Treball síntesi girona 2015

1

Treball de Síntesi Sortida a Girona

2n ESO

2

Índex

HORARI / CALENDARI 3

LLISTAT DE MATERIAL A DUR 3

SITUACIÓ GEOGRÀFICA (MAPA I PLÀNOL) 4

ORIGEN DE LA CIUTAT DE GIRONA 5

LLEGENDES DE GIRONA 8

AJUNTAMENT (SERVEIS MUNICIPALS, PARCS I JARDINS) 9

ITINERARI PER L’ARQUITECTURA MODERNISTA DE R. MASÓ 11

EL MOLÍ (HISTÒRIA DE L’ENLLUMENAT A GIRONA) 12

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC RELIGIÓS 14

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC MODERNISTA 19

EL CALL 20

WEB GRAFIA 24

3

LLISTAT DE MATERIAL PER ENDUR

Sac de dormir

Pijama

Crema de protecció solar

Gorra o barret per al sol (ulleres de sol)

Repel·lent de mosquits

Estris d’higiene personal

Roba de recanvi per a tres dies

Tovallola

Xancletes de bany

Mòbil

Ampolla d’aigua o cantimplora

Estoig amb llapis i bolígraf

Llibreta per a prendre apunts

Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12

Matí

Sortida de l’escola Esmorzar Esmorzar

Arribada a l’alberg i ubicació a les habitacions.

Visita a l’Ajuntament de Girona i a la central elèctrica del Molí.

Recorregut comentat pel Call Jueu

14:00 DINAR DINAR DINAR

Tarda

Visita comentada sobre art modernista de Rafel Masó. Recorregut per la muralla.

Visita al Monestir de Sant Pere de Galligants i al monestir de Sant Daniel. Circuit d’orientació pel Barri Vell

Sortida

Arribada a l’ escola 17h.

21:00 Sopar Sopar

Nit

Treball de síntesi 2n ESO

4

Situació geogràfica de Girona:

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Pertany a l'àmbit de les Comarques Gironines i al Sistema Urbà de Girona, segons el Pla Terrirorial General de Catalunya. La ciutat es troba a la confluència de quatre rius: el Ter, l'Onyar, el Güell i el Galligants, a una alçada de 75 m sobre el nivell del mar. El seu terme municipal limita al nord amb Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, a l'est amb Celrà, al sud-est amb Juià i Quart, al sud-oest amb Fornells de la Selva, Vilablareix i Salt, i a l'oest amb Sant Gregori. És el centre de l'Àrea urbana de Girona i del Sistema Urbà de Girona. El municipi comptava amb 97.656 habitants l'1 de desembre de 2012. El seu Casc Històric o Barri Vell és un dels més evocadors de Catalunya, comptant amb elements monumentals únics a Europa. Es troba delimitat per l'anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s. IX) i de la baixa edat mitjana (s. XIV i XV). Entre els seus monuments destaquen el Call (antic barri jueu, dels més bén conservats d'Espanya); així com les famoses i acolorides Cases de l'Onyar, i dalt de tot la Catedral, d'una grandíssima nau única, que és la més ampla del món en estil gòtic.

Bandera

Escut

Estat Espanya

Província Girona

Àmbit funcional Comarques gironines

Comarca Gironès

Gentilici Gironí, gironina

Superfície 39’14 km²

Altitud 70 msnm

Població (2013) 97.292 hab.

Densitat 2.485,74 hab/km²

Festes Fires de Sant Narcís (29 d’octubre)

Patró Sant Narcís de Girona


5

L’origen de la ciutat de Girona: Girona es troba situada en el punt més estret de la ruta històrica que travessa els Pirineus, lloc de pas qualificat alhora que darrer pont vers l'Àfrica. En el seu entorn s'hi ha testimoniat arqueològicamnt la presència de l'home des de les etapes més remotes del paleolític. Per la seva situació

estratègica sobre la Via Augusta, els romans hi van establir una fortificació, anomenada Gerunda, vers els anys 75 i 76 de la nostra era. El cristinanisme es va introduir a la ciutat romana durant el segle III. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, el 476, Girona va dependre dels monarques visigots fins al 711, en què fou sotmesa als àrabs. El 785, els gironins es van lliurar a Carlemany, el qual va crear el comtat de Girona, nucli inicial de la Marca Hispànica. El 878, el comte Guifré I va unificar els comtats de Barcelona i de Girona. El 890 es va consolidar la jueria o callde Girona amb una vintena de famílies hebrees instal·lades prop de la catedral cristiana. Girona era seu episcopal i capital de bisbat des del segle V. Els jueus hi van viure fins que van ser expulsats de la península, el 1492. A partir del 1182, la ciutat va ser la primera de Catalunya a disposar d'una rudimentària organització municipal. El 1285 va tenir un paper de primer ordre en l'enfrontament de Pere II de Catalunya i Aragó amb el Papa, la casa d'Anjou i el rei Felip l'Ardit de França, el qual després de sotmetre Girona a un setge rigorós, la va haver d'abandonar a causa d'una epidèmia que la llegenda atribueix a unes mosques miraculoses. El 1348 Girona va sofrir els efectes de la pesta negra, que va causar més d'un miler de morts, però

l'activitat menestral no va decaure del tot. El treball artesanal es trobava organitzat en gremis, formats per mestres, oficials i aprenents. Durant el segle XV, amb 8.000 habitants, era una de les principals ciutats de Catalunya, només superada per Barcelona i Perpinyà. El 1457 va instaurar el sistema d'insaculació per elegir els jurats que regien el municipi. Entre 1462 i 1472, durant la guerra contra Joan II, les forces de la Generalitat van assetjar la Força Vella, on s'havia refugiat la reina Joana Enríquez amb el seu fill Ferran, futur rei catòlic, que llavors tenia deu anys. La presència de la reina a la ciutat, ajudada pel bisbe i per uns quants notables, feia difícil la situació

de la ciutadania, majoritàriament favorable a la Generalitat.

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd).


6

Durant el segle XVI, tot i no poder defugir pestes i inundacions, la ciutat va viure una etapa de prosperitat. El segle XVII, en canvi, va ser de depressió, causada sobretot per la guerra dels Segadors. Les contínues guerres d'Espanya amb França van fer de Girona l'objecte de nombrosos setges, com el de 1684 i el de 1694, que va posar la ciutat en poder del rei francès durant quatre anys. El 1705, en produir-se l'alçament a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, la ciutat se li lliurà

pacíficament. El 1711, Girona va ser assetjada i presa per les tropes borbòniques de Felip V. A partir de 1789, va restar immergida en les conteses entre la monarquia hispànica i la República Francesa. Durant la Guerra Gran, el 1793, el territori gironí esdevingué un cop més camp de batalla. Durant la guerra contra les tropes napoleòniques, va sofrir els setges de 1808 i 1809, que la van immortalitzar oficialment, però que van causar la seva ruïna urbanística, la caiguda fulminant de la demografia fins a 4.500 habitants i forts desequilibris en el creixement econòmic i en la configuració social. Els francesos van ocupar la ciutat de 1809 a 1814 i li van atorgar el rang de capital del corregiment i, després, del departament del Ter.

L'any 1833, Girona va ser declarada capital de la província espanyola del seu nom. A partir d'aquella època, la proximitat del curs fluvial del Ter, desviat parcialment per l'interior del nucli urbà, va permetre que s'incorporés a la revolució

industrial de Catalunya. Recuperada la cota de 8.000 habitants, va veure néixer, l'any 1843, la primera fàbrica de Catalunya de paper continu i, l'any 1857, una foneria que va alimentar els orígens de la il·luminació elèctrica de moltes ciutats de l'Estat, entre les quals Girona fou la primera a disposar d'enllumenat públic, l'any 1886. El 1869 es va crear la Universitat lliure de Girona, successora de la primera, establerta el 1443, que havia començat a funcionar el 1572 i que va ser estroncada el 1717 per la política de repressió

cultural de Felip V. Aquesta nova experiència va sobreviure fins al 1874.

Cases penjades de Girona

Plànol de Gerunda entre el segle II i el segle VIII.


7

A principis del segle XX, ja amb 15.000 habitants, la ciutat va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. En les eleccions municipals de 1931, enfocades com un plebiscit sobre la forma de govern de l'Estat, Girona va donar la victòria als regidors republicans. Proclamada la República, les forces d'esquerra van triomfar en les elccions generals de 1933, i les de dreta en les municipals de 1934. A partir de 1936, Girona va patir les dificultats inherents a la guerra civil, que van culminar amb l'evacuació cap a França de 1939, quan va ser lloc de pas dels vençuts i dels que emprenien el camí de l'exili. Ocupada per les tropes del general Franco aquell mateix any, va patir la forta repressió

exercida pels vencedors de la guerra, amb els traumes agreujats per les catàstrofes dels aiguats de 1940 i 1943.

A partir del 1950, amb 32.000 habitants, va iniciar la recuperació econòmica, simultàniament amb l'arribada de grans mases d'immigrants del sud de la península. El 1969 es va obrir el Col·legi Universitari, tercer intent d'establir a Girona els estudis superiors, que cristal·litzaria definitivament el 1993 amb la creació de la Universitat de Girona. L'any 1979, les primeres eleccions municipals democràtiques després de la guerra civil i de la dictadura franquista van donar la victòria als partits d'esquerra. Tot i la seva notable expansió industrial, Girona destaca pel comerç, de vella tradició, que té el rècord de la taxa de botigues per persona més alta de l'Estat. Cruïlla de camins entre la muntanya i el mar, és també un centre de fires i mercats i la capital natural d'una zona amb atractius turístics tan sigulars com la Costa Brava i el Pirineu.


8

LLEGENDES DE LA CIUTAT DE GIRONA Són moltes les llegendes que omplen l’imaginari fantàstic de la ciutat. Totes elles ens expliquen històries fantàstiques que van des de l’origen de la ciutat fundada per Gerió fins al destí del Món marcat pel dia en què Carlemany li va caure la espasa des del campanar, tot barrejant en aquestes històries reis, gegants, diables i bruixes. Una de les més conegudes és la del Cul de la lleona: “En els carrers de Girona, hi ha o hi ha hagut escultures realment insòlites que surten realment de l'habitual temàtica sobre personatges històrics, imatges religioses o commemoració de fets. Tot fent una tria entre aquestes escultures atípiques, s'ha de parlar en primer lloc de l'animal més típicament gironí després de les mosques de sant Narcís: La Lleona. Durant molts anys va estar instal·lada al carrer de Calderers una altra columna de pedra en la qual s'enfilava un lleó. No es coneix el seu significat, però se suposa que podria ser una mena de reclam de l'anomenat "Hostal de la Lleona" situat allà mateix en temps passats. El cas és que una part de la columna estava empotrada al sòl del carrer i això feia que, estirant-se un xic, la quitxalla podia arribar a tocar el cul de l'animaló. Aquest ritu ciutadà, tocar el cul a la lleona, tenia confuses significacions, mig eròtiques mig escatològiques, però en tot cas sembla que era garantia que qui ho feia, o mai se n'aniria de Girona o, si se n'anava, tornaria indefectiblement. Encara que l'animal representa clarament un lleó mascle, per no se sap quins estranys desconeixements zoològics, primer es va confondre amb un mico (pot ser pel fet d'enfilar-se àgilment per la columna) i més tard amb una lleona, com ha quedat fixat per la tradició ciutadana. L'estàtua original, força apedaçada, es guarda al museu d'Art, mentre que una correcta reproducció en fibra de vidre s'alça ara a prop del lloc original d'emplaçament."...

Algunes altres de les llegendes conegudes són: La Majordoma La Bruixa de la Catedral Sant Narcís i les mosques El Tarlà El falcó de Ramon Berenguer El pont del Dimoni El gegant Gerió La Cocollona


9

L’ajuntament de Girona QUÈ FA L'AJUNTAMENT?

L'Ajuntament el formen l'alcalde o alcaldessa i els regidors i regidores, escollits democràticament entre la població del municipi. La seva funció és donar respostes als problemes col·lectius i satisfer les necessitats de la ciutadania. Per resoldre aquestes necessitats i fer la vida més còmoda i agradable, hi ha uns serveis municipals. Els que l'Ajuntament està obligat a donar són les competències municipals. L'Ajuntament s'encarrega que funcionin els serveis municipals.

L'Ajuntament té la funció de representar els ciutadans i ciutadanes de la localitat i és l'encarregat de gestionar i promoure serveis que millorin la qualitat de vida de tots els veïns i veïnes. La feina de totes les persones que formen l'Ajuntament és la de crear aquests serveis i fer que funcionin d'una manera més òptima per poder aconseguir el benestar de tothom que viu al municipi.

L'Ajuntament s'encarrega de resoldre les necessitats col·lectives de la ciutadania. És la institució

que té cura de la recollida de les escombraries, de la neteja dels carrers, de l'enllumenat públic, de la regulació i ordenació del trànsit, d'informar adequadament als ciutadans i ciutadanes sobre els temes que els poden interessar, de procurar que les escoles disposin d'un bon manteniment, de fer arribar l'aigua a les cases, de proporcionar instal·lacions adequades per a la pràctica de l'esport, de potenciar, organitzar i coordinar activitats culturals i lúdiques per a tothom.

COM S’ELEGEIX L’AJUNTAMENT:

L'Ajuntament és elegit democràticament en unes eleccions municipals.

Els electors són totes aquelles persones que formen part del municipi i que tenen més de divuit anys. Tots els electors són en unes llistes anomenades cens electoral, que han estat confeccionades a partir del padró municipal.

Els candidats i candidates a ser els nostres representants són persones que s'han presentat a les eleccions per ser regidors o regidores. Formen part dels partits polítics, coalicions o agrupacions d'electors, que acullen la gent amb les mateixes idees. Cada partit o grup presenta, a les eleccions, una llista de candidats i candidates amb un ordre establert.

Els partits o grups elaboren un programa electoral on exposen els seus pensaments i les seves solucions als problemes del municipi. Fan una campanya electoral per donar a conèixer el seu programa. Per fer això utilitzen cartells, xerrades, comunicats als mitjans de comunicació,... per intentar convèncer els electors i electores perquè els votin.

Façana de l’ajuntament de Girona


10

Un cop feta la votació, i a partir del nombre de vots que ha obtingut cada partit, es designen els regidors i regidores que formaran part del nou Ajuntament. El nombre de regidors i regidores depèn del total de residents al municipi. A Girona són un total de 25.

Una vegada elegits, els regidors i regidores fan una votació per escollir l' alcalde, que sol ser el cap de llista del partit o grup més votat.

D'entre tots els regidors n'hi haurà que formaran part de l'equip de govern. Els regidors i regidores de l'equip de govern poden ser d'un sol partit o grup o bé de diferents partits o grups. La resta formen part de l’oposició.

Aquest conjunt de persones governarà el municipi durant quatre anys.

COM FUNCIONA L’AJUNTAMENT:

L’Ajuntament governa mitjançant l’alcalde i els regidors i regidores, amb unes reunions anomenades plens i unes altres anomenades juntes de govern local.

L’alcalde ostenta la màxima representació i responsabilitat de l’Ajuntament de Girona. A vegades nomena un o més tinents d’alcalde d’entre els regidors i regidores, perquè el substitueixin quan ell no hi és.

El ple és el màxim òrgan de decisió de l’Ajuntament. Es reuneix, com a mínim, un cop al mes i les sessions són públiques. El ple està format per l’alcalde i els regidors i regidores. Les decisions es prenen per votació dels seus membres.

La junta de govern local la formen uns regidors i regidores de l’equip de govern i l’alcalde, que la presideix. Executen aquells temes més immediats i es reuneixen habitualment un cop per setmana.

Sala de plens de l'Ajuntament de Girona


11

A més d’aquests òrgans hi ha les comissions informatives de les diferents Àrees de gestió. Les componen regidors i regidores dels diferents partits, que s’encarreguen d’estudiar i preparar els assumptes que es tractaran en el ple.

L’Ajuntament de Girona està organitzat per àrees i cadascuna s’encarrega de gestionar o fer funcionar els serveis que li són propis. Cada àrea està dirigida per un regidor o un tinent d’alcalde que, en els temes de la seva àrea, pot prendre decisions.

Itinerari per l’arquitectura modernista de Rafael Masó

Recorregut per la ciutat per conèixer l’obra de l’arquitecte gironí Rafael Masó, una gran part de la qual és encara present a l’urbanisme de Girona.

El fet de conèixer i entendre l’arquitectura d’una ciutat permet, d’una banda, la interpretació dels elements històrics, socials i econòmics que han marcat la seva evolució i, per altra, comprendre la necessitat de la conservació del patrimoni cultural.

Amb aquest itinerari, resseguirem l’obra de Masó, tot passejant per Girona, del Barri Vell a l’Eixample, i poder no solament mirar sinó també veure, llegir i entendre millor la ciutat


12

L’enllumenat a Girona

Als carrers de la Girona vella encara es poden veure algunes imitacions de com era l’enllumenat públic segles enrere: una mena de brasers metàl·lics, reixats, situats a les cantonades, enlairats, servien per sostenir teies enceses.

La primera notícia relacionada amb la il·luminació dels carrers de Girona és del 1491: s’obliga els veïns que, per tal de regular el moviment dels ciutadans a les hores de nit i evitar els actes dels malfactors, portin llum en transitar pels carrers de fosc.

Solien dur un fanal o un cap de corda amb un extrem encès.

1799: l’Ajuntament aprova l’establiment de l’enllumenat per oli.

1860: l’Ajuntament aprova l’establiment de l’enllumenat a gas.

1883: l’enginyer gironí Narcís Xifra i Masmitjà col·loca una dinamo a la central del Molí que permet fer un primer assaig d’il·luminació a la Rambla i la plaça de la Constitució (actual plaça del Vi)

Aquest assaig a la central elèctrica del Molí ha fet que, en opinió d’alguns, aquesta petita central elèctrica sigui la més antiga de caire municipal de tota Espanya.

Desembre 1884: Malgrat les reticències de l’Ajuntament sobre l’enllumenat elèctric (afirmava que enlloc d’Europa hi havia encara aquest sistema d’il·luminació als carrers), s’aprova el plec de condicions econòmiques per establir-lo, possiblement a causa de dos fets concrets:

1) Els problemes que tenien amb la companyia del gas.

2) Donar ús als molins de la ciutat per evitar-ne la seva pèrdua.

Juny 1885: Es fa un assaig consistent en la instal·lació de cinc llums d’arc voltaic: quatre a la Rambla i un a la plaça de la Constitució.

1886: L’empresari Planas i Flaquer realitza les obres de la instal·lació parcial de l’enllumenat elèctric als carrers de la ciutat amb el recolzament econòmic de diverses personalitats i empreses de Girona.

24 de juliol de 1886: Inauguració, amb tota solemnitat, de l’enllumenat elèctric de la ciutat de Girona.

La festa dura tres dies i hi ha concerts, balls, cavalcades, cercaviles, llençament de globus aerostàtics, etc.

Arc voltaic: línia lluminosa generament corbada generada en saltar el corrent elèctric entre les puntes de dos elèctrodes de carbó poc distants l’un de l’altre.


13

Al cap de pocs dies, l’empresa Barrau, concessionària de l’enllumenat de gas, adreça un escrit al diari “El Constitucional”, on entre altres queixes manifesta el següent:

“... las demás naciones, más ricas y adelantadas que nosotros, solo emplean esta clase de alumbrado como objeto de lujo, sabiendo que resulta muy caro; porque si así no fuera y resultase útil y económico, no sería Gerona la primera en alumbrar sus calles con la electricidad...”

Va ser Girona la primera ciutat de l’Estat espanyol a instal·lar enllumenat elèctric als seus carrers?

Segons l’opinió de diversos historiadors, Girona va ser segurament la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, en experimentar l’enllumenat elèctric al carrer.

Però és innegable, tal com remarca J.Nadal i Farreras, que “Girona fou la primera ciutat espanyola a fer una instal·lació global d’enllumenat elèctric dels seus carrers mitjançant la instal·lació de làmpares d’incandescència nodrides per corrent altern”.

Un altre detall que recolza el paper capdavanter de la nostra ciutat ho constitueix el fet que des del juliol de 1886 fins a les darreries de l’any 1889 l’Ajuntament de Girona va rebre comunicacions demanant dades de la seva instal·lació elèctrica de molts ajuntaments i organismes oficials de l’Estat. La central aprofita les aigües de la sèquia Monar que, des de fa uns anys, passa subterrània per gairebé tot el tram urbà (línia discontínua al plànol)

Riu Onyar

Central elèctrica del Molí

Sèquia Monar


14

L’origen de la sèquia Monar és anterior al segle XI.

Es tracta d’una derivació artifical del curs del Ter que comença a la resclosa de la Pilastra (Montfullà) i acaba a l’Onyar, darrere el carrer de Santa Clara. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins i tot una farga. Més tard s’hi van instal·lar diverses minicentrals elèctriques.

Actualment rega el parc de les Deveses de Salt, les hortes de Santa Eugènia i els jardins de la Devesa de Girona.

Patrimoni arquitectònic religiós

La Catedral de Girona: A l'indret més genuí de la Força Vella es troba la Catedral. Aixecada entre els segles XI i XVIII, es configura a partir d'un conjunt de murs i espais d'estils diferents, des del romànic (claustre i torre de Carlemany) fins al barroc de la façana i l'escalinata. El més singular és la gran nau gòtica (s. XV-XVI) que amb 23 m d'amplària és l'espai gòtic voltat més ample del món. Quan es va fundar la ciutat de Gerunda (80-70 aC), ja es va destinar l'espai de l'actual Catedral a zona reli iosa del rum rom ll hi havia el temple del culte oficial (segurament de principis del segle I dC). Ja hi a ia una escala, m s curta i m s dreta que l'actual. A partir del segle IV-V, amb l'arribada del Cristianisme, l'antic temple va ser adaptat com a es l sia cristiana principis del se le , l antic temple rom a ser substitu t per una no a catedral, que tenia les caracter stiques de l arquitectura rom nica catalana del moment (“primer rom nic” o “rom nic llombard” enia una nica nau, un p rtic d entrada, dos campanars dels quals queda la orre de arleman i una cap alera amb cinc altars. Al segle XII s'hi va afegir el claustre actual. En acabar la cap alera tica, el bisbe i els canonges van decidir continuar l'obra de tota l es l sia amb una sola nau, que seria la m s ampla de l arquitectura tica mundial obra a continuar lentament per di icultats de di ersa mena, i ers nom s s a ien et els dos trams orientals ueda a la resta de l es l sia rom nica.


15

partir de inals del se le es a reprendre la construcci de la ran nau i es an er els dos trams de ponent l se le es a er l escalinata i es a comen ar a er la a ana, que esta a aireb acabada el 1733. Entre els segles XVI i es a construir el campanar inalment, als an s i del se le es a acabar la a ana occidental i la porta dels p stols. Curiositats i llegendes sobre la Catedral: La bruixa de pedra La Bruixa de pedra és una gàrgola per desallotjar aigua. Està situada al costat de la torre de Carlemany i és l'única gàrgola amb figura humana. Segons la llegenda existia una dona que es dedicava a les arts de la bruixeria. Per demostrar el seu odi a la religió tenia el costum de llençar pedres contra el temple. Així, un dia, per obra divina, es convertí en pedra i la van col·locar a la catedral perquè de la seva boca no sortíssin més malediccions ni renecs, sinó aigua neta de pluja. Existeix una cançoneta popular que diu "Pedres tires, pedres tiraràs, de pedra et quedaràs..." L'espasa de Carlemany Conten que un dia, Carlemany va pujar al cim del campanar romànic (la Torre de Carlemany) per contemplar la ciutat i des d'allí li va caure l'espasa al centre del claustre que estava nevat. Encara que els seus soldats van estar buscant-la, no la van trobar, ja que amb la força de la caiguda s'havia clavat a terra. Conten que encara segueix enfonsant-se fins que arribi al centre de la Terra i la parteixi en dues, que serà quan sigui la fi del món. El falcó de pedra Hi ha una imatge d'un falcó de pedra a les arquivoltes de la porta de sant Miquel de la catedral, que té una curiosa llegenda. En una cacera, Ramon Berenguer II Cap d'Estopes, va ser ferit de mort en presència del seu falcó. Van dur el seu cos a la catedral de Girona i durant la cerimònia religiosa el falcó no va parar de revoltar per sobre del seu germà bessó Berenguer Ramon II. Per desig del vescomte Ramon Folc I de Cardona es va formar un judici per acusar-lo de la mort del seu germà, sense que ningú més tingués l'atreviment d'acusar al comte, fins que obrint les finestres de la sala va entrar el falcó i es va posar sobre el cap de l'acusat arrabassant-li la corona. Tots van creure que era un senyal diví per fer justícia. A partir de llavors va ser apel·lat com el Fratricida, el qual després d'aquest judici va passar el comtat al fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III.


16

El monestir de Sant Pere de Galligants: El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més notables de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de Girona, a la riba esquerra del riu Galligants. No es coneix la data de fundació del monestir però hi ha documentació des de finals segle X. Sant Pere de Galligants, tal i com es coneix actualment, fou bastit vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. De la construcció

preromànica que hi pogués haver, no en queda res, però la disposició de l'absis del costat nord, juntament amb la porta de caràcter arcaic, fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. En el monestir hi vivien monjos benedictins segons l’estricta regla de Sant Benet, que van teixir la seva història en relació amb la ciutat i amb el seu entorn.El 1836 va ser abandonat per la comunitat de monjos, en aplicació de les lleis desamortitzadores. No va ser mai una gran abadia. La comunitat estava composta per l'abat, sis monjos i sis clergues. Encara que era la parròquia del barri de Sant Pere, la propera església de Sant Nicolau realitzava aquestes funcions. A Sant Pere únicament tenien lloc els baptismes. El Museu ocupa l'església, el claustre, d'època romànica, i un sobreclaustre construït a la segona meitat del segle XIX. Des del 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.


17

Esglesia de Sant Feliu:

L’actual església de Sant Feliu és una obra gòtica, un edifici que es va aixecar durant el segle XIV sobre altres construccions d’època anterior. Més endavant es van fer altres modificacions, com ara la façana de ponent i la capella de Sant Narcís, del segle XVII i de grans dimensions. Aquest era el temple principal de Girona abans de la construcció de la catedral. La seva construcció, en honor del màrtir sant Feliu, es va allargar des del segle XII fins al XVII i conserva bona part de l'edifici romànic, completat més tard amb les naus i les cobertes gòtiques i la façana barroca. S'hi observa un esvelt campanar. L'atractiu principal està constituït per vuit extraordinaris sarcòfags romans i paleocristians dels segles III i IV, trobats en construir-se l'església. Un altre fet rellevant per a Sant Feliu és la presència dins de l'església de la capella de Sant Narcís, que data del segle XVIII i és on es venera el sepulcre del sant. Cada 29 d'octubre l'església s'omple de gironins i les màximes autoritats civils que volen complir la tradició d'anar a la missa de Sant Narcís i a buscar el cotó característic. L'església conserva també sepultures d'alguns dels bisbes des del segle X, i va tenir una comunitat de monjos des del 947 fins al segle XIX, quan va rebre el títol de parròquia major.


18

El monestir de Sant Daniel: El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya, amb Sant Pere de les Puelles (Barcelona), que ha persistit des d'època medieval, i es troba, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir, que ocupa el lloc d'una antiga capella pre-romànica dita de Sant Salvador on es guardaven les restes mortals de Sant Daniel des del segle IX, fou fundat per la comtessa Ermessenda l'any 1017. Va ser fundat per Ermessenda de Carcassona, esposa del comte Ramon Borrell. Ermessenda va adquirir al 1019 unes terres pertanyents al bisbe de Girona a les quals ja existia una petita església. El propi bisbe es va encarregar de reconstruir aquesta església perquè pogués establir-se la comunitat. Ermessenda es va encarregar de dotar al cenobi amb terres en diversos llocs, donacions que va continuar el seu fill Ramon Berenguer I. Aviat es va establir una comunitat de sis religioses i el cenobi es va convertir amb el lloc preferit per les joves de les famílies adinerades de la comarca que volien servir a Déu. El 1342 la comunitat era de 20 monges. L'any 1550 va quedar unit per ordre papal al priorat de Valldemaria, prop d'Hostalric. El 1640 la comunitat va haver d'abandonar el monestir i refugiar-se a les muralles de Girona; cosa que va succeir de nou durant el lloc de les tropes napoleòniques de la ciutat. Les tropes franceses van utilitzar el cenobi com hospital militar. Va ser abandonat de forma breu després de la desamortització de 1835 encara que aviat es va recuperar l'activitat monacal. Queda molt poc de l'edifici original. Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII. A l'origen, l'església era una rèplica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, no obstant això, creuer, donant-li així planta de creu grega. La volta primitiva de l'església ha desaparegut. La façana va ser ampliada, a pesar d'això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV. El claustre és de dos pisos. El pis inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i d'estil gòtic. Durant el 2013 es va dur a terme una restauració del monestir: El primer objectiu de la intervenció

fou la neteja de tota la planta baixa romànica i dels paraments gòtics de la planta primera.


19

L’arquitectura modernista i noucentista a Girona L'arquitectura del Modernisme i del Noucentisme també és present en el paisatge urbà de Girona, fruit del creixement i la transformació de la ciutat a principis del segle XX. Una passejada pel centre i els barris de la ciutat permet admirar blocs d'apartaments, cases unifamiliars i edificis industrials d'arquitectes com Rafael Masó (Bloc Batlle, Farinera Teixidor, Casa Masó, "la Punxa" i Casa Gispert Saüch), Eugeni Campllonch (Casa Franquesa), Isidre Bosch i Bataller (Casa Furest i Casa Noguera), Joan Roca Pinet (Casa Norat i Casa Rigau), Josep Martí Burch (Bloc Auguet), i Enric Catà Catà (Destil·leries Regàs i Destil·leries Gerunda), entre d'altres. Rafael Masó: Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935), va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del segle XX essent un precursor del moviment del noucentisme. Els seus encàrrecs s'ubiquen principalment a les terres de Girona on comptava amb una sòlida clientela entre la nova burgesia de la Girona del primer quart de segle XX. Va tenir un compromís molt marcat amb el catalanisme i va ser regidor de l'Ajuntament de Girona amb la Lliga Regionalista entre 1920-1923. De la mà de l'industrial emprenedor Josep Ensesa i Pujades va dissenyar i construir a finals dels anys 1920 la urbanització de S'Agaró, potenciant un racó idil·lic de la Costa Brava amb una arquitectura moderna i harmònica. Va complementar la seva activitat professional d'arquitecte amb la literatura, com a escriptor d'articles i poemes. A la seva Girona nadiua estava relacionat amb el grup d'intel·lectuals format per Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Carles Rahola o Miquel de Palol, i a Barcelona va entrar en contacte amb Josep Carner, Guerau de Liost o Emili Vallès, un nucli literari implicat en el moviment de canvi cap al noucentisme.

La Farinera, edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910


20

EL CALL Els calls eren les zones habitades antigament per jueus als Països Catalans. El nom prové de l'hebreu Qahal. El barri jueu a Girona o Call, especialment en el segle XIII, estava emplaçat en l’actual carrer de la Força. Aquest carrer antigament s’anomenava Sant Llorenç. Està format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l'aura dels temps medievals. És un dels barris jueus més ben conservats d'arreu del món i una mostra evident de la importància que va tenir la cultura jueva a Girona. El Call de Girona es va començar a formar a partir del segle XII al carrer de la Força quan s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. El carrer Claveria servia de límit del barri jueu per la part Est. Per la part Nord del barri hi havia un carrer ample, que s’anomenava de la Ruca, i de la Claveria baixava un carreró fins la Sinagoga, la qual estava enclavada en la part posterior de les primeres cases del costat dret del carrer de Sant Llorenç. L’actual pujada de la Pera formava també part del barri jueu i era llavors un carrer amb molta pujada, que arribava fins a prop d’on hi ha l’actual porta dels Apòstols de la Catedral. Tot i així, les corresponents al sector més proper a la Catedral no estaven habitades per jueus sinó per canonges i beneficiaris de la mateixa.


21

L’Aljama o Casa del Consell jueu va estar emplaçada en l’actual casa de les Escolàpies, i en la casa del costat, la que fa cantonada amb el carrer de la Força, possiblement fos propietat del cèlebre jueu gironí Bonastruc ça Porta. Claudi Girbal va localitzar el cementiri jueu de Girona en la part de la muntanya de Barrufa o de Montjuïc, anomenada “Bou d’or”, al costat de la carretera del Pont Major. Els jueus de les diverses localitats de Catalunya on hi havia Aljama pagaven importants quantitats d’impostos, tant als reis com als Jurats. Els jueus de Girona, l’any 1282, pagaven de l’impost anomenat “cenes reials”, la crescuda quantitat de 500 sous barcelonesos, quantitat igual que pagaven els jueus del Call de Barcelona. L’any 1391 ingressaven els jueus gironins al Tresor reial 13300 escuts barcelonesos, el que ens dóna idea de la indubtable importància i riquesa dels jueus de Girona en aquell temps. Entre la violència desfermada contra els jueus gironins sobresurt la que van tenir lloc l’any 1288, en la que Jaume I va haver d’armar-se amb la seva gent per defensar-los. Aquest atac va tenir lloc el dia de Divendres Sant. Van ser importants els atacs i saqueigs del Call realitzats en el 1278, durant el regnat de Pere el Gran. Aquest va reprendre llavors els Jurats de Girona per no haver evitat aquest fet. Un altre atac que va tenir importància va ser en l’any 1285, mentre Girona es preparava per lluitar contra el Rei de França, Felip “l’Atrevit”. Sembla ser que aquesta vegada van ser els almogàvers concentrats en aquesta ciutat per a la seva defensa els que van saquejar el barri jueu; en els anys 1348 i 1391, no tan sols va ser saquejat el Call sinó també incendiat i destruït parcialment. En aquesta ocasió els jueus van haver de buscar protecció a la Torre Gironella, on els va acollir el castellà d’aquesta fortalesa, Simó de Lloret. L’any 1413, en temps de Ferran I d’Aragó, va haver-hi un altre moviment a Girona en contra dels jueus; i també el 1418 amb motiu de l’arribada del llegat del Papa Martí V es va produir un altre motí un cop celebrada la processó. L’Aljama gironina es va distingir per les seves riqueses i especialment per les seves aportacions a la cultura hebraica. Gràcies al suport de l'ambaixada d'Israel s'ha rehabilitat part del call on hi funciona el Centre Bonastruc ça Porta - Institut d'Estudis Nahmánides. Té també el patrocini del "Patronat Municipal Call de Girona".

Imatge d’un dels carrerons del call de Girona


22

El Museu d'Història dels Jueus Explica la història de les comunitats jueves medievals de Catalunya, amb una atenció especial a la de Girona. Destaca la col·lecció única de làpides hebrees medievals procedents del cementiri jueu de Montjuïc. El call de Girona és molt visitat per jueus i públic en general. El barri actual només conserva part del traçat medieval.


23

I tornaré a Girona Quan bufi tramuntana Per perdre’m en silenci

Pels vells carrers que enyoro.

I tornaré a Girona Sense esperar que em cridin Amb tremolor a les cames I els ulls oberts com llunes.

Serà un dia de somni

Quan tornaré a Girona

Miquel Martí i Pol


24

WEBS D’INTERÈS

www.girona.cat : Informació de la ciutat, l’Ajuntament i Turisme

www.catedraldegirona.org

www.pedresdegirona.com : Informació cultural, llegendes, història,...

www.gironatempsdeflors.net

www.rafaelmaso.org

www.mac.cat/Seus/Girona : Museu d’Arqueologia de Catalunya, seu de Girona.

www.museudelcinema.cat

ciutatdegirona.info : Informació general de la ciutat de Girona, itineraris, esdeveniments, història,

llegendes, monuments, places,...

http://www.girona.cat/

http://www.catedraldegirona.org/

http://www.pedresdegirona.com/

http://www.gironatempsdeflors.net/

http://www.rafaelmaso.org/

http://www.mac.cat/Seus/Girona

http://www.museudelcinema.cat/

Treball síntesi girona 2015

Documents

Transcript of Treball síntesi girona 2015