TEMA 5(b).- L’ART GÒTIC:L’ARQUITECTURA

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

4.- L’ARQUITECTURA GÒTICA.4.1.- Característiques generals.4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals.4.3.- L’arquitectura civil.4.4.- L’arquitectura gòtica a Europa.4.5.- L’arquitectura gòtica peninsular.

4.1.- Característiques generals (I).

Verticalitat: els edificis, especialment les catedrals, tenen un sentit ascensional, elevant-se cap al cel cada vegada més i potenciant les línies verticals front a les horitzontals

Monumentalitat: se’n deriva de la verticalitat, ja que les ciutats competeixen entre elles per a veure qui té una catedral més alta i més gran; en resum, més monumental

Lluminositat: els edificis gòtics s’omplin de llum, obrint-se vans per tot arreu

Simbolisme: en el cas de la catedral, tot l’edifici continua sent el símbol de Crist, però ara la mateixa verticalitat suposa un intent d’apropar-se al cel, a Déu, i la llum que penetra per

tots els llocs és el mateix símbol de la presència de Déu (la catedral com la Jerusalem celestial)

Estructura diàfana, molt clara i organitzada a partir de mòduls geomètrics que es repeteixen

La decoració es fa més abundant i més naturalista: la decoració geomètrica romànica és substituïda per decoració vegetal

Desmaterialització arquitectònica: la llum, la verticalitat, la decoració i el predomini dels vans sobre els murs donen una sensació de transparència i ingravidesa

4.1.- Característiques generals (II).

Els arcs

L’arc apuntat o ogival és l’arc característic del gòtic, el que permet una major verticalitat i dinamisme, ja que les pressions són menors, una major esveltesa i més valor decoratiu, així com canvis en els elements sustentants

S’utilitzen altres arcs com el carpanell, el conopial o el mixtilini

La volta decreueria

Està formada pel creuament de dos arcs apuntats que descansen sobre pilars o columnes (concentra les càrregues en quatre punts),

de forma que els espais que queden entre els arcs (plements) són molt més lleugers i es pot elevar més l’edifici

La volta de creueria quatripartita s’anirà complicant:sexpartita, de tercelets, estrelada, de ventall

4.1.- Característiques generals (III).

Els elements sustentants(sistema de descàrregues)

Les tensions o espentes dels arcs apuntats que formen la voltade creueria es concentren en quatre punts i són dobles:

tangencials o laterals (cap a fora) i verticals (cap a baix)

Les tensions verticals es sustenten amb pilars fasciculats: pilar amb multitud de xicotetes columnes adossades

(baquetons o fasces), que es transformen en els nervis dels arcs, i un únic capitell, normalment amb decoració vegetal

Les tensions tangencials o laterals es solucionen en l’exterior de l’edifici amb arcbotants i contraforts,

rematats aquests últims amb pinacles

Els murs perden el seu paper sustentant, es fan més lleugers i, per tant, els vans predominen sobre els murs, deixant entrar la llum: es multipliquen els finestrals i les rosasses, amb vidrieres

decoratives que li donen color a la llum que es filtra

4.1.- Característiques generals (IV).

Utilització de gàrgoles: elements decoratius que servien per a desaiguar el sostre i que sovint prenien formes fantàstiques

Les façanes es revaloritzen, no sols amb una major decoració,sinó amb noves estructures més complexes (torres,...)

El sostre sol ser sempre una coberta a dos aiguavessos amb teules

Canvia el paper de l’arquitecte: la professió es dignifica, deixen de ser anònims i guanyen en importància, ja que han de tindre una formació en enginyeria i matemàtiques i, a més,

són els responsables de contractar personal i transmetre els secrets de la construcció (lògies)

Encara que els edificis més importants continuen sent els religiosos (catedrals), els edificis civils van guanyant en importància pel desenvolupament de les ciutats

i la burgesia (palaus, llotges, ajuntaments,...)

4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (I): característiques generals.

Funció: no sols és un lloc de culte i la casa de Déu (funció religiosa), sinó que també és un centre cívic on estan els arxius, es fa justícia, dóna refugi, alberga els pelegrins,...

És un edifici urbà i monumental, el símbol de la ciutat que busca fer-la més alta i gran i amb més llum que les ciutats del voltant

Simbolisme: és a la vegada símbol de Crist (orientació i planta, com al romànic), de l’univers i de Déu (verticalitat i llum), entesa com una representació de la Jerusalem celestial

És on es fa present el nou pensament baixmedieval, amb una religiositat més propera i un major naturalisme

“Em va mostrar la ciutat santa, Jerusalem, que descendia del cel de part de Déu, que tenia la glòria de Déu. La seua brillantor era semblant ala pedra més preciosa, com la pedra de jasp polimentat.”(Apocalipsi, 21, 10-12).

4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (II):la planta.

Tipus deplantes

Planta basilical gòtica: és una derivació de la planta de creu llatina de les esglésies de pelegrinatge romàniques, però el transsepte

sobreix menys i sol presentar una capçalera hipertrofiada

Planta de saló: mateix nombre de naus en tota l’església i sense que el transsepte sobreisca de les naus laterals i, a més,

totes les naus poden tindre la mateixa altura (ad quadratum)

Parts dela planta

Les naus poden ser tres o cinc i la central sol tindre el doble d’amplària i més altura que les laterals (excepte a les construccions ad quadratum)

El transsepte no sobreix tant com en el romànic (pot no sobreeixir gens) i es desplaça cap als peus per la major amplitud de la capçalera

Les cúpules i cimboris del creuer perden importància i poden arribar a eliminar-se

La capçalera

Capçalera hipertrofiada: s’amplia tant en el nombre de trams que la separen del transsepte com en la quantitat

major de naus que la resta de l’església

La girola o deambulatori deixa de ser semicircular i passa a ser poligonal, amb trams trapezoidals de voltes d’aresta

Es continuen adossant capelles radials o absidioles a la girola

4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (III):alçat i murs.

Parts enl’alçat

L’arcada: separa la nau central de les laterals

El trifori

Galeria sobre les naus laterals, oberta a la central i que pot presentar finestrals exteriors

per a l’entrada de llum

Perdrà importància i es reduirà al llarg del gòtic, fins desaparèixer

El claristori

Es situa en el mur exterior de la nau central, sobre el trifori

És un conjunt de finestrals amb vidrieres que s’obrin

a l’exterior i permeten l’entrada de llum

L’entrada de llum no sols es produeix pels finestrals, sinó també per les rosasses de les façanes

El mur es desmaterialitza i els vans ocupen el seu lloc, podent arribar a substituir-lo totalment

4.2.- L’arquitectura religiosa: les catedrals (IV):la façana.

Les façanes adquireixen major importància, tant l’estructura i construcció com en la decoració

La façana principal té una estructura en forma de H que emmascara l’estructura interna: la nau principal és la part més baixa en la façana, mentre que en els costats (naus laterals) es situen dues torres quadrades dividides en pisos i rematades en forma de terrassa, chapitel o agulla

Tres parts horitzontals o carrers: en cada lateral una torre i en mig la part més baixa

Tres parts verticals o pisos: les portalades d’accés, la rosassa i una part superior amb els remats i les torres, on pot aparèixer una nova galeria

Més elements decoratius: portalades abotzinades i molt decorades, escultures als brancals amb dossellets,

galeries, rosasses i elements decoratius verticals que accentuen l’ascensionalitat de l’edifici (gablets, torres, agulles,

chapitels,...), a més de gàrgoles, vidrieres i altres elements

4.3.- L’arquitectura civil.El creixement del comerç i l’artesania i el renaixement urbà consegüent suposaran el creixement de l’arquitectura civil

Principalsedificis

Els palaus: residències dels nobles i eclesiàstics que van a viurea les ciutats i de la nova burgesia comercial i financera

Els ajuntaments: símbol de la independència política de la ciutat

Les llotges: edificis destinats al comerç, importants a partir del segle XIV

No solen incorporar la verticalitat de les catedrals i sol predominar la línia horitzontal

Es tracta d’edificis funcionals de planta rectangular o quadrada i amb amplis pòrtics

Entre els edificis més importants cal destacar la llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera, 1426-48) i, especialment, la llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)

Llotja de Palma de Mallorca (Guillem Sagrera, 1426-48)

Llotja de la Seda de València (Pere Comte, 1482-1548)

4.4.- L’arquitectura gòtica a Europa.

4.4.1.- El gòtic francès.

4.4.2.- El gòtic alemany.

4.4.3.- El gòtic anglès.

4.4.4.- El gòtic italià.

4.4.1.- El gòtic francès.Les característiques del gòtic francès són les que hem vist com a generals de l’estil

Etapes

Gòtic inicial (segona meitat segle XII – principis segle XIII): encara que es comencen a aplicar les solucions gòtiques, té moltes reminiscències romàniques

(tribuna, importància del mur), destacant la catedral de Nôtre Dame de París

Gòtic clàssic (primera meitat del segle XIII): major verticalitat i lluminositat, amb més vans, reducció de la tribuna a la galeria del trifori i finestrals

més allargats (exemples: catedrals de Chartres, Reims i Amiens)

Gòtic radiant o manierista (segona meitat del segle XIII i XIV): el mur es desmaterialitza, la llum entra per tot arreu, es perd altura i el claristori

guanya terreny al trifori (exemple: Sainte Chapelle de París)

Gòtic flamíger (segona meitat segle XIV i XV): es compliquen els arcs i voltes, es barroquitza la decoració (exemple: catedral de Ruan)

Aquest model i etapes tindran una forta influència en Castella, mentre que a la Corona d’Aragó influirà més el gòtic meridional francès, que comença en la segona meitat del segle XIII i es caracteritza per una menor verticalitat, la major importància dels murs

i les edificacions civils (exemples: palau papal d’Avinyó)

Catedral de Nôtre Dame de París (1163-1267)

Catedral de Chartres (1194-1290)

Catedral de Reims (1211-1290)

Catedral de Amiens (1220-1269)

Sainte Chapelle de París (Pierre de Montreuil, 1242-48)

4.4.2.- El gòtic alemany.Perdura més la influència romànica, amb formes més compactes, però busquen una major

verticalitat, especialment amb les agulles calades com a remats (Catedral de Colònia)

CATEDRAL DE COLONIA (1248-1880)

4.4.3.- El gòtic anglès.Partint de la influència francesa, aconsegueixen una gran originalitat: la capçalera és recta i no semicircular, rematen el creuer amb un gran cimbori o torre, les torres són monumentals, el transsepte continua sent important i la decoració es complica molt,

especialment amb les voltes de ventall (gòtic perpendicular)

Exemples: catedral de Salisbury, catedral de Gloucester (i claustre), King’s College de Cambridge i abadia de Westminster

Catedral de Salisbury (1220-1320)

Catedral de Wells (1175-1490)

Catedral de Gloucester i claustre (1351-1412)

King’s College de Cambridge (Reginald Ely, 1444-1515)

Abadia de Westminster (1245-1517)

4.4.4.- El gòtic italià.Seguint la tradició del romànic italià i rebutjant gran part de les aportacions franceses,

el gòtic italià es caracteritza per adaptar els elements tècnics (arc apuntat i volta de creueria) al seu particular gust, amb un major classicisme (arcs poc apuntats i barrejats amb arcs de mig

punt), policromia (marbres de colors), decoració geomètrica, predomini de l’horitzontalitat i importància dels murs (més decoració pictòrica amb frescos i poques vidrieres)

Exemples: santa Croce de Florència i catedrals d’Orvieto, Siena, Milà i Florència (Santa Maria dei Fiori)

Importància del gòtic civil, amb un estil llombard caracteritzat per les torres més verticals com a remat (palau públic de Siena i palau de la Signoria de Florència) i un estil

venecià més horitzontal i recarregat en la seua decoració (palau ducal i Cà d’Oro)

Catedral de Siena (1215-1263)

Catedral d’Orvieto (Fra Bevignate i Lorenzo maitani, 1290-1340)

Santa Croce de Florència (Arnolfo di Cambio, 1294-1442)

Santa Maria dei Fiori de Florència (Arnolfo di Cambio, 1296-1469)

Catedral de Milà (Simone da Orsenigo i Nicolàs de Bonaventure, 1386-1510)

4.5.- L’arquitectura gòtica peninsular.

4.5.1.- Introducció.

4.5.2.- El gòtic a Castella (i el regne d’Aragó).

4.5.3.- El gòtic llevantí: Catalunya, Mallorca i València.

4.5.1.- Introducció.Els segles XII i XIII són els de major avanç de la conquesta cristiana sobre

territori musulmà i de creixement econòmic, repercutint açò en un gran nombre de construccions, moltes d’elles importants

La primera meitat del segle XIV continua sent de creixement, especialment a Catalunya, destacant Barcelona (comerç)

La segona meitat del segle XIV és de greu crisi i canvis

A partir del segle XV comença la recuperació econòmica, amb València com a gran ciutat en la Corona d’Aragó i, posteriorment, creixement general a Castella

Durant tots aquests segles serà clau en l’art el recolzament de les monarquies i la burgesia

En tot el territori destaca la influència francesa, però especialment a Castella (gòtic septentrional francès), mentre que a Catalunya, Mallorca i València arribarà la influència del gòtic meridional francès, però amb elements originals (gòtic mediterrani o llevantí)

El gòtic peninsular es caracteritza, en general, per ser menys vertical (encara que sí que ho és)

4.5.2.- El gòtic a Castella (i regne d’Aragó).Destaca per la influència del gòtic septentrional francès, especialment en el període clàssic,

amb una menor altura i una major amplària, cosa que fa els edificis menys verticals

Període de transició: són catedrals que encara presenten característiques romàniques, però que ja introduiran els elements constructius gòtics, podent-se diferenciar

fins i tot els diferents estils (exemples: catedrals d’Àvila i Conca)

Període clàssic (segle XIII): és el de major influència francesa, amb major verticalitat i lluminositat i tres parts en l’alçat (exemples: les catedrals

de Lleó i Burgos, més “franceses”, i la de Toledo, menys vertical)

Època manierista (segle XIV): de poques construccions per ser un període de crisi,traslladant-se el focus principal a Catalunya, València i Mallorca

Període final o flamíger (segles XV i XVI): edificis més grans, amb una major varietat i complicació en arcs i voltes i molta decoració, especialment la naturalista (exemple: catedral

de Sevilla), passant-se a un estil propi a final del segle XV conegut com a estil isabelí

Catedral de Lleó (Mestre Enrique, 1205-segle XV)

Catedral de Burgos (Johan de Champagne i Mestre Enrique, 1221-1260, amb modificacions posteriors)

Catedral de Toledo (mestres Martín i Petrus Petri, 1226-1493)

Catedral de Sevilla (Alonso Martínez i altres, 1401-1528)

4.5.3.- El gòtic llevantí.Serà més important a partir del segle XIV, amb el poder econòmic de la burgesia de les

ciutats de Barcelona (segle XIV) i Palma de Mallorca i València (segle XV), d’ahí la major importància de l’arquitectura civil (llotges i palaus), a més de les construccions religioses

Rep la influència del gòtic meridional francès i de l’art cistercenc, però és molt original

Característiquespròpies

Planta: podem trobar tant una sola nau (molt habitual) com plantes de saló de tres naus, sovint amb totes les naus d’una altura semblant

Menys verticalitat: als edificis religiosos encara és una característica important (encara que menys), mentre als civils sol predominar

la línia horitzontal, especialment a l’exterior

Major importància dels murs: predomina el mur sobre els vans, amb finestrals més xicotets, la qual cosa suposa una menor

lluminositat interior (aspecte més massís)

Major sobrietat i austeritat decorativa (menys decoració), utilitzant més sovint decoració geomètrica

No es solen utilitzar arcbotants, per la qual cosa els contraforts s’adossenal mur i es posen capelles entre ells, quedant bastant ocults en l’exterior

La galeria del trifori tendeix a desaparèixer

Exemples: les catedrals de Barcelona, Girona i Palma (segle XIV), l’església de Santa Maria del Mar (segle XIV) i les llotges de Palma de Mallorca i València (segle XV)

Santa Maria del Mar (Berenguer Montagut i Ramon Despuig, 1329-1383)

Catedral de Girona (1312-1604)

Catedral de Barcelona (1298-1448, amb façana neogòtica)

Catedral de Palma de Mallorca (finals s.XIII-1601)