Tractamentpsicològic de l’addicció a substàncies

Mònica Astals18/4/12

• Objectius tractament psicològic• Marc conceptual: model transteòric• Tractaments basats en l’evidència• 1ª visita: informació rellevant• Valorar indicació tractament• Cas clínic

Què aprendreu?

Objectius principals

Relacionats amb efectes de la substància

o Reduïr ús i efectes de la substànciao Reduïr freqüència de consumo Reduïr intensitat recaigudeso Augmentar autocontrolo Fomentar percepció de risco Instaurar noves estratègies d’afrontament

Objectius secundaris

Relacionat amb causes o conseqüències consum

o Millora del funcionament psicològic i socialo Promoure estil de vida saludableo Reinserció socio laboral

1- Pacients amb diagnòstic d’abús o dependència de l’alcohol, la cocaïna, el tabac o altres substàncies, amb consum actiu, amb l’objectiu de motivar al pacient per reduir el consum o assolir l’abstinència

2- Pacients amb diagnòstic d’abús o dependència de l’alcohol, la cocaïna*, el tabac o altres substàncies en remissió, mínim 1 mes, amb l’objectiu de mantenir l’abstinència (prevenció de recaigudes)

3- Pacients amb diagnòstic de dependència de l’alcohol, en remissió mínim 1 mes, amb l’objectiu d’iniciar prevenció de recaigudes en format individual o grupal

4- Pacients amb diagnòstic de dependència de la nicotina amb diagnòstic psiquiàtric concomitant, que inicien tractament en el programa de tabac del CAS (es valorarà indicació de tractament individual o TG)

5- Pacients amb patologia psiquiàtrica activa de l’EIX I, independent al consum de substàncies, amb indicació d’abordatge psicològic. Diagnòstics psiquiàtrics EIX I:

- Trastorns afectius: TDM- Trastorns adaptatius- Trastorns d’ansietat: T. Pànic*, Agorafòbia*, Fòbia Social* i Fòbia Específica- Trastorns de la conducta alimentària: Anorèxia* i Bulimia*

Trastorns del control dels impulsos: Joc patològic*

6- Pacients amb diagnòstic psiquiàtric de l’EIX II (trets desadaptatius de la personalitat, sense necessitat de que compleixin tots els criteris per al trastorn definitis al DSM-IV-TR) amb indicació d’abordatge psicològic

Criteris derivació a tractament psicologic

Marc teòric

Model TransteòricProchaska i DiClemente, 1992

Origen i objectius

• Treballs relacionats amb el procés de canvi en les conductes addictives

• Delimitar i descriure els elements basics subjacents al procés de canvi de la conducta addictiva

Característiques

• Model tridimensional

a-Estadis de canvi: quan?b-Processos de canvi: com?c-Nivells de canvi

• Disseny en espiral • Concepció global i diferenciada del canvi

Behavioral Therapies for Drug Abuse

Kathleen M. Carroll, Ph.D.Lisa S. Onken, Ph.D.

The past three decades have been marked by tremendous progress in behavioral therapies for drug abuse and dependence, as well as advances in the conceptualization of approaches to development of behavioral therapies. Cognitive behavior therapy, contingencymanagement, couples and family therapy, and a variety of other types of behavioral treatment have been shown to be potent interventions for several forms of drug addiction, and scientific progress has also been greatly facilitated by the articulation of a systematic approach to the development, evaluation, and dissemination of behavioral therapies. The authors review recent progress in strategies for the development of behavioral therapies for drug and alcohol abuse and dependence and discuss the range of effectivebehavioral therapies that are currently available.

(Am J Psychiatry 2005; 162:1452–1460)

Reviews and Overviews

Tractaments eficaços (ambulatori):

– Maneig contingències: millora retenció, reducció consum substàncies (opis i cocaïna) en pacients amb dependència opiacis, reducció consum en consumidors marihuana i consumidors cocaïna

– Cognitiu conductual: prevenció recaigudes en dependents de l’alcohol, en dependents de la cocaïna amb TDM concomitant o pacients major gravetat addicció

– Entrevista motivacional: eficaç en dependència alcohol i en consumidors marihuana. Manca evidència de la seva eficàcia en policonsumidors. Eficaç si es combina amb altre intervenció, x ex. Cog-Ctual, en subpoblacions de consumidors, x ex: reducció conductes de risc pel VIH en dones consumidores

Maneig contingències(Bigelow i Silverman, 1999)

• Tractament indicat: retenció

• Coadjuvant a altre tractament• Acompanyat: disulfiram• Progr MC: el pacient obté uns punts

(vouchers) intercanviables per reforçadorspactats prèviament

• Facilita l’assoliment dels objectiuspactats: abstinència

• Durada 24 set (2 sess/setm-1 sess/setm)• CO setmanals

• Programa dirigit a modificar 4 àrees:– Familiar/oci/laboral/social

Contingency management for treatment of substance use disorders: a meta-analysis

Prendergast M, Podus D, Finney J, Greenwell L, Roll J.Semel Institute for Neuroscience and Human Behavior, University of California, Los Angeles, CA, USA. mlp@ucla.edu

AIMS: To examine the effectiveness of contingency management (CM) techniques in treating substance use

disorders (i.e. illicit drugs, alcohol, tobacco).DESIGN: Meta-analysis was used to determine the average effect size and potential moderators in 47 comparisons

of the effectiveness of CM from studies based on a treatment-control group design and published between 1970 and 2002.

FINDINGS: The mean effect size (ES) of CM was positive, with a magnitude of d = 0.42 using a fixed effects model.

The magnitude of the ES declined over time, following treatment. CM was more effective in treating opiate use (d = 0.65) and cocaine use (d = 0.66), compared with tobacco (d = 0.31) or multiple drugs (d = 0.42). Larger effect sizes were associated with higher researcher involvement, earlier studies and shorter treatment duration.

CONCLUSIONS: Study findings suggest that CM is among the more effective approaches to promoting abstinence during

the treatment of substance use disorders. CM improves the ability of clients to remain abstinent, thereby allowing them to take fuller advantage of other clinical treatment components.

Addiction. 2006: 101 (11): 1536-7

Programes reforç comunitari (CRA)(Hunt i Azrin, 1973)

• Elevat suport empíric (alcohol)

• Bons resultat en estudis eficàcia (Hunt i Azrin, 1973; Meyers i Miller, 2000)

• Revisió eficàcia dels CRA (Miller, Meyers i Hiller-Sturmhöfel, 1999)

• Basat en mètodes operants

• Objectius:– Reduir consum alcohol– Potenciar el comportament funcional

• Aplicació en grup o individual

• Components:

– Ús farmacs: disulfiram

– Entrenament HH comunicació

– Pot incloure T familiar i de parella x augmentar probabilitat d’activitats reforçants pel pacient

– Establiment “club social” abstemi (Mallams i cols.[82], en demostraren l’eficàcia)

– Activitats oci no relacionades amb l’alcohol

– Estrat afrontament davant desig beure i entrenament assertivitat: saber dir NO

Entrevista Motivacional

The effectiveness and applicability of motivational interviewing: a practice-friendly review of four meta-analyses

Lundahl B, Burke BL

College of Social Work, University of Utah, Salt Lake City, UT 84112, USA

This article reviews the research support for Motivational interviewing (MI) so that practitioners can make informed decisions about the value and applicability of MI in their clinical work. We highlight the evidence from the three published meta-analyses of MI and a recent meta-analysis that we completed. MI is significantly (10%-20%) more effective than no treatment and generally equal to other viable treatments for a wide variety of problems ranging from substance use (alcohol, marijuana, tobacco, and other drugs) to reducing risky behaviors and increasing client engagement in treatment. Although most client-related variables are unrelated to outcomes (e.g., age, gender, severity), some decisions about treatment format (e.g., individual vs. group) are important. For example, relying solely on group-delivered MI appears to be less effective than one-on-one MI, whereas delivering MI with problem feedback is likely to generate better outcomes for some

problems than MI alone.J Clin Psychol. 2009; 65(11):1232-45

Estil d’assistència directa, col·laboradora,

centrada en el pacient, orientada a un objectiu que pretén provocar un canvi en el comportament ajudant a explorar i resoldre

ambivalències

Ajudar al pacient a prendre consciènciad’un problema

Entrevista Motivacional(Miller i Rollnick, 1991)

Conceptes

• Motivació:-Estat de disposició i desig de canvi-Fluctúa segons el moment-Factor dinàmic i modificable

• Ambivalència:Estat en el qual una persona té sentiments contraposats en relació a alguna cosa

• Breu, semiestructurada, no confrontativa• Actitud d'escolta respectuosa• Busca el reconeixement de possibles problemes

• Centrada en les necessitats i experiències• Facilita posicionament del pacient• Fomenta el canvi d’hàbits i estils de vida

• Ajuda a resoldre l’ambivalència

Característiques

• Responsabilitat de trobar alternatives és del pacient

• Reconeix l'ambivalència davant determinades conductes, pensaments, emocions... com un fet intrínsec en les persones

Augmenta la motivació i afavoreix el desig de canvi

• Expressar empatia

• Crear/mostrar discrepàncies

• Avançar amb les resistències

(argumentar, interrompre, negar,

ignorar)

• Evitar discussions

• Fomentar l’autoeficàcia

Principis generals

1. Preguntes obertes2. Escoltar activament3. Afirmar4. Resumir5. Provocar afirmacions automotivadores

Estratègies

Mostrar les contradiccions entre la

conducta actual i els objectius

de futur

Mostrar discrepàncies

La resistència és una mesura de la distància que hi ha entre els objectius del pacient i els que el terapeuta li proposa

Resistències

• Argumentar (desafiar, devaluar o agredir al professional, qüestionar autoritat)

• Interrompre (tallar o no deixar acabar)

• Negar (minimitzar, excusar, culpabilitzar als altres, pessimisme)

• Ignorar (no atendre, no respondre, canviar de tema...)

Si, però......

Com detectar-les?

• Habilitat d’una persona de portar a

terme una tasca amb èxit

• El clínic ha de potenciar les

habilitats del pacient per aconseguir

el canvi

• Creure en la possibilitat de canviar

es un factor motivacional rellevant

“profecía autocumplida”

Fomentar autoeficàcia

• No poden ser contestades amb una o dues paraules

• Són la porta d´entrada a una comunicació fluïda. Animen al pacient a donar més informació

• Poden resultar molestes per a persones reservades

Preguntes obertes

. t: “M’ha semblat entendre que últimament beus més del habitual..?”

. t: “Quin és exactament el problema…?”

. t: “En què creus que et puc ajudar?”

. t: “Quins són els teus dubtes respecte el tractament?”

• Es la forma en que el clínic respon al que diu el pacient: COM (gestos, paraules,...)

•Mostra l'actitud del terapeuta davant del pacient

•Es tracta d’esbrinar allò que intenta dir el pacient i retornar-li mitjançant afirmacions, que són frases sense interrogació final

Escolta activa

. p: “estic preocupat per que darrerament fumo més del que voldria..”

. t: “estàs fumant més del que t’agradaria…”

• Recolzar els aspectes positius del discurs del pacient

• Ajuda a reduir les resistències

• = Reforçar

Afirmar

. t: ”Valoro l’esforç que has fet per venir fins aquí...”

. t: “Has fet un gran pas endavant...”

. t: “Deu haver estat difícil per tú deixar d’anar a sopar amb els teus amics per mantenir la dieta…”

• Faciliten la conducció de l’entrevista evitant la dispersió

• Demostren al pacient que l’estem escoltant

• Reforcen i clarifiquen el que ha dit el pacient

Resumir

. t: “Sembla que estàs entre dos camins…d’una banda, et preocupa beure per les repercussions a nivell familiar, social, laboral… i, per altra, no creus tenir realment un problema amb l’alcohol… sembla que això és el que et desconcerta”

Afirmacions automotivadores

-Empatia i calidesa-Motivació= motor canvi

• Tipus:a-Reconèixer el problemab-Manifestar preocupacióc-Verbalitzar intenció de canvid-Mostrar optimisme

• Tècniques:

1. Preguntes obertes, evocadoresQuè et fa pensar que això és un problema?

2. Balança de decisionsAspectes positius i negatius del consum

3. El.laborar el problemaAssimilar el problema i prendreconsciència

4. Emprar extremsQuè és el pitjor que et pot passar?

5. Visió retrospectiva Què ha canviat respecte el passat?

6. Visió prospectivaCom imagines el teu futur sense consum?

7. Explorar objectius personals

Recollida informació

Hª Cª I

• Demanda: pròpia iniciativa, pressionat per l’entorn, motius per sol.licitar visita…

• Història toxicològica: revisar informació

Ampliar:– consum individual o social– períodes abstinència: quan, post tractament– recaigudes: atribucions, context– tractam psicològics previs: quins, èxits– valorar problemes relacionats: socials, laborals,

familiars…, els associa o no al consum…– Significat/atribució del consum

• Reconstrucció dia típic de consum: activitats i consum detallats…

• Situació actual: entorn sà i contenidor, suport familiar, situació laboral, activ oci, aficions…

PRESÈNCIA DE PATOLOGIA PSIQUIÀTRICA CONCOMITANT: primària/induïda/efectes esperats

Hª Cª II

Àrees a valorar del pacient

• Gravetat/severitat del consum (ASI)

• Patologia psiquiàtrica no rel amb consum de drogues (PRISM-IV)

• Escales de diagnòstic específiques (T. ansietat, TDAH, …

• Estat de salut general (SF-12/36, PSN)

Hª Cª III

Modalitat

• Individual

• Grupal

Tipus

• Consumidors = assolirabstinència ==) entrevmotivacional + mesures conductuals

• Abstinents = consolidar abstinència ==) Prevrecaigudes

Droga principal Politoxicomania

Decidir abordatge terapèutic

Psicopatologia

Al finalitzar valoració psicològica:

• Valorar indicació tractament: indiv, grup, PR, assoliment abstinència, abordatge altre trastorn

• Definir objectius ==) Consensuar amb pacient

• Definir condicions tractament:individual vs grupal, horaris, freq visites, explicar model addicció, explicar model tractament psicològic, tasques per casa, psicoeducació sobre altre trastorn psiquiàtric si existeix…

• Iniciar tractament

Estructura de les sessions

-Revisar info Hª Cª (ingressos, visites Ucies, curs clínic...) i CO-Revisió de l’abstinència/consum-Revisió tasques sessió anterior-Tema de la sessió-Clarificar dubtes, practicar,...-Tasques per casa

Cas clínic

Cas clínic

PAS 1:

Valorar motivació

Motivació

• Estat de disposició i desig de canvi, dinàmic, modificable i que fluctúa segons el moment

• La probabilitat que una persona comencii continuï portant a terme una determinada estratègia de canvi

Exercici: Balanç decisional

Permet explorar ambivalènciaAjuda a decantar la balança a favor del canviInformació rellevant

Avantatges Inconvenients

Seguir consum

Deixarconsum

• Fins a quin punt crec que m’interessaria canviar?

0_________________________________10

• Si decideixo canviar, fins a quin punt crec que ho aconseguiré?

0__________________________________10

Factors que influeixen en la decisió de canviar

Escales per avaluar la motivació

• RCQ (Readiness for Change Questionnaire, 1992)

• URICA (University of Rhode Island Change Assessment, 1986)

• SOCRATES (States of Change Readiness and Treatment Eagerness Scale, 1993)

Cas clínic

PAS 2:

Anàlisi funcional del consum

Explorar:

– Antecedents

– Conducta

– Conseqüències

High Risk Situations

Tonic Processes

Distal Risks

(family history, # of

dependence symptoms)

Cognitive Processes

(self‐efficacy, expectancies,

motivation, craving)

Physical

Withdrawal

Coping Behavior

(behavioral/cognitive,

approach/avoidance,

self‐regulation)

Affective State

Phasic Processes

Substance Use

Behavior

(quantity or frequency)

Perceived

Effects

(reinforcement   AVE)

Witkiewitz and Marlatt relapse model

© 2009 The Authors. Journal compilation

Model INTRA-individual recaiguda

DesencadenantsInterns

Desencadenants externs Conducta

Conseqüències positives (curt

plaç)

Conseqüències negatives

(llarg plaç)

.Consumeixes sol/acompanyat?.Amb qui consumeixes habitualment?.On consumeixes?.Quan?

.Què passa abans? (discussió, bona noticia, res…).Quins pensamentstens abans de consumir?.Quines sensacionsfísiques tens abansde consumir?.Com et sents/quinesemocions tensabans de consumir?

.Quina subst consumeixes habitualm?.Quina quantitat? .Quan temps inverteixes consumint o fent alguna activitat relacionada amb el consum?

.Què t’agrada de consumir sol/acompanyat? .Què t’agrada de consumir a casa/feina/carrer/ casa amics/ de nit…? Què t’aporta?.Què t’agrada de consumir al matí/ dp treballar/nit…?. Quins pensaments agradables tens quan consumeixes? abans/dp de consumir?.Quines sensacions agradables tens?. Quines emocions sents?

. Quines són les conseqüènciesnegatives de consumir sol/acompanyat, totsels dies, 1,5 l/cervesa+ 3-4 combinats? en relació a:

1- família2-amics3-salut4-sensacions físiques5-emocions6-situacions legals7- rendiment laboral8-despesa econòmica9-altres àrees

DesencadenantsInterns

Desencadenantsexterns Conducta

Conseqüènciespositives (curt

plaç)

Conseqüències negatives

(llarg plaç)

.consumvariable: sol a casa o al bar /Acompanyat“d’amics” o coneguts, al bar

.al sortir feina, cap les 7 pm, quan treballava/ des del matí, 11 am, quan no treballa i des que cuido el Jaume

.em discuteixo ambJaume xk no volprendre medicació.ganes de desconnectar, d’oblidar-me de la sit a casa.estic trist xkJaume està mtmalalt.sento un neguit, un nus a l’estomag, tensió muscular alsbraços i mandíbula, esticmés inquiet, no paro de moure’mper casa

.acabo baixant al bar, demano una cervesa i ja no puc parar.1,5 l/cervesa + 3-4 vodka ambtaronja.mig matí al bar (d’11 am a 14 pm)/ tarda (6 pm a 9 pm)

.m’ajuda a desconectar de la sit de casa, emsento integrat amb el grup d’amics i conegutsdel bar (si deixo de beure, no estic en el mateix rotllo que ells i m’avorreixo), estic méssociable…

.en aquell moment no penso res més que “m’ho estic passant bé”, “m’agraden les converses que tenim”…

.marxa el nus de l’estomag i la tensiómandíbula i braços, no estic inquiet, …

.em sento relaxat, content, distret,…

.meva família s’haallunyat de mi.ja no tinc amics no consumidors, jo m’heallunyat d’ells perquèem menjaven el coco tot el dia amb el tema de l’alcohol.he tingut problms de salut: pancreatitis, POSAR MES!!!.malestar animic, sempre decaigut, sense ganes de ferres….problms econ, xk no treballo i els $$ elsgasto en OH

.he perdut dues feinesx arribar sempre tardx culpa de la ressaca

Cas clínic

PAS 3: Definir objectius

1-Mantenir abstinència OH ==) Prev Recaigudes1.1 Evitar sit risc1.2 Augmentar repertori estrat afrontament a sit risc

2-Millorar salut: 2.1 Estil de vida saludable: reduir tabac, exercici físic moderat, dieta saludable

3-Fomentar relacions socials sanes: 3.1 Augmentar contacte amb família, amistats no consumidores, noves amistats...

4-Planificar agenda activitats setmanal: 4.1 Aficions, sortides, curs,...

Cas clínic

PAS 4:

Prevenció recaigudes (Marlatt i Gordon, 1985)

Tractament elecció

• Acompanyat: disulfiram/acamprosat• Paquet tècniques C-C:

– Identificació situacions d’alt risc– Entrenam en HH afrontament en sit risc– Autorregistres– Anàlisi funcional consum– Estratègies afrontament craving + pensam associatsal consum

– Afrontament de les recaigudes– Entrenament en sol.lució de problemes

– CO setmanals

• Format:• Individual• Grup tancat / semi obert

• => 12 pacients• Terapeuta + Co-terapeuta• 16 sessions estructurades• Rol-playing• Tasques casa

Mòdul 1: identificació antecedents

1ª sessióTEMA: Anàlisi de la conducta

• Objectius:– Presentació grup i terapeuta– Presentació model PR– Normes bàsiques grup/C Terapèutic– Avaluació (UPPS, EAE, EIDA, TCI-R)– Tasques casa:TCI-R

2ª sessióTEMA: Cadenes conducta i aprenentatge

• Objectius:– Model explicatiu de l’aprenentatge i manteniment de la conducta de beure OH ==) models aprenentatge: conseqüències, modelat, associació

– Descriure efectes posit i neg, curt i llarg plaç OH

Consecuencias de Beber

ConsecuenciasDejar de Beber

+ - + -

• Vídeo FAD

• Llibre autoajuda: Recaída una guía para recuperarse con éxito. Dennis C. Y Daley. Instituto de Servicios Humanos. Brandenton, Florida

• Tasques casa:– Balanç decissional– Llegir llibre fins pag. XX

Material

3ª sessióTEMA: Identif estímuls interns i externs

• Objectius:– Diferenciar antec ext (llocs, persones)/int (emocions, pensam)

– Identificar sit risc– Pensaments=mediadors entre sit i emoció– Reconèixer emocions com a senyals de canvi

•Tasques casa: anàlisi funcional

Antecedentes Conducta Consecuentes

Describir las situacionesDescribir las emocionesReacciones Fisiológicas

4ª sessióTEMA: Identif resposta fisiològica del desig beure

• Objectius:– Desig beure=conjunt respostes fisiol– Correlats fisiològics de les emocions: alegria, rabia, tristesa, enuig, ansietat

– Craving i resposta fisiològica

Identificar sensacions físiques de les emocions a partir registre fet a casa

• Generar noves alternatives o resposta davant sit partint del registre de la sessió anterior

Antecedents Conducta Conseqüències

Descriure les situacions: discussiómare

Descriure les emocions: ràbia,impotència, tristesa

Reaccions Fisiològiques: tensiócorporal, nus estomag, tensió mans,inquietud…

Surto a passejar Em sento bé, sensaciócontrol,Torno a casa i no hi ha malrotllo ni una altra discussió

Situaciones de riesgo donde ellos consumen: emoción o malestar quegeneraba ¿Qué hacían?¿Qué hacen?

•Discusión con la pareja•Discusión con otras personas•Despido laboral•Recibir una mala noticia: enfermedad de un familiar…•Recibir una buena noticia•Estar en un grupo donde el resto bebe OH•Situación de estrés crónica: pocos ingresos económicos•Qué hacían cuando salían del trabajo•Pasar por el pasillo del super donde están las bebidas OH•Hacer un viaje, su cumpleaños, aniversario, boda•Estar en el paro•Problemas laborales•No poder estar con hijos•Pasarlo bien. Conocer gente

• Tasques casa:-identificar possibles sit de risc on pot activar-se desig consum i buscar alternatives afrontament

Antecedents Conducta Conseqüències

Descriure les situacions: quedo ambamic en un bar

Descriure les emocions: ràbia, emsento ridídul per no poder beure unacervesa

Reaccions Fisiològiques: tensió mans,sudoració mans, tensió mandíbula

ABANS: BEURE ALCOHOL

ARA:1‐DEMANO TÒNICA2‐PUC ANUL.LAR CITA

Sensació fracàs, discussiómare, possible pèrduafeina…

Em sento bé, sensaciócontrol davant l’alcohol,sento que estic millorant,podré tornar a treballar,…

5ª sessióTEMA: Anàlisi conseqüències

• Objectius:– Anticipar i valorar conseq de beure– Explicar que les conductes es mantenen per les conseq

– Explicar conseq posit i neg, a curt i llarg plaç del consum i l’abstinència

• Tasques casa:Registre amb possibles situacions de risc i conseq + i – a curt/llarg plaç

Situació risc Conseq curt plaç de consumir

Conseq llarg plaç de consumir

‐mala notícia: mare es posa malalta==) ingrés hospital==) estic nerviós,estic sol a casa

No podré ajudar a la mareNo la podré cuidarLa decepcionaréSentiré que he fracassat

Entraré en la roda delconsumEm resultarà més difícilpararMés malestar a casa ambla mare i resta famíliaLa meva filla no em voldràveure

6ª sessióTEMA: Estrat afrontam del desig de beure

• Objectius:– Entendre desig consum com normal dins el procés de deshabituació (Repàs correlat fisiològic del desig i els desencadenants)

– Desmuntar idea irracional: “és inevitable consumir quan apareix desig”

– Proporcionar estrat afrontam davant desig consum: evitació, demanar ajut, pensar conseq neg del consum i les posit de l’abstinència

Mòdul 2: estratègies afrontament

Estrategies d’afrontament del desig beure

1. Evitación2. Pedir ayuda llamar a alguien, acudir al CAS, hacer un CO, …3. Pensar consecuencias negativas del consumo Balance Decisional (llevar siempre la hoja)4. Pensar consecuencias positivas de la abstinencia Balance Decisional (llevar siempre la hoja)5. Realizar ejercicio físico o alguna actividad distractora (disminuye el craving) caminar, correr,…6. Esperar a que pase (como una ola….)

Desencadenants més comuns del desig de beure:

.veure altre gent bebent OH

.exposar-se a l’OH

.estar en llocs/sit/persones associades al consum

.experimentar emocions positives i negatives

.determinats estats mentals (depressió, nerviosisme..)

Paso 1 Paso 2 Paso 3

CAMBIAR LOS PENSAMIENTOS

A) Línea de Pensamiento consecuencias negativas

del consumo (llevar tarjeta encima)

CENTRAR LA ATENCIÓN EN UNA PARTE DEL

CUERPO

Describir Sensaciones ( y sus cambios):

REGISTRO DEL DESEO:

Fijando en R fisiológicas (qué partes del cuerpo

implicadas?)

Ej: calor frío hormigueo entumecimiento tensión / relajación

Repetir cada ÁREA DEL CUERPO donde se haya sentido deseo de beber

3 PASOS BÁSICOS PARA AFRONTAR EL DESEO DE BEBER

• Tasques casa:

-Tarja emergència personalitzada (pluja idees + selecció estrat més viable + posar-ne 3)

7ª sessióTEMA: Maneig de l’ansietat

• Objectius:– Bases de l’ansietat i formes d’afrontament

– Identificar components: cognt, físics i conductuals

– Aprendre a desmuntar pens negatius– Identificar sit ansietat

Repàs tasques casa: tarjeta emergència

1- trucar al Josep (millor amic) i parlar amb ell (nº tfn: 633 19 54 78)

2- donar-me dutxa aigua calenta/menjar algo agradable3- prendre medicació

• tasques casa:

- Practicar relaxació (s’entrega material)

8ª sessióTEMA: Afrontament depressió

• Objectius:– Psicoeducació depressió. Components cogn, físics i conductuals

– Identificar sit en que se senten deprimits

– Explicar estrat afrontament per aquestes situacions

Definición de depresión:- Estado emocional bajo mantenido en el tiempo- Asociado a diferentes síntomas: insomnio, apatía, llanto, labilidad,anorexia, ansiedad, etc..- Puede tener diferentes consecuencias según gravedad- Distintos tratamientos- Componentes de la depresión

-

Situaciones donde se puede sentir deprimido:o Después de una mala noticiao Después de una discusióno Ante problemas de relación con la familia, amgigos etc..o Después de consumir, recaídao Etc….

¿Cómo superarlo? Estrategias:o Llamar a alguieno Hablar con alguieno Salir a hacer deporteo Detectar los pensamientos valorarlos-discurtirlos

9ª sessióTEMA: Afrontament situacions risc

• Objectius:– Definir i identificar sit risc i com afrontar-les

– Revisar mètodes d’afrontament en el passat i oferir alternatives

– Estrat afrontament: evitar, fugir o escapar, control estimular, anar acompanyat, prendre algun farmac davant sit de risc elevat…

• Tasques casa:- Possibles situacions risc en el futur i com afrontar-les (registre)(emprar tarja emergència)

10ª sessióTEMA: Estrat afrontament davant pensaments negatius

• Objectius:– Repàs sobre pensam irracionals/negatius de sessions anteriors

– Oferir tèc maneig pensaments– Desmuntar pensam negatius, parada pensament, canvi d’activitat

TÈCNICA:

Parada de pensament:

1.- Detectar-los2.- Emprar un estímul fort associat a una paraula curta per

exemple “STOP”, ”prou”, donar una cop amb la ma mentre dic prou ja!

3.- Fer una activitat mental distractora centrar l’atenció en altre tema per impedir que els pensaments molestos es repeteixin.. Per exemple contar de tres en tres fins 300)

4. – Fer una activitat agradable

• TASQUES CASA:– Valorar/analitzar/QÜestionar els pensaments segons la

fotocòpia entregada: “evaluación de los pensamientos”

11ª sessióTEMA: Afrontam a sit de pressió. Aprendre a dir NO

• Objectius:– Def Assertivitat/pressió grup– Estratègies per dir NO– Practicar sit per rebutjar el consum

• Definir assertivitat: Aquella conducta que ens permet verbalitzar o actuar segons el que pensem i desitgem en cada moment sense sentir-nos malament

3 tipus conducta: passiva-agressiva-assertiva

• Definir pressió grup: situació en que la intenció dels altres és que fem alguna cosa concreta (beure OH)

• Tasques casa:

– Practicar assertivitat amb algun familiar/amic

OBJETIVOS ASERTIVIDAD:

1.- Dejar claro que no queremos beber2.- Disminuir la probabilidad de que nos vuelvan a ofrecer OH3.- Sentirnos bien diciendo “no”4.- Disminuir consecuencias negativas de rechazar o no beber Oh

¿Cómo hacerlo?

1.- Escuchar al otro2.- Tener claro nuestro objetivo: no beber OH3.- Decir no de forma clara, en primera persona, mirando a la cara del interlocutor, tono de voz firme, volumen y distancia adecuados, y expresión facial seria.4.- No hace falta emplear escusas falsas ni dar explicaciones5.- Si el otro insiste, cortar la conversación6.- Retirada inmediata de la situación de riesgo para evitar que nos vuelvan a ofrecer OH

12ª sessióTEMA: Canvis estil de vida

• Objectius:– Què entenem per estil de vida i fonts desestabilització: fonts estrés

– Relació entre estil de vida i consum– Mètodes per afrontar estrés

• Definició Estil de vida: Conjunto de comportamientos o actitudes que desarrollan las personas, que unas veces son saludables y otras nocivas para la salud. Entre los estilos de vida más importantes:

· Consumo de sustancias tóxicas: OH, Tabaco, drogas…· Ejercicio físico· Dieta· Higiene personal· Sueño nocturno· Conducción vehículos· Estrés· Actividades de ocio o afición· Relaciones interpersonales· Sexualidad

• Fonts estrés

Fuentes de estrés Cómo afrontarlos

· Acontecimientos vitalesestresantes· Acontecimientos“pocoimportantes” que desequilibran estilode vida· Los “debería”· Los “quiero”

• Concepte addicció positiva

• “preferència o afició” per algo gratificant, sense que la persona es vegi obligada a renunciar a altres formes d’obtenir plaer. Ex: ejercicio físico/deporte

13ª sessióTEMA: Resolució de problemes

• Objectius:– Fomentar presa de decisions i resolució probls

– Identificar pròpies estrat resol probls i presa de decisions (patró hipervigilant, evitatiu…)

– Noves HH resol de probls

• Seqüència en la resolució problemes:

1.- Descriure bé el problema2.- Pluja d’ idees3.- Escollir les més viables (curt/llarg plaç.

avantatges i inconvenients = BD) i entre ellas triar-ne UNA

4.- Pensar passes necessaries per a portar-la a terme5.- Comprovar els resultats a curt plaç6.- Si els resultats no són els desitjats =) tornar a

pas 3 i escollir-ne altre

• Tasques casa:– Triar un problema irrellevant i practicar resolució

problemes

14ª sessióTEMA: Procés de recaiguda

• Objectius:– Dif recaiguda/consum ocasional– Recaiguda = desequilibri en estil de vida, consum habitual, part del procés

– Consum ocasional = consum puntual. Identificar què m’ha portat a beure, què puc fer per evitar que es repeteixi

– > probabilitat recuperar-se recaiguda quan abans s’identifiqui

Mòdul 3: identificació procés recaiguda

Passes del procés de recaiguda

• 1) Desequilibrios en el nuevo estilo de vida (disminución refuerzo)

• 2) Deseos de gratificación inmediata• 3) Expectativas positivas sobre los efectos del OH• 4) Permisos y justificaciones para beber (llevar el

estilo de vida anterior)• 5) Toma de decisiones apartentemente irrelevantes• 6) Aproximación a situaciones de riesgo• 7) Afrontamientos inadecuados de situaciones de riesgo• 8) Aparición del fenómeno ·”violación de la abstinencia”• 9) Repetición de consumos• 10) Regreso al patrón previo

==) pla emergència per a consum ocasional. Entregar fotocòpia

==) pla emergència per a consum ocasional (s’entrega material)

1) Me alejaré del alcohol y del lugar donde tuve el consumo2) Me daré cuenta de que una copa o incluso un día bebiendo no

tiene porque terminar en una completar recaída. No caeré en sentimientos de culpa porque yo sé que estos sentimientos pasarán con el tiempo

3) Pediré ayuda de alguien más4) En mi próxima sesión-consulta, examinaré este consumo con

mi terapeuta, discutiremos los acontecimientos previos, e identificaremos los desencadenantes y mi reacción ante ellos. Exploraré con mi terapeuta lo que yo esperaba que el alcohol cambiara o me proporcionara. Trabajaré con mi terapeuta un plan de manera que sea capaz de afrontar una situación similar en el futuro.

Recuerda: este desliz es solo un desvío temporal en el camino de la abstinencia

15ª sessióTEMA: Afrontament “trampes” psicològiques

• Objectius:

– Possibles transgressors: sentir efectes reforçants de l’OH, disminució autoestima, autoeficàcia, elevada percepció seguretat i autocontrol…

– Estratègies per afrontar efectes– Què fer davant el primer consum

• Las estrategias para afrontar dicho efectos son las siguientes:

1)Consumir el menor número de copas posible2)Regresar a casa y contar lo ocurrido3)Desmontar los pensamientos irracionales de

fracaso por haber consumido, éste tipo de pensamientos suelen llevar a consumir más alcohol

4)Pensar en lo que se puede hacer para superar el consumo a partir de ahora

5)Analizar las consecuencias positivas y negativas de continuar consumiendo y de estar abstinente (Balance decisional)

• Guía de actuación ante el primer consumo de una recaída

1)Analizar y desmontar la idea de fracaso tras el consumo. Analizar y desmontar la idea de que no pasa nada tras el consumo

2)Analizar las consecuencias positivas y negativas del cosnumo y de la abstincencia

3)Analizar las posiblidades de que vuelva a ocurrir otro consumo y de qué estrategias segurían.

4)Hablar del consumo con su familia y/o terapeuta5)Analizar el consumo en el contexto del proceso

de recaída

16ª sessióTEMA: Resum continguts

• Objectius:– Resumir i sintetitzar sessions anteriors– Ús estrat apreses per afrontar sit de risc

– Reforç positiu davant els aprenentatges– Avaluació final– Despedida del grup setmanal

Cas clínic

PAS 5:

Seguiment TG PR:

- 1 sessió cada 3 setmanes- Revisió dels tòpics més rellevants- Revisió CO- Anàlisi de les dificultats, sit risc, etc..

Cas clínic

PAS 6: Valorar seguiment:

1. Individual amb PSI2. Alta de PSI i seguiment amb psiquiatria

Gràcies!!

Mònica Astalsmastals@parcdesalutmar.cat