LA MATERNITAT D’ELNA Mario Parra Castiñeiras

28 DE ABRIL DE 2017

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

1

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls

en colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per

on van passar els republicans , camps de concentració i Elna. (

Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La

Jonquera, Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes)

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la

fugida de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies)

La retirada va ser l’exili forçós que desenes de persones republicanes van

fer cap a França tot just després de la pèrdua de la Guerra Civil contra el

s franquistes. Aquest exili era forçós ja que no en tenien altre opció que

no sigues aquesta o morir, per tant milers de persona van emigrar cap a

França. La marxa de la senyora Remei Oliva va ser quan el seu germà la

va anar a buscar en un camió prestat. Amb ella no portava gaires coses,

la roba necessària, mantes i una mica de menjar, tot el que va poder. El

camió en el qual viatjava la Remi Oliva, també hi viatjaven 10 persones

més. Durant la seva estància al camió, es consideraven uns privilegiats ja

que molts ciutadans es movien a peu. Això era un greu problema per als

civils que marxaven a peu, ja que es deixaven a la deriva de ser metrallats

i bombardejats per els avions franquistes. Un cop van arribar a Figueres,

on s’havien de reunir amb el seu marit (que ja havia marxat abans que

ella), però no el van veure per cap lloc. Així doncs, juntament amb el seu

germà es van endinsar a buscar-lo per camins enfangats amb els peus

descalços. Després d’hores caminant van arribar a un poble on van trobar-

lo. Al dia següent va tornar a Figueres a pels seus pares i es van dirigir

cap a Portbou amb la intenció de creuar la frontera. Aquesta no era

sempre oberta i només deixaven passar uns pocs civils (només els que

portaven la documentació, que eren ven pocs), després la tancaven. Però

finalment van obrir la frontera per a tot el món, de manera que van

aconseguir entrar a França, on els gendarmes els van dirigir cap a la platja

d'Argelers.

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

2

3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge

actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir

i senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de

casa seva.

Actualment, podríem dir que els

refugiats sirians estan passant

per una situació semblant a la

que van passar molts espanyols

fa anys enrere per culpa del

franquisme, la diferencia es que

avui en dia amb les tecnologies

que tenim, els recolzaments

econòmics i la facilitat

d’aconseguir aliments, podríem

evitar moltes d’aquestes imatges i evitar que nens de la nostra edat o mes

joves no puguin arribar a viure la seva pròpia vida. Totes aquestes persones,

al igual que molts espanyols han agut d’emigrar del seus país, de casa seva.

Han hagut de deixar enrere tota una vida, han hagut de deixar allà records

molt valuosos, han hagut de deixar allà familiars, han hagut de deixar allà

moltes de les seves coses perquè en una maleta no hi cap tota una vida, fins

i tot hi ha gent que no a aconseguit portar ni tan sols això. Aquestes persones

han hagut de patir tot això per el simple fet que algú els hi ha imposat una

sèrie de lleis inacceptables, i a causa de no acceptar-les son perseguides per

això i per la seva ideologia. En definitiva es veuen obligats a emigrar, ja que

en el seu propi país nomes els hi espera la mort. Per aquest motiu jo crec que

el primer sentiment que pateixen es por, por a no saber el que els hi esperarà

en un futur, por a no poder expressar el que senten, por de ser assassinats

en qualsevol moment per el simple fet de donar a mostrar la seva ideologia.

Alguns d’aquests immigrants arriben aquí amb l’esperança de que els hi

rebem de braços oberts, amb una mica d’ajuda per a ells, però no. Tot lo

contrari, a molts d’aquests els hi tanquem les portes i no se’ls hi deixa passar

cosa que ells no tenen culpa de la situació per la qual esta passant el seu

país actualment.

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

3

4. Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5

líníes) Com és ara a questa platja?

Segons Maria García, platja d’Argelers per a els refugiats va ser un infern.

Però no marxaven d’allà ja que d’on venien era en cara més greu. Les

condicions en les quals es trobaven en aquesta platja eren molt greus, no

hi havia res. No en tenien de res, era una vida a part de França, semblava

un petit país dins de França, havien d’aguantar el dia a dia amb

poquíssims aliments i per a aconseguir remeis per a fer la febre arribaven

a prostituir-se, havien de fer mil i una bogeries per tan sols aconseguir

respirar. En aquesta platja d’uns tres quilòmetres arribaven casi a les

100.000 persones.

Avui aquesta platja, no deixa de ser una platja normal tot i que algunes de

les persones que acudeixen a la platja són conscients del que va passar

en aquella mateixa sorra temps enrere i la tracten amb respecta ja que

allà es van perdre desenes de vides, tan de petits infants, com d’adults.

5. Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual?

La Joana explica que tenia molta por que la matessin o la perseguissin si tornava a Espanya, i que va ser molt dur per ella haver-se d'amagar en un forn de pa a Perpinyà amb el seu marit, per tal que els gendarmes no se'ls emportessin a un camp de concentració de refugiats. Mentrestant els seus fills eren a Catalunya. Durant la verema van estar treballant legalment però un cop va acabar, van ser traslladats al camp de Las Haràs.

6. Explica les condicions dels camps de concentació de les platges

franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir de l que has llegit en el

segon capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació,

malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per que la Républica

francesa no va respectar els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté?

La vida als camps de concentració era molt dura, el fred, la pluja i el vent

eren els principals problemes. Gran part de la gent es tapava amb mantes

que ja emportaven a sobre, d'altra que no havia estat tan provisora moria

de fred. Un altre gran problema va ser l’alimentació, es podria dir que no

era un menjar de deu, van passar molta gana a més a més de molta set.

Tenien una dieta desastrosa que consistia en llegums i bacallà sec, aquest

era molt salat i semblava que els hi donguessin amb la intenció de fer-los

sofrir. L’aigua potable als camps era pràcticament inexistent i al final el

que havien de fer era beure d'una bomba d'aigua, de la qual sortia aigua

salada (perquè la van instal·lar molt a prop del mar) i, per tant, això va

provocar greus problemes com diarrees i altres malalties.

Un altre problema molt greu era la higiene. No tenien sabó per rentar-se i

la manca de higiene va ser un altre problema, ja que va provocar moltes

plagues de polls i la gent tenia puces per tot el cos, molta gent moria sense

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

4

poder prendre. Les mares patien molt al veure com no podien salvar la

vida dels seus fills que en la gran majoria de casos acabaven morint degut

a la manca d'alimentació i elles els llençaven al mar i veien com se'ls

emportaven les onades mar endins, mica en mica.

A França van entrar aproximadament mig milió de refugiats republicans

espanyols durant la retirada.

El comportament per part dels francesos va ser molt vergonyós, no van

respectar els seus principis ni els drets de milers d'espanyols que

defensaven un govern democràtic, i en comptes d'acollir-los i posar-se a

la seva pell, els van tractar com a delinqüents

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has

llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies)

Elizabeth era una mestra que va participar activament en ajudes sanitàries

durant la guerra civil espanyola. Un cop acabada la seva tasca allà, va

decidir portar el control d'una maternitat per ajudar a les mares exiliades

als camps de concentració francesos perquè els seus fills naixessin en

unes condicions dignes. Ella va acceptar aquesta oferta, ja que com va

dir, ella sempre deia que sí quan li demanaven ajuda.

Aquesta dona va aconseguir que a la maternitat es seguís una disciplina

molt estricta, amb la que va aconseguir que totes les mares col·laboressin

en les diferents tasques i per tant, que això tirés endavant.

Jo la definiria com a una dona lluitadora, capaç de sortir endavant tot sola

i defensa a les dones i nens que necessiten la seva ajuda, sense rebre

res a canvi.

8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil

espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre? ( 7-10

línies)

Les sigles SCI donen nom al Servei Civil Internacional. Aquesta

defensava la no violència i deia que la pau era possible si tots posàvem

de la nostra part, evitant possibles guerres en un futur.

El primer camp de treball internacional va tenir lloc a Verdum, França, on

homes i dones de diferents nacionalitats es van reunir per reconstruir

aquella zona que va quedar devastada durant la 1ª Guerra Mundial.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el SCI va salvar la vida de molts nens

evacuant-los de les zones més castigades pels bombardeigs. Tanmateix,

van proporcionar a la població per mitjà de camions diferents suministres.

Aquests camions, a més, servien pel transport de persones una vegada

ja s'havien repartit els subministres.

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

5

9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports

econòmics i materials comptà? ( 5 línies)

L'Elizabeth Eidenbenz, que havia participat activament en tasques d'ajuda

humanitària durant la Guerra Civil, va decidir crear un servei d'assitència

per a les refugiades espanyoles embarassades recloses als camps de

concentració.

Karl Ketterer i Elizabeth van habilitar una casa a Brullà amb llits, llençols,

tovalloles i estris sanitaris per a l'assistència de parts.

Desde Suïssa es portaven també tots els aliments necessaris pels nadons

i les mares. A més es va aconseguir una producció hortícola dins la

maternitat i es van comprar animals que proporcionaven carn i ous.

10. Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies)

Eren unes barraques que preparava la maternitat dins dels camps de

concentració per a les dones embarassades, on les preparaven per parir.

A les barraques les infermeres s'organitzaven segons les ordres de

l'Elisabeth, aquestes eren molt netes i eficients.

11. Explica els mecenes i el sistema d’apadrinament i valora la seva

eficàcia . (5 línies)

El sistema d'apadrinament era un mètode pel qual algunes persones de

Suïssa col·laboraven amb petits donatius per ajudar a un nen en

concret.

A mi personal ment aquest mètode em sembla molt eficaç ja que en

aquells moments qualsevol ajuda significava molts per aquells nens, ja

que els hi proporcionava menja i la seva manutenció.

12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només érem civils,

persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar

les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva

història?

Jo crec que el més m'ha sorprès com en totes les altres històries ha sigut

el deixar tot el que estimes enrere, deixar-ho tot perquè t'hi jugues la vida,

tot allò pel que has estat lluitant tant de temps.

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

6

13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase de Guy

Eckstein A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides (

pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben

a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus

entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les

fronteres tancades?

Es va clausurar per que els nazis es van assabentar de que acollia també a dones jueves i deixava que portessin als seus fills al món en unes condicions que els nazis no creien correctes per a persones com els jueus. Estic d’acord ja que desobeir una ordre no em sembla tan greu com la pèrdua d’una vida humana. Penso que no tenen que fer com els Espanyols en el seu moment que van envair França, però penso que tampoc se’ls hi ha de tancar les portes perquè estan fugint de la guerra i crec que la guerra no es una cosa que li agradi a ningú, nomes necessiten una oportunitat. La relació que hi veig es que els hi neguen els seus drets, a la Maternitat podies tenir el teu fill en unes condicions mitjanament normals.

14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció só de

l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom

té dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut

si ens enfrontem al nostre passat.

Hi estàs d’acord? Raona-ho.

Hi estic d'acord, les persones exiliades tenen els mateixos drets que

qualsevol altra persona i no se'ls ha de tractar diferent per ser persones

exiliades. Durant l'exili ja van patir molt evitant els constants atacs dels

bombardejos i les metralladores, perquè després, França, no els tractes

com a persones i els tingues tancats en camps de concentració sense una

atenció mèdica i una pèssima alimentació.

15. Què t’ha agradat/ sorprès més del llibre?

El llibre m'ha agradat bastant en general, tracta. El que més m'ha agradat

del llibre és que s'explica amb vivències de gent real, persones que van

viure tot això i, poder escriure un llibre així farà que aquesta història

perduri. El que m'ha sorprès molt és el tracte que van rebre els espanyols

per part dels francesos en aquella època, ja que era il·lògic el que feien.

MARIO PARRA CASTIÑEIRAS 4 ESO A

7

Per contestar després de la sortida . Recorda que l’has d’entregar el

29 d’abril.

16. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la?

Estem immunitzats contra les tragèdies col.lectives?...)

En la meva opinió, la sortida ha estat força bé, tot i què em va resultar molt

rapida. Crec que hagués estat millor acabar una miqueta més tard i que

ens haguessin donat temps per poder visitar una mica més el poble.

Crec que si val la pena fer-la sobre tot amb la companyia de l’escriptora

de La Maternitat d’Elna, ja que ens ha aportat informació de primera mà.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest

sortida.

18. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap

d’una hora, què posaries a la maleta?

Si fos un sirià, un afganès o sudanès el primer que posaria dins la maleta

serien coses relacionades amb la meva estància a aquell país per no

oblidar-ho mai. Seguidament ficaria una mica de roba juntament amb

coses de valor per poder fer algun tipus d’intercanvi.