1. NEIXAMENT DE CATALUNYA Histria i llegenda conflueixen en el naixement de Catalunya, ats que l'origen arrela amb un personatge real, adornat amb caracterstiques piques: Guifr el Pels. A aquest noble de reconegut valor en la batalla es vincula la tradici del naixement de les quatre barres, marcades amb els seus dits i la seva prpia sang sobre el seu escut daurat. A la seva mort l'any 897 va ser el primer comte que va traspassar hereditriament les seves possessions a la Marca Hispnica, es va deslligar dels reis francs i va donar aix origen a la casa comtal de Barcelona. La Marca Hispnica havia estat creada per l'imperi Carolingi a manera de frontera que delimitava els territoris dominats per cristians o musulmans.

2. Guifr el Pels 3. La corona d'Arag El llinatge de Guifr el Pels va ser l'embri de la corona d'Arag, en unir el seu dest al regne aragons en virtut dels problemes dinstics que patia aquesta monarquia. Va succeir que el sobir Alfons el Batallador va morir sense descendncia directa i va llegar el seu regne als ordes militars. El testament no es va fer efectiu i el va succeir el seu germ Ramir II el Monjo. Per aquest tampoc tenia fills mascles, de manera que, per assegurar la continutat, va prometre la seva filla Peronella amb el comte de Barcelona, Ramn Berenguer IV, quan aquesta noms tenia un any. L'enlla va haver d'esperar tretze anys, ja que l'Esglsia noms permetia el casament quan la dona tenia com a mnim 14 anys. Va ser Alfons II, fill de Ramn Berenguer IV d'Arag i Peronella, qui va assumir tots els ttols i la dignitat reial el 1164, desprs de la mort del seu pare i l'abdicaci de la seva mare. De fet, amb ell comena el que en la historiografia es defineix com a corona d'Arag, la uni del regne i la casa comtal de Barcelona. 4. Escut de la corona d'Arag 5. L'expansi per la Mediterrnia Amb els reis catalans, la corona va prosperar i es va expandir de manera que els seus territoris abraaven Mallorca, Valncia, Siclia, Crsega, Sardenya i Npols. La corona d'Arag es va convertir aix en un imperi militar i comercial a la Mediterrnia d'importncia vital. Especial preeminncia en aquest esdevenir va tenir el rei Jaume I el Conqueridor, exemple del creixement del poder i desenvolupament de la Corona en detriment dels regnes rabs. s remarcable que els nous territoris agregats, com Valncia, van mantenir furs propis. Al segle XIII Catalunya va tenir una de les millors infanteries del mn, els almogvers, que fins i tot van ser contractats per combatre el turc a Constantinoble, on van fer sentir el seu crit de batalla: "Desperta ferro!". La casa de Barcelona es va extingir amb la mort de Mart l'Hum, el 1410, i va passar el ceptre a la dinastia Trastmara en la persona de Ferran. El seu matrimoni amb la reina Isabel va donar com a resultat la uni dels regnes d'Arag i Castella. 6. La derrota del 1714 Desprs dels Reis Catlics, la dinastia dels ustries va mantenir una relaci complexa amb el Principat. Encara que es van respectar institucions prpies, les diferncies amb la corona eren greus a causa dels recursos reclamats pels monarques per a les seves empreses militars. Les desavinences van tenir la seva mxima expressi el 1640, en el marc de la guerra europea dels Trenta Anys, quan la guerra dels Segadors va enfrontar francesos i castellans en terra catal. La conflagraci va acabar amb la pau dels Pirineus, per la qual el Rossell i part de la Cerdanya passaven a ser francesos i se separaven de Catalunya. Desprs de la mort de Carles II sense descendncia, Felip V, de la dinastia borbnica, va ocupar el tron d'Espanya. El 1701 va jurar les Constitucions, per l'existncia d'un altre pretendent, Carles d'ustria, va desembocar en la guerra de Successi. Catalunya va prendre partit pels austriacistes, per el 1714 es va produir la caiguda de Barcelona i les ciutats que no van donar suport als Borbons van ser tractades durament. El 1716, el decret de Nova Planta va abolir les institucions prpies, no aix el dret civil catal. 7. Guerra dels segadors 8. Ressorgeix el catalanisme. Durant les guerres napoleniques, Catalunya va ser temporalment segregada per Bonaparte. En l'ltim ter del segle XIX es va produir un gran ressorgiment del catalanisme en tots els aspectes. En poltica, el resultat va ser la Mancomunitat, la uni de les diputacions com a instituci que representava Catalunya. La seva existncia va ser curta, ja que l'any 1923 va ser abolida per la dictadura de Primo de Rivera. La situaci va canviar radicalment amb la Repblica i el 1932 va ser restaurada la Generalitat i es va aprovar l'Estatut d'Autonomia. La Guerra Civil de 1936-1939 i la victria franquista van comportar una llarga dictadura, en la qual van ser proscrits els signes d'identitat i les institucions catalanes. La democrcia va portar de nou la Generalitat, restablerta el 1977 amb Josep Tarradellas com a president.