QUÈ ÉS LA UNIÓ EUROPEA (UE)?

En acabar la Segona Guerra Mundial, els líders d’Europa van decidir posar-se d’acord per resoldre els seus problemes. Per posar final a les guerres i perquè la gent pogués refer la seva vida i millorar les seves relacions es creà el que actualment coneixem com Unió Europea.

Els líders de les primeres potències europees varen pensar el mode de fer-ho, així que varen decidir intentar mantenir el control sobre el Carbó i l’Acer, perquè les dues eren matèries primeres que servien tant per fer funcionar les fàbriques com per fabricar i fer funcionar les màquines, cases, carreteres i edificis. Però el carbó i l’acer també s’empraven per fabricar les armes. Si tots els països d’Europa es posaven d’acord per decidir el que es feia amb el carbó i l’Acer, ningú podria fabricar armaments a esquenes dels altres.

Els líders europeus també confiaven en que, en dependre els uns dels altres, els països ja no tindrien motius per declarar-se la guerra: l’economia milloraria en tota la regió cosa que suposaria un benestar en la totalitat de la població.

La Unió Europea ha evolucionat molt: ara té 28 membres. És un poc com una classe. En tot grup que funciona bé, els més forts ajuden els més dèbils. Igual que a un li agraden les matemàtiques i a un altre la música, en la Unió Europea cada país té interessos diferents. Per conviure en pau s'ha d'acceptar als altres com són. Cada país viu segons les seves tradicions, la seva llengua i la seva pròpia cultura. Aquesta idea es resumeix molt bé en el lema de la Unió Europea: “Unida en la Diversitat”.

Avui en dia molts països de la Unió Europea utilitzam la mateixa moneda, l’euro, que fa més fàcil viatjar per Europa sense haver de canviar diners. I de la mateixa manera, els ciutadans de la Unió Europea poden viatjar sense controls en les fronteres, estudiar i treballar en altres països i comprar productes i serveis en tota la UE.

Però la UE no s’ocupa únicament de seguretat, diners i economia. També impulsa maneres de millorar el medi ambient. La UE recolza investigacions i iniciatives perquè la ciència i la tecnologia avancin. La UE també regula com s’han de fabricar i envasar els productes de manera que sapiguem que el que comprem és sempre de bona qualitat, vengui d’on vengui.

La UE fa tot el possible perquè la teva família i tu visqueu feliços, saludables i segurs.

EIX CRONOLÒGIC DE LA UE

1951

Tractat de París

Els sis països fundadors: Bèlgica, França, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya i Itàlia van crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA)

1957

Tractat de Roma

Els mateixos països creen la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM)

1973

Primera ampliació

Dinamarca, Irlanda i Regne Unit

1979

Primeres eleccions al PE per sufragi universal

1981

Segona ampliació

Grècia

1986

Tercera ampliació

Espanya i Portugal

1986

Acta Única Europea (AUE)

Va modificar el tractat de la Comunitat Econòmica Europea, i va consolidar la creació del mercat únic europeu.

1992

Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE)

La Comunitat Europea s'esdevé Unió Europea.

Es fixen els tres pilars comunitaris:

1.UEM:Unió Econòmica i Monetària.

2.PESC: Política Exterior i de Seguretat Comuna.

3.JAI:Justícia i Assumptes d'Interior.

1995

Quarta ampliació

Suècia, Finlàndia i Àustria

1997

Tractat d’Amsterdam

Desenvolupa la normativa comunitària relacionada amb la lliure circulació de persones, immigració, ocupació...

1999

Neix l'euro virtual

2001

Tractat de Niça

Prepara el camí per a la gran ampliació de la UE

2002

Entren en circulació els bitllets i les monedes en euros als dotze països de la zona euro.

2004

Cinquena ampliació

República Txeca, Estònia, Letònia, Eslovènia, Eslovàquia, Lituània, Polònia, Hongria, Xipre i Malta (PECOS)

2007

Sisena ampliació

Bulgària i Romania

2007

Tractat de Lisboa

Suposa la modernització de les institucions de la UE. Es creen dos nous càrrecs.

2013

Setena ampliació

Croàcia

Objectius de la UE:

-Promoure un progrés econòmic i social, un alt nivell d’ocupació i aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible, sobretot mitjançant la creació d’un espai sense fronteres interiors, l’enfortiment de la cohesió econòmica i social i l’establiment d’una unió econòmica i monetària que comportarà, en el futur, una moneda única.

-Afirmar la seva identitat en l’àmbit internacional, sobretot mitjançant la realització d’una política exterior i de seguretat comuna que inclogui la definició progressiva d’una política de defensa comuna que podria conduir a una defensa comuna.

-Enfortir la protecció dels drets i els interessos dels nacionals dels seus Estats membres instituint una ciutadania de la Unió.

-Mantenir i desenvolupar la Unió com a un espai de llibertat, seguretat i justícia, en què es garanteixi la lliure circulació de persones juntament amb mesures adequades respecte al control de les fronteres exteriors, l’asil, la immigració i la prevenció i la lluita contra la delinqüència.

-Mantenir íntegrament el cabal comunitari i desenvolupar-lo per tal d’examinar en quina mesura les polítiques i les formes de cooperació establertes s'han de revisar amb vista a assegurar l’eficàcia dels mecanismes i les institucions comunitàries.

COM FUNCIONA LA UNIÓ EUROPEA?

La Unió Europea és una experiència única. Mai abans no s’havia assolit un nivell tan alt de col·laboració entre estats independents.

La UE és diferencia d’altres organitzacions internacionals sobretot perquè, a més de l’estreta col·laboració intergovernamental, inclou també elements importants de col·laboració supranacional.

Aquesta col·laboració es fa a través de tot un seguit d’institucions, organismes i agències. Aquí esmentem algunes de les institucions més importants.

INSTITUCIONS FONAMENTALS:

Comissió europea:

És l’òrgan executiu de la UE, les seves funcions principals són:

- Proposar legislació al Parlament i al Consell. - Gestionar i aplicar les polítiques de la UE i el pressupost.

- Fer complir la legislació de la UE (juntament amb el Tribunal de Justícia).

- Representar a la Unió en tot el món.

Consell de la UE:

És la veu del Estats membres. Està format pels ministres dels Estats membres, es reuneixen per debatre les qüestions relacionades amb la UE (polítiques econòmiques, política exterior i de seguretat comuna), prendre decisions i aprovar la legislació, celebrar acords internacionals i aprovar el pressupost de la UE juntament amb el Parlament Europeu.

Parlament europeu:

És la veu del poble. Els seus membres que són els eurodiputats són elegits directament pels ciutadans de la UE. Les eleccions es celebren cada cinc anys, és a dir, tots els ciutadans de la UE majors de devuit anys (setze a Àustria)tenen dret a vot.

Aquesta institució exerceix tres tipus de poders: poder legislatiu (aprovar la legislació d'acord amb el procediment de codecisió); poder de control (control democràtic de totes les institucions europees) i poder pressupostari (juntament amb el Consell és l'autoritat pressupostària de la UE).

Tribunal de Justícia:

Garanteix i vetlla perquè la legislació de la UE s'interpreti i s'apliqui de la mateixa manera a cada Estat membre.

Tribunal de comptes:

Contribueix a millorar la gestió financera de la UE i comprova que els fons de la UE s'utilitzen correctament.

INSTITUCIONS CONSULTIVES:

Comitè de les regions:

És la veu del govern local. La seva funció és representar a les ciutats i regions d’Europa.

Comité Econòmic i Social Europeu:

És la veu de la societat civil. Representa als empresaris, els sindicats i altres grups d'interès social

EL/La Defensora del Poble Europeu:

Investiga les denúncies dels ciutadans sobre els casos de mala administració per part de les institucions de la UE.

INSTITUCIONS FINANCERES I MONETÀRIES:

Banc Central Europeu (BCE):

És el responsable de gestionar l'euro i la política monetària de la zona euro. El seu objectiu principal és mantenir l'estabilitat de preus, definida com una taxa d'inflació inferior però propera al 2%.

Banc Europeu d'Inversions (BEI):

És el Banc de la UE. La seva missió és finançar a llarg termini les inversions en projectes relacionats amb la UE.

QUÈ FA LA UE?

EL MERCAT ÚNIC

El mercat únic és el motor de la UE. Mitjançant la seva creació, la UE ha pogut garantir la pau i la prosperitat d'Europa.

L'objectiu n'és que tota la UE esdevingui el “mercat nacional” de totes les persones i de totes les empreses de la UE. Per aconseguir-ho, s'ha hagut de treballar per eliminar les diferents barreres a la lliure circulació de béns, serveis, capital i treballadors.

Amb el mercat únic tothom té més oportunitats i tothom es beneficia d'una més gran competitivitat.

LA LLIURE CIRCULACIÓ DE PERSONES

Tots els ciutadans de la UE i les seves famílies poden desplaçar-se lliurement a qualsevol dels Estats membres de la UE i gaudir-hi d'un ampli ventall de drets que els permet viure-hi, treballar-hi o estudiar-hi.

Sobretot, està estrictament prohibida la discriminació entre els ciutadans d'un Estat membre i els altres ciutadans de la UE. A part de la lliure circulació de ciutadans, també hi ha la lliure circulació de treballadors els quals tenen la oportunitat de fer feina a altre Estat membre.

LA SOLIDARITAT

La solidaritat (l'ajuda a les víctimes de desastres naturals o de conflictes bèl·lics i l'ajuda al desenvolupament econòmic i social) sempre ha tingut una importància cabdal per a la UE.

Avui dia la solidaritat entre els Estats membres representa el 35% del pressupost de la UE. I la solidaritat entre la UE i els països menys desenvolupats ha passat a ser tan important que la UE és actualment el principal donant d'ajuda al món.

Què fa la UE per fomentar la solidaritat?

Dins de la UE:

- Estableix criteris per a la distribució dels fons de desenvolupament.

- Col·labora amb les autoritats nacionals en la distribució d'aquests fons.

- Fomenta la inversió concedint préstecs i atorgant garanties.

- Financia intervencions d'urgència en cas de desastres naturals.

Arreu del món:

- Coordina les ajudes provinents dels Estats membres.

- Administra les ajudes directes de les institucions de la UE.

- Fomenta la inversió concedint préstecs i atorgant garanties.

- Vetlla que la ajuda humanitària arribi ràpidament a la gent que la necessita.

LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

Aconseguir un alt nivell de protecció mediambiental és un dels objectius fonamentals de la UE. Protegir el medi ambient és cosa tots. Cadascun de nosaltres té el seu paper.

En el pla polític i legislatiu, els governs dels Estats membres continuen sent els actors clau, però la UE hi intervé per fer front als problemes que no poden ser resolts pels Estats membres en solitari o quan cal coordinar esforços.

Els àmbits d'actuació: residus, soroll, aire, aigua i naturalesa.

Accions de la UE:

- Recollit dades sobre l'estat del medi ambient.

- Informar governs, autoritats, organitzacions i ciutadans.

- Coordinar els esforços dels Estats membres.

- Actuar a nivell europeu quan calgui.

- Vetllar que els Estats membres compleixin les normatives europees.

- Incloure la perspectiva del medi ambient en totes les activitats de la UE.

LA IGUALTAT I NO LA DISCRIMINACIÓ

La nostra societat està canviant. Avui dia hi ha un ampli consens sobre la necessitat de lluitar contra la discriminació, però fa només unes poques dècades era molt més habitual que les persones que es consideraven “diferents” no rebessin el mateix tracte que les altres.

La UE ha estat a l'avantguarda de la lluita contra la discriminació i s¡han produït molts avenços importants, però l'erradicació de la discriminació dependrà també de l'actitud de cadascú de nosaltres.

Què fa la UE per lluitar contra la discriminació?

- Estableix un marc legal europeu per garantir la igualtat.

- Garanteix que les víctimes de la discriminació tinguin accés a la justícia.

- Sensibilitza al respecte ciutadans, empreses, administracions etc.

- Fomenta la innovació i comparteix les “bones pràctiques”.

- Inclou la igualtat entre homes i dones en totes i cadascuna de les activitats de la UE. comerç.

Quan xerram de polítiques comunes feim referència a les accions conjuntes que duen a terme els països de la Unió Europea sobre diferents àmbits i que tenen l'objectiu d'establir unes normes comunes, defensar els sectors productius i millorar la competitivitat.

Àmbits: duanes i fiscalitat ; agricultura, pesca i alimentació, ampliació i assumptes exteriors, ciència i

La UE s'ocupa de molt diverses polítiques, des dels drets humans fins al transport o el tecnologia, cultura i educació, desenvolupament i ajuda humanitària, economia i finances, ocupació i assumptes socials, empreses, institucions de la UE, justícia i drets dels ciutadans, medi ambient i energia, regions i deenvolupament local, salut, transport i viatges.

FINANÇAMEN DE LA UE: D'ON TREU ELS DOBLERS

La UE funciona per mitjà d'una planificació plurianual coneguda amb el nom de perspectives financeres que defineixen les grans directrius de despesa i d'ingrés per a un període de sis anys.

El pressupost comunitari finança totes les polítiques comunitàries; en xifres, el pressupost anual és molt reduït en comparació amb els pressupostos de cadascun dels Estats membres. Aproximadament, representa un 1% o 2% del PIB del conjunt dels Estats.

Els ingressos o recursos s'obtenen de:

1. Exaccions agrícoles: són impostos sobre les importacions de productes agrícoles.

2.Drets de duanes: aranzels sobre els productes importats de tercers països.

4.Quotes sobre l 'IVA: cada país aporta un percentatge de l'IVA (Impost sobre el Valor Afegit) recaptat anualment.

5.Quota en relació al PIB (Producte Interior Brut): cada país participa en funció de la seva riquesa.

En relació a la despesa, la UE actua en diversos àmbits econòmic, social, regulador i financer. Així, destina els seus recursos a les següents polítiques:

- Polítiques de solidaritat o de cohesió: política agrícola comuna (PAC), política regional i política social.

- Polítiques d'innovació: que aporten noves tecnologies a àmbits com la protecció del medi ambient, la recerca i el desenvolupament i l'energia.

La UE és la primera potència comercial mundial i per açò té un paper decisiu en les negociacions internacionals, com ara l'Organització Mundial del Comerç (OMC) o les conferències de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.

La política econòmica de la UE vol mantenir el creixement invertint en transport, energia i investigació, a la vegada que intenta reduir al mínim la repercussió del desenvolupament econòmic en el medi ambient.

L'economia de la UE, mesurada en funció del volum de producció de béns i serveis (PIB) és major que la dels Estats Units: PIB de la UE any 2012: 12.945.402 milions d'euros.

A la UE amb un 7% de la població mundial, el comerç amb la resta del món representa aproximadament un 20% de les importacions i exportacions.

ELS JOVES I LA UE

ERASMUS+

El PE ha aprovat el programa Erasmus+ per al període 2014-2020, engloba totes les iniciatives d'educació, formació, joventut i esport.

Aquest nou programa es centra en l'aprenentatge formal i informal més enllà de les fronteres de la UE, amb una clara vocació d'internacionalització, obrint-se a tercers països amb l'objectiu de millorar les capacitats educatives i formatives de les persones per a l'empleabilitat d'estudiants, professorat, treballadors i treballadores.

En matèria educativa abarca tots els nivells: escolar, formació professional, ensenyament superior i formació de persones adultes.

Erasmus+ integra molts de programes:

Comenius Tempus

Erasmus Alfa

Leonardo da Vinci Edulink

Grundvitg Programa Joventut en Acció

Jean Monnet Mundus

ALTRES INICIATIVES:

Segell Europeu Beques Consell d'EuropaPortfolio EuropasPrograma Pestalozzi Intercanvis lloc per lloc

TREBALL A L’ESTRANGER

L’EURES (Serveis Europeus de Treball) té l’objectiu de facilitar la mobilitat professional, és a dir, les oportunitats per treballar en diferents països.

COMENIUS

En què consisteix?

Comenius té com a objectiu promoure la qualitat de l’ensenyament escolar i fomentar l’aprenentatge d’idiomes a través d’intercanvis i cooperacions entre centres de diferents països.

Gràcies a aquest programa, els professors poden millorar les seves habilitats pràctiques.

Qui hi pot participar?

La participació està oberta a tots els membres de la comunitat escolar dels 28 estats membres, a més de països com Islàndia, Noruega i Turquia.

ERASMUS

En què consisteix?

És un programa de la UE que ajuda cada any gairebé 200 mil estudiants a estudiar i fer pràctiques a l’estranger. A més, alguns països concedeixen beques Erasmus amb més dotació als seus estudiants per tal que hi puguin participar malgrat la seva situació econòmica.

Qui hi pot participar?

Estudiants d’educació superior, i educació i formació professional de nivell de postsecundària.

Professors, formadors i personal del sector de l’educació. Empreses, els interlocutors socials i altres.

La participació està oberta a tots els membres de la comunitat escolar dels 28 estats membres, a més de països com Islàndia, Noruega i Turquia.

JEAN MONNET

En què consisteix?

Té com a objectiu fomentar l’excel·lència en l’ensenyança, la investigació i el debat sobre la integració europea en els centres d’educació superior.

LEONARDO DA VINCI

En què consisteix?

Aquest programa ajuda als europeus a adquirir noves competències, coneixements i qualificacions. Ajuda a cobrir les necessitats d’ensenyament i formació del sector de l’educació i de formació professional.

Qui hi pot participar?

Estudiants de secundària i professors. Persones presents en el mercat de treball. Empreses, centres d’investigació i altres.

GRUNDTVIG:

En què consisteix?És un programa per adults que augmenta el nivell de coneixements, capacitats i competències i ofereix una segona oportunitat a persones que han abandonat els seus estudis.

Qui hi pot participar?-Persones sense una educació i qualificacions bàsiques.-Habitants de zones rurals o persones menys afavorides econòmicament.

IDIOMES, TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ

En què consisteix?La UE ofereix assistència addicional per poder obtenir millors resultats dels programes Comenius, Erasmus, Leonardo da Vinci i Grundtvig.Què fomenta i qui pot participar?La innovació i cooperació en matèria política: s'ofereix finançament per l'anàlisi de les polítiques i sistemes del camp d'aprenentatge per millorar el material de referència i reforçar la innovació en l'educació i formació.Poden participar-hi els directors dels centres educatius i de formació, els experts i funcionaris de les autoritats nacionals, regionals i locals; els interlocutors socials; entre d’altres.

Suport a l'aprenentatge d'idiomes: hi ha finançament per a la conscienciació sobre la importància de les capacitats lingüístiques, millores en l'accés a recursos per a l'aprenentatge d'idiomes.La participació està oberta a qualsevol organització o institució que treballi en l’àmbit de l’ensenyança i aprenentatge d’idiomes.

Tecnologies de la informació i la comunicació: poden sol·licitar l'ajuda en aquells projectes que utilitzen la tecnologia per desenvolupar pràctiques d'educació i formació

innovadores. A més, es presta atenció en l’aplicació d’usos innovadors de les tecnologies de la informació i comunicació.

Difusió i aprofitament: les activitats destinades a garantir el màxim impacte dels projectes i accions finançades per la UE poden rebre aquesta ajuda financera.La participació esta oberta a diferents tipus d’institucions i organitzacions relacionades amb l’aprenentatge, formació i orientació. COOPERACIÓ AMB ELS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS

En què consisteix?El seu objectiu és millorar la qualitat dels sistemes d’educació i formació, i promoure l’enteniment intercultural a través del diàleg, la comparació i la competència internacionals amb els països més desenvolupats del món.

Què fomenta?Recolza programes d’estudi conjunts amb altres països industrialitzats, sobre tot a Amèrica del Nord i la regió Àsia-Pacífic.

Projectes de titulació conjunta/doble: consisteixen en estudis conjunts entre estudiants procedents d’ambdues parts, que passen un període d’estudi considerable en el país associat per obtenir una titulació doble o conjunta.

Projectes de mobilitat conjunts: creats i dirigits per un centre educatiu de la UE i un altre país associat. Les activitats es centren en la mobilitat dels estudiants amb la convalidació dels períodes d’estudi a l’estranger.

Diàleg i projectes d’orientació política per resoldre problemes estratègics vinculats als sistemes d’educació i formació de la UE i els països associats.

Qui pot participar?El programa està obert a grups de centres d’ensenyança superior de la UE i un país associats, i a estudiants i facultats que pertanyen a ells.

TEMPUS

En què consisteix?Ajuda a modernitzar l’educació superior en països associats geogràficament propers a la UE, i promou la cooperació entre aquests i les institucions d’educació superior europees.

Què fomenta?Aquest programa recolza projectes basats en associacions entre centres d’ensenyança superior europeus i països associats, que tenen la finalitat de desenvolupar, actualitzar i aplicar nous plans d’estudis, mètodes o materials didàctics en els països associats.

Qui hi pot participar? Les associacions estan formades sobretot per centres d’educació superior de la UE i 27 països dels Balcans occidentals, Europa del Est, Àsia Central i Àfrica del Nord.CULTURA (intercanvis en el món de l’art)

En què consisteix? aquest programa té com a objectiu celebrar el patrimoni cultural comú d’Europa a través de la cooperació entre les organitzacions actives en l’àmbit cultural.

Què fomenta?Aquesta acció recolza la mobilitat de les persones que treballen en el sector cultural, la circulació transnacional de productes i obres culturals i artístiques, i el diàleg intercultural. El seu enfocament flexible i interdisciplinar recolza projectes, organitzacions, activitats promocionals i investigacions en totes les rames de la cultura.

Qui hi pot participar?Poden participar les organitzacions culturals i/o els projectes proposats per aquestes.

MEDIA

En què consisteix?És el programa que recolza el sector audiovisual europeu. El seu objectiu és reforçar aquest sector a Europa de manera que reflecteixi el patrimoni i identitat cultural europea. Recolza la circulació de les obres audiovisuals europees dins la UE, promou la circulació a l’exterior i millora la competitivitat dels sector facilitant accés al finançament.

Què fomenta?Media finança iniciatives de formació per professionals del sector audiovisual, el desenvolupament de projectes de producció, la distribució de pel·lícules europees i la promoció d’obres audiovisuals europees.

Qui hi pot participar?Professionals del sector audiovisual i dels mitjans de comunicació, productores, distribuïdores, i altres empreses i organitzacions relacionades amb el sector audiovisual.

ACCIONS MARIE CURIE

En què consisteixen?Han estat dissenyades per impulsar la trajectòria professional dels investigadors en tots els àmbits de les ciències i humanitats. Ofereixen als investigadors la oportunitat d’actualitzar i diversificar les seves capacitats, unir-se a equips d’investigació consolidats i millorar les seves expectatives professionals. Les accions també reforcen la transferència del coneixement en programes de formació estructurats i promouen la mobilitat transnacional dels investigadors.

Qui hi pot participar?Investigadors en qualsevol moment de la seva trajectòria professional, universitats, centres d’investigació, organismes responsables del finançament de formació en investigació i empreses.

LA JOVENTUT EN ACCIÓ

Aquest programa té com a objectiu inspirar un sentiment de ciutadania europea activa, solidaritat i tolerància entre els europeus des de l’adolescència fins a la vida adulta.

Fomenta la inclusió de tots els joves, sense tenir en compte el seu origen educatiu, social i cultural.

Ajuda als joves a adquirir noves competències i els ofereix oportunitats d’aprenentatge.

2014:ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU

Actualment, el Parlament Europeu (PE) té 766 eurodiputats. Des de 1979 els eurodiputats són elegits per sufragi universal directe per un període de cinc anys. Els membres del PE es reuneixen en grups polítics: no s'agrupen per nacionalitats; sinó en funció de les seves afinitats polítiques. Al PE hi ha set grups polítics: PPE, S&D, ALDE, Verds/ALE, CRE, GUE/NGL, EFD i un grup de “diputats no inscrits”.

La principal novetat d'aquestes eleccions és que el Ple del nou Parlament Europeu triarà, per primera vegada, el nou president de la Comissió Europea per majoria dels diputats que ho componen, és a dir, almenys la meitat dels 751 eurodiputats (376).

Les eleccions europees, que a Espanya es celebraran el 25 de maig de 2014, són una oportunitat per a influir en el curs polític de la Unió Europea (UE), triant als 751 diputats del Parlament Europeu que defensaran els interessos dels ciutadans en el procés de presa de decisions de la UE durant els pròxims cinc anys. Espanya mantindrà els seus 54 eurodiputats.

Com treballen els eurodiputats?

El paper dels eurodiputats consisteix bàsicament a representar els ciutadans en l'àmbit de l'Unió Europea i defensar-ne els interessos davant els dirigents europeus i les institucions de la Unió:

● Els diputats han d'assistir a les sessions plenàries (moment culminant de tota la labor desenvolupada per les comissions i els grups) i plens (quan els diputats debaten les propostes amb altres actors implicats).

● Igualment, han de treballar en les diferents comissions i amb els seus grups. Per tant, els eurodiputats treballen dues setmanes a la seu de Brussel·les i una setmana a la seu d'Estrasburg.

● També tenen marcats uns dies en el seu calendari laboral per a activitats parlamentàries exteriors o en la seva circumscripció (on els parlamentaris poden anar al seu país d'origen a desenvolupar la seva labor o a altres països).