Treball contes “El Cafè de la Granota”:Guardeu­vos de somiar genives

esdentegades

1.Biografia de Jesús Moncada

Jesús Moncada va néixer al poble de Mequinensa l’any 1941 i va morir el 2005 a la ciutat deBarcelona.Fill d’una família de petits comerciants, va viure els durs anys de la postguerra al seupoble natal, d’uns 3500 habitants. Moncada és considerat un dels millors autors de literaturacatalana del seu temps, fet que li va fer guanyar premis com la Creu de Sant Jordi l’any 2001 oel Premi Joan Crexells de Narrativa.

Jesús Moncada arriba a Barcelona a mitjan anys seixanta i, després d’un any de dedicar­se a lapintura, entra a treballar a l’Editorial Montaner i Simon. Per a Jesús Moncada, són anys deformació. Pere Calders, escriptor a qui admira, l’anima a escriure i l’encoratja a utilitzar el seucatalà de la banda de l’Ebre. D’aquests anys són els primers contes i els primers premis (premiJoan Santamaria (1971), entre d’altres), i pren la decisió de dedicar cada vegada més temps ala literatura.

Jesús Moncada és autor dels llibres de contes, Històries de la mà esquerra (1981), El Cafè dela Granota (1985) i Calaveres atònites (1999); de les novel∙les Camí de sirga (1988), La galeriade les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997), i del recull d’escrits Cabòries estivals ialtres proses volanderes (2003)

2. Títol, tema i resum de l’argument

Títol: Guardeu­vos de somiar genives esdentegades

Tema: L’assassinat perpetrat per Gabriela Cabanelles quan arriba a Mequinensa.

Resum de l’argument: En Marcel∙lí Monegre és el patró del Santa Bàrbara, una embarcacióencarregada de dur mercaderies pel riu, des de Mequinensa fins a altres poblacions. Ell i la sevadona, la Gabriela Cabanelles, han tingut un fill, en Carles, que ha distanciat al matrimoni degut al’obsessió de la muller amb la salut del nadó. Tot i que la dona ja ha visitat els metges de la vilaper diagnosticar al nen, tots ells afirmen que no pateix cap malaltia i que es troba sa, paraulesque no reconforten la Gabriela que comença a plantejar­se una possible raó sobrenatural.Aquesta situació d’allunyament fa que en Marcel∙lí es vegi amb una amant, Paulina, al poble deTortosa, mentre hi transporta les mercaderies. Així doncs quan l’amo de l’empresa diu al patró

que aquest ha d’anar a Tortosa, rep la notícia de bon grat.

Mentre en Marcel∙lí fa aquest viatge la Gabriela, cada cop més preocupada, decideix visitar unabruixa a Lleida per a exposar­li les seves preocupacions. D’altra banda la mare de la Gabriela,l’Adelaida, té un somni en el que se li cauen les dents, presagi de que la mort ronda la sevafamília. La bruixa diu a la Gabriela que, efectivament, el seu fill pateix un malefici provocat peruna persona propera i li dona una advertència: el primer que li faci un petó al Carles quan arribinal poble, serà qui li vol fer mal. Amb aquest pensament la Gabriela puja a l’autobús de tornada alpoble amb una navalla d’afaitar que li encarregà Carlota, la mare d’en Marcel∙lí, per tal de tornara unir el matrimoni. Finalment quan la Gabriela baixa de l’autobús assassina amb la navalla laprimera persona que li fa un petó a en Carles, tot i que el final és obert i, per tant, no se sap quiha estat la víctima.

3. Personatges

Marcel∙lí Monegre: És el marit de la Gabriela i pare d’en Carles. Treballa de patró d’unaembarcació que transporta carbó i altres materials pel riu. Es veu distanciat de la seva famíliades del naixement del seu fill, raó per la qual es busca una amant.

Gabriela Cabanelles: És la muller d’en Marcel∙lí i mare d’en Carles. És una dona menuda iprima obsessionada amb la salut del seu fill que capta tota la seva atenció, deixant de banda alseu marit i família. Serà l’assassina al final del conte.

Carles: Nadó d’en Marcel∙lí i la Gabriela. Aparentment és un nadó sa, però la mare estàobsessionada amb el seu estat.

Narcís costera: Peó que treballa amb el Marcel∙lí.

Tobies: Administrador de l’empresa per a la que treballa en Marcel∙lí.

Paulina: Amant secreta d’en Maercel∙lí, propietària d’un bar de Tortosa.

Ramon Oliver: Xofer de l’autocar de línia entre Mequinensa i Lleida en el que viatga la Gabriela.

Carlota: És la mare d’en Marcel∙lí, una dona vella i vídua el marit de la qual feia el mateix oficique el seu fill.

Adelaida: Mare de la Gabriela. És una dona molt supersticiosa.

Cobrador: Un home molt xerraire, sobretot de temes polítics.

4. Narrador

Al conte “Guardeu­vos de somiar genives esdentegades” es pot apreciar l’ús del narrador externi omniscient. Aquest tipus de narrador es caracteritza per explicar la història de forma queconeix tant la part externa com interna dels personatges, és a dir, sap que pensen, que senten icom reaccionen a les diferents situacions. La funció d’aquest tipus de narrador és explicar lahistòria des de fora sense formar part d’ella i sense donar cap tipus d’opinió personal.

Els indicis que permeten afirmar l’escrit anteriorment es poden trobar al llarg del relat, quans’explica com se sent la Gabriela abans de baixar de l’autobús o quan en Marcel∙lí s’alegra quanrep la notícia de que ha d’anar a Tortosa, on pot veure la seva amant.

5. Temps

El temps extern del conte es pot situar al voltant dels anys 1950­1953 ja que en diferentsocasions al llarg de la narració el cobrador de l’autobús parla sobre la Guerra de Corea, la qualva succeir al llarg d’aquests 3 anys, de forma present. D’altra banda el temps intern es situa endiferents llocs; d’una banda es parla en passat per reportar els fets del relat principal, mentreque s’utilitza el present i el futur quan es fa referència a les declaracions fetes al judici per elsdiferents testimonis, mesos després del temps del relat principal.

6. Espai

L’espai de la novel∙la transcorre en diferents llocs a mesura que avança l’argument de lahistòria. D’una banda pren importància tot l’espai relacionat amb les embarcacions: el riu, elmoll, les mateixes barques, etc. També es mencionen diferents llocs de la vila de Mequinensa;la plaça d’Armes, el cafè de la Granota, la plaça de l’Ajuntament, el carreró de les ànimes, elcafè de Silveri, el cafè del Centre, les cases dels protagonistes, etc. Finalment la història tambées situa a l’interior de l’autobús de línia entre Mequinensa i Lleida i, per acabar, en la sala on escelebra el judici de la Gabriela.

7. Llenguatge i estil

El llenguatge i l’estil que utilitza Jesús Montcada en aquest conte té molta relació amb el lèxictípic del català occidental i de la navegació de riera. D’altra banda també s’utilitza un to d’oralitat,és a dir, la història està escrita com si s’expliquès de forma oral, de persona a persona. Totseguit es fa un recull de diferent vocabulari trobat al llarg del relat:

eixir: sortitbatallades: so que emet una campanallaüt: embarcació lleugera característica de la navegació de riumatxo: mula

xacrosa: que pateix un mal físic d’una malaltiabòbila: forn de coure rajoles, teules, etc.escardalenca: de tonalitat alta i primamanescal: criat que tenia cura dels caballsvori: substància blanca i dura extreta dels ullals dels elefantsbotxins: persona que executa penes de mort o càstigs corporals

fer de verdes i de madures: fer de tot.passar pel cul del dimoni: manar a pastar fang.

8. Pregunes de comprensió lectora

14. «GUARDEU­VOS DE SOMIAR GENIVES ESDENTEGADES»

2. Analitzeu la conducta i els sentiments de cada un dels personatges.Marcel∙lí Monegre: Es veu distanciat de la seva família des del dia del naixement del seu fill,estava gelós del seu fill. Això va fer que se’n busqués una amant.

Gabriela Cabanelles: És una dona obsessionada amb la salut del seu fill, està moltpreocupada al llarg de tot el conte, i el seu centre del món només és el seu fill Carles, fet que esdistancia de la vida social, dels familiars com el seu marit...És molt cautelosa i detallista amb elseu fill.

Paulina: Molt oberta, tot i així prefereix guardar en secret la relació que té amb en Marcel∙lí.

Carlota: És una dona preocupada pel matrimoni del seu fill, ella mateixa dóna la idea decomprar la navalla d’afaitar a la Gabriela.

Adelaida: És una dona molt supersticiosa, és la que creu en el somni que li queien les dents.

Cobrador: Un home molt xerraire, sobretot de temes polítics.

3. Destrieu aquells detalls del relat que ens permeten saber que es va celebrar un judicia Gabriela.

Per exemple al final del conte, “l’acusada” es refereix a la Gabriela, mot del qual s’utilitza bastanten els judicis. També quan parla el cobrador que diu “ potser per això, senyor jutge” .

4. Les referències al judici i el final de la narració ens permeten deduir que Gabriela vamatar alguna de les tres persones que l’estaven esperant. Quin motiu la porta a cometreaquest acte?

El motiu per el qual va cometre aquest acte va ser degut a que una bruixa li va dir que la primerapersona que li fés un petò al seu fill Carles és qui li voldrà fer­li mal.

5. Digueu quines circumstàncies es van anar encadenant perquè s’arribi a aquestasituació final:

Fou la darrera d’eixir. «Potser per això, senyor jutge —diria el cobradormesos després, durant el procés— ningú no s’adonà, fins que esclafí aquellhorrible crit d’agonia, que la Gabriela, vull dir l’acusada, duia a la mà unanavalla d’afaitar oberta.» (p. 94)

Després del naixament del fill de la Gabriela, el seu centre d’atenció i l’obsessió per al seu fill esva disbaratar, sobretot per la seva salut. Va dur el seu fill a molts centres mèdics, hospitals però

tot i obtenint la justificació dels metges que el seu fill es trovava molt sa, ella seguia insistintportant el seu fill Carles a altres hospitals sense creure’s­ho. Fins que va visitar a una bruixa, laqual li va dir que el seu fill tenia una maledicció en què la primera persona que li fagi un petò, ésla que li voldrà fer mal. D’aquesta manera, a l’última parada de l’autobús, a la parada del cafèsilveri, Gabriela duia una navalla d’afaitar oberta per prevenir això, tot i que el llibre ho deixa demanera molt oberta, es pot deduïr que va matar a alguna persona.

6. Busqueu el fragment que permet justificar el títol d’aquest conte.

El fragment es troba al segon paràgraf de la pàgina 137, on s’explica el malson on a l’Adelaida,l’àvia de Carles, se li queien els queixals i això volia dir que es moriria algú de la família.

9. Conclusions

El conte treballat en aquestes fulles és, en la nostra opinió, un dels més interessants de tot elrecull, tant per la història com per l’estil que utilitza Jesús Moncada per a relatar­la als lectors.D’una banda cal destacar els diferents personatges i la història que tenen darrere i comconvergeixen en el final inesperat que li dona l’autor. D’altra banda el fet de barrejar el tempsfutur del judici amb el temps passat dels fets dona una sensació de més “oralitat”, com si ensestiguessin explicant la història de tu a tu.

Un altre aspecte destacable són els nombrosos espais que apareixen i com l’autor crea elsescenaris de manera que capfiquin al lector a les situacions que pateixen els personatges delrelat. En aquest cas el lèxic, molt típic del català occidental, també ajuda a contextualitzar allector dins la situació que s’explica.

Finalment comentar que el final del conte és, segons el nostre parer, molt adequat ja que deixaal lector amb un final obert que permet reflexionar més enllà de la lectura del propi llibre i que, engeneral, deixa un bon sabor de boca als lectors del Cafè de la Granota.