La piratería musical

Claudia Peña Álvarez

Ramon Àvalos

Curs 2014-2015

Escoles Maria Ward

Índex Introducció:

- Pas de la música analògica a la música digital. P1

- Diferències principals entre CD i vinil. P2

- Formats digitals( MP3/ WAV/). P3

Autorització:

- Els drets d’autor. P4

- Industries musicals que més pateixen.

P5

Aspectes legals:

- Protecció dels drets d’autor. P6

- Lleis sobre la pirateria a tot al món. P7

- Format DRM. P8

Aspectes històrics:

- Naixement de la pirateria. P9

- Pàgines i plataformes de descàrrega principals. P9

- Alternativa de la pirateria: Descàrrega legal.P11

Aspectes ètics:

- Posicions a favor: És defensable compartir música per Internet?P12

- Posicions en contra: La gent ha de viure del seu treball. P12

Actitud personal:

- Nosaltres fem ús de la pirateria?P13

- Opinió pròpia. P13

BibliografiaP14

Escoles Maria Ward.

1. Introducció

Pas de la música analógica a la digital:

· El pas de l'àudio analògic al digital ha estat l'evolució més significativa en el món del so professional en tota la seva història. Aquest canvi ha transformat completament la forma de treballar, d'escoltar i d'emmagatzemar l'àudio. Deixem d'utilitzar cassets per gravar en discs durs i també, deixem d'escoltar ràdio i televisió de forma analògica per convertir-nos, en molt pocs anys, en audiència digital.

1.1) La música analògica:

En la música analògica es fan còpies del so original per més tard, poder reproduir-les.

Aquest tipus de so es reprodueix i guarda a través de processos electrònics. En aquests casos, les vibracions de les ones sonores captades per un micròfon es transformen en senyals elèctrics. Aquests impulsos elèctrics arriben al dispositiu analògic de gravació a través d'un cable.

Alguns aparells que servien per reproduir música analògica foren:

Fonògraf (1887). Gramòfon (1888). Tocadiscos (1925). Magnetòfon (1950) Casset (1963).

Eren uns reproductors molt voluminosos, pesants i difícils de transportar, per aquest motiu la gent no podia escoltar música fora de casa com ho fem actualment. A més, eren molt rudimentaris i presentaven diverses problemes, això demostra el gran interès per avançar tecnològica i electrònicament.

1

Escoles Maria Ward.

1.2) La música digital:

Els sistemes digitals aprofiten la lògica de dues escales de tensió elèctrica que se substitueixen per un codi on només hi ha espai per als zeros i els uns, aquest sistema ofereix la possibilitat de fer ús de l'aritmètica binària i la lògica.

En la música digital s’intenta descriure l'alternativa de transformar els sons en nombres de tipus binari. Cada segon d'àudio és segmentat en desenes de milers de parts i, més endavant, aquestes petites fraccions són representades a través d'un valor numèric que simbolitza les seves característiques.

Alguns aparells que serveixen per reproduir música digital són:

Mp3. Mp4. Ipod. Smartphones.

Són utilitzats majoritàriament per la seva petita mida i la gran capacitat d’emmagatzemar música.

1.3) Diferències entre vinil i CD:

Vinil CD

Avantatges

Aporta una gran qualitat d’àudio.

Té més freqüència respecte el CD.

Conté molta més informació musical.

Aquesta informació, no està delimitada sinó que és infinita.

Presenta una gran durabilitat sempre que es faci un bon ús.

Tenen una gran capacitat d’emmagatzematge

Poden ser reproduïts amb diferents reproductors digitals.

Es poden fer còpies idèntiques sense perdre qualitat.

Inconvenients El vinil és capaç d’emmagatzemar només 45 minuts d’àudio.

Es pot danyar molt fàcilment a causa de l’agulla i la pols.

Després de molts usos es perd qualitat del so.

No es poden fer

Una vegada gravada la informació no es pot modificar.

Si es quema el disc a l’hora de gravar-lo ja no serveix.

Que es puguin fer còpies idèntiques permet un sorgiment i augment de la

2

Escoles Maria Ward.

còpies idèntiques pirateria musical.

3

Escoles Maria Ward.

1.4) Els diferents formats digitals:

Els àudios digitals es poden guardar en diferents formats. Cada un es correspon amb una extensió específica de l'arxiu que el conté. Existeixen molts tipus de formats d'àudio i no tots es poden escoltar utilitzant un mateix reproductor: Windows Media Player, QuickTime, WinAmp, Real Player, etc.

Format WAV.

El format WAV (Waveform Audio File) és un arxiu que va desenvolupar originalment Microsoft per guardar àudio.

És ideal per guardar àudios originals a partir dels quals es poden comprimir i guardar en diferents mides per publicar a la web.

És un format d'excel·lent qualitat d'àudio. Aquest format produeix arxius d'un pes enorme. El format WAV se sol utilitzar per fragments molt curts (no superiors a 3-

4 segons).

Format MP3.

El format MP3 (MPEG 1 Layer 3) va ser creat per l'Institut Fraunhofer. Pel seu extraordinari grau de compressió i alta qualitat està

pràcticament monopolitzant el món de l'àudio digital. És ideal per publicar àudios a la web. Es pot escoltar des de la majoria de

reproductors. Té un enorme nivell de compressió respecte al WAV. En igualtat de la

resta de condicions reduiria la mida del fitxer d'un fragment. Presenta una mínima pèrdua de qualitat.

Format OGG.

El format OGG ha estat desenvolupat per la Fundació Xiph.org. És el format més recent i va sorgir com a alternativa lliure i de codi obert

(a diferència del format MP3). Mostra un grau de compressió similar a MP3 En música, la qualitat de reproducció és lleugerament superior. No tots els reproductors multimèdia són capaços de llegir per defecte

aquest format. El format OGG pot contenir àudio i vídeo.

4

Escoles Maria Ward.

2. Autorització

Com aquesta tecnologia afecta als interessos d’altres persones?

2.1) Els drets d’autor:

El concepte de drets d'autor s'aplica a les diferents normatives que regeixen sobre l'acció creativa que implica que algú en crear o ser l'autor d'alguna cosa (un llibre, un aparell electrònic...) posseeix el dret a ser reconegut com l'únic autor, de manera que ningú més pugui usurpar els beneficis econòmics o intel·lectuals que surtin d'aquesta activitat.

Els drets d'autor són un fenomen molt recent ja que no van existir en la normativa legal fins fa tres-cents anys. Amb el desenvolupament de societats cada vegada més nombroses i amb l'establiment del consum de béns i serveis per part d'aquesta societat, va ser necessari establir els drets d'autor com un benefici per a aquella persona que va ser responsable de crear alguna cosa i, per tant, la única disposada a obtenir els beneficis econòmics, intel·lectuals i materials que aquesta creació podria brindar al llarg de la seva vida.

La violació dels drets d'autor és un delicte que varia en les seves penes segons la legislació de cada país o regió. Avui en dia, amb fenòmens com internet i la connexió digital el respecte pels drets d'autor s'ha tornat una cosa gairebé inexistent especialment en àrees com la música o el cinema, per la qual cosa s'han intentat dur a terme estratègies de control i supervisió sobre actes que són considerats un delicte.

2.2) Industries musicals que pateixen la pirateria:

5

Escoles Maria Ward.

Una vegada descrita l’estructura de la cadena de valor en la indústria musical, es important conèixer com cada un dels agents esmentats es recompensat i afectat. Això ens ajudarà a entendre com i a qui afecta la pirateria en aquesta indústria.

Entre l’autor i la editorial es reparteixen casi un 12% del preu net de la venta al majorista.

Els ingressos de l’intèrpret deriven en funció de les ventes procedents dels productors musicals.

El productor musical deriva els seus ingressos de la venta dels discos i continguts musicals. Lligat al productor trobem l’estudi musical que ingressa gràcies a la renta de les seves sales.

El següent pas es crear el disc. Les fàbriques també guanyen ingressos a costa de la venda de discos als productors musicals i de la venda de discos verges.

Els ingressos dels minoristes i majoristes suposen en els seu conjunt un 33% de cost addicional. Això, juntament amb el 16% d’IVA amb el que es grava la música, fa que el preu final de la venta d’un disc es dobli respecte al seu cost original.

Així veiem que per cada disc pirata comprat, el percentatge de pèrdua que afecta als artistes i productors és molt petit, mentre que la major pèrdua afecta als treballadors de fàbriques, dels mitjans de comunicació, majoristes i minoristes.

6

Escoles Maria Ward.

3. Legalitat

Aspectes legals:

3.1) La protecció dels drets d’autor:

La protecció dels Drets d'Autor en la Societat de la Informació és un problema jurídic que amb el temps adquirirà major rellevància. Són ja molts els casos en què es reprodueixen, distribueixen i comuniquen al públic creacions intel·lectuals sense el corresponent consentiment de la persona autora de les mateixes i per tant sense el seu corresponent contraprestació econòmica. El jurista ha d'utilitzar tots els mitjans que consideri oportuns per a la correcta protecció dels drets d'autor.

A Espanya els Drets d'Autor es troben protegits pel text de la Llei de Propietat Intel·lectual sobre la protecció jurídica de les bases de dades. A més disposa d'un Reglament de Registre de la Propietat Intel·lectual.

L'article primer de la LPI estableix el que s'entén per fet generador dels drets d'autor:

"La propietat intel·lectual d'una obra literària, artística, o científica correspon a l'autor pel sol fet de la seva creació"

Serà per tant el fet de la creació el que atribueixi a l'autor els drets d'explotació sobre l'obra. L’autor és el subjecte protegit per la llei que no necessàriament ha de ser una persona física ja que estableix el possible benefici de protecció de la llei per a les persones jurídiques.

Al seu torn i de forma anàloga a la "Copyright Act 1976" dels Estats Units, l'article 10 de la LPI estableix l'objecte de protecció de la llei:

"Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s'inventi en el futur ..."

En aquesta definició de la LPI podem observar que la protecció de la LPI afecta sense cap dubte al comerç electrònic, ja que gran part dels productes que es van a comercialitzar a la xarxa són vídeo, so, imatges, bases de dades, programes d'ordinador... les quals poden ser considerades creacions intel·lectuals i per tant entrar dins l'àmbit de protecció de la LPI. Serà per tant necessari per a qualsevol entitat que desitgi comercialitzar aquests productes analitzar la normativa vigent per tal d'ajustar a la legalitat i no infringir els drets dels autors.

7

Escoles Maria Ward.

3.2) Lleis mundials sobre la pirateria:

Estats Units.

La llei antipirateria nord-americana busca acabar amb la divulgació de continguts protegits per drets d'autor. Però afegeix un matís a la legislació amb poder actuar contra llocs web d'arreu del món.

Les mesures contra els infractors són molt més dures que les plantejades en altres països com Espanya. En cas de ser aprovat el projecte de llei, es posarà en marxa un procés que inicialment s'assembla bastant al plantejat per la llei Sinde: un individu, empresa o organisme que pensi que els seus drets d'autor estan sent vulnerats pot sol·licitar una ordre judicial contra aquesta web. Una vegada concedida l'ordre, el procés es torna més dur que el previst a Espanya. A més, el Departament de Justícia també pot demanar bloquejos per iniciativa pròpia.

França.

El nom oficial de la llei antipirateria francesa és Llei de Creació i Internet o Llei promotora de la difusió i la protecció de la creació a Internet però s'ha fet popular amb una denominació més senzilla: llei Hadopi. La norma va ser plantejada el 2009 i no va trigar gaire a generar polèmica.

La llei prevé sancions contra els internautes que descarreguen arxius de forma il·legal. El càstig pot arribar fins a la suspensió de l'accés a Internet durant dos anys sense deixar de pagar.

Regne Unit.

La llei antipirateria que funciona al Regne Unit és la Digital Economy Act, el sistema inclou disposicions com la desconnexió dels usuaris que descarreguin de forma continuada material amb drets d'autor. En primer lloc es realitzen una sèrie d'avisos per passar després al tall d'Internet i fins i tot a la imposició de multes de fins a 50.000 lliures. Es preveu el tancament de pàgines web que ofereixin enllaços a continguts amb copyright. Si un proveïdor es nega a complir les normes s'arrisca a ser sancionat amb una multa de fins a 250.000 lliures.

Irlanda.

Irlanda ha estat el país que més directament ha actuat contra la pirateria. La seva norma antidescàrregues es basa en un sistema de tres avisos. El tercer implica la desconnexió de l'infractor durant un mes. Si després del mes de desconnexió l'usuari reincideix, se li impedeix l'accés a Internet durant un any.

8

Escoles Maria Ward.

3.3) Fomat DRM:

DRM (digital right management) és un terme genèric que defensa les tecnologies d'accés usades per titulars de drets d'autor per limitar l'ús de mitjans o dispositius digitals. També s'utilitza, majoritàriament, per referir a les restriccions d'obres digitals. Els DRM es pot comparar amb la protecció de còpia de programari, encara que el terme DRM és generalment aplicat a mitjans creatius (música, pel·lícules, etc).

L'ús de DRM és polèmic. Els que estan favor de la seva utilització argumenten que és necessari per als posseïdors de drets d'autor i així, prevenir la duplicació sense autorització de les seves obres.

Aquest format es troba principalment en ITunes, Napster, Sony... que són grans empreses tecnològiques i musicals.

9

Escoles Maria Ward.

4. Història

Aspectes històrics:

4.1) Naixement de la pirateria:

La pirateria en l'àmbit musical abasta tant l'ús il·legal tradicional de contingut musical com la utilització no autoritzada d'aquest contingut en xarxes de comunicació. La falsificació és el tipus més popular de pirateria tradicional a l’àmbit musical. El fet de carregar il·legalment, posar a disposició del públic arxius musicals i de descarregar utilitzant Internet, es coneix com pirateria en línia i per suposat, també són un dels problemes relacionats amb la pirateria que més s’utilitzen.

Hi ha diferents tipus de pirateria musical:

Compartiment de la música amb amics. Compartiment de la música per Internet. Gravar per revendre.

4.2) Plataformes i pàgines de descarrega musical:

Napster.

Napster és un portal on els usuaris poden compartir arxius de música MP3, comprimeix música digital i la fa accessible per l’ús individual a la xarxa.

La primera web a descobrir el potencial de la música online fou Napster. Fundat pel jove universitari Shawn Fanning. Des d’aquell moment, va revolucionar el món de la música, ja que els seus usuaris utilitzen la tecnologia P2P per a compartir o intercanviar arxius de música sense cap cost.

Una xarxa peer-to-peer (P2P) és una xarxa d'ordinadors en què alguns aspectes funcionen sense clients ni servidors. Les xarxes P2P permeten l'intercanvi directe d'informació, en qualsevol format, entre els ordinadors interconnectats.

 La major popularitat a Internet es va produir durant l'any 2000 a causa de la seva tecnologia que permetia als aficionats a la música compartir les seves col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris,

10

Escoles Maria Ward.

EMule.

EMule és un programa per compartir i descarregar tot tipus d'arxius. Va ser creat en un principi com a alternativa al programa eDonkey, en poc temps ho va superar en funcions, i sumant el fet que era lliure i gratuït, entre altres motius, van aconseguir que en poc temps ho superés en popularitat per convertir-se en un dels programes més usats pels usuaris de P2P.

Ares.

Ares és un programa per compartir arxius. Treballa en una xarxa peer to peer, permetent la descàrrega directa d'arxius entre els usuaris del programa que formen part d'aquesta xarxa. El programa permet buscar i descarregar qualsevol arxiu que altres persones posin a disposició. Es comparteixen tot tipus d'arxius: música mp3, vídeos, programes, documents, etc.

BitTorrent.

BitTorrent és un programa creat per a l'intercanvi d'arxius de manera igual (P2P). Va ser patentat per Bram Cohen, i llançat el 2 de juliol de 2001.

BitTorrent permet distribuir grans quantitats de dades sense que el distribuïdor original hagi de gastar grans recursos d'ample de banda o maquinari.

11

Programes de descàrrega musical.

Escoles Maria Ward.

4.3) Descàrrega legal, alternatives de la pirateria:

Spotify.

Spotify s'ha convertit en la plataforma musical més coneguda, es troba al capdavant amb diversos plans per oferir als amants de la música .

Amb més de 10 milions de cançons a la base de dades , l'usuari pot escoltar tant als seus artistes favorits com descobrir nous talents de la música a través de les recomanacions de la xarxa . A més , la seva connexió amb les xarxes socials permet interactuar amb amics que utilitzen el mateix servei .

Spotify ofereix la transferència d'arxius d'àudio per Internet a través de la combinació de servidor, basat en la transferència peer-to-peer (P2P) en la qual participen els usuaris.

És una aplicació totalment gratuïta en la que pots gaudir de tot tipus de música però afegint uns quants inconvenients i prohibicions. Per poder gaudir veritablement de tota l’aplicació has de fer-te Premium i pagar una quota mensual.

Itunes.

ITunes forma part de la gran empresa de Apple, és una plataforma principalment musical on l’usuari pot gaudir de diferents privilegis.

Els usuaris d'iTunes tenen la possibilitat d'organitzar la seva música en llistes de reproducció, editar la informació dels arxius, gravar CD, convertir arxius a diferents formats i comprar música per Internet a través de la botiga iTunes Store.

Aquesta aplicació no és gratuïta ja que has de pagar per tot allò que et vols descarregar o més ben dit, comprar. Aquest motiu és un dels quals que fan que l’aplicació d’Itunes sigui totalment legal a més, no incompleix els drets d’autor.

12

Escoles Maria Ward.

5. Ètica

Aspectes ètics:

5.1) Es defensable compartir música per Internet?

El problema de la pirateria té aspectes culturals, legals, econòmics i de mercadeig que cal considerar individualment. L'escenari perfecte és on els artistes tinguin la llibertat de crear, rebre el crèdit per la seva creació i un benefici econòmic que els permeti seguir fent-ho dins d'uns paràmetres que garanteixin als ciutadans el dret i accés a aquesta creació artística que tant enriqueix la cultura. El balanç adequat d'aquestes garanties permetrà una interacció directa entre el creador i el consumidor.

5.2) La gent ha de viure del seu treball:

La decisió d'algú per crear música il·legal pot perjudicar a la resta, en aquest cas l'artista, al productor i tota la indústria musical. Però també hi ha alguns que es beneficien per això. El client es beneficia perquè s'obté un producte de la mateixa qualitat totalment gratuït. Això d'alguna manera demostra la gran diferència i conseqüències que pot portar un dilema empresarial ètic. L'empresa es qüestiona deixar de comercialitzar propietat intel·lectual de manera il·legal perquè els veritables amos del producte es vegin beneficiats. O potser fer el desenvolupament d'una font de descàrregues legals amb la finalitat que l'artista pugui comercialitzar els seus productes musicals a través del portal.

13

Escoles Maria Ward.

6. Opinió

Aspectes personals:

6.1) Nosaltres fem ús de la pirateria?

Veritablement he de dir que jo faig un gran ús de la pirateria, no només en l’àmbit musical tot i que el podria considerar com el principal. Sé perfectament que es tracta d’un tema totalment il·legal però la pirateria musical m’ofereix un gran ventall de possibilitats de les quals jo em beneficio.

Descarregant il·legalment aconsegueixo música gratuïta normalment d’una gran qualitat i en un temps menor, a més a més puc descarregar música il·limitada sense prohibicions gràcies als diferents programes que ens ofereix Internet.

Si parlem de música pirata en CD’s no acostumo a fer-ne un gran ús, perquè la qualitat és molt més baixa, a part de que no és gratuït i no puc disposar de música il·limitada. A més, adaptant-nos a les tecnologies, el CD em suposa molt inútil i poc utilitzable ja que fem un major ús del mòbil i de l’ordinador.

6.2) Opinió pròpia:

Sincerament estic a favor de la pirateria i no crec que hagi de ser un aspecte il·legal perquè estic segura que aquest tema mou bastants diners. També he de dir que estic a favor perquè a mi no em perjudica sinó tot el contrari, em beneficia.

Jo com gran aficionada a la música, li trec un bon profit a la pirateria ja que tinc a l’abast tota la música que necessito sense la necessitat de pagar res per ella.

Possiblement si a mi m’afectés el tema de la pirateria no només parlant en l’àmbit musical sinó també en els altres àmbits, no estaria a favor perquè em suposaria una gran despesa de diners

14

Escoles Maria Ward.

7. Bibliografia

www.scoop.it

http://manzanamecanica.org/podcast/la_guerra_moral_y_la_etica_de_la_pirateria.html

http://www.ugr.es/~derechosdeautor/derechos_autor.html

http://www.20minutos.es/noticia/1278535/0/leyes/antipirateria/propiedad-intelectual/

http://www.abc.es/cultura/20130228/abci-pirateria-propiedad-intelectual-201302281306.html

http://www.ehowenespanol.com/aspectos-eticos-pirateria-informatica-info_537195/

http://www.analfatecnicos.net/pregunta.php?id=31

http://definicion.de/musica-digital/

http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/107/cd/audio/audio0102.html

15