TORNEM A TENIR CABRESLa cabra salvatge és un animal emble-màtic amb una espectacular cornamenta...
1
ot i que en altres temps les ca- bres salvatges havien campat per diferents indrets del nostre país, en aquests moments la major concentració d’animals d’aquesta espècie la trobem als ports de Tortosa i en algunes àrees privades de caça dels seus vol- tants. Des de l’any , però, que també se’n pot veure un petit grup, que sembla que cada vegada és més nombrós, al massís de Montserrat. El segle XIX, la cabra es distribuïa per for- macions de muntanyes abruptes i despo- blades, com ara el Montsec i Montserrat, però la pressió dels caçadors va fer que s’ar- raconessin en dos grans nuclis: el Prepiri- neu i Pirineu i les serralades tarragonines, fins al punt que a mitjan segle passat només se’n podia veure alguna als ports de Torto- sa. L’any es van deixar anar a Mont- serrat tres mascles i una femella procedents del Ports, amb la intenció de recuperar aquesta espècie autòctona i enriquir la varietat de la fauna del parc natural. L’experiència va ser positiva i al cap de dos anys havien nascut els primers ca- brits procedents d’aquelles cabres, a partir de les quals, amb els exemplars que s’hi van anar reintroduint fins a l’any , s’ha aconseguit una bona població, que, tot i que instintivament defugen la presència de les persones, amb el pas del temps han arribat a mostrar-se amb una certa confiança, perquè s’han acostumat al pas d’excursio- nistes i passejadors de la zona. La cabra salvatge és un animal emble- màtic amb una espectacular cornamenta d’aspecte anellat, en el cas dels mascles, que es corben cap enrere i que poden arribar a fer fins a centímetres. Comptant els anells de les banyes es pot saber l’edat de l’animal. Les femelles, que són més petites, també tenen les banyes molt més petites. Una altra diferència entre els exemplars de diferent sexe és la crinera curta i el floc de pèls com una barba que tenen els mascles. Les seves peülles estan adaptades per- fectament a terrenys rocosos i a grimpar pels rocams (tenen les vores exteriors dures i una zona interna tova i antilliscant) però no arri- ben a ser tan adequades com les dels isards, ja que no disposen de la membra- na interdigital que els permet caminar amb més seguretat per la neu . Acostumen a mostrar-se en ramats pe- tits i separats per sexes. Només en l’època de zel és quan podrem veure animals de tots dos sexes junts. Des del novembre fins pràcticament al mes de gener és quan té lloc l’època de zel, durant la qual els mascles es barallen sorollosament entre ells, envestint- se amb les seves cornamentes, per tal d’es- tablir la seva jerarquia i determinar, per tant, quins seran els mascles que cobriran la ma- joria de femelles. T TORNEM A TENIR CABRES LA CABRA SALVATGE (CAPRA PYRENAICA HISPANICA) , després que una desmesurada pressió cinegètica en reduís molt el nombre, fins al punt que a mitjan segle passat només se’n podia veure alguna als ports de Tortosa, des de fa prop de quinze anys ha trobat un bon indret on reproduir-se, al massís de Montserrat . Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL REPORTATGE GRÀFIC DE JORDI COMELLAS 17 Regió7 | DISSABTE, 20 DE JUNY DEL 2009 FAUNAREVISTA
Transcript of TORNEM A TENIR CABRESLa cabra salvatge és un animal emble-màtic amb una espectacular cornamenta...
ot i que en altres temps les ca-bres salvatges havien campatper diferents indrets del nostrepaís, en aquests moments la
major concentració d’animals d’aquestaespècie la trobem als ports de Tortosa i enalgunes àrees privades de caça dels seus vol-tants. Des de l’any , però, que tambése’n pot veure un petit grup, que sembla quecada vegada és més nombrós, al massís deMontserrat.
El segle XIX, la cabra es distribuïa per for-macions de muntanyes abruptes i despo-blades, com ara el Montsec i Montserrat,però la pressió dels caçadors va fer que s’ar-raconessin en dos grans nuclis: el Prepiri-neu i Pirineu i les serralades tarragonines,fins al punt que a mitjan segle passat nomésse’n podia veure alguna als ports de Torto-sa.
L’any es van deixar anar a Mont-serrat tres mascles i una femella procedentsdel Ports, amb la intenció de recuperaraquesta espècie autòctona i enriquir lavarietat de la fauna del parc natural.
L’experiència va ser positiva i al cap dedos anys havien nascut els primers ca-brits procedents d’aquelles cabres, a partirde les quals, amb els exemplars que s’hi vananar reintroduint fins a l’any , s’haaconseguit una bona població, que, tot i queinstintivament defugen la presència de lespersones, amb el pas del temps han arribat
a mostrar-se amb una certa confiança,perquè s’han acostumat al pas d’excursio-nistes i passejadors de la zona.
La cabra salvatge és un animal emble-màtic amb una espectacular cornamentad’aspecte anellat, en el cas dels mascles, quees corben cap enrere i que poden arribar afer fins a centímetres. Comptant elsanells de les banyes es pot saber l’edat del’animal. Les femelles, que són més petites,també tenen les banyes molt més petites.Una altra diferència entre els exemplars dediferent sexe és la crinera curta i el floc depèls com una barba que tenen els mascles.
Les seves peülles estan adaptades per-fectament a terrenys rocosos i a grimpar pelsrocams (tenen les vores exteriors dures i unazona interna tova i antilliscant) però no arri-ben a ser tan adequades com les delsisards, ja que no disposen de la membra-na interdigital que els permet caminaramb més seguretat per la neu .
Acostumen a mostrar-se en ramats pe-tits i separats per sexes. Només en l’èpocade zel és quan podrem veure animals de totsdos sexes junts. Des del novembre finspràcticament al mes de gener és quan té llocl’època de zel, durant la qual els mascles esbarallen sorollosament entre ells, envestint-se amb les seves cornamentes, per tal d’es-tablir la seva jerarquia i determinar, per tant,quins seran els mascles que cobriran la ma-joria de femelles.
T
TORNEM ATENIR CABRES
LA CABRA SALVATGE (CAPRA PYRENAICA HISPANICA), després que una desmesurada pressiócinegètica en reduís molt el nombre, fins al punt que a mitjan segle passat només se’n podia veurealguna als ports de Tortosa, des de fa prop de quinze anys ha trobat un bon indret on reproduir-se,al massís de Montserrat. Per Jordi Comellas
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRALREPORTATGE GRÀFIC DE JORDI COMELLAS
17Regió7 | DISSABTE, 20 DE JUNY DEL 2009 FAUNA�REVISTA
