Transgressió Del Tirant
2
Transgressió del Tirant Rocío Águeda García Malla Grup B – Dilluns- Colon La xiqueta que volia plagiar el treball del Tirant —Aleshores mare, perquè no puc traure un treball fet de la xarxa? —demanava la filla amb veu estrident i desesperada. —Com me’l tornes a dir... —li tornà desficiosa. La filla sabia que tenia la batalla perduda, i que l’única forma que la mare li ajudés era cedir. —Mare, dóna’m la mà, “perfa”... —Bé, què et sembla si fem una transgressió en lloc d’un resum? —el suggeriment semblava interesantíssim— ho he aprés enguany! —Això, es com contar el llibre d’una forma diferent? —Sí. Passada una bona estona, ja tenien una bona història, la filla hi trobà moltes històries d’amors i d’amants. La mare li deixava fer, amb catorze anys els seus interessos eren clars. I com la filla s’havia enamorat de pràcticament tots els amics i enemics de Tirant (o almenys allò semblava), aleshores, el text va quedar com resa: —“ Els quatre amants de la Princesa Carmesina d’Alba” —a la mare li causà espant. —“Despitada i traïda pel seu company de gimnàstica, Tirant, que li portava un any i havia repetit curs” —la
-
Upload
agueda-malla -
Category
Documents
-
view
3 -
download
0
description
Tirant Lo BlanchJoanot Martorell
Transcript of Transgressió Del Tirant
Transgressió del Tirant
Rocío Águeda García Malla
Grup B – Dilluns- Colon
La xiqueta que volia plagiar el treball del Tirant
—Aleshores mare, perquè no puc traure un treball fet de la xarxa? —demanava la filla amb veu estrident i desesperada.
—Com me’l tornes a dir... —li tornà desficiosa.
La filla sabia que tenia la batalla perduda, i que l’única forma que la mare li ajudés era cedir.
—Mare, dóna’m la mà, “perfa”...
—Bé, què et sembla si fem una transgressió en lloc d’un resum? —el suggeriment semblava interesantíssim— ho he aprés enguany!
—Això, es com contar el llibre d’una forma diferent?
—Sí.
Passada una bona estona, ja tenien una bona història, la filla hi trobà moltes històries d’amors i d’amants. La mare li deixava fer, amb catorze anys els seus interessos eren clars.
I com la filla s’havia enamorat de pràcticament tots els amics i enemics de Tirant (o almenys allò semblava), aleshores, el text va quedar com resa:
—“ Els quatre amants de la Princesa Carmesina d’Alba” —a la mare li causà espant.
—“Despitada i traïda pel seu company de gimnàstica, Tirant, que li portava un any i havia repetit curs” —la mare es ficava vermella, moradissa, verda, groga, freda i sufocada tot de cop!, però no en volia perdre detall — “, Carmesina va decidir que trobaria un xic distint per a cada estació de l’any. Ja havia fet la seua elecció, sense dubte el primer d’ells seria Diafebus, el millor amic de Tirant, tot seguit del seu enemic etern El Soldà, i si encara el seu pla no donava fruits, aniria pel traïdor del Duc de Macedonia...
Encara que ja era clar que la filla no se’n havia passat del segon capítol, i que estava més perduda que la cuca en l’ alfals, la mare va decidir no intervindre, la confiança de la seua filla era més important que la nota de la mestra, que al cap i a la fi era l’encarregada de corregir la redacció, i amonestar oportunament la ganduleria de la filla.
Aquest assumpte del quatre amants; res més li restava que no perdre d’ull l’embolic. Sentia una mena de preocupació i tendrea tot junt. A més d’una curiositat pulcra que s’alimentava del vertigen de començar cada regló.
