TEMA 7

1. La RECUPERACIÓ del segle XV SEGONA MEITAT segle XVI a EUROPA

SUPERA LA GREU CRISI de FINAL de l’EDAT MITJANA

CREIXEMENT ECONÒMIC

ENRIQUIMENT de la BURGESIA

ENFORTIMENT de la MONARQUIA

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC i AGRÍCOLA

INCREMENT de la POBLACIÓ

DESAPARICIÓ de les EPIDÈMIES i L’AUGMENT de la NATALITAT

L’AUGMENT DE LA DEMANDA FA QUE MOLTES TERRES ABANDONADES

TORNEN A CULTIVAR-SE i SE N’HI VAN INCORPORAR NOVES

GENERARÀ EXCEDENTS EN L’AGRICULTURA QUE ES COMERCIALITZARAN

1. La RECUPERACIÓ del segle XV EL DESENVOLUPAMENT COMERCIAL

LES NECESSITATS D’UNA POBLACIÓ EN AUGMENT VAN ESTIMULAR

L’ACTIVITAT COMERCIAL

COMERÇ

TERRESTRE ES VA

REVITALITZAR

LES RUTES MARÍTIMES del

MEDITERRANI ,del BALTIC i del MAR del

NORD, VAN REPENDRE L’ACTIVITAT

COMERCIAL

CONSEQÜÈNCIES de l’EXPANSIÓ del COMERÇ

L’AUGMENT de la PRODUCCIÓ ARTESANA

EL DESENVOLUPAMENT de les MANUFACTURES

El CREIXEMENT de les CIUTATS que tenien un PORT FLUVIIAL o MARITIM important

1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ESPENDOR de la BANCA

MERCADERS NECESSITAVEN CAPITAL PER FINANCIAR els GRANS VIATGES i

les MERCADERIES que VOLIEN VENDRE i COMPRAR

BANCA AQUIRIX MOLTA IMPORTÀNCIA COM A PRESTAMISTA de CAPITALS

L’ASCENS de la BURGESIA

BURGESIA es BENEFIACIA del CREIXEMENT de les ACTIVITATS

MANUFACTURERES i de la BANCA

PODER ES BASAVA, NO EN LA POSSESIÓ de TERRES, SINÓ en la POSSESIÓ

de CAPITAL, que INVERTIA en ACTIVITATS PRODUCTIVES

CAPITALISME COMERCIAL

1. La RECUPERACIÓ del segle XV L’ENFORTIMENT de la MONARQUIA

MONARQUIA AUTORITARIA

REIS VAN CONSOLIDAR UN NOU MODEL D’ORGANITZACIÓ del PODER

REFORMES PER ENFORTIR LA SEVA AUTORITAT:

VAN CREAR EXERCITS PERMANENTS

VAN INSTAURAR UNA BUROCRACIA i una HISENDA PER

CONTROLAR el INGRESSOS i les DESPESES

VAN CREAR UNA DIPLOMACIA per ESTABLIR RELACIONS amb els ESTATS ALIATS

EXEMPLES DE MONARQUIES

AUTORITÀRIES FOREN:

REIS CATÒLICS a CASTELLA

LLUÍS XI a FRANÇA

ENRIC VIII a ANGLATERRA

1. LA RECUPERACIÓ DEL SEGLE XV QUESTIONS :

1. Quins factors varen afavorir el creixement de la població al segle

XV?

2. Quines rutes comercials es varen revitalitzar al segle XV? Quins

productes es comercialitzaven per aquestes rutes? (mira mapa

de la pàgina 118)

3. Quin grup social va ampliar el poder econòmic a partir del segle

XV? En què basava la riquesa?

4. Per quin motiu la banca va adquirir molta importància com a

prestamista de capitals? Què es va crear per poder facilitar els

intercanvis comercials i els pagaments?

5. Quines reformes va dur a terme la monarquia per enfortir la seva

autoritat? Assenyala algun exemple de monarquia autoritaria

europea.

2.L’HUMANISME DEFINICIÓ

MOVIMENT de RENOVACIÓ CULTURAL que es va

ESCAMPAR per EUROPA, CAP a la PRIMERA MEITAT del segle

XVI

CARACTERÍSTIQUES

POSSAVA A L’HOME COM A CENTRE DEL MÓN

EXALÇA L’ÈSSER HUMÀ i el CONSIDERA L’ÚNIC DOTAT DE RAÓ i de LLIBERTAT

S’INSPIRAVA EN LA CULTURA GRECOLLATINA

S’INTERESSA PER LA CIÈNCIA i el PROGRÈS TÈCNIC, BASANT-SE EN

L’EXPERIMENTACIÓ i L’OBSERVACIÓ

UTILITZA LES LLENGUES VERNACLES COM A VEHICLE DE TRANSMISSIÓ

CULTURAL, EN SUBSTITUCIÓ DEL LLATÍ i el GREC

ERASMO de ROTTERDAM

2.L’HUMANISME EXPANSIÓ de L’HUMANISME

VA SER IMPULSADA PER:

La INVENCIÓ de l’IMPREMTA VA FACILITAR LA IMRESSIÓ DE GRAN NOMBRE DE LLIBRES i L’AUGMENT

dels LECTORS

Les ACADÈMIES VAN SER ELS GRANS IMPULSORES del PENSAMENT HUMANISTA i es VAN

CENTRAR en els ESTUDIS de la LLENGUA, la LITERATURA i la FILOSOFIA

Les UNIVERSITATS VAN TINDRE UN PES IMPORTANT en la FORMACIÓ i TRANSMISSIÓ dels

NOUS CONEIXEMENTS

2. L’HUMANISME

QUESTIONS:

1. Quina nova visió de l’ésser humà va aportar

l’Humanisme?

2. Quines eren les principals caraterístiques de

l’Humanisme

3. Qui eren els mecenes? Assenyala el nom

d’alguns d’ells

4. Com es va escampar l’humanisme? Quin paper

hi varen tenir les acadèmies i les universitats?

3. La REFORMA RELIGIOSA

REFORMA CANVIS QUE ES DONEN EN L’ESGLÉSIA, DAVANT EL MALESTAR

PEL RUMB QUE HAVIA PRES

CAUSES

LUXE EXAGERAT que ENVOLTAVA L’ALTA JERARQUIA ECLESIÀSTICA

L’ESCASSA CULTURA i el RELAXAMENT dels COSTUMS del CLERO

La COMPRAVENDA de CÀRRECS ECLESIÀSTICS PER ACONSEGUIR

BENEFICIS ECONÒMICS i NO COM FRUIT d’una VOCACIÓ RELIGIOSA

La VENDA de BUTLES i INDULGÈNCIES PER OBTINDRE el PERDÓ dels

PECATS, EN VEZ DE TINDRE UNA VIDA RELIGIOSA MÉS ÍNTIMA BASADA EN LA

LECTURA DE LA BIBLIA

3. La REFORMA RELIGIOSA

La RUPTURA de MARTÍ LUTER

MARTÍ LUTER

SACERDOT AGUSTÍ ALEMÀ, que en 1510, VA OBSERVAR LA

DECADÈNCIA MORAL en que VIVIA L’ESGLÉSIA

VA CRITICAR LA SITUACIÓ DE L’ESGLÉSIA i va ELABORAR UNA NOVA

DOCTRINA

95 TESIS, en 1517

CRITICAVA LA DOCTRINA CATÒLICA i la JERARQUIA ECLESIÀSTICA

NEGAVA el VALOR de les INDULGÈNCIES i el PODER de l’ESGLÉSIA per

OTORGAR-LES

PROPOSAVA una RELIGIOSITAT NOVA

3. La REFORMA RELIGIOSA

La RUPTURA de MARTÍ LUTER

PROPOSTES o PRINCIPIS BÀSICS:

REFORMA

SALVACIÓ per la FE i NO PER les BONES OBRES

SACERDOCI UNIVERSAL, cada CREIENT es CONVERTEIX en SACERDOT

AUTORITAT de la BIBLIA, que CADA CREIENT INTERPRETA LLIUREMENT

LUTER TAMBÉ:

NEGAVA L’AUTORITAT del PAPA i de la JERARQUIA ECLESIÀSTICA

ELIMINAVA les ORDES RELIGIOSES

PROHIBIA el CULTE a les IMATGES

SOLS CONSERVABA dos SAGRAMENTS: BAPTISME i EUCARISTIA

3. La REFORMA RELIGIOSA El PROTESTANTISME a EUROPA

ES VA DIFONDRE RÀPIDAMENT per GRAN PART d’EUROPA i

PARALEL.LAMENT VAN ANAR SORGINT NOVES DOCTRINES REFORMISTES

CALVINISME

ERA MÉS RADICAL que el LUTERANISME i DEFENSAVA la

DOCTRINA de la PREDESTINACIÓ DÉU VA ESCOLLIR els seus

FILLS ABANS de la CREACIÓ del MÓN

TAMBÉ DEFENSAVA que el TREBALL DIGNIFICAVA L’ÈSSER HUMÀ i per

tant l’EXIT ALS NEGOCIS eren una SENYAL PREDESTINADA

AQUESTES DOCTRINES CALVINISTES, ES VAN ESCAMPAR PER:

- FRANÇA i VAN REBRE LA DENOMINACIÓ D’HUGONOTS

- ANGLATERRA, ON SE’LS DENOMINAVA COM PURITANS

- ESCOCIA, ON ES VA FUNDAR L’ESGLÉSIA PRESBITERIANA,

BASADA en la idea DE LA PREDESTINACIÓ

ES VA PROPAGAR PER SUÏSSA

3. La REFORMA RELIGIOSA

El PROTESTANTISME a EUROPA

ANGLICANISME

AL NEGAR-LI EL PAPA, CLIMENT VII, a ENRIC VIII L’ANUL.LACIÓ

del SEU MATRIMONI amb CATERINA d’ARAGÓ

MONARCA PROCLAMA L’ACTA de SUPREMACIA, en 1534

ON es DECLARAVA que es SEPARAVA de ROMA i es

PROCLAMAVA, ENRIC VIII, com CAP SUPREM de l’ESGLÉSIA

d’ANGLATERRA

EL VA CREAR a ANGLATERRA el MONARCA ENRIC

VIII

3. LA REFORMA RELIGIOSA QUESTIONS: 1. Explica els principis bàsics del luteranisme

2. Què és el calvinisme? I l’anglicanisme?

3. TREBALLA AMB EL MAPA DE LA PÀG. 123

A. Quins estats es varen convertir al luteranisme?

B. A quins territoris es va difondre la doctrina calvinista?

C. Per on es va difondre l’anglicanisme?

D. Quins estats es varen mantenir fidels als catolicisme?

4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA

FORMES PER DETENIR la RÀPIDA DIFUSIÓ de la REFORMA LUTERANA

PERSEGUIR els PROTESTANTS

FER una REFORMA de l’ESGLÉSIA

La LLUITA CONTRA els PROTESTANTS

FORMES La CREACIÓ del SANT OFICI o INQUISICIÓ ROMANA

ERA UN TRIBUNAL PERMANENT QUE S’ENCARREGAVA DE PERSEGUIR ELS QUE ES

DESVIAVEN DELS DOGMES DE L’ESGLÉSIA i de CASTIGAR els DELICTES CONTRA la FE,

SOTMETENT als SOSPITOSOS a un JUDICI: ACTE de FE, on els CONDEMNATS HAVIEN

D’ABJURAR PÚBLICAMENT les SEUES CREENCES i ALESHORES PODIEN TORNAR AL SI

de l’ESGLÉSIA, PERÒ SINÓ ES RETRACTAVEN EREN CONDEMNATS a la FOGUERA

La CONGREGACIÓ de l’INDEX

ENCARREGAT de PUBLICAR la LLISTA de LLIBRES CONTRARIS a la DOCTRINA CATÒLICA i

que els CATÒLICS TENIEN PROHIBIT LLEGIR

1

2

1

4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA El CONCILI de TRENTO

CONTRAREFORMA

2

MOVIMENT de RENOVACIÓ de L’ESGLÉSIA CATÒLICA, IMPULSAT PER la JERARQUIA

ECLESIÀSTICA

OBJECTIUS CORREGIR els ERRORS PROPIS

DEFENSAR els DOGMES de la FE CATÒLICA

CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563

VA CONFIRMAR

ELS DOGMES PRINCIPALS DE LA DOCTRINA CATÒLICA, PROCLAMAT QUE LA FE ERA IMPORTANT

PERÒ QUE LA SALVACIÓ S’HAVIA D’ASSOLIR TAMBÉ PER MITJA DE LES BONES OBRES

ELS SETS SAGRAMENTS,EL CARÀCTER SAGRAT DE LA MISSA i el CULTE a la MARE de DÉU i als

SANTS

VA DECLARAR LA VULGATA, LA TRADUCCIÓ LLATINA DE LA BIBLIA, COM L’ÚNICA INTERPRETACIÓ

VÀLIDA DE LA BIBLIA

4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA

CONCILI de TRENTO, convocat pel PAPA PAU III, entre 1545 i 1563

MESURES per REFORMAR l’ADMINSTRACIÓ i la DISCIPLINA ECLESIÀSTICA

PROHIBIR la VENDA D’INDULGÈNCIES

CREACIÓ de SEMINARIS per FORMAR ADEQUADAMENT al CLERO

OBLIGAR AL CLERO a RESIDIR en la SEUA DIOCESIS i als SACERDOTS en la

seua PARROQUIA

QUE EL CLERO DUGUERA UNA VIDA EXEMPLAR i RESPECTARA EL CELIBAT

LA PUBLICACIÓ DEL CATECISME, per INSTRUIR als INFANTS en les CREENCES

FONAMENTALS de l’ESGLÉSIA

4. La CONTRAREFORMA CATÓLICA

CREACIÓ i REFORMA de les ORDES RELIGIOSES

REFORMES dels FRANCISCANS, que va ORIGINAR L’ORDE dels CAPUTXINS

CREACIÓ de la COMPANYA de JESUS, els JESUITES, FUNDADA

PER SANT IGNASI de LOIOLA, en 1540,

INSTRUMENT MÉS IMPORTANT per a la DIFUSIÓ de la

CONTRAREFORMA

La PREDICACIÓ, la CONFESSIÓ, els MISSIONS i SOBRETOT

L’ENSENYAMENT per mig de la CREACIÓ de NOMBROSOS COL.LEGIS

4. LA CONTRAREFORMA CATÒLICA QUESTIONS: 1. Amb quines mesures es va intentar aturar l’expansió del

protestantisme?

2. Que fou el Concili de Trento? Quins dogmes s’hi varen defensar?

3. En base al quadre de la pàgina 125, indica quines són les

diferències principals entre catòlics, anglicans i luterans i

calvinistes?

RENAIXEMENT NOVA CONCEPCIÓ de L’ART, BASADA en les IDEES HUMANISTES, que va

COMENÇAR a ITÀLIA al segle XV (QUATTROCENTO) i que va tindre el seu

MÀXIM ESPLENDOR al segle XVI (CINQUECENTO)

CARACTERÍSTIQUES: S’INSPIRAVA en L’ANTIGUITAT, RECUPERANT les regles de l’ART CLÀSSIC

CONSIDEREN L’ÈSSER HUMÀ i la NATURALESSA, com un TOT HARMÒNIC

INTENTA EXALÇAR LA PERFECCIÓ

ARTISTES VOLIEN PLASMAR en les SEUES OBRES la BELLESA IDEAL,

CONSIDERANT que l’HOME es l’obra més perfecta de Déu i per això es van

PREOCUPAR per ESTUDIAR la NATURALESA i l’ANATOMIA HUMANA

L’ART VA PERDRE LA FUNCIÓ EMINENTMENT RELIGIOSA i es va OBRIR a

TEMES PROFANS, INSPIRATS en la MITOLOGIA GRECOROMANA

ARTISTES SIGNEN les SEUES OBRES i VAN COMENÇAR a TINDRE PRESTIGI i

rebre RECONEIXEMENT SOCIAL

ARQUITECTURA

CARACTERÍSTIQUES

INSPIRADA amb als MODELS GRECOROMANS, com FOREN els COLUMNES, PILARS

dels TRES ORDRES GRECS i ROMANS, els ARCS de MIG PUNT, FRONTONS, CORNISES i

CÚPULES

ESGLÉSIES amb PLANTA CENTRALITZADA, PERÒ ENCARA S’UTILITZA LA

PLANTA de CREU LLATINA amb TRES NAUS

ARQUITECTES DESTACATS i OBRES:

AL QUATTROCENTO:

- FILIPPO BRUNELLESCUI, que va L’ESGLÉSIA de SAN LORENZO, de FLORÈNCIA

- LEON BAPTTISTA ALBERTI

AL CINQUECENTO:

- DONATO BRAMANTE, va INICIAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO

- MIGUEL ANGEL, que va ACABAR la BASÍLICA de San PEDRO del VATICANO i VA

CONSTRUIR la GRAN CÚPULA

ESCULTURA

CARACTERÍSTIQUES

INTERÉS PER REPRESENTAR EL COS HUMÀ, PRENENT COM A REFERÈNCIA ELS

MODELS DE L’ANTIGUITAT GRECOROMANA

INTRODUCCIÓ de TEMES MITOLÒGICS, AMB UNA INCIDÈNCIA ESPECIAL del

NUS, el RETRAT de BUSTOS i el RETRAT EQÜESTRE

ESCULTORS DESTACATS i OBRES:

- DONATELLO, amb la seva obra del DAVID

- LORENZO GHIBERTI, que va fer les PORTES del BAPTISTERI, de la CATEDRAL de

FLORÈNCIA

- MIGUEL ÀNGEL, que amb el PREDOMINI de les LÍNIES CORBES, que REFORCEN el

DINAMISME, la recerca de les PROPORCIONS i L’EQUILIBRI i l’EXPRESSIÓ dels

SENTIMENTS. En OBRES com: la PIETAT, el DAVID i el MOISÉS

S’UTILITZEN COM A MATERIALS el MARBRE i el BRONZE

PINTURA CARACTERÍSTIQUES

VOLUNTAD de REPRODUIR la REALITAT de la MANERA MÉS FIDEL POSSIBLE,

UTILITZANT COM A RECURSOS:

- LA PERSPECTIVA, per crear una sensació de profunditat en una superfície plana

- La SUBSTITUCIÓ del FONS DAURATS GÒTICS per PAISATGES ARQUITECTÒNICS i

NATURALS

LES TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES van ser, al PRINCIPI els FRESC i la PINTURA

al TREMP i al FINAL, la PINTURA a L’OLI, barrejat amb pigments naturals

PINTORS DESTACATS i OBRES:

AL QUATTROCENTO:

- MASACCIO, que va pintar els FRESCOS de la CAPELLA BRANCACCI

- PIERO DE LA FRANCESCA, que va pintar la LLEGENDA de la VERA CREU

- SANDRO BOTICELLI, que va pintar EL NAIXEMENT de VENUS

PINTURA

PINTORS DESTACATS i OBRES:

AL CINQUECENTO:

- LEONARDO DA VINCI, INVENTOR de la PERSPECTIVA AÈRIA i de la TÈCNICA del

SFUMATO. DESTAQUEN les seues OBRES de LA GIOCONDA i la SANTA CENA

- RAFAEL, VA DER UN GRAN RETRATISTA i va DESTACAR PEL DOMINI TOTAL del

DIBUIX,L’ELEGÀNCIA i ARMONIA de les seues COMPOSICIONS. DESTACA en

obres com L’ESCOLA D’ATENES, que són FRESC que va PINTAR A les

ESTANCES VATICANES

- MIGEL ÀNGEL, ESCULTOR i TAMBÉ PINTOR, que tenia un GRAN

CONEIXEMENT dels VOLUMS del COS HUMÀ i la GESTUALITAT PER EXPRESSAR

SENTIMENTS. La seua OBRA més REPRESENTATIVA foren els FRESCOS de la

CAPILLA SIXTINA, al VATICÀ

PARALELAMENT, en L’ESCOLA DE VENECIA, van DESTACAR els PINTORS GIORGIONE

i TICIÀ, que DONAVEN MOLTA IMPORTÀNCIA al PAISATGE i als TEMES ANECDÒTICS

ELS GRANS ARTISTES

5 I 6. L’ESPERIT DEL RENAIXEMENT:L’ARQUITECTURA,L’ESCULTURA I LA

PINTURA ITALIANES

QUESTIONS :

1. Què és la perspectiva? Com es representen les figures

per donar una imatge de profunditat

2. Quines característiques presentava l’arquitectura del

renaixement? Quins foren els principals arquitectes?

3. Quines característiques presenta l’escultura del

Renaixement? I la pintura?

4. Digues el nom dels principals pintors renaixentistes i les

característiques de les seves obres.

7. La DIFUSIÓ del RENAIXEMENT a EUROPA

RENAIXEMENT VA TRANSPASSAR el MARC ORIGINA D’ITÀLIA i es va

CONVERTIR EN UN ART EUROPEU i UNIVERSAL

LLOCS, CARACTERISTIQUES i ARTISTES, per on es va DIFONDRE:

FLANDES GUST PELS DETALLS, el REALISME i els RETRATS i QUE NO S’INSPIRAVA en

l’ANTIGUITAT GRECOROMANA

ARTISTA DESTACAT va ser: PIETER BRUEGHEL el VELL

FRANÇA

VA DESTACAR L’ARQUITECTURA, amb la CONSTRUCCIÓ de PALAUS, per a la REALESA i

la NOBLESA , CARACTERITZATS per les seues FORMES AGOSARADES i la seua

INTEGRACIÓ en la NATURALESA

ALEMANYA

LA PINTURA es va DESENTENDRE del CONTINGUT RELIGIÓS i van DESTACAR els

RETRATS, PAISATGES i TEMES MITOLÒGICS

PINTORS DESTACATS : ALBRECHT DÜRER, HANS HOLBEIN i LUCAS CRANACH el VELL

7. LA DIFUSIÓ DEL RENAIXEMENT A EUROPA

QUESTIONS :

1. Indica els llocs per on es va difondre i expandir el renaixement

fora d'Itàlia i assenyala les característiques que el diferenciaven

de l’italià i el nom d’alguns dels artistes mes destacats, d’aquests

llocs

2. Identificar, cada artista del renaixement, amb l’aspecte artístic

en que va destacar (arquitectura, escultura o pintura):

- MIGUEL ANGEL: - RAFAEL: - MASSACCIO:

- DONATELLO: - BOTICELLI: - A. DÜRER:

- PIETER BRUEGHEL el VELL - L. GHIBERTI: - L. B. ALBERTI:

- F. BRUNELLESCHI: - D. BRAMANTE: - LEONARDO DA VINCI:

- HANS HOLBEIN: - TICIÀ: - PIERO DE LA FRANCESCA: