En tot el món la tendència actual és considerar l'aprenentatge obert i a distància com una eina per a resoldre els problemes relacionats amb l'accés, la qualitat i la igualtat en l'educació.

Per exemple, en els països més poblats l'educació a distància s'utilitza per augmentar la igualtat en les escoles, la capacitació docent i l'educació no formal.

S'utilitzen diverses estratègies com les transmissions de radio i televisió i les tecnologies low-tech, però hi ha cada vegada més projectes que utilitzen les noves tecnologies de la informació.

D'altra banda, hi ha una clara tendència cap a la internacionalització de l'educació a distància. Així, avui dia assistim a una cooperació cada vegada més gran en educació a distància. L'Aliança Virtual entre les universitats de Stanford, Yale, Princeton i Oxford n'és un exemple.

L'aula global ja no és un concepte del futur sinó del present.

Dit això, cal ser realistes i acceptar que el grau d'implementació de l'aprenentatge obert i a distància depèn en gran mesura del grau de desenvolupament dels països.

Es poden apreciar tendències regionals molt marcades en funció de la zona geogràfica on ens trobem.

Als països d'Àfrica s'ha utilitzat per estendre l'accés a l'educació bàsica i per millorar la qualitat del sistema educatiu tradicional, especialment mitjançant cursos de capacitació docent.

L'aprenentatge obert i a distància s'ha utilitzat en l'educació superior, l'escolarització d'adults, l'educació a refugiats, l'educació cívica, l'educació no formal i el desenvolupament comunitari.

L'educació per correspondència ha estat el principal mitjà d'ensenyament a la regió, juntament amb la ràdio. Un altre fenomen destacable, que va començar a principis de la dècada del noranta a Sud-àfrica, va ser la transició de la modalitat presencial cap a la dual.

L'educació oberta i a distància als Estats Àrabs és més recent i està menys estesa que en altres regions del món. No obstant això, hi ha un creixent interès en el potencial de l'educació a distància com a mitjà per solucionar alguns dels desafiaments que enfronta la regió en matèria d'educació.

L'educació oberta i a distància a Austràlia es remunta a la primera dècada del segle XIX, de manera que el sistema compta amb una àmplia experiència. El que caracteritza a les institucions d'educació oberta i a distància a Austràlia és l'ús dual. La legislació australiana pretén millorar l'accés i els resultats dels grups de població menys privilegiats.

A Xina, l'aprenentatge obert i a distància ha contribuït a ampliar l'accés a l'educació i brindar més oportunitats, especialment en l'àmbit de l'educació superior i el desenvolupament socioeconòmic. Està centrada en l'educació secundària i terciària, encara que també s'ofereixen programes de capacitació i formació d'adults. El 1960, Xina es va convertir en el país pioner en l'ús de la ràdio i la televisió per proporcionar una educació superior a distància de manera exclusiva. Actualment, la Universitat per Ràdio i Televisió a distància és una de les universitats més grans del món.

A l'Índia la intenció del Govern de democratitzar l'educació va estimular la creació de les universitats d'educació a distància de manera exclusiva. La demanda ha augmentat a causa de les TIC emergents, la liberalització, la privatització i la globalització.

Al Japó els programes i institucions d'aprenentatge obert i a distància han crescut en gran mesura en els últims temps. Tanmateix només el 10% de les institucions d'educació superior utilitza les TIC com a mètode únic de distribució dels seus programes ja que encara predomina l'ús de la correspondència, l'àudio i el vídeo. Entre les barreres a l'ús de les TICs es troben els alts costos d'instal·lació i manteniment, la falta de suport organitzatiu i altres problemes relacionats amb la falta d'experiència i de recursos humans.

A Europa, l'aprenentatge obert i a distància es troba fermament arrelat, encara que el seu nivell d'acceptació varia d'un país altre. Entre les institucions més importants podem esmentar la Open University al Regne Unit, la UNED i la UOC a Espanya i la Fernuniversität a Alemanya. L'aprenentatge obert i a distància s'ha utilitzat en serveis a la població adulta, fonamentalment a través de programes d'educació general, programes de formació professional i educació no formal. A Europa central i oriental i a l'antiga Unió Soviètica, les transformacions econòmiques i polítiques han tingut conseqüències importants en l'educació, i han provocat reformes i una reestructuració dels sistemes educatius nacionals.

A Amèrica Llatina hi ha una gran tradició en educació a distància. En una primera etapa es van crear escoles per ràdio en gairebé tots els països de la regió i en una segona fa va predominar la televisió educativa. A Mèxic, destaquen iniciatives com la Edusat (TV per satél·lit) i la Telesecundaria. Al Brasil, podem esmentar Telecurso, TV Escola, i els projectes Logos II i PROFORMAÇAÕ. En la dècada del setanta, les universitats de la regió van començar a crear departaments dedicats a l'educació a distància per accedir a la població marginada. Alguns d'aquests programes estan dissenyats per preparar els estudiants per a l'ingrés a la universitat. L'Institut Tecnològic de Monterrey, a Mèxic, va llançar una universitat virtual per a proporcionar un sistema complet de postgraus, utilitzant tecnologies avançades de telecomunicacions.

Si bé els projectes d'educació a distància de la regió encara es ressenten de la falta de finançament i suport per raons polítiques, hi ha motius per ser optimistes sobre el futur de l'aprenentatge obert i a distància a Amèrica Llatina.

Als Estats Units i Canadà existeix una àmplia varietat de programes i institucions d'educació a distància. Les modalitats més utilitzades són la capacitació a través d'internet, vídeoconferència, satèl·lit, cursos per televisió i vídeo, i educació per correspondència.

Hi ha hagut un gran creixement del nombre de llicenciatures i cursos avançats oferts per les universitats públiques i privades a través d'internet.

Actualment hi ha una clara tendència cap a sistemes d'aprenentatge a distància combinats, que utilitzen una barreja de tecnologies com internet, TV, videoconferència, CD-ROM, etc.

L'educació a distància s'utilitza per arribar als grups de població allunyats i recolzar l'educació a les escoles. També s'utilitza en l'educació i capacitació d'adults, en la formació professional i en cursos d'educació superior.

La majoria de la població té accés a internet tant a les llars com a les escoles o a la feina, i els governs veuen amb bons ulls la possibilitat d'ampliar l'accés a l'educació a través d'internet. Cada vegada hi ha més aplicacions educatives a través d'internet 2, que necessiten més ample de banda i una millor infraestructura tecnològica i es preveu que aquesta tendència continuï.