T«^'• 1 iN.° 356 - Any XXX Octubre, 1982

Tempsd'eleccions

Durant aquestes primeres setma-nes d'octubre, a Montuïri es co-mença a notar un moviment políticque, segur, anirà augmentant aixícom ens acostarem al 28 d'octubre,dia de les eleccions generals.

EIs qui volem participart objecti-vament en aquest esdeveniment, ihem viscut fets passats, consideramnecessari que es parli clar, amb res-pecte als altres, i sempre a cara des-coberta; que tinguem en compte queno hi ha ningú que posseesqui Ia ve-ritat total o absoluta; que n'hi ha queactuen tirant Ia pedra i amagant Iamà, i això no és mai constructiu.Voldríem, per tant, que s'expressas-sin i raonassin les opcions senseapassionaments.

¿Què és allò que ens mou a elegirels futurs responsables de Ia nostrasocietat? ¿És un esperit de revenjao és un desig de què es millori Iaconvivència entre tots?

Es necessari analitzar Ia situacióactual, i no deixar-se dur ni pels quipinten el futur dient que els transfor-maran semblant a un quadre colorde rosa, ni pels qui pregonen les ta-res del present, cercant desmoralit-zar tothom, i oferint un panoramadesastrós.

Amb l'elecció haurem de triar elsqui, mitjançant el treball i l'orde, Iajustícia i Ia pau, creim que millora-ran, a tots els nivells, Ia vida i les re-lacions entre els ciutadans.

O. Arbona

Notícies montuïreresdels partits polítics

davant les eleccionspag..4

7bfs voldríem una mil/orança a Montuïri des de tots els aspectes i per tot arreu, / que esduguessin a terme més empreses d'adecentament, fos qui fos el qui comandàs. A Ia fotode d'alt podem veure un raconet d'es «Pou des Dau» que els vells aprofiten, però és

lleig. Aba/x contemplam un altre racó que es podria esmenar, Ja que està moltabandonat; potser s'hi podrien fer petits espais verds enlloc de simple aparcament.

Opinió

UN MONTUÏRI INDUSTRIALITZATEl meu company Biel acaba de publicar a

, Ia premsa mallorquina, Ia parcel·lació que'"' pretén endegar l'Ajuntament per tal que el

creixement demogràfic i industrial de Mon-tuïri sigui equilibrat. I no ho dubteu, és unprojecte molt elogiable. La planificació, i el

1 compromís absolut de tots els veïns en Iaseva pròxima aprovació, aconseguirà min-var e/s mals que han afectat altres poblesdel PIa i permetrà a l'Ajuntament, mitjan-çant Ia presentació de suggerències, com-prometre tothom en l'èxit o fracàs del pro-jecte. Tant de bo fos un èxit...! Jo alç Iacopa per l'èxit, tot i que no deix de fer sa-ber els meus emperons. El denominat PoIi-gon Industrial que comprendrà l'antiga fa-rinera de Can Domingo, Can Mestret i IaCreu Roja, amenaça convertir Ia cara fron-tal i pública de Montuïri en una clavegueraurbana. Estic convençut que les indústriesdonen pessetes i feina, però els polígonsindustrials no són un jardí florit. Per tants'han de situar en aquells indrets més dis-tants de Ia pobiació, per tal d'evitar que pa-tesquin el medi ambient i l'estètica del po-ble. I vius amb el que dic. No oblidem queIa imatge fotogràfica del poble és aquestafutura zona industrialitzada.

Dií això, però, que voldria es tingués encompte a l'hora d'omplir el dossier de pro-postes i suggerències, no puc estar-mesense palesar Ia meva sorpresa per Ia crea-ció d'aquest Poligon Industrial a un pobleque sempre ha estat agrícola. De tota ma-nera m'aprés a matisar aquestes paraules:em sembla molt encoratjador el fet quesorgesquin indústries a Montuïri, perquèaconseguiran minvar Ia sagnia de paisanscap a Palma i contribuiran a Ia mil/ora deles condicions econòmiques de Ia col·lecti-vitat. Això no obstant, un Montuïri indus-trialitzat en el cor de Ia Mallorca agrícola,no deixa de ser notícia. Sobretot si adme-tem que, a vegades, aquesta mena de pro-jectes, responen més a Ia voluntat digna-ment ambiciosa de/s seus inspiradors quea /es possibilitats reals —sempre referint-nos a un curt terminí— de dur-se a terme.En els anys quaranta i cinquanta, quan elsespanyo/s pel fet de no tenir res, única-ment tenien dret a somniar —vegi's el re-bumbori que s'organitzà en torn del PIaMarshal o dels pantans que inauguravaFranco— l'anhel col·lectiu per ser un pobleric ifioble com els que viuen nord enllà ha-via paraules d'Espriu, es reflectia en detallsben trivials. Per exemple, hi havia un equipde futbol que s'anomenava Plus Ultra. Es adir, Més Enllà... ¿Més Enllà d'on...? Possi-blement més enllà de Ia fam, de l'odi i de Iamisèria pròpies de l'època. Però hi hagué

Era als voltants de l'any 1950 quan En Pere Capellà, amb motiu de Ia visita que feu aMontuïri Ia Mare de Déu de Lluc, Ii oferí algunes de /es seves gloses, fet de/ qual n'és

testimoni aquesta antiga fotografia on el veim amb Ia seva filla Margalidadamunt els bracos.

un altre equip que, amb e/ seu nom, definímés clarament l'anhel de progrés. S'ano-menava «España Industrial» i paradoxal-ment era de Barcelona. Si Ia memòria noem falla, aquest equip adequà el seu norn ales diferents modes socials, tot i que duguéuna vida esportiva ben esllanguida. S'ano-menà Condal, que era un nom carregat dereminiscències eròtico-imperials, per apassar a ser els anys setanta, l'actual Bar-celona Atlètic. Representa sens dubte totun exemple de cama/eonisme esportiu.

lmagin que al C.F. Montuïri mai no Ii di-ran el Montuïri Industrial. Fins aquí po-dríem arribar...! Berbes apart, però, vull re-cordar altra volta el motiu que ha donat cosa aquest article. La sorpresa —a cavall en-tre Ia preocupació per un paisatge que novoldria que es fes malbé i Ia satisfacció queem reporta el fet de adonar-se de l'existèn-cia d'una gent que planifica el futur delpoble— que m'ha produït Ia futura imatged'un Montuïri amb Ia cintura cenyida perun cinturó indústria/. Quasi, quasi, em fatan mal afecte com un cinturó de castedat.

Però el món dóna voltes i ens hem d'a-costumar a voltar amb ell. Qui sap, si ambel pas de/ temps, els millors'alls d'Espanyaes colliran en el cinturó industrial de Bil-bao. Cas de ser així, els bascos no hauranfet altre cosa més que retornar-nos Iapilota.

Llorenç Capellà

N. de Ia R.: Amb Ia publicació d'aquest article, LlorençCapellà comença Ia seva col·laboració, motiu pel qualBONA PAU es veu enaltida i d'alguna manera consideraamb aquest i futurs escrits una continuitat del treball queel seu pare feia fa trenta anys.

HOMENATGEAL MESTRE ANTONI MARTORELL,

T. O. R.

Música i poesia: sons i mots!Dues germanes de semblant figura,sotmeses a Ia llei, a Ia mesura,al ritme, que no volen lliures bots.

A vós, Antoni Martorell, qui totsels bells sons heu lligat en l'art més pura,del verd llorer Ia fú/gida espessura!Per als meus mots, sols alguns mústics

(brots!

Glatint-vos dins el pit el cor de Roma,sons i més sons ha escrit Ia vostra ploma,que han transfretat a tota nació.

Si Roma fou dels mots l'antiga marequan ens romanitzà, vós ens feis araIa musical romanització.

Fra Miquel Colom, T. O. R.Setembrede 1982

Cultura

HOMENATGE AL P. ANTONI MARTORELLLi va retre Ia Comissió Diocesana de Música, dia 11 de setembre

passat, on Mn. Joan Parets pronuncià el següent parlament:

EIs reunits aquí, amics i admiradorsvostres, i agraïts per tot quant heu fetper a Ia dignificació del cant litúrgic delPoble de Déu, us volem retre, encaraque sigui d'una manera simple i humil,un breu homenatge.

Ens hauríem d'aLlargar massa, nomésper fer l'elenc de les vostres composi-cions musicals de l'etapa pre-concüiar.Limitem-nos a recordar les vostres mis-ses a veus «Mater Amabüis» i «Pau atehomes», escrita aquesta en el nostre ver-nacle, i estrenada ja després del Concili,a l'església de Sta. Margarida de Ciutat,i que mogué Ia seva petita polèmica.

Però ve el Concüi, i aquest capgira Iaruta artístico-musical del P. MartoreU.Es Llavors que el nostre compositor, queja ha atès fama mundial, adreça tota Iaseva activitat musical al servei del Po-ble, amb plena submissió a Ia nova Li-túrgia. Per aquest motiu, ha de rebaixarIa seva volada per endinsar-se «francis-canament» dins el misteri de Déu, reve-lat als petits.

Ens trobam aIs primers anys de Ia dè-cada 70-80. I U deim al P. MartoreU:«Sou de Mallorca, i ben poc heu fet pelVOSTRE Poble!» «Em falten Uetres pera les composicions» —ens respongué.Llavors vàrem escriure al poeta Pere

Orpí. I es formà Ia pareUa artística, quedesprés s'ampüarà.

Compon a Roma Ia primera peça decaire popular, l'himne a Ia Mare de Déu:«Déu sigui amb vós, Maria».

11-13 de setembre de 1972: Jornadesde música, sota el patrocini de les Co-missions Bíbh'ca, Litúrgica i per a Ia Cle-recia. Aquí pròpiament comença tot.PubUca L'HDMNARI i altres coses, comCANT DE LAUDES I VESPRES.

2-7 de setembre de 1974: Segona Set-mana Pastoral de Música. Presenta ALA TAULA DEL PARE, amb un pròlegdel Bisbe de Mallorca. L'organització deIa Setmana corre a càrrec de les Comis-sions BíbUca i Litúrgica.

Setembre de 1977: Tercera Setmana.Presenta POBLE PEREGRESTANT.

I enguany, setembre 1982: Quarta Set-mana. Ens ofrena fflMNES I BALADESEVANGÈLIGUES, i el manual musicat«CELEBREM EL SENYOR».

Sempre Ia idea fixa en el P. MartoreU:arribar a l'arrel musical del poble, nete-jar les melodies foUdòriques i traspas-sar-les, purificades, a l'altar de Déu. Aixíel poble hi reconeix el batec de Ia pròpiaidentitat expressiva, i canta amb gust iamb facUitat. Ho demostren els fets: des

El cor parroquial, que tanta altura i solemnitat dóna a les celebracions religioses on in-tervé, es veu enaltit quan a vegades és dirigit pe/ mateix pare Martorell,

com podem veure en aquesta foto.

de l'any setanta-dos, a MaUorca, Ia gentCANTA les cançons del P. MartoreU.

I cal reconèixer que és l'obra d'unapersona, que ho ha hagut de fer tot,quasi robant temps al temps (vivia aRoma, carregat de deures i de trebaU;era President de Ia Comissió de Músicad'aqueUa ciutat, i reelegit, etc.); iposant-hi no sols hores i esforç, sinó elsdiners deLs seus estalvis. Avui, ja reco-neguts els seus mèrits excepcionals, nomanquen ajudes. Però no fou així alprincipi. Al contrari: anònims, comenta-ris envejosos, qualificació de música ye-ye, etc.

El P. MartoreU, com és natural, és unperfecte creient, no gens vanitós, sinóun humil franciscà, que ha aportat alservei de l'Església postconciUar tots elsseus sabers, renunciant a una, per a ellben fàcil, carrera de càrrecs, títols idiners.

Ningú a MaUorca, dins el camp de Iamúsica, pot presentar, com el P. Marto-reU, una Uista tan nombrosa i valuosade serveis concretats en composicionsper al cant reUgiós del poble cristià.

Es sabut que una comunitat veramentcristiana no pot pregar sense el cant. Igràcies al P. MartoreU, Ia cristiandat

; maUorquina posseeix un repertori «com-i plet» per a tot l'any Utúrgic, i per a totesles situacions de Ia seva vida reügiosa.

Grans mercès, P. Martorell, en nom detots els maUorquins: eLa d'ara i ek veni-dors, que cantaran sense saber tal ve-gada de qui és fet això que canten, peròque Déu els escoltarà mitjançant lesvostres melodies.

Política

Notícies montuïreres dels partits polítics davant les eleccions

Les eleccions són notícia aquest octu-bre i BONA PAU en Ia seva editorial ien aquest noticiari se'n fa ressò. Peraixò oferim tota Ia informació quetenim.

h

P.S.O.E. i C.D.S.

Un partit que encara no ha fet Ia sevapresentació oficial de cara a les pròxi-mes eleccions municipate a MontuM ésel P.S.O.E. Però, aquesta redacció creusaber que s'està preparant Ia UiSb0 ¿êpacandidatura a l'Ajuntament.

Un altre partit jove, el Centre Demo-cràtic Social d'AdoUb Suàrez i JosepMeM, no ha dit res encara a Montuïri.En el món polític local es demana si ten-drà participació a les nacionate, regio-nals i locals, aquí a Montuïri.

U.C.D. LOCAL SEGUELX

En Rodríguez Miranda, número 1 deIa Uista de Balears de l'U.C.D. balear pelCongrés, acompanyat per Joan Fluixà,Alexandre Forçades (n.° 2 pel Senat) ialtres membres del seu partit visitarenel dissabte 25 de setembre el Comité Lo-cal de Montuïri, tenint un ample canvid'impressions.

Membres del Comité Local ens handesmentit Ia notícia pubUcada per Iapremsa i Ia televisió que havien dimitit.Continuen amb Ia mateixa normativa iremodelació de quan es va constituirl'actual Comité.

Després de les eleccions generals del28 d'octubre i a rel del resultat dinsMontuïri i de Ia postura que agafi U.C.D.a niveU nacional, el Comité Local deci-dirà si ha de continuar dins Ia mateixaUnia i Ia seva participació a les eleccionsmunicipal.

Si que podem anunciar que GabrielRossinol no formarà part de Ia Uistamunicipal per poder donar pas ak mésjoves ique Ia U.C.D. de Montuïri s'esfor-çarà en presentar una candidatura perl'Ajuntament.

PARTIT DEMÒCRATA POPULAR

EIs dies 25 i 26 de setembre es celebràa Madrid el congrés del P.D.P. (d'OscarAtaaga) on hi va assistir el paisà nostre,En Miquel Fiol, el qual ha deixat U.C.D.per integrar-se en aquest partit de re-cent constitució.

En Miquel ens ha manifestat que estàmolt content que hagi renascut el partit

de Ia Democràcia Cristiana, ara amb elP.D.P., ja que s'ha desaconseUat el nomde «cristiana» a unes eleccions. Per tantrecoUeix els ex-mUitants de D.C.

Ha declarat que «és un partit jove,més reformista que conservador, decanvi social amb una ideologia basadaen l'humanisme cristià donant impor-tància aLs valors de Ia vida, Ia famüia, IaUibertat i democràcia. Es europeu jaque té cent mUions de votants i això do-naria força al sistema espanyol; que unpartit no pot fonamentar-se en Ia figurad'un «Lider» que pot caure, sinó en unprograma ben compüt. Malgrat elP.D.P. sia distint d'A.P., es presentenunits i està satisfet de recolçar aI mon-tuïrer Joan Verger de «Son Palou».

PRESENTACIÓ D'ALIANZAPOPULAR

El divendres 17 de setembre es pre-sentà a S'Hostal el nou partit localAUanza Popular.

En nom del Comité Local, Joan Ver-ger Pocoví (de Son Palou) va manifestarque l'acte no era un miting, sinó Ia pre-sentació a Montuïri del partit.

Després de donar Ia seva opinió sobreels altres partits poUtics montuïrers va

dir que A.P. era l'únic partit que s'en-quadrava dins un caire Uiberal conser-vador, que Ia nació necessitava uncanvi, una reducció de Ia presió fiscal,comptar amb les empreses rendables,mantenir l'orde púbUc i aixecar Ia moraldefcä seus encarregats directes i que, ales properes eleccions, Ia gent vagi avotar.

PRESENTACIÓ DEL PARTITSOCIALISTA DE MALLORCA

El P.S.M. ha estat el primer partit queha fet Ia presentació a Montuïri. Fou eldüluns 30 d'agost a S'Hostal.

De Ia reunió extreim Ia següent infor-mació: El P.S.M. proposarà al P.S.O.E.Ia confecció d'una Uista única i progres-sista integrada per membres dels dospartits sociaUstes i independents decara a les eleccions municipaLs. El batle,Xesc Trobat no es presentarà com a capde Uista i sí, «a darrera», com va anun-ciar, i que podria ajudar i aportar les ex-periències de quatre anys com a batle. Ales generals es prete'n conseguir 35.000vots i aixl tenir un diputat nacionaUsta.

CaI dir, també, que aquest partit con-vocà el passat 25 de setembre a Sineu, aIa premsa forana per a donar a conèixerel programa electoral i eLs candidats. Hiassistí un representant de BONA PAU.

G. GomiIa

El poble de Montuïri surt al carrer quan hi ha una o altra manifestació, tengui molta opoca transcendència, es mou sempre que «val Ia pena». Aquí podem veure, malgrat un

bon sol, Ia segona festa de Sant Bartomeu d'enguany, Ia plaça plena de gentcontemplant els qui pugen al pal ensabonat.

NOTES DE LA CORAL PARROQUIAL

Endemés de les admirables interpre-tacions que poguérem fruir amb motiude les festes, Ia Coral Parroquial, guiadamagistrataient pel P. Antoni Martorell,el diumenge 19 de setembre va donar unconcert a Son Vich, d'Esporles, del nos-tre paisà Gabriel Sampol, on interpreta-ren peces de Hendel, Gomar, Bach, Mat-heu, Pérez Moyà, Verdi i cinc del mateixP. MartoreU.

Sabem que per a Ia festa de Sta. Cecí-lia hi ha projectes d'ajuntar Ia celebra-ció i les actuacions de Ia Coral amb lesdel Patronat de Ia Banda de Música.

El divendres, 24 de setembre, Ia Coralva tenir un sopar amistós a Ia Bectoria.Foren uns moments de compartir amis-tós que s'hauran d'anar repetint.

LES VICARIES, EN VENDA

Dins tot el mes d'octubre, queda obertel termini per a optar a Ia compra de lesvicaries. Es procedirà per rigorós ordede sol-h'citud, i Uavors segons Ia puja delpreu. El valor acordat per Ia ComissióEconòmica és de 7.300.000 pts.

SON FORNES

Un equip d'una vintena d'especiaUs-tes han duit a terme Ia VII campanyad'excavacions arqueològiques en el po-blat talaiòtic de Son Fornés, des de fi-nals d'agost nns a Ia primera quinzenade setembre.

EL CURS ESCOLAR 1982/83

El 15 de setembre va començar el cursescolar 82/83 a Ca Ses Monges i en el Co-l·legi Púbüc Joan Mas i Verd.

La distribució del professorat i nom-bre d'alumnes de cada niveU ha quedatde Ia següent forma:

Prescolar: Col·legi Sant Vicenç de Paul— NiveLl de 2 anys: Sor Rosa Ferrer,

23 alumnes.— NiveU de 3 i 4 anys: Sor Cataüna

Bauzà, 33 alumnes.— NiveU de 4 i 5 anys: Sor Francesca

Quetlas, 30 alumnes (d'eUs una vintenapassaran a primer el proper curs).

Total prescolar: 86 alumnes.Ensenyança General Bàsica:

C. P. Joan Mas i Verd— Primer nivell: Josep Roig, 20 alum-

nes.— Segon niveU: Joan SoreU, 24 alum-

nes.— Tercer niveU: Magdalena Mayol, 31

alumnes.— Quart niveU: Joana OUver, 28

alumnes.

Noticiari local

— Cinquè nivell: Francesca Oliver, 28alumnes.

— Tutor de sisè niveU: Josep MariaMunar, 36 alumnes.

— Tutor de setè nivell: Gabriel Go-mUa, 32 alumnes.

— Tutor de vuitè niveU: Joan Mora,26 alumnes.

Total E.G.B.: 221 alumnes.

Les àrees de Ia segona etapa seran im-partibles per Josep M.a Munar (matemà-tiques i ciències), Joan Mora (pretecno-logia, francès i socials) i Biel Gomila(Uenguatge i català).

Com a director, continua En Joan So-reU.

Cada professor, a més del seu curs, téuna tasca dins l'organització general delCentre, per exemple, secretari, tresorer,menjador, edifici, farmaciola, arxiu, re-gistre, bibüoteca, transport escolar, ma-terial, minigranja...

Són nous En Pep Roig, de Sant Jòan, iFrancesca OUver, d'toca i casada a Al-gaida, Ia qual sustitueix provisional-ment a Elvira Nadal. I ç GOMILA

...per Son Fornés han passat dos equipsde les universitats Autònoma i Central deBarcelona d'una vintena de persones. Handesenvolupat una feina molt important,històricament parlant... i a Montuïri quasino ens hem enterat.

...de diverses universitats han vengut pro-fessors a visitar-ho, entre elles de Ia arxi-famosa d'Oxford. Un treball en vídeo i unllibre seran estudiats pels universitaris es-panyols i extrangers i aquí no ens hemadonat del que s'ha fet. Hagués estat inte-ressant organitzar una taula rodona, unaprojecció en vídeo...

...els «cossiers» es queixaren el mes passatde les notes sortides a BONA PAU, sobre Iaseva actuació. Ens han fet arribar que va-ren entregar les propines al «nou dimoni»,perquè l'Ajuntament ja no tenia més pres-supost.

...es fan gestions per instal·lar telèfon en elcamp de futbol per a transmetre, en di-recte, ete partits del Montuïri a I Preferentper Ràdio Popular. Aquesta millora no su-posaria cap despesa en conferències jaque les paga l'emissora, i s'aprofitaria Ia Ii-nea mateixa de l'Ajuntament.

...hi ha molts de joves interessats en assis-tir a les classes de Graduat Escolar, elsvespres a les escoles. DeIs devuit matricu-

lats en el curs passat, set, han obtingut eltítol.

...les garroves, sembla, han anat bé depreu. S'han pagades a 23 pessetes el kilo.Algú ha pronosticat que és un dels arbresamb més «porvenir» a causa de les moltestretes que es poden fer.

...aquest estiu ha estat molt llarg. A finals imitjan setembre ha fet molta calor.

...hi ha hagut problemes perquè el trans-port escolar de Lloret a Montuïri començàspuntualment. EIs pares hagueren d'acom-panyar els seus fills en cotxes particularsdurant els quatre primers dies de classe.Gràcies a Ia bona voluntat del xòfer s'hapogut solucionar, de moment, aquest ser-vei.

...BONA PAU, essent una revista de tot elpoble, vol donar cabuda a tots els partitspolítics organitzats dins Montuïri, es mani-festa oberta a tot el que sigui notícia i, moltespecialment, a tot el que vagi en beneficidel nostre poble.

...seria bo que a Montuïri es promoguessintaules rodones en torn al tema «eleccionsgenerals» on els representants de tots elspartits poguessin exposar els seus respec-tius programes polítics.

Sa veu des carrer

Esports

FUTBOLRESULTATS DE I PREFERENT

LIosetense, 2 - Montuïri, 1Montuïri, 2 - Petra, 0At. Rafal, 0 - Montuïri, 2MontuM, 6 - Campos, 1

PLANTILLA DE JUGADORS

EIs jugadors que han començat IaUiga amb fltxa del C.D. Montuïri són etesegüents:

— Porters: Joan Carles Company iGabriel Miralles (montuïrer que Fanypassat jugava amb el Xilvar de HI di-visió).

— Defenses: Pere Joan Fiol, MaciàMiraUes, Joan Verger (capità), PereCerdà, Jaume Prohens (de l'Algaida),GuUlem Ferrer, Rafel Moranta.

— Centrecampistes: Josep Riba, Jo-sep Martínez (Rotlet), Miquel AngelMoncades, Tomàs Rodríguez, Joan Car-les Palou.

— Davanters: Tomeu MiraUes, IgnasiForteza, Jaume Busquets, Toni Morlà(Vilafranca), Pere Sampol Mas, ToniOüver.

BALONMANO

Quasi amb tota seguretat seran dosete equips federats que presenti l'escolaen els campionats de MaUorca de Ia ca-tegoria femenina: les infantils i lesalevins.

Les primeres són les nascudes en elsanys 1969 i 70 i les més petites en 1971,72 i 73.

JUVENILS/INFANTILS

Cada dimecres i divendres una vin-tena de jugadors infantUs i juvenUs s'en-trenen en el camp de futbol per tal d'a-prendre a jugar a futbol i poder arribar

ENGRANDINT L'ANECDOTARIEs complien els vint-i-cinc anys de

BONA PAU i els qui Ia fèiem volguérem fer-ne festa. Dotze pàgines ben plenes de textei fotos omplien el seu contingut. EIs diarisde Ciutat i altres publicacions illenques horesaltaren. A l'església es celebrà un acte-homenatge amb un concert orquestal i par-laments al·lusius. Contestaren a una entre-vista els qui havien estat rectors del pobledurant aquest quart de segle, si bé, el queIa fundà, don Bernat Martorell, digué entrealtres coses que als joves redactors sols al-gunes, però poques vegades hi va havernecesitat de frtnar-los; que alguns col·la-boradors Ii donaven altura; que ¡a gent l'a-collia en simpatia... però que no creia maien Ia seva supervivència.

Avui podríem constatar Ia poca fe delfundador amb Ia constància dels seus con-tinuadors.

33CKNT^L. .qfri3 JF5AJCT ff

VEINTICINCO AÑOS

alguns d'eUs a formar part del primerequip. Com se sap, no s'han pogut fede-rar enguany aquests dos equips. S'en-trenaran i faran partits amistosos. EnLlorenç CapeUà, Tomeu Ferrer i JoanRosseUó els preparen.

TORNEIG LOCAL DE PING-PONG

Dia 12 de setembre va acabar el pri-mer torneig de ping-pong, continuacióde Ia III.a setmana poh'esportiva, que escelebrava en el gimnàs deJes Escoles, iorganitzat pel Patronat d'Esports deMontuïri.

Participaren vint i quatre jugadors;deLs vuit que passaren les eUminatòriesvos oferim els primers classificats:

Raimundo Arbona (Campió); LlorençBauçà (Subcampió); 3er. i 4art. Uocs, Pe-dro Jiménez i Andreu Gelabert.

Premis peka vuit primers: quatre tro-feus i quatre medaUes, i diplomes pertots els participants.

13 CARRERES GUANYADES

Una xifra difícil de superar és Ia queha aconseguida N'Antònia Tous partici-pant en les proves de Cross o Minima-rathon organitzades amb motius de lesfestes patronals dels pobles de l'Hla.

Ha fet primera a 13 carreres: Felanitx,Campanet, SóUer, Pil·larl, Lloseta,Santa Maria, Casa Blanca, Porto Colom,Sineu, Alcúdia, S'Ulot, Llucmajor i Cos-titx.

Temps enrera

UNA ALTRA EXCURSIÓ A LLUCEIs anys que fou Vicari de Montum don Joan Munar, organitzà diferents mani-

festacions a fi de mantenir constantment en tensió i ocupada Ia infantesa i joven-tut del poble, sobretot Ia que ell dirigia directament.

El mes passat ja mostràrem uns nins que estaren una setmana a Lluc i aquestveim els joves que també hi anaren i posteriorment Ia revista «Lluch» (maig 1936)pubh'cà aquesta foto amb Ia inscripció que apareix davaU.

04

listols d'abrinats «montuirer&n qui, recordant-se tle Ia se^-t K e i i i a >M;tre'pujaren aI seu Palau a oterir-li com a cistell de !resques flors,

Ia florida <Icls seus cors.

EIs qui contemplam en el gravat, d'esquerra a dreta i d'abaix a d'alt són:1." fila: Gabriel Manera «Serral», Josep Fiol «Barbé», Gabriel Jaume «de Son

Costa», Antoni Jaume «de Son Costa», Joan Arbona «Arbona», Sebastià Pocoví«Serena», Pere Nicolau «Rigo» (t) i Gabriel Sampol «Sampol». Z." fila: Tòfol Melià«Melià» (t) Bartomeu Mayol «Silis», Baltasar Fiol «Putxo», Joan Cerdà «Ferre-ríco», Gabriel Gallard «Tomàs», Joan Mas «Darreta» (t) Miquel Verger «de SonPalou», Bartomeu Bauzà «Pelut» i Francesc Cerdà «Juger». 3.a fila: Miquel Ramo-nell «Matxo», Bonaventura Sastre «Pellusco», Gabriel Mayol «Silis»; Tòfol Pocoví«Pereta» (t), Joan Bauzà «Xoroi» (t), Josep Sampol «Sampol», Antoni Garcias«Soldadet», don Pere Torrens «Vicari» (t), Antoni Verger «Mianes», Miquel Arbona«Ferreret», Antoni Mayol «Ferrerico», Gabriel Vich «Rua» i Antoni Garau «Prats».4." fila: Gabriel Mateu «de Maià», Joan Sampol «Sampol», Francesc Miralles «Ca-rreró» (t), Josep Pocovi «Boira», Guillem Horrach «Comuna», Joan Socias «Ver-mell», Antoni Manera «de Sa Costa», Miquel Mayol «Matxó», Pau Pocovi «Murtó» iJoan Vaquer «Palós» (t).

MOVIMENT PARROQUIAL

NOUS CRISTIANSDia 26.— Antoni Ribas Mayol, fill de

Rafel i de Franciscà; «de Son Reus».Dia 26.— Maria Mayol Roca, fflla de

Gabriel i de Coloma; de «Can Llobet».

PASSAREN A LA CASA DEL PAREDia 1.— Catalina Miralles Gomila, de

79 anys, viuda, a. «Cardaixa».Dia 24.— Bartomeu Timoner, de 78

anys, vidu, a. «Timoner».

BB anys enrera

20 OCTUBRE 1957

Vet aquí el grup de jovenetes queavui, plovent i tot s' han passejatquasi tot el dia pels carrers delpoble, coüectant per a les missionscatòliques. S' han recollit 2.543pessetes.

Podem veure, d'esquerra a dreta, lesdues agenollades: Na Catalina Ma-yol «Xoroia» i Na Maria Roscar «Ti-tina» i dretes, Na Franciscà Nicolau«Rubina», Na Maria Miralles «Dar-reta», Na Magdalena Bauzà «Guer-

re/a>>, Na Franciscà Miralles«Felanitxera» i Na Margalida

Rossinyol «Bou»

SOLUCIONS ALS PASSATEMPSDE SETEMBRE

1. D'esquerra a dreta: cavall d'espasa,rei de copes i as de basto.2. Tres bolles.3. Perquè hi ha menys ovelles negres.

PLUVIÒMETRE

Pluja durant el mes de setembre, permetre quadrat.

Dia 2Dia 3

Total

28,30 litres4,10 litres

32,40 litres

Església en camí

El cristià davant les eleccions

Teodor Úbeda, Bisbe de Mallorca

No hl ha cap partit poU'tic que tengulcapacitat de configurar en el seu texte ien el seu projecte de societat el pro-grama evangèUc. Per tant, podem dirclarament que no hi ha un sol partit quees pugui anomenar «partit de l'Esglé-sia».

Per altra part, els catòUcs han de sa-ber que quateevol formació que puguinvotar tindrà alguna part de contingutno del tot positiu per al creient, perquè |no es pot trobar cap projecte poLític que \sigui absolutament idèntic amb el pro-jecte evangèLic.

. _T^,-,,

EIs punts bàsics a tenir en compteperquè un cristià elegesqui un partithauran de ser: Ia justícia distributiva,Ia preocupació pels més necessitats, Iadefensa de Ia vida en tots els ordes, i Iadefensa de tots els ciutadans. Respectea aquests temes, proclam ben fort el ma-gisteri de l'Església: defensa de Ia vida,justícia social, un esquema socio-econò-mic que permeti una bona gestió distri-butiva, defensa de Ia famflia, LLLbertatsindividuals i col·lectives. Qualsevol pro-grama que estigui obertament en contrad'aquesta doctrina no pot ser adcepta-ble per part dels qui es volen manteniren el nostre camí cristià.

Un esforç per a escoltar iparticipació de tots

Com a responsable de l'església local,demanaria: primer, que es faci una anà-Lisi ben conscient de l'oferta programà-tica de cada partit. Que s'eLiminin lesactituds d'aqueLls que diuen: «estic can-sat de tots, d'uns i d'altres». Tots hau-rien de veure i escoltar les raons de tots,i triar Io que hi ha de bo a cada pro-grama i a cada oferta. Lo primer és nodeixar-se dur per plantejaments visce-rals, emociónate, o tancats. Hem de ferun esforç per escoltar.

Llavors, és necessari que tothom voti,perquè amb el vot de tots es juga el fu-tur d'Espanya, de Ia famüia, dels fUls, deles institucions i fins i tot de les Uiber-tats. Aquests béns són tan importants,que no podem deixar que decidesquinefc5 altres.

Cada un ha de decidir pel seu compte.ALa cristians de Mallorca i a tots ete quim'escoltin eLs deman que no hi hagi abs-tenció.

El missatge evangèUc i el programa degovern no són reaUtats que es puguinavenir bé del tot. L'evangeh' ha de serLlevat que faci tovar Ia societat i els par-tits polítics. Perquè tots, incluïts els nocreients, estan cridats per l'evangeU capa una actitud de conversió. L'home ésuna reah'tat en conversió i no hi ha resque es pugui identificar adequadamentamb el projecte evangèUc.

Deposit Legal P.M. 133-1958 ¡

ASSEMBLEA PARROQUIAL:COMENÇAMENT DE CURS

Tots els qui participen d'alguna tasca oactivitat en Ia comunitat de Ia parròquia va-ren ser convocats el divendres, 1 d'octubreper a fer el programa 1982-83. Tenint encompte Ia revisió del curs passat, marcà-rem objectius i feines concretes per aquestany. Anam cap a Ia constitució d'un Con-sell parroquial de Pastoral, que pugui arri-bar a ser protagonista directe de les deci-sions de l'assemblea cristiana, a Montuïri.

8

MISSATGE

AL PAPA

VLSlTA APOSTOI.i(AJUANlttBLOIÍ KM,Sl'SNA !1<K.'

Davant Ia pròxima vinguda del Papa aEspanya, recollim un missatge que Ii hanenviat un grup de creients i teòlegs, reunitsa Madrid, per a estudiar i denunciar lescauses de Ia pobresa.

«Germà Joan Pau II, vos disposau a visi-tar un país que, malgrat els seus dos mi-lions d'aturats, ha fet augmentar més quecap altre, Ia partida del seu pressupostdestinada a l'armament; un país on els sa-laris, ja de sempre insuficients, creixenmolt per davall de Io que augmenta el costde IaI vida; un país que compta amb unesclasses humils sotmeses a espantososfraus alimentaris (algun dels quals ha pro-duït ja una tràgica epidèmia), però queocupa el quart lloc del món en l'ús i exhibi-ció de joies; un país, finalment, on el tre-ball i l'home estan encara al servei del ca-pital i no a l'enrevés, i on els qui podrientreure grans capitals per a invertir i donarfeina, exigeixen nivells usurers de segure-tat i beneficis. En aquesta situació, sónmolts els pobres que únicament subsistei-xen gràcies a Ia solidaritat dels seus ger-mans que no ho són tant, solidaritat que ésadmirable i que contrasta amb Ia insolidari-tat de Ia majoria dels qui són rics en bénsde fortuna i en poder».

Esperem que aquesta visita del Papa ser-vesqui perquè els responsables de Ia nos-tra societat reflexionin i treballin per atransformar aquesta dificil realitat.

Imprimeix: Apòstol i Civilitzador - Petra