I. El saber filosòfic · L’actitud filosòfica respon a una necessitat d’unificació, de...
32
1 > Filosofia, ciència i altres models de saber 2 > Filosofia com a racionalitat teòrica 3 > Filosofia com a racionalitat pràctica [ Bloc I ] La filosofia és una disciplina que es pregunta coses i que vol trobar les respostes a través de la raó, i no pas a través de la fe, de la suposició o dels astres. La filo- sofia és un saber que incita a la reflexió crítica sobre qüestions relatives al coneixement i a l’acció, a la teo- ria i a la pràctica. A diferència d’altres disciplines, la filosofia planteja qüestions fonamentals que afecten l’arrel de tot el coneixement i fins i tot la pròpia manera de jutjar i de valorar les coses, examinant els sabers, qüestionant les veritats, explorant noves vies. Té, doncs, com a característica principal, una acti- tud interrogativa allunyada del dogmatisme de les ciències i de les creences, sense que això vulgui dir que estigui mancada de coneixements sòlids. La necessitat d’actualitzar-se i de respondre als problemes més peremptoris d’una manera crítica, amb l’aportació de diferents punts de vista, relacions, etc., fa de la filoso- fia una matèria viva de gran interès acadèmic i humà. I. El saber filosòfic
Transcript of I. El saber filosòfic · L’actitud filosòfica respon a una necessitat d’unificació, de...
1 > Filosofia, ciència i altres models de saber
2 > Filosofia coma racionalitat teòrica
3 > Filosofia coma racionalitat pràctica
[ Bloc I ]
La filosofia és una disciplina que es pregunta coses i que vol trobar les respostes a través de la raó, i no pasa través de la fe, de la suposició o dels astres. La filo-sofia és un saber que incita a la reflexió crítica sobreqüestions relatives al coneixement i a l’acció, a la teo-ria i a la pràctica.
A diferència d’altres disciplines, la filosofia plantejaqüestions fonamentals que afecten l’arrel de tot elconeixement i fins i tot la pròpia manera de jutjar i devalorar les coses, examinant els sabers, qüestionant lesveritats, explorant noves vies.
Té, doncs, com a característica principal, una acti-tud interrogativa allunyada del dogmatisme de lesciències i de les creences, sense que això vulgui dir queestigui mancada de coneixements sòlids. La necessitatd’actualitzar-se i de respondre als problemes mésperemptoris d’una manera crítica, amb l’aportació dediferents punts de vista, relacions, etc., fa de la filoso-fia una matèria viva de gran interès acadèmic i humà.
I. El saber filosòfic
11
[ Unitat 1 ]
Descriure què és la filosofia sempre és un xic complicat, però es podendonar orientacions i establir un marc que ens permeti una aproximació. Hiha qui pot imaginar que la filosofia tracta l’ésser humà des de la biologia,des de l’arqueologia o la medicina; o qui interpreta la filosofia moral i polí-tica com un decàleg de comportament, etc.
Aquesta unitat, a manera d’introducció, ens permet tenir una perspec-tiva dels continguts de la matèria.
Guió
La filosofiaQuè és la filosofia?La filosofia com a actitudLa filosofia com a activitat
Diferents maneres de saberConeixement mític, coneixementordinari i coneixement religiósEl coneixement científicLa ciència i la filosofia
Les preguntes de la filosofiaLes preguntes radicalsEls filòsofs Branques de la filosofia
Dossier: Aprendre a pensar persi mateix
Pel·lícula: Blade Runner
Textos
1. Filosofia, ciència i altres models de saber
>> >>
12
1.1. A continuació et proposem unes quantes definicions sobre la noció de filo-sofia. Valora quines responen o no a les teves expectatives sobre què és la filoso-fia.Tria les dues que et semblin més adequades i les dues que et semblin menyspertinents, i justifica la teva elecció per escrit. Després, en grup, justifica la tevatria i compara-la amb la dels companys i companyes.
Filosofar és…
1. Elaborar un qüestionari, fer una llista de preguntes.
2. Reflexionar sobre els problemes que no tenen solució científica o tècnica.
3. Intentar resoldre els problemes fonamentals de l’ésser humà.
4. Dubtar de totes les evidències.
5. Saber una sola cosa: que no sabem res.
6. Buscar les primeres veritats.
7. Fonamentar el pensament en la raó, convèncer amb arguments pertinents.
8. Saber escoltar l’altre, dialogar.
9. Intentar conèixer-se un mateix.
10. Construir un sistema global d’explicació del món.
11.Transformar el món i no sols interpretar-lo.
12.Transformar-se a si mateix, més que no pas canviar l’ordre del món.
13. Acceptar que les coses són com són i no com voldríem que fossin.
14. Viure virtuosament, d’acord amb el deure.
15. Buscar la felicitat en els plaers mesurats.
16. Ser mestre de si mateix, fer triomfar la raó per sobre de les passions.
17. Saber si la vida val la pena de ser viscuda.
18. Aprendre a morir.
19. Una guia per a l’esperit.
20. Una medicina per a la ment.
Activitat prèvia
>> Dia de la filosofia
L’any 2002 la Unesco va instau-rar el dia 21 de novembre com eldia mundial de la filosofia. Laidea inicial fou incentivar tots elspobles de la terra a compartir laseva herència filosòfica i a obriruna renovada reflexió sobre elsdesafiaments que tenim avui. I tam-bé ha de servir per impulsar laconsciència sobre la importànciade l’educació filosòfica en els ciu-tadans.
[ Unitat 1 ]
1. > La filosofia
1.1. > Què és la filosofia?
Qui de nosaltres no ha sentit o usat expressions com aquestes? «Pren-t’hoamb filosofia»; «No estic d’acord amb la filosofia de l’empresa»; «Deixa’testar de filosofies».
En aquestes expressions la paraula filosofia té significats diferents.
a) En el primer cas es refereix a una actitud davant certs fets de la vida,indica que cal prendre’s les coses amb calma, amb resignació, mante-nint una certa distància respecte del que ens acaba de passar. Vegemaquest diàleg:—M’han suspès cinc assignatures!—Pren-t’ho amb filosofia!«Prendre’s les coses amb filosofia» significa tractar els contratempsamb serenitat enmig del remolí de la vida quotidiana.
b) En el segon exemple, significa «una concepció general, una manerad’entendre les coses o la vida», ja sigui d’un partit polític, d’ungovern, d’una companyia d’assegurances… Es refereix al que hi hadarrere les activitats concretes i que encarrila i dirigeix les línies d’ac-tuació, als principis generals d’algun pla d’acció, d’un programa polí-tic, d’un projecte empresarial… En aquest sentit es pressuposa quequalsevol actuació exigeix un rerefons teòric.
c) En la tercera expressió, en canvi, la paraula filosofia sembla que s’o-posa a pràctica. És sinònim de paraules buides, d’un bla, bla, bla sen-se sentit: «El que cal és fer (el que sigui) i deixar-se de filosofar», ésa dir, «anar per feina i deixar-se de romanços».
Veiem, doncs, que, en l’àmbit popular, la filosofia s’entén com una acti-vitat no gaire ben definida, però lligada al pensament i a la reflexió, a donar voltes a les coses, a certes actituds davant la vida, a una certa teo-rització.
Des del punt de vista etimològic, la paraula filosofia ve del grec i relacio-na dos conceptes: philos, que vol dir ‘amic de’, ‘amant de’… i sophia, quesignifica ‘saviesa’. Per tant, filosofia vol dir ‘amor, estimació, apreciació delsaber’.
La conjunció dels dos termes es va formar en oposició a sophos, ‘savi’,aquell que ja posseeix el coneixement. El filòsof no és qui sap, sinó quibusca, qui estima i valora el coneixement, però encara no el posseeix.Aquest és el sentit que té encara avui: desig i recerca de la veritat. La frasede Sòcrates «només sé que no sé res» il·lustra aquest significat i vol dir quenomés si som conscients de la pròpia ignorància estarem en disposició d’a-prendre a filosofar. Per això el filòsof no es presenta com un savi, sinónomés com a «amant de la saviesa».
13
Sòcrates és un dels filòsofs que ha deixat petjada en el món del pensament.
14
1.2. > La filosofia com a actitud
Quan ens interessa una ciència, sempre acabem posant qüestions queaquella ciència no pot contestar, perquè no són del seu domini. Les lleis i el valor del coneixement, el sentit de la història, l’evolució de les cultures,la relació entre matèria i pensament, l’existència de Déu, etc., són algunesde les preguntes que un dia o altre tothom s’acaba fent.
A la pregunta «Què és l’ésser humà?» s’hi pot respondre de diversesmaneres:
a) A un infant li podem dir tranquil·lament que és un animal de duespotes, i potser quedarà prou content.
b) Hi poden respondre la biologia, la psicologia, etc., i, per tant, podemobtenir una informació enorme.
c) Malgrat tot el que ens puguin dir aquestes ciències per separat o totes juntes, sempre tenim la impressió que queden aspectes perdescobrir i, per tant, té sentit continuar fent la pregunta.
Davant una mateixa qüestió es poden donar diferents tipus de respos-tes, com hem vist. Uns s’acontenten amb qualsevol resposta, per simple i incompleta que sigui. Una frase qualsevol els treu de sobre la inquietudque els provoca la pregunta.
D’altres volen tenir certeses i proves, volen estar segurs que la respostaés vàlida, que és la millor que es pot donar. Però encara en queden unsquants que van més enllà i busquen els criteris de les altres respostes i detotes les respostes possibles. Aquesta és una actitud pròpiament filosòfica:no conformar-se amb qualsevol resposta, anar més enllà, buscar els fona-ments de les coses, qüestionar-se les mateixes preguntes.
Què és la filosofia i quin és el seu valor, és una cosa molt discutida. O se n’espe-ren revelacions extraordinàries o bé se la deixa de banda indiferentment, com untipus de pensament que no té sentit. Se la mira amb respecte, com la tasca impor-tant d’uns homes insòlits o bé se la menysprea com el rumiar d’un somiatruites. Sela considera com una cosa que interessa a tothom i que per tant deu ser, en el fons,simple i comprensible, i o bé se la descriu com a tan difícil que ocupar-se’n resul-ta desesperant. [...]
La paraula grega filòsof (philosophos) es formà en oposició a sophos. És a dir, amant del coneixement, a diferència de qui, en possessió del coneixement,s’anomenava «savi». Aquest sentit de la paraula perdura fins avui: la recerca dela veritat –no la seva possessió– és l’essència de la filosofia […] Filosofia vol dirfer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada res-posta es converteix en una nova pregunta.
KARL JASPERS: Introducció a la filosofia. Edicions 62 (adaptació)
1. El text de Jaspers, encaixa ambla idea que tens de la filosofia?2. Què vol dir l’autor en afirmarque «les seves preguntes són mésessencials que les seves respostes»?
Etimologia i sentit de la filosofia
[ Unitat 1 ]
L’actitud filosòfica respon a una necessitat d’unificació, de cohesió. Lesidees que hi poden haver sobre l’ésser humà, la justícia, la societat, etc., exi-geixen un lligam, una organització en algun sentit, i un límit.
Una altra peculiaritat de l’actitud filosòfica és que compromet.L’individu que reflexiona filosòficament sobre un problema que s’ha plan-tejat, queda afectat per la pròpia reflexió de manera diferent que si plante-ja qüestions a les altres ciències. Per exemple, preguntar-se pel sentit de l’existència, per la validesa de certs valors morals –«val la pena viure?», «pucmentir?»–, comporta un risc, perquè segons què descobrim la nostra acti-tud haurà de canviar.
L’actitud bàsica i fonamental per despertar a la filosofia és la curiositat:«fou l’admiració el que va impulsar inicialment els humans a filosofar», diuAristòtil. Admirar-se, tenir curiositat, buscar explicacions a les coses, serconscients de la pròpia ignorància és el que ens porta a filosofar.
La filosofia neix quan desafiem l’insòlit, quan ens preguntem per allòque sembla obvi, quan acceptem el dubte, quan qüestionem les certeses i les creences pròpies i dels altres, quan busquem una veritat o la veritatinqüestionable més enllà de la qual ja no es pot buscar més.
15
Karl R. Popper ha estat un destacatfilòsof del segle XX.
Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o, si se’ns permet dir-ho, si ells no sónconscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosò-fics. La major part d’aquests prejudicis són teories que inconscientment donen persegures, o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició.
Com que poques d’aquestes teories són conscientment sostingudes, constituei-xen prejudicis en el sentit que són sostingudes sense examen crític, fins i tot a pesarque puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i pera la seva vida sencera.
Una justificació de l’existència de la filosofia professional rau en el fet que elshomes necessiten que hi hagi algú que examini críticament aquestes extenses i influents teories.
Aquest és l’insegur punt de partença de tota ciència i tota filosofia. Tota filo-sofia ha de partir de les concepcions dubtoses i tot sovint pernicioses del sentitcomú acrític. El seu objectiu és el sentit crític i il·lustrat: una concepció més prò-xima a la veritat i amb una influència menys negativa sobre la vida humana. [ …] Tots els éssers humans són filòsofs, perquè, d’una manera o altra, tots adop-ten una actitud davant la vida i la mort.
KARL R. POPPER: Com veig la filosofia. Cátedra
1. Què vol dir que si no som cons-cients de tenir problemes filosòfics,estem impregnats de prejudicisfilosòfics? 2. Creus que efectivament «elshomes necessiten que hi hagi algúque examini críticament aquestesteories extenses i influents»?3. En què deu consistir això delsentit crític?
El saber crític de la filosofia
16
1.3. > La filosofia com a activitat
La filosofia, en quant recerca i activitat crítica, arriba sovint a plantejar lespreguntes més radicals, que són les que gairebé no es fa ningú: «per quèpenso?», «quin és el valor del meu pensament?», «per què hi ha coses?».
La filosofia és més una activitat i una actitud que un saber. El filòsof, enquant persona, és un xic com l’artista –pintor, poeta o músic–, i té la sevapròpia concepció del món, que depèn de les circumstàncies històriques,personals o intel·lectuals. Però, en quant estudiós, es proposa tractar elsdistints temes amb objectivitat i rigor, amb esperit crític i coherència.
Les distintes situacions personals i contextuals fan que no sempre hihagi acord en les conclusions a les quals arriben els distints filòsofs, però,malgrat això, no hem de veure els desacords dels filòsofs com una simplecontradicció, ans al contrari, hem de trobar en les diferents aportacions unainvitació a repensar les qüestions que ens proposen com un incentiu per a la nostra reflexió.
La filosofia, tal com ens indica l’etimologia, és una recerca constant i noun coneixement estancat, una reflexió i no la possessió de seguretats.
Puntualitzo: encara que les qüestions filosòfiques ens afecten a tots, no tots podemser filòsofs. Per moltes raons, la majoria de la gent està tan capficada en les cosesde cada dia, que deixen enterrada la seva capacitat de sorpresa.
[ …]Per als nens, el món –i tot el que hi ha dins seu– és nou: és sorprenent.La major part dels adults veu el món com una cosa absolutament normal.
Els filòsofs són, en aquest sentit, una notable excepció. Un filòsof mai no s’a-caba d’acostumar al món. Per a ell, o ella, el món continua sent una micaabsurd, fins i tot desconcertant i enigmàtic. D’aquesta manera, els nens i els filò-sofs comparteixen una facultat bàsica. El filòsof té una sensibilitat igual que lad’un nen, i li dura tota la vida.
Per tant, ara has de triar, Sofia. ¿Ets una nena que encara no s’ha cansat delmón? ¿O ets una filòsofa que ha jurat no cansar-se’n mai?
Si fas que no amb el cap, i no et veus ni com una nena ni com una filòsofa,llavors estàs tan acostumada al món que ja no hi ha res que et pugui sorprendre.Vés amb compte, llavors: corres perill. Per això reps aquest curs de filosofia: persi de cas. No deixaré que t’afegeixis a la llista dels apàtics i dels indiferents. Vullque tinguis una ment desperta.
JOSTEIN GAARDER: El món de Sofia. Siruela
1. Per què, segons Gaarder, no totspodem ser filòsofs?2. Què tenen en comú els infants i elsfilòsofs?3. En quin sentit la sorpresa és unestímul per filosofar?
La sorpresa com a actitud filosòfica
> Composicions
A partir d’aquests punts de vistamira de construir la teva pròpiadescripció del que és la filosofia:
«La filosofia és la ciència teorè-tica dels primers principis i de les primeres causes.»
ARISTÒTIL
«És necessari que els homes filò-sofs siguin bons indagadors demoltes coses.»
HERÀCLIT
«La filosofia no es pot aprendre;només es pot aprendre a filoso-far.»
IMMANUEL KANT
«Els filòsofs no han fet res mésque interpretar el món; el quecal és transformar-lo.»
KARL MARX
>> «La Filosofia ha de ser estudiada, no pel valor que tindrien algunes respos-tes precises a les preguntes que planteja, […] sinó pel valor d’aquestes mateixespreguntes.»
BERTRAND RUSSELL: Problemes de la filosofia
[ Unitat 1 ]
Temes que han tractat els filòsofs
Uns quants filòsofs han dedicat la seva vida a la reflexió sobre la natura, elmón físic, l’univers i el coneixement, com ara Plató i Aristòtil. D’altres hanintentat explicar i comprendre amb la raó conceptes propis de la fe religio-sa: Albert Magne, Duns Escot o Giordano Bruno. Algun físic o matemàticha interpretat el sentit de les seves teories científiques en clau filosòfica: elspitagòrics, Descartes o Leibniz. Locke o Marx han filosofat sobre els efec-tes dels canvis en l’organització de la societat. Els sofistes, Occam o Witt-genstein han investigat sobre el llenguatge i la seva relació amb la política,la ciència i les conviccions. La lògica ha ocupat també grans autors:Aristòtil, els estoics, Llull, Leibniz, Russell…
Tractament d’aquests temes
Alguns filòsofs s’han ocupat de «certs temes» des de sistemes globalitza-dors que ens expliquen de manera completa i unitària tota una visió delmón: Plató, Aristòtil, Kant o Hegel. D’altres s’han dedicat a aspectesimportantíssims del món on vivim, com els valors (Nietzsche), l’existència(Heidegger o Sartre), el coneixement, el llenguatge i el saber (Wittgenstein,Popper…).
El filòsof és un individu que es dedica de ple a la reflexió per trobar l’en-trellat de la vida i del món i donar respostes a les preguntes fonamentals,sigui de manera sistemàtica o asistemàtica. Hi ha, doncs, distintes maneresde fer filosofia perquè els filòsofs, que són els qui «fan la filosofia», sóntambé diversos, i tenen i han tingut interessos distints. El conjunt de lesidees i propostes dels filòsofs constitueixen la història de la filosofia.
17
Bertrand Russell fou un escriptor prolífic i molt polèmic a la seva època.
Il·lustració d’un llibre de RamonLlull, el primer que va utilitzar unallengua romànica per parlar de filo-sofia.
«Fer filosofia és estar en camí;en filosofia, les preguntes sónmés importants que lesrespostes.»
KARL JASPERS
«Una gran filosofia no és la que instaura una veritat definitiva, és la que introdueixuna inquietud.»
CHARLES PEGUY
«La filosofia no és cap doctrina,sinó una activitat.»
LUDWIG WITTGENSTEIN
«El principal interès de la filoso-fia és qüestionar i entendre lesidees més comunes que tots femservir cada dia sense pensar-hi.»
THOMAS NAGEL
18
Algunes tasques
Algunes tasques de l’activitat filosòfica són:– Posar al descobert i analitzar el que està pressuposat en la nostra
manera de comprendre i explicar la realitat.– Aclarir els significats dels conceptes que usem per explicar certs fets
o situacions. La filosofia s’ha centrat en conceptes fonamentals: veritat,bellesa, justícia, bondat, realitat, llibertat …
– Considerar la validesa dels processos de raonament posant atenció alprocés argumentatiu, explicitant-ne les lleis o detectant-ne els errors.
– Ser sensible a les conseqüències que es deriven d’adherir-se, defensari impulsar unes idees o unes altres.
Una de les coses meravelloses de la filosofia és que gent de totes les edats pot refle-xionar sobre els seus temes i discutir-los amb profit. Als infants, com als adults, elsfascinen nocions com amistat o lleialtat, i tant els uns com els altres saben reconèi-xer que encara ningú no ha dit l’última paraula sobre aquests temes.
MATTHEW LIPMAN: Filosofia a l’escola. Eumo
1. Quines qualitats té la filosofiasegons l’autor?2. Què vol dir que «ningú no ha ditl’última paraula»?3. Trobaries una manera personald’explicar què és la filosofia?
Qui és filòsof?
Sovint la nostra capacitat analítica està altament desenvolupada abans que pos-seïm un gran coneixement del món, i al voltant dels catorze anys molta gentcomença a pensar pel seu compte sobre problemes filosòfics: sobre el que realmentexisteix, si podem saber alguna cosa, si alguna cosa és realment bona o dolenta,si la vida té algun significat, si la mort és el final. S’ha escrit sobre aquests temesdurant milers d’anys, però la matèria primera filosòfica prové directament delmón i de la nostra relació amb ell, no pas dels criteris del passat. Aquesta és laraó perquè una vegada o altra qui mai no hagi llegit res sobre aquests problemes,se’ls acabi plantejant.
THOMAS NAGEL: ¿Qué significa todo esto?Fondo Cultura Económica
1. Pots exemplificar alguns delsproblemes que es plantegen al vol-tant dels catorze anys?2. Què entenem aquí per «matèriaprimera filosòfica»?3. Quina tesi creus que defensaaquest paràgraf?
Pensar pel propi compte
[ Unitat 1 ]
2. > Diferents maneres de saberDes que l’ésser humà és humà s’ha plantejat molts interrogants sobre laseva doble naturalesa biològica i social. Per als humans primitius, el mónera una incògnita i un repertori de problemes. Des de molt enllà en eltemps, els humans sempre hem volgut trobar explicacions als fenòmensque ens envolten. L’ésser humà ha sentit una irresistible curiositat que espot definir de manera simple i pura com «el desig de conèixer», el desig d’u-bicar-se, de trobar sentit al que veu i al que li passa.
La manera d’explicar-se la realitat té molts vessants i al llarg de la histò-ria podem distingir entre les respostes mítiques –ja siguin els grans mites o les respostes religioses– i els discursos racionals, que inclouen la filosofiai la ciència.
2.1. > Coneixement mític, coneixement ordinari i coneixement religiós
Coneixement mític
Per apaivagar la necessitat de coneixement, per tal de poder orientar-se, elshumans van idear els mites.
Definir què és un mite d’una vegada per sempre es fa difícil, peròpodem aventurar que un mite és una narració fantàstica que intenta expli-car el món, des de la genealogia de l’ésser humà fins a la creació del poble,la tribu o la ciutat a la qual pertany.
Mithos era un tipus de discurs explicatiu, que no pretenia ser demostra-tiu; era un mode d’exposició narrativa. No volia provar res, sinó convènceri fer creïble algun esdeveniment.
Els mites, doncs, són relats tradicionals que expliquen la creació de l’U-nivers, la regularitat dels fenòmens naturals i sovint també el funcionamentde la societat. Però amb el temps aquest mot va designar les narracionsextraordinàries de fets extraordinaris, generalment referents als orígens. Enels mites es recreen, a través de faules o ficcions al·legòriques, els fets pri-mordials que, suposadament, donen explicació i fonament tant a les nor-mes socials com a les creences, costums i tradicions. Generalment vanassociats a l’activitat d’éssers amb poders excepcionals, i permeten la justi-ficació de valors i institucions.
19
Pel coneixement mític, els humans intentaren explicar-se el món, l’univers,les relacions humanes i els déus.
>> El terme grec mythos significava expressió, missatge, alguna cosa que esnarrava. Homer i Isop l’usaven en el sentit de discurs, proclamació, notificació,informació d’una notícia. Res del seu ús primigeni fa referència a la inven-ció o a la falsedat.
20
El mite sempre té a veure amb les experièncieshumanes més intenses: el naixement, el creixe-ment, l’amor, la mort, el perill, la salvació, la falta,la reconciliació… i, sobretot, s’intensificaren les ex-plicacions dels esdeveniments més lligats a la bio-logia, com la generació, la concepció, l’infantamento les relacions de parentiu.
El mite sorgí de la voluntat de respondre a aques-ta necessitat humana, que és una exigència racionali intel·ligent. Les preguntes plantejades són sempreracionals, tot i que les respostes molt sovint nosemblen raonables. En un primer moment els és-sers humans van usar la imaginació per alimentar laseva curiositat. Per això van buscar en el relat la res-posta a les seves preguntes: personificaven els ele-ments, humanitzaven la natura…
Però sovint les explicacions mítiques, fabulosesi imaginatives, topaven amb una realitat que nocertificava les previsions fetes pels oracles o pelsendevins, i molt lentament es van imposar altres formes d’explicació mésajustades als fenòmens i que tenien més eficàcia pràctica. Aquest pas degegant és el que anomenem el pas del mite al logos, és a dir, l’entrada de lahumanitat a l’edat de la raó.
Coneixement ordinari
El coneixement ordinari prové de l’experiència sensorial i de l’ús espontanide la raó. Tenim creences i certeses que ens permeten orientar-nos en elmón, però de les moltes coses que sabem no en podem explicar el perquè:no en sabem les causes, ni l’origen, ni la composició, etc. Un herbolari enpot saber molt, de plantes, i conèixer-ne la seva eficàcia, però no ens potexplicar per què una planta és curativa o quines propietats químiquesconté; sap que funciona per tradició, per experiència pròpia i per la d’altres.En canvi, un botànic o un químic ens pot explicar quina és la raó que faque aquella planta provoqui certs resultats en l’organisme.
Es parla de coneixement ordinari o vulgar quan es fa referència a aquestconeixement simple, directe, no elaborat, acumulat socialment i que estransmet d’una generació a l’altra pel simple fet de formar part d’una socie-tat. Es tracta d’un coneixement d’ús immediat, ni sistemàtic ni crític, peròque proveeix l’ésser humà d’algunes seguretats. Es tracta d’un coneixementde supervivència, un coneixement bàsic de caire pràctic que prové de l’ex-periència quotidiana i es basa en el sentit comú.
El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans estableix que ordinari sig-nifica «segons l’ordre establert, de costum, que s’esdevé habitualment i també d’escàs mèrit, de classe inferior».
La temptació del mite també és pre-sent en el nostre món d’avui. En lafotografia un dels grups musicals mésmitificats de tots els temps, elsBeatles.
De vegades coneixem, sabem coses quesembla que no hem après perquè no hiha hagut esforç.
[ Unitat 1 ]
La diferència entre el mite i el coneixement ordinari és que el mite és fix.Un cop imaginat, és considerat com l’única explicació possible del món. Elconeixement ordinari, en canvi, creix, s’acumula, canvia, es va reconvertint.
21
Crec que el cervell humà té una exigència fonamental: la de tenir una represen-tació unificada i coherent del món que l’envolta, així com de les forces que ani-men aquest món. Els mites, com les teories científiques, responen a aquesta exigèn-cia humana. En tots els casos, i contràriament al que es pensa sovint, es tractad’explicar allò que hom veu per allò que hom no veu pas, el món visible per unmón invisible que és sempre el producte de la imaginació. Per exemple, es potmirar el llamp com l’expressió de la còlera divina o com una diferència de poten-cial entre els núvols i la Terra; es pot mirar una malaltia com el resultat d’unmalefici o com el resultat d’una infecció vírica, però, en tots els casos, allò quehom invoca com a causa o sistema explicatiu, són forces invisibles que regeixen elmón. En conseqüència, es tracti d’un mite o d’una teoria científica, tot sistemaexplicatiu és producte de la imaginació humana. La gran diferència entre el mitei la teoria científica és que el mite és fix. Un cop imaginat, el mite és consideratcom l’única explicació possible del món. Tot esdeveniment és interpretat com unsigne que confirma el mite. Una teoria científica, en canvi, funciona de maneradiferent. Els científics s’esforcen a confrontar el producte de la seva imaginació (lateoria científica) amb la «realitat», és a dir, la predicció dels fets observables. Amés, no s’acontenten a recollir signes de la seva validesa, s’esforcen a produir-nealtres de més precisos, sotmetent-los a l’experimentació. I els resultats d’aquestapoden estar d’acord o no amb la teoria. I si no hi ha acord, cal rebutjar la teoriai formular-ne una altra.
Així és propi d’una teoria científica: ser modificada o esmenada constant-ment.
FRANÇOIS JACOB: «L’évolution sans project» a Le Darwinisme aujourd’hui. Seuil
1. Quin és el paper del mite segonsJacob?2. Quina és la diferència entre mite i teoria científica?3. Coneixes algun esdeveniment quepuguis explicar de manera mitològi-ca i científica?
El paper del mite
El mite en la cultura primitiva compleix una funció indispensable: expressa, exal-ta i codifica les creences; custodia i legitima la moralitat; garanteix l’eficiènciadel ritual i conté regles pràctiques per alliçonar l’ésser humà. Resulta ser un ingre-dient vital de la civilització humana, no un simple relat, sinó una força activaaconseguida amb tenacitat; no una explicació intel·lectual o una fantasia artís-tica, sinó una carta pragmàtica de fe primitiva i saviesa moral.
BRONISLAW MALINOWSKI: Estudios de psicología primitiva. Paidós
1. En la cultura actual, ¿el mitetambé acompleix la funció que,segons l’autor, acompleix en la cul-tura primitiva? Explica’n les coin-cidències o assenyala les diferències.
La funció del mite
22
Coneixement religiós
Ni el coneixement ordinari, ni la filosofia, ni laciència no sempre poden aportar respostes satis-factòries a certes preguntes que tenen a veureamb el sentit de la vida, amb el misteri de lamort, etc. Filosofia, mite i religió tenen en comúel desig de veritat, però mentre la filosofia usamètodes exclusivament racionals a través de lademostració i exigeix proves, el mite respon demanera fabulosa i la religió parteix de la revela-ció feta per Déu. La religió, per tant, es basa enla fe, mentre que la filosofia parteix de la raó.
El coneixement religiós garanteix la creençaen una vida ultramundana i en l’existència d’és-sers més enllà dels límits dels coneixements quel’ésser humà pot aconseguir a través de la raó.
Per a molts pensadors la fe és un mode deconeixement. Sant Agustí (354-430) deia: «ne-cessito creure per entendre». Per a d’altres, comel filòsof Bertrand Russell (1872-1970), la reli-gió consisteix en una sèrie de creences sostingu-des com a dogmes que excedeixen qualsevolprova i que s’inculquen per mètodes emocionalso autoritaris, no intel·lectuals.
Pantocràtor, representació delTotpoderós, fragment d’un fresc provinentde l’església romànica de Sant Climent deTaüll i actualment conservat al MNAC.
Convé no oblidar que la religió, entre moltes altres coses, és un senyal inequívoc dela mancança i la qüestionabilitat de l’ésser humà. No sembla pas que en la moder-nitat s’hagin aconseguit les metes i expectatives que s’havia proposat la raó críticamitjançant l’aplicació de la ideologia del progrés a tots els afers humans. Això sig-nifica que la religió (o allò que la substitueix), continua exercint, conscientment o inconscientment, la funció d’atorgar un plus de sentit a la manca de sentit de l’e-xistència humana.
LLUÍS DUCH: Les dimensions religioses de la comunitat.
Abadia de Montserrat
1. Quin és el paper fonamental de lareligió, segons el text? 2. ¿Estàs d’acord que la religió és«un senyal inequívoc de la man-cança i la qüestionabilitat de l’ésserhumà»? Per què?
Coneixement religiós, avui
[ Unitat 1 ]
2.2. > El coneixement científic
En una primera aproximació podem dir que, a diferència d’altres formes deconeixement espontani, la ciència és una activitat organitzada que permetarribar a un coneixement estable, relativament segur i aproximat a la reali-tat. És, doncs, una modalitat de coneixement qualificada, una construccióque no apareix de manera «natural». Ans al contrari, de vegades les desco-bertes científiques semblen contràries a l’observació espontània. Pensemper exemple, en l’esfericitat de la Terra o en la nostra percepció del sistemasolar.
El coneixement científic, doncs, respon a l’exigència humana de com-prendre el món per tal que ens puguem comprendre nosaltres mateixos.Però aquesta actitud de gratuïtat no ha de fer perdre de vista la instrumen-talització que es fa de la ciència per satisfer les necessitats pràctiques.
El propòsit de la ciència és obtenir un tipus de coneixement que ano-menem científic, és a dir, un tipus especial de coneixement. Farem un pri-mer intent de definició un xic tòpic, que intentarem matisar:
Si explicitem els termes d’aquesta definició tenim que:
– La ciència és un coneixement, diferent del coneixement empíric,directe i immediat que ens aporta l’experiència quotidiana i també delconeixement tècnic, que permet manipular materials per transformar-los.
– El coneixement científic ésobjectiu o tendeix a l’objectivi-tat. Els enunciats de la ciènciasorgeixen a partir de criteris devalidesa i veritat que, si més no,dificulten les apreciacions pura-ment subjectives. L’objectivitatés la gran conquesta del conei-xement científic i sovint s’acon-segueix a través de rectifica-cions successives de les teoriesque es van revisant.
23
>> «La ciència pròpiament ditaneix el dia que l’home sent lanecessitat de saber per saber, decomprendre per comprendre.»
ARMAND CUVILLIER:Cours de Philosophie
>> La ciència és un coneixement objectiu que estableix relacions universals i necessàries entre els fenòmens, preveient-ne els resultats.
Situar-se en el món fou una de les pri-meres preocupacions dels humans.
24
–La ciència estableix relacions universals necessàries, és a dir, defuigels casos particulars i s’interessa pels fenòmens generals. Les relacions queestableix entre l’aparició d’un fenomen i les condicions que el fan possiblesón necessàries en el sentit que un fenomen no apareixerà si no es donenles condicions que el fan propici. Aquesta relació, en ciència, porta el nomde llei.
– La ciència estudia fenòmens, no entesos com coses o fets que unprofà pot observar, sinó com a coses o fets definits, seleccionats pel cientí-fic. Per exemple, l’ornitòleg estudia el comportament d’un tipus d’ocell queestà classificat i segons uns criteris ecològics, morfològics, etc.
– La ciència permet preveure. La previsió científica no s’ha de confon-dre amb la predicció i l’endevinació. La previsió científica sol ser més efi-caç i més limitada que les altres: suposa conèixer tots els entrellats d’unprocés, és a dir, el coneixement de les causes i dels efectes. Els eclipsis, perexemple, es poden anunciar amb una precisió extraordinària, mentre quela previsió meteorològica, com sabem per experiència, depèn de la interac-ció de molts fenòmens per poder ser exacta.
Moltes ciències han nascut de les preocupacions quotidianes dels éssershumans. La geometria, de la necessitat de mesurar terrenys; la biologia, a partir de la preocupació per la salut, etc. De fet, algú ha dit que la cièn-cia no era sinó el sentit comú organitzat.
La ciència, com a activitat humana, és la resposta del’ésser humà als problemes que li plantegen la natura i elsaltres a l’hora de satisfer les seves necessitats. El pensa-ment científic parteix dels problemes que sorgeixen enobservar els fets i esdeveniments que trobem en la nostraexperiència quotidiana.
La ciència és una complexa activitat social que por-ten a terme determinats individus, avui agrupats encomunitats científiques lligades a les universitats o acentres d’investigació. Els resultats de la ciència prete-nen, d’una banda, explicar els fets de la realitat; de l’al-tra, predir resultats futurs.
Els objectius generals de totes les ciències són qua-tre: analitzar, explicar, preveure o predir i actuar.
– Analitzar: saber com és la realitat, quins ele-ments la formen i quines són les seves característiques.
– Explicar: comunicar i transmetre com es relacio-nen aquestes parts de l’objecte d’estudi o com s’estruc-turen els distints elements.
– Preveure: si sabem com actua la natura, podemanticipar-nos als esdeveniments, podem predir.
El científic Louis Pasteur pintat per A. Edelfelt.
[ Unitat 1 ]
– Actuar: segons les previsions que fem, podem actuar per transformaro influir. Aquesta capacitat de poder, en alguns aspectes, dominar la natu-ra, ha donat un immens poder als éssers humans.
25
>> «Tothom sap el que la ciència fa: experimenta, descobreix, mesura, obser-va; inventa teories que expliquen el com i el perquè de les coses, inventa tècni-ques i eines, proposa i disposa, fa hipòtesis, assaja; fa preguntes a la naturale-sa i obté respostes; fa conjectures, refuta, confirma o no confirma; separa el queés vertader del que és fals, el que té sentit del que no en té; ens diu com es potarribar on volem arribar, com es pot fer el que volem fer»
MARX W. WARTOFSKI: Introducción a la filosofía de la ciencia. Alianza
Una presa és una intervenció humanaen el curs d’un riu.
Ciència és un terme el significat del qual posseeix un caràcter dinàmic, gràcies a l’avenç en les investigacions portades a terme per l’home. A mesura que la cièn-cia evoluciona, es transforma el significat de «ciència», la qual cosa fa inassoli-ble una definició estable i definitiva. La ciència és un tipus d’investigació. És unprocediment que permet respondre preguntes i resoldre problemes, desenvolupanttècniques perfeccionades per a aquesta tasca de respondre i resoldre. És, a més a més, el cos de coneixements adquirits mitjançant aquestes tècniques. Cada cièn-cia intenta establir relacions entre els objectes que s’hi refereixen, per tal de poderexplicar determinats esdeveniments i per tal de fer prediccions dignes de confiançarespecte al comportament de tals objectes.
WERNER HEISENBERG:Introducción a la filosofía de la ciencia. Herder
1. ¿Es pot definir la ciència d’unavegada per sempre?2. A partir d’aquest text intenta unadefinició de ciència.3. Assenyala algun tret importantde les ciències segons l’autor.
Què és això que anomenem ciència?
26
2.3. > La ciència i la filosofia
Els primers filòsofs eren també científics. El saber no tenia cap forma d’es-cissió. El savi era el que entenia de tot, tant de matemàtiques o física comd’ètica i política. La ciència i la filosofia, tal com les entenem avui dia, enca-ra no s’havien pogut diferenciar adequadament. Filòsof era el qui s’ocupa-va del coneixement, i la filosofia aplegava tot el saber.
A poc a poc, de l’arbre únic de la filosofia es van anar desmarcant dife-rents disciplines que s’anaren independitzant perquè s’especialitzaren i elseu contingut tenia prou autonomia per considerar-se com una matèria ensi mateixa. Cada parcel·la de la realitat era estudiada cercant-ne regulari-tats i lleis que expliquessin el «comportament» del món. Així, podem dirque al principi tot era filosofia i, a poc a poc, van aparèixer les ciències par-ticulars.
Però aquesta divisió no planteja cap mena d’antagonisme. Els objectiusi mètodes de les ciències divergeixen dels de la filosofia, però no s’hi opo-sen. Ans al contrari, hi ha una perfecta relació entre elles.
La filosofia reflexiona sobre el paper, mètode i objectius de les ciènciesparticulars, plantejant qüestions d’epistemologia, d’ètica, etc., en la formaque avui es coneixen com a filosofia de la física, filosofia del llenguatge,filosofia de les matemàtiques, filosofia de les ciències socials…
I la ciència aporta a la filosofia els coneixements concrets, els avenços i les dades suficients perquè els filòsofs les processin i en treguin conse-qüències.
Avui dia anomenem ciència un saber col·lectiu produït i transmès per especialis-tes, expressat en un llenguatge precís, capaç de ser controlat per mètodes públicsi que ens permet l’explicació de fets passats i la predicció de fets futurs. [ …] Laciència és una activitat social complexa que es porta a terme per part de les comu-nitats científiques establertes a les universitats i els centres d’investigació, i elsresultats de la qual es presenten en congressos, revistes especialitzades i llibres detext. Aquests resultats són, d’una banda, descripcions o històries detallades de cer-tes àrees de la realitat observades amb deteniment o provocades en els laborato-ris; i, de l’altra, teories abstractes que poden ser usades com a instrumentsintel·lectuals en l’explicació de les dades enregistrades a les històries o en la pre-dicció de futures observacions o dels resultats de futurs experiments, o en el dis-seny de noves tecnologies o nous aparells. Els resultats exposats pels científics sónpúblics i estan sotmesos a l’anàlisi, la crítica i el control de tothom i, d’una mane-ra especial, dels seus col·legues, desitjosos de refutar els resultats dels seus com-panys per elevar així el seu propi prestigi dins la comunitat científica.
JESÚS MOSTERÍN.Grandes temas de la filosofía actual. La ciència. Salvat
1. Quin és el tema que planteja eltext? 2. Segons el text, quins són els tretsdefinidors de la ciència? 3. El text classifica els resultats dela ciència en diverses categories.Identifica-les i escriu tres exemplesde cada tipus.
La ciència
[ Unitat 1 ]
Diferències entre ciència i filosofia
Essent com són dos tipus de respostes racionals, ens podem preguntarquina és la diferència entre ciència i filosofia. Vegem de fer algunes distin-cions:
a) Sobre l’abast: les ciències estudien aspectes d’àmbit físic, químic,biològic, etc., i ofereixen una visió fragmentària de la realitat. La filo-sofia, en canvi, no es limita al camp dels fenòmens, sinó que conside-ra tot el que és real i fins i tot el que és possible.
b) Sobre l’actitud: els postulats científics es poden observar i mesurar,mentre que els filosòfics no es poden comprovar com els de les cièn-cies exactes, ni tenen resultats admesos universalment.
c) Sobre la predicció: les ciències estudien els fenòmens per conèixer i descriure la realitat i a través de certes regularitats poder prediresdeveniments futurs. Els filòsofs es mouen en el camp del sentit: elque els preocupa és comprendre i trobar significativa l’experiència delviure.
d) Sobre el mètode: les ciències usen el mètode hipoteticodeductiu i procuren contrastar empíricament els resultats. Les preguntes quees plantegen des de la filosofia no es poden respondre des de l’expe-rimentació o des de l’operativitat matemàtica: tenen una «verificabi-litat» pròpia.
e) Sobre els problemes: les ciències són uns sabers de solucions, bus-quen resoldre els problemes que se’ls plantegen. La filosofia, en can-vi, és un saber de problemes i l’actitud filosòfica essencial és tenirconsciència d’aquesta problemàtica.
f) Com a saber: la ciència és un saber pràctic,un saber per a, orientat a resoldre les qües-tions pràctiques que es plantegen els humans.La filosofia és un saber teòric que sorgeix a l’hora de reflexionar sobre els problemespràctics.Aquestes distincions no ens han de fer pensar
en un antagonisme, sinó al contrari: la relacióentre la filosofia i les altres ciències és comple-mentària i moltes vegades s’influeixen mútua-ment. De fet, avui dia, les ciències i la filosofia esnecessiten l’una a l’altra i podria dir-se que, enbona part, els científics són filòsofs i els filòsofs,científics. Com expressa el filòsof argentí MarioBunge, avui cal filosofar científicament i encararla ciència filosòficament.
27
Científics i filòsofs estan destinats a entendre’s perquè es complementen.
28
La filosofia es distingeix de la ciència i de les matemàtiques. A diferència de laciència, no es basa en l’experimentació o l’observació, sinó en el pensament. I, a di-ferència de les matemàtiques, no té mètodes formals de comprovació. La filosofiaes fa únicament plantejant preguntes, raonant, posant a prova idees i pensant enpossibles arguments en contra d’aquestes i reflexionant en com funcionen realmentels nostres conceptes.
THOMAS NAGEL:¿Qué significa todo esto? Fondo Cultura Económica
1. Exemplifica la diferència entrefilosofia i ciència.2. Exemplifica la diferència entrematemàtiques i filosofia.3. Què és específic de la filosofia?
Distincions
Que no parlem d’una ciència productiva és evident ja pels primers que van filo-sofar. Perquè, tant ara com quan els homes van començar a filosofar, ho fan o hovan fer impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorpre-nents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans,com els canvis de la lluna i els relatius al sol i a les estrelles, i també a la genera-ció de l’univers. Però el qui dubta o s’admira reconeix la seva ignorància (per aixòtambé el qui estima els mites és d’alguna manera filòsof, ja que el mite és formatde components admirables). Perquè, si van filosofar per defugir la ignorància, ésmanifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber, i no a causa decap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitatva començar a arcar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries perviure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no lacerquen per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui ésper si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliu-re, ja que només aquesta és per si mateixa.
ARISTÒTIL: Metafísica. Gredos
1. Comenta la frase «el qui dubta o s’admira reconeix la seva ignoràn-cia».2. Què vol dir que la filosofia no ésuna ciència productiva?3. Què distingirà la filosofia de lesaltres ciències segons Aristòtil?
La filosofia no busca la utilitat
Aleshores, en què es diferencia la ciència de la filosofia? ¿La filosofia és nomésuna mena de ciència generalitzada, tal com pensaven els presocràtics, aquellestitàniques figures com Tales de Milet i Heràclit que sorgeixen de la foscor prehistò-rica per dir-nos que «tot és aigua» o «només hi ha foc», les paraules enigmàtiquesdels quals ressonen al llarg dels segles com misteriosos crits primitius? Aquesta pre-gunta és primordial, perquè res no ha canviat tant la posició de la filosofia coml’èxit de la ciència moderna.
ROGER SCRUTON:Filosofia per a persones intel·ligents. Empúries
1. ¿Pots resumir la pregunta primor-dial del text?2. Quina relació es deu establir entreciència i filosofia que justifiqui l’afir-mació final del fragment?
Ciència generalitzada
[ Unitat 1 ]
3. > Les preguntes de la filosofia 3.1. > Les preguntes radicals
La filosofia és recerca, s’ocupa dels temes que plantegen les preguntesfonamentals que ens fem els humans: el sentit de la vida, la possibilitat deconeixement, l’essència de la humanitat, què és la realitat, la nostra relacióamb la resta de l’univers, etc.
Els éssers humans, moguts per l’admiració o la perplexitat, i reconei-xent la pròpia ignorància, ens preguntem com són les coses. Aquestes pre-guntes s’han formulat des dels orígens de la humanitat i no són preguntesconcretes que expliquin i resolguin necessitats immediates, sinó de qües-tions que ens intriguen i que ens porten a cercar respostes pel pur desigde saber.
El rerefons de les preguntes sempre és el mateix, però pot canviar lamanera de preguntar o el context de la pregunta. La pregunta sobre el sen-tit de la justícia o sobre la bellesa és persistent, i té el mateix sentit ara quequan se la formulaven els grecs.
La filosofia s’ocupa, doncs, de certes qüestions que són d’interès vitalper a tots els individus: què és la realitat? Què puc saber? Què volem dirquan diem que una cosa és dolenta? Com cal actuar? ¿Sempre és dolentmatar? Què hi fem en aquest món? Què està bé i què està malament?Tenim proves de l’existència de Déu? Quina finalitat té la vida humana?Quina és la diferència entre bé i mal? Per què calen lleis? ¿No pot ser quela nostra vida sigui un somni? Som només físics o fonamentalment psí-quics? Som lliures o estem determinats? Què és una obra d’art? Què és l’és-ser humà?
Un historiador pot organitzar un fris cronològic, un filòsof preguntarà:què és el temps? Un matemàtic es planteja altes operacions aritmèti-ques, el filòsof qüestiona: què és el número? Un psicòleg cognitiu espregunta com aprenen el llenguatge els infants de determinada edat,però el filòsof demana: què fa que una frase tingui significat? Un quí-mic es pregunta pels elements, per les combinacions; el filòsof es dema-na com podem estar segurs del que sabem.
El punt de partida de la filosofia ve de la nostra relació amb el móni amb els nostres congèneres i són plantejaments que ens fem elshumans, pel simple fet de ser humans.
Per això dir –com féu el pensador italià Antonio Gramsci–, que «totsels homes són filòsofs» potser és exagerat, però es pot acceptar ambcerta garantia que totes les persones filosofem. En algun moment de lavida, tothom s’ha plantejat algun problema filosòfic: quin és el valor dela vida? Ens enganyen, els sentits? Com s’ha d’actuar en una situaciódeterminada? Són inevitables, les guerres?
Tothom qui ha donat voltes a aquestes qüestions, qui ha contrastatel seu pensament amb el dels altres, qui ha buscat raons i arguments per
29
L’escola d’Atenes, de Rafael, repro-dueix l’ambient de la filosofia grega.En el centre del quadre podem veurePlató amb el dit enlaire parlant ambAristòtil, a la seva esquerra.
30
justificar el seu punt de vista, la seva actitud… Totes aquestes persones, enaquell moment, actuaven com a filòsofs.
I és que els humans ens fem aquestes preguntes quan reconeixem lapròpia ignorància. Les preguntes filosòfiques no són preguntes utilitàriesque ens ajudin a resoldre la vida pràctica i quotidiana, però sí que apel·lena la necessitat que tenim els humans d’intentar respondre al que ens mera-vella, al que ens sorprèn.
3.2. > Els filòsofs
De fet, acabem de defensar que filosofa qualsevol ésser humà amb ús deraó. Això, però, no vol pas dir que tots siguem filòsofs i filòsofes en el sen-tit professional del terme. De vegades, i per raons diverses, la filosofia s’haexpressat amb un llenguatge difícil, i això ha fet suposar a molta gent queera una cosa d’iniciats. El llenguatge filosòfic no és pas més difícil que elsllenguatges d’altres activitats intel·lectuals (prova, si no, de llegir una críti-ca d’art) i és fins i tot més entenedor que el llenguatge de moltes discipli-nes tècniques.
També és cert, però, que la filosofia és l’exercici del preguntar perma-nent; en paraules de Kant, és «la ciència que refereix tot el conjunt delsconeixements als fins essencials de la raó». La filosofia, doncs, s’ocupa delconeixement més difícil, del paradigma que pretén explicar-ho tot. Peraixò, el paper dels filòsofs, segons Kant, és el d’il·luminar l’anar i venir de laraó, seguint atentament els seus desplaçaments, atenent als moviments dela raó, per tal d’assenyalar les seves lleis, els seus límits i les seves possibili-tats.
Aquí entenem que la filosofia també contribueix a explicar la realitat, però queno ho fa pas seguint el model causal de les ciències de la naturalesa, ni com sitingués un mètode supercausal propi. L’explicació filosòfica és més propera a lesciències humanes i socials, tot i que tampoc no coincideix amb aquestes. I és quela filosofia no reexamina els fets o fenòmens que ja examinen les ciències, sinóque examina els conceptes que usem quan pensem –i que sovint ens deixen per-plexos– tant si són conceptes de les ciències com de la política, de la religió, l’arto la vida quotidiana. La filosofia és l’encarregada de desplegar davant nostre elsconceptes que fem servir, examinant-ne supòsits, usos, connexions i conseqüèn-cies. Quan la filosofia ens ajuda a aclarir un concepte, aquest perd el seu caràc-ter problemàtic.
JOSEP M. TERRICABRAS: Atreveix-te a pensar.La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana.
La Campana, (text adaptat).
1. Què fa de diferent la filosofia res-pecte a les ciències humanes i so-cials?2. Segons l’autor, quina és la tascade la filosofia? Pots exemplificar-la?3. En quin sentit aclarir un concepteajuda a fer-li perdre el caràcter deproblemàtic?
La filosofia també explica la realitat
>> «S’ha d’estudiar la filosofia nopas per trobar respostes definitivesa les preguntes, ja que, com anorma general, cap resposta defi-nitiva no pot ser considerada coma vertadera, sinó per la importàn-cia de les mateixes preguntes.»
BERTRAND RUSSELL:Els problemes de la filosofia.
Nueva colección Labor
[ Unitat 1 ]
El filòsof és com una mena deplatzanweiser: l’acomodador, l’encar-regat de situar la gent en el pati debutaques, orientant-se dins de l’obs-curitat a partir de la llanterna que lipermet de trobar les butaques.
De filòsofs, n’hi ha hagut i n’hiha de moltes menes i de molts ti-pus. Com a grup, els filòsofs formenun conjunt d’individus molt hetero-geni, pertanyents a classes diferentsi amb interessos i professions diver-sos. Si repassem la història del pen-sament, trobarem una gran varietatde tipus de filòsofs.
Uns han estat nobles i fills de fa-mílies benestants, com Plató o Aris-tòtil; en canvi, Epictet va néixeresclau. Marc Aureli va ser empera-dor i Diògenes el Cínic va ser el queara en diríem un marginat. Algunshan tingut càrrecs eclesiàstics, com
Agustí (bisbe d’Hipona), Anselm (arquebisbe de Canterbury) o Berkeley(bisbe anglicà). D’altres han tingut ocupacions o càrrecs polítics, comThomas More o David Hume.
Uns quants filòsofs han estat professors en diverses circumstàncies:Sòcrates, Plató o Aristòtil, en el món clàssic; Bonaventura, Tomàs d’Aquinoo Guillem d’Occam, a l’Edat Mitjana. Si entrem a l’etapa moderna, el tipusde preceptor o professor universitari es fa més freqüent: Galileu, Hobbes,Kant, Hegel, Husserl, Russell, Heidegger, Sartre, Popper, Foucault…Entremig, però, hi ha hagut també professions diverses i pintoresques:Descartes va ser militar; Spinoza, tallador de lents; Locke, metge, Shopen-hauer, rellotger…
La manera d’expressar les seves idees ha estat també molt distintasegons el tarannà de cadascú. Alguns filòsofs són de difícil lectura: Aristòtil,Kant, Hegel… Però també n’hi ha que han aconseguit escriure obres pla-neres i de lectura agradable. Plató, en els seus Diàlegs, transmet la seva filo-sofia amb el to familiar d’una conversa. Ramon Llull va fer versos i novel·lessobre la seva doctrina. Els renaixentistes van escriure diàlegs (és el cas deGalileu), assaigs (com ara l’Elogi de la follia, d’Erasme de Rotterdam), uto-pies, etc. Durant la Il·lustració, René Descartes i Jean-Jacques Rousseauvan escriure discursos que són autentiques peces d’oratòria; d’altres il·lus-trats, contes i novel·letes. I, pel que fa a la filosofia contemporània, tenimles novel·les i el teatre de Jean-Paul Sartre, els llibres de divulgació deBertrand Russell, etc.
31
Diògenes el Cínic conversant amb Alexandre el Magne.
>> «Així, doncs, la filosofia sor-geix de dues maneres contrastades:primerament, per intentar comple-tar el perquè de l’explicació, i se-gonament, per intentar justificarels altres tipus de perquès (el per-què que busca una raó i el perquèque busca un significat). La majo-ria de les branques tradicionals deltema arrenquen d’aquests dosintents, en el primer dels quals nohi ha cap esperança, mentre que elsegon és la nostra millor font d’es-perança.»
ROGER SCRUTON: Filosofia per a persones intel·ligents.
Empúries
32
3.3. > Branques de la filosofia
Hem caracteritzat la filosofia com aquell saber crític, reflexiu, integrador i orientador de la vida, que es pregunta pels fonaments. La tasca filosòficaconsistirà a aclarir els processos del pensament que ens permeten la cons-trucció del coneixement i aquesta tasca ve condicionada pel tipus de pregunta que fem. Segons el que qüestionem, parlarem de diverses orien-tacions de la reflexió, el que avui en diem subdivisions de l’arbre comú queseria la filosofia:
a) Si l’objecte és l’activitat cognoscitiva des del subjecte de coneixement,de qui és capaç de conèixer, dividirem la filosofia en tres branques:
1. La lògica o estudi de les lleis que regeixen el raonament correcte.S’ocupa dels raonaments que s’expressen lingüísticament. Examinal’estructura lògica dels arguments per poder distingir els que sónvàlids dels que no ho són. Les preguntes que es formula la lògica,entre altres, són aquestes: com assegurar la veracitat d’una conclu-sió? Com detectar la validesa d’un argument? Com formalitzar unraonament? En què consisteix la validesa inductiva o deductiva?Com saber si una proposició és vertadera o falsa?
2. La metodologia de la ciència o estudi de les estructures que ar-ticulen internament les ciències, per tal d’aclarir els procediments quepermeten establir la veritat dels seus enunciats. Les preguntes que esformula són del tipus següent: quins són els trets d’una ciència?Determinada ciència, usa un mètode adequat?
Sòcrates: Suposem, estimat amic, que el filòsof ha aconseguit enlairar un home dela resta, i que aquest consenteix a discutir aquestes qüestions: quin prejudici t’hefet? O, quin prejudici m’has fet tu? Per introduir-nos en la consideració de la jus-tícia i de la injustícia en si, per cercar en què consisteixen i en què es distingeixenentre elles i de totes les altres coses.
Suposem que aquest home renuncia a preguntar-se si el rei és feliç, o si un pro-pietari de moltes riqueses és feliç, per considerar la reialesa, la felicitat i la desgrà-cia humana en general, la seva essència respectiva, la manera com un home considera unes i defuig l’altra.
El nostre home vulgar té un esperit estret i, quan ha de respondre aquestes pre-guntes filosòfiques, s’embolica. El cap li roda, perquè ha pujat molt amunt i noté l’hàbit de mirar des de dalt i s’hi troba a desgrat, angoixat, pertorbat.Tanmateix, no passa el mateix a altres servents de la Tràcia, ni a altres ignorantsque estan sempre contents perquè no s’adonen de la seva situació, perquè no hanrebut una educació diferent de la dels esclaus.
PLATÓ: Teetet. Bernat Metge
1. Quines actituds són pròpies del’home vulgar i del filòsof segons el text?2. Quina funció ha de realitzar elfilòsof a la ciutat segons Sòcrates?3. Explica la diferència entre sabervulgar i saber filosòfic.
L’ofici de filòsof
[ Unitat 1 ]
3. L’epistemologia o teoria del coneixement, anomenada tambégnoseologia, és l’estudi de les possibilitats, classes, valor o límits delconeixement. Es planteja el sentit de nocions com «certesa», «pro-babilitat», «evidència», «experiència», etc. Intenta respondre qües-tions com ara aquestes: com sabem que sabem? Quina diferència hiha entre creure i saber? Què és el coneixement? Com aprenem? Compodem saber què és la veritat? Quins són els límits del coneixement?
b) Si l’objecte és fonamentar la realitat existent, trobem una altra branca:
4. La metafísica o ontologia, que fa una tasca filosòfica consistent a de-terminar les característiques essencials de la realitat, estudi de les causes últimes o dels principis bàsics dels éssers en general. Es fa pre-guntes com ara què és la realitat? Què significa ser? Quines relacionshi ha entre ser i existir? Quina és la naturalesa de les coses?
c) Si l’objecte és el mateix ésser humà, la filosofia presenta una cinquenabranca:
5. L’antropologia o estudi de l’ésser humà en quant ésser pensant i cultural. Les preguntes solen ser: què fa humà l’ésser humà? Quinesdiferències hi ha entre els humans i els animals? Quina relació hi haentre individu i cultura?
d) Si l’objecte és l’ésser humà com a subjecte actiu que ordena i construeixel seu món, sorgeixen cinc branques més, les disciplines de l’anomena-da filosofia pràctica:
6. L’ètica o estudi dels fonaments i de la validesa dels principis i nor-mes morals de l’acció. Examina el significat dels nostres conceptesmorals com la bondat de les accions, el deure i la justícia. S’ocupa depreguntes com ara: hi ha obligacions morals? Què és la justícia? Calcomplir el deure? Quina és la relació entre deure i dret? Quina vali-desa tenen les normes morals?
7. La filosofia social o estudi de les diferents estructures que compo-nen les relacions humanes. Es fa preguntes com aquestes: quin sen-tit tenen per als humans les relacions socials? De quantes i quinesmaneres es relacionen els humans? Què tenen en comú les diversesestructures humanes?
8. La filosofia del dret o estudi dels fonaments i validesa de les legis-lacions i de les qüestions jurídiques. Les preguntes bàsiques són:quin és el paper de la llei? Quina legitimitat tenen les lleis? Quinarelació hi ha entre dret i autoritat?
9. La filosofia política o estudi de l’organització de la societat, les for-mes de poder i d’organització dels estats. Es pregunta: en què con-sisteix la política? Què és el poder? Com és possible la convivència?Què significa ser ciutadà avui?
33
La filosofia s’ocupa de totes les cosesque preocupen els éssers humans i la política n’és una.
34
10. L’estètica o estudi sobre el gust, la bellesa i les arts en general. S’ocupade l’anàlisi dels conceptes estètics i de reflexionar sobre el paper de lacontemplació estètica. Les preguntes que intenta respondre són delcaire: en què consisteix la bellesa? Quina relació hi ha entre bellesa i lletjor? Quins són els criteris que defineixen una obra d’art?
A part d’aquestes branques ja ben consolidades, hi ha també una refle-xió filosòfica sobre altres àmbits del coneixement humà. Així podríem par-lar també de la filosofia de la ciència o bé de la filosofia de la història, de la filosofia de la cultura o de la filosofia del llenguatge. En aquests casos, lareflexió es fa sobre les possibilitats d’aquestes parcel·les i se n’examinen elsmètodes i els instruments. És, diríem, la consciència de les altres discipli-nes.
Epicur a Meneceu, salut.
Que ningú, pel fet de ser jove no dubti a filosofar, ni per haver arribat a la velle-sa no es cansi de filosofar. Ja que, per assolir la salut de l’ànima, mai no s’és nimassa jove ni massa vell.
Aquell que diu que encara no li ha arribat l’hora, o que ja li ha passat l’edatde filosofar, és com el que diu que per a la felicitat no ha arribat encara elmoment, o bé que ja li ha fugit. Per tant, han de filosofar el jove i el vell. El vell,perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. Eljove, perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront delfutur. Ens cal meditar, doncs, sobre les coses que ens reporten felicitat, ja que, siposseïm la felicitat, ja ho tenim tot, i si ens manca la felicitat, fem tots els possi-bles per posseir-la.
Medita i practica els principis que sempre t’he recomanat, tot considerant-loscom elements necessaris per assolir una vida feliç.
La filosofia és el sistema dels coneixements filosòfics o dels coneixements racio-nals mitjançant els conceptes. Aquesta és la noció escolàstica d’aquesta ciència.[ …] Per què serveix filosofar?
[ …] En aquest sentit escolàstic de la paraula, la filosofia apunta només a l’habilitat, des del punt de vista del seu concepte còsmic, a la utilitat. Des delprimer punt de vista és una doctrina de l’habilitat, des del segon una doctrina de la saviesa, la legisladora de la raó, i en aquesta mesura el filòsof no és un artis-ta de la raó, sinó el seu legislador.
EPICUR: Carta a Meneceu. Bernat Metge
1. Què defensa Epicur en aquestfragment?2. ¿Pots aclarir el significat de lafrase: «El filòsof no és un artista dela raó, sinó el seu legislador»?3. Tu, què en penses?
Tots filosofem
> Temes per al diàleg
• Tenen relació la filosofia i lavida quotidiana?
• Trobem elements de pensamentmític en el món d’avui?
• La ciència i la filosofia, esnecessiten o són antagòniques?
• Quina utilitat té la filosofia enel món d’avui?
• Quines han de ser les qualitatsmés remarcables dels filòsofs?
• En quina mesura tothom és filò-sof?
• Què n’esperem, d’unes classesde filosofia?
[ Unitat 1 ]
35
Per a filosofar, a molts els destorba la riquesa, la pobresa resulta lliure d’obstaclesi segura. Quan sona el clarí, sap que no la criden, quan toquen a foc busca lamanera de sortir, però no les coses que s’ha d’endur. Quan ha de navegar, noomple de rumor els ports, no commou les riberes amb l’acompanyament ni d’un solhome, no l’envolta una caterva d’esclaus, que només per alimentar-los necessita lafertilitat de les regions ultramarines. És cosa fàcil alimentar pocs ventres i benacostumats que no pretenen més que atipar-se, la gana és barata, la desgana moltcara. A la pobresa només li cal satisfer les necessitats urgents. [ …] Si vols culti-var l’esperit cal que siguis pobre o que facis com els pobres. L’estudi de les cosessaludables no es pot fer sense conservar la frugalitat i la frugalitat no és sinó unapobresa voluntària. Abandona aquestes excuses «Encara no en tinc prou, quantingui tal suma em dedicaré a la filosofia.» [ …] «Primer –dius– vull adquirir elque sigui suficient per poder viure.» Adquireix-ho mentre vas aprenent; filosofarno t’impedeix viure bé i morir bé. No hi ha cap raó que ens faci creure que lapobresa i ni tan sols la indigència ens allunyen de la filosofia
SÈNECA: Cartes morals a Lucili. Carta XVII. Orbis
1. Quines són les condicions perpracticar la filosofia, a parer deSèneca?2. Quin és el retrat d’un filòsof que fa l’autor?3. Creus que aquest text té algunaactualitat? Per què?
Filosofar
1. 2. Respon a aquestes qüestions:a) Quins problemes filosòfics detectes en la teva vida quotidiana?b) Hi ha alguna pregunta que creguis que és d’arrel filosòfica i que no hagistrobat citada encara en aquesta unitat?
1. 3. Els tòpics filosòfics següents han estat expressats per alguns autors alllarg de la història. Digues a quina branca de la filosofia creus que pertanyen:
a) L’ésser humà és un animal social.b) La democràcia és la millor forma de govern.c) La intenció té un paper clau en l’acció.d) La llei està feta per complir-se.e) Es pot seguir qualsevol cosa d’un enunciat fals.f) Dubtar és d’humans.g) La realitat de vegades es confon amb l’aparença.h) Les lleis científiques han de poder ser comprovades.i) Tot efecte té una causa.j) L’humà és un ésser escindit entre cos i ànima.k) Els humans som éssers simbòlics.l) L’ésser és i el no ésser no és.m) No és el mateix saber que conèixer.n) La llibertat és un valor superior.
Activitats> Composicions
Tria un dels enunciats següents i desenvolupa’l per escrit:
«Una vida no examinada no ésuna vida per a l’ésser humà.»
SÒCRATES
«Tots els humans són filòsofsperquè, d’una manera o unaaltra, tots adopten una actitudenfront la vida i la mort.»
KARL POPPER
«Viure sense filosofar és pròpia-ment tenir els ulls tancats, senseprocurar obrir-los mai.»
RENÉ DESCARTES
«Els vertaders filòsofs es passenla vida no creient el que veuen i intentant endevinar el que noveuen.»
BERNAT DE FONTENELLE
Aprendre a pensar per si mateix
Fer filosofia ens ensenyarà a pensar per nosaltres mateixos, és a dir, ens had’ajudar a estar més atents al discurs, ser més reflexius, més raonables. Enspermetrà de millorar la nostra capacitat de judici. Aprendre a pensar ensservirà per ser més autònoms, per explorar alternatives als diferents puntsde vista, a descobrir els propis prejudicis i a trobar raons per a les nostrescreences i opinions. Com deia Confuci: «Aprendre sense pensar és inútil,pensar sense aprendre és perillós.»
L’educació pel pensar no és sols un objectiu educatiu legítim, sinó unobjectiu essencial. Les evidents mostres d’irracionalitat personal, de grupsi de nacions, fan témer que els humans no serem capaços de resoldre elsgreus problemes que s’acosten: una població en creixement constant, lainestabilitat econòmica, un potencial destructiu enorme, etc. Si no bus-quem raó i eficàcia a les activitats i refrenem les actituds forassenyades, enrelativament pocs anys, la terra pot esdevenir un polvorí.
La filosofia genera actituds, una forma d’entendre la vida, una morali, fins i tot, una manera de treballar.
Pensar permet copsar sentits i crear significats. Els significats no espoden ensenyar, no es poden oferir, cal que cadascú els descobreixi; han deser captats, no poden ser donats. Per això cal tenir les condicions que enspermetin d’obtenir les claus d’interpretació per trobar sentit a les coses i a les explicacions sobre les coses. Hem d’apprendre a pensar per nosaltresmateixos, perquè pensar és l’activitat que permet captar significacions.
La comprensió no es dóna de manera contemplativa, sinó en la cons-trucció del concepte, com diu J. G. Fichte (text al marge).
Com ja assenyalava el pensador anglès Stuart Mill, «Autònom és aquellqui escull per si mateix un pla, usa totes les seves facultats, ha d’usar l’ob-servació per veure, el raonament i el judici per preveure, l’activitat de reu-nir els materials de la decisió, el discerniment per decidir; i quan hagi deci-dit, la fermesa per sostenir la decisió deliberada.»
La reflexió personal i en grup sobre temes cabdals per comprendre elmón, l’ésser humà i les seves formes de relació ens permetran adquirir unavisió personal, un criteri propi i, per tant, ens faran més autònoms, intel·lec-tualment parlant.
Dossier
36
>> «La filosofia és l’única disciplina que estableix connexions múltiples ambles altres matèries i que per això ofereix un marc idoni perquè l’estudiant puguipensar a través d’aquestes altres disciplines. El raonament, la formació de con-ceptes i les habilitats del judici que potencia la filosofia en els primers anys d’e-ducació primària són indispensables per als estudis secundaris.»
MATTHEW LIPMAN: Pensamiento complejo y educación. De la Torre
>> «Només sé si estic con-vençut del que jo mateix he tro-bat; només conec realment allòque jo mateix he experimentat.»
J. G. FICHTE:El destino del hombre
[ Unitat 1 ]
Això implica fidelitat a si mateix.
.
L’objectiu és pensar per un mateix, en comptes d’aprendre maquinal-ment i acceptant simplement l’autoritat dels altres. L’expressió «per unmateix» ens porta directament al concepte d’autonomia del subjecte, és a dir, a la idea de persona educada i ciutadà responsable.
El filòsof Josep M. Terricabras diu que la filosofia en el món d’avui ésuna arma de defensa personal. I els joves han d’adquirir armes per a ladefensa quan s’integrin en el món del treball, i que alhora els serveixin perobrir nous camins per anar més enllà, per trobar solucions personals i col·lectives als problemes que comporta viure i conviure.
Els joves han d’aprendre a distingir el que és autèntic del que és simu-lat, el que és profund del que és superficial, el que és justificat del que ésinconsistent:
Res ni ningú no ens pot estalviar la feina de ser nosaltres mateixos, i somels únics responsables de les nostres decisions. Pensar per si mateix és l’ú-nica manera d’esdevenir persona, de ser major d’edat. Com deia Kant:
El filòsof M. Lipman és el creador delmoviment conegut com a Philosophyfor Children.
>> «Han d’aprendre que el món en el qual viuen no és tan ingenu com sem-bla, que la violència contra els innocents i els poc afavorits només es pot defi-nir com a injustícia, encara que es pretengui convèncer les víctimes que ellesmateixes són els propis botxins i que s’ho han buscat. Si les escoles fossin capa-ces de formar-los la capacitat de judici, ells es podrien protegir dels prejudicisi les manipulacions que provenen de l’adoctrinament. Aleshores tindríem pro-ductors i consumidors més conscients, millors ciutadans, pares i mares.»
MATTHEW LIPMAN: Pensamiento complejo y educación. De la Torre
>> «S’entenen per pensadors autònoms aquells que ‘pensen per si mateixos’,que no segueixen a cegues el que els altres diuen i fan, sinó que realitzen elsseus propis judicis sobre els esdeveniments, formen la seva pròpia comprensiódel món i construeixen les seves pròpies concepcions sobre la classe de personesque volen ser i el tipus de món en el qual volen viure.»
MATTHEW LIPMAN: Pensamiento complejo y educación. De la Torre
>> «La il·lustració és la sortida de l’home de la minoria d’edat en què autocul-pablement es trobava. Minoria d’edat és la incapacitat de disposar del propienteniment sense la direcció d’un altre. […] Atreveix-te a saber! Tingues corat-ge per disposar del teu propi enteniment!»
IMMANUEL KANT: Què és la il·lustració
37
38
FITXA TÈCNICA
Direcció: Ridley Scott
Producció: Michael Scott i Ridley Scott
Guió: Hampton Fancher i DavidPeoples. Basat en el relat de PhilipK. Dick, Els androides, somnien amb ovelles elèctriques? (1969)
Música: Vangelis
Fotografia: Jordan Cronenweth
Decorats: Douglas Trumbull
Pel·lícula
RESUM
La pel·lícula descriu un futur en el qual éssers fabricatsa través d’enginyeria genètica –els replicants– són usatsper fer treballs perillosos o degradants fora de la Terra.El model Nexos 6 millora els humans, ja que té lamateixa intel·ligència que els seus creadors i més agili-tat i força física, però, en canvi, no té resposta emocio-nal. Té una previsió de durada de quatre anys. Desprésd’una rebel·lió els Nexos 6 són proscrits de la Terra sotapena de mort. Un cos especial de policia, els BladeRunner, els ha de «retirar». L’any 2019 uns quantsNexos 6 tornen a la Terra per exigir al seu creador unavida més llarga. El departament de policia contracta unex Blade Runner perquè «elimini» els replicants.
Planteja temes i preocupacions fonamentals pelsegle XXI, tot descrivint un món decadent. Aplega unacolla de gèneres fílmics: és ciència-ficció, però tambépot dir-se que és una pel·lícula d’aventures o detec-tivesca i fins i tot romàntica.
FRAGMENT
Diàleg entre el replicant Roy
i el seu creador:
ROY: No és fàcil conèixer el teu creador.
TYRELL: I què puc fer per tu? T’agradaria ser modificat?
ROY: I quedar-te aquí? Pensava en alguna cosa més
radical.
TYRELL: Com ara què? Què és el que et preocupa?
ROY: La mort.
TYRELL: La mort? Em temo que està fora de la meva
jurisdicció, tu…
ROY: Jo vull viure més.TYRELL: La vida és així. Fer una alteració en el desen-
volupament d’un sistema orgànic de vida és fatal.Un programa codificat no pot ser revisat una vega-da establert. […] Tu vas ser format de la maneramés perfecta possible.
ROY: Però no per durar.TYRELL: La llum que brilla amb doble intensitat dura la
meitat de temps. I tu has brillat amb molta intensi-tat, Roy. Mira’t, ets un fill pròdig. Ets tot un premi.
ROY: He fet coses dolentes…TYRELL: I també coses extraordinàries. Gaudeix del
teu temps.
Intèrprets
Harrison Ford Rutger HauerSean YoungJames OlmosDaryl Hannah
Personatges
Rick DeckardRoy BattyRachael EdwardGaffPris
BLADE RUNNER
[ Unitat 1 ]
39
TEMES FILOSÒFICS
– Tema central: examen del que és humà.
– El que és real i el que és aparent.
– Implicacions de la tecnologia en l’ambient.
– Implicacions de la tecnologia en la societat.
– Problemes d’enginyeria genètica.
– Natural i artificial.
– L’experimentació genètica.
– Tenir consciència de la pròpia existència.
– Perspectiva moral de l’heroi.
– Poder de les empreses transnacionals.
– Presència constant de la policia.
– Poder sobre l’individu.
– Determinisme genètic.
– Migracions a les colònies exteriors.
– Deshumanització de les ciutats.
– Desequilibri ecològic.
– Domini de la publicitat.
– Creació de noves formes de vida.
– Com encarar-se amb la mort.
QÜESTIONS QUE PLANTEJA LA PEL·LÍCULA
> Què significa ser humà?
> Les preguntes que es fan els replicants –«qui sóc?»,«qui és el meu creador?», «d’on vinc?», «on vaig»?–, nosón també «humanes»?
> Per què els replicants no són humans?
> Per què no es conformen amb el seu destí?
> Quina relació hi ha entre intel·ligència i emoció?
> En què consisteix una vida «humana»?
> Quina mena de societat planteja la pel·lícula?
> ¿«Retirar» un replicant és el mateix que exercir la pena de mort?
> És humà voler defugir la mort?
> A qui serveixen la justícia i la llei?
> Quina visió del futur i del progrés presenta la pel·lícula?
> Quin paper té la banda sonora creada per Vangelis?
> Quines preguntes t’ha suggerit la pel·lícula?
> Explica breument què t’ha aportat la pel·lícula.
ACTIVITATS
1. Comenta el lema de la Factoria Tyrrell, on esfabriquen els replicants: «Més humans que elshumans».
2. Els primers títols que es van proposar per a lapel·lícula foren Andriod, Mechanosmo o bé DangerousDays, que va estar a punt de ser el definitiu. Quin etsembla més adequat? Si tu l’haguessis de posar,quin altre inventaries?
ALTRES PEL·LÍCULES
2001: Una odissea de l’espai. STANLEY KUBRICK (1968).Pel·lícula emblemàtica que, a través d’una senzillatrama de ficció, planteja una colla d’interrogants de caire filosòfic. Molt recomanable.
40 www.espaibarcanova.cat
Textos
1.> Què vol dir que la filosofia pot ser contraproduent per estar en el món?
2.> Si no tracta de coses d’aquest món, de què tracta?
3.> Hi ha contradicció entre la primera part i la segona (no tracta del món però és extremadament útil)?
1.> Per què imagines que va sorgir la filosofia d’una geografia tan peculiar?
2.> Esbrina qui foren els primers filòsofs i informa’t sobre alguna de les seves teories.
3.> Tot i néixer en un context tan determinat, per què té sentit encara avui la filosofia?
> Els primers filòsofs
Fou, precisament, a les costes de l’Àsia Menor,davant la península grega, on va començar a plante-jar-se aquest tipus d’activitat que, posteriorment,s’anomenaria filosofia. Com que les interpretacionsusuals d’aquest fenomen han falsejat el seu sentit,convé fer-hi una breu referència, sobretot perquè elmodel que podem extreure de la seva anàlisi és vàlidper entendre tot el plantejament posterior del queferfilosòfic.
Imaginem una societat nova, en la qual predomi-nen interessos comercials, que no troba una sortidamés adequada que l’expansió per la mar Mediter-rània, i que ocupa una petita franja de terreny entreel mar i l’imperi persa. En aquest territori existeixenciutats –Milet, Efes, Halicarnàs– que pretenen arri-bar a una federació tot seguint el consell d’un delsseus ciutadans, Tales de Milet, per tal de poder resis-tir millor l’amenaça de l’imperi veí. Imaginem les
necessitats concretes d’aquests ciutadans que, per di-verses causes, estan experimentant un canvi radicalen les seves estructures socials i en la seva mentalitati, per consegüent, en la seva manera d’adequar-se almón que els envolta. Imaginem també aquestes ciu-tats a la riba de la Mediterrània, amb ports onarriben comerciants d’altres llocs, i a través d’ells, elsrelats i els objectes d’altres mons culturals. En aques-ta societat dinàmica ja no hi encaixen els esquemesde la societat aristocràtica, ni la seva religió, ni laseva ideologia. Com a resultat d’aquest canvi i com a expressió del nou ambient cultural, de la situacióhistòrica i de les necessitats dels homes que viuenaquesta situació, apareixen uns personatges queexpressaran, amb les seves obres, el canvi produït enla societat.
EMILIO LLEDÓ:
La filosofia, hoy. Salvat
> La filosofia és una pràctica
La filosofia és una pràctica, però una pràctica queno serveix gaire (fins de vegades és contraproduent)per estar en el món. És una pràctica que no tractadel món, d’aquest món, almenys, del món de les cosesque existeixen de veritat: és un joc irreverent i perversque parteix de les coses que existeixen de veritat,però les sacseja, les desordena, les critica, en declarala il·legitimitat, obre les portes al dubte, a la incerte-sa, a les preguntes inoportunes, dissenyant al mateixtemps uns altres mons, mons purament possibles, cur-sos que la història hauria pogut prendre. […] En
segon lloc, la pràctica filosòfica és extremadamentútil. Tots sabem com és útil el joc per a un infant:sabem que així es prepara per a quan les coses lipassin de veritat. El joc de la filosofia té la mateixafunció, només que molt més gran, i és un joc que ensafecta a tots, perquè tots hi estarem implicats si lespossibilitats d’explorar del filòsof es prenen seriosa-ment.
ERMANNO BENCIVENGA:Giochiamo con la filosofia.
Mondadori
