• Això ho anomenem estat modern.

3.2 Els instruments de la monarquia autoritaria

• Com reforça es rei el seu poder:– Unificació dels seus territoris i, en alguns casos, el van

ampliar mitjançant guerres o aliances matrimonials.– Sotmeten els poders

• Noblesa perd poder a les seves terres• Municipis perden autonomia al nomenar els

carrecs els reis• Reducció de les convocatories a Corts

– Es constitueix una diplomacia permanent.– Millora l’administració i exercit:

• Es fixa una capital on es situa la Cort permanenment.

• Es crea un cos de funcionaris per controlar tot.• S’estableixen impostos ordinaris.• creació d’exercits nacionals.

3.3 Els grans estats• França: sotmet a territoris

– Aquintania: que recupera dels anglesos.

– Bretanya i Borgonya, que eren independents.

• Anglaterra: la nova dinastia Tudor s’imposa sobre noblesa

• ´Península Ibèrica: unificació de les Corones d’Aragó i Castella, conquesta de Granada (1492) i anexió de Navarra (1513)

• Nou poder a l’est d’Europa: Imperi Otomà.• Creiximent del principat de Moscou. Ivan

el Gran es declara Tzar.• https://www.youtube.com/watch?v=1zmySgp59io

• https://www.youtube.com/watch?v=hEv11cI2rXs

Tasques per a progressar pàg . 160

• Dominar continguts fonamentals.

1. Defineix el concepte de monarquia autoritaria. A continuació, explica en què es diferencia de la monarquia feudal.

• Comprendre textos i informacions

1. indica quins va ser els instruments usats pels reis per a: a) imposar-se sobre els municipis; b) millorar-ne l'administració; c) obtenir ingressos regulars; d) assegurar la defensa de l'estat.

• Comprendre l'espai

1. Localitza al mapa: a) tres paissos on es va imposar la monarquia autoritària; b) dos que no van aconseguir crear un estat unificat; c) l'imperi que va substituir al Bizantí.

Tasques per a progressar pàg . 160

• Dominar continguts fonamentals.

1. Defineix el concepte de monarquia autoritaria. A continuació, explica en què es diferencia de la monarquia feudal.

• Comprendre textos i informacions

1. indica quins va ser els instruments usats pels reis per a: a) imposar-se sobre els municipis; b) millorar-ne l'administració; c) obtenir ingressos regulars; d) assegurar la defensa de l'estat.

• Comprendre l'espai

1. Localitza al mapa: a) tres paissos on es va imposar la monarquia autoritària; b) dos que no van aconseguir crear un estat unificat; c) l'imperi que va substituir al Bizantí.

4. Les transformacions econòmiques i socials.

4.1 L’evolució de la població

Millores collites

Fi de la peste

Existència d’una pau relativa

Recuperació de la població europea.

Creiximent lent

MalaltiesEndarrerimentmedicina

Falta d’higiene

1500= 80 milions

1600= 150 milions

4.2 La recuperació de l’economia

• Augment població provoca la demanda de productes agrícoles i artesans. Per això augmenta també el comer.

• Agricultura: activitat majoritaria. Bones collites i roturació de noves terres.

• Artesanat: treball a domicili per evitar control dels gremis.

• Comerç. L’eix mediterrani passa a estar eix atlàntic amb el descobriment d’Amèrica– Ports de Lisboa i Sevila– Desenvolupament de la circulació monetaria, lletres de canvi, banca i crèdit amb l’arribada d’or

d’Amèrca.Desenvolupament d’un capitalisme inicial (grans capitals procedents del comer)

https://www.youtube.com/watch?v=3VK65BV1SYA

El capitalisme comercial i les seves conseqüencies

4.3 Els canvis socials• Societat encara estamental pero hi ha canvis per

desenvolupament econòmic:– Noblesa i clergat accepten augment del

poder del rei però a canvi de reservar-se alts càrrecs del govern i exèrcit, la seva situació econòmica privilegiada etc.

– A l’estament popular, la burgesia s’enriqueix per comerç i negocis i banca. S’imposa a les ciutats a altres grups meyns poderosos econòmicament (petits artesans i comerciants, i pels assalariats.

– El camperolat a l’Europa Occidental s’allibera de la servitud pero a Europa Oriental no. El fi de la servitud significa pel camperolat:.

• Poden anar-se a ciutats• Treballen les terres pagant renda o poden

conreuar les seves terres o treballar assalariats dels nobles.

Els canvis en la societat

Tasques per a progresar

• Comprendre la realitat històrica

1. Explica els motius de l'auge econòmic del segle XVI.

• Dominar continguts fonamentals

1. En 1uè consistia el treball a domicili? Què en va motivar el desenvolupament?

• Comprendre la realitat social

1. Compara la societat del s XVI amb la societat medieval. Indica'n semblances i diferències.

• Interpretar informació gràfica.

1. Consulta el gràfic i el text, i respon: a) quines causes van afavorir el creixemnent de la població i com va ser aquest? b) quins països europeus comptaven amb més de deu milions d'habitants?

5. Els canvis religosos: reforma i contrarreforma

5.1 Les causes de la Reforma

• S. XVI: nou trencament de l’Esglesia amb l’aparició de la Reforma protestant.

• Causes de la Reforma:– Desprestigi del papat i del clergat:

Esglesia• poderosa i el Papa, a part de ap religiòs,

era cap d’estat. La gent pensa que es preocupa més del asumptes de les seves terres que no de l’esperit;

• Bisbes viuen opulentament i ni resideixen en seues diocesis

• Baix clergat poc preparat i vida amorals

– Abusos de l’Esglesia• Favoritisme de l’Alt Clergat pels seus

familiars (nepotisme=colocar a dit en alts càrrecs)

• Venda de càrrecs (simonia)• Venda del perdó dels pecats

5.2 La reforma luterana• Martí Lutero inicia Reforma

– 1517: 95 tesis. Rebutja la venda d’indulgencies de Lleó X per guanyar diners per construïr el Vaticà.

– Papa excomunica a Luter– Luter fixa doctrina

• Justificació de la Fe• Lliure interpretació de la Biblia• Rebutja infalibilitat del Papa• Només dos Sacraments (Baptisme i

Eucaristia)• Nega culte a la Verge Maria• Simplifica liturgia

– Exit a estats del nord d’Alemanya, centre i nord d’Europa

https://www.youtube.com/watch?v=APdgRbXVV34

5.3 Les reformes calvinistes i anglicana

• Doctrina calvinista.– Predicada per Calví, a Ginebra, Suissa, des de

1536.– Creença en predestinació

– Exit als Països Baixos, Suïssa, Escòcia i França.

– Éxit entre burgesia.

• Doctrina anglicana– EnricVIII rebutja obediència al Papa. Cap de

l’Esglesia d’Anglaterra des del 1534– Doctrina inicialment molt semblant a l’Esglesia

catòlica però amb el temps es diferencia

5.4 La reforma catòlica o Contrareforma

• Esglesia catòlica necesita fer reformes per aturar l’expansió de la Reforma.

– Concili de Trento (1545-1563) fa:• Defineix doctrina que es difon mitjantçant el catecisme

• Bones obres són necesaries per salvar l’ànima;• Només l’Esglesia pot interpretar la Biblia.• Sacraments són sagrats.• Culte a la Verge Maria

• Infalibilitat del Papa.• Creació de seminaris per preparar al clergat

– Companyia de Jesús (jesuites), fundada al 1540 ajuda a la Contrareforma:

• Juren fidelitat al Papa

• Bona preparació acadèmica• Es dediquen a predicació i educació

• https://www.youtube.com/watch?v=TIrBTNI4EDE

Tasques per a progressar

• Utilitzar estratègies

1. Fes un esquema amb les causes de la Reforma

• Usar el vocabulari

1. Amb ajuda del text i d’un diccionari, explica els conceptes següents: indulgència, llitúrgia, justificació per la fe, predestinació, infal·libilitat del papa.

• Comprendre l’espai

1. Observa el mapa i esmenta els territoris on es van implantar les diferents confessions cristianes.

6. Un canvi de mentalitat: l’Humanisme

6.1 L’humanisme

• Humanisme = moviment intel·lectual que trenca amb mentalitat medieval.

• Trets bàsics:– L’antiguitat clàssica agafada com a model. Difusió de

llibres dels clàssics en totes les materies.– L’ésser humà és el centre del món (antropocentrisme)

i no Dèu (teocentrisme) com a l’Edat Mitjana• Exaltació dels valors humans (llibertat i raó)

• Defensa dels valors del món clàssic (individualisme, recerca d’honors terrenals com l’éxit, fama, prestigi i poder

6.2 Els corrents humanistes

• Dintre de l’humanisme es poden definir diferents corrents:– Corrent literari i filosòfic, dedicat a traduïr i comentar

textes clàssics. Pico della Mirandola i Niccolo Maquiavel.

– Corrent religiós, preten conjugar pensament clàssic amb missatge evangèlic. Erasmo de Rotterdam i Tomas More (Santo Tomás Moro)

– Corrent científic, intenta explicar fenómens de la natura a partir de la raó, l’observació i l’experimentació. Nicolau Copernic (heliocentrisme)

6.3 La difusió de l’humanisme

• Humanisme es difon per tota Europa als segles XV i XVI.

• Humanistes viatgen i intercanvien idees.

• Creació de centresl culturals i acadèmics: nobles i burgesos protegeixen als humanistes.

• Invenció de la impremta de tipus mòbils (Guttenberg 1448) permet la difusió de les idees humanistes a més gent.

• https://www.youtube.com/watch?v=lT1eKStbWKY

La difusió de l’humanisme a Europa. Els centres culturals.

L’imprempta de tipus mòbils

Tasques per a progressar

• Usar el vocabulari

1. Explica les diferències entre: a) antropocentrisme i teocentrisme; b) heliocentrisme i geocentrisme.

• Relacionar informacions

2) Relciona Copèrnic, Pico della Mirandola i eresme de Rotterdam amb un corrent humanista.

• Comprendre la realitat històrica

3. Després de llegir el text i els peus explicatius, contesta aquestes preguntes.

a) Quan va sorgir l’humanisme? Quins en són els trets bàsics? b) Qui va inventar la impremta, en quin any i quina en va ser la importància? C) Quins altres factors van ajudar a la difusió de l’humanisme?

7. El Renaiximent a Italia (I)

7.1 Característiques del nou estil

• Idees de l’humanisme traspasades a l’art.

• Surt al segle XV (Quattrocento) i segueix al XVI (cinquecento)

• Tots els artistes prenen com a model l’antiguetat clàssica.

• Realisme. S’emplea la perspectiva lineal.

• Antroprocentrisme: interés per l’homo.

• Artistes, de vegades, destaquen en diferents arts. Signen les seves obres.

• Mecenes. Els més coneguts el Medici a Florencia (XV), Papes de Roma (XV)

• Característiques.– Us d’elements clàssics (suports amb

ordres grecs i romans, arc semicircular)– Utilització de pedra com a material

bàsic– Cobertes planes o voltades– Edificis més destacats són les esglesies

(planta de creu llatina o grega) i palaus d’estructura horizontal, dividits en diversos pisos, i amb portes i finestres rematades en frontons.

• S. XV. Centre Florència dels Medici. Filippo Brunelleschi (cúpula catedral de Florència, Palau Pitti) i Leon B.Alberti (façana de Santa Maria Novella i palau Rucellai).

• S. XVI, Roma dels Papes. Bramante i després Miquel Angello (Vaticà). M. Angello fa la cúpula.

• https://www.youtube.com/watch?v=q4DEwnXd8Hc

7.2 Arquitectura del quattrocento i del cinquecento.

Palacio Pitti

Tasques per a progressar

• Dominar continguts fonamentals

1. Resol aquests qüestions: a) per què van ser importants els mecenes? b) explica en què consisteix la perpectiva lineal.

• Relacionar informacions

1. Relaciona aquest artistes amb el quattrocento o el cinquecento: a) Brunelleschi; b) Bramante; c) Alberti; d) Miquel Àngel.

8. El Renaixement a Itàlia (II).L’escultura i la pintuar

8.1 Les noves formes escultòriques

• Materials empleats. Marbre o bronze.• Interés per representar forma humana:

– Nuus;– Bellesa ideal;– Figures serenes.– Diversos plans de profunditat.– Composicions simètriques.

• Temes: religiosos, mitològics i retrats.• XV: Ghiberti (portes del Paradís del

baptisteri de la Catedral de Florència) i Donatello (David, Sant Jordi, Condottiero Gattamelata)

• XVI: Miquel Àngel, obres amb gran força (Moises, David, Pietà, Tombes dels Medicis.

8.2 La pintura. El quattrocento i el cinquecento.

• Característiques: importància del dibuix, volum de les figures, llum i perspectiva.

• Segle XV: Masaccio (interés per la perspectiva) i Botticelli (obres de tema mitològic: Naixement de Venus, La Primavera)

Massacio: La Trinitat El naixement de Venus

Pintors del s. XVI

• Segle XVI: – Leonardo da Vinci (1452-

1519). Poques obres però molt importants; sfumatto (Santa Cena, Gioconda, Mare de Dèu de les roques)

– Miquel Àngel (1475-1519) interés pel un, moviment, varietat de psoicions, dibuix, volum. (Pintures de la Capilla Sixtina del Vaticà)

– Rafael (1483-1520): gran perfecció del dibuix, color i composicions. Obres: L’escola d’Atenes, retrats i Mares de Dèu.

Última Cena: perspectiva lineal i disposició figures humanes.

Creació d’Adam (Capilla Sixtina)

L’escola d’Atenes: saviessa de l’anttiguetat. Grandiositat de les figures i escena.

Tasques per a progressar, pag 170

• Conèixer manifestacions artístiques.

1. Per què van mostrar interès els escltors del Renaixement italià?

• Relacionar informacions

1. Relaciona aquestes característiques amb un pintor Italià: A) gran perfecció en el dibuix, va ser un gran mestre de la perspectiva lineal; b) va crear la tècnica de l’sfumatto. C) va mostrar interés pel un i el moviment.

9. Renaixement fora d’Itàlia.

9.1 La pintura flamenca.

• Flandes (Paisos Baixos): regió rica. Burgesos compren quadres = desenvolupament de la pintura.

• Característiques Escola Flamenca:– Introductors de la tècnica de l’oli

(dissoldre els colors en oli de llinosa. Això dona color brillant als quadres i lluminositat.

– Realització de transparències.– Pintura minuciosa i detallista.

• Pintors– Germans Van Eyck: L’anyell vístic

(políptic). Jan destaca pels retrats (El Matrimoni Arnolfini)

– Roger Van der Weyden: introducció de l’expressió del sentiment. Davallament.

– El Bosch (Bosco). El jardí de les delicies. Crítica de la societat del seu temps.

Van Eyck: Matrimoni Arnolfini

Van der Weyden: Davallament

9.2 El renaixement a Alemanya i a França

• Pintors italians van a treballar a altres països i pintors d’altres països van a Itàlia a aprendre tècniques = extensió del Renaixement.

• Alemanya:– Albert Dürer; gran

dibuixant i gravador. Autoretrats i Adam i Eva.

• França: el rei Francesc I fomenta la construcció de castells-palaus al Loire com Chambord.

Tasques per a progressar

• Comprendre materials i tècniques.

1. Explica en què consisteix la tècnica de l’oli i quins trets aporta a la pintura.

• Analitzar estils, artistes i obres.

1. Observa les imatges i descriu els trets de la pintura flamenca que s’hi aprecien.

2. Esmenta una obra representativa de Renaixement francés i una altra de l’alemany.

Aprèn destreses. Elaborar un poster

Elaborar un poster (II)

Relacionar conceptes

Polítiques

Econòmiques

Ciètífiques s

Tècniues

Espanyols Estat modern

Religiosos

Luter Enrique VIII

Centres cltural

Imp`remta

REanixements

Esculturas Pintura

´Comprova les teves competències

• Usar vocabulari adequat1. Defineix, de forma breu però precisa, aquests

conceptes històrics: a) Època dels descobriments; b) Nepotisme; c) Humanisme; D) Quattrocento.

• Produis textos1. Explica amb les teves pròpies paraules, i utilitzant els

termes apropiats, per a què s’usaven els objectes superiors en l’edat moderna.

• Comprendre l’espai1. El mapa de la dreta mostra una de les conseqüències

del tractat de Tordesilles.• On es va traar la lína imagianària que delimitava

els territoris de castella i de Portugal?• Per què en el mapa, l’hemisferi castellà

pareix que està partit en dos?

Comprova les teves competències (II)

• Ordenar informació temporal

1. Cerca en el text explicatiu la cronologia d’aquests esdeveniments històrics: a) Inici del concili de Trento. B) Invanció de la impremta de tipus mòbils. C) Tractat d’Alcóvas; d) Fundació de l’Acadèmia Platònica de Florència. E) Arribada de vasco da Gama a l’India.

Comprova les teves competències (III)

• Organitzar la informació

1. Copia i completa en el quadern el quadre superior sobre artistes del Renaixement.

Completa les teves competències (IV)

• Relacionar informació.

1. Emparella cada nombre amb la seva lletra:

Completa les teves competències (V)

• Aplicar-hi destreses

1. Comenta la imatge inferior, seguint aquestes pautes: títol, autor; cronologia aproximada; material en què stà realitzada l’escultura; tema; caracgerístiques de l’escultura del període

Completa les teves competències (VI)

• Tria un assupte de la unitat que t’hagi interessat. Cerca’n iformació i confecciona’n un pòster explicatiu. Després, exposa’l a l’aula.