34

Torres I Clav I la proposta d'un plo d'estudis d'arquitectura Oriol Bohigas

De les mlt iples , variades , atape'i -des i accidentades tasques que J osep Torres i C lav va desenvo-lupar durant els anys de la guer ra i la revoluci , cal subratllar-ne es -pecialment la seva participaci al programa pedagogic de la nova Escola d 'Arquitectura de Barcelo-na , redactat el 1937 per la sots-ponencia del CENU, en la qual in-tervenia el Sindicat d'Arquitectes de Catalunya . El programa no va poder sse r mai posat en practica , malgrat que el mate ix Torres i Clav fos nomenat, el 18 d 'abril de 1938, Comissari de la Genera -litat a l'Escola , perque la institu-ci va restar gaireb sempre closa, mancada de la major part de pro-fessors i alumnes, sotmesos als im -peratius i als desgavells de la guerra . L'analisi del programa , pero, s interessant, no solament pel contingut objectiu de la pro-posta , sin tamb per la significa-ci que comporta quant a la capa-citat realista i a I'espe ran

moment devia ten ir e l p rograma de la Bauhaus pe r a gent com To rres i Clav, e l Pla no s 'h i adhe -reix ms que en alguns aspectes supe rficials . El concepte de p rac-t ica i d ' of ic i sn ben di ferents deis grop iusans en qua lsevo l de les dues fases de la Bauhaus. s inte -ressa nt de subrat /l a r-ho, sobretot quan la gent del GATC PAC ha-vien estat exegetes de is famosos programes de Gropius. Les raons d 'aquest ca nvi d 'act itud ca l ana r-les a t robar , potser, en la re la t iva crisi de la Bauha us, no pas en la seva eli m inac i pels nous cor-rents reaccionar is al emanys , s i-n en les mate ixes difi cul tats de troba r-h i una continu'ltat i en la mateixa decisi de Gropius en a bandonar-ne la direcci, i deci-dir un canv i d 'act itud professiona l i una adequac i immediata a les so llic itacions soc ials , sollicitac ions que el s nous d irectors de la Bau -haus vo lgueren incloure sense mas-sa exi t en I'abstracci de I'ensenya -ment o Sigui com sigu i, el ce rt s que , en aquest aspecte , el nou Pl a de l CENU s un s mptoma bas tant c iar del canvi de posic ions de I'avantgua rda a Catalunya . Sense accepta r, com al g ha a f ir-mat , que la revoluci va arraconar I'ava ntgua rda d ins d' uns inelud i-bles esquemes burgesos, ca l re -cone ixe r que aquest Pl a s , en cer-ta manera , una superac i de I'acti -tud del GATCPAC o, almenys, de les tes is sostingudes a les pagi nes d'.C. s un esfor e;: per a donar so rtida rea l i possibl e a ls esquemes de I'ava ntguardisme . La practi -ca i l' of ici no sn exactament e ls trets fona mental s que haurien vertebrat les respostes avantguar-di stes als programes academics de l'Esco la d 'avan tguer ra . Un fet si gnif icatiu s la diferen -cia fonamental entre el perode prepa ratori d 'aquest Pl a i el fams vorkus pilotat per Johannes It -ten a la Bauhaus . Aquest curs era obli gator i per a tothom , tant s i I' a lumne pensava ser ebenista , pin -tor, arquitecte , o dissenyador gra-f ic . Per a la Bauhaus , era ind is-pensable, doncs , un curs basic ge-neral que en les inicials intencions de Gropius hav ia de tenir un carac -te r de practica artesanal , pero que de seguida va derivar a I'abstrac -c i d 'un ensenyament general de la configuraci . ACWest t ipus d 'en -senyament ha tingut desprs un considerable exit a les Escoles d'Arquitectura d'arreu del mn , com a punt de partida contra la ve/la academia i, a la lIarga , ha constitu',t el punt ms vulnerable

d e les preteses noves pedagog ies. Torres i C lav i e ls seus companys de l Sindicat i de l CE N U no ca igue-ren en la trampa de pensar que hom pod ia entrar al camp de I'ar -qui tectu ra a t ravs de les abst rac-c ions de la teoria general de l con -t rasb> o d e la teor ia deis materials i de la textura, I'exerc ic i de la sens ibil itat en els jocs p lastics deis encenalls , els filferros , les cordes i els cartrons . Contra riament, e l nou Pl a estab leix e l programa de l Sem inar i de Pro jectes de l Pe rode prepa ratori segent : Esquemes senzills d 'ordenac i, distr ibuc i i compCSICIO, apl icats a proj ectes e lementals (hab itatge mn im, ru -ra l, etc. ) i el concepte general del que const itue ix la redacc i i desen -vo lupa ment d 'un programa. Es procura ra sobretot I' exe rcici de les fa cu ltats intu'ltives i d ' imag inac i en p ro ject es que s igu in una ant ic i-pac i a les condicions reals de l tre -ball profess iona l. Se ria curi s de compa ra r aquests c ri ter is amb el que realment ha es-ta t per a ls estud iants la pr imera aproxi maci a I'a rquitectura a I'Es-cola de Barcelona . Als anys 40 i 50 la Composici d 'Elements i Conjunts era una assignatu ra d'arrels gaireb purament p icto ri -ques, on les teories de composici s 'esfumaven en I'habilitat de I'aquarella o el gouache en te-mes f iguratius i tecnics tradic io-nals . A pr incipis deis 60 , un canvi radical del professorat va intro-duir a I'assi gnatura d ' Elements de Composici I'aproximaci funcio-nal i gaireb professionalista a I'ar-quitectura , amb un to molt proxim a l preconitza t per Torres i Clav i el CENU . L'any 70 , un altre can-vi de p rofessors va inclinar I'as -signatura cap a unes f rmules de practica teo rica , e n el sentit de traduir a l dibuix aprox imadament arquitectoni c e l qu e els bauhau -s ians n 'haurien di t ana lisi formal , contraposic ions s intactiques o teo -ria de la forma . En el Pl a vi gent des de fa molt pocs anys , Pro-jectes 1 ha rehabil ita t la introduc-c i a I' a rquitectura de manera que els projectes elemental s i senz ill s s igu in una anticipaci a les con-d icions reals del treball profess io-nal . Aquesta histo ria local pot iHustrar-se encara amb la successi deis noms dei s professors de I'as -s ignatura, que acaben de clarificar el s canvis d 'actitud : Canals-Cor-rea-Moneo-Correa .

Tampoc no sembla gens bauhau-siana la cons ideraci de I'art d ins I'arquitectura i la seva aplicaci

didact ica. L'art com a contempla-ci p roduct iva, segons la tes i de Fiedler , o I' intent de resold re el contrast entre artesanat i indstr ia reduint I'orgu ll d e les Be ll es Arts i revital itzant I'art ist ic itat de I's i la p roducc i, no sn pas els cri teris fo rmatius del Pla que es-tem comentant. Contra riament, l' esteti ca penetra en la pedagog ia a t ravs de I'estud i de les g rans obres histo riques , aprenent-ne el contingut transcendental i a llo que tenen de lIic;: pe renne . s a dir . de cla rificaci d 'una propia d iscipli-na rietat i d'unes lIeis este tiques : Per a la formaci social i histo ri-ca es p reveu I' estud i de les civilit -zac ions en e l seu cont ingut soc ial , enfocat vers les seves p roducc ions en les a rts p last iques i especia l-ment les ob res ca bda ls de l'Arqui -tectura , dest r iant-ne el fons i la fo rma i fen t-ne I'ana lisi estet ica . Al Seminari d e pro jectes de l Pe -rode Basic es recomana I'estudi deis o rd res c lasics. L'estud i de la H isto ria , f ins i tot en termes instrumentals , s , doncs , un factor pedagogic fonamenta 1. Pe ro a ixo no ca l interpretar-ho com una si mple conformitat con -t in u ista a l t ipus d 'ensenyament que a leshores es professava a l'Es -cola . Hom vo lia canviar les visions exc lusiva ment filol ogiques i el to a rqu eo logista de Calzada , prov i-nent sobretot deis textos de Flet-che r, fonamentant la Hi sto ria en una primera voluntat d ' interpreta -ci actua litzada encara t itube jant. La Histo ria calia entendre- Ia , doncs, com a testi moni de l'Este -t ica , malgrat els peri ll s academ ics de l metode . La Socio log ia , la tec-n ica , els nous programes func io-nals , ja vindr ien a adequar a la rea-litat aquell testimoni o Hi hav ia , pe r tant , una decis i en la interpreta-ci rea lista de la Histo ria , en subs-tituci deis abstract ismes dei s Tractats de Composici . A la ga ireb inevitable comparaci deis success ius plans d 'estudis que rea lment s ' han aplicat a l'Es-co la de Ba rcelona , ca ldria dir que aquest tipus de criteri no s ' h i ha ap lica t f ins a molt recentment, qua n ha n apa regut els pr imers in -tents de fer que la Compos ici o la Teoria de l'Arqu itectura vingus exp licada com a H isto ria , ms que no pas com a T ractat autonom i positiu . La inclus i de totes aques-tes mate ries, i f ins i tot la de l'Es-tet ica, en un sol Departament, in-dicarien una certa tendenci a a en-tendre el tema segons els cr iter is del Pla avortat de 1937.

35

bNibNYAMbNT Tb(NI( - !OT!-PONbN(IA D'A~OUITb(TUQA D@IODI: DR:PAQATORI P ;; Q I O D ;; DA 11 C P ;; Q I O D ;; ~ I N A L (u~ IOJ lllWl DllPWAlITlAUO ~

ti Pl A. . ' Ci IO ... "" 1. = . fI". "' . II I""U I I av.II IlI ..... a U ~ , . , I I 1

'"

INSU l-l ACI ON S D'U Q,g.t.N IIH' ~

o v v :> ci

jlunRlALI o( OIUTRlKelO

ONSTR\)(l lQ

CO 'UU I M'., ){ ", "'''"1oM 1 f'O" " (\j ( " V, .. , .. T 1 . ~. t.U 1 1 '

Revi sta ARQUITECTURA URBANISME, Nm . 19.

La relativa subdivisi de la carre-ra en especialitats -redu',da , pero , a una minsa i gaireb testimonial opcionalitat al Perode final- s tamb un aspecte a comentar. La primera afirmaci realista respec-te a aquest tema s la segent : els ensenyaments per a assolir el ttol d'arquitecte han d'sser ms que suficients per a desenvolupar totes les activitats a que fa refe -rencia . s a dir , les especialitza-cions s'entenen com a variants dins de la unitat general de la carrera i gaireb com una mostra de meto-de per a posteriors dedicacions. El Pla vol ser tan realista que , com he dit abans , ni tan 5015 s ' hi discu-teixen les atribucions legals de I'arquitecte, ni, en certa manera , el que en podrem dir el paper so-cial de la professi. s un Pla pos-

36

sible, des del Iloc els instru-ments del Sindicat i del CENU . Pero s tamb un inicial planteja-ment crtic o I aquest s , segura -ment, un deis trets fonamentals del pas de I'avantguarda teorica d'AC i del GATCPAC a la decisi d'intervenir directament en una transformaci possible . El Pla -que ja en podem dir el Pla de Torres i Clav- s , dones, un smptoma ms de I'adaptaci de I'avantguarda quan , insolita -ment, es presenta I'ocasi d ' inter-venir en I'estructurac i d 'una nova realitat. Hi ha molts deis elements encunyats a la pol e mica plantejada per la Bauhaus , pels CIAM, per les propostes deis mateixos estu -diants de l'Escola, pero tots ells es -tan redu 'l'ts a un paper molt con -cret: fer possible Ilur aplicaci

a ..... . ''''' .0 e AU ... tt A . .. ti " ..... , r .c:t ... u ~

~ .:'c'J .. g~'uC~ I . l 1

TAA ~ EC ~ COHUNIClC ION S ' SPtC IAL.S

Pl I1 A TGI; I J l ADI H, Q1A

HH" 'lf( 141$ D' (ON5Tau

37

Page 1