Història del món contemporani

Batxillerat (curs 2010-2011)

LA REVOLUCIÓ RUSSA I L´ URSS Apartat 1: La Rússia tsarista- Un país de l´ Antic Règim- L´ oposició al tsarisme- La Revolució del 1905- El fracàs de les reformes Apartat 2: La Revolució de Febrer del 1917 Apartat 3: La Revolució d´ Octubre i el naixement de l´ URSS- La Revolució d´ Octubre- La Guerra Civil- La NEP i el naixement de l´ URSS- L´ URSS els anys 20- La dictadura de Stalin

Apartat 1. LA RÚSSIA TSARISTA: un país de l´ Antic Règim L´ any 1900, Rússia era un imperi enorme amb 140 milions d´

habitants. Rússia era un estat:

1) Absolutista: el tsar (l´ emperador) tenia un poder absolut.

2) Anacrònic [anticuado]: el feudalisme (pagesos sotmesos al senyor feudal) estava present al camp, encara que la servitud dels pagesos havia sigut abolida l´ any 1861.

- La major part de la població russa era pagesa i pobre, i treballava les terres d´ un noble (militar amb títol nobiliari).

- L´ Església ortodoxa tenia un gran poder social, polític i econòmic, juntament amb l´ exèrcit i l´ administració.

A finals del segle XIX va començar una tímida industrialització a zones molt concretes del país: Moscou, Sant Petersburg, Ucraïna o Bakú.

Apartat 1. LA RÚSSIA TSARISTA: l´ oposició al tsarisme La pobresa del país i la influència del moviment obrer a Europa

van afavorir l´ aparició d´ una oposició al règim tsarista:1) Anarquistes (“narodniks”): eren pagesos que volien col.lectivitzar

la terra (acabar amb la propietat privada i treballar en cooperatives). Un d´ ells va arribar a assassinar el tsar Alexandre II (1881).

2) Marxistes o comunistes: estaven organitzats al “Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia” (POSDR). El seu líder era Vlàdimir IlitxUliànov (Lenin), qui va forçar la divisió del partit en dos:

- Els bolxevics (“la majoria”): marxistes ferms, seguidors de Lenin.- Els menxevics (“la minoria”): pensaven que la revolució podia

esperar; era prioritari que Rússia es convertís abans en un estat democràtic i industrialitzat.

3) Existien altres dos partits polítics d´ esquerres: els esserites i els càdets (més moderats).

Apartat 1. LA RÚSSIA TSARISTA: la Revolució del 1905 La crisi econòmica i la “Guerra russojaponesa” van provocar

tot un seguit de revoltes anomenades “Revolució del 1905”:1) El “diumenge sagnant”: una manifestació d´

obrers, pacífica, en front del Palau d´ Hivern (residència del tsar a Sant Petersburg) va acabar amb centenars de morts per part de la repressió de l´ exèrcit.

2) Es va crear el “Sòviet de Sant Petersburg” per part del bolxevic Trotski. Un “sòviet” era una assemblea de treballadors revolucionaris.

3) “Motí del cuirassat Potemkin”: els soldats del vaixell més important de l´ armada russa es van amotinar.

Aquestes revoltes, especialment la del Potemkin, van forçar el tsar Nicolau II a decretar les llibertats civils i a crear un règim parlamentari. (El tsar veia com la seva posició començava a perillar i volia acontentar el poble).

Apartat 1. LA RÚSSIA TSARISTA: el fracàs de les reformes Les reformes aplicades pel tsar per sufocar l´ anomenada “Revolució

del 1905” van ser un frac{s per cinc motius:1) El Parlament (la “Duma”) no tenia cap poder de decisió; el tsar

Nicolau II continuava exercint el poder de manera autoritària.2) La “Reforma Agrària” del 1906 no va funcionar. Consistia en repartir

terres els pagesos, però només uns pocs es van beneficiar (els “kulaks” o pagesos enriquits). La majoria de les terres continuaven en mans de l´ Església i la noblesa.

3) La greu repressió política va provocar l´ odi del poble al tsar: 40.000 persones van ser executades per raons polítiques.

4) La popularitat de la família del tsar encara baixa més per la presència d´ un estrany “conseller del tsar”, Rasputín (“l´ Home Sant”).

5) Però sens dubte, la principal causa de la Revolució del 1917 va ser la participació de Rússia a la Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Apartat 2: LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917 La revolució va començar amb una vaga general a Sant

Petersburg que es va estendre a Moscou. La repressió de l´ exèrcit va ser molt violenta però, finalment, l´ exèrcit es va posar al costat del poble.

La Duma (el Parlament) va decidir acabar amb el poder del tsar. Nicolau II, per por, va abdicar.

La Duma va establir un nou govern, provisional, format per partits moderats d´ oposició al tsarisme (menxevics, esserites i càdets). El nou govern, presidit pel menxevic Karenski, va prendre les següents mesures:

1) Establir el sufragi universal masculí.2) Repartir terres de la noblesa entre els pagesos.3) Concedir la independència a Finlàndia i Polònia.4) Declarar l´ amnistia (llibertat) per tots els presoners polítics.

Apartat 2: LA REVOLUCIÓ DE FEBRER DEL 1917 Però el nou govern també va fracassar. Les raons principals poden ser:

1) Els narodniks (anarquistes) i els bolxevics no van reconèixer la legitimitat del nou govern i van començar a organitzar sòviets(assemblees de treballadors) per tota Rússia.

2) El nou govern no va voler sortir de la guerra (com el poble desitjava).

Lenin (líder bolxevic) va publicar les “Tesis d´ Abril” on demanava la fi del “govern burgès” per tal d´ establir un nou govern socialista. El cap de govern, Karenski, va prohibir el Partit Bolxevic: Lenin es va exiliar a Finlàndia i Trotski va ser empresonat.

El mes d´ agost de l 1917, la Rússia tsarista va organitzar un cop d´estat militar dirigit pel general Kornilov i acabar així amb el govern democràtic. El govern va haver de demanar ajut als sòviets, que van fer

fracassar el cop d´ estat. Els sòviets tenien el poder real a Rússia.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la Revolució d´ Octubre A l´ octubre del 1917, els sòviets van prendre possessió de la

major part de les terres de conreu i de les fàbriques de Rússia. Lenin va aprofitar la situació per tornar a Rússia i dirigir el procés revolucionari; Trotski, alliberat, va organitzar un exèrcit revolucionari dirigit pels bolxevics per controlar la revolució: la “Guàrdia Roja”. Aquest exèrcit va prendre el control dels punts estratègics del país: els bancs, les estacions de trens, les estacions de telèfons i telègrafs, etc. Un cop tenien el país sota control, van entrar a la Duma i van prendre el poder. Neix el “Consell de Comissaris del Poble” (govern provisional bolxevic dirigit per Lenin).

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la Revolució d´ Octubre Lenin va establir un estat socialista (sense propietat privada) i

soviètic (en teoria, el poder el tenien els sòviets). Les primeres mesures que va prendre van ser:

1) Proposta de pau els països enemics.2) Repartiment de totes les terres els sòviets camperols.3) Control de totes les fàbriques i mines pels sòviets obrers.4) Jornada laboral de vuit hores.5) Control de l´ oposició mitjançant la censura a la premsa i la

creació de la “Txeca” (policia de persecució de dissidents polítics).

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la Revolució d´ Octubre

El novembre del 1917 es van celebrar eleccions democràtiques i els bolxevics van perdre. Lenindecideix quedar-se el poder amb l´ excusa d´ establir la “dictadura del proletariat”. L´ únic partit polític legal ser{ el nou “Partit Comunista de Rússia” (antic Partit Bolxevic).

El març del 1918 es va signar la “Pau de Brest-Litovsk”: Rússia sortia de la Primera Guerra Mundial.

El juliol del 1918 els comunistes executen el tsar Nicolau II i la seva família.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la Guerra Civil

Els rics de Rússia (nobles i burgesos), així com l´Església, estaven indignats i atemorits per l´establiment del comunisme a Rússia. Amb el suport de països estrangers (que temien el contagi de la revolució) es van organitzar en un exèrcit: l´ “Exèrcit Blanc” amb l´ objectiu d´ enderrocar els comunistes. Per defensar-se, Trotski va organitzar l´“Exèrcit Roig”. Comença la “Guerra Civil russa”(1918-1922).

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la Guerra Civil Lenin va establir una nova política durant el conflicte coneguda

com a “comunisme de guerra” (1918-1922), amb dos objectius:1) Destinar tots els recursos econòmics del país per guanyar la

guerra.2) Instaurar el socialisme el més aviat possible (acabar amb

qualsevol resta de propietat privada). El “comunisme de guerra” va ser sinònim de: treballs forçosos

(gairebé esclavistes), prohibició de comerciar o vendre qualsevol bé, requises forçoses de collites i propietats, supressió de les llibertats individuals i una duríssima repressió contra opositors i desertors. La fam del 1921 va matar a dos milions de russos.

La Guerra Civil la va guanyar l´ Exèrcit Roig. Lenin i el comunisme es van consolidar el poder.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la NEP i el naixement de l´ URSS La crisi de la postguerra va ser tan gran que Lenin es va veure forçat a establir la

NEP: “nova política econòmica” (1921-1928). Consistia en acabar amb el comunisme que el propi Lenin havia instaurat. El govern comunista continuava controlant la gran economia (la banca, les grans indústries i mines i el comerç exterior) però permetria la propietat privada i el comerç privat a petita escala.

La NEP va funcionar: Rússia va sortir de la crisi, però van tornar les diferències socials. Apareixen grups benestants: comerciants, empresaris i “kulaks” (pagesos pròspers).

El 1922 Lenin va crear la “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques” (URSS). Rússia es descentralitzava en quinze repúbliques però, en realitat, el control total del país el mantenia el partit, ara anomenat “Partit Comunista de la Unió Soviètica” (PCUS).

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: l´ URSS els anys 20 Lenin tenia por que l´ URSS acabés desapareixent per ser l´ únic

país comunista del món. Per aquest motiu va crear el “Komintern” o “Tercera Internacional Comunista” amb seu a Moscou (capital de l´ URSS). El seu objectiu era expandir la revolució marxista-leninista pel món.

La condició era que qualsevol partit comunista del món rebria ajuda econòmica de l´ URSS a canvi d´ obeir les ordres del PCUS.

Els partits socialistes europeus (creats per Marx) van haver d´ escollir si acceptaven o no sotmetre´s a Moscou per formar part del Komintern. La majoria dels partits socialistes van refusar. Aquest fet va provocar l´ aparició de nous partits comunistes per tota Europa de caire pro-soviètic.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: l´ URSS els anys 20 Des del 1922 Lenin està molt malalt. Hi ha una lluita pel poder entre

els dos dirigents del PCUS més destacats: Trotski i Stalin. Lenin no volia a cap dels dos.

- Stalin era partidari de la manca de llibertat i del control absolut del poder en mans del partit comunista. No volia estendre la revolució a l´ estranger i era partidari de la NEP (capitalisme a petita escala).

- Trotski volia internacionalitzar la revolució i retornar el comunisme pur.

Els dirigents del PCUS van escollir a Stalin com a “Secretari General” quan va morir Lenin, l´ any 1924.

Stalin va expulsar els dirigents comunistes partidaris de Trotski; el propi Trotski va haver d´ exiliar-se a Mèxic. Un stalinista català va assassinar Trotski el 1940.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la dictadura de Stalin Les característiques de la dictadura stalinista es poden resumir en:

1) Repressió i eliminació de qualsevol dissidència per controlar totalment el PCUS i l´ URSS. Per tenir contents els dirigents va millorar el nivell de vida de tots els alts c{rrecs (“nomenklatura”).

2) Culte a la personalitat del líder (creació d´ una mena de “religió comunista” on Stalin era Déu).

Durant la dècada dels anys 30 va practicar una “política de terror” mitjançant el NKDV (la nova policia de repressió política) que es va encarregar de fer les “purgues” (execució o empresonament de qualsevol dissident). Es van executar més d´ un milió de persones i altres vuit milions van ser deportades a Sibèria, condemnades a treballs forçosos els “gulags” (camps de concentració).

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la dictadura de Stalin L´ any 1928, per sorpresa, Stalin abandona la NEP i decideix

tornar el socialisme pur (acabar de nou amb la propietat privada). Per fer-ho va posar en marxa les “col.lectivitzacionsagràries” (1929-1933) consistents en:

1) L´ Estat torna a ser el propietari de totes les terres.2) L´ explotació econòmica de la terra es divideix en dos tipus de

granges, segons la geografia del terreny:- Kolkhozos: petites granges. - Sovkhozos: gran explotació agrària. La conseqüència de les col.lectivitzacions a curt termini va ser

desastrosa: la producció d´ aliments va baixar degut a la mala organització. La productivitat es va recuperar molt més endavant, cap els anys 40, gràcies a la mecanització del camp.

Apartat 3. LA REVOLUCIÓ D´ OCTUBRE I EL NAIXEMENT DE L´ URSS: la dictadura de Stalin L´ altre mesura econòmica de Stalin per acabar amb la propietat

privada van ser els “plans quinquenals”: plans a cinc anys vista per industrialitzar l´ URSS. Es van fer tres:

- 1er Pla Quinquenal (1929-1933): Stalin crea la indústria pesant més important del món (trens, camions, maquinària agrícola i industrial, etc.).

- 2n Pla Quinquenal (1934-1938): Stalin crea l´ exèrcit més poderòs d´ Europa (preparant-se per la Segona Guerra Mundial).

- 3er Pla Quinquenal (1939-1941): va ser interromput per la guerra. Estava destinat a la producció de béns de consum.

La indústria va donar feina a tothom però no va fer millorar el nivell de vida de la gent.