Temps de confrontaci a Catalunya i Espanya

Temps de confrontaci a Catalunya i Espanya1902-1936Lourdes Escobar4t ESOEl declivi del torn dinstic (1898-1917)1898, significa la prdua de les ltimes colnies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. El gran desastre. 1902: majoria dedat del rei Alfons XIII. El rei intenta mantenir el model d alternana pacfica, per sap que sn necessries reformes.Antoni Maura inicia un programa per a reformar la vida poltica del pas i depurar la corrupci: el Regeneracionisme. Els intents reformistes no acaben ni amb la manipulaci electoral ni amb el caciquisme, propis dels sistema canovista.Jos Canalejas intentar reduir la influncia de l Esglsia sobre l estat i plantejar un model ms descentralitzat per donar cabuda als nacionalistes catalans i bascos.

Les opcions poltiques al marge del sistema canovista es van fent ms fortes: -Republicans -Nacionalistes -Socialistes -AnarquistesA Catalunya els partits dinstics perden l hegemonia en benefici de les forces republicanes i catalanistes.

La Setmana trgicaAl 1909 es produeix una revolta popular a Barcelona. Motius: la dolenta situaci social i econmica.L espurna: el reclutament de soldats (reservistes)per a la Guerra dAfrica contra les cbiles berbers.Vaga i revolta anticlerical. L aixecament va ser reprimit amb contundncia i la repressi desproporcionada. Es va afusellar Ferrer i Gurdia (pedagog modern, laic i anarquista) acusat de ser el cap de la revolta.Repulsa popular i canvi de govern: el rei crida a governar als liberals. El sistema s esquerda.

La Mancomunitat de CatalunyaLa descentralitzaci propiciada pels governs liberals va comportar l inici d un procs descentralitzador de l Estat. El 1914 es va crear a Catalunya una instituci de govern coneguda com a Mancomunitat, que agrupava les 4 diputacions catalanes i que va ser presidida per Part de la Riba.La Mancomunitat va encaminar la seva actuaci a la creaci de noves infraestructures i serveis pblics i a posar en marxa un nou projecte cultural i educatiu.

Barcelona, 1910El Paral.lel, principis del sigle XX

Plaa de Sant Jaume; fetes de la Merc, principis del sigle XX

La diagonal, 1932

La crisi de 1917El president del govern liberal Jos Canalejas s assassinat el 1912 pels anarquistes i tornen a governar els conservadors amb Eduardo Dato.Es governa de forma autoritria.Esclata una revolta protagonitzada per militars, parlamentaris i sindicats que protesten per la situaci poltica, econmica i social del pas que sha vist agreujada per la I Guerra Mundial.El govern soluciona la situaci momentniament per no pot aturar la greu crisi

Vaga minera

El declivi de la monarquia (1917-1923)El perode es caracteritza per una forta inestabilitat poltica (13 governs diferents), forta conflictivitat social (mobilitzaci sindical) i guerra en frica.Apareixen els governs de concentraci amb poltics liberals i conservadors que amb el suport dels catalanistes (Lliga Regionalista) van canviant de cartera ministerial sense aportar gran cosa.Salvador Segu, ngel Pestanya i Joan Peir es converteixen en lders sindicals catalans del moment, defensant millors condicions laborals i salarial. La CNT arriba a tenir 700 000 afiliats que exigeixen reformes al camp i a les fbriques.

Va ser a Barcelona i la seva rea industrial on la lluita obrera va tenir ms incidncia. El conflicte ms important fou la vaga de La Canadenca al 1919. El servei d electricitat va quedar paralitzar durant ms de 40 dies. El govern i la patronal van endurir l actitud envers els treballadors i es va entrar en un procs de greu violncia.

Enfront del radicalisme obrer apareixen :

els Sindicats Lliures al servei dels empresaris i del govern Grups armats contrarevolucionaris que atemorien i assassinaven a dirigents obrers i rebentaven les vagues. El pistolerisme es fa quotidi.

La guerra d'frica continua. Derrota dAnnual (1921): ms de 12.000 soldats espanyols varen morir en la seva retirada cap a la costa.

Els partits desquerres acusen als militars i al rei de la massacre. Es demanen responsabilitats (Informe Picasso), per aturar la investigaci alguns militars van propiciar un cop d Estat.

La derrota de Annual

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1931)Miguel Primo de Rivera, capit general de Catalunya, protagonitza un cop dEstat amb el suport de la patronal, els conservadors i el rei.El cop es justifica per la falta de solucions del sistema parlamentari espanyol vers el desordre social i poltic (nacionalismes) . Primo pensa que es pot governar sense partits poltics i s inspirar en el feixisme itali.

La dictadura va suspendre la Constituci, va dissoldre el Parlament, va prohibir els partits poltics i els sindicats (a excepci del PSOE que li dona el seu suport) , va destituir tots els crrecs electes (diputats, alcaldes...) i va establir la censura. Va prohibir tota expressi pblica de catalanisme i va suprimir la Mancomunitat.Va reprimir als intellectuals, professors universitaris (Unamuno) i organitzacions desquerra.

Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera La resoluci del conflicte afric va jugar al seu favor ,aix com la conjuntura econmica favorable.Larribada dels efectes de la crisi de 1929 far que augmenti la seva impopularitat per la falta de solucions i Primo dimitir al gener de 1930.

Desembarcament dAlhucemas

Primo de Rivera dimiteixhttps://www.youtube.com/watch?v=IF395qlBlHM

De la monarquia a la Repblica.El general Berenguer succeeix a Primo i prepara unes eleccions per tal de tornar al constitucionalisme.Les eleccions municipals es convoquen el 12 dAbril de 1931.

Loposici a la monarquia es presenta unida mitjanant el Pacte de Sant Sebasti, 1930 (republicans, socialistes, nacionalistes desquerra).Els partits monrquics es presenten dividits.Els resultats donen la victria a la coalici republicana en les rees urbanes i als monrquics a les rees rurals.Els sistema electoral dona la victria als republicans: el 14 dabril es proclama la II Repblica i el rei sen va a lexili.

https://www.youtube.com/watch?v=1vzCNPzFuo4#t=121

El govern provisionalIntegrat per republicans, socialistes i catalanistes d esquerres:

Primeres mesures poltiques i socials:-Amnistia per als presos poltics-Llibertat de partits i sindicats.-Jornada de vuit hores.-Llei de jurats mixtos (patrons i treballadors)-Generalitat provisional de Catalunya com a pas previ a l autonomia-Convocatria de Corts Constituents.

Alcal Zamora, primer President de la II Repblica.Manuel Azaa, primer president del governPrimers problemes:-Reacci contra lEsglsia pel seu recolzament a la monarquia: crema de convents i esglsies.-Vagues obreres convocades pels anarquistes que volen la revoluci social i no la repblica burgesa.

El juny de 1931 es van convocar eleccions a Corts Constituents que van donar la victria a la coalici republicanosocialista. La seva primera tasca: redacci d una nova Constituci aprovada al desembre.

La Constituci de 1931.Aprovada al desembre de 1931.Sufragi universal, mascul i femen.Aconfessionalitat de lEstat respectant tots el cultes i creences. Declaraci de drets individuals.mplies llibertats pbliques i privades.Reconeixia el dret a la propietat privada per amb dret dexpropiaci pel b com.Una nica cambra tindr el poder legislatiu, les Corts.Poder executiu residia en el Consell de Ministres i en el President del govern.Poder judicial independent.Estat nic amb possibilitat de governs autonmics a algunes regions.Primer President de la Repblica: Niceto Alcal Zamora.President del govern: Manuel Azaa.

La Catalunya republicanaEsquerra Republicana surt victoriosa de les eleccions del 31 amb Francesc Maci al capdavant. L entusiasme inicial el porta a proclamar la Repblica Catalana dins de la Federaci Ibrica.Madrid el fa rectificar i finalment Catalunya disposar d una govern autonmic : la Generalitat.La primera tasca del govern ser redactar l Estatut d Autonomia que ser aprovat a Madrid el 9 de setembre del 1932 amb retallades important respecte el text inicial presentat pels catalans.

Francesc Maci proclama el 14 d'abril de 1931 la Repblica Catalana, des del balc de la Generalitat.http://caballe.cat/media/2006/04/republica.mp3Discurs radiofnic

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya es van celebrar el 20 de novembre del 1932. Esquerra Republicana obt la victria novament. Llus Companys s elegit president del Parlament i Francesc Maci president de la Generalitat.

La tasca de la Generalitat va continuar i ampliar la poltica iniciada per la Mancomunitat. Va crear i organitzar les institucions prpies de l administraci catalana, va realitzar reformes socials, va organitzar serveis d assistncia social, va estimular l experimentaci i l estudi en diferents mbits, va crear instituts, escoles i centres de formaci professional amb una renovada pedagogia, es va aprofundir en la normalitzaci del catal...

Francesc MaciLlus CompanysEl Bienni Reformista (1931-1933)El primer govern s una coalici de republicans, socialistes i nacionalistes.El seu objectiu s modernitzar l economia i la societat d Espanya el ms rpidament possible. Es pretn fer d Espanya un pas democrtic, laic i descentralitzat.

https://www.youtube.com/watch?v=AKLYGVBFgrI

Reforma militar

Es pretn crear un exrcit modern fidel a la Repblica, sotms al poder civil i aix reduir els intents colpistes.

Lexrcit espanyol est endarrerit tcnicament i amb un excs de comandaments en relaci amb la tropa.

La Llei de retirs permet la jubilaci anticipada dels oficials que ho desitgen amb la totalitat del salari.

Es tanca lAcadmia Militar de Saragossa.

Es redueixen les capitanies generals

Es trasllada a llocs ms perifrics a alguns generals considerats contraris a la Repblica (Franco a Canries, Mola a Pamplona, Godet a Mallorca, etc.)Reforma religiosa i educativa.

Intent de disminuir el pes de lEsglsia catlica en la societat espanyola i la seva influncia en leducaci.LEsglsia es separa de lEstat.No hi ha subvencions econmiques a lEsglsia.Es prohibeix lensenyament a les ordres religioses, lEstat se n ocupar mitjanat la creaci descoles pbliques. Es tracta de letapa de major inversi de diners en creaci descoles i formaci de mestres fins aquell moment. La idea era acabar amb l altssim percentatge analfabetisme del pas. Es va dissoldre la Companyia de Jess.Sintrodueix el matrimoni i l enterrament civils.Els cementeris seran municipals.Es crea una llei de divorci.

Reforma territorial.

La Constituci va permetre la descentralitzaci de lEstat, l elaboraci dEstatuts dAutonomia i l establiment de governs autonmics. Saproven el catal i el basc.El gallec i el valenci queden aturats per linici de la Guerra Civil.

Reforma agraria.

A la meitat sud dEspanya la terra est en mans d uns pocs propietaris que controlen grans extensions de terra (latifundis).Al mateix temps existeix una gran quantitat de camperols sense terra: jornalers.Els jornalers depenen del seu treball per poder viure, si no treballen no mengen. La misria s extrema.La Llei de 1932, declara expropiables les finques sense cultivar, i aquestes terres es podran repartir entre els llauradors. La llei saprova desprs de lintent de cop dEstat de Sanjurjo al 1932.Les expropiacions es faran amb indemnitzacions pagades per lIRA (Institut de Reforma Agrria).La reforma s lenta: burocratitzaci, traves dels propietaris, falta de diners, etc.Els jornalers demanen ms rapidesa en laplicaci de les mesures; alguns comencen a ocupar terres, comencen a perdre la pacincia amb la Repblica.

Qui soposa a les reformes?-Grans propietaris agraris.-Jerarquia de lEsglsia Catlica.-Part de lexrcit.-Amplis sectors de les classes altes i mitjanes que veien perillar les seves propietats i el seu poder.

-La UGT, vinculada al PSOE es radicalitza i la FAI anarquista demana la revoluci social per la lentitud de les reformes republicanes. Es van produir aixecaments (lAlt Llobregat al 1932 i Casas Viejas al 1933) que la Repblica va esclafar durament.

Les forces de la dreta sagrupen en la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas (CEDA), dirigida per Jos Mara Gil Robles.Ms a la dreta sorgir la Falange Espaola de carcter feixista, dirigida per Jos Antonio Primo de Rivera, fill del dictador.Els carlins i el monrquics tamb suniran a la oposici a la Repblica.

https://www.youtube.com/watch?v=f4CSz8DVg_Y

El Bienni Negre (1933-1936)Noves eleccions legislatives al novembre de 1933 (Azaa havia dimitit desprs de les protestes per la repressi de Casas Viejas).La coalici de centre-dreta guanya.Alejandro Lerroux (Partit Radical, de centre) es triat nou president del govern, recolzat per la CEDA.Sinicia una tasca contrareformista: paralitzaci de la reforma agrria, acostament al Vatic, amnistia als militars colpistes, etc.Els partits desquerra es radicalitzen.

Jos Maria Gil Robles, dirigent de la CEDA

Alejandro Lerroux, lder del Partit Radical i segon president de la Repblica. Quan al 1934 entren al govern tres ministres de la CEDA, esclatar una revolta a tot el pas per fou a Astries i Catalunya on va tenir ms ress. A Astries totes les forces obreres desquerra suniran i controlaran tota la conca minera. L exrcit, dirigit per Franco sufoca la revolta i aplica una forta repressi. A Catalunya, on governen les esquerres, Llus Companys va proclamar lEstat Catal. La rebelli va ser sufocada, el president empresonat, la Generalitat dissolta i l Estatut anullat

Carrers de BarcelonaMiners asturians detinguts

Govern de la Generalitat empresonatEl Front Popular (1936)Les desavinences entre els partits al govern i els casos de corrupci porten a unes noves eleccions al febrer de 1936. Els partits de centreesquerra es presenten units: Front Popular. Els anarquistes, tot i el seu apolitisme, recomanen votar a aquesta coalici. Volen recuperar lesperit reformador del primer bienni.La dreta es presenta dividida. Vol reformar la Constituci de 1931 de forma ms conservadora.La victria s per al Front Popular.Azaa ser President de la Repblica i Casares Quiroga cap de govern. Es reprenen les reformes iniciades al 1931 i es restaura la Generalitat catalana.

El Front Popular va prometre l amnistia per als represaliats del 1934

Santiago Casares Quirogahttps://www.youtube.com/watch?v=ssD8wyq43xM

Bienni conservador i govern del Front PopularEl Cop dEstat.La divisi entre dretes i esquerres s patent al carrer.Les esquerres ms radicals volen la revoluci.Les dretes extremes volen acabar amb la Repblica.Lassassinat de Calvo Sotelo (dretes) en represlia per la mort del Tinent Castillo (socialista), ser el pretext que les forces contrries a la Repblica utilitzin per agafar les armes i atacar la Repblica.El 17 de juliol a frica (Melilla, Tetuan i Ceuta) i el 18 a la pennsula sinicia el cop.