1. Les ILLES BALEARS en l'Edat Moderna i Contempornia

2. El Regne de Mallorca als segles XVI I XVII El Regne de Mallorca va continuant formant part de la Corona d'Arag es va integrar en la monarquia hispnica amb el matrimoni dels Reis Catlics i va conservar les lleis i institucions prpies (Gran I General Consell). La monarquia per assegurar la seva presncia a les Illes Balears va crear la figura del virrei. 3. L'any 1521 comena una insurrecci anomenada de les Germanies, promoguda per artesans i pagesos contra els nobles, que dominaven la vida poltica i econmica. Volien tenir representants en les institucions. Les Germanies varen triomfar a Mallorca, per les tropes reials varen fer costat a la noblesa, i, desprs de dos anys de lluita, la insurrecci va fracassar. 4. Al final del s XVI la poblaci de les Illes Balears era escassa (135.000 habitants), i va disminuir posteriorment a causa de greus epidmies.Caracterstiques de la societat balear: La majoria eren pagesos i molts eren jornalers sense terres. Les classes mitjanes urbanes eren escasses. Una minoria (alta noblesa i Esglsia) tenia el poder. 5. Els jueus conversos rebien el nom de xuetes, formaven un grup minoritari a Mallorca. Estaven mancats de la majoria de drets i varen ser fortament perseguits al final del s XVII. Fins al s XVII l'illa de Formentera va estar deshabitada. Durant l'Edat Moderna l'activitat econmica principal era l'agricultura (blat, vinyes i oliveres), l'artesania i el comer. 6. L'economia era a escala local degut a la disminuci del comer i als atacs dels pirates. Les nostres illes, especialment Menorca, i les viles de Pollena, Valldemossa, Sller i Andratx foren saquejades sovint per turcs i barbarescs. 7. Les Illes Balears al s XVIII Al 1715 Felip V conquereix el Regne de Mallorca i promulga el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis del Regne de Mallorca i hi imposava les de Castella i a ms l'illa de Menorca queda sota la sobirania de Gran Bretanya. Se conserva el sistema d'economia agrria. L'agricultura creix amb el conreu de: cnem, lli, taronges, arrs i patates. 8. L'estructura social no va experimentar canvis: noblesa i clero eren propietaris de les terres que cultivaven els pagesos jornalers. La Reial Societat Econmica Mallorquina d'Amics del Pas va introduir a les Illes el pensament illustrat i tamb va contribuir a la fundaci de la Companyia de Comer que va impulsar la fabricaci d'objectes de vidre i de cermica per a l'exportaci a Amrica. 9. L'art de l'Edat Moderna al Regne de Mallorca L'estil renaixentista se comena a aplicar a final del s XVI. 10. El Barroc del s XVII va evolucionar i va perdurar a les Illes Balears durant el s XVIII. Destaca sobretot l'arquitectura religiosa. 11. Les Illes Balears al segle XIX Durant la Guerra contra Napole les Illes Balears no varen ser ocupades pels francesos, per el port de Ma fou base naval de les flotes espanyola i anglesa i l'illa de Cabrera se va utilitzar per recloure-hi els presoners. Durant el regnat d'Isabel II les Illes Balears varen ser organitzades en una sola provncia. 12. L'economia balear va continuar basant-se en l'agricultura dirigida al comer d'explotaci, especialment el conreu de la vinya i de l'ametla. Tamb hi va haver un creixement de la ramaderia porquina i de llana. L'activitat industrial va avanar en sectors com el txtil (Mallorca), el cuir i les sabates (Menorca) i l'explotaci de les salines (Eivissa i Formentera). Es desenvolup el comer cap a Cuba i Puerto Rico i per tant prosperaren els ports de les Illes. 13. El creixement econmic va afavorir l'augment de la poblaci que pass de 186.000 habitants al comenament del s XIX als 309.000 al final del segle. La societat es va transformar amb el sorgiment d'una burgesia mercantil que controlava la producci, el comer, les companyies navilieres i els bancs. Augmenta el nombre de treballadors de les indstries i del comer. 14. S'inaugur la primera lnia frria al 1875: Palma - Inca. 15. Les Illes Balears al segle XX Al comenament del s XX va sorgir un moviment poltic: el regionalisme, que defensava la singularitat histrica de les Balears i el seu dret d'autogovern. Durant la Segona Repblica varen dominar els partits d'esquerra. S'impulsaren les obres pbliques i l'ensenyament. S'elabor un projecte d'Estatut que no va ser aprovat a causa de l'esclat de la Guerra Civil. 16. La insurrecci de juliol de 1936 contra la Repblica va triomfar a Mallorca i a Eivissa; Menorca es va mantenir al costat del govern republic durant tota la Guerra Civil. Del perode franquista se poden distingir dues etapes: Els primers anys: crisi econmica, repressi poltica i persecuci cultural i lingstica. A partir de 1951 la recuperaci es va produir abans que en altres territoris espanyols grcies al desenvolupament del turisme estranger que indicava el comenament d'una nova poca. 17. El creixement del turisme va permetre que les Illes Balears es convertissin en un territori desenvolupat.S'hi varen construir hotels, agncies de viatges i urbanitzacions i va sorgir la necessitat de rebre immigrants per ocupar els nombrosos llocs de treball que hi feien falta. La poblaci va passar dels 365.000 habitants al 1930 a la xifra de 1.072.844 de l'any 2008. 18. De totes maneres, el turisme tamb ha tengut repercussions negatives: creixement desordenat de les poblacions i degradaci del paisatge natural. 19. L'art del segle XX a les Illes Balears El desenvolupament artstic va ser molt important a les Illes al s XX, tant pel que fa a l'arquitectura, amb gran riquesa de construccions modernistes, com a la pintura, en la qual destaques dos noms: Joan Mir i Miquel Barcel.