TEMA 7: LA MÚSICA DEL SEGLE XX

7/31/2019 TEMA 7: LA MSICA DEL SEGLE XX

1/17

2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA

1

TEMA 7. LA MSICA DEL SEGLE XX

7.1. INTRODUCCI.

El segle XX s un segle de canvis, provocats pels esdeveniments poltics,socials, econmics i culturals. Aquests canvis, ms que mai, succeeixen a una velocitatvertiginosa. La societat viu en crisi constant, i, com seria desperar, els artistes

reflecteixen tot plegat en les seves obres.

Si hem de parlar duna caracterstica comuna a tota la msica del segle XX s

exactament la de la diversitat musical: en el segle XX, des de bon principi, conviuendiferents estils i, continuant amb aquella caracterstica tan romntica de lindividualisme

artstic, els diferents msics intenten de trobar un llenguatge nic i individual, la qualcosa sembla que els comena a allunyar del gust del pblic. En aquest moment, molts

msics creuen que sha deducar el pblic, que sha quedat massa encarcarat i que

noms accepta un llenguatge musical massa convencional, massa del passat (msicatonal). Per aconseguir-ho, molts dels compositors deixen de respectar el gust musicalgeneralitzat i utilitzen la provocaci i lescndol per fer reaccionar el pblic.

Com pots imaginar, de tot aix noms sen pot derivar una mena de revoluci

musical, que una minoria segueix i aplaudeix, mentre que all que s majoritari, allque t ms xit, all que es ven ms s la msica que intenta acontentar la majoria delpblic, i, per tant, utilitza el llenguatge musical anterior al segle XX. Aquest fenomen esdeu sobretot a la invenci i desenvolupament dels primers aparells de reproduccimusical (fongraf, gramfon, etc), els nous mitjans de comunicaci (la rdio) i lesprogramacions a les sales de concerts, que necessiten sobreviure econmicament i peraquest motiu segueixenprogramant msica agradable al pblic.

El segle XX ser tamb lescenari de la nova msica popular, que es difon

grcies als mitjans esmentats en lanterior pargraf, i que prov de la fusi de la msica

africana amb la msica tradicional europea: el jazz i tots els estils de msica relacionats.Per aquesta evoluci musical va per un altre cam i no s el moment ara de parlar-ne.

En la msica culta hi ha un canvi de llenguatge artstic, de la mateixa manera

que, per exemple, en la pintura es pass de la pintura figurativa a la pintura abstracta.Tot i que hi ha compositors que no ho fan, la majoria dells trenquen amb els conceptes

tradicionals de la melodia, lharmonia, lutilitzaci dels timbres instrumentals i vocals,

etc El tractament que rep la msica s totalment radical i innovador. La msicaesdev difcil perqu per al gran pblic sembla que no hi ha parmetres per saber qu

s all que est sonant, no sentn, no hi ha criteris, o sembla que no els hi ha, i aix fa,com ja sha dit ms amunt, que la majoria del pblic no accepti de bon grat aquestanova msica.


2/17


2

En aquesta unitat veurs que dividim el segle XX en dues parts, corresponents,ms o menys a les dues meitats del segle XX. En la primera meitat, enmarcada per la IGuerra Mundial (1914-1919) i la II Guerra Mundial (1939-1945), s on es produeixenels grans trencaments, la gran revoluci musical. En la segona meitat del segle els

compositors experimenten sense parar, es deixen influir per les msiques daltrescultures, esdevenen eclctics, utilitzen les noves tecnologies, i de vegades, tornen a unllenguatge musical ms semblant al llenguatge musical tradicional o tonal.

Les tensions poltiques, econmiques i territorials provocades per la revoluciindustrial i el desenvolupament del capitalisme sn la causa dun segle XX carregat deguerres i destrucci.

Europa s substituda en el seu paper predominant per nacions no europees. La IGuerra Mundial destrueix Europa i la submergeix en una greu crisi. La revoluci

socialista i una postguerra marcada per la proliferaci de rgims feixistes totalitariscondueixen el continent cap a una nova guerra, la II Guerra Mundial.

Quan acaba aquesta segona guerra el mn queda dividit en dos blocs polticsenfrontats: el bloc capitalista i el bloc socialista, que senfronten en la Guerra Freda, unseguit de conflictes que moltes vegades van estar a punt de fer esclatar un tercerconflicte mundial.

Al final dels anys 80 el bloc socialista fa fallida i noms resta el bloc capitalista,liderat pels EUA.

Lart canvia constantment. Els estils sencavalquen, i cada artista busca el seu

propi llenguatge. Apareixen les Avantguardes, experimentacions que busquen novesmaneres dapropar-se a la realitat.

Tenim lImpressionisme, el Postimpressionisme, les avantguardes constructives,

com el fauvisme, el cubisme, el futurisme, i les avantguardes expressives, comlexpressionisme, el surrealisme, lart abstracte, etc.

Els msics no conreen un nic estil. Investiguen nous llenguatges. Laindependncia del msic s total (ell decideix qu i com ho compon), per tamb s

subjecte a encrrecs dinstitucions, empreses i cases discogrfiques. Els mecenes delsegle XX ja no sn persones concretes, sin que poden ser fundacions, institucions

pbliques o privades, que bequen o esponsoritzen els msics o els grups musicals a

canvi del prestigi social que comporta donar suport a la cultura.

Alguns msics van haver dexiliar-se del seu pas perqu no eren acceptats pelseu rgim poltic (socialisme rus, nazisme). La majoria dells van ser acollits pels

EUA, la qual cosa va influir en la msica daques pas i la seva influncia cultural en el

mn.


3/17


3

Quant a la dona, la lluita per aconseguir la igualtat i el reconeixement de tots elsseus drets socials, laborals i poltics, t la seva manifestaci en el mn musical: unagran quantitat de dones es dediquen a la interpretaci musical i a la composici musical.Per exemple, s el cas de la Thea Musgrave, la Judith Weir, la Nadia Boulanger, la

Betsy Jolas, lElena Romero, la Dolores Malumbres i la Zulema de la Cruz.

7.2. TENDNCIES DE LA MSICA CULTA A LA PRIMERA MEITAT DELSEGLE XX.

Estil musical Pas on neix i esdesenvolupa

Compositors

Impressionisme Frana C.Debussy, M.RavelExpressionisme/Dodecafonisme Alemanya-ustria A.Schnberg, A.Berg i

A.WebernNeoclassicisme Rssia, Frana,Alemanya, Anglaterra,EUA, Espanya

I.Stravinski, Grup delsSis, C.Orff, P.Hindemith,Britten, Ives, Halffter

7.2.1. LImpressionisme musical.

A les acaballes del segle XIX i inicis del XX trobem limpressionisme. Tot i que va ser

un estil que va sorgir amb la pintura (1887), de seguida els compositors van voler expressarsonorament el mateix que els seus companys pintors feien: representar la realitat tal comcadascun la veu, no pas tal com s.

Limpressionisme musical fou un moviment renovador, antiromntic i antiwagneri, per

ser ms concret, que es desenvolup sobretot a Frana, per que va influir en tota la msica delsegle XX. Claude Debussy (1862-1918) en va ser liniciador. Aquest compositor estava moltinflut pel poeta simbolista francs Mallarm. Davant de la espectacular massa orquestral quefeien servir els msics germnics hereus de Wagner, ell va preferir les melodies senzilles depoques notes i sonoritats pures. De fet, rebutjava la msica wagneriana fins al punt que va dir

Fora els densos empastaments policroms en els quals no es distingeix el so dun viol del duntromb!.

Per aconseguir el seu canvi Debussy es va girar cap a cultures molt llunyanes en lespaii tamb en el temps. Per boca del Senyor Corxera, personatge literari creat per ell, va dir:

Prefereixo les poques notes del so de la flauta dun pastor egipci: contribueix al paisatge i

sent harmonies que els vostres tractats ignoren.

Va rebutjar les regles acadmiques i les lleis de lharmonia tradicional. Abandon

lescala de 5 tons i 2 semitons i les seves jerarquies (les escales tradicionals) i va tornar als

origens de la msica creant una escala de tons equidistants que li permetia dobtenir sonoritats

arcaiques, sense eixos ni notes que satreuen.


4/17


4

A continuaci tens les dues escales que Debussy acostumava a utilitzar:

a) Lescala de tons.

b) Lescala pentatnica.

Debussy, i tamb Maurice Ravel (1875-1937), laltre gran impressionistafrancs, actuaven com els pintors. Treballaven amb tocs de color (el timbre individualde cada instrument) i creaven paisatges sonors. Aix era tota una novetat: els msicsestudiaven el fenomen sonor i les seves lleis fsiques, de manera que estaven obrint elcam de la cincia acstica, que es va anant desenvolupant al llarg del segle XX.

Ravel era un compositor ms obert, o ms eclctic, que Debussy. Se sentia mslliure i ms independent, de manera que al seu impressionisme de vegades li afegeixaspectes neoclssics (degut al seu inters per la perfecci) o elements propis delfolklore, sobretot de lespanyol, pel qual sentia especial predilecci, grcies a la sevaamistat amb Manuel de Falla. Tamb es va deixar temptar per les melodies de Chabriero Gounod, o pel mateix Jazz.

Els compositors impressionistes tamb es van dedicar a desenvolupar lart de

lorquestraci. Eren autntics mestres combinant i triant timbres instrumentals. Perexemple, el Bolero, de Ravel, s una pea que trenca la monotonia de la repetici duna

mateixa melodia durant gaireb vint minuts grcies a la seva variada instrumentaci.

Dos compositors francesos ms, potser menys coneguts que els anteriors i que esvan deixar influir per limpressionisme musical van ser Paul Dukas (1865-1935) iVincent dIndy (1851-1931). El compositor itali Ottorino Respighi (1879-1936),alumne de Rimski-Korsakov i influt per Debussy, tamb va ser un gran orquestrador iva fer obres duna gran riquesa tmbrica. Lespanyol Manuel de Falla (1876-1946)tamb es va deixar influir per limpressionisme en algunes de les seves obres, perexemple a lobra Noches en los jardines de Espaa, en la que barreja temes meldicsdarrel popular i ritmes de danses folklriques amb un tractament orquestral propi de

limpressionisme.


5/17


5

En definitiva, la msica que va crear Debussy, i desprs daltres van continuar,

donava ms importncia a la impressi que a les normes, lharmonia era lliure, la

dissonncia tenia tanta importncia com la consonncia, i el ritme o el timbre tenientanta importncia com la melodia. La msica impressionista tamb va rebre influncia

daltres msiques, com el jazz. En laspecte formal, les obres impressionistes sn ms aprop del Romanticisme que de qualsevol altre moviment (tot i que el rebutjaven),perqu rebutjaven les formes clssiques i, en canvi, afavorien unes obres semblants alspoemes simfnics del romanticisme o a les formes breus que provocaven impressionsmomentnies.

7.2.2. LExpressionisme i el Dodecafonisme.

Com has vist en lapartat anterior, limpressionisme va comenar el procs de

disgregaci i eliminaci de la tonalitat o harmonia tradicional, en la qual hi havia una

jerarquia dels graus de lescala i estaven vius els conceptes de consonncia idissonncia. A partir daqu aquest procs sacceler i el canvi substancial del

llenguatge musical va arribar amb el trencament total amb la tonalitat.

Lexponent principal daquest trencament, i de la creaci dun nou llenguatge

musical, va ser Arnold Schnberg (1874-1951). Aquest compositor i els seus deixeblesvan crear un mtode compositiu anomenat dodecafonisme o serialisme, que preteniasubstituir lanterior sistema tonal.

Schnberg s el tpic cas dun artista del segle XX: sempre instatisfet, inquiet i

que no pot fer dues obres semblants. En la seva obra podem trobar tres estils o perodes:1. Perode post-romntic: influt per Wagner i Mahler (Gurrelieder, La nit

transfigurada).2. Perode expressionista i atonal: aquesta etapa reflecteix una visi

desesperada i crtica del mn (poca de preguerra) mitjanant un llenguatgedistorsoniant, que practicava tant en els seus quadres (tamb pintava) com enla seva msica. Sevitaven les harmonies boniques a favor de les dissonants icomplexes, utilitzades amb molta potncia. La polifonia de lexpressionismeacostumava a ser molt densa i gaireb no es podia reconixer la melodia. s

letapa del Pierrot Lunaire, de Die Erwartung (Lespera) o Cinc peces per aorquestra.

Latonalisme daquesta etapa era una conseqncia directa de la

disgregaci del llenguatge harmnic post-romntic. Les modulacions

(canvis de to) a tons llunyans, els cromatismes abundants i les

modulacions per enharmonies havien afeblit els centres tonals de les

obres musicals. En una obra atonal no hi ha cap tonalitat que hi domini, i

tampoc hi ha una jerarquia de sons. Les melodies es construeixen sense

tenir en compte la tonalitat.


6/17


6

Schnberg va experimentar tamb en el terreny del timbre, i va crear

lanomenada melodia de timbres, associant un timbre a cada so duna

melodia, i tamb lsprechgesang (melodia parlada).

3. El dodecafonisme o msica serial va ser un mtode de composici creat perSchnberg en la seva maduresa (1923). Encara que latonalisme de letapa

anterior havia trencat definitivament amb la tonalitat clssica, Schnberg

sadon que aquest sistema no era una alternativa. Per aquest motiu va

buscar i crear un sistema nou: el dodecafonisme, que es basa en sries de

dotze sons digual importncia i que no tenen relaci entre s. Amb els dotze

sons, trets de lescala cromtica, sestableix una srie que es repetir de

manera sistemtica, o b una desprs de laltra o b formant acords. Variant la

combinaci serial triada pel compositor es pot proporcionar un material

inesgotable.

Les sries es poden usar en la seva versi original (del principi al final),

invertida (els intervals ascendents es converteixen en descendents, i a la

inversa), retrgada (del final al principi) i retrgrada-invertida. A continuaci

tens un exemple duna srie dodecafnica i les seves 4 versions:

a) Srie original

b) Srie invertida

c) Srie Retrgrada.

d) Srie Retrgrada-Invertida.


7/17


7

Entre les seves obres dodecafniques destaquen lpera Moses und Aaron, les

Peces per a piano op.33 i les Variacions per a orquestra op.31.

Schnberg i els seus deixebles Alban Berg (1885-1935) i Anton Webern

(1883-1945) van crear la segona Escola de Viena.

7.2.3. El Neoclassicisme.

Alguns compositors, cansats de tanta experimentaci i provocaci, van reprendreles bases del llenguatge musical occidental (s de la tonalitat, melodies recognoscibles,timbres convencionals) sense renunciar absolutament a les innovacions. Lobjectiudaquests compositors era apropar-se al pblic oient, tan allunyat destils de msicaradicalment innovadors. Malgrat aquesta caracterstica comuna, la veritat s que lamajoria de compositors tracten les seves obres duna manera molt individual i pocclassificable. Els compositors que podem adscriure a aquest moviment sn els segents:

Rssia I.Stravinski, S.Prokofiev, D.XostakvitxFrana Grup dels Sis: D.Milhaud, F.Poulenc, A.Honegger, Auric,

Tailleferre i Dureu.Alemanya Msica utilitria: P.Hindemith, C.Orff, K.WeilAnglaterra Benjamin BrittenEstats Units C.IvesEspanya Generaci del 27: E.Halffter, R.Halffter, F.Remacha,

J.Rodrigo

Igor Stravinsky (1882-1971) va ser un artista innovador, com el seu amic ipintor P.Picasso. Sel considera un dels compositors ms influents del segle XX. Lesseves obres sovint comportaven la polmica i lescndol. Es va dedicar a estudiar tots

els elements de la msica i els va fer evolucionar de manera innovadora. Sobretot esfixava en el ritme, la instrumentaci i lharmonia, com a la seva obra La consagracide la Primavera, on va combinar aquests elements duna manera original, descarnada iprovocativa. En algun moment es va inspirar en la msica antiga (Pulcinella o dip rei),

en el jazz (Ragtime music o Ebony Concerto), en la msica religiosa (Simfonia delsSalms), en el dodecafonisme (Canticum iLamentacions de Jeremies) i en el simfonismerus (els primers ballets:Locellde foc i Petruixka).

Stravinsky va revolucionar, sobretot, el ritme. Utilitzava ritmes irregulars,compassos damalgama, canvis de comps i tempo en una obra tota la seva obra s un

camp dexperimentaci rtmica constant. Fins i tot lorquestra s tractada com un

instrument de percussi.


8/17


8

Stravinsky va aconseguir fama com a pianista i com a director dorquestra,

sovint de les seves prpies composicions. Tamb va escriure tractats de msica, com la

seva obra Potica musical.

La seva obra va passar per tres etapes estilstiques ben diferenciades:1. Perode primitiu o rus: Aquesta etapa va ser inaugurada pels tres ballets que va

composar per al empresari rus Diaghilev. Aquests ballets sn fets per ser

interpretats per orquestres de grans dimensions, els temes i els motius

argumentals es basen en el folklore rus i es deixa sentir la influncia de Rimsky-

Krsakov en el seu desenvolupament i en la seva instrumentaci.

Al primer ballet, Locell de Foc, destaca la original introducci (trios de cordes

baixes) i un escombrat de lorquestraci. Petrushka s el primer ballet que

utilitza la mitologia folklrica russa. El tercer ballet, La Consagraci de laPrimavera, considerat lapoteosi daquest primer perode, presenta la brutalitat

de la Rssia pagana. Amb una harmonia politonal, ritmes abruptes i

lagressivitat de la interpretaci Stravinsky va trencar amb el concepte

tradicional de la msica orquestral.

Sn tamb obres daquest perode Renard(1916),Histria dun soldat(1918) i

Les Noces (1923). En totes aquestes obres el compositor va portar fins al lmit

lherncia de lescola nacionalista russa fins a gaireb esgotar-la.

2. Perode Neoclssic: Aquesta etapa s marcada per dues obres, Pulcinella(1920) i lOctet (1923) per a instruments de vent. Els dos treballs mostren el

retorn de Stravinsky cap a la msica clssica de Mozart, fins i tot a la msica de

Bach i els seus contemporanis. Aquest perode sorgeix com una reacci al

subjectivisme del romanticisme i lexpressionisme germnics, i sexpressa

mitjanant labandonament de les grans orquestres exigides pels ballets.

Aquestes obres, compostes entre 1920 i 1950, sn sobretot obres per a

instruments de vent, piano, cors i msica de cambra.

3. El perode dodecafnic o serialista: Desprs de la mort de Schnberg, el 1951,Stravinsky va comenar a utilitzar la tcnica dodecafnica en els seus treballs. A

partir daleshores i durant quinze anys va utilitzar aquest sistema. La seva

Cantata (1952), les Tres Canons de Shakespeare (1953) iIn Memoriam Dylan

Thomas (1954) sn obres en les que prova aquest sistema. Va utilitzar tamb

aquesta tcnica de composici en obres basades en textos bblics, com Canticum

Sacrum i Threni (1958),A Sermon, a Narrative and a Prayer(1961) i El Diluvi

(1962). En aquest perode tamb torna al ballet: per exemple, Agon, un treball

per a dotze ballarins escrit entre 1954 i 1957.


9/17


9

Els altres dos compositors esmentats i corresponents al Neoclassicisme sn

S.Prokofiev i D.Xostakvitx, ambds russos, i ambds enfrontats amb les directrius

artstiques del realisme socialista de lpoca de Stalin.

A Frana, i al voltant del compositor Eric Satie, es forma, cap a lany 1920, ungrup de sis compositors antiimpressionistes i innovadors, que tenien per lema lart nu,

so com a realitat sonora. Aquests compositors estaven molt connectats amb lart

dadaista i surrealista. Els tres compositors ms importants daquest grup foren Darius

Milhaud, amb les seves obres politonals, com La creaci del mn i El bou sobre la

teulada (amb influncies de la msica brasilera); A.Honegger, que va compondre una

srie doratoris i msica influda pel maquinisme, per exemple Pacific 231, en la qual

descriu el so duna locomotora; i per ltim, F.Poulenc (La veu humana, Concert

campestre)

A Alemanya sorgeix la msica utilitria com a reacci a lallunyament del

pblic de la msica atonal i dodecafnica. Els compositors que agrupem sota aquesta

denominaci preferien les sonoritats de la msica medieval i barroca. P. Hindemith,

promotor daquest corrent es va proposar fer msica que agrads ms al poble. La seva

obra ms coneguda s Maties, el pintor. Carl Orfftenia un original estil basat en ls

dels modes grecs, el cant gregori, les canons medievals i els cants populars. La seva

msica s senzilla, per obt resultats espectaculars. Les seves obres ms conegudes sn

les cantates escniques: Carmina Burana, Catulli Carmina i Il Trionfo di Afrodita.Kurt Weil va tenir relaci amb el mn del teatre (collaboracions amb B.Brecht) i

aprofitava les seves obres per ser crtic amb la societat. La seva obra ms important fou

Lpera dels quatre rals.

7.3. LA MSICA CULTA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLEXX: LAVANTGUARDA.

A mitjan segle XX van aparixer tot un seguit de corrents que donaren una granimportncia al timbre. Aquest element fou centre datenci prioritari per a molts

compositors. Amb linters creixent per les noves tecnologies, les quals creen noves

fonts sonores (instruments electrnics com les Ones Martenot i el sintetitzador) elscompositors experimenten i creen obres amb nous timbres i tractaments innovadors deles combinacions instrumentals.

Alguns compositors revindiquen el Soroll com a matria primera musical.Afegeixen els sorolls al ventall de sons procedents dels instruments convencionals.


10/17


10

La invenci del magnetfon fou un dels canvis ms importants de la histria dela msica. Els nous aparells de cintes magnetofniques permetien enregistrar el so (el so

pot ser desplaat en el temps i en lespai) i aix proporcionava noves possibilitats alscompositors. El compositor podia interpretar una pea sense dependre dels intrprets, i

amb el magnetfon tamb podia manipular els sons.La difusi del so enregistrat va augmentar cada vegada ms massivament a

travs dels mitjans de comunicaci (primer la rdio, desprs la televisi).

A banda de les noves tecnologies tamb sutilitzaven els instruments

convencionals amb nous tractaments. Per exemple, el piano.

El piano ja no es toca noms amb els dits, sin amb tot lavantbra, la qual cosa

dna lloc al cluester (notes successives que sonen simultniament, fent lefecte duna

taca sonora). El primer compositor que va fer servir clusters va ser H.Cowell. Desprs,el clster tamb sutilitz en agrupacions instrumentals (Ligeti, Penderecki, Nono).

Tamb sexperimenta el piano preparat, que consisteix a posar diferentsobjectes entre les cordes del piano (papers, peces metlliques). Liniciador en fouJ.Cage. Tamb es busquen nous efectes sonors com per exemple que lintrpret colpegila fusta de la caixa, pessigui les cordes directament, etc.

La veu tamb sutilitza de noves maneres: sentona, es fan crits, es fan rialles,

portamentos, veu parlada, glissandos, etc.

7.4. TENDNCIES MUSICALS DE LA SEGONA MEITAT DELSEGLE XX.

Sorollisme E.VarseMsica concreta P.Schaeffer i P.HenryMsica electroacstica i electrnica. K.Stockhausen, L.Berio i V.Maderna.Serialisme integral K.Stockhausen, P.Boulez, L.Nono,

O.Messiaen, L.Berio i V.MadernaMsica aleatria J.Cage, P.Boulez i W.LutoslawskiMsica estocstica I.Xenakis i G.Ligeti

Msica intutiva J.Cage, i K.StockhausenMinimalisme P.Glass, S.Reich i C.Santos

El sorollisme: Alguns compositors, influts pel futurisme, van defensar el soroll enles composicions musicals i ja van augurar ls de les mquines en les noves

msiques. Lobra potser ms representativa fou Ionitzaci, en la que E.Varse vautilitzar 37 instruments de percussi amb els quals va crear una nova sonoritat.


11/17


11

La msica concreta consisteix a enregistrar qualsevol so o soroll dobjectes reals,quotidians, i elaborar-lo i transformar-lo en el laboratori (augmentar o disminuir lavelocitat de lenregistrament, sobregravaci, addici defectes com ara leco). El

resultat, lobra, senregistra en una cinta magnetofnica. Sescolta des de la cinta i,

per tant, no necessita intrpret. La msica electroacstica o electrnica es basa en laplicaci dels mitjans

electrnics per a la producci i lenregistrament de la msica. Lelectricitat es vaaplicar tamb a la msica i es van crear sons a partir de circuits oscilladors. Elsprimers instruments van ser el trautonium (1923), el theremin (1923) i les OnesMartenot (1928). Ja en aquesta segona meitat del segle XX van aparixer el Mark II(1955) i el sintetitzador (Robert Moog, 1965).

En la msica electrnica, els sons neixen al laboratori i sn manipulats; el resultatsenregistra en una cinta. Aquest fet provoca canvis importants, com la substituci

de la partitura per la cinta magnetofnica i la substituci del concert en directe perlaudici de la cinta (tot i que en la dcada dels seixanta es fan concerts en directe

establint relacions entre la cinta enregistrada prviament i els intrprets, que toqueninstruments acstics o electrnics com ara el sintetitzador). Les possibilitats actualsde lelectrnica shan utilitzat sobretot en la msica popular. El sintetitzador, la

caixa de ritmes, el sampler, la taula de mescles, juntament amb lordinador, han

esdevingut una font inesgotable de noves sonoritats i noves maneres de compondre.

El serialisme integral: saplica el concepte de srie dodecafnica a tots els elementsintegrants del so (durada, silencis, intensitat, timbre); s una msica molt

organitzada.Msica aleatria: Aquest estil sorgeix com a reacci a lexcessiu rigor delserialisme. Connecta amb lart cintic (escultures mbils) i hi deixa intervenirlatzar, per la qual cosa es tendeix a la llibertat dacci tant del compositor com de

lintrpret (les altures i les durades dels sons no sespecifiquen; els motius es

repeteixen, sordenen o es varien lliurement, la forma s oberta). Per tot plega, cada

audici duna obra sempre ser diferent.

Aquest tipus de msica fa servir una grafia i smbols que es poden interpretar ms o

menys lliurement (ja no sescriu sobre el pentagrama).

Msica estocstica: s una derivaci de la msica aleatria. Es fan servirordinadors per a compondre-la i es basa en les lleis de lestadstica (clcul de

probabilitats) i la matemtica de latzar.

Msica intutiva: La partitura s una imatge, un poema, etc. Lintrpret improvisaseguint les indicacions del compositor.Minimalisme: es repeteixen reiteradament i de manera insistent uns pocs elements,i es van introduint progressivament petits canvis. El resultat sonor s una mena demsica obsessiva (quasi hipntica), imitaci de la msica oriental (en la qual sha

inspirat). Aquest corrent va nixer als EUA a mitjan dels anys 60 i sobretot endestaca Philip Glass.


12/17


12

7.5. GUIA DAUDICIONS

1. La Cathdrale EngloutieClaude Debussy.

A finals del segle XIX Pars era el centre cultural dEuropa. En ella shi

aplegaven les vangurdies artstiques que van exercir un impacte considerable enlevoluci de lart modern. Els poetes simbolistes Stphane Mallarm, Paul Verlaine iArthur Rimbaud, aix com els pintors postimpressionistes Paul Gauguin, Georges Seurati Paul Czanne, que van donar ms mfasi als elements purament formals en canvi deles representacions convencionals, van contribuir a lesfonsament del Realisme delsegle XIX.

Malgrat aquests avenos la msica francesa va continuar sense desenvolupar-se,

aturada en els models alemanys i els seus principis esttics. Cap a la fi del segle vancomenar a aparixer signes de canvi, envers una major independncia de la influnciagermnica.

Claude Debussy (1862-1918) va ser el responsable de portar aquesta tendnciadalliberament de la influncia de la msica alemanya fins a les darreres conseqncies.

En comptes del complex i desenvolupat sistema de referncies musicals en la msica deWagner, Debussy va afavorir una evocaci potica dels sentiments ms generalitzada,una evocaci de les impressions, de latmosfera dels paisatges: una interpretaci

emocional dall que s invisible en la natura.

El concepte de tema o melodia en el seu sentit tradicional sembla poc adequatper a relacionar-lo amb la msica de Debussy, ja que sobretot ell utilitzava una srie de

breus partcules motviques en comptes dun nic recurs meldic. Sovint les obres deDebussy no semblen comenar en un moment concret, sin que es van formant

gradualment a partir dun fons inconcret i atmosfric.

El comenament del Preludi per a piano La Cathdrale engloutie (La CatedralSummergida) pot ser un bon exemple de les seves obres. La melodia real no comenafins al comps nm.7, on sorgeix quasi imperceptiblement fra de les reminiscncies

dels complexos harmnics del comenament. En els primers 6 compassos introductorisno hi ha cap alteraci (sostinguts o bemolls) sin que es combinen set notes blanquesper formar un camp harmnic esttic, dins del qual sonen en combinacions totalmentlliures. Aquestes notes fluctuants ens donen una sensaci aqutica, fins que els acordssencers que escoltem semblen imitar les campanes amb un cromatisme basat en elsantics modes grecs. Aix s una altra caracterstica de Debussy, que triava lesharmonies pel seu color, per la seva qualitat de ressonncia i els efectes sonors que

produen, ms que no pas per la lgica de la successi dacords tpica del sistema tonal.Amb aquesta intenci, Debussy tamb emprava tipus extics descales (lescala de

tons sencers, escales pentatniques de 5 sons-. Lharmonia de Debussy s moltesttica, i defuig els canvis de tonalitat que el Romanticisme havia emprat. Loient de la


13/17


13

msica de Debussy escolta cada moment musical per les seves propietats inherents, imenys per la seva relaci amb el que hi ha abans o ve desprs. Debussy centra tamb laseva atenci en les textures, en el timbre, en els matisos dinmics (jocs dintensitat),elements que assoleixen una importncia desconeguda fins aleshores.

2.Dansa dels Adolescents, de la Consagraci de la Primavera. Igor Stravinsky

La Consagraci de la Primavera t un paper molt ambigu en la histria de lamsica: s, des de tots els punts de vista, una obra revolucionria que no sassembla a

res que shagus fet abans, ni tampoc desprs. El 1913, fou estrenada. Stravinsky diu:

Va sorgir de manera imprevista i representava els vells asseguts en cercleobservant la dansa duna jove que sacrifiquen al deu de la primavera . El subttol delobra s Escenes de la Rssia Pagana, per la qual cosa queda ben pals el

component pag de la composici. La cruesa del ritus retratat per la msica i la dansa,els aspres contorns de la msica i els ritmes mantinguts fins a lextrem van escandalitzar

el Pars refinat el dia de la seva estrena. El pblic daquest dia va estar revoltat des del

comenament, cridant contra el compositor i contra el coregraf (Nijinsky). Lescndolfou tan gran que la major part de la msica va resultar inaudible.

La dansa dels adolescents s la segona pea de lobra i comena sobre undibuix regular de corxeres interpretades per les cordes, sobre el que apareix un acordtocat per les trompes (anomenat acord-tolchokacord impuls) que actuava com un blocsonor. Aquest inici tan vertical s interromput per tres capes horitzontals (melodies)interpretades pel corn angls, el fagot i els violoncels. Dos crides molt estridents, acrrec de la fusta i els violins, anuncien un tercer esquema rtmic que interpreten elsobos i les trompetes. Es torna al primer esquema, s a dir, els timbres de cordes i elsacords impuls de les trompes, que introdueixen una melopea salvatge que entonen elsfagots i el contrafagot, sempre sobre la marxa regular de les cordes. Aquesta melopeadona lloc a jocs en cnon. Hi ha una caiguda sobtada subratllada per les timbales i unanota sostinguda en els instruments ms greus (tubes, bombo, violoncels i contrabaixos).Comena una segona part a crrec del corn angls sostingut pels trinos en un fagot i

un viol. La matria s ms densa i amb ms color perqu els instruments es desdoblen.

Hi ha repeticions de melodies, intensificaci, cada vegada ms densa i boja,salvatge i delirant.


14/17


14

3.Dance at the Gym (Mambo)West Side Story de Leonard Bernstein.

Les interaccions entre msica popular i msica culta han estat particularmentinteressants i riques en el musical nord-americ. Bernstein, a part duna srie demusicals ms o menys convencionals va escriure dues peres que mantenen llaos ambel llenguatge de Broadway malgrat que el seu format s ms ambicis. West Side Story(1957) s un musical basat en el Romeu i Julieta de Shakespeare per ambientat en el

New York contemporani, en el que les famlies enfrontades que dificulten lamor dels

protagonistes sn les bandes juvenils porto-riquenyes i autctones. Lxit comercial fouespectacular, i basat en la combinaci de tcniques de la msica simfnica (com elcontrapunt) amb elements llatinoamericans i del jazz. El fragment triat representa unball celebrat en un gimns en el que els joves porto-riquenys i els joves autctonsrivalitzen en la dansa.

4.Der Mondfleck, de lobra Pierrot Lunaire, de Arnold Schoenberg

Amb Arnold Schoenberg (1871-1951) arribem al primer dels compositors que,encara que fou educat en el mn del darrer Romanticisme, va assolir la seva maduresamusical en els primers anys del segle XX i va definir les lnies principals de levoluci

estilstica dels segents cinquanta anys. Va abandonar finalment els principis de laTonalitat i lharmonia tradicional i va obrir una important i nova dimensi dins delcamp de la investigaci compositiva.

Schoenberg va veure la finalitat de lart i de la msica en lexpressi de la

personalitat i la humanitat. Aix va nixer lexpressionisme amb la seva postura radical,els seus contrastos i la seva passi, que sovint arriba a la bogeria. En la msica defuigqualsevol tipus dequilibri clssic. La seva esttica es dirigeix contra la societat burgesa,

la seva extremada superficialitat i doble moral, el conformisme i laparena agradable, idefensa una sinceritat exigent, una sensibilitat desperta i una incmoda participaci delpblic. En Schoenberg trobem tres perodes:

- 1899-1907: comena composant en lestil del Romanticisme tard oPostromanticisme i poc a poc va derivant cap a una msica que manifesta una

tonalitat poc clara i vacillant, amb desequilibris evidents.- 1908-1921: fa un pas definitiu envers latonalitat, per necessitats dexpressi.- 1921-1951 : Desenvolupa el sistema dodecafnic, per la gran nsia dorganitzar

la seva msica.

Pierrot Lunaire inclou 21 poemes per a recitadora i piano, flauta/piccolo,clarinet/clarinet baix, viol/viola, violoncel, en alguns dells amb estructures establertes

(cnons). El cant es converteix en una declamaci o recitat entonat (sprechstimme) ouna can parlada (sprechgesang). Der Mondfleck (la taca de la lluna) cont un doble

cnon que sorigina cap a la meitat de la can i que es mou cap enrera, en movimentretrgrad, fins que torna a arribar al principi de la can.


15/17


15

El text diu el segent:

Einen weien Fleck des hellen MondesAuf dem Rcken seines schwarzenRockes,So spaziert Pierrot im lauen Abend,

Aufzusuchen Glck und Abenteuer.

Pltzlich strt ihn was an seinemAnzug,Er beschaut sich rings und findet richtig-Einen weien Fleck des hellen Mondes

Auf dem Rcken seines schwarzenRockes.

Warte! denkt er: das ist so ein Gipsleck!

Wischt und wischt, doch - bringt ihnnicht herunter!Und so geht er, giftgeschwollen, weiter,

Reibt und reibt bis an den frhenMorgen -Einen weien Fleck des hellen Mondes.

Amb una taca de neu de llum de llunasobre les espatlles del seu negre abricde seda,aix camina Pierrot aquesta vespradatrista,buscant arreu laventura de lamor

Per qu! hi ha alguna cosa equivocadaen la seva aparena?Ell mira i mira entorn seui aleshores ho troba:

Noms una taca de neu de llum de

lluna, sobre les espatlles del seu negreabric de seda

Espera un moment! pensa-, aix suna taca de guix.intenta de netejar la taca i no pot fer-ladesaparixeri aix va, enverinat amb el seu malhumor,

frega i frega fins que arriba lamatinada,noms una taca de neu de llum de lluna.


16/17


16

5.Ionisation, de Edgar Varse.

Edgar Varse, compositor francs (1883-1965) va embarcar cap als Estats Units el1915, amb 32 anys. El que semblava que anava a ser una curta visita, va acabar essent laseva definitiva residncia, per la qual cosa sel considera un compositor nord-americ.Influt pels futuristes italians, va voler anar ms enll, i va inventar sofisticadesmquines electrniques que aportaven possibilitats sonores sense precedents. Varealitzar una tasca dinvestigaci, demanant ajut a cientfics i tcnics, per aconseguir

aquests nous instruments. El podem adscriure al corrent anomenat Sorollisme, segonsel qual es defensava el soroll com a element important en les composicions musicals.Lobjectiu de Varse era lalliberament del so de les implicacions formals i expressives

tradicionals. Va crear contextos formals en els quals els materials sonors podienfuncionar com a objectes sonors, com si fossin matries plstiques que havien de ser

modelades, combinades i fusionades com una escultura.

Aquesta composici, del 1931, es considerada pel mateix compositor com laseva partitura ms revolucionria degut a que fou la primera obra de concert escritaexclusivament per a instruments de percussi (37 instruments de percussi amb 13intrprets). Aquesta importncia de la percussi no noms s el resultat de la intenci deVarse daconseguir noves possibilitats tmbriques, sin que tamb es deu al fet que enla seva msica la melodia no s necessriament lelement ms important. Els elements

no-meldics (timbre, ritme, registre, dinmica i textura) prenen major protagonisme.

6.Atmosphres per a gran orquestra, Gyorgy Ligeti.

El pensament serial i lexperimentaci dels components del so en els laboratoris

delectrnica van portar a intents generals en la composici amb sons o timbres que

volien determinar duna nova manera lestructura dels sonsi la forma de lobra.

Gyorgy Ligeti, nascut el 1923 a Hongria, va treballar durant els anys 1957-1959a lEstudi de Msica Electrnica de Colnia. En Atmosphres (1961), els timbres es

converteixen en elements primaris que constitueixen les formes. Ligeti destrueix elsintervals tradicionals, desf lharmonia i elimina completament el ritme tradicional, de

manera que composa el so en la seva intensitat, estructura i timbre, amb transicionsfludes que van des de la claredat a la foscor, des dall ms concentrat a all mslleuger. Sorgeix en el conjunt de lobra un arc expansiu sense melodies, tot i que hi ha

moltes veus superposades. Utilitza els clusters formats amb components separats quecanviaven constantment per produir subtils transformacions en els models interns.


17/17


17

7. Can i dansa VIII, Frederic Mompou.

El mn musical de Mompou s un mn amb abundncia de colors, sons iimatges, tota la petjada de la Catalunya que envolta a Mompou. Un home tranquil iobservador, va atendre i va cercar la forma d'expressar els profunds sentiments ques'ocultaven al seu interior. Un individu tmid i de veu suau, la seva msica reflexa elsseus pensaments i idees que representen l'home que va ser. Mompou va nixer el 16d'Abril de 1893 a Barcelona. Va donar el seu primer recital en pblic l'any 1908. L'any1909, en un concert a Barcelona, desprs d'escoltar a Faure interpretar el seu Quintet op.89, Mompou va decidir que volia fer-se compositor. L'any 1911 va compondre el que vaformar part de la seva primera suite per a piano, Plany d'Impressions ntimes. La msicade Mompou deriva del soul, un cop va escriure: "Tot el drama de la meva vida esdesenvolupa en el ms profund de mi i s all creada".

La seva msica per a piano est plena amb sons de Catalunya i ressonncies derecords quasi oblidats. Durant un curt espai de temps, va treballar a una fbrica decampanes a Barcelona. La fbrica produa campanes que sonaven en vries octaves.Aquesta experincia va causar un profund efecte en Mompou i les campanes sn sovinttrobades a la seva msica. Ell mateix va dir: "La millor paraula s la paraula no dita,com tots sabeu, sc un home de poques paraules i un msic de poques notes ". "Lamsica est escrita per a all inexpressable, voldria que ella sembls sortir de l'ombra

per a tornar de nou en ella. Em trobo en la obligaci de trobar noves formes, crec quemai podr tancar la meva msica en un mn massa correcte."

Escrivint sobre la seva prpia msica callada Mompou va dir: "Aquesta

msica no t aire ni llum. s un dbil batec del cor. No se li demana arribar ms enlld'uns millmetres en l'espai, per s la missi de penetrar en les grans profunditats dela nostra nima i regions ms secretes del nostre esperit. aquesta msica s callada perqu la seva audici s interna. Contenci i reserva. La seva emoci s secreta isolament pren forma sonora en les seves ressonncies sota la gran bveda freda de lanostra soledat. Desitjo que a la meva msica callada, aquest nen acabat de nixer, ensaproximi a un nou calor de vida i a l'expressi del cor hum, sempre la mateixa isempre renovant."

Mompou era un miniaturista en les seves obres, que eren breus i d'una msica

relativament improvisada, que s'ha descrit com a "delicada" o "ntima". Les sevesinfluncies principals foren el impressionisme francs i Erik Satie, donant-li un estil en

el qual l'expressi est concentrada en formes molt petites. Solia utilitzar obstinats,

imitacions de campanes, i una espcie de so meditatiu que Lionel Salter va descriure

com "la veu del silenci ... de Sant Joan de la Creu."

Mompou mor a Barcelona el 30 de Juny de 1987.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionismehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Satiehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Obstinats&action=edithttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Joan_de_la_Creu&action=edithttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Joan_de_la_Creu&action=edithttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Joan_de_la_Creu&action=edithttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Obstinats&action=edithttp://ca.wikipedia.org/wiki/Erik_Satiehttp://ca.wikipedia.org/wiki/Impressionisme

TEMA 7: LA MÚSICA DEL SEGLE XX

Documents

Transcript of TEMA 7: LA MÚSICA DEL SEGLE XX