Tractament i Publicació d’Àudio

PAC 2Pere Amengual GomilaMaig 2016

2

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Índex

Pregunta 1 ................................................................. 3

Pregunta 2 ................................................................. 4

Pregunta 3 ................................................................. 7

Pregunta 4 ................................................................. 9

Bibliografia ................................................................ 10

3

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Pregunta 1

Cerca 3 sintetitzadors analògics que tinguin també una versió en programari – és a dir, la versió en programari ha de ser una simulació del sintetitzador analògic original - i genera una taula amb informació sobre l’any de fabricació, fabricant, tipus de síntesi que fa servir i preu actual aproximat (en el mercat de segona mà, en el cas de sintetitzadors antics).

MS-20

El sintetitzador MS-20(1) va ser fabricat pel fabricant japonès Korg entre els anys 1978 i 1983, encara que recentment es va reeditar en tres versions: en el 2013 Korg va treure al mercat el MS-20 Mini (amb una mida del 86% de l’original), al 2014 el MS-20 Kit (versió amb teclat

de mida original que s’ha d’acoblar per l’usuari) i al 2015 el MS-20M Kit (versió de sobretaula també a acoblar per l’usuari).

Fa servir síntesi subtractiva, amb una arquitectura semi-modular, que permet connectar entre sí els seus components fent servir cables de “patch”. Consta dels següents components: dos oscil·ladors controlats per voltatge, un filtre passa-alts, un filtre passa-baixos, un LFO (anomenat Modulation Generator), dos generadors d’envolupant i dos amplificadors controlats per voltatge. A més, també inclou un modulador

en anell, un generador de renou blanc, un mòdul de sample&hold, un convertidor de freqüència a voltatge i un seguidor d’envolupant. El preu original era aproximadament equivalent a uns 900€ i en el mercat de segona mà el model original es troba entre 1000€ i 1800€ depenent de l’estat en que es conservi. El model actual MS20-mini costa 600€.

Euro-rack / Softube Modular

Softube Modular(2) és una emulació d’un sintetitzador modular en format euro-rack. Els sintetitzadors modulars permeten configurar lliurement no tan sols les connexions entre els seus mòduls, sinó també escollir quins mòduls i en quines quantitats

es volen incorporar al sistema. Així, es pot escollir un nombre il·limitat d’oscil·ladors, filtres, generadors de voltatges de control, etc.

La configuració bàsica conté sis emulacions de mòduls del fabricant alemany Doepfer (A-110-1 VCO, A-108 VCF, A-132-3 Dual VCA, A-140 ADSR, A-118 Noise/Random, A147VCLFO) i 20 mòduls d’utilitats bàsiques (mescladors, múltiples, seqüenciadors, etc.) i es troba enfocada principalment a la síntesi subtractiva, encara que en la versió hardware és possible afegir-hi mòduls amb pràcticament qualsevol altre tipus de síntesi (FM, Modelat físic, Wavetable, etc...) i és probable que alguns d’aquests mòduls facin la seva aparició també com mòduls virtual de l’emulador de Softube.

4

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Els mòduls de Doepfer es varen començar a fabricar l’any 1995 i encara es troben disponibles en el mercat avui en dia.

El preu del sistema s’ha de calcular a partir de la suma dels components que es vulguin afegir, però s’ha de tenir en compte que la caixa on s’instal·len els mòduls pot costar entre els 300€ i els 1500€, i cada mòdul pot costar entre 125€ i 600€, el que ens pot portar fàcilment a superar la barrera dels 3000€ en un sistema complet.

SH-101

Aquest sintetitzador va ser fabricat pel fabricant japonès Roland(3) entre els anys 1982 i 1986 i comercialitzat amb un import proper als 600€. Actualment, la mateixa casa Roland ha reeditat el model en format plug-out, és a dir, una emulació digital que es pot operar com a programari sobre

un ordinador i també sobre un maquinari equipat amb xips DSP que executen els mateixos algorismes d’emulació.

Fa servir síntesi de tipus subtractiu, amb una arquitectura prefixada, i amb els següents elements: un oscil·lador amb un sub-oscil·lador associat, un generador de renou, un filtre passa-baixos, un amplificador controlat per voltatge, un generador d’envolupant i un LFO o oscil·lador de baixa freqüència.

L’import actual d’aquesta versió en hardware+DSP és de 500€ pel teclat System-1 més 110€ del plugout, encara que la versió analògica original pot arribar a costar entre els 1000€ de la versió en color gris fins als 1500€ de les versions de color (vermell o blau) equipades amb el “mod grip” opcional.

Fabricant Model Tipus de síntesi

Any de fabricació Preu actual

Korg MS-20 subtractiva 1978 - 83 (2013 - avui)

600€

Doepfer i altres

Euro-rack lliurement configurable

subtractiva, FM, modelat físic, etc...

1995 - avui 1000€-3000€ (il·limitat)

Roland SH-101 subtractiva 1982 - 86 1000€ - 1500€

Pregunta 2

Cerca dues plataformes de publicació d’àudio a la xarxa i fes una taula comparativa d’avantatges i inconvenients de cadascuna d’elles. En el cas que volguessis publicitar una cançó de la qual ets l’autor, quina de les dues plataformes escolliries i per què?

5

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Beatport(4) és una plataforma de venda de música online enfocada en els seus inicis en l’escena de música de ball underground, o independent. No oferia en els seus inicis la mateixa selecció musical que altres portals més genèrics com iTunes o el servei d’streaming Spotify i això el va fer la plataforma de venda de música online preferida per molts DJs de

música electrònica. A partir de l’any 2014 Beatport va dedicar els seus esforços als estils més comercials i a serveis d’streaming, música en directe i continguts originals, però enguany ha tornat a situar la venda de continguts musicals com el seu única i principal font de negoci.

Entre els punts més destacables de Beatport trobem l’absència de DRM (Gestió Digital dels Drets) i, per tant, és possible copiar els fitxers lliurement entre dispositius, realitzar copies de seguretat, etc. També és gairebé únic el seu suport de música en el format STEMS, un format multipista que emmagatzema per separat submescles d’un mateix

tema, permetent al DJ controlar per separat els diferents instruments modificant els seus volums, afegir efectes, etc...

Molts professionals també destaquen la facilitat de descobrir noves músiques degut a l’excel·lent organització de la llibreria i a les nombroses maneres d’accedir als continguts: per estil, per data de llançament, per segell discogràfic, a través de llistes de reproducció (playlists) de DJs famosos, etc.

L’arxiu d’àudio de Internet Archive és, ben al contrari, una plataforma per l’emmagatzemament i difusió de música lliure, publicada sota llicències de Domini Públic (PD) i Creative Commons (CC). S’hi poden trobar tota mena de continguts: musicals, podcasts, audiollibres, enregistraments

històrics, etc. Tant la pujada de continguts com l’escolta en streaming o la descàrrega són completament gratuïts, el que fa que es pugui trobar un gran nombre de continguts amb poques expectatives comercials: netlabels, lectura de textos religiosos, activisme...

Entre els punts forts de

plataforma de publicació Beatport

plataforma de publicació Archive.org

6

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

la biblioteca d’àudio de Internet Archive es troba la enorme quantitat de sons i músiques disponibles. Per exemple, la recerca del terme “field recording” ens retorna 36.096 resultats en el moment de redactar aquesta anàlisi.

Al llarg del temps he fet servir les dues plataformes per publicar música. A Beatport he publicat els temes amb més sortida comercial i que podien generar ingressos tant per les vendes directes com per les llicències que es poden concedir quan DJs reconeguts incorporen els temes en les seves sessions en format CD o digital. En canvi,

Plataforma Avantatges Inconvenients

Beatport

Continguts especialitzats en música electrónica underground Varietat musical restringida

Marca reconeguda pels DJs de música Relativament desconeguda pel públic general

Arxius lliures de DRM, al contrari d’altres tendes com iTunes Només accés a contingut amb pagament

Arxius MP3 a 320 kbps CBR i WAV/AIFF sense comprimir Impossibilitat de pujar continguts directament

Metadades ID3 i portades de qualitat

Suport exclusiu de format d’àudio multipista STEMS

Integració amb programari de DJ com Traktor

Permet obrir comptes d’usuari per emmagatzemar preferències, etc.

Archive.org

Tota mena de continguts de temes i procedència molt variada Qualitat irregular dels continguts

Forma part del projecte sense ànim de lucre Internet Archive Encara no és prou popular com a plataforma de publicació d’àudio

Arxiu total de >15 Petabytes (inclou també vídeo, jocs, llibres...) Categorització de continguts en mans dels usuaris

Descàrrega totalment gratuïta i sense publicitat No té un sistema de recomanació de continguts basat en les preferències de l’usuari

En pujar el material en un format sense comprimir, per exemple AIF, crea automàticament una versió mp3, una versió ogg, una imatge de la forma d’ona, un espectograma i un enllaç torrent per la descàrrega p2p

Proporciona un enllaç de descàrrega directa dels arxius que es pot fer servir en qualsevol lloc web, fins i tot en reproductors incrustats i feeds per podcasts

Permet pujar continguts pràcticament sense límits de cap mena

Eines de compartició i integració amb xarxes socials

7

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

per temes de caire més experimental o que he decidit publicar en llicència Creative Commons fins i tot incorporar-los a reproductors de música incrustats en pàgines web pròpies, el mes recomanable és fer servir una plataforma com Archive.org, que permeti la publicació il·limitada sense remuneració directa y amb la confiança que no serà incorporada a catàlegs que en facin un ús comercial. En la meva opinió, si la música es vol publicar sota llicències CC i es vol compartir gratuïtament, aquesta opció és més potent i flexible que les més conegudes Bandcamp i Soundcloud.

Pregunta 3

Imaginem que vols muntar un estudi de postproducció d’àudio, i necessites efectes de so per afegir als teus productes audiovisuals. Cerca dues maneres d’aconseguir aquests efectes de so (almenys una d’elles ha de fer servir recursos d’alguna web). Comenta-les i fes una taula comparativa d’avantatges i inconvenients.

En un estudi de post-producció d’àudio es poden generar els efectes de diverses maneres.

Una d’elles, seria la creació pròpia dels efectes a partir de gravacions d’objectes reals, afegint-hi el seu processat amb efectes i, en alguns casos, la seva síntesi partint de zero i fent servir tant instruments electrònics tradicionals com entorns de creació sonora de l’estil de Kyma o llenguatges com MAX/MSP, CSound, etc. En aquesta plana web trobem un llistat amb detalls sobre algunes pel·lícules on s’ha fet servir l’entorn Kyma: http://www.symbolicsound.com/cgi-bin/bin/view/

Products/KymaFilms

Una peculiar font d’efectes sonors és la que es coneix amb el nom de foley(5), o efectes de sala, consistent en la imitació de sons fent servir elements que a vegades no tenen perquè coincidir amb la font sonora original. Per exemple, es pot imitar el so d’una tempesta movent de forma brusca una planxa metàl·lica o el so del foc arrugant paper cel·lofana.

Ens els anys 90 es va popularitzar l’ús de llibreries d’efectes en format CD, però en els darrers anys gairebé tots els proveïdors d’efectes ja ofereixen els seus productes en format de disc dur (com el Hollywood Edge Complete Sound Effects Library Hard Drive (6), que ofereix 70.990 efectes sonors en un disc dur pel preu de $6000) o, principalment, en descàrrega directa per Internet.

La descàrrega directa per Internet és el procés més ràpid i còmode ja que amb una bona connexió els sons poden estar disponibles en qüestió de minuts des de que es fa efectiu el pagament a distància.

Però també és important destacar el paper que representen les llibreries obertes, com freesound.org(7), la base de dades col·laborativa amb fragments d’àudio, mostres i enregistraments sota llicència Creative Commons que permeten la seva reutilització. Freesound permet la cerca per paraules clau i el filtratge dels resultats segons el tipus de

8

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

llicència (BY, BY-NC, 0...), etiquetes en un núvol de “tags”, format del fitxer, freqüència de mostreig, nombre de canals, etc...

A continuació es mostra una taula en la que es comparen dues fonts de les que es poden aconseguir efectes de so per una producció audiovisual: la creació pròpia i l’ús de llibreries professionals:

Procedència Avantatges Inconvenients

Creació pròpia

Permet intentar la creació o recreació de qualsevol so imaginable, encara que no es trobi a les llibreries a les que tenim accés

Hi ha sons que són de molt difícil recreació o aquesta no resulta rendible en termes de temps i cost

Es poden realitzar moltes variacions personalitzades dels sons que es ne-cessiten i fer servir la que exactament escullen els responsables creatius

A vegades es comença el procés de creació/recreació sense tenir una idea exacta del que necessita el projecte

El procés pot resultar molt original i creatiu i enriquir considerablement el projecte

El nivell de realisme o adeqüació a les necessitats del projecte dependrà de les habilitats del nostre equip i podria no estar a l’altura de la resta del projecte.

Es té la seguretat que el públic no reconeixerà els efectes com part d’altres pel·lícules o projectes audiovisuals, com es mostra en aquestes imatges: https://www.youtube.com/watch?v=cdbYsoEasio

Llibreries

Alguns sons de creació costosa es poden adquirir per un preu sensible-ment inferior al que ens resultaria en el procés de creació pròpia (des-plaçaments, equipament, etc.)

El catàleg de sons de les llibreries limita considerablement les opcions disponibles. A vegades no es troba fàcilment el so que es necessita i s’ha d’arribar a un compromís fent servir efectes que no són exactament els buscats.

Permet un accés ràpid i un ús directe als sons escollits, amb una gran varietat d’opcions, que es poden incorporar directament al projecte.

No disposem habitualment de variacions sobre els sons de les llibreries, dificultant el procés d’encaixar els sons de la llibreria amb les necessitats del projecte

Les llibreries professionals ofereixen efectes de gran qualitat d’enregis-trament i alt realisme

Limita l’originalitat del projecte

S’ha de tenir cura en no caure en l’elecció de clixés que puguin resultar perjudicials per ser massa evidents i que l’espectador reconegui d’altres pel·lícules o projectes.

9

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Pregunta 4

Comenta un exemple real de música objectiva, música subjectiva, efecte objectiu i efecte subjectiu que hagis vist en alguna pel·lícula o serie. Descriu-los breument, i justifica la resposta. (Nota: en el cas que et sigui impossible recordar un cas d’algun dels exemples demanats, també pots inventar-t’ho).

L’escena de l’episodi “Inner Light” de la sèrie Star Trek TNG en la que Jean Luc Picard toca la flauta rikassana ens presenta un exemple de música objectiva, o diegètica, ja que forma part directa de l’acció. El protagonista toca la flauta a la seva cabina i, evidentment, també pot sentir-la. Es tracta d’una música amb sentit propi que es constitueix en el propi missatge, formant

part integral de la narrativa sense deixar lloc a interpretacions. El seu component emocional deriva tant de la pròpia música (en la seva escolta per part de l’espectador) com de la percepció emocional que té el personatge quan l’escolta.

L’escena final del darrer episodi de la sèrie Battlestar Galactica ens proporciona un exemple de música subjectiva, que només poden

gaudir els espectadors i no els personatges; de fet un dels caràcters en pantalla diu que no pot sentir més que el renou de la pluja. Assumeix la responsabilitat d’acompanyar el clima emotiu de l’acció i contribueix a reforçar els sentiments i els estats d’ànim de l’escena sense formar part del món fictici on es desenvolupen els fets que es veuen en pantalla.

El renou de fons semblant a un renou blanc filtrat que es pot sentir en l’escena del l’episodi d’Star Trek esmentada en el primer exemple és un efecte objectiu, o diegètic. L’efecte simula el so originat per la nau en el seu desplaçament i sona tal i com suposadament ho fa una nau espacial viatjant a velocitat de creuer. Encara que es tracta d’un so d’ambient general que no té necessitat de ser sincronitzat directament amb una acció en pantalla sí que es reflecteix la seva procedència i s’estableix de forma clara que forma part de l’acció ja que només és present en les escenes que tenen lloc quan la nau està en moviment.

Un conegut exemple d’efecte subjectiu és la respiració icònica del personatge Darth Vader a la saga de pel·lícules d’Star Wars. Es fa servir per crear una situació anímica opressiva i angoixosa. Encara que el personatge vertaderament respira, el so que sentim no és conseqüència directa de l’acció, ja que per adquirir el seu caràcter subjectiu ha estat sotmès a processos de exageració i transformació. El so original prové de la pròpia respiració del dissenyador sonor Ben Burtt transformada mitjançant l’ús d’un equip de submarinisme. A més, la distància a la que s’enregistra el so i el volum que presenta en pantalla exageren les qualitats naturals de so original fins el punt que el so no es correspon amb el que els personatges en pantalla haurien de sentir.

flauta rikasiana

10

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2

Referències bibliogràfiques i en línia

(1) REID, Gordon. Korg MS-20 mini [en línia] soundonsound.com [Data de consulta: 29 de Maig de 2016] Disponible a <http://www.soundonsound.com/sos/may13/articles/korg-ms20-mini.htm>

(2) Softube. New Product. Softube modular [en línia] softube.com [Data de consulta: 29 de Maig de 2016] Disponible a <http://www.softube.com/?id=news150>

(3) JOHNSON, Derek. Roland SH101 [en línia] soundonsound.com [Data de consulta: 29 de Maig de 2016] Disponible a <http://www.soundonsound.com/sos/1994_articles/feb94/ro-landsh101.html>

(4) MORSE, Phil. Why should people buy on Beatport? [en línia] digitaldjtips.com [Data de consulta: 29 de Maig de 2016] Disponible a <https://www.digitaldjtips.com/2013/04/your-questions-why-should-people-buy-on-beatport/>

(5) Col·laboradors de la Viquipèdia. Foley [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2016 [data de consulta: 21 de febrer del 2016]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?tit-le=Foley&oldid=16489116>.

(6) https://www.sound-ideas.com/Product/84/Hollywood-Edge-Complete-Sound-Effects-Li-brary-Hard-Drive

(7) Freesound. Frequently Asked Questions. [en línia] freesound.org [Data de consulta: 30 de Maig de 2016] Disponible a <http://www.freesound.org/help/faq/>

Col·laboradors de la Viquipèdia. Korg MS-20 [en línia]. Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure, 2015 [data de consulta: 1 d’ agost del 2015]. Disponible en <//ca.wikipedia.org/w/index.php?tit-le=Korg_MS-20&oldid=15532200>.

Wikipedia contributors. Roland SH-101 [Internet]. Wikipedia, The Free Encyclopedia; 2016 May 20, 09:49 UTC [cited 2016 May 30]. Available from: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Roland_SH-101&oldid=721205408.

Wikipedia contributors. Diegesis [Internet]. Wikipedia, The Free Encyclopedia; 2016 Apr 26, 23:52 UTC [cited 2016 Jun 1]. Available from: https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Di-egesis&oldid=717313917.

TORRIJOS, Pedro. Perfección: Música diegética y música extradiegética [en línia]. Jotdown [data de consulta: 30 de Maig del 2016]. Disponible en < http://www.jotdown.es/2012/01/perfeccion-musica-diegetica-y-musica-extradiegetica/>

GONZÁLEZ, Carmen. El ruido y los efectos de sonido en video, cine y TV. Educalab.es [data de consulta: 30 de Maig del 2016].[en línia] Disponible a <http://formacion.educalab.es/plugin-

file.php/43232/mod_imscp/content/2/el_ruido_y_los_efectos_de_sonido_en_el_cine_vde-o_y_tv.html>

Colaboradores de Wikipedia. Expresión sonora [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2015 [fecha de consulta: 1 de junio del 2016]. Disponible en <https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Expresi%C3%B3n_sonora&oldid=85404063>.

Colaboradores de Wikipedia. Música objetiva [en línea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2015 [fecha de consulta: 1 de junio del 2016]. Disponible en <https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=M%C3%BAsica_objetiva&oldid=79694511>.

VAIL, Mark, 1993, Keyboard presents Vintage synthesizers. San Francisco : GPI Books.

COSTA, Juan Bermúdez. Nueva Generación De Instrumentos Musicales Electrónicos. 1ª Edició. Barcelona: Marcombo, 1977. Print. ISBN 84-267-0213-9

FARNELL, Andy. Designing Sound. 1ª Edició. Cambridge, MA: MIT, 2010. Print. ISBN 978-0-262-01441-0

MIRANDA, Eduardo Reck. Computer Sound Design: Synthesis Techniques and Programming. 2ª Edició. Oxford: Focal, 2002. Print. ISBN 0-240-51693-1

PIERCE, John R., and Andrés Lewin-Richter. Los Sonidos De La Música. 1º Edició. Barcelona: Prensa Científica, 1985. Print. ISBN 84-7593-009-3

BERENGUER, Josep Manuel et al., Tractament i Publicació d’Àudio. 3ª Edició. Barcelona. Edició electrònica. FUOC 2015.

Imatges

Imatge de portada: Pere Amengual. MS-20 (cc) BY-SA

MS-20. (cc) thisisnext. [en línia] Disponible a <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Korg_MS-20_(this_is_next).jpg>

Softube (c) Icon_jp [en línia] Disponible a <https://pbs.twimg.com/media/CfbaxpjWwAAC6jk.jpg>

SH-101 (c) 909 bd [en línia] Disponible a <https://upload.wikimedia.org/wikipedia/com-mons/0/0c/SH-101.jpg>

Resssikan flute. (cc BY-SA) Morgan Gendel [en línia] Disponible a < https://commons.wiki-media.org/wiki/File:2014-05-26_Replica_of_%27Ressikan_flute%27_by_Morgan_Gendel_IMG_1458.jpg>

Bibliografia i fonts consultades

11

Tractament i Publicació d’Àudio - PAC 2