La dimensió cultural i La dimensió cultural i social de l’ésser humà social de l’ésser humà Filosofia i ciutadaniaTema 5

1. Naturalesa humana, 1. Naturalesa humana, individu i culturaindividu i cultura1.1 L’animal cultural. Del fet que l’ésser humà no és tal sense

l’element cultural podem parlar de l’ésser humà com a “animal cultural” o “animal biocultural”, és a dir, un animal amb llenguatge, tècnica, moral, dret , economia, art, ciència i religió.

La dimensió biològica i la dimensió cultural es complementen de tal manera que es fa difícil pensar-les aïlladament: són les dues cares de la mateixa moneda.

1. Naturalesa humana, 1. Naturalesa humana, individu i culturaindividu i cultura• 1.2 El concepte d’individu• “Individu” referit a l’ésser

humà és el subjecte únic i irrepetible que té drets inalienables.

• L'excés d’individualisme modern no elimina la necessitat que té l’individu de la societat, de la col·lectivitat. S’accentuen sobre tot els drets individuals, però s’oblida que la persona també té deures respecte de la societat.

• A l’actualitat, l’ésser humà social és definit amb el concepte de “ciutadà”.

2. La gènesi social de l’ésser 2. La gènesi social de l’ésser humàhumàEn filosofia hi ha hagut dues

teories que han explicat l’origen de la societat en l’ésser humà:◦La teoria que l’ésser humà és social

per naturalesa◦La teoria que la societat no és

quelcom natural de l’ésser humà, és a dir, que l’ésser humà és antisocial per naturalesa.

Tret d’Edupolis

L’ésser humà L’ésser humà socialsocialper naturalesaper naturalesa

Aristòtil fou el primer en destacar que l'ésser humà és un “animal social”.

Zoon politikon és l’expressió en grec que traduïm per “animal social”, o “animal comunitari”, o bé “animal polític” (l’animal que viu a la polis, a la ciutat).

Per Aristòtil l’ésser humà no pot desenvolupar-se si no és en comunitat, és més, no pot ser feliç si no viu en societat.

Les proves que això és així estan en que l’ésser humà és l’únic animal gregari que té llenguatge, moral i raó, aspectes que el fan completament diferent de, per exemple, les abelles.

L’ésser humà antisocial per L’ésser humà antisocial per naturalesanaturalesaThomas Hobbes (1588-1679) defensa que

l’ésser humà és dolent per naturalesa.En l’estat de naturalesa salvatge “l’home

és un llop per a l’home”, tots actuen de forma egoista per afavorir els seus.

Es produeix una lluita constant de tots contra tots per aconseguir cobrir les necessitats bàsiques.

Per evitar la lluita constant pacten, acorden una espècie de contracte on traspassen el poder a una autoritat implacable, el Leviatan.

Només per por als càstigs de l’autoritat deixen de lluitar de forma egoista.

La societat és, per tant, una imposició per a ells.

L’ésser humà antisocial per L’ésser humà antisocial per naturalesanaturalesaJean-Jacques Rousseau (1712-1778) defensa que

l’ésser humà és bo per naturalesa i que és la societat el que el fa dolent.

L’home en estat de naturalesa és un ésser solitari que viu una vida primitiva i feliç. En canvi, l’home civilitzat, que viu en societat, és desgraciat perquè ha perdut la seva independència i llibertat.

Per crear, dins la civilització, un estat el més paregut possible l’estat primitiu de naturalesa, els homes fan un “contracte social” mitjançant el qual constitueixen una societat on “cadascú, unint-se a tots, només obeeix a si mateix, permaneixent així tan lliure com abans”.

Amb aquest contracte els individus renuncien a la seva voluntat particular per fondre-la amb una voluntat general, que s’expressa en les eleccions democràtiques.

Els perills d’aquesta comunitat igualitària està en la propietat privada i l’egoisme que fan que l’ésser humà es comporti malvadament a la societat.

Taula comparativa

Aportacions de l’antropologia Aportacions de l’antropologia culturalcultural

• Després dels intents dels filòsofs per explicar l’origen de les societats humanes és l’antropologia cultural la que pren el relleu des de la perspectiva científica.

• Així, estudiant les restes arqueològiques i paleoantropològiques, han arribat a configurar l’aparició de les societats, tot i que es fan generalitzacions que no es poden comprovar si són certes o no.

Les primeres societatsLes primeres societats• Els primers grups

socials eren societats igualitàries (fa 35.000 anys)

• Eren caçadors i recol·lectors, nòmades.

• Tots aconseguien aliments i es consumeixen en grup, no existint encara l’individualisme modern.

• El poder de prendre decisions recau en l’home amb més experiència: és el cap del clan.

Les societats agrícoles i Les societats agrícoles i ramaderesramaderesFa aproximadament 10.000 anys apareix

l’agricultura i la ramaderia com a medi d’aconseguir els aliments.

Es produirà el canvi de grups nòmades a sedentaris, i això comportarà l’augment dels membres d’aquests grups socials.

L’agricultura proporciona més aliments dels que es poden consumir immediatament, per tant, s’han d’emmagatzemar i distribuir entre el grup quan faci falta.

Això ocasiona l’aparició d’una persona amb poder suficient per guardar i distribuir aquests aliments, serà el cap de la comunitat.

Aquest cap de la comunitat tendrà noves funcions com mantenir l’ordre, redistribuir els aliments de forma justa, defensar el poblat formant un exèrcit, etc.

Els estats naixentsEls estats naixentsL’aparició de l’Estat és una conseqüència

del progrés de les societats agrícoles i ramaderes.

L’Estat és l’estructura de poder que respon a un nou ordre social, caracteritzat per:◦ Una forta centralització del poder◦ Una estratificació social més gran◦ Una clara divisió de funcions◦ Una desigualtat en la distribució de la riquesa◦ Un desenvolupament urbanístic◦ Un notable creixement cultural

Es considera que les primeres societats estatals foren Sumer i Mesopotàmia a l’Orient Mitjà on aparegué l’escriptura que possibilitar la institució de l’Estat i la promulgació de lleis.

Text de Marvin HarrisText de Marvin Harris “A l’augmentar la densitat

demogràfica, la competència per l’accés a les terres de regadiu i als bens comercials vitals intensificar la incidència de la guerra. El naixament de burocràcies incipients i la divisió de la societat en governants i governats donaren satisfacció a la necessitat d’organitzar les obres de regadiu, controlar el comerç i coordinar les activitats policials i militars” (Marvin Harris, Introducción a la antropologia general, Alianza, pàg. 172)

3. El dinamisme de la 3. El dinamisme de la socialitzaciósocialització3.1 La identitat social

◦Naixem pertanyent a grups socials determinats: família, barri, poble, país, etc., i adquirim una identitat social a la vegada que adquirim una identitat personal. La identitat personal ens permet mantenir-nos com a persones úniques i singulars, mentre que la identitat social ens permet mantenir uns valors compartits amb altres persones.

◦Tant la identitat personal com la social s’adquireixen amb els altres i per als altres per mitjà d’un procés de socialització pel qual adopten els valors, usos i costums de la societat a la qual pertanyem i ens identifiquem amb ells.

3.2 El procés de 3.2 El procés de socialitzaciósocialitzacióLa socialització és el procés pel qual un

individu interioritza la cultura de la societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es constitueix com a persona.

3.2.1 La socialització primària◦ Es desenvolupa en el si de la família durant

la primera etapa de la infantesa.◦ És el procés en el qual l’individu s’apropia

dels rols, actituds i valors de les persones que l’envolten.

◦ L’escola primària i la televisió també intervenen en aquesta socialització primària, proporcionant també models que l’individu adopta i amb els quals s’identifica.

◦ Té una gran càrrega afectiva.

3.2 El procés de 3.2 El procés de socialitzaciósocialització3.2.2 La socialització secundària

◦S’interioritzen nous agents de socialització: el carrer, l’institut, el món laboral, les institucions religioses, grups socials més enllà de la família (clubs esportius, associacions socials, xarxes socials virtuals, etc.)

◦L’individu ja tria aquests sectors socials, no venen imposats com en la socialització primària.

◦Té una menor càrrega afectiva.◦Els mecanismes d’interiorització no són

automàtics, sinó que necessiten reforços específics.

3.2 El procés de 3.2 El procés de socialitzaciósocialització3.2.3 La resocialització

◦ És el procés pel qual s’interioritzen els rols, valors i actituds d’una societat diferent d’aquella en la qual l’individu s’havia socialitzat.

◦ Afecta als emigrants en el país d’acollida, als que ingressen en una secta, etc.

3.3 La tradició◦ A través del procés de socialització se’ns proporciona una

tradició, una determinada manera de viure, amb uns costums, rituals, folklore, etc.

◦ Les tradicions poden ser acceptades o rebutjades pels individus, sense perdre per això el pertànyer a la mateixa societat i cultura.

◦ Una societat pot canviar, perdre o conservar les seves tradicions, aquestes no es conserven si no hi ha una voluntat social de fer-ho.

◦ El debat actual està en si totes les tradicions han de ser respectades o cal adaptar-les a la nova situació de l’ésser humà: el respecte als Drets Humans.

◦ Així, hi ha grups anomenats tradicionalistes i altres anomenats antitradicionalistes.

4. Som cultura4. Som culturaNo existeix una sola definició del terme

“cultura”, perquè depèn de la perspectiva de l’escola antropològica que la formuli. Per això, agafam la primera formulació del terme.

Definició de cultura: “és el complex de coneixements, creences, art, moral, dret, costums i altres aptituds i hàbits que la persona adquireix com a membre de la societat” (modificació de Tylor).

La cultura inclou tant els aspectes materials (tècniques productives, instruments emprats, etc.) com els aspectes no materials (formes d’organització socials, creences, codis morals, costums, festes, etc.)

Característiques de la cultura

1. La cultura és apresa. No és quelcom de donat, que simplement aparegui. Necessitam integrar-nos en una cultura, aprendre-la. La cultura existeix gràcies a la transmissió d’unes generacions a les altres. La cultura no existeix independentment dels individus.

2. La cultura és simbòlica. És una forma de comunicació i d’unió entre els individus. La cultura és una xarxa de sentits vitals que fa possible la relació personal.

3. La cultura sotmet la natura. No vivim les necessitats biològiques directament, sinó interpretades per la cultura; estan revestides de cultura. Una mateixa necessitat biològica és expressada de maneres diferents segons la cultura.

4. La cultura és general i específica. És una capacitat que tenen tots els homes (per això és “general”), però només vivim una cultura particular o específica.

5. La cultura ho abraça tot. No hi ha res que quedi fora de la cultura. Estableix normes, regles o patrons de comportament per a tot tipus d’activitats, fins i to les que critiquen aquesta mateixa cultura.

6. La cultura és compartida. No és un atribut dels individus aïllats, sinó dels individus formant un grup. Per això és difícil separar societat i cultura, ja que són dues cares de la mateixa moneda: la forma de vida de l’ésser humà.

7. La cultura és adaptant i mal-adaptant. L’home es pot adaptar a la natura (per exemple, a les condicions climatològiques) gràcies a la cultura, però algunes formes culturals poden ser mal-adaptants, ja que posen en perill la continuïtat de l’espècie humana sobre la terra (per exemple, desenvolupar una economia que fa perillar els recursos naturals).

Subcultura i contraculturaUna “subcultura” és un cultura menor

dins la cultura hegemònica, caracteritzada per un modo de vida diferent però sense intenció de canviar la cultura hegemònica.◦ Cultura urbana / cultura rural◦ Cultura religiosa / cultura atea

“Contracultura” és aquell modo de vida que sí es rebel·la contra la cultura hegemònica, proposant una societat i cultura alternativa.◦ Tribus urbanes (rockers, punkies, skins,

etc.)◦ Grups socials alternatius (okupes,

ecologistes radicals, anticonsumistes, antimaterialistes, etc.)

Cultura i civilitzacióAvui en dia “civilització” és el

nivell més ampli d’identificació cultural, és la cultura més global que comparteixen diferents societats.◦Civilització occidental

Cultura nordamericana Cultura europea

◦Civilització oriental Cultura xinesa Cultura india

Actituds davant la diversitat culturalL'etnocentrisme: és l'actitud que

valora les altres cultures des del punt de vista de la seva. Així, considera negatiu allò que les altres fan diferent i positiu allò que fan igual. És normalment una actitud de superioritat.◦Implica una falta de comprensió dels que

no viuen de la mateixa manera.◦Radicalitza la pròpia cultura,

sobrevalorant-la.◦L'etnocèntric pot manifestar:

Xenofòbia (odi cap a l'estranger) Xovinisme (patriotisme fanàtic) Racisme (odi a altres races) Aporofòbia (odi al pobre)

Actituds davant la diversitat cultural• El relativisme cultural: és l’actitud que

creu que no es pot jutjar cap cultura des d’una altra cultura i, per tant, tot s’ha de respectar. Té grans limitacions:• No evita el racisme: creure que totes les

cultures han de viure separades i no s’han de mesclar.

• Actitud romàntica: sobrevalorar tot el de les altres cultures i infravalorar la pròpia. Implica una falta de sentit crític.

• Paràlisi cultural: és l’actitud dels qui creuen que les cultures s’han de mantenir sempre igual, sense canviar res que provengui de la tradició. Aquesta actitud està emparentada amb el tradicionalisme.

Actitud proposada• L’interculturalisme: proposa la

trobada de les diferents cultures en condicions d’igualtat. És l’actitud més d’acord amb els Drets Humans. Té els següents objectius:• Reconèixer la pluralitat de les

societats en un món intercomunicat.• Promoure el diàleg entre les diverses

cultures.• Col·laborar per cercar respostes als

problemes mundials, com el medi ambient, la pobresa, la guerra, etc.

Multi o interculturalitat?• Multiculturalitat: situació de

coexistència de diferents cultures o grups culturals (pluralisme cultural) i efectes espontanis d’ aquesta coexistència.

• Interculturalitat: esforços encarats a construir un procés d’articulació entre elements de diferents cultures, en un tot harmònic que respecti el manteniment de les diferències i la legitimitat de cada cultura.

• És preferible la interculturalitat a la multiculturalitat.

Diversitat!