1. 1. L'EDAT MODERNA
2. 2. El descobriment d'Amrica El descobriment d'Amrica (1492) assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que arriba fins a la Revoluci Francesa (1789). Els Reis Catlics regnaven en les corones de Castella i d'Arag i varen conquerir altres regnes peninsulars.
3. 3. Les millores introdudes en la construcci de vaixells (caravelles) i el progrs en les tcniques de navegaci: brixola, astrolabi, mapes ocenics... varen permetre fer viatges ms llargs i obrir noves rutes martimes.
4. 4. El suport dels Reis Catlics va permetre l'arribada de Cristfor Colom a Amrica amb una nau (la Santa Maria) i dues caravelles (la Pinta i la Nia), on ms endavant se crearia un gran imperi espanyol. Magalhaes i Elcano varen fer la primera volta al mn i demostraren que la Terra s redona.
5. 5. L'Espanya dels Reis Catlics Al comenament de l'Edat Moderna, els monarques europeus varen anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal: la monarquia autoritria. Un exemple d'aquesta va ser:els Reis Catlics
6. 6. Els Reis Catlics: Isabel (de Castella) i Ferran (d'Arag) (1479)formaren una cort itinerant (Toledo, Valladolid, Sevilla, Granada...), crearen nous rgans de govern i d'administraci, un exrcit modern, un nombrs cos de funcionaris i diplomtics. En 1492 varen conquerir el regne musulm de Granada, ms endavant se varen annexionar les Illes Canries, Melilla, Or (nord d'frica) i el regne de Navarra.
7. 7. Els regnes peninsulars s.XV-XVI
8. 8. Els grans descobriments geogrfics CAUSES dels DESCOBRIMENTS: Avenos tcnics i cientfics. Trobar or. Noves rutes. El 1492 Colom, desprs de ms de dos mesos de travessia, va desembarcar a l'illa de Sant Salvador, al Carib. Ell creia que havia arribat a l'ndia, per aix va anomenar indis als habitants que hi va trobar.
9. 9. Tot i que va fer tres viatges ms a Amrica, Colom va morir l'any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent. Va ser el cartgraf Amerigo Vespucci el que va plantejar que aquelles terres formaven part d'un nou continent. I d'aqu ve el nom d'Amrica, en honor seu.
10. 10. El primer viatge de Colom
11. 11. La primera volta al mn
12. 12. AMRICA Els pobles precolombins Anomenam precolombins als nombrosos pobles i cultures indgenes que hi havia a Amrica abans de l'arribada de Cristfor Colom. Els principals eren: L'imperi inca L'imperi asteca Els maies
13. 13. Conquesta i colonitzaci d'Amrica Factors que varen facilitar dur a terme la conquesta d'Amrica: Superioritat de l'armament: armadures de ferro, cavalls, armes de foc i cans ensinistrats. La influncia de llegendes antigues: creien que els espanyols eren enviats dels dus i era intil resistir-se.
14. 14. Dues expedicions espanyoles varen conquerir fcilment els grans imperis precolombins, les comandades per: Hernn Corts (imperi asteca en1521) Francisco Pizarro (imperi inca en 1533)
15. 15. Els colonitzadors espanyols varen imposar l'idioma castell i la religi catlica. Varen construir moltes ciutats que se comunicaven per mitj de camins. Entre Espanya i Amrica es desenvolup un comer martim important: S'exportava: blat, vi, vaques, cavalls, ovelles, teixits, armes i eines de conreu. S'importava: plata, or, sucre, cacau, blat de les ndies, patata, tomtiga, pinya,...
16. 16. La cultura i l'art del RENAIXEMENT A l'Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat important que va canviar la visi medieval del mn.Comena a disminuir la influncia de l'Esglsia i l'sser hum es converteix en el centre de l'univers.
17. 17. L'astrnom Coprnic demostra que la Terra gira al voltant del Sol. Miquel Servet contribueix al descobriment de la circulaci sangunia. Gutenberg inventa la impremta.
18. 18. El Renaixement artstic El Renaixement s un estil artstic que va sorgir a partir del s. XV a Itlia i que es va escampar arreu d'Europa. Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i retornar a l'art grec i rom de l'Antiguitat.
19. 19. Els artistes renaixentistes representaren un ideal de bellesa de l'sser hum: establiren unes normes (cnons) de l'harmonia i de la proporci de les formes. L'art se va convertir en smbol de prestigi.Reis, comerciants i banquers es varen convertir en mecenes que contractaven i protegien els artistes.
20. 20. Arquitectura Arquitectes com Brunelleschi utilitzaven els elements arquitectnics clssics: arcs i columnes. Sovint coronaven els edificis amb una gran cpula.
21. 21. Pintura Pintors com Boticelli, da Vinci o Miquel ngel, representen temes mitolgics i recreen personatges i ambients de l'poca.
22. 22. Escultura Els escultors com Miquel ngel varen reproduir, sobretot, el cos hum, exaltant l'harmonia i la bellesa de les proporcions.
23. 23. L'poca dels HABSBURG Durant el s XVI, el nt dels Reis Catlics, Carles I, va aplegar sota la seva corona un imperi gran i poders. Va ser el primer monarca de la dinastia dels Habsburg.A ms va ser elegit emperador d'Alemanya amb el nom de Carles V.
24. 24. L'imperi de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
25. 25. FELIP II i la defensa del catolicisme Quan es va morir Carles I, l'imperi va quedar dividit. El seu fill Felip II va heretar tots els seus regnes llevat d'ustria i l'imperi alemany. A ms va annexar Portugal a la monarquia hispnica. Felip II es va erigir com el gran defensor del catolicisme. Va lluitar contra l'Europa protestant i contra els turcs musulmans.
26. 26. Un dels seus xits ms grans va ser la batalla de Lepant (1571) que va aturar el progrs turc al Mediterrani. Va formar l'exrcit ms potent i amb ms recursos d'Europa. Va fixar la cort a Madrid.
27. 27. Possessions europees a Amrica
28. 28. La decadncia de l'imperi La crisi econmica i social Durant el s. XVII, els regnes hispnics es varen enfonsar en una crisi profunda.Les fams, epidmies i les guerres varen provocar un descens de la poblaci.Va disminuir la quantitat d'or i plata que arribava d'Amrica.
29. 29. Tamb va disminuir molt l'exportaci de llana que era la principal riquesa de Castella. Molts de pagesos varen emigrar cap a Amrica. A les ciutats va crixer el nombre de vagabunds i captaires.Els reis Felip III, Felip IV i Carles II no varen poder evitar la crisi econmica i l'imperi espanyol comena un perode de llarga decadncia.
30. 30. La derrota de l'imperi espanyol Espanya va participar en la Guerra del Trenta Anys (1618-1648) i desprs d'unes quantes victries va ser derrotada. El conflicte s'acab amb la Pau de Westflia que va ser la fi de l'hegemonia espanyola a Europa.
31. 31. La decadncia de l'imperi dels Habsburg encara es va agreujar ms amb la mort de Carles II (1700) que va generar un gran conflicte successori.
32. 32. Les activitats econmiques L'agricultura i la ramaderia Durant l'Edat Moderna, l'agricultura seguia sent la font de riquesa principal. Es continuava fent servir la tcnica del guaret (se deixaven parcelles sense conrear i s'alternaven cada any)
33. 33. Una gran part de les terres de Castella se dedicaven a la ramaderia transhumant. Se produa llana d'una gran qualitat que s'exportava als Pasos Baixos.
34. 34. L'artesania i el comer Els artesans treballaven en petits tallers i s'agrupaven en gremis. S'exportaven gran quantitat de productes a Amrica: teixits, cermica, cuiro... Molt important la construcci naval.El comer interior era escs. No es tenia cura dels camins i es feia amb mules i carros.
35. 35. La societat estamental Un estament era un grup social al qual es pertanyia per naixement. A l'Edat Moderna, la societat es trobava dividida en dos grans grups: Els privilegiats: La noblesa i el cleroEls no privilegiats: els pagesos i els burgesos.
36. 36. EL Siglo de Oro Durant el s XVII la literatura i l'art varen tenir a Espanya una etapa de gran esplendor que va coincidir amb l'estil barroc.La literatura Don Quijote de la Mancha de Miguel de Cervantes, s l'obra que caracteritza millor aquest perode.
37. 37. La pintura Els temes religiosos eren els preferits, per tamb natures mortes i escenes costumistes. Varen destacar: Velzquez, Murillo, Zurbarn i Jos de Ribera.
38. 38. L'arquitectura Es varen construir grans obres religioses i civils d'estil barroc que es caracteritzen per l'abundncia d'ornaments a les faanes i a l'interior.
39. 39. L'escultura Els escultors varen crear bsicament imatges religioses de gran efecte dramtic: imatgeria.Destacaren: Gregorio Fernndez, Juan Martnez Montas, Alonso Cano i Pedro de Mena.