Tema 6 Socials

8/18/2019 Tema 6 Socials

1/9

TEMA 6- TENSIONS I CONFLICTES (1914-1939)

Canvi social a la prim ra m i!a! " l s #l $$Entre la Primera Guerra Mundial i la Segona el món va canviar. Podem dir que la soci !a! s va mo" rni!%ar& Tressón els aspectes més destacats d’aquest canvi:1. Aparici' i consoli"aci' " la soci !a! " mass s&2. Emancipaci' " la "ona&

. Aparici' i " s nvol pam n! " ls mi! ans " com nicaci'&1&- Soci !a! " mass s& Carac! r*s!i+ s,

ar!icipaci' " la po.laci' n pol*!ica& !a gran di"usió de la premsa i la r#dio van permetre una certademocratit$ació en l’accés a la in"ormació. %quest "et sumat al crei&ement de la classe mit'ana permeten e&plicar la ma'or implicació de la ciutadania en la pol(tica.

%parició i desenvolupament delspar!i!s " mass s . % Espan)a en tenim un *on e&emple am* el PS+E,"undat per Pa*lo -glesias al 1 /0.

%m* un crei&ent nivell de vida aparei& lasoci !a! " cons m . So*retot a pa sos com E %, Gran 3retan)a ialtres moltes "am(lies van poder comen4ar a gaudir d’ascensor, cale"acció, sanitaris, llum el5ctrica etc. Girona vaser la primera ciutat espan)ola que va posar enllumenat p6*lic als seus carrers a l’an) 1 7.

%parei& elconc p! " l ll r / encara de "orma t(mida associat a espectacles com ell cinema, els esports ila m6sica popular.

0&- Emancipaci' " la "ona& 8esprés de la Primera Guerra Mundial, molts pa sos van concedir el dret de vot a lesdones. El movim n! s ra#is!a nascut a la darreria del segle 9-9, o*tenia ai&( el seu primer gran triom" ;egne nit101 , E % 102untament am* el dret de vot es reclamava tam*é el "r ! a l2 " caci' , la capaci!aci' pro ssional i la i# al!a! r*"ica& % molts pa sos es van modi"icar les legislacions i les dones van comen4ar a gaudir de la possi*ilitat de tenir *éns propis, de tutelar als "ills en cas de divorci, d’assistir a les escoles secund#ries i a la universitat ?

% Espan)a els aven4os van ser més lents, cal recordar la "igura de Conc pci'n Ar nal/ aut5ntica precursora delmoviment "eminista al nostre pa(s i que assistir a la "acultat de dret de la @omplutense de Madrid dis"ressada d’Aome.

%ltres l(ders "eministes van serClara Campoamor / que una a'ustada votació al @ongrés de 8iputats aconseguei& elvot per les dones, recollit a la @onstitució de 10 1 i ic!oria n!&3&- Mi! ans " com nicaci'& % "inals del s. 9-9 i principis del s. 99la pr msa escrita es va convertir en el principalmit'# de comunicació massiu per a la po*lació. % Espan)a diaris com El Imparcial 1 7/=,La

an# ar"ia 1 1=,A5C 10< =/ El .a! 101


2/9

!a mort de l’emperador Guillem - i la successió de Guillem -- van provocar la destitució de 3ismarcK 1 0


3/9

? rica, @ #n ni!BFranapó entra enguerra contra ;6ssia 10< I10


4/9

!a Guerra de Moviments (a#os! 1914),Fron! Occi" n!al (Franl#ica), els aleman)s plantegen una o"ensiva a través de 35lgica queels Ai permeti conquerir r#pidament ran4a la Schlieffen =. El moviment aleman) penetra am* "or4a cap al’interior del pa(s gal el de setem*re el general Molke arri*a al Marne i amena4a Par(s=. !a r#pida reacciódels "rancesos i la Batalla del Marne eviten el desastre i o*liguen als aleman)s a replegarIse. % "inals de101 les posicions s’Aan esta*ilit$at, cap dels dos e&5rcits aconseguei& guan)ar terren).

Fron! ori n!al (@ ssia), %leman)a derrota a ;6ssia de "orma espectacular Tannen*erg i els llacsMasuris, a la Pr6ssia +riental=, perH els austr(acs retrocedei&en a Galit$ia i els 3alcans. !a resist5ncia russaevita l’en"onsament del "ront occidental.La # rra " !rinH r s (posicions) (1914-191 ), un cop esta*ilit$ades les posicions als dos "ronts, els

di"erents e&5rcits, especialment al "ront occidental es preparen per una guerra llarga a *ase d’un front defensiu. S’utilit$en nous armaments tancs, gasos as"i&iants ?= perH cap d’ells és decisiu. %l 1017 els aleman)sintenten trencar la situació am* l’o"ensiva so*reVerdun , perH la resist5ncia de Petain evita mals ma'ors. Els"rancesos contraatacaran so*re el Somme i o*liguen als aleman)s a retirarIse de Qerdun. % "inals de 1017 lesposicions seguei&en estancades.

La crisi " 191 , aquest an) Ai Aan tres esdeveniments que canvien totalment la direcció de la guerra.!a intervenció nordIamericana, conseqN5ncia de l’en"onsament dels vai&ells !usitania 101D= i

Susse& 1017=.!a retirada de ;6ssia com a conseqN5ncia de la revolució d’octu*re Pau de 3rest !itovsK=.!a crisi de cansament que a"ecta a tots els pa sos.

!a intervenció americana permet una glopada d’aire "resc per ran4a i %nglaterra que comencen a re*re a'utseconHmics, mercaderies, armament etc. !a retirada russa pot equili*rar la situació perH els aleman)s seguei&enmantenint al "ront oriental un milió d’Aomes. inalment el desgast aleman) provocar el "inal de la guerra.

L2o nsiva " 191 i l inal " la # rra, %leman)a va intentar una gran o"ensiva en el "ront occidentalapro"itant la retirada russa del con"licte, perH la intervenció americana la va "er "racassar. !a Segona 3atalla del

Marne, contrao"ensiva aliada, l’esgotament, la manca d’Aomes i de su*ministraments al "ront *5lFlic va precipitar la rendició dels aleman)s i els seus aliats.L211 " nov m.r " 191 s si#n7 l2armis!ici&!a guerra Aavia durat més de quatre an)s. Javia provocat més de 1< milions de morts, 2.<


5/9

Cons + >nci s " la # rra,

1. ol*!i+ s i ! rri!orials,Els 14 p n!s ilson, considerats la *ase ideolHgica de la a " ar*s 1010I102


6/9

la seva metrHpoli, Tanmatei& Rilson plante'a tam*é la necessitat de crear una lli#a " nacions que esta*lei&i elsprincipis del dret internacional i que s’imposi a tots els pa sos.

a " ar*s, con'unt de tractats signats pels pa sos ven4uts:Tractat de Qersalles: "irmat am* %leman)a.Tractat de Saint Germain: signat am* ustria.Tractat de Trianon: signat am* Jongria.Tractat de S5vres: am* Turquia.Tractat de Beuill): am* 3ulg#ria.

El Trac!a! " rsall s/ va estipular que %leman)a era considerada la responsa*le de la guerra i per tant tenia quepagar "ortes indemnit$acions als pa sos vencedors. % més, tenia que retornar %ls#cia i !orena a ran4a cedir territorisa 8inamarca, PolHnia i 35lgica, el Sarre va passar a ser administrat per ran4a durant 1D an)s, i renunciar a totes lespossessions colonials que seran administrades pel ;egne nit, SudI "rica, ran4a i >apó= i reduir el seu e&5rcitpro"essionals.

!a resta de tractats signats a Par(s redi*ui&aran el mapa pol(tic europeu, que podeu veure en el segNent mapa iesquema.

http://www.historiasiglo20.org/IGM/tratados2.htm#Los%20tratados%20de%20pazhttp://www.historiasiglo20.org/IGM/tratados2.htm#Los%20tratados%20de%20paz


7/9

Europa i l’+rient Mit'# després del a Pau de Par(s 1010I102nci s,Bai&ement de l sp ri! " r v n a al man / com a conseqN5ncia de les e&agerades reparacions de guerra

del Tractat de Qersalles, que e&plica la Segona Guerra Mundial.A;llam n! vol n!ari "2Es!a!s ni!s dels a"ers mundials, que no participar# en la Societat de Bacions.@reació de laSoci !a! " Nacions 102


8/9

!a postguerra va ser di"(cil per la ma'oria dels pa sos europeus. !a destrucció de la guerra, la in"lació i l’augment del’atur van a"ectar de manera molt especial a Al man a, que o"egada per les reparacions de guerra va entrar enun cicl " " pr ssi' con=mica molt important.!es ! nsions pol*!i+ s entre ran4a i %leman)a, per la manca de capacitat dels aleman)s per pagar lesreparacions de guerra "ranceses, i la impossi*ilitat "rancesa de "er "ront als seus deutes am* Estats nits van estar apunt de provocar un nou con"licte oc paci' ranc sa " la r #i' " l @ Jr al man -%ona rica n ac r i car.'-1903=.Tanmatei& sorgiran lesprim r s "ic!a" r s , la crisi econHmica de la postguerra va provocar tensions socialso*reres, que van "er trontollar les 'oves democr#cies europees, "et que va provocar que a molts pa sos es

proclamessin r5gims dictatorials davant la por d’una revolució comunista Espan)aIPrimo de ;ivera I!7lia-M ssolini=. %l 102 Estats nits va decidir proporcionar un préstec a %leman)a per tal de re*ai&ar la tensió pol(tica ieconHmica, l la a s i que %leman)a pugui "er "ront a les seves responsa*ilitats econHmiques i que ai&( els seuscreditors tam*é Ao puguin "er am* els Estats nits. Pla 8a es:

El per(ode de 1010 a 102 Aavia condicionat l’evolució econHmica del món, que va travessar un per(ode de crisi, perHa partir de 102D la situació es va capgirar i l’economia mundial va con5i&er un per(ode de crei&ement senseprecedents.

%questa millora econHmica va a"avorir l’entesa entre ran4a i %leman)a, i "ruit d’aquesta entesa es va signar el Trac!a! " Locarno %leman)a es admesa a la Societat de Bacions, es revisen i disminuei&en les indemnit$acionsi s’intensi"iquen els intercanvis i les trans"er5ncies de capital=.Estats nits i el món en general van viure a partir de 102D una 5poca d’esplendor com no s’Aavia vist mai, conegudaam* el nom de prosperity , els salaris es van incrementar, mentre els preus es mantenien *ai&os, i com aconseqN5ncia el món, i especialment Estats nits, va entrar en un consumisme desen"renat.!es "am(lies americanes accedei&en al consum, comencen a comprar: electrodom5stics, r#dios, automH*ils. Elcrei&ement del consum implica un augment de la producció de les empreses i com a conseqN5ncia dels seus*ene"icis. Signe d’aquesta prosperitat ser# la construcció dels grans gratacels.

PerH aquesta prosperitat era arti"icial i aviat esclataria la ma'or recessió econHmica coneguda pel capitalisme, l crac" 1909&Ca s s " l crac " 1909,

L2a. s " l cr>"i! compra a terminis=, és a dir, a comprar sense tenir diners.Superproducció: al llarg de la 1O Guerra Mundial, els pa sos immersos en la guerra van aturar els seus

processos productius, de manera que altres $ones del món Estats nits, >apó, %ustr#lia, %rgentina ?= els vansu*stituir. Uuan la guerra va aca*ar i al llarg dels primers an)s vint Europa va recuperar la producció, quesumada a la dels nous pa sos productors va generar un e&cedent de productes en el mercat.

L2 sp c laci', la *onan4a econHmica va estimular la inversió en *orsa, que sumada a la "acilitat d’accés alcr5dit *ancari va "er que molta gent decid(s invertir els seus estalvis en *orsa. @ada cop més sovint les accionsde les empreses pu'aven o *ai&aven independentment del valor real de la producció i per tant es va entrar enuna.om.olla sp c la!iva&

L2 scla! " la crisi,04 "2oc! .r " 1909 ( i o s N #r )&!a 3orsa de Bova VorK e&perimenta una "orta davallada, es produei&una venda massiva d’accions i el preu dels t(tols *orsaris cau en picat. Milers de petits estalviadors s’arru nen.


9/9

En els segNents mesos, la *orsa seguir# caient, al temps que els estocs industrials s’acumulen i els preusdels productes *ai&en.Mol! s mpr s s s v n o.li#a" s a !ancar i a #m n!a l2a! r 10 , 1 milions denordamericans es tro*en a l’atur i la ma'oria no té dret a perce*re cap tipus de su*sidi=.

Cons + >nci s " la crisi,Estats nits reduei&en les seves importacions, el que va provocar l’e&tensió de la crisi als pa sos que li

su*ministraven mat5ries primeres llatinoam5rica especialment=.Els *ancs americans repatrien els seus capitals Pla 8a es=. !a crisi s’escampa per tot Europa, especialment

a ustria i %leman)a.El comer4 internacional patei& una "orta aturada. %l 10 2, el pit'or an) de la crisi, el nom*re d productes

intercanviats s’Aavia redu t una quarta part respecte al 1020.El pa sos e&portadors de mat5ries primeres i aliments Wndia, 3rasil, Mal#isia, %rgentina, %ustr#lia, 9ile ?=veuen com cauen estrepitosament les seves e&portacions. 8os són els motius que ens Ao permeten e&plicar:

!a davallada de l’activitat industrial que provoca una caiguda en la demanda de mat5ries primeres.!a caiguda de la demanda "amiliar.

Tancament d’empreses, augment de l’atur.L s sol cions a la crisi,

!a ma'oria de pa sos van seguir estrictament la doctrina del li. ralism con=mic %dam SmitA=, queproposava la no intervenció de l’Estat i a"irmava que la din#mica del mercat llei de l’o"erta i la demanda= resoldriaper si sola la crisi. Els governs es van limitar a:

;eduir la despesa p6*lica.;estringir les importacions de productes estrangers.

Mantenir la cotit$ació elevada de les seves monedes.Qa ser un "rac#s a*solut, la crisi es va agreu'ar.

n economista, PoJn Ma nar" n s , va "ormular una teoria, que posteriorment seria coneguda coma : n sianism / que aplicada am* di"erents graus per di"erents governs permetr# anar sortint molt lentamentde la crisi. %questa teoria a"irmava:

Uue quan una economia es tro*ava en una situació d’estancament, l’6nica solució era la intervencióde l’Estat.

!’Estat tenia que invertir en un programa d’o*res p6*liques carreteres, "errocarril, pantans,?=. %m*aquesta "orta inversió es crearien llocs de tre*all, les empreses augmentarien la seva activitat, al tre*allar més gent augmentaria el consum i l’Estat recuperaria la seva inversió gr#cies als impostos directes quepagarien tre*alladors i empreses i el indirectes que gravarien el consum.

% Estats nits, el seu president Fran:lin lano @oos v l! va aplicar la teoria de Xe)ness en un programaanomenat N al, inversió en o*res p6*liques, su*vencions a l’agricultura, augment de la protecció social. Elresultat va ser: més ocupació, increment del consum i millora de l’economia.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/keynes.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/keynes.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/roosevelt.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/roosevelt.htmhttp://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucionesnewdeal.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/k/keynes.htmhttp://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/roosevelt.htmhttp://www.claseshistoria.com/entreguerras/solucionesnewdeal.htm

Tema 6 Socials

Documents

Transcript of Tema 6 Socials