TREBALL DE SÍNTESI. CURS 2013-2014DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

CULTURA POPULAR VALENCIANA: LES FESTES4t d’ESO-B

L’alumnat emplena aquesta fitxa per tal de posar-se en contacte amb el tema tractat:

1. Quan són les festes del teu barri/ciutat?

2. Què és allò que t’agrada més? Què t’emociona?

3. Quantes persones participen (músics,organitzadors...)

4. Ets espectador només o intervens?

5. Creus que hi ha gent que s’esforça per mantenir-la?

1

6. Quantes reunions creus que cal portar a terme per tal que es puga desenvolupar?

7. Quines associacions coneixes que tinguen com a objectiu la transmissió i conservació de la festa?

8. En quina manera ajudes a conservar-la?

9. On tenen lloc aquestes celebracions?

10. Esmenta les festes populars valencianes que conegues a banda d’aquelles de la teua localitat.

11. Ha canviat la teu concepció sobre la cultura popular des que ets un adolescent?

12. Què li contaries a un foraster sobre el panorama cultural del nostre país?

I.-Introducció

Fa anys podíem conéixer altres cultures si érem viatjants o soldats. En l’actualitat hi ha d’altres maneres de descobrir altres països gràcies al turisme, la gastronomia o les telecomunicacions. Per això el Treball de Síntesi d’enguany del Departament de Valencià se centra en com els avanços tecnològics poden ajudar a difondre la nostra cultura. Amb aquest objectiu l’alumnat visitarà el Parc Científic per remarcar de primera mà la part més tècnica sobre el funcionament dels satèl·lits de comunicació i com aquests estan darrere de qualsevol eina moderna que emprem per estar en contacte amb tot allò que ens envolta. Com que la visió de l’estudiant es podria perdre per l’amplitud temàtica i la riquesa del camp que intentem conéixer hem acordat fixar-nos en quatre festes valencianes a fi d’augmentar-ne la seua coneixença en un estudi guiat i alhora un treball de recerca molt simple que fan els alumnes sempre amb la supervisió del docent.El repartiment de les festes que s’analitzen és el següent:

Grup 6:Les falles(Candidata a Patrimoni Immaterial de la humanitat 2015).Grup 7: La Muixeranga (Patrimoni immaterial de la humanitat)Grup 8: El Misteri d’Elx (Patrimoni oral i Immaterial de 2001 nomenat per la UNESCO)

2

Grup 9: Moros i Cristians.

II.- Les festes

D’aquestes quatre es farà un estudi per tal de comprovar les semblances i diferències entre elles i altres de fora de l’àmbit valencià i, si escau, a nivell internacional. Els grups partiran d’una graella per anar treballant i ser més fàcil d’exposar-ho. ( La teniu en el full següent).

Exposem tot seguit una breu introducció al tema que anem a tractar.La festa es defineix com a fet social, que aglutina diverses arts i formes d’expressió. Està relacionada amb la vida quotidiana, trenca amb el temps del treball i submergeix els participants en interaccions emotives. Barreja el ritual i el joc, la cerimònia i la diversió, el respecte a la tradició i l’espontaneïtat, allò espiritual i allò corporal, allò íntim i allò públic.És una acció simbòlica-ritual que té la capacitat d’evocar i afirmar una realitat inaccessible a la descripció directa.

El ritu és una categoria d’acció social que comporta repetició, formalisme, convencionalitat, estereotípia, redundància i final prescrit.En el ritu no hi ha lloc per a la incertesa i l’agonia d’allò inesperat. Es relaciona doncs amb el costum i la rutina. També és comunicació de formes fixes d’interacció que adquirixen una eficàcia màgica. Com a sistema codificat és una acció simbòlica que suposa una herència cultural o un aprenentatge. Cal un codi per dotar de sentit el signe. És sagrat ja que fa referència a ideals i valors a qui hom imputa transcendència i ultimitat.El ritual crea estats existencials (goig, excitació, serenitat) que comporten almenys una transgressió de les rutines quotidianes. És un ambient generat per addició o suma d’elements: olors, sabors, sons, imatges i contactes. La festa les engloba i embolica. Les festes al S. XXI gaudixen de bona salut i podem afirmar que hi ha més que fa trenta o quaranta anys; i això no vol dir que estiguen en plena metamorfosi. Els canvis poden remarcar-se des de diferents perspectives.

La cronologia: la modernitat suposa una destrucció de l’ordre preindustrial del temps que venia marcat pels ritus agraris i per l’ordre cristià-catòlic. Pel que fa al primer hem de subratllar com els llauradors no abandonaven llurs collites a forces desconegudes o a l’atzar, sinó que s’afrontava el perill amb pràctiques rituals a fi de provocar l’actuació dels intermediaris religiosos immediats, els patrons per tal de neutralitzar la potència destructiva de la natura. La modernització ha fet perdre uns elements i n’ha reivindicat uns altres. S’han beneit animals i d’això s’ha encarregat Sant Antoni Abat. També s’han fet rituals de conjura perquè en la mentalitat tradicional les calamitats, plagues i pestes s’han interpretat com a càstigs divins. Des d’abril fins al temps de la collita molts pobles han invocat els seus patrons per protegir-los de les tornades.

El calendari cristià: Està estructurat pel desplegament dels misteris de Crist. Es combina la lògica lunar (mòbil que són els misteris) i la lògica solar, que és estable.

3

CULTURA POPULAR VALENCIANA:LES FESTES.

TREBALL DE SÍNTESIDEPARTAMENT DE VALENCIÀ. 4t d'ESO- B

 LA

MUIXERANGAEL MISTERI

D'ELXMOROS I

CRISTIANSLES

FALLES1 Grau de religiositat/laïcitat        2 Associacionisme        3 Finançament        4 Relació: poble/gent        5 Evolució al llarg del temps        6 Organització        7 Època de l'any        8 Adaptació (canvis: turisme, globalització, essència)        9 Sentit de la festa        

10 Coets, focs artificials        11 Música        12 Elements visuals (carnestoltes, disfresses,espectacularitat)        13 Relació: poder -festa        14 Espai: tancat/obert        15 Moviment/estàtic        16 Expansió de la festa        17 Paral·lelismes amb altres festes        

III.-La seua recuperació

4

Aquest fenomen està ocorrent als països de l’Europa mediterrània en les últimes dècades. Entenem per recuperació aquelles festes que s’estaven perdent o es trobaven mig esmorteïdes (Corpus Christi i romeries).L’expansió fa referència a l’èxit creixent com els Moros i Cristians. També estem vivint un període d’invenció de nous actes com el de la Tomatina i de metamorfosi com l’adaptació de Sant Antoni Abat.La restauració, per exemple del Corpus, no és ja el que era en un principi amb la seua organització gremial, estamental, etc..., les romeries ja no demanen la pluja i els peregrins de les Useres ja no són llauradors que demanen favors a un cel inclement.

IV.-La festa teatral

La festa està relacionada amb el teatre ja que d’alguna manera el que busquem és teatralitzar la vida, treure-la de la seua quotidianitat per tal d’escenificar-la una altra de més puntual, és a dir, l’autèntic teatre esdevé festa.L’actual puixança del gènere festiu teatral es fa palés amb la creació de noves obres relacionades amb fets històrics locals, la recreació o millorament de les obres ja existents i, sobretot, l’intent de fer-les més espectaculars.

Quasi des de la creació del nostre poble vam heretar les formes dels misteris eclesials dins dels temples per constituir la nostra personalitat celebrativa i ideològicament festiva, amb la creació d’obres com el Misteri d’Elx, els Misteris de l’Assumpció de València o de Castelló del a Plana.Seguim celebrant l’únic dels Misteris que ens queda, el d’Elx, i l’hem elevat a tall de símbol propi a les quotes més altes de reconeixement patrimonialístic.

El nostre vestuari és important a l’hora d’actuar en la festa (vestits de fallera o faller, de foguerers...) ajuda a augmentar l’espectacularitat que, de vegades, és poc respectuosa amb les realitats passades (Moros i Cristians) o simplement amb un millorament de qualitat en la roba habitual per a les representacions festives, les processons...

La vivència al carrer de la festa és part de la seua idiosincràcia i del seu mateix èxit. Aquest procés de guanyar el carrer s’inicià en el període de la transició amb grups com Xarxa Teatre o Volantins amb espectacles tan recordats com Nit Màgica i El dolçaines de Tales que facilitaren la posterior adopció dels correfocs que encara hui animen les nits festives.

V.-El foc

És un dels elements més presents i perennes de la nostra festa. Té un llenguatge metamòrfic i plural, amb un significat impossible d’acotar. Podem afirmar que està relacionat amb el misteri, amb la màgia, amb la seducció, però també amb la destrucció.En la nostra societat capitalista i industrial cal remarcar que està allunyat de la vida quotidiana ja que la tecnologia l’exclou de les cases on vivimConsiderem que és molt estranya que hi haja una festa valenciana on no aparega com per exemple en forma de falla, de torxa, de cordà o de bou envolat.El foc pot ser una acció de transformació o bé expressa alguna cosa sobre el món.

5

No hi ha cap esdeveniment rellevant als nostres pobles on no estiga present la pòlvora en forma de mascletà, castell de focs d’artifici, despertà i el dispar indiscriminat de traques i petards per part dels xiquets.

VI.-La música

La vitalitat del fenomen festiu està relacionat estretament amb la participació musical que se’n fa. La música és una part importantíssima i necessària per l’acompliment efímer de la celebració.Les melodies ens ajuden a regular les festivitats, a motivar-les i, fins i tot, ens apropa als sentiments dels espectadors. Podem afirmar que la festa ha estat creada a partir de la música sens cap mena de dubte i que no hi ha cap celebració d’àmbit social en què no estiga present.Algunes formes musicals són heretades i altres són noves. Cal tenir en compte que hi ha part d’elles que són remesclades i, en canvi, un nombre reduït està en perill d’extinció. Totes les formes són una peça clau en la nostra cultura.Els valencians som festers i músics i això forma part del nostre tarannà col·lectiu.

Al segle XX se n’han ocupat una sèrie d’organitzacions socials privades que són les bandes de música. Hi ha gent que ha arribat a confondre música i banda ja que estan relacionades amb la festa, si bé tenim en compte que gràcies a els guanys obtinguts d’aquesta s’han pogut mantenir fins als nostres dies. Fins fa ben poc no han sorgit orquestres, grups de cambra o cors.

És evident que el panorama ha anat canviant des de la dècada dels 80 perquè les noves generacions tenen una formació musical bàsica i ja no toquen “d’oïdes” i paral·lelament la societat ha fet més present la cultura en la nostra vida quotidiana.No oblidem que el País Valencià és terra de bandes per això afirmem que quasi tots els pobleS en tenen una, dues o tres.

La dolçaina és l’instrument -no sols emprat a les nostres comarques- que ha protagonitzat una major expansió. El poble veu les seues arrels en l’herència musulmana. Es coneix a banda dàquest nom amb de xirimita o gralla i sempre s’acompanya del tradicional tabal. Des de les darreries del S.XX ha augmentat de forma admirable la seua acceptació social i renovellament musical tant en qualitat, diversificació d’ús, creació de partitures com en multiplicació de sonadors

VII.-L’associacionisme

Les celebracions es duen a terme gràcies a la intervenció de nombroses i diverses associacions. Agraïm des d’ací la interrelació de grups, associacions i comissions que treballen per a la festa.

Ens atrevim a afirmar que no n’existeix cap sense una organització ni sense un subjecte celebrant. La festivitat comporta una execució ritual i alguns grups especials juguen un paper importantíssim.

Per menut que siga el poble o per informal que siga l’acte sempre hi haurà darrere un nucli de persones, més o menys reduït que exercirà un lideratge, gestionarà i s’erigirà amb consens, encara que moltes vegades haja de sofrir censures i crítiques per la manera d’organitzar-ho.

6

En cada celebració hi ha dos pols socials: un grup organitzador i una comunitat celebrant. El primer té com a objectiu programar, organitzar, finançar, coordinar i animar la celebració de la festa, esdevé doncs un equip executiu transitori, depenent i al servei de la comunitat celebrant, que és a la fi el veritable subjecte de la festa. Fem un aclariment semàntic: la comissió i el grup organitzador són dependents de la comunitat celebrant que és la que determina les seues finalitats i funcions, a més a més té un caràcter transitori regulat pel costum. Per contra, les associacions tenen autonomia plena, assumeixen tasques organitzatives, són voluntàries ja que la participació en elles és lliure i no respon a cap comandament públic, són autònomes i els membres són permanents.

En resum, tota festa comporta una organització, una celebració i una execució ritual.Si ens fixem en xifres hem d’afegir aquesta informació del 1988 que s’ha extret del Registre General d’Associacions on queda constància de 232, de les quals 21 s’identifiquen amb les Falles, 117 a les comparses de moros i cristians i 94 sota el títol “d’altres”. Això demostra que la societat valenciana està vertebrada, com a mínim en l’àmbit festiu.Pel que fa a l’estudi que ens estem referint el 24% dels valencians estava afiliat a algun tipus d’associació, un 17% pertanyia a una associació festiva. A mitjans dels 90 les dades de les quatre principals ciutats valencianes era el següent:A València, el 30% estava associat, a Alacant i Castelló pertanyia un 22%; i a Elx un 17% de la població estava inscrit en alguna comissió.

Les persones que s’afilien a aquest tipus d’associacions segons l’enquesta efectuada el 1988 predominen les dones sobre els homes de 13 a 23; especialment en les comissions falleres; i en les colles predomina la gent compresa entre els 18-45 anys, enfront dels majors de 45 anys.

Les associacions fan una gran despesa econòmica durant tot l’any. Són entitats privades i els seus membres tenen el dret d’organitzar-se com vulguen. Intervenen en la festa col·lectiva i pública. Per això afirmem que prenen part de les festes patronals, majors i comunitàries. Constitueixen un patrimoni històric i cultural de tota la societat local i per això fan ús dels carrers, dels espais públics, dels símbols col·lectius, de les imatges que són de la comunitat. De vegades pertorben una mica el descans dels veïns i esgoten la seua paciència però tot no pot ser positiu en l’àmbit festiu.

VIII.-Bibliografia

Albert Alcaraz i Santonja (2004): Un món de muixerangues, Ajuntament d'Algemesí.     Albert Alcaraz i Santonja (2006): Moros i Cristians, El Bullent.   Antoni Ariño (1988): Temes d'Etnografia Valenciana. IV. Festes, rituals i creences, Edicions Alfons el Magnànim - IVEI, València.

7

J.F Domenge- M A Gónzalez- V. Vázquez (coord) (2006). Las fiestas de Moros y Cristianos en el Vinalopó, Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, Petrer.

Antoni Ariño, Sergi Gómez La festa mare. Les festes en una era postcristiana. Col·lecció temes d’etnografia valenciana (2012). Josep Bernat i Baldoví (1977) Llibrets de falla . Ed.La gavina –Castelló. http://fallaarrancapins.blogspot.com.es/ Gaspar Jaén, Llibre de la Festa d’Elx (1984) http://www.muixeranga.net http://xavierpiris.blogspot.com.es/2010/11/ball-de-valencians-cullera.html

8