[Tractament i publicació d'àudio] PAC 1: Fonaments de psicoacústica musical

7/28/2019 [Tractament i publicaci d'udio] PAC 1: Fonaments de psicoacstica musical

1/7

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

Fonaments de psicoacstica

musicalTRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO: PAC 1


2/7

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO PAC 1: Fonaments de psicoacstica musica

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 1/6

ndex

Exercici 1 ..................................................................................................................... 2Exercici 2 .....................................................................................................................3

Exercici 3..................................................................................................................... 4

Exercici 4 .................................................................................................................... 5

Exercici 5 .................................................................................................................... 5

Bibliografia i altres recursos.................................................................................. 6


3/7



Exercici 1

Un violinista, abans dun concert, sempre ha dafinar el seu instrument.

Quan el piano dna la nota de referncia La3 = 440 Hz, t dues formes

dafinar: a) Comparant el so del piano i modificar lafinaci del viol fins

que les senti a la mateixa alada (dem per afinar dues cordes

consecutives), o b) Comptant els batements per segon que hi ha entre el

seu so i el piano (o entre el so generat per dues cordes consecutives).

Quins avantatges i inconvenients creus que t cadascun dels dos

mtodes? Raona la resposta.

El primer mtode s molt similar al que utilitzen els msics abans de comenar

un concert. Enlloc dutilitzar un piano solen emprar un diapas amb la mateixanota de referncia La3 = 440 Hz. De totes maneres, suposant que el piano delenunciat est correctament afinat, podem considerar el so resultant igual que eldel diapas i, per tant, tindr la mateixa efectivitat.

El segon mtode podria ser til, per requereix massa feina. Segons les provesque he portat a terme, al generar dos tons purs de 440 i 445 Hz i reproduir-losconjuntament, es genera un batement de primer ordre i no hi ha manera decomptar els batements sense ls dun sintetitzador dudio o dun ordinador.

En aquest cas tindrem la segent freqncia de batement:

Per tant, linterval de temps definit entre dos moments qualsevol en qulamplitud resultant assoleix el valor inicial seria de:

Com he comentat anteriorment, s un interval de temps massa petit per a podercomptar els batements per segon de manera manual i, tot i que seria una formadaconseguir que la freqncia dels batements disminus fins a zero de maneraexacta i precisa, seria necessari ls dun ordinador o sintetitzador dudio.

Per tot aix, considero que el primer mtode s el ms efectiu, ja que la odahumana s prou sofisticada com per a percebre aquesta diferncia defreqncies de dos tons purs i afinar el viol sense la necessitat de realitzarclculs matemtics sofisticats.


4/7



Exercici 2

Estem a laparcament duna atracci turstica, plena de cotxes, autobusos

i motocicletes. Els autobusos al ralent tenen un so dintensitat moderada

i de molt baixa freqncia. En canvi, les motocicletes tenen un so dalta

intensitat i de freqncia elevada. En presncia de quin dels dos vehicles

ser ms difcil mantenir una conversa sense haver de pujar massa la veu?

Raona la resposta.

Un so s una ona mecnica que es transmet a travs dalgun medi elstic (aire,en el nostre cas) i que disposa duna freqncia, intensitat i timbre caractersticsque es transmeten al llarg del temps. La freqncia indica si un so s agut o greu,la intensitat fa referncia a lamplitud de la pressi de loscillaci de lona i

resulta en un volum ms baix o ms alt; i el timbre aporta les caracterstiquesprpies de lelement sonor amb el que es produeix un so (caracterstica queobviarem per a aquest exercici).

Duna banda, el so que produeixen els autobusos al ralent t una intensitatmoderada i de molt baixa freqncia, cosa que significa que es tracta dun sogreu sonant a un volum baix. De laltra, el so de les motocicletes t unaintensitat i freqncia elevada, s a dir, un so agut sonant a un volum elevat.

La veu humana se sol situar en el rang de freqncies dentre 75 a 300 Hz, uns

valors molt baixos dins lescala de sons perceptibles per loda humana (20 20.000 Hz); i la seva intensitat ve donada per la capacitat pulmonar de cadaindividu, que comparada amb sons produts per maquinaria, es considera baix.

Aix doncs, tenim que tant les freqncies de la veu i dels autobusos al ralentcom les seves intensitats se situen en rangs molt propers (tot i que la delsautobusos s superior a la de la veu). Per contra, tant la freqncia com laintensitat de les motocicletes sn molt ms elevades que les de la veu.

Si comparem l'amplitud relativa del desplaament de la membrana basilar amb

la distncia a la finestra oval per a diferents combinacions de dos tons purspodem comprovar que daquests dos tons, el to greu (f2) emmascara molt ms elto agut (f1), com mostra la grfica segent:

Per concloure podem afirmar que ser ms difcil mantenir una conversa sense

haver de pujar la veu a prop dels autobusos amb el motor al ralent ja que la sevaintensitat moderada ampliar la zona de freqncies coberta per la seva cua.


5/7



Exercici 3

Raona com es veuria en un sonograma (projecci tridimensional d un so)

en les segents situacions: a) una bateria tocant la caixa repetidament, i

b) un xiulet comenant a molt baixa freqncia i acabant a molt alta

freqncia. Pots ajudar-te d'una imatge, per interessa tamb el

raonament escrit.

En el cas de la bateria tocant la caixa repetidament es veuria una repetici decops de la baqueta a la caixa gaireb idntics si els cops tenen la mateixaintensitat i es fan al mateix lloc. Aquests presentarien un espectre onsapreciarien gaireb totes les freqncies (molt semblant al sonograma del copen fusta dels apunts) i en latenuaci es podria veure com alguns components

continuen ressonant, mentre que daltres sesmorteeixen abans. Desprsdanalitzar un so similar, he obtingut el sonograma segent:

Es pot veure que desprs de cada cop queden ressonant gaireb totes lesfreqncies, tot i que tenen ms pes les mitjanes.

Pel que fa al xiulet que comena a baixa freqncia per acabar en una dalta, esmostraria el so principal representat per una lnia que comena a una baixa

freqncia i va pujant a mesura que avana el temps. A ms a ms, hi hauria elsharmnics per sobre del to principal. El fonograma segent s el resultantdanalitzar un xiulet de caracterstiques similars:

En aquest cas es pot apreciar, tamb, com la intensitat del so varia segons elnivell dopacitat del color en cada moment.


6/7



Exercici 4

En una pellcula de cincia ficci, s correcte escoltar explosions a

l'espai, o es tracta d'un recurs purament cinematogrfic? Raona la

resposta.

Com explicava a lexercici 2, el so s una ona mecnica formada per loscillacide pressi transmesa a travs dun medi elstic, s a dir, un slid, un lquid o ungas. A lespai no hi ha slids, lquids ni gasos, aix que la possibilitat detransmetre so sesvaeix al no complir els requisits daquesta ona.

Lnica forma descoltar algun tipus de so seria si els elements implicats enlexplosi collidissin amb alguna nau on se situs lespectador, ja que serialnica forma de transmetre la variaci de pressi de lona en un medi primerfsic (fuselatge de la nau) i desprs gass (aire dins la nau).

Exercici 5

Raona si la segent afirmaci s vertadera o falsa: Si a un to pur "A" li

sumem un to pur "B", la intensitat del so resultant "C" ser sempre ms

gran que la intensitat dels dos tons purs originals "A" i "B".

En sumar dos tons A i B, la intensitat resultant ser igual a la seva suma, peraix no compleix sempre lafirmaci de lenunciat. En cas sumar dos tons A iB en fase (de mateix valor)es complir que el so resultant C ser lequivalenta la suma dA i B.

En cas que els dos tons no estiguin en fase (de valor diferent), el so resultant Cseguir tenint un valor superior a la intensitat dels tons purs originals, tot i queno ser tant elevada com en el cas de que estiguin en fase.

En el cas que A tingui signe positiu i B tingui el mateix valor, per de signe

negatiu, el so obtingut C ser igual a zero, la qual cosa significar que els sonses cancellen i sobtindr silenci (s el principi que apliquen els auriculars ambcancellaci activa de so).

Per tant, no es compleix que la intensitat del so resultant de la suma de dos tonspurs sigui sempre ms gran que la intensitat individual de cadascun, aix quelafirmaci de lenunciat s falsa.


7/7



Bibliografia i altres recursos

Berenguer, Josep Manuel. Dalmases i Castellanes, Marc. Jord Puig, Sergi.

Marn Atars, Aniol. (2013). Tractament ipublicaci dudio. FUOC.

Tecnopiano. En lnia. http://www.tecnopiano.com/ [data de consulta: mar2013]

Viquipdia. Emmascarament freqencial. En lnia.http://ca.wikipedia.org/wiki/Emmascarament_freq%C3%BCencial [data deconsulta: mar 2013]

La imatge de la portada s dAlessandro Suraci (CC BY 3.0), el logotip de la UOCs propietat de la Universitat Oberta de Catalunya, la imatge de la pgina 3 s dedomini pblic i la resta dimatges sn de creaci prpia i regulades per lamateixa llicncia que aquest document.
http://www.tecnopiano.com/http://www.tecnopiano.com/http://ca.wikipedia.org/wiki/Emmascarament_freq%C3%BCencialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emmascarament_freq%C3%BCencialhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Emmascarament_freq%C3%BCencialhttp://www.tecnopiano.com/

[Tractament i publicació d'àudio] PAC 1: Fonaments de psicoacústica musical

Documents

Transcript of [Tractament i publicació d'àudio] PAC 1: Fonaments de psicoacústica musical