[Tractament i publicació d'àudio] PAC 2: Tècniques d’edició, síntesi i processament digital...

7/28/2019 [Tractament i publicaci d'udio] PAC 2: Tcniques dedici, sntesi i processament digital del so

1/6

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

Tcniques dedici, sntesi i

processament digital del soTRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO: PAC 2


2/6

TRACTAMENT I PUBLICACI DUDIO PAC 2: Tcniques dedici, sntesi i processament

digital del so

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PGINA 1/5

ndex

Exercici 1................................................................................................................... 2Exercici 2 .................................................................................................................. 2

Exercici 3 .................................................................................................................. 3

Exercici 4 .................................................................................................................. 4

Exercici 5 .................................................................................................................. 4

Bibliografia i altres recursos ................................................................................ 5


3/6


digital del so


Exercici 1

Quins avantatges i inconvenients trobes entre digitalitzar un so a 48 kHz i16 bits o a 96 kHz i 24 bits.

La qualitat del procs de digitalitzaci dun so analgic depn directament de laquantitat dinformaci que es capti. Per aix, en el cas de digitalitzar un soemprant 48.000 mostres per segon a una profunditat de 16 bits el so captatdisposar de menys dades que un altre digitalitzat a 96 kHz i 24 bits.

Lnic avantatge de dur a terme una digitalitzaci de baixa qualitat recau en lareduda dimensi del fitxer resultant, quelcom que pot resultar molt til en cas detenir limitacions en el canal de transmissi (com ara la lnia telefnica).

Pel que fa als inconvenients de la digitalitzaci a 48 kHz i 16 bits en trobem varis.Per una banda tenim una ona elctrica que representa un so semblant a loriginal,per que no en reprodueix totes les seves caracterstiques sonores ja que nodisposa de prou dades sobre el so original. Per una altra banda, en cas de volermesclar el so digitalitzat amb altres sons de millor qualitat, es pot portar a termeun remostreig per igualar la qualitat dels altres sons, per el nou so obtingut estarformat per interpolacions que no milloren la qualitat del seu so.

A diferncia del so de baixa qualitat, el so digitalitzat a 96 kHz i 24 bits tindrlinconvenient docupar molt ms espai al disc dur, quelcom que pot resultar moltpoc til en cas dhaver de transmetre el so per canals amb limitacions de velocitatde transmissi.

Tot i aix, el so dalta fidelitat disposa dun avantatge molt gran: la seva qualitatsassimila molt al so enregistrat perqu capta un nombre molt elevat de mostresper segon i cadascuna delles disposa duna profunditat molt elevada. Un altreavantatge s que a partir dun so dalta qualitat amb un volum de dades molt elevates pot generar un altre de baixa qualitat, un procs impossible a la inversa.

Exercici 2

Raona quin tipus de filtre bsic usaries en les segents situacions:

a) Tenim un enregistrament de veu en un bar molt sorolls, i se nsdemana que modifiquem larxiu original per fer-ho ms intelligible.El filtre passabanda s el ms indicat. Un cop localitzada la banda defreqncies de lenregistrament de veu, el filtre passabanda eliminaria per

complet qualsevol freqncia que no estigus dins daquest ventall, reduintconsiderablement el soroll de fons.


4/6


digital del so


b) Tenim lenregistrament dun bombo de bateria en la que sescolta,de fons, el so de la guitarra, i sens demana escoltar noms el bombo.En aquest cas el filtre passabaix s el ms indicat. El bombo de bateria t

una freqncia ms baixa que la de la guitarra, per tant un cop localitzadala freqncia del bombo es pot aplicar aquest tipus de filtre que nomsdeixa passar qualsevol freqncia per sota del valor escollit.

c) Tenim la mescla final de la can dun grup i observem que la veu delcantant ha quedat molt ms forta que la resta dels instruments.

Volem atenuar una mica la veu, sense afectar massa la restadinstruments.El filtre ms til en aquest cas s el de rebuig-banda. Aquest permet

seleccionar les bandes de freqncia dentre 100 Hz i 5000 Hz (freqnciesde la veu humana aproximadament) i reduir-ne la seva intensitat finsatenuar-la suficientment amb respecte amb els instruments. Consideroque per a aplicar aquest filtre seria molt ms recomanable utilitzar unequalitzador paramtric, que permet un control ms acurat de laintensitat de cada banda de freqncia.

Exercici 3

Suposem que la forma dona de larxiu digitalitzat de lenregistrament enestreo dun concert de msica clssica s com el de la imatge. De quinefecte creus que sha abusat?

Lefecte que sha abusat s el dun compressor, ja que sha redut drsticament elrang dinmic (diferncia entre els nivells dintensitat alts i baixos del so) de larxiumantenint el nivell del senyal massa constant en la seva totalitat. En aquest cas

sha limitat el guany de lenregistrament quan qualsevol mostra supera els -2,5 dB.


5/6


digital del so


Exercici 4

s possible generar el so dun ocell cantant a partir dun sintetitzador desntesi additiva, o caldr recrrer obligatriament a un sampler? Raona laresposta.

s possible, per laboris. Com sesmenta als apunts, la sntesi additiva requereixun nombre elevat doscilladors (una desena com a mnim) per a obtenir sons ricsi el control de tots els seus parmetres s molt complex. A ms, en cas de volergenerar sons com els dun ocell que varia en el temps shan de controlar de maneraindividual i contnua els canvis damplitud de cada oscillador.

Tot i aix, els ordinadors actuals poden dur a terme totes aquestes tasques de

forma automatitzada (basant-se en lanlisi de Fourier) utilitzant la tcnicadanlisi i resntesi, una tcnica que permet generar sons prcticament idntics alsoriginals i infinites variacions alterant qualsevol dels seus parmetres.

Exercici 5

Defineix el concepte denvolupant en un sintetitzador de so. Quins sn elsseus usos principals?

Lenvolupant dun so s la variaci damplitud que pateix una forma dona dun sodes del seu comenament fins el seu acabament i s encarrega daugmentar,mantenir i disminuir el volum dun so en varis moments de la seva reproducci.

Per aplicar una envolupant shan de seguir els segents passos:

Atac: Temps requerit perqu lenvolupant arribi des del seu nivell zero fins elnivell mxim.

Decament: Temps requerit perqu lenvolupant descendeixi des del nivell

mxim fins el nivell de manteniment, definit per lenvolupant.

Manteniment: Nivell que conservar lenvolupant mentre aquesta estigui activa.

Extinci: Temps requerit perqu lenvolupant descendeixi des del nivell demanteniment fins el nivell zero.

Aix doncs, lenvolupant defineix les caracterstiques dinmiques dun so des delmoment en qu es genera fins que deixa de reproduir-se i sutilitza per a lageneraci i reproducci de sons de manera estable segons els requeriments del

msic en cada moment.


6/6


digital del so


Bibliografia i altres recursos

Berenguer, Josep Manuel. Dalmases i Castellanes, Marc. Jord Puig, Sergi.Marn Atars, Aniol. (2013). Tractament i publicaci dudio. FUOC.

Bonet Peitx, Xavier. Casas Torres, Llogari. Melenchn Maldonado, Javier.Tarrs Ruiz, Francesc. (2012). Integraci digital de continguts. FUOC.

Doctorproaudio. Varis articles. En lnia.http://www.doctorproaudio.com/[datade consulta: maig 2013]

La imatge de la portada s de Zach Piepmeyer (CC BY 3.0) i el logotip de la UOCs propietat de la Universitat Oberta de Catalunya.
http://www.doctorproaudio.com/http://www.doctorproaudio.com/http://www.doctorproaudio.com/http://www.doctorproaudio.com/

[Tractament i publicació d'àudio] PAC 2: Tècniques d’edició, síntesi i processament digital...

Documents

Transcript of [Tractament i publicació d'àudio] PAC 2: Tècniques d’edició, síntesi i processament digital...