EL DOSSIER

COMENTARI DE TEXT EXPRESSIÓ ESCRITA

Realitzat per: Ana Descalzo Victor Esteban

GS4

Curs de preparació de la prova d’accés a cicles formatius de formació professional

Escola d’adults Teresa Mañé, Vilanova i la Geltrú

Índex 1. Introducció 1.1 Qui sóc? Breu presentació personal 1.2 El nostre desig 2. Teoria 2.1 El text 2.2 Propietats del text 2.3 Tipologia textual 2.3.1. concepte i estrucctura dels textos 2.4 Què és el comentari de text 2.5 Pautas per realitzar un comentari de text 2.6 Què és l’expersió escrita? 2.7 Pautas per realitzar una expresió escrita 2.8 Signes de puntuació 2.9 Com és fa un resum? 2.10 Connectors COMENTARI DE TEXT: 3. Textos i els seus comentaris (resums). 3.1 Aprendre on line (CT1) 3.2 Aprendre a lleguir (CT2) 3.3 Consejos para aprender idiomas (CT3) 3.4 Quiero un título para aspirar a más. (CT4)

3.5 Per col.laborar, cal aprendre? (CT5) 3.6 Precarietat i exclusió social (CT6) 3.7 ¿Suerte o buena suerte? (CT7) 3.8 Pobreza infantil (CT8) 3.9 Siete preguntas inquientantes sobre la pobreza infantil (CT9) 3.10 Ser felices (CT10) 3.11 El gran vaixell (CT11) 3.12 L'era d'Internet (CT12) 3.13 La rapidez (CT13) 3.14 El regal nadalenc (CT14) 3.15 Anem de rebaixes? (CT15) 3.16 Jo també he estat el futur (CT16) 3.17 El valor de escuchar (CT17) 3.18 Las tres rejas (CT18) 4. Tasques. 4.1 Qüestionari sobre CT 4.2 Com faig els meus resums? Puc millorar­los? 4.3 ¨El meu dossier de CT, 1r quadrimestre¨ EXPRESIÓ ESCRITA: 5. Textos i la seva expresió. 5.1 Aprendre en linea (EXP1) 5.2 Aprender a leer (EXP2) 5.3 Consejos para aprender idiomas (EXP3) 5.4 Quiero un título para aspirar a más (EXP4) 5.5 Aprendre a col.laborar (EXP5) 5.6 Precarietat i exclusió (EXP6) 5.7 La bona sort (EXP7) 5.8 Avaluació textos dels companys (EXP10) 5.9 La saviesa de Mr. Scrooge (EXP11) 5.10 Anem de rebaixes (EXP12) 5.11 Els signes de puntuació (EXP13) 5.12 Jo també he estat al futur (EXP 14)

5.13 L’adequació textual (EXP15) 6. Tasques: 6.1 Com escric jo? 6.2 Qüestionari sobre el procés de l’escriptura. 6.3 Avaluació dels textos dels companys. 7. Recursos lingüístics 7.1 Normes ortográfiques (accent, dièresis, apòstrof, sil.laba, la puntuació,etc) 7.2 Morfosintaxis (nom, adjectiu, determinants, pronoms, verb, adverbis i connectors) 7.3 Lèxic (semes, hiponímia, sinoníomia, antonímia, derivació i composició) 7.4 Estructures lingüístiques (Sintagma, oració, tipus d’oracions)

8. Conclusió 9.Bibliografía

1. INTRODUCCIÓ.

Aquest document forma part del treball realitzat durant aquest curs a les assignatures de comentari de text i expressió escrita. És un treball de recopilació i exposició de tot allò que hem treballat al llarg del curs. En l’elaboració d’aquest dossier hem intentat recollir de la forma més ordenada i pràctica possible tota la informació que hem assolit. Pel que fa a l’estructura hem optat per dividir els continguts en tres apartats principals:

a. teoria en general b. comentari de text (inclou textos amb els seus resums, tasques…) c. expressió escrita (inclou textos amb les seves expressions, tasques…)

Per indicar causa, aquest treball té l’objectiu de facilitar informació i recursos respecte al comentari de text i l’expressió escrita cap a l’alumnat. La idea central és, que el lector conegui que és la comprensió lectora i la expressió escrita. Conèixer els processos i les pautes a seguir per elaborar textos de qualitat. Així doncs, us deixo amb el ¨DOSSIER¨ , bon viatge i bones escriptures.

1.1 QUI SÓC? Victor Esteban. Hola, sóc en Victor Esteban. Aquest es el segón any que que faig el curs de preparació a la prova d'accés a GS, ja que l'any passat m'ho vaig tindre que deixar a la meitat per excés de responsabilitats.

Aquest any tinc l'objectiu de preparar­me la prova d'accés a GS amb la finalitat de cursar l'any que be el grau superior de so en audiovisual i espectacles.

No tinc rés a la contra, al contrari, tinc temps i molta motivació per aconseguir els meus objectius. Ara és el moment de fer tot allò que vols fer, de fet, mai és tard per començar. Les coses ben treballades i amb esforç van venint.

Ana Descalzo Hola!

El meu nom és Ana, tinc 27 anys, visc a vilanova i la geltrú desde fa 9 anys, peró vaig nèixer a sabadell.

Soc auxiliar d'infermeria desde fa 9 anys, durant la majoria d'aquest temps e estat treballant com a auxiliar dental a una consulta, en la ultima estàpa e estat a una residència amb persones de la tercera edad, això inclou estar al costat dels pacients en els seus últims moments, cosa que per a mi era cada vegada més complicat de superar en l'àmbit psicològic. Això em va fer pensar realment que volia fer amb el meu futur profesional.

Actualment estic molt motivada amb l'objectiu de poder arribar a fer el grau superior de protèsic dental. Aquest any és un pas molt important per poder arribar a complir els meus objectius finals, per aquest motiu dedicare tota l'atenció posible per fer­ho de la millor manera posible.

1.2 EL NOSTRE DESIG.

Victor Esteban

Com ja vaig dir en el treball de qui sóc, el meu objectiu en forma de desig es poder treballar en el sector d'audioviuals de manera estable. No hem plantejo a quina ramificació treballar­hi, ja que es un món infinit. Però el que tinc clar es que vull estar dins del sector. Per aquest motiu tinc que passar pel procés de fer la prova d'acces per poder entrar al grau superior de so. Tot en la vida s'ha de fer passet a passet.

Per altre banda, un altre sommi, seria ampliar i acondicionar el meu estudi de gravació i producció i fer­lo funcionar en altre nivells.

Ana Descalzo

El meu desig és poder superar la prova d'accés a grau superior, per poder accedir al cicle de potèsic dental y arribar a ser tècnic superior.

És un repte important en l'ambit laboral i personal, el qual fa temps que tinc pendent i penso que ara és el moment de fer­ho.

2. TEORIA.

2.1 EL TEXT: Conjunt de paraules i símbols entrellaçats entre sí, és pot emitir de forma oral o escrita, té com a finalitat comunicar, la seva extensió pot variar segons l’intenció de l’emissor. Presenta una unitat de sentit, és a dir, coherència i cohesió, a més de mantenir una estructura concreta. 2.2 PROPIETATS DEL TEXT: El text presenta tres propietats bàsiques:

ADECUACIÓ: Un text és adequat quan s’utilitza el registre apropiat a la situació comunicativa. Hem de tenir en compte els aspectes seguents:

1) L’intenció de l’emissor. 2) El nivell de formalitat. 3) El tema que és tracta. 4) El canal que s’utilitza.

COHERÈNCIA: Un text és coherent quant conté la quantitat d’imformació que hem de transmitir de forma correcta i ordenada. Per això hem de:

1) Seleccionar les idees principals. 2) Organitzar el contingut en paràgrafs, amb un ordre lògic. 3) Utilitzar una estrucctura adequada, segons el tipus de text.

COHESIÓ: La cohesió d’un text s’obté quant tots els elements del text, estan perfectement articulats. S’utilitzen diferents procediments:

1)Procediments lèxics i semàntics ( consisteix en l’utitilització de sinònims, antònims…) 2) Procediments gramaticals ( consisteix en l’utilització de pronoms, verbs…) 2.3 Tipologia textual Hi ha diferents tipus de textos:

Narratiu Explicatiu descriptiu Argumentatiu Predictiu Directiu o Instructiu Retòric

2.3.1 Concepte i estructura dels textos L’estrucctura del text és una de les bases principals per poder realitzar un text de forma correcta. TEXT NARRATIU: El text narratiu serveix per explicar­nos accions o fets, que poden ser reals o imaginaris, i que es desembolupen en un tamps i en un epai determinats. Aquest fets estan relacionats entre si i constitueixen una història. Estructura: 1­ Plantejament: Ens diu diu a quin lloc o quina època se situen els personantges, introdueix la qüestió o problema que desencadenara la historia. 2­ Nus: Explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. 3­ desenllaç: Ens dona la solució de la història, es a dir, ens explica com acaba.

TEXT DESCRIPTIU: Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar­ne les característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. Estrucctura: La descripció consta de dues parts: 1. Tema: on es presenta el motiu de la descripció 2. expansió: el desenvolupament del tema amb nova informació. TEXT EXPLICATIU / EXPOSITIU: Ha de ser clar, ordenat i objectiu. és poden fer cites, però no donar opinions ni judicis de valor. Tenen caràcter didàctic i solen anar combinats amb textos d’altres tipus. Poden ser divulgatius o especialitzats. Hi ha textos explicatius: científics, manuals, llibres de text, exàmens, conferències,...­ i divulgatius adreçats al gran públic amb temes d’interès general –fulletons de campanyes, d’informació,... Estructura: 1. Introducció: presentació i situació del tema que es tractarà 2. desenvolupament: desplegament de la informació 3. resum o conclusió: resum dels conceptes exposats, valoració de la informació i presentació de la conclusió a què s’ha arribat. TEXT ARGUMENTATIU:

És un text que exposa de manera raonada i lògica unes opinions per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió. Hi predominen els judicis de fet (objectius) per sobre dels judicis de valor (subjectius). Estructura: 1. Exposició: on és la idea que es vol demostrar. 2. demostració: on s’expliquen els diferents arguments que serveixen per demostrar la tesi. 3. conclusió: on s’arriba al desenllaç de l’argument. TEXT DIRECTIU O INSTRUCCTIU: serveix per ensenyar a fer una cosa, per dirigir, ordenar, exhortar o aconsellar algú sobre la manera de realitzar un procés, per donar les instruccions i els coneixements que obliguen a actuar d’una determinada manera per tal d’arribar a un fi. Estructura: 1. La presentació:on es mostra el material o els elements que tenen relació directa amb el procés que se seguirà i s’hi explica l’objectiu que es vol aconseguir. 2. El procediment: on s’enumeren les accions que s’han de seguir i s’explica com fer­ho. La informació pot anar encapçalada per títols i subtítols o diferents tipus de lletra. TEXT PREDICTIU: Té com a funció predir o anunciar allò que ha de succeir en el futur per conjectura, per intuïció o per o per do considerat profètic. Estrucctura: No presenta una estrucctura concreta. TEXT RETÒRIC

La intencionalitat dels textos retòrics és jugar amb el llenguatge per tal de crear bellesa o aconseguir un determinat efecte en el receptor. L'humor, la memorització d'uns determinats mots, el joc, en definitiva, és l'objectiu d'aquest tipus de text. Estructura: Varias segons el tipus de text, ja que dins del grup dels textos retòrics hi pot haber: contes, poesia, entre d’altres i cadascún d’ells te una extrucctura diferent, per exemple una poesia esta estruccturada en estrofes, un conte te estrucctura narrativa. 2.4. Què es el comentari de text. El comentari de text és un escrit que pren com a punt d'observació i anàlisi un text amb una unitat de significat. Com a exercici acadèmic, el redactor ha de precisar el contingut i ha d'il∙lustrar la manera com es desenvolupa, tant formalment com de contingut. Amb la suma de tots els elements d'anàlisi, se n'ha d'obtenir la globalitat. Aquest tipus de text s'associa sovint amb els estudis de lletres i humanitats, on exerceix un paper fonamental com a treball acadèmic. És clar que en el comentari de text hi intervé tant la comprensió del text llegit (la intrepretació, el significat al∙legòric, la comprensió dels recursos lingüístics, etc.) com la capacitat d'analitzar i reflectir en l'escrit la interpretació d'aquesta lectura. 2.5. Pautes per fer un comentari de text. Passos a seguir: Es poden senyalar dos fases diferenciades en la realització d’un comentari de text. Una primera d’identificació, descomposició i preparació del text i una segona de construcció. Hi ha tot una feina prèvia abans de poder redactar el comentari: 1. Pre­lectura. Lectura general del text per tenir una primera idea del mateix. Pots fer una primera lectura panoràmica per entrar en contacte amb el text i poder identificar aspectes (si hi són explícits) com l’autor, la data, el títol, el lloc, etc. Això et permetrà tenir una visió global del text (què pretén, quin tema aborda i quins aspectes tracta) així com extreure la informació més rellevant.

2. Fes una classificació del text en unes 6 o 8 línies on identifiquis:

Naturalesa del text. Quin tipus de text és? o Jurídics (estil rígid i impersonal ja que tendeixen a la

perennitat i l’estabilitat): Fonts de creació del dret: llei, costum, sentència i jurisprudència. Documents d’aplicació del dret: voluntària (documents administratius, escriptures privades, formularis) o coactiva (processos, decisions judicials) Obres d’interpretació del dret (literatura jurídica doctrinal, pràctica) o No jurídics:

Text polític: discursos, proclames, manifest... Text literari: poemes, teatre, novel.la Text narratiu: anals, cròniques, relats, comentaris de premsa... Text geogràfics o descriptius Text econòmic: compravendes, contractes Text historiogràfic: quan l’autor és posterior als fets del text i els tracta com investigador o divulgador dels mateixos.

Breu referència biogràfica de l’autor especificant dades que puguin resultar convenients per la interpretació total o parcial del text. Si es tracta d’algú conegut serà fàcil trobar informació. Així mateix pot resultar interessant també determinar les circumstàncies en què un autor ha redactat un text. En aquells textos que no tinguin autor conegut (com pot succeir en els jurídics) es pot tenir en compte els inspiradors (com, per exemple, un partit polític).

A qui es dirigeix? Si és a una persona, grup concret o una col∙lectivitat.

Quina és la finalitat del text? Amb quin motiu s’ha fet o es va fer aquest text?

Estableix si té caràcter públic o privat, si avarca àmbit nacional o internacional...

Circumstàncies espacials i temporals (quan i on va ser escrit el text?) S’han d’analitzar quan hi hagi aspectes rellevant en ells que afectin a una més profunda comprensió del discurs. o Data: Senyala la data precisa o aproximada. Si no hi ha

data explícita es pot intentar deduir del continguts del mateix text. En tot cas s’ha de senyalar el moment històric al que correspon de la forma més específica possible.

En el cas dels textos historiogràfics i en algunes obres literàries s’han de senyalar dos dates (la data en que l’autor escriu el text i la data sobre la que escriu el mateix) Enquadra històricament els fets que recull el text. Comenta els seus antecedents i relacionals amb altres fets coetanis. o Lloc de redacció: És important tant en el sentit geogràfic com en el social. (en un llibre, per ser escoltat en la televisió, en un diari...) 3. Torna a Llegir amb deteniment i subratlla termes rellevants (claus per la comprensió del text) i les idees principals. Així mateix pots utilitzar aquesta segona lectura per subratllar també idees secundàries (complementàries) i fer anotacions marginals (per senyalar blocs temàtics, fer breus comentaris propis...). Subratlla els temes específics tant si són paraules soltes com expressions o grups de paraules. No obstant subratlla només el que sigui important!!!. 4. Realitza l’anàlisi del text. Organitza les idees segons l’ordre d’importància (principals i secundàries). Comença definint la idea central en torn a la qual es construeix el text (síntesis conceptual del que l’autor ha dit). Estableix posteriorment les parts del text. Defineix, aclareix i precisa termes i conceptes complexes. Aquest anàlisi pot seguir dos metodologies diferents: literal i lògica. Literal: Segueix l’ordre del text d’una forma descriptiva. Això Facilita que no ens allunyem del text. Lògic: Reagrupa les explicacions per grans temes o centres d’interès. Una vegada fet aquest primer anàlisi de contextualitat has d’iniciar la veritable

descomposició del text. Es recomana fer una nova lectura amb llapis (i goma per si canviem d’opinió respecte al que resulta important comentar) Així mateix també és necessari identificar idees que encara que no es trobin pròpiament en el text el lector hagi de saber entreveure. Finalment hauràs de documentar­te per tenir informació del tema. Tot això et permetrà trobar­te còmode amb el text i tenir la sensació de dominar­lo, de comprendre’l totalment!!! 5. Inicia el comentari de text pròpiament dit, la valoració del text. Has de ser capaç, doncs, d’identificar aquestes aportacions fonamentals del text al voltant de les quals s’organitzarà el discurs a redactar. Redacta i connecta el comentari entorn els temes o idees determinades. Pots fer­ho explicant cada una d’aquestes nocions claus del text de forma ordenada i acompanyar­la del comentari propi de la mateixa. Parla del motiu pel que es diu això en el text, la finalitat i les conseqüències que poden deduir­se del que s’expressa en el text. Es pot fer una comparació amb altres situacions similars... Què comentar vindrà donat, en gran part, pels nostres coneixements del tema tractat. Aquestes idees principals senyalades seran l’objecte d’anàlisi amb comentaris i citacions textuals procedents del text i comentaris. Citacions: Tota afirmació que faci l’autor del comentari i que sigui resultat de la seva interpretació pot anar acompanyada de la referència a una citació precisa en el text. Cal integrar les citacions dins del cos del treball i evitar fer notes a peu de pàgina. Les frases o

els fragments citats han de ser reproduïts fidelment des de l’original. Les citacions han d’anar entre cometes “”. Si no es pot posar tota la citació el podem retallar substituint la part del text anul∙lada per punts suspensius entre parèntesi (...) 6. Conclusions: Realitza una reflexió final global on parlis de l’interès del text, de la seva transcendència i importància, de la validesa dels arguments i dades utilitzades, de l’adequació del tractament atorgat al tema 2.6 Què és l’expresió escrita. Per expressió escrita, entenem la capacitat que tenen les persones per a produir textos ben construïts. Això vol dir que han de ser adequats, es a dir, que responguen a la intenció comunicativa de l’emissor (informar, narrar fets, convéncer, donar instruccions...) i que atenguen les circumstàncies del destinatari, del missatge o del canal de transmissió; coherents, és a dir, construïts d’acord amb una estructura o esquema organitzador de les idees, que permeta extraure’n la informació rellevant i destriar­la de la secundà­ ria; cohesionats, és a dir, que la seua aparença externa siga la d’un discurs articulat i no la d’una suma de frases inconnexes; i correctes lingüísticament i formalment, és a dir, sense errades ortogràfiques, lèxiques o sintàctiques i amb una presentació acurada (bona disposició espacial, paràgrafs adequats, marges, tipus de lletra, etc.). 2.7 Pautes per fer una expresió escrita. 1. Planificar: Una bona planificació del text és la base d’un bon resultat. A més, facilita el procés d’escriure d’una manera més àgil i ajuda a estructurar les idees i a ordenar el text. És com el plànol d’un edifici, sense el qual el procés de construcció resultaria molt més llarg i costós. 2. Redactar: En aquest punt del procés cal plantejar­nos els aspectes següents:

a) quin és el destinatari del text: marca el grau de formalitat de l’escrit. b) quin és el propòsit comunicatiu del text: marca el tipus d’escriptura. 3. revisar: Un cop hem finalitzat l’escriptura del text hem de donar pas a la revisió tenint en compte l’estrucctura que hem utilitzat, el registre, la cohesió, l’ortografia i la sintàxis. 2.8 Els signes de puntuació. Es fan servir per tal d’assegurar­nos que el receptor rebrà el missatge en el to que pretenem.

1. La coma. Coma enumerativa en frases i coma explicativa

2. El punt i coma

3. Els dos punts

4. El punt. El punt i a part i el punt i seguit.

5. Punts suspensius i etcètera

6. L’interrogant

7. Admiració i exclamació

8. Els parèntesis i guions.

9. Les cometes

10. El guió

11. Els signes de puntuació i les majúscules.

1.La coma: Indica una pausa menor que la del punt: Utilitzem la coma en: 1. Enumeracions: és trist, pàl∙lid, lleig. 2. Vocatius: Joan, porta el dinar. 3. Separació d’oracions curtes: Pujà, obrí el llum i s’assegué. 4. Explicacions: Ella, pràcticament esgotada, es desplomà.

5. Inversió de l’ordre lògic de l’oració: Me l’estimo, la meva mare. 6. Supressions del verb: Ella parla massa i ell, no gaire. 7. Davant de conjunció adversativa: eren germans, però no s’estimaven. Exemples: Alçaven el cap, feien un bot acompanyant d’un bellugar de plomes, movien el bec sense parar. 2.El punt i coma: Es fa servir per indicar una pausa mitjana, entre el punt i la coma.

Utilitzem el punt i coma en: 1. Separació d’oracions llargues: Al matí, treballa al camp; a la tarda, va a l’escola. 2. Davant una conjunció adversativa en oracions llargues: Els meus veïns eren molts germans, uns quinze o setze, i vivien amb els avis; però s’entenien prou bé. Exemples: Sort que passà justament una barca; es mariners em veieren i em varen treure. 3.Els dos punts: Indiquen que allò que es diu es desenvoluparà a la frase següent: Utilitzem els dos punts: 1. Abans d’una demostració: Ara t’ho dic: és inútil. 2. Davant d’una citació textual: Li va dir: sóc molt feliç. 3. Després de les salutacions: Estimat amic: espero que… Exemples: Doncs escolteu: emprendreu el vol des del Principat de Catalunya vers migdia. 4.El punt: Marca una pausa major. El fem servir per separar frases completes. Emprem el punt:

Després d’una oració amb sentit complet: S’abracen al peu de l’escala. Ella sembla trista. Tots s’emocionen. Exemples: Tot era silenci. Les caderneres no deien ni piu. Només menjaven. 5.Els punts suspensius i etcètera:

La paraula etcètera ens indica que la llista no s’ha acabat igual que els punts suspensius. Normalment la trobem abreujada: etc.

Els punts suspensius per indicar una interrupció, una suspensió: Tant com vulguis,

però…. 6.L’interrogant: Serveix per marcar l’entonació interrogativa, de pregunta directe. Exemple: ¿Tothom està disposat? 7.El signe d’admiració o exclamació: serveixen per donar intensitat al missatge. Exemple: ¡Avall, que fa baixada! 8.Els parèntesis i els guions:

Es fan servir per delimitar una intercalació que es posa a tal d’explicació dins la frase. Exemple: ….Va viure més de vint anys (xifra molt respectable per a un gat) i tots els diaris van parlar d’ell… I de pressa! ­ diu el batlle­ si no vols jeure dins la presó. 9.Les cometes: S’utilitzen per transcriure el discurs directe o citar paraules especials. Exemple: ¿Per què en diuen “gas” del gas? En Joan va dir “som­hi” i vam marxar. 10.El guió: Serveix per obrir el diàleg. Exemple: Compareix el notari i li diu: ­Veiam com voleu es testament! 2.9. Com fer un resum.

Plantejament del text. El resum s’ha d’articular sobre allò que és essencial en el text. És important, després d’haver llegit el text que hem de resumir, de formular una frase mentalment que sigui el nucli del resum.És indispensable escriure aquest text reduït amb les nostres paraules, un resum no és una còpia! Cal estar desperts i saber descobrir allò que és essencial i allò que és accessori en el text de l’autor. En regles generals, potser caldrà passar per alt detalls d’exemples, o exemples en si per donar prioritat a l’expressió dels arguments, idees o dades principals. Cal tenir en compte la importància de les idees i dels significats per sobre de tot. Cal lligar els paràgrafs els uns amb els altres. No hem de fer frases excessivament curtes i telegràfiques, per sistema. Fer frases simples fa que el resum sigui feixuc. Cal fer servir els connectors lògics entre els paràgrafs. Un bon resum expressa el pensament de l’autor. Segueix el recorregut les idees de l’autor. Les idees estan repartides en paràgrafs que responen als centres d’interès del text original i estan articulades unes amb les altres.

Extraieu la idea principal Extreieu la idea general i la de cada paràgraf. Elaboreu la frase mestra mentalment.

Treballeu sobre el text Fent els subratllats, els encerclats i les fletxes convenients que destaquin com estan connectades les idees del text. No us preocupeu: heu de guixar l’original!

Cal fer­se l’esquema del text (podeu fer­ho damunt del text mateix, si es pot).

Redacteu els paràgrafs Segons l’esquema previst vetllant per la importància de cadascun i connectant­los lògicament. Cada paràgraf conté una idea principal. Cada paràgraf comença per la idea principal que desenvolupa

Cal evitar la copia de paraules o frases del text original.

Si el text està escrit en alguna altra varietat dialectal o bé històrica, cal escriure el resum amb un registre actual i en la nostra varietat.

Evitar la narració, utilitzant frases de l’estil l’autor diu…

Revisió del text, caldrà repassar­lo per comprovar l’ortografia, les “principals faltes

de gramàtica” que solem fer, i tots aquells aspectes que faran que el producte estigui “acabat”.

2.10 Connectors. Els connectors textuals o marcadors textuals són paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s'usen en l'àmbit de l'oració, és a dir, que fan referència a l'estructura de l'oració, i els que s'usen en l'àmbit del text, és a dir, entreoracions o paràgrafs independents. A continuació hi ha una llista de connectors. Tingueu present que aquesta no és una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb més connectors que aquí no són recollits. A més a més, tingueu en compte, però, que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s'usen en l'àmbit de l'oració o del text:

Per introduir un tema o per situart­s’hi. amb referència a

referent a

amb relació a

en relació amb

pel que fa a

quant a

sobre

respecte a/de

per començar

Per continuar sobre un mateix tema o per afegir­hi elements. a més, de més

a/de més a més

[i] encara / encara més

i fins i tot

així mateix

com també

així com

tot seguit

tot de sobte

M'agradaria

Per expressar una causa. a causa de/que; per causa de/que; de resultes de; arran de; com que

perquè; ja que; atès que; vist que; atès / atesa

gràcies a/que

per culpa de

per aquest motiu

pel fet que

per tal com

Per expressar una conseqüència així doncs

doncs; per tant

[com] a conseqüència de

en conseqüència

consegüentment; per consegüent

cosa que; per la qual cosa

de manera que

en efecte

fins al punt que

per això; és per això que

per aquest fet

aleshores

Per expressar una finalitat a fi de (+ vb.inf.); a fi que

perquè (+ vb.inf.)

per a (+ nom); per (+ vb.inf.)

per tal de (+ vb.inf.); per tal que

a l'efecte de (+ vb.inf.)

amb l'objectiu de (+ vb.inf.)/que

Per expressar una excepció. fora que; tret de/que

llevat de/que; posat que

sempre que

si; si de cas; si fa al cas

si és necessari

si fos el cas

si [molt] convé

si no és que

si per cas; si de cas

si s'escau

si escau

tenint en compte

Per indicar oposició o objecció. [això] no obstant; no obstant [això]

però

tanmateix

malgrat [que]; malgrat tot

així i tot; tot i així; tot i amb això

al contrari; en/per contra

altrament

amb tot; amb tot i això

ans [al contrari]

ara bé

de fet

de tota manera

en canvi

encara que; tot i [que]

Per marcar ordre

d'una banda; de l'altra (d'una altra); d'altra banda

d'entrada; per començar

en primer lloc; primer; primerament

en segon lloc; segon; segonament

al final; en acabat; en darrer lloc/terme; en últim lloc/terme; per fi

tot seguit, de seguida

Per fer aclariments

això és; o sigui

és a dir

a saber; és a saber

Per acabar

finalment; per acabar

a tall de cloenda; per concloure; a manera de conclusió; en conclusió

així doncs

així les coses

al capdavall

comptat i debatut

consegüentment; en conseqüència

en definitiva; d'una manera definitiva

en suma

en darrer terme

en última instància

en resum; com a resum; resumint; a manera de resum; recapitulant; en síntesi.

COMENTARI DE TEXT: 3. Textos i els seus comentaris (resums). 3.1 Aprendre on line (CT1)

KARELIA VÁZQUEZ Madrid 17 SEP 2014 ­ El País Uno de los mitos del aprendizaje en Internet de personas mayores asegura que a ciertas edades hay menos dominio de las herramientas informáticas y de las redes sociales y que esto dificulta la formación. Sin embargo, no todos los expertos están de acuerdo con esta teoría. “Los alumnos mayores en general dominan bien Internet y los recursos tecnológicos, aunque es cierto que algunos se matriculan en informática para aprender. Los programas son flexibles y se adaptan a sus necesidades”, dice la directora de UNED Senior. Por su parte a Sangrà, de la UOC, no le gustan las comparaciones entre jóvenes y mayores en cuanto al uso de Internet. “Hay que relativizar: puede ser que los jóvenes usen mejor las redes sociales y los dispositivos electrónicos pero no saben estudiar y aprender on line. En estos cursos buscamos generar procesos de alto nivel de pensamiento que no tienen nada que ver con habilidades para usar un programa u otro”. Regina se dispone a empezar su curso de italiano. “Estoy como un niño con zapatos nuevos”, dice mientras enseña el ordenador que acaba de regalarle su hijo para la ocasión. Es posible que nunca consiga un italiano impecable, sin acento. Pero a estas alturas eso le parece lo menos importante. “Aspiro a comunicarme en mi próximo viaje a Roma. ¿Cuándo vas a Roma? –pregunto. “Ah, ni idea. Solo es una excusa para volver a estudiar: Arrivederci Roma”, dice muerta de la risa.

RESUMS El aprendizaje en internet de personas mayores dificulta su formación.

Los alumnos mayores en general dominan bien internet y los recursos tecnológicos, pero saben estudiar y aprender online.

No podemos comparar entre jóvenes y personas mayores, hay que relativizar.

2. ­ ¿Estás de acuerdo con los expertos?

Como bien de comenta en el texto, hay que relativizar.

Estoy de acuerdo con ambas opiniones. Es cierto que las personas mayores tienen mayor dificultad a la hora de aprender usando las herramientas tecnológicas y de internet, ellos han nacido y vivido en otra época, su manera de pensar no es como la de hoy en día. Los jóvenes están adaptados (la mayoría) a trabajar con internet y con sistemas tecnológicos, y cada vez más jóvenes. Por lo que nacemos con ello y nos resulta más fácil aprender por la red.

3. ­ La Directora de UNED Senior dice: ¨Los programas son flexibles y se adaptan a sus necesidades¨ ¿A qué crees que hace referencia?

Esta claro, el aprender mediante internet, ya sea la E.S.O o una carrera universitaria, lo hace de un modo más cómodo y liberal. El alumno gestiona el tiempo empleado en esa formación

como quiera, ojo! Aprender de este modo tiene sus desventajas. Tienes que ser totalmente responsable y ser muy constante.

Por otro lado, el aprendizaje de modo autodidacta es ejemplar. Yo personalmente he adquirido muchos conocimientos con este sistema. Aunque siempre tienes que contrastar la información, a veces tienes demasiada información en internet...

4. ­ Albert Sangrà Director académico de la UOC afirma: ¨En estos cursos buscamos generar procesos de alto nivel de pensamiento que no tienen nada que ver con las habilidades para usar un programa u otro¨ Qué hemos de entender en esta afirmación?

Entiendo que se refiere a la manera de como estudiar y aprender sin la necesidad de utilizar programas.

Opinión personal: Es interesante utilizar las herramientas de internet, pero debemos utilizarlas con consciencia. La mezcla entre la manera de aprender tradicional y la ¨moderna¨ puede aportarte un gran enriquecimiento.

3.2 Aprendre a lleguir (CT2)

Texto: Cuando se les dice el primer día de clase a los alumnos que el principal objetivo de la asignatura es enseñarles a leer, sus rostros expresan el diagnóstico que acaban de hacer: "Este profesor es un cachondo mental que pretende tomarnos el pelo". Días después, tras unas cuantas horas de deliberación sobre los primeros textos que han leído, tras haber dialogado acerca de ellos con el profesor y haber escuchado lo que sus compañeros entendieron en las mismas páginas que ellos han leído, la expresión de los rostros cambia bastante. Expresan entonces el descubrimiento de que leer no es una actividad tan automática como pensaban, que el sentido cambia mucho cuando hay la oportunidad de dar una cuantas vueltas a lo que otros han encontrado en esas mismas páginas que en una primera lectura parecían tener un sentido tan claro.

JOSÉ LÁZARO Universidad Autónoma de Madrid ­El País­02/09/2010

RESUMS

Ana:

LEER Y COMPRENDER, ¿SINÓNIMOS?

Leer no es solo pronunciar una serie de palabras ordenadas entre sí, si no comprender lo que realmente quiere transmitirnos el mensaje. Para ello es muy positivo poner en común tus conclusiones y compararlas con las de tus compañeros, de ese modo podrás valorar entre dos opciones; por un lado, si realmente has leído y recibido correctamente el mensaje que el texto quería transmitir o por el contrario, si después de la puesta en común el texto tiene otro significado mucho más claro que el inicial.

Victor:

La lectura en grup aporta altres punts de vista

1. El tema tractat al text, parla de la comprensió diversa entre els companys. Cada lector tres les sedes propies conclusiones d'un mateix text. Contrastar les opinions d'un mateix text que tota un clase hem lleguit, ens farà veure altres perspectivas del text.

El text està escrit per José Lázaro, entenc que és un professor de la Universitat Autónoma de Madrid. Un text publicat el 02 Septembre del 2010 en el País. Les seves intencions son informàtives. Explica des d'una posició objectiva l'ocorregut en una classe.

3.3 Consejos para aprender idiomas (CT3)

Matthew Youlden habla nueve idiomas fluidamente y entiende casi una docena más. Trabajamos en la misma oficina en Berlín, así que le oigo usar sus habilidades constantemente, cambiando de idioma cual camaleón cambiando de color. En realidad, durante mucho tiempo ni siquiera llegué a sospechar que era británico.Cuando le comenté a Matthew que me estaba costando muchísimo esfuerzo llegar a comprender tan solo un segundo idioma, se descolgó con los siguientes consejos. Si eres de los que piensa que nunca llegarás a ser bilingüe, ¡más te vale tomar nota!

1. Tienes que tener claro por qué lo estás haciendo

2. Sumérgete

3. Encuentra un compañero

4. Mantenlo relevante

5. Diviértete

6. Actúa como un niño

7. Abandona tu zona de confort

8. Escucha

9. Mira a otros hablando

10. Háblate a ti mismo

Matthew Youlden acaba diciendo “Yo creo que cada idioma representa una manera distinta de ver el mundo. Si puedes hablar un idioma, entonces tienes una manera diferente de analizar e interpretar el mundo a la de un hablante de otro idioma”

“Por lo tanto, habiendo aprendido otros idiomas y habiendo estado rodeado de muchos idiomas distintos, no podría elegir solo uno. Eso significaría renunciar a la posibilidad de ser capaz de ver el mundo de una manera distinta. En realidad no solo de una manera, sino de muchas maneras distintas. Así que, para mí, el modo de vida monolingüe es el más triste, solitario y aburrido de ver el mundo. Hay tantas ventajas en aprender idiomas que no puedo pensar ninguna razón para no hacerlo.”

RESUMS

Victor:

10 consejos para 10 hablas mundiales, los idiomas.

Matthew Youlden habla nueve idiomas fluidamente y entiende casi una docena. Oigo usar sus habilidades y ni siquiera sospeché de que era británico.

Me dijo que tomara nota de 10 consejos ya que le comenté que me costaba muchísimo aprender otra lengua y acabó diciéndome que cada idioma representa una manera de ver e interpretar el mundo. Matthew no quería elegir solo un idioma teniendo la posibilidad de ver el mundo de una forma distinta. Ser monolingüe es triste y aburrido, hay muchas ventajas a la hora de aprender idiomas que no tengo ni una sola razón a la contra.

Ana:

Aprende idiomas, ponte un objetivo y disfruta la diversidad

El texto nos habla de el sr. Mattew Youlden residente en Berlín y nos apunta que domina a la perfección nueve idiomas. Es admirado por su compañero de oficina, que le confiesa tener dificultad para aprender un segundo idioma, en ese momento el sr. Mattew le da diez consejos útiles para aprender idiomas.

En primer lugar debes tener un objetivo, entrégate a él, encuentra alguien con quien compartirlo, practícalo a diario, haz de ello un hooby, mantén la mente abierta, no te acomodes, escucha música o acude a lugares de ocio donde hablen el idioma y por último háblate a ti mismo.

Finalmente el sr. Mattew acaba dando su punto de vista sobre las ventajas de aprender idiomas, añadiendo: " cada idioma expresa una forma de vida, renunciar a cualquiera de ellos es renunciar a la diversidad que el mundo nos presta".

3.4 Quiero un título para aspirar a más. (CT4)

REPORTAJE: (PRE)PARADOS / 18 El País, viernes 8 de octubre de 2010

"Quiero un título para aspirar a más"

Cuatro jóvenes explican por qué han vuelto a las aulas tras años sin pisarlas

VICTORIA TORRES BENAYAS - Madrid - 08/10/2010

"Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos

subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y

profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro.

"Hijo, estudia para que mañana tengas un trabajo decente". La lógica dice, los expertos

subrayan y la estadística demuestra lo certero de este consejo tan repetido por padres y

profesores. A mayor nivel de estudios, mayor protección contra el paro. Los universitarios

recién licenciados -que habitualmente soportaban las mayores tasas de desempleo después de

los que se quedaron en la ESO- son ahora los que mejor capean la situación, con un paro del

19,4% frente al 52,1% que sufren los que solo tienen la educación obligatoria, según muestra la

última encuesta de población activa (EPA).

Este valor asumido se ha aliado con el paro, los salarios bajos y el empeoramiento de las

condiciones laborales para devolver a las aulas a miles de jóvenes que las dejaron de forma

prematura al calor de un mercado laboral en alza. El fenómeno no sorprende a los expertos.

Josep Oliver, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad Autónoma de Barcelona,

recuerda que "hay una relación muy directa entre el abandono escolar y el crecimiento", de

manera que, cuando "las condiciones del mercado de trabajo empeoran, el coste de

oportunidad de seguir estudiando cae porque la alternativa es el paro". José María Peiró,

catedrático de Psicología Social de la Universidad de Valencia, subraya que, además de una

menor tasa de paro, los más formados también tienen "mejores salarios y una mayor

proyección". Miguel Soler, director general de FP, recomienda vivamente formarse a los que

no lo hicieron en su día porque "el 85% de los puestos de trabajo que se ofrecerán en la OCDE

en 2020 serán para personas cualificadas". Volver a clase sí, concluyen los especialistas

consultados, pero con cabeza y a "una formación estratégica, planificada, exigente y de

calidad".

Muy consciente de esta situación, Víctor Feito, madrileño de 21 años, ha retornado a 2º de

Bachillerato después de tres años de parón. "Dejé el instituto porque no estaba estudiando y,

antes que perder el tiempo, prefería trabajar", explica. Pensaba que "sin estudios y echando

horas podía ganar más" que su madre, "que lleva 15 años de administrativa", porque así veía

que era en los años de bonanza. Encontró trabajo en una pollería y, aunque "por tres euros no

llegaba a los mil", esperaba "subir en pocos años". Pero la crisis barrió sus expectativas y se

dio cuenta de que "a los 35 iba a estar igual o peor". Por eso ha retomado el curso para

después hacer Magisterio Musical -canta en un grupo-, un módulo en Sonido o Empresariales.

"Sé que cuando acabe también trabajaré como un mulo y probablemente también ganaré mil

euros pero haré algo que me guste y con más futuro", dice.

El mismo camino ha emprendido David Pérez, que con 21 años comparte aula con chicos de 17

en 2º de Bachillerato en Andújar (Jaén). Al terminar la ESO y "por flojera intelectual", un

módulo de FP lo llevó al mercado laboral. "Estuve tres años trabajando de administrativo por

800 euros hasta que desperté del letargo. Con la coyuntura económica que atraviesa España o

hago algo bueno o no voy a ningún sitio", razona. Cuando le preguntan si cree que ha perdido

el tiempo, responde citando a Machado, todo pasa y todo queda. "Mi movimiento hay que

verlo con gafas de largo plazo, si no, no se entiende", agrega.

En este curso se ha registrado la mayor tasa de escolarización de la historia y el tercer

aumento consecutivo de alumnos en enseñanzas no universitarias tras 15 años de caída. Hay

140.736 chicos más en clase a pesar de que la población joven ha caído (son casi 59.000

alumnos de 15 a 19 menos que hace tres años). Suben los estudiantes de Bachillerato (9.244

más) y mucho más los que optan por la Formación Profesional (34.452 más), aunque siguen

siendo menos que los bachilleres cuando la media europea es justo al revés.

Lo grave es que muchos se quedan a las puertas de la FP por falta de plazas. Se desconoce el

número exacto -imposible de calcular, dicen en Educación-, pero los expertos sostienen que

son 40.000 al año. Alejandro Martín, de 25 años y de Fuenlabrada (Madrid), sí ha entrado.

Estudia un módulo de grado medio en carrocería. "Trabajo no me va a faltar, para golpes

siempre va a haber dinero porque paga el seguro", espera. Llevaba cinco años fuera del

sistema educativo. "Lo dejé porque era triplitidor", confiesa. Su periplo laboral se resume en

dependiente de dos tiendas de telefonía y teleoperador. "Con 20 años, 900 euros dan para

mucho pero después ya no porque quieres hipoteca, coche, hijos...". En febrero le despidieron

y lo tuvo claro: "O estudio o de aquí a unos años voy a estar en la misma miseria porque la

economía no va a mejorar. Quiero un título para aspirar a más, para tener más".

Aún más lejos, a la universidad, apunta Jaime Rivero Lara, de 29 años y de Sanlúcar de

Barrameda (Cádiz). Tras la ESO, hizo un módulo de Electricidad y se pasó diez años

"trotando" de "trabajillo en trabajillo": camarero, descargando camiones, haciendo rejas de

hierro, puliendo suelos en obra nueva... Este último no le "gustaba nada" pero le duró siete

años, los que necesitó para pagar un coche que le pesaba como una losa. Pronto supo que sus

1.300 euros eran "pan para hoy y hambre para mañana" porque "el ladrillo iba a explotar".

Aconsejado por su novia y amigos, todos con carrera, decidió dejarlo cuando "ya rodaban

cabezas". Acaba de entrar en Ingeniería de Minas tras realizar un módulo en Delineación. "Me

he informado, es bonito y no me faltará trabajo", vaticina. Jaime es uno de los 1,6 millones de

matriculados en la universidad, un 10% más.Ante estos números, una "derivada posible" que

teme José García Montalvo, catedrático de Economía de la Universidad Pompeu-Fabra, es que

se acentúe la sobrecualificación, que en España afecta al 44% de los universitarios de entre 25

y 29 años frente a la media del 23% de los países desarrollados, según la OCDE. Por eso, pide

a los jóvenes que se informen sobre salidas y salarios antes de decidirse por la universidad.

Para Francesc Pedró, analista del Centro para la Investigacion Educativa de la OCDE, la clave

también es que "se formen según las necesidades del mercado a medio plazo", máxime cuando

el país aspira a un cambio de modelo económico. También es importante que el aumento de la

demanda en FP no sea un "movimiento coyuntural" sino que "se consolide". Otro peligro del

que advierte Peiró es que el esfuerzo de los jóvenes, si no salimos pronto de la crisis, se

traduzca en nada. "La cualificación per se no hace milagros, si un país no tiene actividad, no

renueva sus estructuras productivas y no genera empleo, habrá desempleados sea cual sea su

nivel de formación"

En cifras

- El 31,2% de los jóvenes deja los estudios tras la ESO, el doble de la media europea (solo

Portugal tiene tasas de abandono tan altas). Además, no acaba la carrera un tercio de los

universitarios.

- Desde 2007, el paro entre los menores de 30 años que no han acabado la ESO ha crecido 30

puntos. En el caso de los que tienen estudios secundarios (FP, Bachiller), ha subido 20

puntos y 11 en los universitarios.

- El número de alumnos en Bachillerato y FP ha crecido un 7,8% este curso.

- Hay un 10% más de universitarios y su cifra, 1,6 millones, supera el récord de los noventa.

El 33% tiene más de 30 años.

- El 38% de los menores de 24 años ha cursado FP. La media en la UE es un 52%.

RESUMS Victor: Estrategias y objetivos para tu nueva formación

Contra más estudios tienes, mayor protección contra el paro. Esto es un consejo de padres y profesores que se reitera día a día.

Esta situación de crisis la toleran mejor los licenciados que los que se quedaron en la ESO. La situación económica y las malas condiciones laborales hay empujado a viejos estudiantes a entrar en las aulas de nuevo. Existe una sobrecualificación por lo cual los estudiantes deben informarse sobre las salidas y salarios. La cualificación no tendrá valor si el país no tiene movimiento.

El retorno a los estudios, debe tener un objetivo viable y una estrategia competente.

Ana: Vuelve a las aulas, no te acomodes y cumple tus metas

El texto es un reportaje del diario El País, en el cual se exponen varios estudios estadísticos agrupando a la población según su nivel de estudios y la tasa de paro que ocupan cada uno de dichos grupos. Intervienen varios catedráticos, además de algunos testimonios de ciudadanos que regresan a las aulas tras varios años sin pisarlas.

En primer lugar, los datos apuntan que un porcentaje elevado de la población abandona los estudios tras finalizar la enseñanza obligatoria, dicho porcentaje encabeza la lista de parados. mientras que la población más cualificada ocupa un menor porcentaje en la tasa de paro. En segundo lugar dichos estudios apuntan al crecimiento de alumnos matriculados en estudios superiores, además del incremento en la media de edad que actualmente esta en proceso de formación. Los testimonios coinciden en que se arrepienten de haber dejado los estudios y por eso tras años sin pisar las aulas han vuelto a ellas par poder aspirar a nuevas oportunidades en la vida.

En conclusión según los expertos debemos marcarnos un objetivo y escoger una formación estratégica, planificada, exigente y de calidad.

3.5 Per col.laborar, cal aprendre? (CT5)

Fa temps que intento explicar a qui em vulgui escoltar que el món de l'educació primària, secundària i superior està canviant radicalment davant els nostres ulls i que els protagonistes d'aquests canvis no són els governs ni els responsables d'institucions educatives. Els protagonistes tenen entre 7 i 20 anys. Segons dades del Pew Internet Center, durant el curs 2007­ 2008 més d'un milió d'estudiants de secundària nord­americans van seguir els seus cursos per Internet, i el més important és que aquesta xifra representa un creixement del 47% respecte al curs anterior. Segons el mateix estudi, el passat curs, els estudiants universitaris d'Estats Units que van optar per seguir els seus cursos on line van arribar gairebé als quatre milions. Aquestes xifres expliquen la preocupació de la Secretaria d'Educació del Govern de Obama pel tema i l'encàrrec d'un estudi sobre l'impacte de les TIC en l'educació. Les conclusions són molt clares: entre l'aprenentatge tradicional i l'aprenentatge virtual, és més eficient, té millors

resultats i desperta més interès en els estudiants el virtual. Però les opinions més favorables i els millors resultats els trobem en un model híbrid, part presencial, part online. Passa que els joves, acostumats a viure en un entorn digital no accepten, ni en la universitat ni en la seva vida en general, la passivitat. Han crescut amb Internet i són actius, col∙laboradors, interactius i multitasca, i en entorns més madurs, com el nord­americà, abandonen les aules, però no els estudis. Busquen i troben maneres alternatives d'accés al coneixement organitzant les seves pròpies comunitats d'aprenentatge. Un exemple. Si busquem en YouTube a Walter Lewin, un astrofísic del MIT trobarem múltiples vídeos de les seves classes i veurem l'aula gairebé buida. En canvi, cada vídeo ha estat vist per unes 250.000 persones i les emissions dels seus cursos per Internet són seguides per milions d'estudiants. En Espanya, el 60,5% de centres de primària i secundària encara no disposen d'un pla específic per a la introducció de les TIC, només el 17,5% del professorat les utilitza per a millorar les seves classes mentre que el 84,7% de l'alumnat afirma que troba en Internet tota la informació que necessita per a estudiar. La situació en la universitat no és millor. Les nostres investigacions ens mostren que els professors, siguin de primària, secundària o superior tendeixen a utilitzar Internet en tot cas per a mantenir els patrons tradicionals de la docència, no per a innovar o per a transformar el model pedagògic. Per a mi està molt clar que el futur de l'educació passa per la hibridació entre l'ensenyament presencial i el virtual, i si volem avançar, les institucions educatives haurem d'aprendre una cosa que encara ens costa molt: col∙laborar. IMMA TUBELLA La Vanguardia 01/09/2009 RESUMS Victor: Col.laboració entre alumnat i professorat

L'educació està canviant i els principals responsables són els estudiants.

L'impacte del TIC a nord­américa ha sigut considerable. Estudiant de secundaria han deixat les aules per seguir els cursos per la xarxa i aquesta xifra va en creixement respecte a l'any passat. L'aprenentatge virtual desperta entre el joves, encara que el model híbrid és el que donarà millors resultats. L'alumnat troba tota la informació per internet mentres el profesorat no.

El futur de l'educació necessita un model híbrid per l'ensenyament, que l'alumne i el professorat col.laborin per tal de millorar el camí.

Ana: Educación híbrida, un paso al futuro.

El texto publicado en la vanguardia en 2009, expone el reflejo a la realidad cada vez más evidente, un cambio radical en la educación, utilizando como herramienta el aprendizaje a través del campo virtual.

Por un lado los protagonistas e innovadores son los propios alumnos que afirman encontrar en internet toda la información necesaria para estudiar. Por otro lado el profesorado español mantiene que la web es una herramienta muy útil para recopilar información, pero eso nada tiene que ver con la transformación del modelo enseñanza. En lugares como norte­américa o Estados Unidos, entre otros, millones de estudiantes optan por una formación on­line, sin embargo en España solo el 40% de los alumnos realiza su formación a través internet.

En conclusión, inevitablemente la educación esta padeciendo un cambio importante en su modelo pedagógico, el impacto de las TIC (tecnologías de la información y la comunicación) promovido por los propios estudiantes, cosa que preocupa seriamente a los gobiernos e instituciones.

3.6 Precarietat i exclusió social (CT6)

Precarietat i exclusió

El deteriorament que pateixen amplis sectors de les classes mitjanes i populars és una seriosa amenaça per a la cohesió social i exigeix estar entre les màximes prioritats.

Les altes taxes d'atur, la manca de perspectives laborals i la precarietat general en què viuen els joves a Espanya estan arribant als jutjats en forma de sentències que obliguen els

progenitors a seguir pagant la pensió per aliments als seus fills, fins i tot quan aquests fa temps que han arribat a la majoria d'edat i tenen una carrera universitària.

Es tracta en gairebé tots els casos de pares divorciats que havien deixat de pagar les pensions. Els tribunals, seguint l'article 3.1 del Codi Civil que insta a aplicar la llei "atenent a la realitat social", han dictat unes sentències que 10 anys enrere haguessin resultat insòlites, però que ara responen a una situació cada vegada més dominada per la precarietat , com ha assenyalat l'últim informe sobre exclusió i desenvolupament realitzat per la Fundació Foessa (2014), vinculada a Càritas.

L'informe analitza 35 indicadors socials i permet observar tot el que s'ha deteriorat la situació a Espanya per la crisi. Només un 34,3% dels espanyols viu amb comoditat, amb totes les seves necessitats cobertes; en l'últim informe, fa sis anys, el percentatge arribava al 50,2%. El treball reflecteix que el 40,6% de la població pateix les conseqüències de la precarietat, el 24,2% pateix una exclusió moderada i el 10,9% està ja en situació de marginalitat severa. Són xifres preocupants, a les quals cal sumar la recent advertència d'Unicef sobre un altre indicador molt negatiu: lapobresa infantil ha passat en cinc anys del 28% al 36%.

Aquests informes mostren el deteriorament que pateixen amplis sectors de les classes mitjanes i populars, el que suposa una seriosa amenaça per a la cohesió social. És una situació que s’ha de corregir: la desigualtat és una injustícia i un obstacle per al creixement i el progrés econòmic. Evitar la fractura social hauria d'estar ara entre les màximes prioritats.

Editorial El País 1 NOV 2014

RESUMS

Ana:

Deteriorament dels sectors i l'activitat laboral, suposa una amenaça per a la cohesió social.

Espanya actualment pateix una crisi econòmica important, cosa que implica elevades taxes d'atur, manca d'activitat laboral, i precarietat generalitzada.

Aquesta situació genera un augment de exclusió i desigualtat fent d'obstacle davant el creixement econòmic, afectant majoritariament a les clases mitjanes i provocant el

deteriorament d'amplis sectors de sostenibilitat. La situació fa retrocedir en el temps, davant d'alguns àmbits de competències fiscals, la qual cosa era ja inimaginable a l'època actual.

Goberns e institucions haurien de tenir aquest problema com a prioritat, per tal de mantenir la cohesió social e evitar el fracas del nostre país arribant a patir una fractura social.

Victor: Alerta a les situacions socials d'avui dia

La majoria de classes mitjanes estàn patint un desgast social a conseqüèncie de falta de treball, situacions precaries i poques possibilitats laborals.

Als jutjats, s'estàn pronunciant sentències jurídiques que fa 10 anys enrrere eran impensables. Un informe indica els valors actuals dels marcadors sociales, que anuncien unes dades negatives i preocuopants, per aquest motiu, s'ha de tenir present aquest problema.

Aquest informe ensenya la deteriorament social. Tenim que possar seny per tal d'evitar la fractura social, la desigualtat, el decreixement i retrocés econòmic.

3.7 ¿Suerte o buena suerte? (CT7)

¿Por qué se dice que alguien tiene buena suerte? ¿Qué caracteriza a las personas afortunadas? Mientras la suerte depende del azar y es incontrolable, labuena segenera con esfuerzo y actitudes positivas. No es tanto una cuestión aleatoria, sino de trabajar para conseguir lo que uno quiere. Por Alex Rovira Celma.

A menudo, en conversaciones con compañeros, amigos o familiares oímos la referencia a un tercero en términos: "¡Fulano de tal sí que tiene buena suerte!". Esta expresión nos lleva a pensar en que la fortuna parece favorecer al sujeto que es objeto de la conversación. Pero si analizamos en detalle los motivos por los que se le atribuye esa buena fortuna, observamos en la mayoría de casos que detrás de ella existe un conjunto de elementos que nos llevan a

pensar que no se trata de una cuestión de puro azar, sino que la buena suerte de la persona es más el resultado de su trabajo y de sus actitudes que de los caprichos de lo aleatorio. Por eso conviene diferenciar dos conceptos: suerte, por un lado, y buena suerte, por otro.

La suerte, entendida como la define el diccionario, tiene que ver con el azar. Se trata de la aparición de circunstancias no controlables ni reproducibles por la voluntad humana y cuyos efectos, favorables o adversos, tienden a ser efímeros. Por otro lado, la buena suerte, dicen quienes consideran tenerla, la crea uno mismo: uno es la causa de su buena suerte. ¿Cuáles son entonces los elementos que definen a las personas que consideran que tienen buena suerte en la vida? A continuación, los más representativos:

Tienen una actitud positiva ante las experiencias, incluso cuando éstas, de entrada, aparecen como un revés, una dificultad o una crisis. Su optimismo se ancla no en la ingenuidad, sino en la lucidez y en el compromiso con su trabajo. Cuando la adversidad se presenta, se cuestionan en qué medida han contribuido a la situación y actúan para resolver la circunstancia que se haya generado. Se saben responsables de sus actos. Ante el error o la adversidad, no culpan a un tercero, sino que se preguntan en qué medida ellos son, consciente o inconscientemente, causa de lo que les ha ocurrido, y cómo pueden enmendarlo. No viven el error como una mácula en su currículo o algo de lo que avergonzarse, sino que hacen de él una fuente de aprendizaje. Disponen de buenas dosis de asertividad y autoestima. Ello les lleva a mantenerse fieles a su propósito, a perseverar, a trabajar para crear las condiciones que favorezcan la aparición del anhelo que persiguen.

Emplean su imaginación para ver con la mente su anhelo realizado. Funcionan con un "hay que creerlo para verlo", y no con un "hay que verlo para creerlo".

Son perseverantes: no postergan las cuestiones que tienen pendientes de resolver. O lo resuelven de inmediato o lo delegan o lo tiran a la papelera.

Tienden a atribuir un significado constructivo a lo que les sucede. Una misma circunstancia puede ser vivida, según la persona, como un golpe de mala suerte o un regalo de la vida que permite abrir la conciencia a un modo nuevo de percibirse a sí mismo y a los demás, y a actuar de manera diferente. Esta segunda reflexión es habitual de los creadores de buena suerte.

(…) Por ello, quizá lo razonable es despreocuparse de la suerte (mala, buena o inexistente) y avanzar creando las circunstancias que nos lleven a encarnar la calidad en lo humano, en las relaciones, en lo social y en la vida. RESUMS

Victor:

Tu vida construida por tu trabajo y pasión, dejamos la suerte de lado.

La suerte no es una cuestión de azar aunque su definición sea esa. Es una cuestión de trabajo y actitud. Diferenciamos suerte, de buena suerte, donde diremos que la suerte esta relacionada con el azar y la buena suerte con la actitud.

Las personas que representan a la buena suerte son optimistas de actitud positiva. Responsables de sus actos y que no viven de forma negativa el error. Son asertivos y con la autoestima alta. Con gran imaginación, las circunstancias te las tienes que creer.

Centrarse en la suerte nos desviará de alcanzar objetivos exigentes, también sociales y humanos. Nosotros creamos las circunstancias.

Ana: Buena suerte, la cosecha del esfuerzo

Como diferenciar la suerte de la buena suerte. Denominamos suerte aquella dependiente de azar,por ejemplo que te toque la lotería, encontrarse unas monedas, etc. Sin embargo la buena suerte es la que debemos forjar con esfuerzo y trabajo constante, manteniendo una actitud positiva, perseverante, lucida, comprometida y reflexiva ante diferentes circunstancias. Así mismo si queremos cosechar el éxito de la buena suerte en un examen debemos estudiar, de lo contrario si esperamos aprobar el examen por un golpe de azar probablemente no lo logremos.

3.8 Pobreza infantil (CT8)

Siete preguntas inquietantes sobre la pobreza infantil en España

Gonzalo Fanjul Madrid 28 OCT 2014 Durante los últimos seis meses la oficina de investigaciones de Unicef ha evaluado el impactode la crisis económica en el bienestar de los niños y jóvenes adultos de los países ricos. El resultado esLos niños de la recesión, una fotografía desasosegante de los efectos de la Gran Recesión en los 41 estados de bienestar más desarrollados del planeta. Dicho de forma simple, la crisis ha tenido un impacto devastador en los menores, los niños han sufrido más que ningún otro grupo social y las instituciones públicas de un número demasiado alto de países han fracasado a la hora de evitar y revertir esta situación. Lo que es igualmente importante, el sufrimiento de los niños de hoy evolucionará con rapidez en una carga para el futuro. La pobreza infantil es una bomba de relojería para los intereses demográficos, económicos y democráticos de cualquier sociedad inteligente. Incluso aquellos menos interesados en la pobreza de los niños deberían estar aterrados ante las consecuencias que se deriven de ella en las próximas décadas. España es un estudio de caso de esta peligrosa ecuación. De acuerdo con las estadísticas europeas, uno de cada tres niños de nuestro país (2,7 millones) viven en la pobreza o en riesgo de exclusión. El informe de Unicef calcula que los niveles de pobreza infantil han crecido un 28% entre 2008 y 2012. España se sitúa en niveles alarmantes en algunos indicadores básicos de bienestar, como el número de jóvenes que no estudian ni pueden trabajar (casi uno de cada cinco), o la percepción que las propias familias tienen de su futuro. Utilizando este informe como punto de partida, el equipo de investigación deporCausa ha analizado las implicaciones de la crisis española de la pobreza infantil en algunos ámbitos particularmente sensibles del interés público. El análisis de los datos sugiere al menos siete preguntas relevantes que deberían formar parte del debate que genere este informe. Cada una de estas preguntas plantea elementos centrales del debate acerca de la pobreza infantil en España, uno de los grandes debates de nuestra generación. El interés que demuestren los responsables políticos y las instituciones en hacerle frente determinará el futuro de millones de niños en nuestro país, tanto como el del conjunto de la sociedad. RESUMS Victor: El futuro de los niños en manos de irresponsables

La crisis ha tenido una colisión destructora en los menores. El futuro de estos está en riesgo. Los intereses demográficos y socio­económicos son altamente peligrosos.

Actualmente España es un estudio de esta situación. El bienestar social está en alarma Y los jóvenes que no estudian, no pueden trabajar.

El análisis de los datos sugiere 7 cuestiones a tener en cuenta. Políticos e instituciones deben responsabilizarse del futuro de los niños.

Ana: Pobreza infantil, graves consecuencias socio­económicas globales de un futuro próximo. La crisis de los denominados países ricos, afecta a miles de niños en primera persona, sumergiéndolos en la pobreza e exponiéndolos a la exclusión social, repercutiendo gravemente el futuro de los mismos y consecuentemente afectando al resto de la sociedad.

Las primeras consecuencias aparecen entre los jóvenes, generación de los "NINIS" (ni estudia ni trabaja) debido a la alta tasa de paro. Gobiernos e instituciones deben tomar como prioridad el bienestar de dicho grupo social con el fin de garantizar el bienestar social del futuro.

Varias organizaciones ponen nombre al tremendo impacto denominándolos niños de la recesión.

3.9 Siete preguntas inquientantes sobre la pobreza infantil (CT9)

Siete preguntas inquietantes sobre la pobreza infantil en España Los menores han sufrido la crisis más duramente que cualquier otro grupo social. Las políticas públicas de un número demasiado alto de países han fracasado a la hora de evitar y revertir esta situación Gonzalo Fanjul Madrid 28 OCT 2014 ­ 11:08 CET49 http://elpais.com/elpais/2014/10/27/planeta_futuro/1414411659_082586.html Durante los últimos seis meses la oficina de investigaciones de Unicef ha evaluado el impacto de la crisis económica en el bienestar de los niños y jóvenes adultos de los países ricos. El resultado es Los niños de la recesión, (…) Utilizando este informe como punto de partida, el equipo de investigación deporCausa ha analizado las implicaciones de la crisis española de la pobreza infantil en algunos ámbitos particularmente sensibles del interés público. El análisis de los datos sugiere al menos siete preguntas relevantes que deberían formar parte del debate que genere este informe: 1. ¿Por qué la crisis ha golpeado más duramente a los niños que a los ancianos? El mejor modo de comprender la magnitud de la evolución de la pobreza infantil en España es compararla con la pobreza de los mayores de 65 años, un grupo tradicionalmente vulnerable de nuestra sociedad. Mientras la primera se incrementaba entre 2008 y 2012 hasta alcanzar cifras récord, la segunda se reducía a la mitad. Es cierto que la posición relativa de los mayores ha mejorado como consecuencia de la caída del ingreso medio del país, ya que las pensiones son una fuente de ingreso que no ha variado esencialmente. Pero estos datos son todo un poema a la eficacia de las diferentes herramientas de protección: sólida en el caso de los pensionistas, volátil en el de los niños. Si una de las

funciones principales del estado de bienestar es proteger a los individuos y las familias frente a unshock, el de España ha demostrado ser alarmantemente ineficaz. 2. ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis de los niños en el largo plazo? La experiencia de crisis pasadas sugiere que episodios breves pero intensos de pobreza durante los años de crecimiento tienen consecuencias de por vida en la seguridad, la preparación o la capacidad de emprendimiento de los afectados. Aunque todavía es pronto para hacer una estimación de las consecuencias que tendrá esta crisis, algunos indicadores nos permiten calibrar la envergadura del impacto social. El año 2008, por ejemplo, puso fin al crecimiento lento pero continuado de las tasas nacionales de fertilidad, cuya recuperación es una condición necesaria para revertir el peligro de una pirámide demográfica invertida que sea incapaz de sostener en el futuro las pensiones y el estado de bienestar. Cuando los niveles de abandono escolar en España doblan la media de la Unión Europea, el miedo de las familias a tener hijos hoy se disparará en una sociedad de empleos precarios y de baja cualificación. 3. ¿Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención? Los niños han sido uno de los principales daños colaterales de la reducción del gasto público derivado de las políticas de austeridad. De acuerdo con lasestimaciones realizadas por la Fundación Tomillo para el Comité Español de Unicef, entre 2010 y 2013 la inversión de las diferentes administraciones en infancia se redujo un 14,6%. PeroLos niños de la recesión ofrece un nuevo dato aún más preocupante: durante el período 2008­12, y a diferencia de otros países desarrollados, la intervención del Estado español no ha reducido la desigualdad entre ricos y pobres, sino justo lo contrario. Como muestra el gráfico, la política de subsidios e impuestos del Gobierno ha contribuido a incrementar la desigualdad generada por el mercado (medida de acuerdo al índice de Gini). El contraste con otros países europeos —como el Reino Unido— es llamativo y demuestra hasta qué punto las políticas públicas españolas durante este período han beneficiado más a las rentas altas y a las grandes empresas, con independencia del partido en el gobierno. 4. ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños? La pobreza infantil fue objeto de mofa hace unos días en el Congreso por parte de algunos diputados del Partido Popular. El asunto llamó mucho la atención, pero lo verdaderamente llamativo es que durante la presente legislatura no haya prosperado en el Parlamento ninguna medida notable para abordar un tema tan relevante. De acuerdo con la información recabada por el Proyecto Avizor, de las 395 iniciativas legislativas tramitadas hasta septiembre de este año, solo dos estaban directamente relacionadas con el bienestar de los niños. Las dos fueron rechazadas. 5. ¿Es suficiente con recuperar el empleo para rescatar a los niños? El Gobierno ha fiado la recuperación social a la creación de empleo. Los datos, sin embargo, muestran que la baja calidad de los nuevos empleos españoles (precariedad, temporalidad, bajos salarios) impide a muchas familias trabajadoras con hijos escapar de la pobreza. Las tasas de pobreza entre familias con empleo e hijos prácticamente doblan la de aquellas que no tienen hijos, lo que convierte a los niños en lo más parecido a un lastre. Incluso en el mejor de los casos, la recuperación del empleo no conseguiría resolver la debilidad del sistema de protección para los niños en familias desempleadas, que se ha puesto de manifiesto durante la crisis. 6. ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida? La debilidad de los sistemas que debían haber evitado esta crisis de los niños no es solo el resultado de la recesión que comenzó en 2009. Mientras la riqueza nacional creció de manera galopante en la década previa a la crisis, el volumen y la eficacia de la inversión en políticas públicas de infancia creció lentamente para después estancarse y caer, lo que se tradujo en niveles menguantes de reducción de la pobreza infantil. España desperdició durante ese tiempo la posibilidad de fortalecer un sistema de protección que ha demostrado ser esencial en el éxito de otros países a la hora de sortear el impacto de la crisis sobre los niños. 7. ¿Dónde están los datos? La información disponible acerca del bienestar de los niños y de las políticas e instituciones que deben velar por ellos es claramente insuficiente para garantizar un debate público informado. Quien desee abordar con seriedad este problema se enfrenta a un conjunto de datos fragmentado, incompleto y desactualizado. El contraste con otras áreas del interés público, como la calidad de las instituciones financieras, resulta sorprendente y da una idea del orden de prioridades establecido por las autoridades españolas y europeas. Gonzalo Fanjul es autor principal del informe de Unicef Los niños de la recesión y cofundador de la Fundación porCausa.

RESUMS Ana: Cargos políticos principales responsables de la recesión infantil.

1. ¿Por qué la crisis ha golpeado más duramente a los niños que a los ancianos?

Debido a la alta tassa de paro, miles de hogares españoles viven sumergidos en la pobreza viéndose afectados los niños directamente. Sin embargo los ancianos reciben la pensión mensualmente, aunque siendo escasa, es un ingreso fijo.

2. ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis de los niños en el largo plazo?

Afectará indudablemente su personalidad creando una mayor inseguridad personal, disminuirá el nivel académico y profesional, repercutiendo gravemente el futuro de la sociedad y el estado de bienestar.

3. ¿Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención?

Sin duda los políticos han sumergido en la pobreza a la clase media aumentando los impuestos y disminuyendo costes en ámbitos básicos de bienestar, provocando así mayor desigualdad entre clases sociales.

4. ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños?

Preocupándose de muchas otras cuestiones, pero no de la base principal de sustento económico de nuestro país en las próximas décadas.

5. ¿Es suficiente con recuperar el empleo para rescatar a los niños?

La recuperación de un empleo con pésimas condiciones, no evita la recesión de nuevas generaciones, ya que, un alto porcentaje de hogares que viven en la pobreza tienen menores a cargo, lo que conlleva a una disminución de la natalidad, agravando aún más el problema.

6. ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida?

Sin duda, ya que la falta de atención y organización de sistemas de protección a los menores de los últimos años por parte de gobiernos pasa factura, afectando en primera persona a toda una generación.

7. ¿Dónde están los datos?

Los datos demuestran claramente el desinterés político acerca del bienestar de los menores, destapando así su real interés, la mayor calidad de instituciones financieras, olvidándose completamente del resto de la sociedad.

Victor: La pobreza infantil tiene 7 preguntas que son ignoradas 1­ ¿Por qué la crisis ha golpeado más a los niños que a los ancianos?

La evolución de la pobreza infantil se puede comparar con la de los mayores. Los ingresos de las pensiones no han cambiado. Los niños están desprotegidos y España es insuficiente.

2­ ¿Cuáles son las implicaciones de la crisis en los niños a largo plazo?

La crisis tiene consecuencias de por vida en los afectados. Existe un crecimiento lento de fertilidad, que habrá que modificar para mejorar el futuro de bienestar. El abandono escolar está presente y las familias tienen miedo.

3­ ¿ Ha complicado aún más las cosas el Estado con su intervención?

Los niños están afectados por la reducción de gasto público. Hubieron serias bajas en administraciones de infancia. El Estado no ha reducido la desigualdad entre ricos y pobres, sino que ha beneficiado a rentas altas y a grandes empresas.

4­ ¿Dónde ha estado el Parlamento durante la crisis de los niños?

La pobreza infantil fue motivo de burla en el congreso. Ninguna medida ha evolucionado para aproximarse al asunto. El Proyecto Avizar solicita 395 iniciativas y solo 2 tienen que ver con el bienestar de los niños.

5­ ¿Han sido víctimas los niños de una década perdida?

Los sistemas frágiles no evitaron la crisis. La riqueza nacional creció en los años anteriores, mientras que las políticas públicas crecieron lentamente. España no aprovechó la posibilidad de fortalecer los sistema de protección.

6­ ¿Dónde están los datos?

La información del bienestar de los niños es insuficiente para ser tema de conversación entre la sociedad. No hay prioridad para la pobreza infantil, tienen en cuenta otros intereses.

3.10 Ser felices (CT10) He aquí una noticia insospechada: el ser humano es un animal esencialmente feliz o eso parece deducirse de un montón de estudios y de encuestas. Ya sé que resulta difícil de creer, porque la insatisfacción nos corroe, perseguimos quimeras, alimentamos frustraciones y somos por definición bichos inquietos. Por no hablar de los dolores habituales de la vida (1a enfermedad, la pérdida, la muerte) y de los horrores que nos infligimos unos a otros: guerras, torturas, abusos y miserias. Por lo general, tenemos el sufrimiento de la existencia tan presente que tendemos a concebir el mundo como

un valle de lágrimas, y la desdicha nos parece mucho más abundante y más auténtica. Por ejemplo, según cifras de la OMS, cada día se suicidan 3.000 personas en el planeta, lo que viene a ser una cada treinta segundos. Este dato, espectacular, no 1o ponemos en duda, desde luego, y ni tan siquiera nos sorprende. Estamos habituados a pensar en el aplastante peso de la vida. Y, sin embargo, todo parece indicar que, a poco que le dejen, el ser humano intenta ser dichoso y 1o consigue. Diversas investigaciones demuestran que, en tiempos de paz,la mayoría de los individuos se consideran a sí mismos más felices que infelices. He aquí una pregunta curiosa y digna de hacérsela uno mismo: si tuvieras que puntuar tu felicidad o tugrado de satisfacci6n ante la vida del l al 10, siendo 1 la desdicha absoluta y 10 la dicha más completa, ¿qué nota te darías? Cruzo artesanal y burdamente los complejos datos de varias encuestas (algunas tan enormes como laWorld Values Survey, sobre una muestra de 118.000 personas procedentes de 96 países) y me encuentro con que, de media, los individuos que escogen el 1 suman más o menos un 5%, mientras que los que se califican con un 10 están en torno al 12%. Lo cual es asombroso: si me hubieran preguntado antes de ver los resultados, hubiera predicho que nadie o casi nadie se otorgaría a sí mismo un diez redondo. En total, más de un 60% de las personas se ponen una nota de 6 o superior. Y, por lo visto, esa felicidad tiende a aumentar, y desde luego parece tener una relación directa con el desarrollo económico, cultural y democrático. Los ricos también lloran, pero menos. Hay un trabajo interesantísimo de la ya citada World Values Survey sobre la evoluci6n de la felicidad en24 países en las últimas décadas. En este caso, la tabla de medidas va del 1 (nada feliz) a14 (totalmente feliz). La media de todos los países esta en torno al 3. Trespaíses, Suiza,Estados Unidos y Noruega, no muestran ni aumento ni disminuci6n en su percepción de felicidad en los últimos treinta años;cuatro son un poco mas infelices (Austria, Bélgica, Gran Bretaña y Alemania del Oeste),yel resto hansubido. Entreellos España, que, de 1981 a 2006, tortuguea en una lentísima,ínfima ascensión desde el 3 hacia el 3, 1. Por cierto que no es, ni con mucho, el mejor resultado;por ejemplo,Irlanda,de 1977 a1999, subió de 3,1 a 3,4. Y Puerto Rico,de2,9 a 3,5 entre1993y 2006.Nosotrosestamosactualmentemás o menos al nivel de la India, que ha subido de 2,6 a casi 3, 1 desde 1975 hasta ahora. O sea que mucho alardear de nuestro carácter jaranero, de las fiestas y las copas y los amigos, del sol español y demás pamplinas, pero somos relativamente menos dichosos que lamayoría.Y, aun así,lo maravillosoescomprobar que también somos mayoritariamente felices. Si nuestra media es de 3, eso quiere decir que nos estamos otorgando un notable alto. Pero aún hay algo más: recientes investigaciones psicológicas parecen demostrar que los más felices (ese 12% que está arriba del todo) no son aquellos a quienes les va mejor en la vida. Un poquito menos de felicidad ayuda a ser más longevo (los ultrafelices tienden a desdeñar preocupaciones y miedos que a menudo son útiles avisos), a ganar más dinero, a desarrollarse más intelectualmente y a tener más éxito (porque cierta insatisfacci6n espolea la vida). Los mejores resultados, en fin, se consiguen en torno a una puntuación de 8 0 de 9. O sea, que esta maravillosavitalidad nuestra,tenazy adaptativa,no solo nos ha regalado una propensión básica a la dicha, una alegría orgánica, innata y animal,sino que también le ha dejado un lugar y le ha dado una utilidad al dolor, al malestar y la melancolía. Qué prodigio, la vida. Rosa Montero El País Semanal

RESUMS Ana: Poseemos felicidad por naturaleza, creamos predisposición al padecimiento.

Las personas mostramos cierta predisposición al padecimiento, sin embargo intentamos demostrar lo contrario frente a los demás.

Por un lado podemos incluir varios aspectos desencadenantes al sufrimiento, algunos no controlables por el ser humano como dolencias y fallecimientos. Por otro lado atribuimos aspectos externos como conflictos sociales y precariedad social. Varias investigaciones demuestran que España actualmente es poco feliz comparada con otros países, además de verificar que no es más dichoso aquel mejor situado social y económicamente.

En conclusión, las personas poseemos felicidad por naturaleza, a pesar de las adversidades que se nos presentan intentamos ser felices.

Victor: El pesimismo es la cara oculta de la felicidad entre los seres humanos

El ser humano tiende a vivir de manera pesimista aunque de apariencia feliz. La mayoría de personas dicen ser medianamente felices, mientras una minoría afirma que no son nada felices y otros dicen ser 100% felices.

Hay datos que indican un bajo nivel de felicidades entre los españoles en comparación de otros países. En cambio demostramos una imagen alegre y pintoresca hacia los de fuera.

A los más ambiciosos, no les va mejor en la vida, ya que tienen más preocupaciones. Ser menos felices les hará contemplar la vida con firmeza y realidad.

3.11 El gran vaixell (CT11)

RESUMS Ana:

Gran vaixell de vapor bombardejat, queda inservible sota la mirada anonadada dels seus tripulants

Llanishen un gran vaixell de vapor amb inmillorable fabricació desembarca del port de Marsella a principis del segle xx, durant la primera guerra mundial. Durant la seva travessia és bombardejat, quedant inservible totalment, sent abandonat, la tripulació quedà fora de perill, anonadats al veure que el vaixell no s'enfonsar, quedant a la deriva fins ser arrosegat mar en dins, envoltat d'un silenci extremecedor.

Victor:

El Llanisshen atacat en aigües extrangeres

El Llanisshen, un vaixell de vapor que treu l'ancla a Marsella per dirigir­se a Gibraltar.

En mig del golf de Lleó un misil va impactar a la sale de màquines, on les calderes van quedar afectades. El capità va decidir que la seva tripulació abandonés el vaixell ja que els danys eren seriosos.

El Llanisshen no es va enfosar fàcilment, poc a poc es va veure com s'allunyava mar a dins arressogat pel vent de mestral.

3.12 L'era d'Internet (CT12) RESUMS Victor: Internet, l'última revolución mundial, en el nostre día a día

Vivim en una nova època anomenada internet. Obrin camins socials i infinitat de posibilitats.

Internet ja no és només una eina passatemps, s'ha convertit en un instrument necessari pel dia a dia.

Altres eines familiars a internet estàn trepitjant de manera positiva la cultura.

Ana: Internet, símbol de referència de la nostra època.

Actualment vivim envoltats per la tecnologia.

Internet és una eina a l'abast, sent pionera com a sistema de contacte entre persones a nivell mundial, a més d'intervenir en àmbits quotidians, estudis, treball, etc.

Internet serà símbol de referència de la nostra època al llarg del temps.

3.13 La rapidez (CT13) La rapidez se ha incrustado en nuestra cultura y cada vez nos tiene más acelerados. ¿Es necesario ir siempre tan rápido? En absoluto, pero lo hacemos, incluso cuando no es necesario. La velocidad no solo se ha convertido en el principal elemento de competencia en gran parte de la organización productiva, sino que está colonizando también las relaciones personales. El Just in time se ha impuesto como un modo de organizar la producción más eficiente. Significa trabajar sobre pedido, es decir, producir únicamente aquello que se necesita, en la cantidad justa y el momento preciso. Este sistema, conocido también como método Toyota, procede de Japón y evita gastar recursos en almacenamiento y distribución, además de posibles pérdidas por obsolescencia. Pero requiere tener una organización muy ágil, muy rápida, capaz de responder con celeridad a las demandas de los clientes. Y muy flexible, lo cual exige poder tomar mano de obra o prescindir de ella en función de la demanda. Este método se vendió en las escuelas de negocios como una fórmula para aumentar la satisfacción del cliente y mejorar la competitividad, pero en la práctica lo que consigue es aumentar la cuenta del resultado a costa de la seguridad y el confort de quienes trabajan en esa organización. Una organización acelerada, volcada en el instante, ¿no es también una organización más estresada? Seguro que sí. El sociólogo francés Daniel Cohen ya explicó en su libro “Nuestros tiempos modernos” (Tusquets, 2001) cómo el estrés se ha convertido en la enfermedad laboral de nuestro tiempo, como la silicosis, causada por la entrada de polvo en los pulmones, lo fue de la industrialización. Y además de patológica, ¿no puede resultar a la larga también menos creativa y por lo tanto menos competitiva? Algunos especialistas así lo creen. “Trabajar lento nos hace más productivos”, era el título de un artículo publicado hace unos días por la revista Time. Estar permanentemente volcados en el instante, sin tiempo para respirar, impide pensar en el largo plazo. Nos convierte en piezas de un mecano articulado que funciona muy bien, pero sin capacidad para crear, para innovar. Hay que tener una cierta calma para poder trabajar con cierta perspectiva. Como todo, la cuestión está en la dosis de cada elemento. Milagros Pérez Oliva | El País,16 de julio de 2012

RESUMS Victor: La creatividad carece en las empresas. La enfermedad del estrés.

Nuestra sociedad vive apresuradamente, tanto en ámbitos laborales como ya, en los personales.

Se han instaurado métodos de trabajo más eficientes a la producción del pedido. Sistemas que trabajan según la demanda.

Trabajar con ansiedad no nos permite visualizar más allá. Carecemos de imaginación y nos convertimos en máquinas. Tenemos que trabajar con cierto margen para obtener mejores resultados, ya sea a corto o largo plazo.

Ana: Celeridad constante, secuelas futuras.

Estamos sumergidos en un circulo de estrés constante, muchas veces innecesario.

El Just Time, supuesta formula de aumento de la producción y ahorro en recursos básicos, beneficia a las empresas a costa de sus empleados, provocando el estrés de los mismos, ya que los pedidos deben entregarse en poco tiempo y la mayoría son contratados solo para una producción en concreto.

Especialistas aseguran repercutirá negativamente nuestra capacidad de creación y progreso.

3.14 El regal nadalenc (CT14)

La saviesa de Mr. Scrooge L'economista Joel Waldfogel és l'autor del llibre Scroogenomics, que s'ha convertit en un best seller als Estats Units, que planteja que els regals nadalencs són ineficients, ja que ningú no escull bé els obsequis dels altres, així que el que hauria de ser motiu d'alegria acaba sent una font de malbaratament. Waldfogel nega que l'estímul del consum nadalenc sigui bo per a l'economia, considerant que la mateixa despesa duta a terme al llarg de l'any permetria una compra més lògica i racional. Aquest conegut professor de la Universitat de Minnesota ataca la tradició de fer­se regals durant aquestes festes, ja que, segons els seus càlculs, dels 66.000 milions que es gasten als Estats Units durant la campanya de Nadal i Any Nou, uns 13.000 milions es perden per compres equivocades. Si a aquestes xifres s'afegeix la despesa de la resta de països occidentals, les quantitats es doblen i la riquesa perduda s'eleva fins als 25.000 milions. És evident que això passa perquè no hi ha una simetria d'informació entre qui regala i qui obsequia, i els avis acaben comprant al nét música que no suporta, o els oncles, una raqueta de tennis al nebot que només juga a pàdel. El llibre demostra igualment que les compres que fa un mateix generen un 18% més de satisfacció que els regals que li han comprat altres. Waldfogel no té cap problema a afirmar que el Nadal és una orgia de destrucció de riquesa. L'economista no admet ni tan sols el concepte de la targeta­regal, que s'ha estès darrerament. Aquest exercici de prudència per part dels consumidors tampoc no és vist de bon ull, ja que el 10% dels vals­regal no són finalment bescanviats, així que el seu valor no es destrueix, sinó que es transfereix a l'empresa emissora. No cal ser un linx per descobrir que Joel Waldfogel s'ha convertit en l'enemic número u dels comerciants planetaris. La Federació Nacional de Retail ha rebatut les seves teories, advertint que el seu alarmisme està poc fonamentat, que les vendes d'aquests dies representen entre el 30% i el 40% de tot l'any i que el sector del consum aporta gairebé el 70% del PIB de l'economia dels Estats Units. Aquest mateix any, les vendes des del dia d'Acció de Gràcies fins al Nadal han crescut als Estats Units, contribuint decisivament en les bones xifres de creixement del quart trimestre. Waldfogel ha utilitzat per al títol del seu llibre el Mr. Scrooge d'Un conte de Nadal, de Charles Dickens, aquell personatge que proclamava: "Què és el Nadal sinó l'ocasió perquè un es trobi un any més vell i ni tan sols un dia més ric?". Waldfogel, com Scrooge, ha provocat el personal amb el seu discurs. I té una mica de raó. En aquest país no és que li haguem fet cas, sinó que la crisi ens ha fet tornar més prudents i estalviadors. Sense que calgués traduir Scroogenomics al català. Màrius Carol La Vanguardia 30/12/2012

RESUMS Ana: Nadal sinònim de consumisme compulsiu.

L'economista i professor de la universitat de Minnesota Joel Woldfogel, autor del llibre Un conte de nadal exposa el consumisme que ens envolta, augmentant de forma considerable durant el nadal.

Segons les seves conjectures un alt percentatge dels regals son infructífers i poc aprifitables, o simplement no són del nostre gust. Fa un incís per raonar sobre les modernes targetes regal afirmant que la majoria de vegades no s'utilitzen.

Comerciants rebaten el seu alarmisme exposant que les vendes d'aquest dies suposen girabé la meitat del total dels ingressos anuals, sent així base de sostenibilitat dels mateixos.

Victor: Les festes nadalenques plenes de regals i ironia

Els regals de nadal són inadequats, ja que les persones regalen qualsevol obsequi sense valorar a l'altre. Aquest intercanvi hauria de ser especial, però no ho és. Segons Joel Waldfogel, aquestes festes destrossen l'economia.

Uns estudis de l'E.E.U.U diuen que es gasten uns 66.000 milions en regals i 13 d'ells en compres innecessàries. No hi ha una sinergia entre les persones que es regalen. En canvi, el 18% que s'autoregalen, estan contents.

Els venedors rebutjant les teories de Waldgofel i afirmen que quan més diners guanyen, és durant el període de Nadal. Són festes destructives, una obra teatral que no cal representar.

3.15 Anem de rebaixes? (CT15) Matí de divendres passat en una botiga del passeig de Gràcia. La cua per enfundar­se les peces escollides enllaça amb la de la caixa formant una ela claustrofòbica. Una noia, tota nerviosa, ha aconseguit, per fi, després de canviar de talla tres vegades, posar­se una faldilla curta. Li demana l’opinió a la dependenta que avui fa d’assessora d’estil, mare, germana o terapeuta que li contesta que li queda perfecta. Però la noia segueix col∙locant­se els cabells darrere l’orella d’una forma compulsiva.«¡Rafa, Rafa!», crida. Ens mira a les que ens hem recolzat a la paret queixant­nos de l’absència del noi i a nosaltres ens agafa un rampell de feminisme pamfletari: li diem que no li cal el Rafa per res, que és ella la que s'ha de veure bé, que si li agrada la faldilla no cal que demani permís a ningú, etcètera. O sigui, que de fet, la volem condemnar a la mateixa soledat amb què hem acudit nosaltres a les rebaixes. Ho entenem poc després quan veiem un noi que tímidament ronda l’entrada dels emprovadors aguantant una jaqueta i una bossa, i que no s’assembla en res al prototipus de censor masclista. I amb la confiança fastigosa que donen aquests dies de convivència curta però intensa amb desconeguts li diem: «¿Ets el Rafa, oi?». Diu que sí i entra a aconsellar la seva parella, de qui passem de criticar­ne la dependència a envejar­ne la companyia. L’entrada delRafa, ho hem d’admetre, ens ha deixat un regust de tristesa. Per un moment ens hauríem adoptat les unes a les altres, però, desconegudes com som, decidim entaforar­nos soles darrere les cortines. Fet i fet, per acompanyar algú a comprar se l’ha de conèixer a fons i saber desxifrar­ne expressions aparentment simples com «Em sembla que em fa grassa». Per això ens acaba quedant clara una cosa: si la noia i el Rafa superen un primer dia de rebaixes, de pont i en ple centre de Barcelona és que aquesta parella durarà tota la vida.

Najat El Hachmi, 13­1­2011 El Periódico

RESUMS Victor: Rebaixes que ofereixen estrès gratuït, busca la teva estratègia

Moments de bogeria en els primer dies de rebaixes. S'han de superar cues enormes, i aguantar aglomeracions exagerades, buscar lloc per aparcar i mirar d'estar tranquil, tasca quasi impossible.

Mentre unes persones estan totalment entregades en les seves tasques de compra, altres fan de penjadors tristos sense ànima. Amb escassa comunicació, l'estrès augmenta entre les persones.

En les rebaixes has d'anar per feina. Sense encantar­te gaire i anar a buscar el producte que necessitis, si a més a més, tens obstacles, el millor serà que vaguis sol a comprar i així t'estalviaràs més mal de caps.

Ana: Anar de compres amb la teva parella, una veritable prova de foc.

Durant les rebaixes en una botiga es presenten les típiques aglomeracions.

Una noia demana opinió a la dependenta mentre espera al seu xicot engoixada per saber que li sembla la faldilla que ha escollit, les altres noies que esperen per entrar als emprovadors és dediquen a criticar la necesitat de rebre l'aprovació de la seva parella, sense reconèixer que realment l'envejen per estar acompanyada pel seu estimat, mentre que elles han d'anar soles.

Arriben a la conclusió que anar de rebaixes amb la parella es una veritable prova de foc per saber si ramandran units tota la vida.

3.16 Jo també he estat el futur (CT16)

Opinió Petit observatori El Periòdic, 20­10­2010 Jo també he estat el futur La investigació mèdica és un procés cada vegada més revolucionari. Però aquesta admiració ha d'anar acompanyada per la resignació. Els avenços són lents, si els comparem amb la durada d'una vida humana. M'ha fet molt efecte llegir que les cèl∙lules mare cardíaques regeneren el cor. Això pot ser una gran notícia ­i la periodista Ana Macpherson fa molt bé de parlar­ne­, però, com passa amb la majoria de les notícies que són bones, ho són de cara al futur. Uns investigadors del servei de cardiologia del Germans Trias i Pujol, Can Ruti, han demostrat amb rates de laboratori que el greix del cor té unes cèl∙lules capaces de convertir­se en múscul cardíac i en vasos sanguinis. I ja es pensa en la possibilitat, extraordinària, de fabricar un teixit cardíac artificial per posar pegats sobre els cors que han patit un infart. Aconseguir que un cor avariat pugui reconstruir­se ­i així evitar, en molts casos, l'operació del transplantament­ seria magnífic. En aquest moment és ciència­ficció, però la innovació sembla prou sòlida perquè el dia de demà la ficció deixi de ser­ho. El doctorBayés­Genís pot parlar­ne amb objectivitat, però jo no puc anar més enllà. Renunciant a les referències mèdiques, sí que puc reflexionar al voltant d'un fet que afecta molta gent quan es tracta d'una notícia sobre un procés terapèutic. La pregunta que es fa un mateix és inevitablement dramàtica: ¿jo hi arribaré a temps? La gent que es planteja aquest interrogant acostuma a tenir ja molts anys. Sap que els progressos en medicina són lents, cal fer complicades proves i contraproves, i si finalment s'arriba a un resultat positiu ­l'adopció d'una nova possibilitat mèdica o quirúrgica­ els beneficiaris ja seran, sovint, per a una altra generació. Alguns investigadors gosaran dir: «Potser d'aquí a 10 o 15 anys...» Científicament parlant és un període bastant curt,

humanament és molt temps. Massa, per a molts que pensaran que probablement no podran viure tant. Cal acceptar el fet mirant enrere. Asserena fer­se càrrec que sovint continuem vius, ja en una avançada edat, gràcies a uns descobriments que la generació anterior no va arribar a temps d'aprofitar. I nosaltres sí. Convé tenir consciència del límit. La vida va de pressa, la ciència avança a poc a poc. Però sempre ens dóna una empenta. Cap progrés futur no ens ha d'irritar. Serà útil per als jo de demà. Josep Maria Espinàs (1927). RESUMS Ana: La investigación de hoy, el beneficio del mañana.

Los estudios de medicina requieren largos periodos de tiempo, incluso a veces varias generaciones hasta llegar a conseguir una base firme en la investigación y poder llevar a cabo los objetivos. La paciencia y constancia de los investigadores es herramienta principal ante el proyecto.

Nuevos descubrimientos apuntan: La grasa y células madre del propio corazón poseen la habilidad de regenerar el tejido cardíaco.

Debemos ser conscientes de el lento progreso de la ciencia. Hoy nos beneficiamos de los descubrimientos del pasado y en el futuro se beneficiarán de los de hoy.

Victor: La investigación sanitaria aprofitada per a cada generació

Avui dia la investigació sanitària avança més ràpid, però no el suficient per a mantindre'ns en perfectes condicions.

Ana Macpherson parla d'unes cèl∙lules cardíaques que regeneren el cor. El greix del cor conté cèl∙lules que poden transformar­se en múscul i vasos sanguinis. De moment és força llunyà, però en un futur serà real i útil.

La gent més gran es pregunta si podrà aprofitar aquests avenços, però les avantatges seran pels més joves. El més grans ja s'han aprofitat dels nous descobriments. Cada generació té el seu moment de glòria.

3.17 El valor de escuchar (CT17) El valor de escuchar Tener oído es algo más que la capacidad para percibir sonidos. Comporta la posibilidad de unas ciertas dotes para la musicalidad, que no es solo oír lo que suena o nos suena, y para reiterar lo percibido. La precipitación, el miedo, la prisa y algunas urgencias no crean buenas condiciones para escuchar, para demorarse. Y, en definitiva, para comprender o para hacernos comprender. Es preciso oír para entender, pero es imprescindible escuchar para comprender. Conminados por la necesidad, no encontramos las condiciones para tratar de hacernos cargo de algo. Como Deleuze señala, preferimos deslizarnos en una suerte de surf sobre las olas, que vérnoslas en la necesidad de nadar. La tabla lisa acaba siendo la tabla rasa y es cuestión de dejarse llevar. No negamos mérito y dificultad al hacerlo, pero la inmersión en lo que otro dice, nos dice, supone comprender que siempre que viene el otro, nos viene diciendo, y sólo diciéndonos viene. La palabra es la venida del otro y no escucharlo es clausurar su llegada. Así que si se trata de evitarlo, lo mejor es que cerremos los oídos. Y los corazones. Y a lo nuestro. En cierto modo, educar es también enseñar a escuchar. Y escuchar conlleva asimismo aprender a callar, lo que no significa ocultar. Aunque no únicamente. Es determinantehablar y hacerlo abierto al decir del otro. Se trata de atender no solo lo que alguien dice, sino lo que le hace decir. Escuchar de verdad es tratar de hacerse cargo de las razones del otro. En realidad, se escucha deliberando, no simplemente asintiendo. De ahí que la escucha sea una acción emprendedora, no una pasiva receptividad.

Ángel Gabilondo

RESUMS Ana: Oír y escuchar, sinónimos?

El oído es el sentido que nos permite percibir los sonidos que fluyen a nuestro alrededor, pero para poder comprender de forma activa el mensaje que quiere transmitirnos dicho sonido, es necesario escuchar. Escuchar, es una tarea olvidada como consecuencia del estrés diario al que estamos sometidos en la sociedad actual, sin embargo, es una herramienta fundamental para comunicarse con los demás.

De modo que, hay que saber callar y pararse a escuchar, así podrás comprender y hablar con coherencia.

Victor: La escucha, una tarea de comprensión y empatía

El oído es un instrumento delicado que nos permite percibir el sonido, y la mente hace la codificación para entender el sonido percibido. En ocasiones, por culpa del estrés diario, no escuchamos con atención. Podemos oír para percibir, pero debemos escuchar para empatizar con nuestro emisor.

En el aprendizaje de la educación, aprenderemos a escuchar y también a saber callar. Escuchar conlleva responsabilizarse con la otra persona. La escucha no es una tarea de entretenimiento, si no de comprensión. Aprenderemos a hablar cuando aprendamos a escuchar.

3.18 Las tres rejas (CT18)

Cuentan que un joven discípulo de Sócrates llegó un día a la casa del filósofo y le dijo: ­ Escucha, maestro. Un amigo tuyo estuvo hablando de ti con malevolencia… ­ ¡Espera! –interrumpió Sócrates­ ¿Ya hiciste pasar por las tres rejas lo que vas a contarme? ­ ¿Las tres rejas? ­ Sí. La primera es la verdad. ¿Estás seguro de que lo que quieres decirme es absolutamente cierto? ­ No. Lo oí comentar a unos vecinos. ­ Al menos lo habrás hecho pasar por la segunda reja, que es la bondad. Eso que deseas decirme ¿es bueno para alguien? ­ No, en realidad, no. Al contrario… ­ ¡Ah, vaya! La última reja es la necesidad. ¿Es necesario hacerme saber eso que tanto te inquieta? ­ A decir verdad, no. ­ Entonces –dijo el sabio Sócrates sonriendo­ si no es verdadero, ni bueno, ni necesario, sepultémoslo en el olvido. Desde esta historia me surge la pregunta acerca de todas las veces que caemos en la trampa de ser transmisores de rumores acerca de personas de nuestro entorno, de nuestro ámbito laboral, social, etc. y terminamos haciendo daño a nuestras relaciones y a nosotros mismos cargándonos de emociones negativas haciéndonos eco de rumores que en la mayoría de los casos no nos constan. Muchas veces, la costumbre de escuchar y transmitir rumores se convierte en un vicio y a partir de ese momento también nos convertimos en generadores de rumores, ya pensamos en concordancia con ellos.

Agostina Fasanella Coach Ontológico RESUMS

Ana: Rumor y exageración, unidos por naturaleza.

En la mayoría de ocasiones, ante un rumor, tengamos constancia o no de su veracidad, no tardamos en difundirlo, además con cierta tendencia a la exageración.

Uno de los pasajes de Un cuento de socrates hace evidente dicha tendencia a falsas habladurías .

Debemos tener cuidado con lo que decimos antes de contrastar su realidad, ya que las consecuencias pueden ser devastadoras a nivel social y personal.

Victor: La depravación de contar todo aquello que no queremos oír.

En nuestros días nacemos y crecemos en un mundo truculento, donde el cuchicheo órbita entre los oídos de las personas. Así que, sin darnos cuenta, incluso evitándolo, acabamos dando una información innecesaria.

Esta retorcida costumbre, acaba dañando y dañándonos. El bulo empieza en una pequeña casita de madera y se acaba convirtiendo en un imperio maligno y retorcido.

En definitiva, recibir y/o captar cierta información, nos permitirá difundir de forma dañina, aquello que no sabemos, aquello que no hemos oído y aquello que no nos importa.

4. TASQUES

4.1 Qüestionari sobre CT Explica què és per a tu un text

­ És un escrit que m'aporta un tipus informació en concret. Pot ser mes o menys interessant peró siempre dona un missatge.

Comenta breument en què consisteix l'adequació, la coherència i la cohesió del text

­ El text ha d'estar ben format perque tingui una bona comprensió. La cohesió s'encarrega de relacionar les diferents parts del text. La coherència es relaciona amb la intenció de comunicació, i també en l'estructura. I per últim, l'adequació és la propietat d'adaptar el missatge a la situació.

Quines capacitats creus que intervenen en el CT?

­ Sense dubtes la de compresió i per altra bada considero que la capacitat d'atenció.

Què es vol aconseguir amb el CT?

­ Que siguem capaços de compendre un text en cert temps i que després conseguim redactar un text resumit de la millor manera.

Consideres necessari subratllar el text, per què?

­ Si, per a mi es necessari. Un cop subratlles les ideas més importants, ja les tens localitzades i controlades, de manera que tens part de la feina ben avançada.

Què subratllar, d'on surten els criteris?

­ Hi han ideas molt evindets, directament les subratlles. Però necessites de 2 o tres lecturas per captar bé les ideas principals.

Quin és el teu estil, com penses que el podries millorar?

­ Normalment llegueixo el text dues vegades, ja en tinc suficient, encara que hem dono compte de que no ho faig amb total atenció... La manera de millor es seguint treballant en la lectura, comprensió i captació d'ideas principals, es a dir, fent comentaris de tetxs per una millora.

Per que val la pena anotar les idees principals?

­ Un cop has anotat les idees principals, tens molt guanyat, de les teves idees pots treure el resum fàcilment.

Com ho fas tu?

­ Escric les idees mig amb les meves paraules i mig amb les paraules del text. Quan faig el resum, utilitzo el meu vocabolari per construïr la meva redacció.

En què ens pot ajudar anotar les idees principals?

­ Podrem fer el resum quasi sensé adonar­nos, si les idees son les correctes, farem un resum adequat i ràpid.

4.2 Com faig els meus resums? Puc millorar­los? COM MILLORAR ELS MEUS RESUMS. Hi ha diferents aspects els quals podria millorar al fer resums. D’una banda referet a la ubicació buscar informació sobre l’autor i la procedència del text m’ajudarà a esbrinar el propòsit de l’emisor i a quí va dirigit. D’altra banda controlar l’extensió del resum és taxa complexa, intentar reduïr el nombre de idees i millorar el domini de sinònims pot ser una eina eficaç per ajustar­la al màxim. Finalment la creació del títol implica reflexar l’essencia del text de forma breu i directa, reduïel numero de idees principals i fer ús d’una correcta cohesió és la clau per cconfeccionar un títol adecuat. 4.3 ¨El meu dossier de CT, 1r quadrimestre¨ https://docs.google.com/document/d/1fdZ4M2UcboFsUHYI0iJajtU4_66iNv4PJ07iLx­FZVA/edit#

EXPRESIÓ ESCRITA: 5. Textos i la seva expresió. 5.1 Aprendre en linea (EXP1) A partir de la lectura del text " Aprende en línea" de Karelia Vazquez comenta el tema amb els companys@ i redacta el teu sentiment a partir de la conversa.

quina es la teva opinió sobre l’aprenentatge mitjançant Internet? en aquests moments, et sents Regina? Sí, no, per,...

Argumenta la teva resposta en 100 paraules aproximadament per GS i 150­200 AU

Ana: LA RED, UN RECURSO AL ALCANCE DE TODOS

Aprender a través de internet está a la orden del día, todos podemos acceder a este recurso, pero ¿realmente se sabe utilizar como herramienta de aprendizaje?

Bajo mi criterio hay pros y contras en la utilización de este recurso.

Por una parte, opino que la red es una alternativa para formarse adaptando el estudio al resto de actividades que desempeñamos en nuestra vida cotidiana, como por ejemplo, ir a trabajar o cuidar de nuestros hijos.

Por otra parte opino que el aprendizaje presencial en una aula es mucho más enriquecedor, por que puedes compartir y contrastar opiniones de una manera mucho más amena y dinámica con el resto de compañeros.

Finalmente extrayendo mi conclusión, pienso que en internet podemos encontrar mucha información, pero para analizarla si lo hacemos en grupo mucho mejor.

Victor: Internet t'obre les portes a l'educació

L'aprenentatge mitjançant internet, avui en dia es un recurs molt útil, però s'ha de saber utilitzar.

Tenim aventatges i desventatges a l'hora d'enriquí coneixements de manera formal o autodidacta per la red. Personalment m'agrada formar­me de manera presencial, ja que el contacte i la mateixa presencia et fa viure aquest camí d'aprenentatge d'una manera més propera i directe.

Contrariament, apendre per internet es una opció molt més freda i distant. Encara que tinguis professors contestan­te un email als 5 minuts i encara que tinguis un forum entre companys, sense dubtes el contacte i la presencia entre les persones, farà que l'aprenentatge sigue més humà i emotiu.

5.2 Aprender a leer (EXP2) T’agrada llegir? Consideres que és una activitat estrictament individual o també pot ser col∙lectiva? Quina et sembla més interessant? Anota la teva opinió raonadament (100 paraules aproximadament per a GS, 200 per a AU)

Victor: Beneficis de la lectura en solitari i en grup

La lectura és imprescindible per enriquir­nos, tan sigui individual o col.lectiva.

La lectura individual (segons el tipus de text) m'aporta una inmersió i interés sobre el contingut amb una amplia profunditat. Per altre banda penso que la lectura col.lectiva, és un altre recurs per aprendre . Pots contrastar unes altres idees que han tret els companys d'un mateix text. I així tindré mes opcions de treure més conclusions.

Sòc autodidacto en termes d'audiovisuals, he utilitzat la lectura en solitari on he retingut molts coneixements, i a la vegade ho he contrast amb colegas del sector per rebre altres punts de vista que m'han aportat altres comprensions textuals.

Ana: LA LECTURA, COMPARTE SENSACIONES

Aprender a leer, ¿es tan sencillo como parece?

En varias ocasiones he comprobado de primera mano que al finalizar la lectura de un libro, estoy entusiasmada, por que me a gustado mucho y creo haber entendido la intención del texto, pero al tener la oportunidad de compartir sensaciones con alguien que ha leído ese mismo libro, no tardo en comprobar que dos personas que leen un mismo texto extraen conclusiones distintas.

Ahí la cuestión, ¿realmente comprendemos lo que leemos?

Personalmente opino que compartir ideas y opiniones sobre la lectura, amplia nuestra comprensión sobre la misma.

5.3 Consejos para aprender idiomas (EXP3) Elabora un escrit de 100 paraules per a GS /150­200 per a AU, sobre la teva opinió del tema tractat al text: " 10 consejos para aprender idiomas de un experto" Te n’és proper? Són encertats o desencertats els consells i l'opinió de Matthew Youlden des de la teva situació... Victor: Puertas de la comunicación mundial: Los idiomas

Existen varias maneras de aprender un idioma. Los consejos de una persona con experiencia en el aprendizaje de ellas nos ayudara a enfocar nuestra enseñanza.

Los consejos de Matthew Youlden son muy apropiados, una persona con mundología en los idiomas nos facilitará nuestro interés en aprender. Respecto a sus consejos, añado que residir en otro país con otra lengua nos ayudará en nuestro camino.

Los idiomas son pequeñas puertas a grandes mundos. Saber hablar varias lenguas nos hará ver el mundo desde otro punto de vista, comprender formas de vida y diversas culturas.

Ana: Idiomas sin fronteras, descubre nuevas formas de vida.

El sr. Mattew Youlden residente en Berlín, habla fluidamente nueve idiomas. Es envidiado por su compañero de oficina que reconoce tener dificultad para aprender una segunda lengua, el sr. Mattew no tarda en darle diez consejos para aprender idiomas.

Por un lado, bien es cierto que tener variedad lingüística es siempre favorable, por ejemplo a la hora de encontrar trabajo, de viajar, de relacionarse, entre otros. Por otro lado no todos tenemos la misma facilidad de aprendizaje, lo que supone un mayor esfuerzo para unos que para otros.

En conclusión opino que hablar diferentes lenguas, habré las puertas a nuevos mundos y formas de vida. Elije la tuya en cada momento, el aprendizaje no tiene fronteras.

5.4 Quiero un título para aspirar a más (EXP4) Quin és el teu cas ? Per què tornes a estudiar? Quina importància té treure't un títol?

Escriu el teu text (100/200 paraules respectivament per GS/ AU

Victor: Un títol m'aproparà als meus objectius professionals

La teoria és que, si tens un títol, tindras millor feina, per lo tant tindràs millor benestar. Tot i que hi estic d'acord, no sempre és així.

El meu cas es per una qüestió personal i vocacional, surgida de les meves inquietuds com a persona. Sóc una apasionat de la música i del so, m'agrada enrredar­me en

qualsevol projecte i gaudir­ho. Tindre el títol de grau superior de so, de cert institut, hem donará per un banda una excel.lent formació i m'obrirà algunes portes cap al sector.

Podria conformar­me amb la vida que porto, però per a mi no es suficient, vull dedicar­me i viure de la meva pasió. El títol m'ajudarà a apropar­me al meu objectiu profesional.

Ana: Sabios consejos, elije formación

El texto refiere una frase marcada por nuestros mayores durante nuestra infancia " hijo estudia para que cuando sea mayor tengas un buen trabajo". Varios estudios estadísticos realizados en los últimos años demuestran claramente que la población con un mayor nivel académico ocupa una menor tasa de paro, mientras que los menos cualificados ocupan una mayor tasa, por ese motivo durante los últimos años ha habido un incremento en las matriculaciones a estudios superiores.

Bajo mi punto de vista muchos de nosotros, durante nuestra época estudiantil creía que no era necesario tener estudios superiores para llevar un nivel de vida medianamente bueno, ya que la mayoría de nuestros padres no tienen estudios universitarios y llevan muchos años trabajando de un oficio sin tener muchos problemas a la hora de encontrar trabajo. Debido a la crisis económica que sufre nuestro país en estos momentos, es prácticamente imposible acceder al mundo laboral y si accedes las condiciones son precarias, eso a conllevado a que la población vuelva a las aulas, provocando un aumento en la media de edad en la población que las frecuenta, además de un aumento generalizado. Hoy en día tener un titulo es casi indispensable para poder acceder al mundo laboral.

En conclusión, vuelve a clase, marca tu objetivo y planifica tu formación de una forma exigente y de calidad.

5.5 Aprendre a col.laborar (EXP5) Utilitzant la vostra classe o la vostra experiència educativa com a referència, expliqueu (100 paraules aproximadament, 200 per a AU ) com podeu aplicar l’expressió de l’autora col∙laborar del text de CT 5 Victor: Un sistema híbrido educativo para la mejora del aprendizaje

La vida avanza de modo acelerado, en mi opinión demasiado rápido y con ello el sistema educativo.

Estoy totalmente convencido de lo viable y favorable que es un sistema híbrido en la enseñanza. Por un lado tener la libertad de moverte cómodamente en un sistema digital, y por otro lado, la satisfacción de poder escuchar a un profesor y a unos compañeros. Para mi es esencial hacer clases presenciales, me ayudan en el aprendizaje. Trabajar en un sistema TIC me resulta confortable.

Debemos apoyar y consecuentemente mejor el sistema híbrido para los próximos tiempos futuros.

Ana:

Hibridación de la educación, ¿un cambio inebitable?

Se nos presenta un texto de tipo publicitario, en el cual se expresa un cambio en la educación cada vez más evidente, la hibridación entre la educación basada en el modelo tradicional y las TIC (tecnologías de la información i comunicación) a través de internet.

En primer lugar opino que la hibridación de la educación nos habré puertas a la formación, pudiéndola combinar con nuestro día a día, trabajo, hijos, entre otros. Sin embargo en segundo lugar opino que el feedback que surge para resolver dudas es mucho más rápido y efectivo si las clases son presenciales.

En conclusión creo que gobiernos y instituciones, no deberían tener temor al cambio, su colaboración implicaría una mejora en el futuro de nuestra educación.

5.6 Precarietat i exclusió (EXP6)

DESPUÉS DEL ESTADO DE BIENESTAR… ¿VIENE EL ESTADO DEL MALESTAR?

A partir del document i utilitzant les frases recollides en aquest, argumenteu en parelles (100 paraules aproximadament, 200 per a AU ) el títol proposat.

Aquest vídeo també us pot ajudar

Victor: El equilibrio entre el bienestar y malestar

Si llenas de aire un globo hasta su máxima capacidad, acabará explotando, y es lo que ha pasado en España.

Como punto de partida para entender la situación actual a la cual hemos llegado ,vemos q el exceso desmesurado de todo y todos ha sido el protagonista. No hemos sido conscientes de lo que estábamos haciendo. Junto a esto, la clase política ha tenido mucho que ver para llegar a esta situación tan precaria de difícil solución.

Se han vivido 20 años de bienestar ¨ficticio¨, sobrevalorando la económica y viviendo por encima de nuestras posibilidades.

Sin duda después de ciertos bienestares, vienen malestares. Pero, podemos y tenemos que vivir en equilibrio y adapatándonos a los nuevos tiempos.

Ana: Anys de glòria i malbaratament traduïts en precarietat i exclusió.

Actualment patim un deteriorament globalitzat com a conseqüència al descontrol econòmic, que va provocar el "BOM" immobilari i el "prèstec a domicili", consegüentment precarietat i exclusió.

D'una banda el malbaratament, la hipoteca, el treball abundant amb sous pèssims estava a l'ordre del dia, la qual cosa només causava endeutament de la població i les arques publiques. D'altra banda la traducció als anys de glòria ha estat desigualtat abismal entre classes socials provocant precarietat i exclusió a les classes mitjanes.

En conclusió, goberns han de restructurar el sistema econòmic e igualar l'economia entres classes socials per tal de mantenir la cohesió social.

5.7 La bona sort (EXP7) La bona sort no és que ens toqui la loteria; això és atzar, i l'atzar no el podem controlar. Penses que ets una persona amb bona sort? Argumenta la teva opinió en 100/ 200 paraules per GS i AU aproximadament

Ana: Siembra esfuerzo, cosecha buena suerte

La buena suerte la forjamos nosotros mismos implicándonos en el objetivo que queremos alcanzar de forma activa y perseverante.

En primer lugar para valorar tu buena suerte has de ser crítico contigo mismo. En segundo lugar pregúntate si realmente te implicas lo suficiente para lograrlo. Finalmente se objetivo, rectifica tus errores y esfuérzate al máximo, de ese modo alcanzarás el éxito. Personalmente me considero una persona con buena suerte en la mayoría de aspectos de mi vida pero también tengo claro que me esfuerzo diariamente para ello.

En conclusión siembra y cultiva tus objetivos con esfuerzo, cosecharas tu buena suerte.

Victor:

He tingut la sort de buscar­me la bona sort.

Certament la bona sort la construeix un mateix. Tot el que et passa a la vida es per la teva causa, però s'ha de saber estar al lloc adecuat en el moment adecuat.

Le experiències que he tingut durant la meva vida, las valoraria com a bona sort. M'he trovat davant de situacions que he aprofitat molt be. S'ha de ser intel.ligent i viu per veure el missatges que et dona la vida i sense dubtes pujar­te al carro. Per altre banda no sempre és fàcil, moltes vegades l'oportunitat es crea lluny de tu.

Així doncs la sort la busca un mateix, s'ha d'intuir i ser capaç de veure­la.

5.8 Avaluació textos dels companys (EXP10) Trieu un text i justifiqueu la seva avaluació seguint la taula d'avaluació creada per tots vosaltres

Textos sobre " Una bona formació acadèmica és necessària" Textos sobre " La crisis econòmica" Textos sobre " La felicitat" Taula per avaluar i corregir textos

Adequació: 1,5. Utilitza un llenguatge formal i no vulgar. Pero li falta estructuració al text.

Coherencia: 1,5. Expressa bé les idees referents al tema, pero pel que fa als conceptes és una mica repetitiu, podria haver argumentat millor el text.

Cohesió: 1,75. El text no està del tot ben estructurat en cuant a paràgrafs. No utilitza els sinònims o pronoms adequats al tema.

Correció lingüística: 3,5. TOTAL: 8,25.

5.9 La saviesa de Mr. Scrooge (EXP11) Tria una d'aquestes dues opcions:

Fes el resum de l'argument d'un llibre que hagis llegit Fes una descripció del pitjor regal que t'hagin fet

Recorda la mida del text: 100 paraules per a GS i de 150 a 200 per a AU.

Ana: Emily

Emily de 9 años se muda junto a su familia a una pequeña aldea.

La casa es maravillosa, con muchas habitaciones y un gran desván, en él Emily rebusca entre los enseres que dejaron sus antiguos propietarios. Un día encontró una caja, en ella alló un diario, varias fotos y una muñeca tallada de madera. Emily leyó el diario cada noche durante varias semanas, en él una niña llamada Clara de buen estatus social, escribió todas las azáñas que vivió en aquella casa, allá por los años 30 junto a Elisa una la empleada de cocina.

Victor: Las ascensiones de Catherine Destivelle

La excelente escaladora Catherine Destivelle narra su vida con sorprendente sinceridad, incluso mostrando su parte más sombría. Desde sus inicios a los 12 años en Fointanebleau, hasta la fama como campeona del mundo en escalada deportiva, entre otros logros más.

Catherine fue la primera mujer en encadenar 8a+ en 1988. Conquisto en mundo del hielo en montañas como los Alpes, Himalaya y Antártida, donde sufrió una rotura de pierna a 4.000 metros con 30º bajo cero.

La vida de la escaladora gravita en la montaña, que es su fuente de felicidad, aunque conoceremos a su familia, amigos, sus temores y debilidades. La narración deja traslucir la personalidad animosa y luchadora.

5.10 Anem de rebaixes (EXP12) Utilitzes sovint l'expressió "Anem de rebaixes". Què en penses? T'agraden? Les odiees?

Argumenta la teva opinió.

Aquest vídeo pot ajudar­te: "El primer de les rebaixes"

Victor: Les rebaixes durant tot l'any, comprar amb intel∙ligència

Les rebaixes és una manera més de concentrar a ramats d'ovelles en un entorn caòtic i estressant. Jo tinc recursos i simples estratègies per adquirir bons productes en dies de rebaixes, inclòs tot l'any.

Odio les rebaixes tal com ens ho venen. Sóc incapaç d'anar a un centre comercial un dimarts sense rebaixes, imaginat un dissabte de rebaixes... S'ha de saber comprar, utilitzar els recursos que ens dona internet, amb ofertes i promocions.

No cal esperar a les rebaixes per comprar tot allò que desitges als centres o carrers comercials, i si hi vas, fes­ho en hores estratègiques. A mi m'agrada comprar sol i tranquil, per tant, les rebaixes no van amb la meva personalitat.

Ana: Ir de rebajas sí, pero se coherente.

La rebajas son un invento de los comerciantes para alargar el beneficio después de la campaña navideña, creando un fenómeno social denominado consumismo.

Personalmente detesto las rebajas, no me encontraras entre las infinitas colas de los probadores ni cajas comprando prendas que ni siquiera necesito, aunque debo reconocer que aprovecho para comprar calzado y ropa para mis hijos escogiendo tallas completas para poder utilizarlas el próximo curso escolar, ya que hay que repartir gastos.

En definitiva ir de rebajas puede resultar beneficioso si eres coherente, de lo contrario puede ser una catástrofe para tu bolsillo.

5.11 Els signes de puntuació (EXP13) Després de llegir­te les normes sobre els signes de puntuació, puntua aquest text:

Victor: Exp.13 Els signes de puntació

Zeus, tot i ser un immortal, tenia una migranya terrible, un mal de cap molt fort el feia sofrir. Fins a tal punt va arribar el seu desfici, que va manar a Hefest.

­ Fill, no puc resistir més, obre'm el front d'un cop de mall.

El déu del foc, naturalment va complir l'ordre de l'olímpic, ja sabia prou bé que no es podia pas morir. Del cap de Zeus, va sorgir llavors bo i armada i vesitda la deessa Atena. Per això és la divinitat de la intel.ligència, de les belles arts, la ciència i els treballs d'artesania. Però alhora, és guerrera, implacable i poderosa.

Ana: Signes de puntuació.

Zeus, tot i ser immortal, tenia una migranya terrible, un mal de cap molt fort, el feia sofrir. Fins a tal punt va arribar el seu desfici, que va manar a Hefest:

­Fill, no puc resister més, obre'm el front d'un cop de mall.

El déu de foc, naturalment, va complir l'ordre de l'olimpic, ja sabia prou bé que no es podria pas morir. Del cap de Zeus va sorgir llavors, bo i armada i vestida, la deesa Atena. Per això, és la divinitat de la intel∙ligència, les belles arts, els treballs d'artesanía... Però alhora, és guerrera implacable i poderosa.

5.12 Jo també he estat al futur (EXP 14) Ana:

EL FUTURO, IMPREDECIBLE PERO CONDICIONADO.

Mifuturo será...Verdaderamente, pensarque medepara el futuro es una pregunta que me hago habitualmente, posiblemente más v eces de las que soy consciente, ya sea a corto o largo plazo.

Así pues, m i próximo objetivo es poder acceder al ciclo superior de prótesis dental, es el momento adecuado y estoy preparada para afrontarlo paso a paso, aunque del mismo modo quemeentusiasma,meinquieta y asusta.

En resumen,el futuro es impredecible, pero desde luego el camino que elijamos para llegar a hasta é l hará decisivo el resultado.

Victor:

Mai és tard per arribar­hi a temps, comença ara.

Mai es tard per ser qui vulguis ser. O sigui que comença ara a construir el teu futur i sobretot acaba allò que comencis.

Certament a la majoria ens persegueix l'ansietat de l'estrès quan pensem en el futur. Contra més gran ets, més s'incrementa l'agonia, però ho podem atenuar. La clau és tindre molt clar l'objectiu, mantenir la motivació i el cap ben serè.

Així doncs m'encarregaré d'arribar al meu futur. M'esforçaré i m'exigiré al màxim. El futur és meu, el dibuixaré tal com l'imagino. I el passat... ja és aquí.

5.13 L’adequació textual (EXP15) La adecuación consiste básicamente en saber escoger la forma de lenguaje que sea más apropiada a la situación. Para escoger esta forma de lenguaje, deben tenerse muy en cuenta estas circunstancias:

­ La relación con la persona que va a leer el escrito.

­ El tipo de escrito: una carta familiar, un texto para la escuela, una reclamación o una petición al Ayuntamiento,…

­ El propósito, la intención del escrito: informar, describir, narrar, exponer, argumentar, solicitar,…

­ El registro en que vamos a expresarnos, los registros son las diferentes maneras de usar la lengua:

Culto: utilizado en textos científicos y literarios. Estándar: que se utiliza en los medios de comunicación y en educación Familiar: el que se usa en las relaciones familiares, con los amigos, etc. Vulgar: es el uso descuidado – y en muchos casos incorrecto – de la lengua.

Escribe el texto adjunto de una forma más elaborada y procurando utilizar un registro más formal y adecuado

El siguiente texto reproduce una conversación telefónica en la que un cliente pide algunas explicaciones a su proveedor sobre precios, forma de pago, etc. Mire, soy Antonio Ruiz, del supermercado La Luna Llena, en la calle Mayor, y quería hablar con usted a propósito del último pedido que les hice … Verá, es que he estado repasando las facturas y hay algunas cosas que me gustaría aclarar… Por ejemplo, creo que el precio de las botellas de agua es de 4 céntimos más de lo que me habían prometido, pues veo aquí que me salen a 0,62 euros y no a 0,58 como yo había entendido. Tampoco estoy muy de acuerdo con el descuento que me hacen en las cajas de leche, pues, si yo no entendí mal cuando usted estuvo aquí, cada caja me saldría por 7,15 euros, y ahora veo que no es así, que son 7,35 euros… En fin, que me gustaría que revisara usted estas facturas, y que me diga si son éstos los precios o no, porque yo creo que habíamos acordado otros… Sí, sí, espero su llamada, gracias.

Victor: Mercasin S.L

calle A, nº 560

08040 Zona Franca, Barcelona

Ref: Facturación 83201

10 de Febrero 2015

Estimado señor:

Por medio de la siguiente carta, quisiera hacer constar mi insatisfacción con la última factura. Con referencia a la botellas de agua, recuerdo que acordemos el precio de 0,58 euros y en la factura consta de 0,62 euros. De igual forma, el precio de la caja de leche figura en 7,35 euros y no de 7,15 euros. En consecuencia agradecería que verificara sus facturas para solventar dicha incidencia.

Sin otro particular, quedamos pendiente a su contestación, atentamente,

Antonio Ruiz

Gerente de Luna Llena supermercados

C/Mayor nº 129

Barcelona

Ana:

Ferrer. S.L Avnda. Balmes no 17 08207 Barcelona.

Ref: facturación 509 15 de Febrero 2015

Estimado señor:

En referencia al último pedido, el cuál recibí la semana pasada, me gustaría aclarar algunos conceptos, ya que estuve repasando facturas y observé ciertas irregularidades. Durante su visita a nuestro establecimiento, si yo no entendí mal, acordamos el precio de la botella de agua mineral a 0’58 céntimos de euro y la caja de leche a 7’15 euros, pero en su defecto en la factura aparece un incremento del coste sin justificación alguna.

Agradecería, revisará los precios y factura, para poder aclarar dicha confusión. Aguardo su respuesta.

Atentamente:

Antonio Ruíz Gerente de supermercados Luna Llena C/ Mayor,25 (08860). Castelldefels.

6. TASQUES: 6.1 Com escric jo? 1a) Bastant.

1b) més: contes i històries infantils. menys: copiar.

2a) Hi ha temporades en les que escric més i d'altres menys.

2b) Normalment no.

3a) La majoria de vegades contes pels meus fills, m'agarda molt.

3b) Utilitzo l'escriptura per ensenyar, per exemple coses cotidianes com parar o desparar la taula, rentar­se les dents, etc.

4a) Contes i hostòries.

4b) Normalment no són gaire complexos.

4c) Educatius, divertits, dinàmics.

5a) No tinc cap pauta, ho faig quan em be de gust.

5b) Quan estic més tranquil∙la.

5c) Relaxada, tranquil∙la, contenta.

6a) Començo a escriure ideas i després les entrellaço entre elles de manera sencilla.

6b) Hi dedico una estoneta per pensar.

6c) La majoria de vegades.

7a) LLoc amb ambient relaxat, llapiç, goma, esborrany, folis, entre d'altres.

7b) Utilitzo petites il∙lustracions i també colors per despertar la curiositat dels més petits.

7c) Satisfeta amb la feina.

8a) Sí

8b) En el cas de estudi sí, pero a l'hora de escriure contes o històries no.

9) Normalment si

10) Forts: Imaginació i creativitat. Febles: Comprensió, moltes vegades ha de rellegir el text varies vegades.

11) La pràctica penso que es la millor manera de millorar l'espresió dels escrits .

12a) De forma clara i fent arribar al receptor el missatge de forma correcte.

12b) Formals, expressius, propers, clars, etc.

13) Normalment tranquil∙litat, depén de l'espai en que es treballa, tot i així es una cativitat que em provoca cansament després d'una estona treballant.

14) Molt, si tens ganes el resultat serà molt millor.

15a) Normalment són nens, ells són molt agraïts.

15b) Ha estat molt divertit, hem rigut molt.

16a) Si

16b) Si no són gaire rebuscats, tot lo contrari intento que siguin clars, utilitzant un llenguatge formal.

16c) Si, es un bon metode per ensenyar coses bàsiques d'una forma divertida.

17a) Té molta importància un text amb faltes ortogràfiques no es pot presentar en lloc.

17b) Si.

17c) Si.

18a) Bastant.

18b) Relats, experiències, entre d'altres.

18c) A estonetes lliures.

19) Necessito tenir un espai tranquil per sumergir­me y gaudir de la lectura.

20) A través de la lectura ens enriquim com a persones, podem aprendre moltes coses, anima't i gaudeix.

6.2 Qüestionari sobre el procés de l’escriptura.

­ ¿Cómo se llama al conjunto de signos y reglas que utilizan en común el emisor y el receptor para entender la información intercambiada?

El Lenguaje

­ ¿Cuál es el elemento fundamental en el lenguaje? La palabra

­ ¿Qué ha de tener un texto para ser coherente? Tener sentido y que todos los párrafos estén relacionados

­ ¿Cómo se consigue la progresión temática de un texto? Aportando poco a poco información nueva a la ya conocida

­ ¿Cómo se conoce a la forma de unir y relacionar léxica y gramaticalmente las diferentes ideas, frases y párrafos del texto?

Cohesión

­ Indica cuál de las siguientes afirmaciones sobre los textos instructivos, cómo el manual de un electrodoméstico, no es correcto.

Predomina la función expresiva

­ Indica cuál de las siguientes afirmaciones sobre los textos expositivos no es correcta Tratan de convencer al recpetor

­ En las descripciones es habitual un recurso lingüístico utilizado para expresar las cualidades de los objetos escritos. ¿Cuál es?

Adjetivo

­ ¿Qué nombre recibe, en los textos argumentativos, la idea defendida por el emisor?

Tesis

­ A la hora de realizar una descripción, es habitual recurrir al uso de símiles. ¿En qué consisten?

Comparar entre elementos

6.3 Avaluació dels textos dels companys.

Adequació: 1,5. Utilitza un llenguatge formal i no vulgar. Pero li falta estructuració al text.

Coherencia: 1,5. Expressa bé les idees referents al tema, pero pel que fa als conceptes és una mica repetitiu, podria haver argumentat millor el text.

Cohesió: 1,75. El text no està del tot ben estructurat en cuant a paràgrafs. No utilitza els sinònims o pronoms adequats al tema.

Correció lingüística: 3,5. No hi ha faltes d’ortografia

TOTAL: 8,25.

7. RECURSOS LINGÜÍSTICS 7.1 Normes ortogràfiques:

L’ACCENTUACIÓ Segons la posició de la síl∙laba tònica, podem classificar les paraules en: Agudes: La síl∙laba tònica és l’última: allà, París, cargol. Planes: La síl∙laba tònica és la penúltima: llibre, fàcil, èxit. Esdrúixoles: La síl∙laba tònica és l’antepenúltima: àlgebra, tònica, màquina. A l’hora d’accentuar haurem de tenir en compte una sèrie de circumstàncies: La a és, com ja sabem, la vocal més oberta, s’accentua sempre amb l’accent obert: pàgina, semàfor, demà. La i i la u, com que són les vocals més tancades s’accentuen sempre amb l’accent tancat: bústia, pastís, ningú, cadascú. La o i la e poden portar accent obert o tancat, segons la pronúncia del so: església, molèstia, tómbola, però. Accentuarem totes les paraules agudes acabades en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in. Excepció: no accentuarem les paraules agudes que acaben en diftong decreixent: avui, compreu, teniu. Accentuarem les paraules planes que no acaben en: a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in: àtoms, càrrec, càstig, semàfor, caràcter. Sí que accentuarem les paraules planes que acaben en diftong decreixent: cantàveu, dormíssiu, seríeu, tinguéssiu, voldríeu. Les paraules esdrúixoles s’accentuen totes: fàbrica, elèctrica, víctima, àrbitre, 2 península. Cal tenir en compte el hiat, ja que les paraules amb el grup i + vocal no formen diftong: ràdio, justícia, història, pèrdua, consciència

ELS DIFTONGS Quan en una síl∙laba trobem dues vocals juntes que es pronuncien en el mateix cop de veu es produeix el diftong. Així la paraula remei té dues síl∙labes; re­mei, perquè les vocals ei s’ajunten en una mateixa síl∙laba. Per tal de formar diftong cal trobar una vocal forta (a, e, o) i una vocal feble (i, u) en una mateixa síl∙laba. Exemples: ai­re, qua­li­tat. En el primer cas, apareix primer la vocal forta a i després la feble i; en canvi en el segon cas trobem primer la feble u i després la forta a. Així doncs, podem dir que segons l’ordre en què trobem les vocals d’un diftong hi haurà dos tipus de diftongs: Diftongs decreixents: Exemples:

a e i o u + u au­eu­iu­ou­uu

a e o u + i ai­ei­oi­ui

Diftongs creixents: Exemples:

g + u + vocal (gua, güe, güi, guo) q + u + vocal (qua, qüe, qüi, quo) i o u (entre vocals)

Tingues present que en aquest cas la i i la u, estan ocupant el lloc que correspondria a una consonant. Això pot passar a principi de mot o quan són enmig de dues vocals:

A principi de mot: io­de, io­gurt, iot. Entre vocals: no­ia, jo­ia, ri­uen.

EL HIAT (O HIATUS) El hiat és el procediment contrari al diftong. Es produeix quan hi ha dues vocals juntes que pertanyen a síl∙labes diferents. En les paraules: piano, usuari, diable, viatge, les dues vocals que apareixen juntes no formen diftong. Fem la separació sil∙làbica: pi­a­no, di­a­ble i vi­a­tge tenen tres síl∙labes i usua­ri en té quatre. Per influència del castellà sovint articulem aquests grups vocàlics en un sol cop de veu (diem pia­no). L'ACCENT DIACRÍTIC S'anomenen accents diacrítics els accents que distingeixen unes paraules d'unes altres que s'escriuen igual; però que gairebé sempre es pronuncien diferent. exemple:

bé (de riquesa) be(xai) L’APÒSTROF L’article masculí o femení (el i la) singular s’apostrofa davant de paraules començades per vocal o hac: l’església, l’amic, l’arbre. Excepcions: • Els mots femenins començats per i, u, hi, hu àtones: la universitat, la Irene, la història, la imatge. • Paraules que comencen amb una i consonàntica: el iogurt, la iaia. • El nom de les lletres: la essa, la ela. • Els mots que comencen amb el prefix ­a i tenen un valor negatiu: la asimetria. • La una quan es refereix a l’hora: la una del migdia.

• Mots que es presten a confusió: la ira (estat d’indignació), perquè, en cas que l’apostroféssim, costaria saber de què parlem i es confondria amb la moneda italiana o l’instrument musical. LA DIÈRESI La dièresi és un signe gràfic que, de vegades, hem d’escriure damunt de la i o la u. Les seves funcions són: • Indicar que es pronuncia la u dels grups qüe, qüi, güe, güi que són diftongs creixents: conseqüència, llengües, pingüí. • Indicar que una i enmig de dues vocals no fa la funció de consonant: produïa, agraïen, plaïa. • Desfer un possible diftong: veïna, diürn, peüc. • Els verbs que tenen l’infinitiu acabat en ­iar i en ­uar; canviar, triar, estudiar ...; suar, tatuar ...; porten dièresi sobre la 1a, 2a, 3a persona del singular i 3a del plural del present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn. Fixa’t que en el present de subjuntiu dels verbs abans esmentats, la síl∙laba tònica és la de la primera i. Triï, estudiï, o la de la u: suï, tatuï, i en canvi, la dièresi es posa sobre la segona vocal, perquè és la que podria formar el diftong. Excepcions: Hi ha una sèrie de casos en els quals ens podem estalviar la dièresi: • La i dels sufixos ­isme, ­ista: egoisme, altruista. • La i de l’infinitiu, gerundi, condicional i futur dels verbs amb l’infinitiu acabat en ­ir: traduir, traduint, traduiria, traduiré. • La i o u darrera dels prefixos co­, auto­, contra­: coincidir, reiterar, autoinducció, contraindicat. • La u de les terminacions llatines ­us i ­um: Sirius, aquàrium. LA CONTRACCIÓ Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a: a + el al a + els als de + el del de + els dels per + el pel per + els pels Per a + el per al per a +els per als Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal seguir les regles de l’apostrofació.

Exemple: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a l’Anna. 7.2 MORFOSINTÀXIS ELS MOTS O PARAULES Classificació: a) Criteri morfològic: es basa en la forma, poden ser variables (nom o substantiu, adjectiu, determinant, pronom i verb) o invariables (adverbi, preposició, conjunció i interjecció) b) Criteri sintàctic: es basa en la funció que cada mot fa en una frase. c) Criteri semàntic: es basa en el significat, poden ser plens/lexicals (llibreta, joia) o buits/gramaticals (aquí, per). EL NOM O SUBSTANTIU Classificació:

Comú: avi, taula Propi: Maria, Barcelona Concret: casa, arbre Abstracte: bellesa, dolor Individual: noia, llibre Col∙lectiu: jovent, pineda Primitiu: home, teula Derivat: homenàs, teulada Simple: roba, pobre Compost: penja­robes, escanyapobres

Genere: Persones i animals (amb referent de sexe) a) Noms femenins afegint el morfema –a a la forma masculina: gat/ gata, gos/ gossa, llop/ lloba, esclau/ esclava. b) Masculins acabats en vocal tònica hi afegim –na: lleó/ lleona, cosí/ cosina; també rei/ reina, orfe/ òrfena. c) Masculins acabats en –e, ­o canvien per –a: alumne/ alumna, monjo/ monja. d) Sufixos especials: comte/ comtessa, heroi, heroïna, actor/ actriu. e) Masculí format a partir del femení afegint­hi –ot: abell/ abellot, bruixa/ bruixot. f) Masculí i femení es designen amb paraules diferents: home/ dona, porc/ truja. g) Masculins acabats en –òleg fan el femení amb –òloga: biòleg/ biòloga. h) Noms invariables: boletaire, dentista, homicida. Persones i animals (sense referent de sexe) a) Designen coses, actes, idees i tenen gènere arbitrari quan acaben en –e, ­o són masculins i en –a són femenins: el cotxe, el carro, la casa. Excepcions: el problema, la febre... b) Paraules que no designen persones o animals diferents en altres llengües: els afores, el deute, el dubte, el front, el pebre, la calor, la dent, les postres, les olors... c) Noms que poden ser masculins o femenins amb significat diferent: el fi/ la fi, el llum/ la llum

Nombre a) Formen el plural afegint­hi la –s: mare/ mares, any/anys guant/ guants, però també dona, dones, plaça/ places, boca/ boques, Pasqua/ Pasqües, llengua/ llengües, amiga/ amigues, taronja/ taronges, crisi/ crisis... b) Noms aguts acabats en vocal s’hi afegeix –ns: lleó/lleons, mà/ mans. Excepcions: les bes, els res, els perquès, cafès, bisturís, menús, purés… c) Noms aguts masculins acabats en –s, ­x, ­ç, ­ix, ­tx hi afegim –os: cas/ casos, tros, trossos, comerç/ comerços. Excepcions: les falçs, els índexs. També: desig/ desigs/ desitjos, disc/ discs/ discos... d) Noms acabats en –s invariables: atles, llapis, dilluns, temps, pols... e) Noms propis hi afegim –s: les Maries, les Barcelones... f) Noms compostos: rentaplats, passaport/ passaports, penja­roba/ penja­robes, l’autor editor/ els autors editors... Ortografia de les majúscules a) Primera lletra i després de punt, interrogació, admiració i dos punts si hi ha citació. b) Noms propis i sobrenoms: Marta, Guifré el Pilós, Arc de Triomf... c) Formes de tractament: Sra., Dr., el President (en documents oficials),... d) Noms de festes religioses i cíviques: Nadal, la Diada... e) Fets històrics singulars: el Renaixement, la Guerra Civil... f) Institucions, organismes, entitats...: Universitat Politècnica de Catalunya... g) Títols d’obres: La Bogeria, Gernika…

L’ADJECTIU QUALIFICATIU Part de l’oració que complementa el nom qualificant­lo (adjectius qualificatius: alt, alegre) o determinant­ne l’abast d’aplicació (adjectius determinatius: meu, aquest). Sempre acompanya un nom. GÈNERE I NOMBRE: Adjectiu de dues terminacions: a) Tenen dues terminacions en el singular (masculí i femení): ­ ­/­a: prim/ prima, gris/ grisa. ­ ­e/­a: ample/ ampla, culte/ culta. ­ ­o/­a: flonjo/ flonja, guerxo/ guerxa ­ ­leg/ ­loga: homòleg/ homòloga. Però sacríleg/ sacrílega. b) Els acabats en vocal tònica fan el femení afegint­hi –na: genuí/ genuïna, comú/ comuna. c) En plural acostumen a tenir també dues terminacions: ­s,­os (masculí) i –es (femení): flonjos/ flonges, alts/ altes. Excepció: els adjectius que fan l’oposició ­e/­a en el singular coincideixen en la mateixa forma (­es): ample/ ampla, amples/ amples. Adjectius d’una terminació: a) Tenen la mateixa terminació en el singular per al masculí i per al femení: ­ Acabats en –a: hipòcrita, belga. ­ Molts dels acabats en –e: alegre, noble. ­ Acabats en –aç, ­iç, ­oç: audaç, feliç, veloç. ­ La majoria dels que acaben en –al, ­el, ­il: natural, fidel, civil. ­ La majoria dels que acaben en –ar, ­erior, ­color: vulgar, superior, multicolor. ­ Acabats en –ant, ­ent: impressionant, diferent. Excepcions: dolent/, dolenta, lent/ lenta. ­ També: breu, gran, millor, mat, miop... b) En plural també acostumen a tenir una terminació: cèlebres, belgues, diferents... Excepció: els adjectius que acaben en –aç, ­iç, ­oç: audaços, audaces, feliços, felices...El grau dels adjectius ­ Positiu: qualitat bàsica (maca). ­ Comparatiu: compara la mateixa qualitat entre dos noms (d’inferioritat: menys maca que, no tan maca com; de superioritat:

més maca que; d’igualtat (tan maca com). ­ Superlatiu: qualitat en el grau més alt (molt maca, maquíssima). ELS DETERMINANTS Acompanyen el nom i concorden en gènere i nombre. Són mots buits amb la funció de concretar el nom. ELS PRONOMS Part de l'oració que substitueix un nom. Ajuda a agilitzar el discurs, dóna ritme i evita repeticions. Classificació dels pronoms Determinatius: aquest, aquell... Demostratius: això, allò... Possessius: meu, teu, nostre... Indefinits: qualsevol, algú... Numerals: un, dos, primer, segon… ELS PRONOMS FEBLES Subjecte Es pot substituir quan és indeterminat (sense article o amb indefinit, quantitatiu, numeral...):

Arriben molts (alguns, tres, uns quants...) autocars, avui Complement directe

Determinat: acompanyat d’article determinat, demostratius i possessius: el, la els, les

Vull el llibre

Indeterminat: acompanyat d’un determinant indefinit, quantitatiu, numeral, etc: En comprare pomes

Neutre:Pronoms neutres (això, allò) o oració substantiva: Ho vull això. Complement indirecte Singular: Li explico un conte a la Sandra. Li explico un conte. Plural: Els has de dur el dinar als avis Els has de dur el dinar.

Atribut:

Determinat ( el, la, els, les) Sembla el pallaso del poble. El sembla.

Indeterminat (ho) Aquest home és alemany Aquest home ho és Complement circumstancial

De manera: Hi canta molt bé Hi canta

De lloc: ( on o cap a on/ en (d’on)) La Mireia és a casa. La Mireia hi és.

De temps, d’instrument: Hi arribaré d’hora Hi arribaré Complemente de règim verbal (CRV)

a. Si és introduït per la preposició (de) s’utilitza en: Disposo de temps lliure En disposo. b. Si és introduït per altres preposicions (a, amb, de, per, en...) es fa servir hi: Em refereixo a les festes populars M’hi refereixo. Complement predicatiu (CP)

a. Aquest complement pot ser substituït pel pronom feble hi: A questes criatures creixen sanes Aquestes criatures hi creixen.

Excepció: Si el CP ho és dels verbs (dir­se i fer­se,se substitueix pel pronom feble en: En Roger s’ha fet soci de la biblioteca En Roger sen’ha fet. Complemente del nom (CN) Es fa amb el pronom en:

Torna el llibre de lectura Entorna el llibre.

ORDRE DELS PRONOMS FEBLES S’ha de mantenir un ordre de prioritat en la col∙locació i s’ha de tenir en compte que els pronomsvan tots junts al davant o al darrere del verb i que no es poden separar. Els vaig donar­ho. Li vaig explicar­la. La forma correcta: Els ho vaig donar./ Vaig donar­los­ho. La hi vaig explicar./ Vaig explicar­la­hi. Davant no hi pot haver guionet.

Reflexiu,2a persona,1a persona,3a persona,CC, CP, CRV,CI,CD,(se,te, us.../me, ens,li, els.../el, la, els, les,ho.../en, hi) Restriccions: No es poden combinar dos pronoms iguals, encara que tinguin funcions diferents: Jugava a pilota al pati Hi jugava al pati/ Hi jugava a pilota. Excepció: (els els): A les cinc llegiré els contes als nens A les cinc els els llegiré. No es poden combinar: (en, ho ni ho, hi): Treu això del calaix Treu­ho del calaix/ Treu­neaixò. Verb: Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal. És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb; a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu. Aquests morfemes fan del verb una part variable de l'oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar­se el radical (element que conté la significació lexical del mot) o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma.[1] Per tant, és unaparaula que expressa l'acció que rep o realitza el subjecte, i és l'única que és imprescindible en una frase.

conjugació del verb:

El verb és una paraula variable, que es flexiona o conjuga per adoptar diferents

característiques i accions. En la majoria de llengües aquesta conjugació es duu a terme

mitjançant canvis en els morfemes o desinències que s'ajunten amb un lexema o arrel.

Aquests morfemes expressen els següents conceptes (anomenats aspectes o accidents) en

català:

Persona: primera, segona o tercera

Nombre: singular o plural

Mode: Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les

formes no personals de l'infinitiu, el gerundi i el participi. L'indicatiu té els temps

present, pretèrit —imperfet i perfet— futur i condicional; el subjuntiu té el present i

el pretèrit imperfet; l'imperatiu té un sol temps. Els temps de l'indicatiu i el

subjuntiu, amb les formes no personals de l'infinitiu i el gerundi, tenen els

corresponents temps composts, constituïts per les formes simples del verb auxiliar

haver (o ésser, algunes vegades dialectalment) i el participi de cada verb.[1]

Temps verbal: present, passat, futur (amb variants)

Veu: activa o passiva

Aspecte gramatical: perfectiu o imperfectiu

Gènere (només els participis): masculí i femení

Segons la conjugació pot haver­hi verbs regulars o irregulars. Els verbs defectius són aquells

que no tenen la conjugació completa, com per exemple el verb "caldre" en català, que només

compta amb algunes persones.

Hi ha llengües, com l'esperanto o el xinès, on els canvis són mínims en la conjugació (per

exemple en esperanto hi ha una terminació per a cada temps bàsic i cap més desinència).

Adverbi:

L'adverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial. El seu

nom ve de "ad" (al costat) i "verb", ja que acostuma a modificar verbs. També pot modificar,

però, adjectius i altres adverbis. Com a excepció, pot aparèixer amb altres categories en

expressions lexicalitzades (com "no­violència").

A part de ser un modificador, pot exercir la funció de complement circumstancial. Les

locucions adverbials són grups de paraules que compleixen funcions d'adverbis. Alguns

adverbis fan de modificadors oracionals quan afecten a tota la frase, com en el cas de

"exacte, ho has endevinat" o "desgraciadament no va poder venir". Els matisos que aporta en

aquest cas són molt variats, fet que ha portat a alguns lingüistes a afirmar que s'hauria de

dividir la categoria en altres més precises.

En català, la majoria d'adverbis vénen de preposicions del llatí o de la suma d'un adjectiu

més la partícula ­ment. Són categories invariables, és a dir, no tenen flexió de gènere o

nombre.

Tipus d’adverbis:

Segons el seu significat es classifiquen en adverbis de:

temps (ara, després, tard, avui...)

manera (tranquil∙lament, bé, malament...)

lloc (aquí, darrere...)

negació (no, potser...)

afirmació (sí, també...)

dubte (depèn, potser...)

relatius (on, quan...)

quantitat (molt, menys, poc...)

Connectors:

Els connectors textuals o marcadors textuals són paraules o grups de paraules que serveixen per organitzar i cohesionar el text de manera que en resulti una lectura més fàcil i clara. Hi ha dos tipus de connectors: els que s'usen en l'àmbit de l'oració, és a dir, que fan referència a l'estructura de l'oració, i els que s'usen en l'àmbit del text, és a dir, entreoracions o paràgrafs independents. A continuació hi ha una llista de connectors. Tingueu present que aquesta no és una llista tancada, de manera que es pot ampliar amb més connectors que aquí no són recollits. A més a més, tingueu en compte, però, que estan agrupats per les funcions bàsiques i no per si s'usen en l'àmbit de l'oració o del text: 7.3 LÈXIC El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també

el d'una llengua o idioma. En aquest darrer context, també s'usa per designar el nombre de

mots coneguts per una persona, una comunitat o que apareixen en un text concret.

Dins la lingüística, és objecte d'estudi de la lexicologia, semàntica, la pragmàtica i

lalexicografia. Però com que les paraules són el vehicle de comunicació del pensament o,

segons algunes teories, fins i tot l'estructura mateixa del pensament, són estudiades per

lafilosofia (especialment la filosofia del llenguatge), la psicologia i altres disciplines.

L'adquisició del vocabulari es produeix des dels primers mesos de vida, quan l'infant aprèn a

parlar i no s'interromp si prosegueix el contacte amb una llengua donada.

Sema: Un sema és la unitat mínima delsignificat, un tret semàntic que ajuda a caracteritzar el sentit

de les paraules. Creat per analogia amb altres conceptes com el de morfema o fonema, va

néixer amb l'estructuralisme per tal d'explicar com es formava el significat d'un mot, afegint

trets que el destriaven d'altres del mateix camp semàntic.

Per exemple la diferència entre una bicicleta i un tricicle seria el sema "nombre de rodes" i el

de "mida", mentre que compartirien els semes "vehicle", "absència de motor", "propulsió a

pedals", etc. Els crítics, però, consideren que no tot el significat es pot explicar en funció de

semes, especialment tot allò referit a la connotació, i a part queda la qüestió de com establir

quins són els semes rellevants, que actuarien com a parells mínims, una tasca absolutament

subjectiva i que allunya la semàntica d'altres nivells d'estudi de la llengua.

Homonímia:

L'homonímia (del grec homo­, "igual", i ­onoma, "paraula") és una relació lèxica que

s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o

gràfica) però són semànticament diferents. En altres paraules la qualitat que es dóna en una

llengua o idioma quan existeixen paraules que tenen un significat diferent, malgrat que

s'escriuen o pronuncien igual.

Les paraules homònimes poden ser homògrafes (d'igual escriptura) o homòfones (d'igual

pronunciació). En català, les paraules homòfones poden ser homògrafes, mentre que les

homògrafes són generalment homòfones (tanmateix, per exemple, "sou" es pronuncia amb

una «o» oberta si és el mot que correspon al nom 'salari' i amb una «o» tancada si es tracta

d'una forma del verb "ser"; en anglès també canvien de categoria gramatical mots com "lead"

­segons com es pronunciï la vocal­ o "import" i "export" ­segons on es faci la vocal tònica).

En el cas de l'homonímia, la semblança entre ambdós mots és casual: els dos termes han

seguit una evolució diacrònica i han acabat per adquirir significants iguals; tanmateix, els

seus significats són totalment diferents. Tot i no tenir una vinculació real, sovint s'ha associat

l'homonímia amb la polisèmia. La diferència que presenta la polisèmia respecte de

l'homonímia és que dues paraules són polisèmiques quan tenen un mateix origen i,

mitjançant procediments com lametàfora o la metonímia, el significat original ha donat lloc a

altres significats. Així doncs, són homònimes paraules comcoma (signe de puntuació, femení)

i coma (quadre clínic, masculí), clau (per obrir panys, femení) i clau (tija de ferro, masculí),

etc.

Hi ha, en resum, tres tipus de mots homònims:

Homònims totals, que s'escriuen i es pronuncien igual Homòfons, que coincideixen en la manera de pronunciar­se, però no s'escriuen

exactament igual.

Homògrafs, que coincideixen en l'escriptura, però tenen algun so diferent.

Antonímia:

Un antònim es un mot que té un sentit oposat a un altre. Molts mots no tenen cap

antònim, especialment els substantius que disignen essers o objectes. En canvi,

els substantius que defineixen qualitats i els adverbis poden tenir antònims.

Sinonímia:

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar. Els sinònims són

objecte d'estudi de lasemàntica. Totes les paraules poden tenir un sinònim potencial, si bé les

classes obertes tenen més probabilitats de tenir­ne un o d'incorporar­lo (és a dir, és més

probable que un nom tingui un sinònim ara o en el futur que una preposició, per exemple).

De fet, la sinonímia total no existeix gairebé mai, perquè cada paraula aporta un matís nou o

tendeix a usar­se en uncontext propi. Existeixen varietats geogràfiques (es prefereix un mot

propi de la zona a un altre), per formalitat del discurs (els cultismes són més freqüents en la

llengua formal), per grup social de pertinença (no parlen igual joves que adults o membres de

diferent classe), per connotació... Per això la psicosemàntica i certs corrents de la lingüística

cognitiva defineixen la sinonímia no per la similaritat de significats, sinó justament com un

fenomen de contarast, ja que hi ha certsema de la paraula o certa convenció social sobre el

seu ús que fa que no sigui exactment igual que l'altra de la qual és sinònima.

Una perífrasi pot actuar com a un sinònim, de manera que s'usa una expressió en comptes

d'una paraula, usualment pereufemismes o per evitar repeticions.

Exemples:

Casa: llar, domicili, residència, ...

Cotxe: vehicle, automòbil, ...

Costum: hàbit, pràctica, ús, ...

Persona: individu, ésser ...

Derivació:

La derivació és el procediment regular de formació de paraules que permet a les llengües

designar conceptes relacionats semànticament amb altres en cert sentit considerats com

"primitius", afegint afixos (p.ex. "ganivetada" de "ganivet"). Una paraula pot estar composta

d'un lexema i un o més afixos. Es poden afegir els afixos d'un en un, ampliant paulatinament

la paraula, o en combinació de dos, quan no existeix el mot amb només un dels dos

("emblanquinar" de "blanc"). L'existència de la derivació permet tenir un lèxic que permet

designar nombrosos sentits a partir d'un número molt més reduït d'arrels olexemes (principi

d'economia lingüística). Igualment la derivació és la principal font de noves paraules en

moltes llengües.

La derivació és semblant a certes formes de flexió, ja que ambdós usarienmorfemes afegits

a l'arrel per a expressar diferències. No obstant això, la flexió no comporta canvi de referents,

sinó que les marques afegides tenen un fi estrictament gramatical. D'un altre costat la

derivació s'assembla respecte als canvis de significat a la composició.

Utilitzem:

Prefixos: Van davant de l'arrel. Acostumen a modificar o especificar el significat de l'arrel

però no alteren la categoria gramatical, ja que es manté la del radical.

Exemples:

calçar (arrel) des + calçar (prefix + arrel)

madur (arrel) im + madur (prefix + arrel)

Infixos: Es col·loquen entre el lexema i el sufix. La paraula resultant d'afegir un infix

necessita obligatòriament del sufix per existir, de la mateixa manera que l'infix no pot ser

suprimit.

Exemples:

bony (arrel) bony + eg + ut (arrel + infix + sufix)

herb(a) (arrel) herb + ol + ari (arrel + infix + sufix)

Sufixos: Van després de l'arrel. No només modifiquen o especifiquen el significat del

lexema, sinó que també aporten la categoria gramatical del mot resultant, que pot

coincidir o no amb la categoria gramatical del radical. D'aquesta manera, tenim sufixos que

transformen verbs en substantius, substantius en adjectius, etc. Alguns sufixos canvien la

posició de la síl·laba tònica.

Exemples:

fred (arrel) fred + or (arrel + sufix)

forn (arrel) forn + er (arrel + sufix)

Composició lingüística:

La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més

lexemes (mots preexistents), ambderivació prèvia o posterior dels seus components o sense.

El significat del nou mot pot ser la suma dels anteriors o adquirir un matís diferenciador. La

tendència a formar paraules compostes és més acusada si es tracta d'unallengua aglutinant i

per contra hi ha idiomes que no permeten aquest procés lèxic o el limiten força.

Segons la gramàtica, l'addició d'un antic mot grecollatí com a component es pot considerar

un cas de composició, derivació o parasíntesi: si s'atén a l'origen és evident que es tracta

d'una paraula que surt de dues paraules prèvies, però en les llengües derivades aquests

components acostumen a actuar com aafixos, d'aquí la discrepància en la seva classificació.

Un exemple d'aquesta classe de mots seria "telèfon". En el cas dels estudiosos que els

consideren compostos, diferencien aleshores entre compostos homogenis si els dos formants

vénen o bé del llatí o bé del grec i heterogenis quan s'ajunten paraules de les dues llengües.

Un cas especial és la contracció, on els elements del compost es fusionen i no simplement

s'ajunten, com l'anglèsbrunch. Aquests casos no es consideren estrictament una composició,

encara que provinguin de dos mots independents que formen un de nou.

7.4 ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES:

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural. Estudia totes les manifestacions

de la parla humana, és a dir, l'estudi de la llengua en els vessants escrit i oral. En un sentit

ampli la lingüística és l'estudi de les llengües humanes, analitzant el que tenen en comú i el

que les diferencia. Un lingüista és, per tant, una persona que estudia les llengües. En un

sentit més estricte, la lingüística s'oposa a la gramàtica tradicional en què aquesta última és

normativa (o prescriptiva) mentre que l'altra és descriptiva. Mentre que la gramàtica jutja els

enunciats en termes de l'adequació a una norma donada, la lingüística només descriu. El

treball descriptiu es pot fer segons tres eixos principals:

estudis en sincronia i diacronia: l'estudi sincrònic d'una llengua s'interessa només

en aquesta llengua en un moment donat de la seva història, i a un sol estat. Per

contra, estudiar una llengua —o una família de llengües o una àrea lingüística—

és un estudi diacrònic que s'enfoca en la seva història i els canvis estructurals que

ha patit;

estudis teòrics i aplicats: la lingüística teòrica estudia la creació de les estructures

que permeten la descripció individual de les llengües així com les teories que

cerquen delimitar llurs constants universals;

estudis contextuals i independents: encara que els termes que defineixen aquesta

dicotomia no s'hagin fixat amb claredat, es pot definir de la següent manera:

l'estudi contextual s'enfoca en les interaccions entre la llengua i el món, mentre

que l'estudi independent considera la llengua per si mateixa, independentment de

les seves condicions exteriors.

Dins del camp científic, un lingüista és un terme que s'utilitza per descriure algú que investiga

sobre el terreny o empra metodologies pròpies de la lingüística per estudiar grups lingüístics

o llengües en particular. En un sentit més popular, aquest terme també s'utilitza per referir­se

a persones que parlen diversos idiomes amb fluïdesa.

L'objectiu central de la lingüística teòrica és caracteritzar la naturalesa de l'habilitat o domini

del llenguatge humà: explicar què és el que un individu coneix quan diu conèixer una llengua

i explicar com és que els individus coneixen les llengües. Tots els humans (llevat dels casos

patològics específics) assoleixen dominar almenys una llengua parlada en créixer amb cap

necessitat aparent d'instrucció conscient. Altres espècies no són capaces de fer­ho. Per tant,

els humans gaudeixen d'una propietat innata que els habilita per a parlar. No hi ha cap

procés genètic responsable de la diferenciació entre llengües: els individus aprenen qualsevol

llengua a què s'exposen de petits sense importar llur origen ètnic.

La lingüística teòrica sovint es divideix en camps d'especialitat separats i més o menys

independents:

Fonètica: l'estudi dels diferents sons del llenguatge humà

Fonologia: l'estudi dels patrons del so, o dels fonemes d'una llengua

Morfologia: l'estudi de l'estructura interna dels mots

Sintaxi: l'estudi de la combinació de mots entre si per a formar frases

Semàntica: l'estudi del sentit dels mots i dels enunciats

Estilística: l'estudi de l'estil d'un enunciat (literari o no­literari)

Pragmàtica: l'estudi de l'ús (literari, figuratiu o qualsevol altre) dels enunciats en els

actes de comunicació

Anàlisi del discurs: l'estudi dels enunciats organitzats com a textos

Fonètica:

La Fonètica és una disciplina particular de la lingüística que estudia la realització dels

fonemes en totes les alternatives analitzables. La fonètica general estudia els problemes

teòrics plantejats per la relació entre sons i fonemes i complementa la investigació fonològica.

La fonètica instrumental o experimental classifica els fonemes com a conjunts de trets

constitutius mitjançant les dades fornides pels aparells de recerca. Si la recerca es produeix

sobre el treball fisiològic del parlant quan emet sons, la branca corresponent és anomenada

fonètica articulatòria o genètica. D'altra banda, l'estudi dels trets físics de les emissions

fòniques determina la fonètica acústica o genèmica. Finalment, si s'orienta cap a la recepció

de l'oient, és anomenada fonètica auditiva.

Fonologia:

La Fonologia és una disciplina particular de la lingüística que estudia el valor funcional dels

sons en les llengües. Estableix quins són els fonemes d'una determinada llengua, és a dir,

els sons distintius que serveixen com a trets bàsics per diferenciar unes paraules de les

altres. També estudia els fenòmens de contacte entre els sons i la seva constitució

ensíl∙labes, mots, sintagmes i l'expressió o, en termes fonètics, l'emissió fònica normal

limitada per dues pauses, investigant alhora els trets (anomenats suprasegmentals)

susceptibles de comportar una modificació significativa quan es commuten: la durada, la

intensitat i el to, dels quals cada llengua fa un ús particular.

Morfologia:

La Morfologia és una disciplina particular de la lingüística que estudia l'estructura interna dels

mots. La morfologia estudia la faisó en què els morfemes es combinen per a formar els

lemes, ja sigui per derivació (família lèxica) composició, flexió, redoblament o afixació.

Semàntica: La Semàntica és una disciplina particular de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat. Analitza quins són els components del significat, com es transmet i la relació entre mots segons el que representen. Estilística: L'Estilística és una escola crítica en lingüística i teoria de laliteratura que analitza l'estil d'un text qualsevol, intentant determinar els trets formals emprats en relació a la intenció de l'autor i la resposta del públic. Així, considera la coherència icohesió de l'escrit, l'estructura, els recursos literaris, el gènere a què pertany i les convencions que aquest l'imposa, el tipus de lèxic emprat i la mena de frases usades. Pragmàtica: La Pragmàtica és una disciplina particular de la lingüística que estudia lallengua des del punt de vista de l'ús que en fan els usuaris. Un tret fonamental de l'estudi pragmàtic és la importància que hi adquireix el context com a factor essencial per a assolir la comprensió del significat. Per això, la pragmàtica s'ha relacionat sovint amb altres disciplines que tenen en compte aspectes socials com la sociolingüística, la sociologia i la psicologia. Anàlisis del discurs:

L'Anàlisi del discurs és una disciplina particular de la lingüística que busca analitzar el discurs

com un conjunt homogeni, és a dir, transcendir el nivell habitual d'anàlisi centrat en l'oració, i

les seves relacions amb el context social. Així, estudia com està construït el text, quines

inferències exigeix, com es relaciona amb discursos precedents però també la comunicació

no verbal que l'acompanya i els papers socials dels interlocutors, que afecten al seu

contingut.

Els temes que solen guiar les recerques són les relacions entre discurs i ideologia (dominant i

oculta, incloent subtemes com el racisme, la visió de gènere i d'altres), poder i cognició.

Sintagma:

Un sintagma es un conjunt de paraules que mantenen una relació de sentit en el moment de la seva pronunciació o escriptura. Una oració no és una seqüència lineal de paraules, sinó que aquestes hi apareixen formant agrupacions que tenen una unitat de funcionament; d'aquests conjunts de paraules se'n diu sintagmes. Els sintagmes són les parts en què es pot dividir tota oració, i n'admeten de subordinats als principals. A més, són un dels principals objectes d'estudi de laSintaxi. El terme és propi de l'estructuralisme. Oració:

La frase ooració és el conjunt de paraules amb sentit complet (definició de Dionís de Tràcia)

que està marcada per dues pauses. Les llengües s'agrupen segons l'ordre canònic dels

elements de la frase (subjecte, verb, objecte en el cas de molts idiomes com el català).

Alguns elements poden estar elidits si se sobreentenen.

Segons la modalitat oracional, és a dir, la intenció del parlant, les frases poden ser

enunciatives (expliquen o introdueixen un judici o un fet), interrogatives (pregunten alguna

cosa), exclamatives (expressen una emoció) i exhortatives (ordenen quelcom). Alguna

gramàtica parla també de frases dubitatives, per exemple. Les úniques que tenen un valor de

veritat són les enunciatives i per això són les més comunes i objecte d'estudi de la lògica.

La frase també pot dividir­se en simple (si té només un verb) o en composta, i aquesta en

coordinada, subordinada i juxtaposada. El tipus de verb marca una altra classificació de les

oracions: si és copulatiu, la frase és atributiva i si no, predicativa. Dins les oracions

predicatives estan les oracions transitives (que tenen un complement directe) i les

intransitives.

La frase és l'objecte d'estudi de la sintaxi, en totes les seves escoles: generativisme,

estructuralisme... Com a element de formació del paràgraf, interessa també a lapragmàtica i

a la gramàtica del discurs, ja que la frase dóna el context adequat per entendre el significat

concret de cada paraula que la forma.

Tipus d’oracions:

Oracions ativutives i predicatives: L’oració atributiva o copulativa es caracteritza perquè el

verb té poc valor semàntic i hi actua com un nexe o còpula.

Els verbs que funcionen així s’anomenen copulatius (VC), i són ser, estar i semblar. En

realitat, en aquestes oracions, l’element amb més pes en el predicat (que s’anomena predicat

nominal) és l’atribut (ATR) i no el verb.

Exemples:

La casa era [VC] meravellosa [ATR].

Els convidats estan [VC] drets[ATR] des de les sis.

L’ambient sembla [VC] animat[ATR].

Les oracions en què l’element amb més pes en el predicat és el verb s’anomenen

predicatives i són la majoria:

Els ocells mengen pinso de la cussa.

Oració simple i oració composta: L’oració simple està formada per un subjecte [S]

(sintagma nominal) i un predicat [P] (sintagma verbal).

Na Maria[S] no vol anar a la festa [P].

Quan en una oració hi ha més d’una estructura de S + P (subjecte + predicat), parlem

d’oració composta:

En Josep [S] duu la comptabilitat [P] i jo[S] m’entenc amb els clients [P].

En Xavier [S] no va a la festa [P] perquè na Maria [S] no hi vol anar [P].

9. CONCLUSIÓ:

Realitzar aquest dossier, ha estat una experiència profitosa, ja que, per poder fer un bon

treball, ha estat necessari tornar a repasar tota la feina realitzada al llarg del curs, per tal de

poder organitzar de forma coherent tota la informació.

Ha estat una tècnica pràctica de recopilació, per tenir a mà tots els elements necessaris

actualment i de cara al futur, és a dir, aquest dossier és un document de referència on buscar

i resoldre dubtes, a més de poder revisar tècniques de escritura, estructures de text...Per tal

de redactar un text de forma correcta, ja sigui un resum o una expresió escrita.

10. BIBLIOGRAFÍA

Pel que fa al contingut del dossier:

Teoria, activitats i tasques de comentari de text, son extretes de moodle ct. virtual.

teoria, activitats i tasques de expresió escrita, son extretes de moodle exp. virtual.

Definicions teoriques, extretes de wikipedia.

http://www.google.com/url?q=http%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FFon%25

C3%25A8tica&sa=D&sntz=1&usg=AFQjCNE_aWs3­15ywrRmADahKT­NbJbADw

Pel que fa a la estructura:

Com es fa un bon dossier, extret dels recursos de moodle ct.virtual i

http://www.bibgirona.net/salt/cerca_internet/planes/dossier_1.htm