INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………………………………………………………P. 1

DATACIÓ CRONOLÒGICA……………………………………………………………………………………………………..P. 3

DISPOSICIÓ DELS CONTINENTS…………………………………………………………………………………………...P. 4

CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES……………………………………………………………………………………...P. 6

ESDEVENIMENTS GEOLÒGICS IMPORTANTS……………………………………………………………………....P. 8

FLORA I FAUNA………………………………………………………………………………………………………………….P.11

L’EOCÈ és una època geològica de la Terra, la segona del període del paleogen a l’era

cenozoica.

Durant aquesta època , es van formar els Alps i l’Himàlaia i altres cordilleres que van ser

testigues dels diferents canvis climàtics, dels quals parlaré més endavant, i que aquest canvis

van donar pas a la fi de l’eocè amb la glaciació de la Terra.

Les aus predominaven sobre els altres éssers vius i els primers cetacis van començar el seu

desenvolupament. Es va produir una gran expansió de les formigues.

A l’Antàrtida hi havia boscos tropicals. Així va ser com va començar i va finalitzar el seu període

amb els primers casquets polars.

El nom d’eocè deriva de les paraules eos que vol dir “alba” i kainos “nou” i va ser definit pel

britànic Charles Lyell. Aquest nom , eocè, feia referencia a les aparicions dels mamífers durant

aquella època.

L’eocè es divideix en tres parts: eocè inferior, eocè mig i eocè superior

Eocè inferior Ipresià: fa 55,8 milions d’anys. va coincidir en la seva aparició amb l’inici

del màxim tèrmic del paleocè- eocè, un període d’escalfament global ràpid i intens que va

provocar l’extinció d’espècies i l’aparició d’unes altres.

Al final d’aquest període hi havia un gran creixement de foraminífers planctònics

Aquest estat porta el nom de la localitat de ypres, a Bèlgica.

Fa 48,6 milions d’anys va finalitzar.

Eocè mig Lutenià: fa 48,6 milions d’anys. Es un període amb diversitat

d’invertebrats marins (mol·luscs, corals, eriços de mar).

Va finalitzar coincidint amb la quasi extinció del fòssil calcari “reticulofenestra reticulata”.

Deu el seu nom al antic nom romà de la ciutat de parís, lutetia parisiorum.

Fa 40,4 milions d’anys va finalitzar.

Bartinià: fa 40,4 milions d’anys. El seu inici queda reflectit amb l’extinció dels fòssils calcaris.

El seu nom prové de la localitat de barton-on-sea, a Anglaterra i posat per Karl mayer-eymar.

Fa 37,2 milions d’anys va finalitzar amb les aparicions de chiasmolithus oamauruensis, fòssils

calcaris inferiors.

Eocè superior Probià: fa 37,2 milions d’anys. Es l’últim període de l’eocè. En aquest

període va tenir lloc el Gran Coupure que va ser l’episodi de les extincions massives i canvis a la

fauna.

El seu inici queda marcat per l’extinció dels fòssils calcaris inferiors.

Fa 33,9 milions d’anys va finalitzar.

El seu nom prové de la localitat de Priabona a Itàlia.

L’EOCÈ es situa l’inici fa 33,7 milions d’anys i va finalitzar fa 54,8 milions d’anys.

L’Eocè es de l’era cenozoica y pertany al període Paleogè.

Es troba situat entre l’època del Oligocè i Paleocè

EDAT (MA) ERA PERÍODE ÈPOCA

0,01-0 QUATERNARI HOLOCÈ

1,8-0,01 PLEISTOCÈ

5,3-1,8 NEOGÈ PLIOCÈ

23,8-5,3 MIOCÈ

33,7-23,8

OLIGOCÈ

65-54,8 PALEOCÈ

L’eocè va se el període on es va causar l’última fragmentació dels continents. A principis

d’aquest període degut a la deriva continental, Austràlia, que continuava unit amb l’Antàrtida,

va començar a separar-se ràpidament durant el Lutetià. Això mateix va succeir amb Índia i

Nova Zelanda molts milions d’anys abans.

Aquest aïllament del continent Antàrtic causaria el màxim tèrmic del paleocè-eocè.

L’orogènesi va ser la principal activitat en aquest període. Durant l’orogènesi es van crear el

conjunt de cordilleres i muntanyes del sistema de tetis com els Alps, els carpats etc.

Aquesta activitat també va provocar un intens metamorfisme de les roques i l’enarenaments

dels estrats que hi havia.

A principis de l’eocè el subcontinent indi va col·lisionar amb Euràsia la qual cosa va provocar la

construcció de l’Himalaia, la cordillera mes alta del món.

En aquesta imatge podem veure

la Terra fracturada en trossos de

terra que van començar a

moure’s i a colisionar entre

elles.

En aquesta imatge podem

veure Europa i Àfrica quan hi

havia glaciació.

Formació de les primeres

cordilleres i muntanyes

juntament amb les primeres

col·lisions.

El clima a l’eocè va ser el mes homogeni del cenozoic .Les corrents oceàniques eren càlides.

Les regions polars eren mes càlides llavors.

Els climes tropicals plujosos arribaven fins els 45 graus de latitud nord.

El clima tropical era similar al que trobem ara.

La temperatura dels corrents oceànics eren homogenis, gracies a la barreja de corrents

oceàniques fredes amb càlides, quan Austràlia y l’Antàrtida estaven units al principi d’aquest

període.

El màxim tèrmic del paleocè-eocè va ser una etapa en la qual les temperatures van augmentar

dràsticament provocant un escalfament global molt ràpid i intens. Va durar menys de cent mil

anys aquest escalfament, però, va provocar una extinció massiva per això la fauna de l’eocè es

molt diferent al de paleocè.

Possiblement aquest escalfament fos provocat per l’expulsió de clatrats de metà que es

trobaven al fons marí.

El clima global es va tornar mes humit y gran part d’aquesta humitat va ser transportada als

pols.

El clima es va mantenir càlid durant el que quedava de període. Hi va haver una gran quantitat

de pluja que va reduir la salinitat de l’aigua dels oceans.

El “Evento Azolla” va créixer en grans quantitats sobre l’oceà Àrtic. Va tenir lloc fa 49 milions

d’anys. Les plantes van començar a formar part de la sedimentació del sòl oceànic, on no va

ser possible la seva descomposició perquè no hi havia oxigen suficient.

La reducció del carboni a l’atmosfera va convertir la Terra en una “Terra gelada”.

L’antartida començava cada cop que pasava el temps a congelar-se

La gran coupore

El seu nos es del francès i significa gran ruptura (1910, anomenta pel paleontòleg suiz Georg

stehlin. Va ser un event d’extincio de l’especie mamífera i diversos organismes a europa.

Aques event va començar fa 33,9 milions d’anys. S’ha fet servir per posar límit entre l’eocè i el

oligocè. En asia va succeir el “remodelado mongol” un event semblant al gran coupore.

La migració d¡especies que hi va haver entre asia i europa va ser ocasionat pel tancament de

l’estret de turgai, que abans aïllava els dos continents.

L’Antàrtida va quedar privada dels fluixos de aigües càlides. Per això va començar una glaciació

que va reforçar el refredament del planeta.

En quest gràfic podem veure les etapes. Al període de l’eocè hi ha calor y menys gel. Ens indica

també l’òptim climàtic de l’eocè inicial.

.

A Messel, alemanya es van trobar fòssils de “Palaeotis”. Aquest esdeveniments son

interesants, ja que es diu que aquesta espècie es va originar a Gondwana.

Els lloros, de entre 34 i 37 milions d’anys, com el “Quercypsitta”, van ser trobats fòssils a

Quercy que indicaven que quest lloros van viure en latituds septentrionals.

A la regió del desert d’Egipte es van trobar fòssils importants de cetacis primitius. Aquest

fòssils trobats van ser els principals registres de la historia de l’evolució de les especies que

indicaven la transició de les balenes, d’animals terrestres a animals aquàtics.

El actual desert del Sàhara, durant l’eocè va ser el mar superficial de l’oceà de Tetis.

El “Valle de los Zeuglodon” es degut als grans esdeveniments de fòssils complets de

“Zeuglodon” o “Basilosaurus”, que es van trobar en aquesta vall.

A wadi alhitan, s’han trobat fòssils del cetaci prehistòric “Dorudon”.

Green River es una formació geològica que es troba als estats units on hi ha una gran varietat

de fòssils complets i detallats.

Osos fossilitzats de pingüins es van trobar a l’illa Marambio. Les investigacions que s’han fet en

aquesta illa, per part dels paleontòlegs, ens ajuda a comprendre l’enfredament durant l’eocè,

la qual va culminar l’inici de l’Antàrtida.

“La arcilla de londres” es un depòsit de fòssils marins mes important durant l’Ipresià. Aquest

lloc es l’únic en el qual es pot trobar una varietat de fòssils de vegetals de l’eocè inferior

S’han trobat fòssils d’animals que inclou bivalbs, gastròpodes, nautilus, llagostes, rèptils,

tortugues, taurons y exemplars estranys d’aus poc comunes.

A la “Arcilla de Londres” son molt abundant els fòssils de plantes y fruits.

El fossilífer de Messel conte la mostra millor conservada de la fauna i la flora de l’eocè. Per això

es va declarar patrimoni de la humanitat l’any 1995.

En alguns jaciments es conserven les plomes, el pelatge y les marques de pell d’algunes

especies.

En aquest jaciment s’han trobat.

mes de deu mil peixos fossilitzats de diferents especies

milions d’insectes aquàtics y terrestres.

Varietat en petits mamífers com cavalls enans, ratolins grans, primats, porc

formiguer...

Espècies d’aus depredadores.

Cocodrils, granotes , tortugues y d’altres rèptils i amfibis.

I mes de trenta restes de plantes.

“Ratolins grans”

“Peixos”

“Granotes” “Tortugues”

AUS

L’eocè va ser una època en la qual per primera vegada les aus predominaven sobre tots els

demés essers de la Terra. Les aus predadores gegants s’alimentaven de mamífers. Com es el

cas del “gastornis” que s’alimentava de “propalaeotherium”, un mamífer. Però a americà del

sud hi havia aus com els “phorusrhacidae” , aus superdepredadores, conegudes com les “aus

del terror”.

Els pingüins ,que van aparèixer durant el paleocè, van arribar a americà del sud durant l’eocè

mig i es van desenvolupar per les aigües atlàntiques al bartonià.

Hi havia generes com “presbyornis” que estaven relacionats amb els ànecs i oques de

l’actualitat.

Les especies que vivien en zones costaneres, que estaven menys especialitzades, eren les que

tenien menys perill d’extinció que les especies que vivien adaptades a un ecosistema concret.

S’han trobat restes del lloro mes antic, de 54 milions d’antiguitat que coincidia amb l’inici de

l’eocè.

MAMÍFERS

A l’evolució dels mamífers, l’aconteixement mes important va ser l’evolució dels cetacis.

Els “pakicetidae” de l’eocè van ser una espècie que transitava d’un medi terrestre a un medi

aquàtic. Es tractava d’un animals carnívors terrestres.

uns milions d’anys després algunes criatures com el “ambulocetus” ja tenien un estil de vida

amfibi i les seves potes posteriors estaven mes adaptades a un medi aquàtic que a un medi

terrestre. Els “protocetidae” van representar un gran pas posterior a la evolució dels cetacis.

“Gastornis” “Presbyornis”

Fa 45 milions d’anys van aparèixer els primer cetacis marins. Els “ basilosauridae” van tenir una

anatomia molt similar a les de les balenes actuals. Però les primeres balenes dentades no van

aparèixer fins haver acabat l’eocè.

Fa 54 milions d’anys, durant aquesta època, van aparèixer els artiodàctils i a finals de l’eocè

van diversificar-se en tres subordres actuals:

Tylopoda (camells), suinae (porcs), ruminantia (ovelles, cabres, vaques..)

L’aparell digestiu dels artiodàctils va ser condicionat per l’aparició de l’herba, això supondria

que ells serien els herbívors dominants.

Els creodonts van ser els carnívors dominants durant l’eocè. Els dents carnasials dels creodonts

eren ambdós molars.

La seva extinció va ser deguda a dos factors. El primer vas ser que la seva articulació no es

trobava suficientment desenvolupada per a córrer. En segon lloc, tenien una dentició diferent,

es a dir, nomes podien menjar car perquè les seves dents els hi permetia això i no menjar

altres tipus d’aliments com els miàcids que si posseïen les dents adaptades.

Fa 8 milions d’anys es va extindre l’últim creodont.

PEIXOS

Els taurons rallats o taurons lamniformes van sofrir una gran diversificació durant l’eocè.

Un dels exemples de taurons que van aparèixer en aquest període es el “tiburón duende”.

Un dels majors taurons que han existit va ser el “megalodon”.

S’han trobat fòssils dins dels estomacs d’altres depredadors mes grans com el “mosasauridos”

o “plesiosaurios”.

“Creodont”

“pakicetidae”

RÈPTILS

Durant l’eocè va viure l’espècie de serps mes gran que s’ha conegut, com el “gigantophis

garstinipondria” que arribava als deu metres de longitud, fa 40 milions d’anys. Aquesta espècie

s’alimentava dels antecessors dels actuals elefants.

Una espècie marina de serps que va viure durat aquesta època va ser “palaeophis”. Es deia que

media aproximadament nou metres de longitud.

ARTRÒPODES

El fet mes rellevant a l’eocè va ser l’expansió de les formigues. Durant aquest període van ser

l’espècie d’insectes mes dominant perquè van començar una radiació adaptiva. Fins ara el 90%

de formigues que hi havia llavors, perduren ara.

La envergadura de les reines formigues oscil·lava entre tretze i quinze centímetres, això la

convertia el la major formiga mai coneguda.

“tiburón

duende”

“Gigantophis

Garstinipondria”

“Palaeophis”

FLORA

S’han trobat restes ben preservades de l’única espècie del gènere Metasequoia (metasequoia

glyptostroboides).

L’ambient humit i calorós es va crear per les altes temperatures que van escalfar els oceans.

Amb aquest ambient es van crear boscos que s’extendien de pol a pol.

La terra es trobava completament plena de boscos excepte les regions desèrtiques.

També hi havia grans extensions de boscos a les regions polars.

S’han trobat fragments original que es van conservar en boscos pantanosos pobres d’oxigen

durant l’eocè i que després van ser enterrats per a iniciar la seva descomposició.

En llocs com Groenlàndia o Alaska s’han trobat fòssils de boscos subtropicals i tropicals de

l’eocè.

A principis de l’eocè es van arribar a créixer palmeres encara que a medida que passava el

temps van deixar de ser abundants per refredament del planeta.

Quan l’època del refredament , a l’interior dels continents començava a desenvolupar-se

algunes zones de boscos van començar a reduir-se.

Els arbres caducifolis es van imposar sobre les especies perennes tropicals ja que estaven mes

adaptats als grans canvis de temperatura.

Americà del nord, Euràsia, l’àrtic estaven recoberts de boscos caducifolis al final de l’eocè.

Mentrestant les jungles resistien en americà del sud Índia i Austràlia

.